Direcció musical: Lluís CabalDirecció escènica: Enric Sunyol

Alicia Ferrer, SopranoVicenç Esteve, TenorManel Esteve, Baríton

Amb la col·laboració especial de Lloll Bertran

Cor i Orquestra de la Companyia +SARSUELA

Cor: Vicky Buireu, Lluïsa Eito, Marta Fernandez, Gemma Gimeno, Dolors Gomez, Maria Illescas, Rosa Manent, Laura Maynadé, Olga Moreno, Anna Padullès, Laia Pellejà, Agnieszka Prawdizc, Marta Sirvent, Berta Solé, Gina Trani, Núria Viadel, Llorenç Arbonès, Robert Benito, Miquel Contijoch, Jaime Garcia, Mariano Garcia, Jaume Gomez, Felix Merino, Oriol Ollé, Meelis Paloson, José Luis Pagan, Henry Passolas, Javier Reinoso, Antoni Rueda, Andreu Tort, Ferran Vilar.

Director del Cor: José Luis González

Ballarí: Sergi Correas

Vestuari: Gra-MarAjudant de vestuari: Mercè Guarro

Producció executiva: Maria IllescasRegidor: Jordi TenaCap tècnic del teatre: Roger Muñoz

Fotografies: Ginebra PeñaPremsa: Blanca de CarrerasMàrqueting i comunicació: PubliespecDisseny gràfic: sSB

Una producció de Cia +Sarsuela i Focus

Primera representació al Teatre Condal l’1 de juliol de 2011

Fitxa

Sinopsi

Ens trobem a l’escenari del mític Cafè Edèn-Concert de la ciutat

comtal, una nit qualsevol al principi dels anys trenta. L’excèntrica

artista Ginna Dorée (Angelina Duran), de retorn d’una “triomfal”

gira mundial, ha decidit provar sort com a empresària i ha convo-

cat un procés de selecció per triar els artistes que hauran d’entrar

a formar part de la seva nova companyia de sarsuela. Després de

proves “duríssimes” pràcticament tothom s’ha quedat pel camí.

Només sobreviuen del naufragi una soprano, un tenor, un baríton,

un ballarí, una trentena de cantaires, una orquestra i un director

vingut a menys que hauran de superar una audició final. Avui és el

dia i tothom haurà de donar el millor de si mateix.

Aquest és el fil argumental amb el qual us presentem una acura-

da selecció dels fragments més brillants i emblemàtics de sarsue-

la. Des del moment en que l’orquestra iniciï la primera nota sereu

transportats a una altra època i viureu en directe les intrigues i els

“xafardeigs” propis del món de la lírica.

Text del director

La gran riquesa i qualitat musicoteatral de la sarsuela contrasta amb la poca consideració

i prestigi de què gaudeix en el nostre país, etiquetada de rància i espanyolista, i que

certament és per causa d’una associació errònia entre sarsuela i franquisme, que és

com associar Wagner amb Hitler. Res més allunyat de la realitat. Ja des que Francisco

Asenjo Barbieri amb el seu càustic “Barberillo de Lavapiés” va marcar les pautes

esteticomusicals de la sarsuela actual, trobem obres molt crítiques amb el poder, obres

de tendència revolucionària i, fins i tot, obres d’apologia de l’anarquisme. En la majoria

dels casos són un retrat costumista de la societat de l’època d’un rigor històric excel·lent

i acompanyat sovint d’una subtil autocrítica i d’un “saber riure’s” d’un mateix.

També ha contribuït a desprestigiar el gènere el fet que sovint s’han vist a casa nostra

presentacions i produccions poc acurades i poc fidels a la partitura original.

Estem convençuts de la qualitat d’aquesta música que en el seu moment va despertar

l’admiració del mateix Giuseppe Verdi i de Richard Strauss i per aquest motiu volem

promoure la seva dignificació i projecció.

Aquesta antologia de la sarsuela “Una nit a l’Edèn” que us presentem ha estat concebuda

i preparada amb el rigor i la cura que tant el gènere com el públic mereixen.

Estem convençuts que en gaudireu.

Deixeu-vos seduir per la màgia d’una música exquisida i d’un espectacle ple de sorpreses;

i, al final...

Lluís Cabal

Director musical

Repertori

PART I

EL BATEOPreludiF. Chueca

EL BARBERILLO DE LAVAPIÉSIntroducción, coro y salida LamparillaF. A. Barbieri

EL BARBERILLO DE LAVAPIÉSCanción de la palomaF. A. Barbieri

EL ÚLTIMO ROMÁNTICORomanza tenor “Bella enamorada”R. Soutullo – J. Vert

LA GRAN VIATango de la MenegildaF. Chueca – J. Valverde

LA GRAN VIAVals del Caballero de GraciaF. Chueca – J. Valverde

DOÑA FRANCISQUITARomanza “Por el humo se sabe”A. Vives

CHATEAU MARGAUX ValsM. Fdez. Caballero

LA PUNTAIRESardanaLl. Badosa

PART II

MARINABrindisE. Arrieta

LA CORTE DE FARAÓNCoplasV. Lleó

EL MAESTRO CAMPANONECavatina de CampanoneV. Lleó

LA TABERNERA DEL PUERTOEn un país de fabulaP. Sorozabal

LA TABERNERA DEL PUERTORomanza de Leandro “No puede ser”P. Sorozabal

LA MONTERIATango-Milonga “Hay que ver!...J. Guerrero

LUISA FERNANDARomanza de Vidal “Luché la fe”F. Moreno Torroba

LA GRAN VIAChotis del EliseoF. Chueca – J. Valverde

LUISA FERNANDAMazurca de las sombrillasF. Moreno Torroba

Lluís Cabaldirector musical

Nascut a Barcelona va iniciar els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Musicade Barcelona a l’edat de 9 anys. El 1989 es traslladà a París per continuar la seva forma-ció musical al Conservatori d’aquesta ciutat; alhora inicia estudis de direcció d’orquestraamb el Mestre Jean-Sébastien Béreau. El 1992 assoleix el títol superior de Professor deViola i de Música de Cambra del Conservatori de París. És violista de l’Orquestra Simfònicadel Vallès des de la seva fundació l’any 1987 participant en més de 1.800 concerts simfò-nics i més de 450 funcions d’òpera. És també membre del Quartet Hekàteros amb el quedesenvolupa música de Cambra.L’any 2002 continua estudis de direcció amb el mestre Elio Orcciuolo, director de l’òpera deBari (Itàlia) i comença la seva trajectòria com a director d’orquestra al musical català“Gaudí” a Barcelona, com a director assistent. El 2004 assumeix la direcció musical de laversió catalana de l’espectacle “Pippi Langstrum” (Georg Riedel) i dirigeix la gravació delCD de l’obra. L’any 2006 comença a desenvolupar una intensa activitat en el món de la sarsuela com adirector musical titular de la “Companyia Lírica Ciutat Comtal” amb la qual realitza la tem-porada estable de Sarsuela de “Caixa Terrassa”, cicle on es posen en escena sis títols deSarsuela cada any representades arreu dels principals teatres de Catalunya (Terrassa,Lleida, Tarragona, Figueres, Igualada) i també a Madrid (Teatro García Lorca), sumant mésde 40 representacions per cicle. Tanmateix és director titular de la companyia de Sarsuela“Teatre del Cercle” de Barcelona.És el director amb més títols de sarsuela catalana en el seu repertori i ha dirigit entrealtres “Cançó d’Amor i de Guerra”, “La Legió d’Honor”, “Gent del camp”, “El timbaler delBruc”, “La Costa Brava” i ha elaborat i dirigit diverses antologies de sarsuela catalana. L’any 2006 rep l’encàrrec de recuperar la música original de l’obra “L’estel de Natzaret”, dela que existien 8 versions diferents amb orquestracions variades. Després d’un profundtreball d’investigació, refà la partitura recuperant l’orquestració original de l’estrena (1907)i al desembre del mateix any reestrena l’obra. Des d’aleshores assumeix la direcció musi-cal de l’espectacle que es representa els mesos de desembre i gener a Sarrià.Al maig de 2008 dirigeix el “Rèquiem” de G. Fauré a la Basílica de Santa Maria del Mar deBarcelona, a l’agost del mateix any també a Barcelona dirigeix un concert “3 Tenors” ambrepertori de cançó catalana, sarsuela, opera i cançó napolitana homenatge a Pavarotti. El mes de juliol de l’any passat (2010) va ser convidat per la “Orquesta Sinfónica de Oriente”de Santiago de Cuba per dirigir un concert simfònic amb música de compositors catalans.Ha col·laborat en diferents ocasions amb Ràdio Sant Cugat i Ràdio Gràcia com a comenta-rista en programes musicals dedicats a la sarsuela.

En teatre ha representat des de L’auca del senyor Esteve (1984) fins a la sarsuela La verbenade la Paloma (2004-05), passant, entre altres, per Cyrano de Bergerac (1984-86), El dretd’escollir (1987-88), El misantrop (1989), Un dels últims vespres de Carnaval (1990-91), Caldir-ho? (1994), Pigmalió (1997-98), Ronda de mort a Sinera (2002) i els espectacles propis LaLloll, un xou ben viu (1992-93), Tot Lloll (2001) i El show de la Lloll. 25 anys (2009). També haactuat a l’òpera Don Carlos de Verdi, dirigida per Peter Konwitschny, al Gran Teatre del Liceude Barcelona (2007). I, amb Joan Pera, a les obres Òscar, una maleta, dues maletes, tres male-tes (2007-2008), El joc dels idiotes (2008-2009) i La doble vida d’en John (2009-2010). Artistaconvidada a La corte de Faraón, de la Cia Teatre Musical Milnotes (2011). Actualment (2010-2011) treballa en l’espectacle Geronimo Stilton. El musical del Regne de la Fantasia.En els seus xous a la televisió, ha demostrat la seva gran capacitat interpretativa, creant per-sonatges, fent tota classe d’esquetxos i unes paròdies musicals absolutament impactants: TheBeatles, Celia Cruz, Barbra Streisand, Louis Armstrong, Prince, Madonna, Marlene Dietrich,Liza Minnelli, Montserrat Caballé i Lluís Llach, entre molts altres.També ha fet cinema, publicitat i ràdio. Ha publicat els llibres Estimat diari (1996) –junt amb Antoni Bassas i Xavier Bosch- del seupersonatge Vanessa, i Quin món de mones! (2006) –junt amb Celdoni Fonoll- del seu progra-ma de ràdio del mateix títol; els discos Paròdies musicals de la Lloll (1995) i Quin món demones! (2005), i el lot de 4 DVD La millor Lloll (2006 —2a edició 2007).Ha rebut, entre altres, els premis següents: Ondas de TV; Sebastià Gasch de teatre; TV3 10anys, els millors de la dècada; Millor actriu de TV (AADPC); Endavant de TV; Els 7 de Regió 7;Premi Lluís Companys d’actuació cívica; ARC cultura i espectacles, d’humor, varietats i musichall; Amic de l’any (2007) de l’associació barcelonina Amics de la Ciutat, conjuntament ambCeldoni Fonoll; Premi Joan Poch de Mallerich a la trajectòria professional i personal (2008); iPremi Margarida Xirgu (2008-2009), pel seu espectacle El show de la Lloll. 25 anys.

Lloll Bertran

Alicia Ferrer sopranoObté els títols de Professora Superior de Cant i Professora de Piano en el Conservatori SuperiorMunicipal de Música de Barcelona. Entre els seus guardons trobem el premi a la Millor Intèrpret deMúsica Catalana Contemporània en el Concurs Arjau (1998), el Diploma d’Honor en el ConcursInternacional Maria Canals (2000), una beca per a un curs en el Teatro Scala de Milà en el ConcursInternacional “Francisca Cuart” (2002) i un premio a la Millor Intèrpret de Compositor Català en elConcurs Mirabent i Magrans (2007). A Itàlia, València, Madrid i Barcelona segueix cursos de postgraui rep classes magistrals de prestigiosos mestres com Enedina Lloris, KamalKhan o Paolo Vaglieri altemps que inicia la seva carrera professional.Fa el seu debut amb el paper de Gilda a Rigoletto. Més tard, interpreta Adina a L´elisir d´amore,Marie a La fille du régiment i Marguerite a Fausto. A Itàlia debuta amb el paper de Musetta a LaBohème, de Ginevra d’ Ariodante i de Fiordiligi a Così fan tutte. Entre les seves darreres interpreta-cions destaquen The rape of Lucretia, Zerlina de Don Giovanni, Susanna i la Contessa a Le nozze diFigaro, Nedda a I Pagliacci i Norina a Don Pasquale. Treballa amb directors com ara Miquel Ortega,Stefano Seghedoni o Paolo Vaglieri i ha actuat en prestigiosos escenaris com per exemple el GranTeatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, l’Auditorium de Palma de Mallorca, el Palau de laMúsica de València o el Teatro Arriaga de Bilbao, entre d’altres.A més d’òpera i seguint el seu interès per la interpretació escènica, interpreta els personatges pro-tagonistes de grans musicals lírics com ara Maria a West Side Story (dir. R. Reguant), Anne a A LittleNight Music (dir. Mario Gas), Mare a Gaudí (dir. J. A. Gutiérrez, Guti), La Generala a La Generala (dir.Paco Mir, El Tricicle), Al Mumina a Balansiyyà (dir. Carlos Veiga) o la Mare de Saïd a Mar i Cel (dir.Dagoll Dagom) als principals teatres de tot Espanya.Un reconeixement al seu treball interpretatiu són les nominacions que rep com a Millor Actriu deMusical i Millor Actriu Secundària als premis Butaca 2003 i els premis Amigos de los Musicales 2007pels papers a Gaudí i a Mar i Cel respectivament.En els darrers mesos ha interpretat Eliseu, l’organista cega de TIRANT LO BLANC, dirigida per CalixtoBieito i amb música de Carles Santos, en un paper que combina la seva faceta de cantant lírica, actriui pianista i que l’ha portat als festivals de Frankfurt, Berlín, Madrid, al Teatre Romea de Barcelona i aMèxic. També estrena aLa Pedrera de Barcelona l’òpera de Diego dall’Osto, Fortuny-Venise (dir. RafelNadal); interpreta Pierrot a la lluna (dir. Marc Rosich i Elisenda Carrasco) a l’Auditori de Barcelona;Allegro Vivace i La Ventafocs, dirigits per Joan Font (Comediants), muntatges produïts pel GranTeatre del Liceu; La Pantera Imperial en el Teatre Lliurede Barcelona; el XII Festival Iberoamericano delTeatre de Bogotà (Colòmbia) i en el Teatro Españolde Madrid; El Cant del Duc, creació també deCarlos Santos en el Teatro della Cancelleria, aRoma.També va actuar al piano i com a solista, a ElShow de la Lloll, 25 anys, estrenada el 2009a La Villarroel.

Vicenç Estevetenor

Neix a Barcelona. Estudia solfeig i piano i canta al

cor de veus blanques del Gran Teatre del Liceu.

Inicia els seus estudis de cant amb el seu pare, el

baríton Vicenç Esteve, i debuta protagonitzant La

Dolorosa.

El 1993 protagonitza Marina i comença a cantar

sarsuela i òpera als teatres i sales de concert més

importants d’Espanya. Ha obtingut premis en els

concursos Francisco Alonso, Jaume Aragall,

Eugenio Marco, Operalia, Ciudad de Logroño i Vall

d’Uixó.

En el Wexford Festival Opera (Irlanda) és guardo-

nat amb The Gerard Arnhold Bursary, el 2003. Ha

canta en el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la

Música Catalana, Òpera a Catalunya, Òpera de

Cambra de Catalunya, Festival d’Òpera de Oviedo,

Màlaga, Granada, Menorca, Tenerife, Teatre

Principal de Palma de Mallorca, La Maestranza o

La Zarzuela.

El 1998 canta Nemorino de L’elisir d’amore en

l’Òpera de Washington DC. Ha cantat també Labohème, Madame Butterfly i Doña Francisquitaen el Théâtre du Capitole de Touluse; El retablode Maese Pedro, en el Verdi de Sassari i el

Comunale de Bolonia i La scala di seta en el

Rossini de Lugo i en el Teatro de Città di Castello.

També ha intervingut a Salome, Parsifal, DieZauberflöte, Turandot, Sly, Don Gregorio i L’heureespagnole. El 2010 participa en l’inauguració del

Teatre de l’Òpera de Guangzhou (Xina), sota la

direcció de Lorin Maazel.

Manel Esteve barítonVa néixer a Barcelona el 28 d’agost de 1978. En aquestamateixa ciutat va cursar els seus estudis de música alconservatori municipal, i de cant amb el baríton VicençEsteve. Actualment estudia amb: Vicenç Esteve, EduardGiménez i Carlos Chausson. Ha realitzat cursos de per-feccionament amb Bonaldo Giagiotti, Daniel Muñoz,Cindy Sanner, Raquel Pierotti, Ana Luisa Chova,Rolando Panerai i Vicenç Sardinero. També ha rebut elsinestimables consells del baríton Joan Pons.Als catorze anys comença a col·laborar amb diferentscompanyies professionals de sarsuela, on ben aviatcanta com a solista en papers secundaris.El seu debut amb un primer rol a la sarsuela arriba l’any1997 amb Joaquín de La del manojo de rosas, títol alqual li segueixen La revoltosa, La verbena de la paloma,La rosa del Azafrán, Luisa Fernanda, El barbero deSevilla (la sarsuela), La cançó d’amor i de guerra, Lacanción del olvido... i diverses antologies.L’any 1999 col·labora per primera vegada, com a solista,en una òpera, El barbero de Sevilla, amb els personat-ges de Fiorello i Ufficiale, als quals segueixen d’altres

com el Caporal i Hortensius de La fille du règiment, Marullo de Rigoletto, Morales i Dancairo deCarmen, Comisario i Yamadori de Madame Butterfly, Alcalde de La forza del destino o Haly deL’italiana in Algeri.La temporada 1999 – 2000 debuta al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el paper d’ Uberto de Laserva padrona, en una producció de la companyia Etcétera. Al mateix teatre, l’any seguënt, interpre-ta el rol de Papageno de La flauta màgica en una producció de Comediants, que es continua fent lestemporades 2001-2002 fins el 2006-2007. Televisió de Catalunya ha comercialitzat un DVD interactiud’aquesta coproducció de Comediants i el Gran Teatre del Liceu.Ha interpretat, entre d’altres rols: Fígaro de Il barbiere di Siviglia, Masetto de Don Giovanni,Schaunard i Marcello de La bohème, Don Diego de Don Gil de Alcalá, Pablo de Maruxa, Malatesta deDon Pasquale, Spalanzani, Dapertutto i Crespel de Les contes d’Hoffmann, Poeta de Prima le musi-ca poi le parole, L’empresario de L’ empresario teatrale, Fígaro de Le nozze di Fígaro, Guglielmo deCosì fan tutte, Belcore de L’elisir d’amore, Roberto de Il Conte Ory.Ha actuat als següents teatres: Gran Teatre del Liceu (Barcelona), Palau de la Música (Barcelona),Teatro Real (Madrid), Teatro de la Zarzuela (Madrid), Auditorio Nacional (Madrid), Teatro de laMaestranza (Sevilla), Jovellanos (Gijón), Arriaga (Bilbao), Campoamor (Oviedo), Calderón(Valladolid), Euskalduna (Bilbao), Teatre de la Faràndula (Sabadell), Fortuny (Reus), Gran Teatro de

Córdoba (Córdoba), Teatre Principal de Palma de Mallorca, Teatre Principal de Menorca,Teatro Auditorio (A Coruña), entre d’altres.

Ha estat guardonat als concursos internacionalsde cant Pedro Lavirgen i Manuel Ausensi.

Cançó d’amor i de guerra

I per finalitzar aquest cicle, del 26 al 31de juliol, podrem gaudir de les repre-sentacions de la sarsuela catalana méspopular del nostre país: Cançó d’amor ide guerra, llibret de Lluís Capdevila iVíctor Mora, amb música de RafaelMartínez Valls:Ens trobem davant de la sarsuela cata-lana per excel·lència.Creada l’any 1926 en plena dictadura dePrimo de Rivera sota el títol “Els soldatsde l’ideal”, “Cançó d’amor i de guerra” vaser prohibida per la censura de l’època idesprés d’algunes modificacions -la méssignificativa de les quals, el títol-, es vaestrenar al Teatre Nou de Barcelona, ambun èxit tal que en 3 anys es van fer més de2.000 representacions.

Aquesta sarsuela, ambientada a l’any1793 enmig dels convulsos anys de larevolució francesa i amb una històriad’amor com a excusa, ens endinsa en unmón en canvi constant i té en el clam ala llibertat el seu fil conductor.

A partir d’un excel·lent llibret de LluísCapdevila i Víctor Mora, el compositor valencià Rafael Martínez Vallsescriu una partitura molt inspirada i lírica. En ella barreja magistralment el folklorecatalà, el lirisme verista i, no hi podien fal-tar, certes atmosferes i harmonies wagne-rianes que tant havien arrelat en la culturamusical catalana de l’època, arran de lareivindicació d’una lírica pròpia iniciada per Enric Morera a principis del segle XX. Caldestacar que hi ha catalogades prop de 400sarsueles catalanes, gairebé totes delperíode 1890-1940.

Tot i haver-se’n fet milers de representa-cions, a l’hora de posar-la en escena hemprocurat ser fidels a l’obra i hem volguttransmetre l’esperit i la frescor que de bensegur es van respirar aquella nit d’estrenael 26 d’abril de 1926. A aquells que no la conegueu, us emplacema deixar-vos seduir per la seva màgia i als qui ja l’hagueu vist us convidem a gau-dir-la com si fos el primer cop. Estem segurs que redescobrireu la bellesad’aquesta gran obra.

Música RAFAEL MARTÍNEZ VALLSLlibret LLUÍS CAPDEVILA i VICTOR MORA

ANTOLOGIA DE LA SARSUELAUNA NIT A L’EDÈNFuncions a partir de l’1 de juliol

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRAFuncions del 26 al 31 de juliol

HorarisDimarts a dissabte, 21 hDiumenge, 18.30 h

PreusDe dimarts a dijous 29 eurosDe divendres a diumenge, 35 euros

Premsa Teatre CondalBlanca de Carreraspremsa@focus.catTel. 93 309 75 38