anlisi de la normativa aplicable al personal laboral en ...?personal laboral que t diferncies amb la...

Download Anlisi de la normativa aplicable al personal laboral en ...?personal laboral que t diferncies amb la del rgim privat; ... Les dificultats de determinaci de la norma aplicable en el

Post on 06-Feb-2018

215 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1

    Anlisi de la normativa aplicable al personal laboral en els mbits de jornada, llicncies, permisos i rgim disciplinari. Sessi 14 de Febrer de 2008. Federaci de Municipis de Catalunya. Xavier Boltaina Bosch. 1.- Plantejament general de les conseqncies de laplicaci de lEBEP al personal laboral al servei de les Corporacions locals. La bona voluntat inicial daplicaci de lEstatut Bsic de lempleat pblic (EBEP) a tot el

    personal al servei de les Administracions pbliques, ha suposat, pel que fa al personal

    laboral, un obligat replantejament per part de loperador jurdic treballador, representants

    del personal, gestor de recursos humans i encarregats de dur a termes poltiques de

    gesti- de determinats esquemes, lnies o frmules dactuaci relativament consolidades.

    s evident, no obstant, que la presncia i la gesti- del personal laboral no ha estat gens

    fcil dins del marc de locupaci pblica. Potser el grau de dificultat de la seva gesti va

    ser relatiu fins a principis dels anys 80 del ja passat segle-. Duna banda, la negociaci

    collectiva funcionarial no estava prevista, el marc jurdic normatiu era quasi tot estatal, i el

    conflicte entre funcionaris i laborals des de la perspectiva jurdica- es recondua en

    general a lexistncia dun corpus jurdic funcionarial i un altre, de laboral, extret

    fonamentalment de lEstatut dels Treballadors norma aprovada lany 1980, com a

    concreci expressa de la previsi de la Constituci de 1978-.

    Fou a partir de laprovaci de la Llei 30/1984 de 2 dagost de mesures per a la reforma de

    la funci pblica (LMRFP), on els problemes varen comenar a sortir a la llum, i a partir

    daquell moment, el creixement quantitatiu de les plantilles laborals, duna banda, i el

    desenvolupament normatiu molt ms ampli del rgim funcionarial, amb laprovaci de

    normes autonmiques per altra, va complicar aquesta inserci de treballadors subjectes a

    estatus laborals dins de les Administracions.

  • 2

    El marc, progressivament, es va complicar amb laprovaci de normes en alguns casos

    unificadores; en daltres supsits, per la creaci legal o reglamentria de frmules ad hoc

    nicament aplicables als treballadors pblics i no als privats; tamb, per la intervenci de

    la jurisdicci que modulava, reinterpretava o fins i tot creava institucions noves. El

    corollari final de tot aix ha estat laprovaci de la Llei 7/2007 dEstatut Bsic de lempleat

    pblic (EBEP), que no per haver-hi un cert consens al voltant de la necessitat daprovar

    una norma aplicable relativament- a tots els empleats pblics, no ha evitat una

    significativa confusi jurdica a lhora de la seva execuci.

    Aix, la LMRFP, si b adreada fonamentalment al funcionariat, suposa la regulaci

    especfica daspectes concrets de la relaci laboral dels treballadors de lAdministraci,

    amb un abast no gens menyspreable malgrat la seva limitada actuaci. Tinguem en

    compte, per exemple, que tot all que ve referit als processos de selecci la igualtat, el

    mrit i la capacitat, loferta docupaci pblica, les frmules de selecci, etc..- han modulat

    el rgim daccs a locupaci pblica laboral, distingint-la clarament de la privada. Un

    exemple que seria extensible a daltres qestions, tals com els instruments de gesti

    (plantilles, relacions de llocs de treball, plans docupaci) o els topalls en els increments

    retributius, per exemple.

    A banda daix, de tot el hem indicat, el primer grup que no ha estat fcil en la seva gesti

    hi destaquen normes especfiques, potser la ms important la reguladora del rgim de les

    incompatibilitats. s, quasi amb tota seguretat la llei que amb major claredat sha aplicat a

    treballadors i funcionaris pblics sense gaire distinci. Del segon, poc a poc, normes de

    carcter general de tipus laboral o normes mixtes que regulaven aspectes del rgim

    funcionarial- han ests, exceptuat o modulat laplicaci del dret laboral al personal laboral,;

    pensem-hi, per exemple, en lexistncia dun model dinterinitat en plaa vacant per al

    personal laboral que t diferncies amb la del rgim privat; la creaci i a vegades

    posterior supressi- de modalitats contractuals prototpiques de lAdministraci -del que

    es un bon exemple el contracte dinserci, en vigor entre 2001 i 2006-, la restricci de

    beneficis de seguretat social a la conversi de contractes temporals en fixes a

    lAdministraci o lexistncia duna possibilitat dacomiadament objectiu circumscrit

    especialment als ens pblics i entitats sense nim de lucre-, com es el fixat en lart.52.e)

    de lEstatut dels Treballadors.

    La jurisdicci laboral tamb sha incorporat al ventall de conflictes en laplicaci de les

    normes. Aix, la creaci de lexcedncia voluntria per incompatibilitats, fruit dels

    pronunciaments del Tribunal Suprem, es deriva duna determinada interpretaci de la Llei

  • 3

    dIncompatibilitats estatal, si b encara que no precisada per aquesta; o les modulacions

    en ls del contracte eventual o dobra o servei determinat, entre daltres. Potser el zenit

    daquesta funci, ms enll de la purament interpretativa, es la creaci jurisprudencial del

    treballador indefinit no fix, iniciada lany 1996 i consolidada fa ja 10 anys a travs de les

    sentncies del Tribunal Suprem de 20 i 21 de gener de 1998.

    LEBEP ha prets solucionar aquesta qesti; per des del punt de vista de lestudi de les

    normes que sn o no daplicaci al personal laboral desprs de la seva entrada en vigor,

    en especial pel que fa a les qestions objecte daquesta ponncia, el resultat no ha estat

    ni aclaridor ni fcil, ni tampoc creiem- que les solucions siguin sempre pacfiques.

    Gosarem dir que per cada aspecte que sha tancat amb claredat, sha obert un grapat per

    la seva foscor.

    Intentarem, en aquest inici, destacar-hi alguns aspectes que configuren el marc de

    confusi i de dificultat interpretativa a qu ens hem referit a partir del dia 13 de maig de

    2007, dentrada en vigor de lEBEP1.

    - lEBEP pretn fixar els principis generals aplicables al conjunt de les relacions

    docupaci pblica. Entre ells, per suposat, el personal laboral. Aix, si prenem com inici

    el principi constitucional de qu el rgim general de locupaci pblica al nostre pas s el

    funcionarial, lEstatut reconeix i integra levidncia del paper creixent que en el conjunt

    dadministracions pbliques est tenint la contractaci laboral: en aquest sentit, lEstatut

    sintetitza el que diferencia els qui treballen en el sector pblic administratiu, sigui quina

    sigui la relaci contractual, dels qui ho fan en el sector privat.

    - la multiplicaci gradual de les formes de gesti de les activitats pbliques, que es

    concreta en una tendncia a la diversitat, es la ra per la que es dona el recurs de

    moltes administracions pbliques a la contractaci de personal conforme a la legislaci

    laboral. Malgrat que no es vol optar per un regim laboral extensiu al contrari, safirma

    que no hi ha raons que ho justifiquin, alhora que limperatiu constitucional s el rgim

    funcionarial- safirma que el rgim laboral introdueix ms flexibilitat i una ms gran

    proximitat als criteris de gesti de lempresa privada.

    1 Tanmateix, entre les confusions inicials, est la prpia entrada en vigor de lEBEP. Vegeu, en aquest sentit, a la Instrucci interpretativa dictada per lEstat que situa aquesta entrada en vigor en el 13 de maig; per contra, els criteris aplicatius dictats per la Generalitat Valenciana, ho fixen en el 14 de maig. Tot plegat fruit de laplicaci preferent o no de la normativa civil o de ladministrativa relativa a lentrada en vigor de disposicions o actes.

  • 4

    - tot plegat, fa que lEBEP parli duna relaci laboral docupaci pblica, que est

    subjecte a certes especificitats. Sha de dir, al respecte, que aquest reconeixement, recollit

    en lExposici de Motius, la centra en determinats aspectes que desprs no

    necessriament son circumscrits exclusivament en el desenvolupament de lEBEP. Es a

    dir, lEM afirma que lexperincia de la gesti dels recursos humans sotmesos a dret

    laboral i la doctrina judicial han dut a terme una modulaci de la relaci, i que per aix

    alguns principis, com els de mrit i capacitat en laccs, i certes normes de dret pblic,

    com el rgim dincompatibilitats, estan sent daplicaci comuna al personal estatutari i al

    laboral. s important destacar aquest apropament, perqu tot seguit, lEM tamb diu que

    encara ms, la negociaci collectiva del personal al servei de les administracions

    pbliques, tot i que separada per a un tipus de personal i per a laltre fins a aquest

    moment, ha tingut com a conseqncia una creixent aproximaci de les condicions de

    treball que els afecten.... Tanmateix, malgrat aquesta reflexi, no hi ha una referncia

    expressa precisament a la necessitat o ra de ser del tractament igualitari dalguns dels

    aspectes que ms endavant enfilarem en aquesta ponncia.

    - aix doncs, feta una anlisi de lExposici de Motius, podem deduir dues idees clares, en

    relaci a les qestions tractades en aquest document:

    a) es manifesta la voluntat de regular de forma general els deures bsics dels empleats

    pblics. Una regulaci basada en principis tics i regles de comportament, que suposen

    un autntic codi de conducta. Malgrat que es parla de la finalitat pedaggica i

    orientadora de tots aquests deures, tamb impliquen un lmit de les activitats lcites, la

    infracci de les

Recommended

View more >