DIFERÈNCIES DEL DIEC RESPECTE DEL DGLC QUANT A LA ... ?· diferÈncies del diec respecte del dglc quant…

Download DIFERÈNCIES DEL DIEC RESPECTE DEL DGLC QUANT A LA ... ?· diferÈncies del diec respecte del dglc quant…

Post on 29-May-2019

217 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<p>DIFERNCIES DEL DIEC RESPECTE DEL DGLC QUANT A LA REPRESENTACI </p> <p>DE LES ENTRADES I A LA NOMENCLATURA</p> <p>El 15 de desembre de 1995 la Secci Filolgica acord de publicar les llistesde les diferncies del Diccionari de la llengua catalana (DIEC) respecte delDiccionari general de la llengua catalana (DGLC) quant a la representaci deles entrades i a la nomenclatura.</p> <p>DIFERNCIES DEL DIEC RESPECTE DEL DGLC QUANT A LA REPRESENTACI </p> <p>DE LES ENTRADES I A LA NOMENCLATURA</p> <p>PRESENTACI</p> <p>Lelaboraci del Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudisCatalans (DIEC) sha fet a partir del text del Diccionari general de la llenguacatalana de Pompeu Fabra (DGLC). Per b que, fins al setembre de 1993, elDGLC havia conegut trenta edicions, el text de partida per a la confecci delnou diccionari normatiu ha estat el de la segona edici (1954), que fou llti-ma revisada i aprovada per la Secci Filolgica. Tamb shan tingut en comp-te les addicions, modificacions i supressions que la Secci ha anat aprovantdes del 1954.</p> <p>La publicaci, lany 1995, del Diccionari de la llengua catalana de lInsti-tut dEstudis Catalans ha comportat, respecte del text de la segona edici delDGLC, modificacions de diversa naturalesa: esmenes a les definicions i alsexemples, canvis en la representaci de les entrades, supressions i addicionsdarticles, etc.</p> <p>Dentre tots aquests casos, la Secci Filolgica ha decidit de fer pblicsduna manera explcita aquells que afecten la naturalesa de les entrades i la su-pressi o la incorporaci darticles; les llistes que apareixen a continuaci snel resultat de lexecuci daquest acord. El material que ha resultat de la com-paraci dels dos diccionaris ha estat agrupat en tres blocs:</p> <p>1) Modificacions en la representaci de les entrades.2) Supressi darticles.3) Addici darticles.Cadascun daquests blocs cont llistes en qu es contrasten el DGLC i el</p> <p>DIEC; els mots han estat disposats en dues columnes (una per a cada diccio-nari) perqu es puguin comparar ms fcilment. En totes dues columnes shaintrodut, al costat de cada mot, la categoria gramatical que apareix al costatde lentrada en el diccionari.</p> <p>Les entrades del DIEC apareixen, en totes les llistes, compostes en lletranegreta, a fi de facilitar-ne la identificaci.</p> <p>Els smbols i precedeixen les formes que han estat modificades, do-nades dalta o suprimides per la Secci Filolgica en la primera i en la segonareimpressi del DIEC, respectivament.</p> <p>1. MODIFICACIONS EN LA REPRESENTACI DE LES ENTRADES</p> <p>Sota daquest epgraf hi ha quatre llistes, distribudes de la manera comsegueix.</p> <p>1.1. Modificacions en la forma dels mots</p> <p>Les raons a qu responen els canvis ortogrfics daquesta llista sn di-verses:</p> <p> Aplicaci del criteri sobre ls del guionet en els mots compostos. Ex.:bouvaca (en comptes de bou-vaca), concavoconvex -a (en comptes de cnca-vo-convex -a), exvot (en comptes de ex-vot), napicol (en comptes de nap-i-col), vicepresidncia (en comptes de vice-presidncia).</p> <p> Aplicaci del criteri sobre la grafia dels compostos i derivats de motsque presenten etimolgicament una essa inicial seguida de consonant. Ex.:feldsptic -a (en comptes de feldesptic -a), reescalf (en comptes de rescalf),sobreestant (en comptes de sobrestant).</p> <p> Aplicaci del criteri sobre la nova grafia dels mots que en singular aca-ben en vocal neutra seguida de essa. Ex.: brees (en comptes de breas), cr-dies (en comptes de crdias).</p> <p> Esmenes en laccentuaci dalguns mots. Ex.: aceflia (en comptes deacefalia), anisofl.lia (en comptes de anisofil.lia), crner (en comptes de cr-ner), gndola (en comptes de gndola), simblfaron (en comptes de sim-blefron).</p> <p> Aplicaci del criteri sobre el tractament dels noms propis en el diccio-nari. Ex.: adam (en comptes de Adam), cupido (en comptes de Cupido), mag-dalena (en comptes de Magdalena), saturn (en comptes de Saturn), taure (encomptes de Taure), venus (en comptes de Venus).</p> <p> Aplicaci del criteri sobre el tractament de les interjeccions en el dic-cionari. Ex.: ah (en comptes de ah!), ca (en comptes de ca!).</p> <p> Adaptaci de manlleus. Ex.: brioix (en comptes de brioche), esnob (encomptes de snob), rugbi (en comptes de rugby), vter (en comptes de wter).</p> <p>documents normatius 1962-199648</p> <p> Canvis morfolgics. Ex.: absorbefaent (en comptes de absorbefacient),agotzonar-se (en comptes de agotnar-se), tranyaire (en comptes de teranyi-naire).</p> <p> Adaptaci de cultismes. Ex.: drada (en comptes de drade), excarcera-ci (en comptes de escarceraci), gemmaci (en comptes de gemaci), meriste-ma (en comptes de meristem).</p> <p> Altres casos (bsicament, adequaci a letimologia). Ex.: bilineal (encomptes de bilinear), coragror (en comptes de coragr), desllodrigar (en comp-tes de deslludrigar), eixermar (en comptes de eixarmar), endarrere (en comptesde endarrera), fosf (en comptes de fosfn), hodmetre (en comptes de odme-tre), isquiagra (en comptes de isquiagre), perquisidor -a (en comptes de perqui-sitor -a), peveter (en comptes de pebeter), rafidi (en comptes de rfide), terres-tritat (en comptes de terrestretat), vinat -ada (en comptes de vinsat -ada).</p> <p>1.2. Modificacions en la categoria gramatical dels substantius i dels adjectius</p> <p>En aquesta llista shan recollit els canvis en lentrada relacionats amb lacategoria gramatical dels substantius i dels adjectius. Ex.: abaixador abaixa-dora m. i f. (en comptes de abaixador m.), tisanurs m. pl. (en comptes de ti-sanur -a adj.).</p> <p>Shi inclouen tamb els adjectius i els substantius en qu no sha esmenatla categoria gramatical que encapala larticle, per en els quals sha eliminato sha afegit la forma del femen o del mascul, dacord amb el corresponentcriteri delaboraci del diccionari. Ex.: acontic adj. (en comptes de acon-tic -a adj.), cambri -ana adj. (en comptes de cambri adj.), oxlic adj. (encomptes de oxlic -a adj.), vermener -a adj. (en comptes de vermenera adj.).</p> <p>Si en una mateixa entrada shan produt un canvi ortogrfic i un canviprovocat per la categoria gramatical, aquesta entrada sha fet constar en la llis-ta desmenes ortogrfiques (apartat 1.1) i tamb en la de canvis en la categoriagramatical (apartat 1.2). Ex.: collverd -a adj. (en comptes de coll-verd m.),cosac cosaca m. i f. (en comptes de cossac m.), digin dgina adj. (en comptesde digina adj.), eoc -ena adj. (en comptes de eocn m.).</p> <p>1.3. Modificacions en la categoria gramatical dels verbs</p> <p>En aquesta llista shan recollit els canvis en lentrada relacionats amb lacategoria gramatical dels verbs. Ex.: col.legiar v. tr. (en comptes de col.legiar-se v. pron.), revinclar v. tr. (en comptes de revinclar-se v. pron.).</p> <p>diferncies del diec respecte del dglc 49</p> <p>Si en una mateixa entrada shan produt un canvi ortogrfic i un canvi pro-vocat per la categoria gramatical, aquesta entrada sha fet constar en lapartatdesmenes ortogrfiques i tamb en aquest apartat de canvis en la categoriagramatical. Ex.: encabassar v. tr. (en comptes de encabessar-se v. pron.), en-revenxinar v. tr. i pron. (en comptes de enravenxinar-se v. pron.).</p> <p>2. SUPRESSI DARTICLES</p> <p>Sota daquest epgraf hi ha tres llistes, que han estat disposades de la ma-nera segent.</p> <p>2.1. Articles suprimits</p> <p>En aquesta llista shan incls els articles del DGLC que shan suprimit enel DIEC, sense que el contingut hagi estat recollit en cap altre article del dic-cionari. Les raons de les supressions sn diverses:</p> <p> Aplicaci del criteri sobre els noms propis en el diccionari. Ex.: Alcor,Cassiopea, Graal, Perseu.</p> <p> Aplicaci del criteri sobre els participis passats en el diccionari. Ex.: as-sentat -ada, desagradat -ada, emplomallat -ada, pentinada.</p> <p> Rebuig per part dels especialistes de les diferents rees del saber. Ex.:cascarilla, encauma, gasoscopi, tolul.</p> <p>2.2. Articles substituts per altres articles</p> <p>En aquesta llista shan incls els articles del DGLC que, si b shan supri-mit com a tals en el DIEC, el contingut ha estat recollit en un altre article deldiccionari.</p> <p>2.3. Articles integrats en altres articles</p> <p>a) Mots. En aquest grup shan incls bsicament els articles que alDGLC duien la categoria gramatical f. i que han desaparegut perqu el fe-men sha introdut dins de larticle que al DGLC era noms m. (i que en elDIEC duu la categoria m. i f.). Ex.: generala, rfena, virreina. Tamb shihan incls els articles del DGLC que han estat suprimits perqu han passata constituir accepcions darticles del DIEC. Ex.: escarmenador, flux, secret.</p> <p>documents normatius 1962-199650</p> <p>b) Locucions i sintagmes. Aquest grup inclou els articles del DGLC quesn locucions i sintagmes i que en el DIEC han quedat tractats com a suben-trades. Ex.: a dretes, de veres.</p> <p>3. ADDICI DARTICLES</p> <p>Sota daquest epgraf hi ha dues llistes, disposades com segueix.</p> <p>3.1. Articles nous</p> <p>En aquesta llista shan incls articles que, tant pel que fa a lentrada com alcontingut, sn nous respecte al DGLC. Ex.: abatible, ferri, vilafranqu -ina.</p> <p>3.2. Articles segregats daltres articles provinents del DGLC</p> <p>a) Formes alternatives del DGLC. En aquest grup shan recollit les en-trades del DIEC que, per aplicaci del criteri sobre el tractament de les for-mes alternatives del DGLC, han passat a tenir entrada prpia. En la columnadel DGLC figura lentrada daquest diccionari on hi havia la forma alternati-va que consta com a nova en la columna del DIEC. Ex.: destrcer, nicara-geny -a, tubrcul.</p> <p>b) Formes del femen, canvis de categoria gramatical i separaci d-homgrafs. Els criteris delaboraci del DIEC determinen que, en general,la forma del mascul i la forma del femen dels substantius de dos gneresque no designen crrecs ni oficis han de constituir dues entrades indepen-dents. Tamb sestableix en els criteris de confecci del diccionari que elsadjectius que en el DGLC contenien una accepci amb categoria gramaticaladv. shan de dividir en dues entrades independents: una per a ladjectiu ilaltra per a ladverbi. Finalment, aquests criteris tamb preveuen la separa-ci com a homgrafs dalgunes accepcions que en el DGLC apareixien enun mateix article.</p> <p>En aquesta llista shan recollit les formes que, per aplicaci daquests cri-teris, han passat a tenir entrada prpia en el DIEC (columna de lesquerra).Ex.: besnta, mula; junt3, el 1; corder1. En la columna de la dreta es remet alentrada del DGLC que ha donat lloc al nou article del DIEC.</p> <p>diferncies del diec respecte del dglc 51</p> <p>documents normatius 1962-199652</p> <p>1. MODIFICACIONS EN LA REPRESENTACI DE LES ENTRADES</p> <p>1.1. Modificacions en la forma dels mots</p> <p>DIEC* DGLC</p> <p>abrills m. abrill m.absorbefaent adj. absorbefacient adj.aceflia f. acefalia f.ad hominem loc. adj. ad hminem loc. adv.adagio m. adgio m.adam m. Adam m.adiafria f. adiaforia f.adonis m. Adonis m.aeronau f. aerinau f.agalxia f. agalccia f.agotzonar-se v. pron. agotnar-se v. pron.ah interj. ah! interj.arar-se v. pron. airar-se v. pron.albxeres f. pl. albixeres f. pl.albumosa f. albuminosa f.alfanic m. alfenic m.alfndec m. alfndic m.alfondeguer m. alfondiguer m.algefaent adj. algefacient adj.lies m. lias m.alismatcies f. pl. alismcies f. pl.allegro m. al.legro m.al.lotigen -gena adj. al.lotogen -gena adj.alodial adj. al.lodial adj.altocmul m. alto-cmulus m.altocmulus m. alto-cmulus m.altonvol m. alto-nvol m.altostratus m. alto-estratus m.ammonit m. amonita f.ampere m. amper m.andarivell m. enderivell m.anl.lids m. pl. anlids m. pl.</p> <p>* Lentrada baixrelleu del DGLC ha passat a tenir la grafia baix relleu en el DIEC (s. re-lleu). Aix mateix, lentrada de cor-a-pensa del DGLC ha passat a tenir la grafia de cor a pensaen el DIEC (s. cor). Igualment, lentrada bergant-goleta del DGLC ha passat a tenir la grafiabergant goleta en el DIEC (s. bergant).</p> <p>diferncies del diec respecte del dglc 53</p> <p>anetole m. anetol m.ngela interj. ngela! interj.ani m. anion m.anisofl.lia f. anisofil.lia f.anisole m. anisol m.annex -a adj. anex -a adj.annexar v. tr. anexar v. tr.annexi f. anexi f.annexionar v. tr. anexionar v. tr.annexionista adj. i m. i f. anexionista adj. i m. i f.anoncies f. pl. annoncies f.pl.anorctic -a adj. anortic -a adj.antebraquial adj. antebranquial adj.anticrist m. Anticrist m.antimonat*m. antimoniat m.antimonat -ada adj. antimoniat -ada adj.antimons -osa adj. antimonis -osa adj.antiptrid -a adj. antiptric -a adj.antropofgia f. antropofagia f.aquari 1m. Aquari m.arabitol m. arabita f.arabo- (forma prefixada) rabo- (forma prefixada)arg m. rgon m.argus1m. Argus m.ries m. ries m.artmic -a adj. arrtmic -a adj.arizfit m. arrizfita f.arsenat m. arseniat m.arsens -osa adj. arsenis -osa adj.arsenur m. arsenir m.arxipreste m. arxiprest m.astereognsia f. astereognosi f.astigmatmetre m. astigmmetre m.atles m. atlas m.atzufar v. tr. etzufar v. tr.ac m. ahucs m. pl.acar v. intr. ahucar v. tr. i intr.autofgia f. autofagia f.autlisi f. autodigesti f.barrufet m. Barrufet m.</p> <p>* El terme antimonat m. s una accepci dins de larticle antimonat -ada adj. Lhem fetconstar en aquesta llista per tal de fer explcit el canvi de grafia que presenta respecte de la for-ma del DGLC. En la llista 2.3.a donem compte de la integraci de larticle antimoniat m. deldiccionari de Fabra en larticle antimonat -ada adj. del DIEC.</p> <p>basili -ana adj. basili -lia adj.becgrs -ossa adj. bec-gros m.becplaner m. bec-planer m.bectort m. bec-tort m.becvermell -a adj. bec-vermell m.beix adj. beige adj.belemnit m. belemnite f.bergued -ana adj. i m. i f. bergad -ana adj. i m. i f.beril m. beril.le m.bestia f. bes-tia f.biber m. biberon m.bblia f. Bblia f.bilineal adj. bilinear adj.biont m. bion m.biuret m. bireta f.blastoderma m. blastoderm m.blefric -a adj. bleflric -a adj.boal adj. boual adj.bolig1m. bolitx m.bolig 2 m. bolitx m.bolitjada f. bolitxada f.bombaccies f. pl. bombcies f. pl.boragincies f. pl. borragincies f. pl.brees m. breas m.bossell m. bocell m.bouvaca m. bou-vaca m.braquicatalctic -a adj. braquicatelctic adj. i m.brioix m. brioche m.bromoactic adj. bromactic adj.bum m. bum! interj.burggravi m. burgrave m.burggraviat m. burgraviat m.ca interj. ca! interj.cadi m. cad m.caixmir m. catxemira f.calamar m. calamars m.calapetenc -a adj. calapatenc -a adj.cantabile m. cantbil m.cntera f. cntara f.caparcies f. pl. caparidcies f. pl.capblau m. cap-blau m.capcetes f. pl. capsetes f. pl.capgrs -ossa adj. cap-gros m.capiample m. cap-i-ample m.capicausa m. i f. cap-i-causa m. i f.</p> <p>documents normatius 1962-199654</p> <p>capicua m. cap-i-cua m.capimoca m. cap-i-moca m.capricorn m. Capricorn m.captinys m. cap-tinys m.carcabs m. carcabs m.crdies m. crdias m.cartide f. cartida f.cartab m. cartab m.cartel.la f. cartela f.catarins m. pl. catarrins m. pl.cati m. cation m.cavallbernat m. cavall-bernat m.cenogmeta m. cenogmet m.centengrana m. cent-en-grana m.centro- (forma prefixada) centro-, centr- (forma prefixada)ciati m. ciat m.ciconiformes m. pl. ciconiforme adj.a cient de loc. prep. a cient de (tal o tal) loc. prep.cnamom m. cinamom m.cincnervis m. cinc-nervis m.cindri m. xindri m.cinordon m. cinorrdon m.clorntia f. clorantia f.cobaltita f. cobaltina f.cocco- (forma prefixada) coco- (forma prefixada)ccte...</p>