Ànalisis vídeos
DESCRIPTION
Psicologia del DesenvolupamentTRANSCRIPT
1
2
BABIES
PONIJAO
Freqüència i estabilitat del contacte amb
els adults:
La mare d’en Ponijao s’encarrega de cuidar-lo, especialment en els primers mesos.
A mesura que es mesos avancen, el nen és vigilat en molts casos pel seu germà o altres nens del poblat no gaire més grans que ell.
La mare d’en Ponijao en molts cops no es troba al seu costat. De vegades, com hem dit anteriorment, el nen es cuidat per altres mentre la mare treballa, però altres vegades en Ponijao està per terra sol.
És cert, però, que hi ha un vincle afectiu entre la mare i el fill ja que ella li fa petarrufes que el fan riure, o juga amb una flauta. A més al poblat on viuen i a l’ Àfrica, és normal que els nens mamin de la mare força més temps que en els altres països. Així doncs, el vincle de mare-fill és més durador.
Observem en el vídeo com la mare d’en Ponijao parla força amb ell. Encara que no entenem el que diu, la mare li parla amb un to de veu suau i juganer i amb una rialla a la boca. En l’únic moment que veiem la mare d’en Ponijao treballant i el nen junts, ella el porta lligat a l’esquena de manera que no hi ha contacte visual. Així doncs, mentre ella treballa, no li parla. És més, el nen s’adorm a l’esquena de la mare degut al moviment de balanceig que es produeix en picar la terra.
Pel que fa a l’organització de l’horari del nen observem en el cas d’en Ponijao que, en principi no n’hi ha cap. Ell es passa el dia entretenint-se per terra o de mà en mà d’altres nens mentre la mare treballa. Quan té gana, la mare li dóna el pit i quan acaba la feina, la mare s’està amb ell als braços jugant. Per tant, no hi han activitats planejades, és una rutina sobre la marxa.
El pare d’en Ponijao no apareix en cap moment al vídeo.
3
És més, no hi apareix cap home adult. Podem deduir doncs, que l’home no participa en la criança dels infants, que l’encarregada de fer-ho, d’educar-los és la dona. Així doncs, suposem que l’home treballa mentre la dona cuida i educa als fills. A més no hi ha cap relació o lligam entre mare-pare-nen, de tal manera que no se’ls veu com una “família”.
Estimulació cognitiva i lingüística
És cert que en alguns moments veiem a la mare parlant amb el nen d’una manera espontània i despreocupada, tanmateix la mare ho fa en comptades ocasions, al menys en el vídeo. Veiem molts moments on la mare parla amb altres adults mentre sosté el nen, però comptades ocasions on l’intercanvi es faci entre ells dos, mare i fill.
La mare, sobretot en els primers mesos, respon als sons o vocalitzacions que el nen produeix de tal manera que els “imita”
No veiem en cap moment com la mare senyala objectes del seu entorn de manera repetida per tal d’ensenyar-li a l’infant. Potser perquè el vocabulari que envolta la seva vida no és tan ampli com ho podria ser el de la Hatie d’EEUU, per això no hi ha tanta pressa a que el nen ho prengui de seguida.
Quan la mare li parla ho fa, com hem dit anteriorment, d’una manera espontània, quotidiana, fins i tot ràpida, sense adaptar la seva manera de parlar a l’infant. Li parla com si fos un nen o adult més, com si l’infant comprengués el que ella li diu.
A mesura que passen els mesos i el nen comença a interactuar i respondre als estímuls, la mare si que juga en ocasions amb el nen. Tanmateix, no utilitza cap joguina. Ella utilitza el cos del petit per fer petarrufes o alçar-lo amb els braços. Les úniques “joguines” que utilitza el Ponijao són pals o ossos que troba pel terra. Les toqueja i fins i tot se les posa a la boca sense que la mare li digui res. D’aquesta manera s’entreté. Cal també recordar que en Ponijao juga en un moment donat amb el collar d’un dels nens, que aquest té boletes i una forma diferent que l’encurioseixen.
4
En un moment concret del vídeo veiem com la mare té una flauta feta de canya amb la qual fa alguns sons. Això al Ponijao li encanta i es posa a riure. És una manera d’estimular-lo .
En el cas d’en Ponijao veiem que l’infant passa força temps sol o envoltat de gent que no és la seva mare. Per tant, quan plora per exemple i no hi ha la seva mare pel voltant, les persones, en molts casos nens petits que l’estan cuidant, han de calmar-lo o atendre al que necessita. De totes maneres, la seva mare és a prop, si plora perquè té gana, li dóna el pit, si és fa caca, el renta, si està brut, el neteja, etc.
Clima emocional
En el vídeo no veiem gaires elogis pel seu comportament.
En cap moment veiem que la mare renyi, cridi i encara menys, que pegui a l’infant.
Sobretot en els primers mesos de vida, la mare es mostra més afectiva pel que fa a acaronar al Ponijao i estar amb ell en tot moment, en mantenir el contacte físic. Quan aquest ja aprèn a gatejar i és una mica més autònom, la mare en molts moments ha de treballar i el deixa a càrrec d’altres. D’aquesta manera es perd una mica el contacte físic de mare-fill tot i què ella continua alimentant-lo i fent carícies quan està amb ell, especialment quan el té en braços ja que en moltes ocasions està amb ell però el nen es passeja pel terra mentre ella parla amb una altre adult.
Restriccions
En Ponijao passa força estona sol, gatejant i més tard caminant, pel terra del poblat. Sinó es troba sol, sempre hi ha algun nen o nena del poblat amb qui juga. En cap moment veiem l’interior de la casa o tenda en el quals viu la família. Així doncs, no sabem si en Ponijao realment té un bressol o llitet o si més aviat dorm amb la mare.
Tenint en compte el que hem dit abans sobre el bressol, suposem que just en despertar-se en Ponijao passa el dia fora de “casa”. Sorprenentment, veiem que no plora gaire, és a dir, plora quan té gana o quan, per exemple, un nen li pren una joguina que té ell. Per això no el veiem plorar gaire ja que sovint està entretingut. Quan plora
5
però, és per algun motiu com la gana. Llavors la mare de seguida li dóna de mamar.
En Ponijao té totalment llibertat pel que fa als moviments. Excepte els primers mesos, l’infant es passeja pel terra, es posa coses a la boca etc. Sense que la mare li posi impediments, no el controla gaire.
Pel que fa a la roba, en Ponijao simplement duu un tros de roba que li tapa els genitals, a la resta del cos va nu. Això, pel que fa al moviment, li permet una total llibertat del cos. I es que no només els nadons “vesteixen” així, sinó que tots els adults i nens que veiem en el documental van pràcticament nuus.
Com que l’infant té força llibertat i no està gaire controlat, es pot passejar i gatejar pel terra, la qual cosa l’afavoreix a nivell muscular ja que li aporta una dosi d’activitat física. A més la mare l’estimula per tal que comenci a caminar intentant-lo posar dret i que aprengui a aguantar-se i tenir força amb les cames.
Experiència social
Com hem comentat abans, en Ponijao passa el dia al carrer, pel terra del poblat. En cap moment se’ns mostra casa seva, ni l’exterior ni l’interior.
Recordem que quan està per fora, el veiem amb la mare o amb algun germà, però mai el veiem amb el pare. Aquest mai apareix, no té un paper destacat dins l’educació de l’infant, almenys durant el seu primer any.
Dins el poblat es viu força en comunitat. Podríem dir que fins i tot són com una gran família. En Ponijao i la seva mare es relacionen diàriament amb els altres membres de la comunitat, per tant, no existeix el fet de “visitar-se” uns a altres ja que tots viuen al mateix lloc.
Cal afegir, a més, que dins del poblat hi han molts nens d’edats diferents, per tant en Ponijao es relaciona constantment amb nens de la seva edat o una mica més grans. Amb ells juga i fins i tot els imita, com és el cas d’un moment en el que ell està assegut al costat d’un nen més gran. El gran fa sorolls amb la boca i en Ponijao els intenta imitar. Per tant, podem dir que també aprèn
6
d’ells, de tots els nens que l’envolten. Els nens són molts sociables.
Pel que fa al tema de les revisions mèdiques, en aquest cas són inexistents. La mare dóna a llum al bebè i ni tan sols llavors se li passa un control. Cal tenir en compte que parlem d’un país o una cultura força primitives, on els recursos són molt escassos (no tenen cap tipus de tecnologia), la qual cosa fa que segurament no hi hagi cap metge especialista al poblat. Com que el nen va creixen i es va desenvolupant d’una manera normal, no hi ha cap motiu perquè les mares es preocupin. Les revisions periòdiques no els fan falta.
Finalment, pel que fa a la televisió i/o ràdio, queda clar que per ells és desconegut.
Medi ambient físic
Hem comentat anteriorment que en Ponijao passa pràcticament tot el dia a fora i, suposem que per la nit dorm juntament amb la seva mare i la resta de la família en una cabana. Tanmateix aquesta no es veu en cap moment en el documental. Així doncs ens hem de basar en suposicions per dir que la casa o tenda està feta de fang i en que no hi ha decoració. La tribu té les coses necessàries i bàsiques per viure. Pel que fa als colors, predomina el color terròs- taronjòs de l’argila, que trobem en el terra, en la seva pell, cabell etc.
Pel que fa a les mesures d’higiene, cal altra vegada tenir en compte la civilització ens la que ens trobem, en la qual l’aigua, indispensable per a la higiene, no és un element abundant, més aviat escasseja. Per començar esn sobta la manera que té la mare de netejar al nadó, traient-li les brutícies amb la boca directament. També impacta quan el nen es fa caca i la mare l’eixuga amb el seu propi genoll, netejant-se’l després amb una panotxa. Per a nosaltres aquests dos fet són inversemblants, però formen part de la realitat de molts països menys desenvolupats. Pel que fa a la higiene també destacar el fet que vagin pràcticament despullats i que es passegin pel terra, especialment els nens, on tenen accés a tot de brutícies com ara restes d’ossos d’animal.
Dins el poblat en que viuen el nen té molt espai per jugar. Com hem dit, en Ponijao es passa el dia fora, en contacte amb el seu medi, la qual cosa significa que no hi ha una
7
limitació en l’espai, al contrari, té molt lloc per on poder gatejar i més endavant caminar.
Si bé en el lloc on viu en Ponijao hi ha molt espai, aquest no és del tot segur. No ho veiem en detall però suposem que prop del poblat hi han tot d’animals com ramats de cabres. L’infant, tot i que quasi sempre està a prop d’alguna persona més gran, es pot trobar entre perills en relació amb aquests animals ( com quan toca un gos) o quan està pel terra i es rosega o menja un tros de plàstic i, en una altra ocasió, un os. Això ens suposa un perill pel que fa al nostre punt de vista però per a ells no és un problema, és normal.
En tot el documental l’única “mascota” que veiem és un gos. Tanmateix el sentit de mascota com a animal de companyia segur que no és el mateix. Per a ells aquell gos deu guiar el ramat o simplement volta pe poblat. No té una connotació tan afectiva com en la nostra societat. En relació amb en Ponijao, aquest es relaciona poc amb els animals, només veiem el moment en el que toca al gos. Pel que fa a les plantes, en el lloc on viuen, atès a les condicions climàtiques i fisiològiques, no hi ha gaire vegetació. És un terreny molt sec i, per tant, l’infant no interactua amb cap planta dins el documental.
En Ponijao no té joguines com a tal. Per entretenir-se juga amb pedres o pals que troba per terra.
DIMENSIONS DEL DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC
PSICOMOTRIU
En Ponijao té un desenvolupament psicomotriu normal.
Quan neix, instintivament ja xucla per mamar, per tal d’alimentar-se. A més, de seguida que surt del ventre de la mare, aquesta l’alimenta.
Durant els primers mesos el bebè sempre és agafat en braços per algú, sigui la mare o un germà petit, encara que hem de comentar, que força sovint els seus germans l’agafen d’una manera un tant temerosa.
A mesura que passen els mesos deixen a en
8
Ponijao passejar-se per terra. Al principi només seu al costat de la seva mare però més endavant comença a gatejar. A més, comença a agafar objectes amb les mans i se’ls posa a la boca. Per tant, hi ha un cert control dels moviments.
Una vegada ja gateja, la mare el va estimulant i posant-lo dret, sostenint-lo perquè no caigui, amb l’objectiu de que aprengui a caminar. Així doncs, al cap d’uns mesos en Ponijao fa els primers passos. Camina amb normalitat, fent pessetes curtes i ajupint-se per agafar coses del terra.
COMUNICATIVA
En el documental tan sols veiem la relació entre mare o entre nens d’edats diverses i en Ponijao. Recordem que la figura del pare no apareix en cap moment.
Pel que fa a la comunicació i la reacció entre estímul-resposta, l’infant durant els primers mesos, plora quan té gana, és la seva manera de comunicar-li a la mare.
Més endavant començarà a emetre els primers sons amb la boca i, sobretot la mare, però també les persones que l’envolten li parlaran.
Passen els mesos i la mare el continua estimulant fins que diu “mama”. A partir d’aquí la mare anirà repetint frases a poc a poc per tal que el nen aprengui a dir-les i/o repetir-les. Al mateix temps, el nen respon quan la mare el crida pel seu nom, així doncs, relaciona el so que la mare fa amb el ell mateix.
SOCIOAFECTIVA
Hi ha una relació estreta amb la mare sobretot en els primers mesos, on el nen és més depenent. Més endavant, el nen es fa més independent i ja no està tant amb la
9
mare. El vincle no és perd ja que continuen passant moments tendres junts (com quan juguen amb una flauta), on el contacte físic (petons i abraçades) hi és present.
En Ponijao està molt socialitzat. És un nen que viu envoltat per nens i nenes de moltes edats, també de la seva, on pot aprendre i relacionar-se amb ells. Hi ha un moment concret on està assegut al costat d’un infant que deu tenir una edat molt semblant. L’altre nen li pren un pal i ell s’enfada. En una altra ocasió, es troba amb un altre nen, més gran, que fa petarrufes amb la boca. En Ponijao l’imita i aconsegueix reproduir uns sons semblants. Per tant, l’aprenentatge no només es realitza a través de la mare, sinó que també gràcies als nens del poblat que el cuiden o que simplement juguen amb ell.
COGNITIVA
Com hem comentat, en Ponijao respon al seu nom quan la mare el crida, per tant, la seva memòria el fa recordar qui és.
A més comença a imitar a altres nens i a la mare en diverses ocasions. Una, quan l’infant imita a un altre nen fent sorolls amb la boca i l’altra, quan comença a portar un objecte al cap sense que li caigui. En aquest cas, suposem que imita a la mare. El nen reacciona positivament davant d’experiències agradables com ara tocar el gos (pel seu tacte).
10
MARI
Observació del context familiar
Freqüència i estabilitat del contacte amb els
adults
De la Mari en té cura les dues figures, tant la
materna com la paterna.
A estones la porten a una guarderia.
Els pares no es preocupen pel que fa la nena,
l’han arribat a deixar jugant sola, mentrestant
ells fan la feina de casa o del treball.
Els pares agafen a la Mari per alimentar-la,
però per dormir, s’observen molts cops en
què no es produeix això; té un llit que es
balanceja sol, o bé s’adorm jugant.
Els pares no tenen quasi contacte verbal amb
ella, i mentrestant altres tasques.
La mare porta a la Mari a activitats
didàctiques.
El pare de la Mari parla per telèfon, i durant
aquesta acció l’hi agita el joguet, però sense
observar com reacciona ella.
11
Estimulació cognitiva i lingüística
El pare parla pocs cops amb l’infant, aquesta
part l’exercita més la mare quan acudeixen a
activitats a l’aire lliure o amb altres mares.
Els pares no responen a les vocalitzacions de
l’infant, i poques vegades li ensenyen els
noms d’alguns objectes, aquesta tasca
s’observa en la guarderia.
La Mari té nombrosos objectes de joguet al
seu voltant, però a causa de la poca atenció
que rep per part dels pares, poques vegades
se l’observa feliç en aquells moments.
Els pares no acostumen a atendre les
necessitats de l’infant, per exemple, quan
plora a terra del seu racó amb joguines.
Clima emocional
No s’observa cap elogi per part dels pares cap
al comportament de la Mari.
No la renyen ni li mostren cap actitud de
decepció ni correcció.
Sí que hi apareixen emocions positives i
afectives, com petons.
Restriccions
En molts cops els pares la deixen sola en el
seu bressol, en aquests moments no és
mostra cap forma d’atenció per part dels
pares.
Sempre va vestida molt curiosa, però tot i així
la roba li permet llibertat de moviments.
La Mari participa en moltes activitats amb
12
altres nens i amb la seva mare, activitats de
lleure, passejos, el qual és favorable per la
seva activitat muscular.
Experiència social
Surt bastant al carrer, segurament més d’un
cop per setmana
El pare no apareix en els passejos pel carrer,
només hi participa la mare.
La família segurament es reuneix sovint,
molts cops rep visites, la família s’observa
junta durant el seu primer aniversari.
Freqüenta amb molta constància altres
nadons
de la
seva
mateixa
edat.
Gaudeix de revisions mèdiques.
En cap moment s’observa a la Mari davant de
la televisió, però sí a algun familiar seu que
l’estava vigilant.
Medi ambient físic
En la seva casa no s’hi observen sorolls
excessius, però potser un accés de cartells
lluminosos que es poden veure per la finestra.
La decoració de la casa és de colors clars, hi
han bastants objectes al voltant, es veu neta i
curiosa, l’espai per persona sembla suficient,
inclús espaiós.
La Mari té un petit racó per jugar amb els
seus joguets, però no sembla definit, ja que
13
en molts casos se la veu jugant en altres llocs i
no lliure de perills, doncs en molts moments
no l’observen.
A la casa hi tenen un gat que apareix en molts
moments a prop d’ella, i també algunes
plantes.
Materials de joc disponibles
La nena consta de diversos i múltiples nous
joguets per a ella, la majoria són fabricats de
plàstics o derivats, i algun de fusta.
Dimensions del desenvolupament psicològic
Psicomotriu
Es produeix el primer gateig amb la intenció
d’aconseguir quelcom, en aquest cas, una
pilota.
Primers “passos” des d’un cavall de fusta amb
rodes.
Es posa a peu dret i intenta mantenir
l’equilibri.
14
Comunicativa
Primera comunicació amb la mare a través de
plors, i seguit d’alguns sons que produeix
amb la boca i la llengua, a causa de la imitació
de gestos.
La comunicació que s’observa amb el pare és
insignificant.
Quan s’enfada amb algun nen ho demostra
fent petits crits.
Socioafectiva
Potser per falta d’atenció, la Mari tendeix a
buscar afecció a través dels plors.
Intenció d’interactuar amb altres nens.
Cognitiva
El primer gest d’imitació s’observa a la
guarderia quan de sobte dos nens comencen
a plorar, i aleshores en sentir-ho ella
comença a plorar. Això és produeix abans de
començar a gatejar.
Observació de l’entorn amb molta curiositat
(paisatge, botigues).
Aprenentatge del gateig per agafar quelcom.
Relaciona el soroll del microones amb el
menjar.
Imitació de l’acció d’empegar gomets a un
full.
Aprenentatge de l’acció de caminar per
imitació.
15
BAYARJARGAL
Freqüència i estabilitat del
contacte amb els adults
-La persona encarregada de tenir cura del nadó i fer que pugui tenir
un bon desenvolupament és la seva mare, en cap moment es veu el
pare. També veiem que el germà, de tant en tant, es queda sol amb
ell i que el cuida
-També es veu el germà del Bayarjargal el qual intenta cuidar-lo però
al ser petit, tampoc és conscient del que li fa a l’infant, podríem dir
que no és un cuidador estable, ja que no sap com tenir cura d’ell.
-En aquest cas, la mare del nen acostuma no estar al seu costat. El
nen sovint es queda sol i sense que ningú pugui estar pendent del
que faci. Bayarjargal és el nen, dins el documental que passa més
estona sol, descobrint per ell, donat que gairebé no està sota la
supervisió de ningú.
-La mare, que és l’únic adult que té cura del nadó, si que l’agafa per
alimentar-lo, rentar-lo, però si que en alguns casos es veu al nen
dormir sol, d’una manera que li manca mobilitat i així evitar que
caigui.
-Bayarjargal es queda sol quan la mare, treballa osigui no hi cap opció
de que la mare pugui estar treballant i amb ell alhora, que solament
passa una vegada en el documental i la mare no li fas gaire cas.
-La mare que es l’encarregada de cuidar el nadó i no té organitzat cap
horari basat en les necessitats del nen. La majoria del temps el nen es
queda sol i només de tant en tant la mare es troba amb ell.
-El pare de l’infant solament apareix quan la mare dóna a llum al
nadó i han d’anar a la zona on viuen amb motocicleta i sembla que
apareix també, quan celebren algun tipus de festa o cerimònia de la
seva cultura. Però en la resta de pel·lícula es mostra la figura de la
16
mare i del germà.
Estimulació cognitiva i lingüística
-Es veu com al principi, la mare, parla molt dolçament amb l’infant i
també es donen altres situacions on la mare parla amb ell però no es
massa sovint. Es dirigeix a ell també per cridar-li l’atenció alguna
vegada que altra.
-Sí que és cert que la primera vegada que veiem que la mare es
dirigeix al nen, l’infant l’escolta meravellat. Més endavant, quan
veiem que li torna a parlar, igualment, Bayarjargal, se l’escolta amb
atenció.
-En cap moment es veu que la mare li ensenyi alguna paraula o a
parlar. El que ha après el nen ha estat pel seu propi
desenvolupament, interactuant amb l’entorn.
-L’adult, en aquest cas la mare, durant les estones que hem vist que
es comunicava amb el nen, se li dirigia amb una veu dolça, però quan
el renyava, es queixava sense utilitzar frases curtes i clares, sinó que
més aviat utilitzava un llenguatge més fort.
-La mare de l’infant en cap moment interactua amb ell a partir del
joc, o algun entreteniment semblant.
-Al nen no li canta, l’única escena en la que la mare connecta amb
l’infant gràcies a la música, es quan està encara embarassada. Sí que
veiem que el nen interactua amb diferents objectes proporcionats
pels pares, com un sonall. Però no hi ha cap objecte que promogui en
ell el desenvolupament.
-L’adult no atén immediatament a qualsevol necessitat del nen. La
mare treballa fora la tenda, i doncs deixa al nen sol, normalment lligat
perquè no es pugui fer mal o marxar entre d’altres coses. A més, el
germà sovint molesta al petit, la qual cosa crea en el nen un malestar
17
i fa que plori i en cap moment la mare el socorre. El nen s’ha
d’espavilar per ell mateix, quan la mare no li fa cas.
Clima emocional
-No rep elogis pel seu comportament, sinó al contrari, la mare li dóna
més importància al que fa malament, més que res perquè la mare
normalment no està amb ell i no pot elogiar el bon comportament, ja
que no es troba al seu costat.
-En el seu cas si que trobem que la mare en alguns casos és estricta
amb l’infant i li alça la veu, també el pega per mostrar el seu disgust
al veure que ha fet una cosa malament.
-La mare a vegades està diferent davant el nen, però si que sovint se
l’hi dirigeix amb un somriure i alegria. Com quan li fan la revisió
mèdica la mare intenta crear una situació agradable pel nen.
Restriccions
-La mare deixa més d’una hora al nen sol, quan té poc temps de vida,
el deixa al llit, lligat amb la manta d’una manera que dificulta al nadó
poder-se moure. A més quan és més gran, deixa al que pugui
interactuar però el lliga al llit, per impedir que pugui marxar.
-El que fa la mare és més aviat el contrari, deixa al nen plorar.
-Normalment, podem veure a l’infant amb manca de mobilitat. Al
principi, per exemple quan neix, la infermera l’embolcalla per poder
fer més fàcil el transport del nadó com a on habiten. Però també
quan ja és més gran també el lliga amb una manta així impedint-li que
es pugues moure. I més endavant, se’l lliga al llit amb una corda que
fa que no pugui distanciar-se.
-Tota la roba que ell duu li permeten perfectament fer moviments, ja
que normalment va amb roba com pijames, i/o a vegades va
despullat.
18
-Principalment deixa a Bayarjargal sol a la tenda i llavors el nen
interactua lliurement amb l’entorn, doncs llavors es desenvolupa
muscularment ja que volta pels voltants, però per part de la mare no
hi ha cap intenció de proporcionar a l’infant activitat muscular.
Experiència social
-Cap membre adult de la família porta l’infant a passejar pels
voltants, solament es veu al germà que amb el cotxet el porta fins a
un lloc proper a la tenda i el deixa allí.
-En cap moment veiem a la família al complet, solament veiem a la
mare i als dos nens, però dins de la tenda, desconeixem si surten a
passejar, doncs podríem dir que com que no els hem vist no ho fan
massa sovint o gairebé mai.
-La família viu en una zona allunyada al nucli urbà, doncs allí segons el
que hem pogut veure solament hi viuen ells i poden sobreviure
gràcies a l’economia de subsistència.
-Veiem com a Bayarjargal se l’hi fan les revisions mèdiques bàsiques.
Ja que no se l’hi fa la revisió fins que han passat uns mesos des del
naixement.
-A l’exterior d’on habiten hi podem observar una antena parabòlica
però no veiem en cap moment que el nen miri la televisió, solament
veiem que miren la televisió quan la mare està embarassada hi fa
aquells exercicis.
Medi ambient físic
-La casa està envoltada d’animals així que si que hi ha sorolls
d’animals, però per la seva part sembla que no són molestos, ja que
estan acostumats.
-La decoració és molt colorista ja que la tenda està coberta de teles
típiques d’aquella zona, plenes de colors. Al centre del tendal hi ha un
tipus de claraboia que permet l’entrada de llum, però a part
19
d’aquesta obertura no hi ha cap finestra per on pugui entrar llum
menys per la porta que es queda tot el dia oberta.
-On viuen la família del Bayarjargal no està estructurat per
habitacions, solament hi ha una sala on hi ha tots els mobles i
comoditats que necessiten. No està excessivament carregat de
mobles.
- En el cas d’aquesta família, a diferència per exemple de la Hattie
d’USA, doncs no tenen tanta higiene. Ja que no tenen ni els recursos
necessaris ni la costum. Si que es veu com la mare renta al nen, amb
cossi, però quan li renta la cara, ho fa amb llet materna i per aquesta
raó diem que tenen el principi d’higiene però no com a un país
desenvolupat.
-Com he dit en el punt anterior, sol hi ha una sala per tot la família
així que podríem dir que les persones que hi viuen no tenen
cadascuna, el espai disponible per poder viure còmodament.
-El nen passa tota la seva infància a la tenda o als voltants on no hi ha
cap lloc lliure de perills, ja que està ple d’animals, bastant més gran
que ell. I a Bayarjargal no li fa cap tipus de respecte una vaca o una
cabra, per això que seria perillós ja que li podria passar qualsevol
cosa, donat que els pares gairebé mai el vigilen.
-Viuen envoltats d’animals i natura. Es veu com tenen gats com
animals domèstics i per poder treballar i guanyar-se la vida tenen
bestiar com vaques, cabres, etc.
Materials de joc disponibles
-L’infant no disposa de joguines noves. En veiem molt poques durant
el documental i també és que ell tampoc els hi dóna massa
importància, a ell li agrada més interactuar amb el voltant, intentar
coses noves, etc.
20
-Les joguines que veiem durant el seu desenvolupament són per
exemple el sonall que li posen quan és recent nascut per poder
distreure’l i poder dormir, però no s’acostuma a veure a Bayarjargal
jugant amb alguna cosa, és un petit descobridor.
HATTIE
Freqüència i estabilitat del contacte amb
els adults
En el cas de la Hattie, les persones
encarregades de la seva cura són el seu pare i la seva mare.
En algunes ocasions, trobem que alguns familiars poden
tenir cura de l’infant en moments puntuals, tot i que no
acostuma a passar.
Els pares de la Hattie procuren tenir-la sota vigilància i
entretinguda en tot moment. Per exemple, observem que
quan el pare cuina, la nena esta subjecta en una espècie de
seient penjat del sostre just al davant de la porta de la
cuina. D’aquesta forma, el pare la pot vigilar i la nena es
distreu.
Els pares participen freqüentment en les activitats de la
vida diària de l’infant, com per exemple a l’hora de donar-li
menjar, dormir i jugar.
Encara que estiguin fent alguna feina, sempre intenten tenir
a prop a la nena i estimular-la perquè no s’avorreixi.
Els pares de la Hattie tenen una rutina establerta, tot i això,
cada dia intenten trencar-la introduint algun element o
experiència nova per a la petita.
Tant el pare com la mare participen en el dia a dia de la
criatura.
21
Estimulació cognitiva i lingüística
Els pares parlen freqüentment amb l’infant, li expliquen
contes, li ensenyen els sons dels animals i hi parlen sovint.
Quan l’infant diu alguna paraula ells la repeteixen amb la
vocalització correcta.
Els pares senyalen objectes propers a l’infant i a través de
llibres amb imatges per ensenyar-li el nom de les coses.
Utilitzen frases i paraules de forma clara i senzilla.
Cada dia intenten incorporar jocs i elements nous que
estimulin la curiositat de l’infant.
Els adults canten a l’infant i l’animen a que ell també ho
intenti.
Els pares vigilen molt la nena i procuren que en cap moment li falti de res.
Clima emocional
L’infant rep elogis i estímuls positius quan actua de forma
positiva i correcta.
Pel contrari, quan es comporta malament, els pares la
castiguen però mai utilitzant la violència o aixecant la veu.
Els pares mantenen una relació estreta amb l’infant i les
carícies i el petons són habituals.
Restriccions
L’infant esta sempre acompanyat dels pares o en algun lloc
proper a ell.
L’adult treu el nen del bressol després de fer migdiada.
Els moviments de l’infant estan restringits en algunes
ocasions, però mai de una forma excessiva, sempre té una
certa llibertat de moviment.
La roba de l’infant és l’adequada perquè es bellugui sense
problemes.
22
Els pares proporciones a l’infant jocs que permetin el
desenvolupament muscular.
Experiència social
L’infant surt al carrer cops per setmana acompanyat dels
seus pares o familiars.
La família rep visites per part de familiars i amics cada
setmana.
L’infant es relaciona amb nens de la seva edat.
Se li fan revisions mèdiques periòdicament.
Els pares controlen les hores de televisió que mira l’infant.
Medi ambient físic
La casa té una ambient tranquil i relaxat, sense sorolls.
La decoració és clara i amb colors pastel.
Les sales tenen mobles, però no de forma excessiva.
La netedat és impecable.
Les sales són espaioses.
L’infant disposa d’un lloc per jugar lliure de perills.
Tenen un gat i també diverses plantes, així com un jardí.
Materials de joc disponible
L’infant disposa de joguines noves a mesura que es va
desenvolupant.
Aquestes estan formades per materials diversos,
principalment plàstic i fusta.
Psicomotriu
L’infant es desenvolupa correctament des del naixement. Té els
reflexos innats com per exemple el de succionar. Aprèn a controlar
els moviments de les extremitats amb facilitat. Mostra interès i
23
KANZI
Què ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà, i en el debat sobre l’herència i
l’ambient, l’estudi dels ximpanzés?
El que ens aporta aquest estudi és que els humans podem formar part de l’ambient
que ajuda al desenvolupament dels ximpanzés, i que podem ajudar a estimular les
seves habilitats que ja disposen per herència, perquè com ja sabem, aquests mamífers
són molt intel·ligents, i el que es fa en l’estudi és potenciar aquestes habilitats. Així
doncs, l’ambient és un gran condicionant en el desenvolupament dels ximpanzés, ja
que si no fos per aquest, segurament en Kanzi, i altres ximpanzés, no haguessin
desenvolupat tant extensament les habilitats adquirides.
GENIE
Com creieu que va afectar la criança a la Genie?
Quan la Genie es trobada pels agents socials amb tan sols 12 anys, mostra signes
notables d’un clar retard maduratiu, és a dir, degut a les maneres en que l’han criat,
curiositat pel mon que l’envolta i això el motiva a moure’s. Gateja i
camina dins l’edat indicada.
Comunicativa
La relació pare-fill és bona. L’infant reacciona davant el pare o la
mare i intenta comunicar-s’hi. Reprodueix els primers sons amb
facilitat i apareixen holofrases.
Socioafectiva El vincle amb els pares és estret. Mostra curiositat i interès en
relacionar-se tan amb els adults com amb els nens.
Cognitiva
L’infant mostra un correcte procés d’aprenentatge. Realitza accions
per buscar una resposta positiva per part dels pares. Observem que
utilitza la memorització per alguns jocs i també imita als pares en
algunes ocasions.
24
els seus pares l’han limitat en tots els tipus de desenvolupament: cognitiu, lingüístic,
motriu etc. El fet de passar-se bona part de la seva infància en una habitació fosca, sola
i asseguda permanentment en un orinal, van provocar que la Genie no tingués un
desenvolupament amb normalitat. Així doncs, s’evidencia que com diu Xavier Pons en
el seu article La teoria ecològica del desenvolupament: un marc teòric per a la
comprensió del comportament humà (2008-2009) “el desenvolupament de l’individu
es troba condicionat per les característiques dels entorns en què té lloc”. Per tant, la
manera en com va ser criada la Genie és el perquè del retard maduratiu del qual
parlàvem al principi.
Què va passar amb les seves potencialitats genètiques?
Les seves potencialitats genètiques no es van desenvolupar normalment, això va
provocar que posteriorment fos difícil o impossible assolir-les completament. Trobem
diversos factors que ho confirmen, per exemple: el fet de no aprendre a caminar, a
parlar o a relacionar-se en l’etapa adequada de la infantesa provoca que
posteriorment tingui problemes psicomotrius, socioafectius i dificultats amb la
comunicació (aquest s’aprecia clarament en el documental, on els problemes a l’hora
de formular oracions coherents són evidents).
En general, quin pes atorgaríeu a cadascun d’aquests elements en el
desenvolupament?
Doncs en el cas de la Genie l’element que més va influenciar, perjudicialment, en el
seu desenvolupament va ser, no haver tingut l’oportunitat de créixer com a persona.
No es sap si la Genie tenia un retràs de naixement, per això no podem saber segur si va
ser el causant de que no s’hagi desenvolupat correctament. En canvi si que hem pogut
conèixer com ha crescut i com se la tractat, donat això, es podria afirmar que el
culpable del seu retràs en l’aprenentatge van ser els 13 anys que va estar tancada,
sense cap connexió amb l’exterior.