unit. 3 el lleng. de la imatge

Unitat 3. EL LLENGUATGEDE LA IMATGE

És la imatge un llenguatge?

Què és açò?

NEGACIÓ IMATGE-REALITAT. És una dibuix,un grafisme,no és una realitat

Açò tampoc és una dona bonica

Ja saps què és açò?

Conclusió

És la imatge la realitat?És la imatge un llenguatge?

Anem a veure 7 raons suficients per considerar la imatge un llenguatge.

8-.PROPIETATS DE LES IMATGES

Polisèmia i monosèmiaIconicitat i abstraccióGrau de simplicitat o complexitatGrau d'originalitatEstereotipsManipulació de la realitatParcel.lació

Grau de polisèmia o monosèmia: Una imatge sempre es realitza pensant en una finalitat. Direm que és monosèmica quan expresa un únic significat.Però si el missatge és més complexe ,podem interpretar-la de maneres distintes , o té més d'un significat, direm que la imatge és polisèmica.

Conten el mateix aquestes imatges?

Imatge monosèmica Imatge polisèmica

imatge monosèmica

Imatge polisèmica tots sóm diferents tots sóm iguals

Grau d'iconicitat o abstracció: La iconicitat és el grau de coincidència entre allò representat i allò real. Una imatge té un alt nivell d'iconicitat quan el seu sentit és obvi i directament identificable amb l'objecte representat, sinò diem que s'acosta a l'abstracció..

Imatges icòniques

Imatge amb un cert grau d'abstracció

Imatge abstracta

Grau de simplicitat o complexitat:La quantitat d' elements que conformen una imatge, la seua estructura i composició determinen la seua simplicitat o complexitat.Des del punt de vista de la percepció visual la inclusió de més de quatre elements diferents en color, forma i textura no permeten observar la imatge d' una sola mirada, i diguem en aquest sentit que una imatge és complexa perceptualment. Però, a més, si els elements que apareixen tenen relación semàntica, la complexitat de la imatge augmenta també semànticament. Poden donar-se imatges simples perceptualment, que siguen complexes semànticament.

Imatge simple

Imatge complexa tant perceptualment com semànticament

Imatge simple però complexa semànticament

Grau d'originalitat o redundànciaUna imatge pot ser considerada "original", quan és capaç de transmetre un missatge més o menys complexe a través de mecanismes perfectament reconeixibles però instaurant paràmetres nous, o modificant els anteriors de manera especialment adequada al moment històric en el que s'ofereix.Serà redundant quan la seua representació o significat abunde en la repetició de patrons o models ja establertes i acceptats.

EstereotipsEls estereotips són models que es repeteixen de manera recorrent i que tenen un significat molt simple i directe, així com universal. Tendeixen a simplificar de manera abusiva la realitat que representen, establint categories homogènies de criteris, conductes, expressions o formes d' entendre la realitat.

Estereorips de bellesa

Estereotip de joventutEstereotip de joventutEstereotip de parella i amor

Quina d'aquestes imatge t'agrada més?Per què?

Amb les noves tècniques digitals podem canviar una imatge en funció dels nostresinteresos

MANIPULACIÓ DE LA REALITAT

Parcel.lació: L'espai que abarca una imatge, l'enquadre,no és un espai total. Quan captem la realitat o si fraccionem una imatge ja creada, estem dotant-la de nous significats.

Conten el mateix aquestes imatges?

ActivitatBusca exemples d'imatges que responguen a les següentscaracterístiques i explica la teua elecció.- imatges que juguen amb el retall de la realitat- imatges on l'emissor expresse clarament la seua postura o opinió.- imatges que aporten un significat complexe o simbòlic.- Imatges on apareguen estereotips.- Imatges on es manipule directament la realitat. - Imatges que transmeten diferents significats.

La imatge i el text

El text adquireix en determinades ocasions un protagonisme important i sense cap dubte les lletres per sí mateix, segons el seu tamany , forma i color i disposició espacial,transmeten unmissatge, és a dir una lletra funciona com un missatge.En la publicitat i el disseny gràfic, el text diu tant pel seu contingutCom pel seu format visual. Però a més el text pot de vegades variar de manera significativa la interpretació que tingam d'una imatge.

El text en la seua relació amb la imatge pot acomplir les següentsfuncions:

- Funció d'anclatge- Funció de relleu- Funció de parasitisme

FUNCIÓ D'ANCLATGE:El text restringieix i llimita el significat de la imatge, condicionant i dirigint la nostra atenció i interpretació.

FUNCIÓ DE RELLEU:Es dona quan el text desenvolupa un paper complementari. Exemple: còmic,il.lustracions..

FUNCIÓ DE PARASITISME: El text ofereix altra informació diferent a la que ens aporta la imatge,anul.lant o tornant ambigüa la realitat .

COM ANALITZEM UNA IMATGE?

Quan analitzem una imatge devem tindre presents dos paràmetres,l'objectiu i el subjectiu.Aquestes dues visions reben el nom de :

● LECTURA CONNOTATIVA I LECTURA DENOTATIVA:

Les imatges, poden llegir-se de dues maneres diferents, denotativament, és a dir, enumerant i descrivint cadascun dels elements de la imatge, ajustant-se a allò que es veu objectivament;i connotativament, tractant de “llegir” allò que ens suggereix i que podem interpretar . La connotació suposarà sempre l' associació de la imatge amb determinats sentiments, experiències personals , coneixements previs...

LECTURA DENOTATIVA: DESCRIU OBJECTIVAMENT EL QUE VEUS

1. Tipus d'imatge : Pintura, escultura,disseny,fotografia,còmic.... Producte i marca si la imatge fos publicitària. 2. Descripció d'allò que veus.3. Elements bàsics: punt,línia,color,textura,llum,escala...

4. Estructura: -Composició: enquadrament,tipus de plànol,angulació,esquemes compositius (harmònica,dinàmica), direccions visuals. -Propietats de les imatges: grau de monosèmia o polisèmia, grau d'iconicitat o abstracció, originaltat,estereotips.....

5. Anàlisi del text. Elements del text i funcions.

LECTURA CONNOTATIVA: LECTURA SUBJECTIVA

LECTURA DENOTATIVA: DESCRIU OBJECTIVAMENT EL QUE VEUS

1 Tipus d'imatge : fotografia2. Descripció d'allò que veus.L'escenari sobre el qual es situa la imatge és el fons sec d'un llac artificial.El terreny està envoltat per arbres i més vegetació. Encara que no és de nit es veu la lluna sobre els núvols.Un home jove està sentat sobre una pedra. Als seus peus hi ha una gossa, el cap de la qual està desenfocada. Està descalç. A la mà dreta té una vara o rama que en realitat sosté l'arbre sec que pareix estar darrera d'ell, cosa que denota no ser el seu lloc natural.Més al fons hi ha una parella de joves que sostenen la seua pròpia fotografia. Aquesta és en blanc i negre i apareixen ells en el racó d'una habitació. Estan units per una corda que els envolta tot el cos.Més cap a la dreta hi ha una xiqueta sentada en terra, riu. És l'únic personatge que no mira a la càmera.

3. Elements bàsics:

El punt no té presència en aquesta imatge.Les línies serveixen com a contorn d'algunes formes, especialment les de la seca superfície de l'escenari.Assenaylar també les línies horitzontals del mur del fons que trenquen amb les de l'arbre.La llum és molt suau, no hi ha ombres, atmòsfera suau, no hi ha contrastos.El color original era blanc i negre, la fotografia ha estat acolorida posteriorment. La tècnica és aquarel.la sobre una còpia de la imatge.Predominen el marró, verd, roig i blau. S'aconsegueix harmonia per la poca saturació de tots els colors. L'únic color que destaca és el roig de les braguetes de la xiqueta.

4.Estructura: -Composició:

El tamany original:60x80. El format és rectangular vertical.El plànol seria general i el punt de vista estaria a la mateixa altura que la

mirada de la parella. Respecte a l'home sentat i la xiqueta el punt de vista estaria un poc en picat.

La línia de recorregut visual comença a la part inferior de la imatge, i cobra força amb l'home sentat. El seu braç marca la direcció a seguir: la parella del fons.La línia ens du a la xiqueta sentada davant d'ells.

El major pes visual està situat a la meitat superior de la fotografia. Les formes seques del terreny ens guien cap a eixa part.

Els majors punts d'interés són; els ulls de l'home sentat i els rostres de la foto de la parella en blanc i negre.

La composició és dinàmica encara que equilibrada. La imatge té un grau alt d'iconicitat, el qual es perd un poc pel color aplicat, l'objectiu angular que augmenta la perspectiva i la lluna i els núvols al fons que pareixen inventats i artificiosos.

LECTURA CONNOTATIVA: LECTURA SUBJECTICVAPareix un decorat , no una imatge de la realitat. És com una farsa,

una mentida.El color és artificial, igual que el paissatge, l'arbre, la lluna i els

núvols.La imatge de la parella: en la fotografia en blanc i negre simbolitzen

l'amor, i en la realitat semblen separats ,un amor impossible.La gossa i la xiqueta no pareixen tindre res a veure amb l'escena,cap

dels dos mira a la càmera. La xiqueta destaca pel color i el somriure, pareix l'única realitat certa, lliure.

No és una realitat, sinó una representació de la mateixa. Baix aquesta representació teatral, una gossa borrosa i que no està queta i una xiqueta amb el braç també borrós són els dos únics instants de realitat.

Exercici: LECTURA DE LA IMATGE