tricentenari de la guerra de successió

• 1. El Tricentenari de la Guerra de Successi 1714 2014Marc Celeiro

2. ndex I. 1714: Els fets II. El context Internacional III. Catalunya i la guerra IV. El tractat d'Utrecht V. Barcelona, 14 mesos assetjada VI. Les conseqncies 3. 1714: Els fets L'11 de setembre del 1714 va marcar la fi de la lluita al Principat i larrencada d'una poca, en molts aspectes encara vigent, en la qual vrem perdre les nostres llibertats seculars. Europa sortia aleshores d'un dels conflictes bllics ms importants de la seva histria, la Guerra de Successi espanyola, en qu Catalunya havia jugat un paper protagonista. 4. El context Internacional La Guerra de Successi espanyola es considera el primer conflicte armat global i en qu, a ms de qui havia d'ocupar el tron hispnic, es va lluitar per instaurar l'equilibri de poder a Europa. El 1700, la mort sense descendncia de Carles II d'Espanya va dividir el continent entre els partidaris dels dos aspirants a la Corona, el duc Felip de Borb i l'arxiduc Carles d'Habsburg, membres de les dinasties ms poderoses de l'poca. Contra l'amenaa que significaria una possible uni de Frana i Espanya en la persona de Felip, Anglaterra, Holanda i el Sacre Imperi Romanogermnic van crear una coalici, la Gran Aliana de l'Haia, que va declarar la guerra als Borb el 1702. 5. Catalunya i la guerra (I) Catalunya temia que una monarquia encapalada per Felip V, de tarann absolutista, tops amb l'organitzaci poltica catalana, de tall parlamentari i pactista. A ms, els mercaders del pas aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model holands, que se sustentava en una base republicana. Aquests sectors volien usar les Constitucions i les institucions catalanes, com les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent, per impulsar el seu projecte. 6. Catalunya i la guerra (II) Tot i aix, Catalunya es va mantenir lleial a Felip V fins al 1705, quan l'actuaci hostil dels representants reials va causar el malestar del poble i les autoritats del Principat. Una representaci de prohoms catalans va signar a Gnova un pacte amb Anglaterra pel qual, a canvi del respecte cap a les nostres lleis, es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliana a la costa catalana. Efectuada aquesta operaci, els caps borbnics van ser expulsats i l'arxiduc Carles, ja amb el nom de Carles III, va establir la seva cort a Barcelona. L'empenta aliada, per, va ser breu. Mentre a Europa les seves armes assolien victries, a la pennsula Ibrica no van aconseguir cap xit rotund. Per contra, el triomf borbnic a la batalla d'Almansa, el 25 d'abril del 1707, va permetre la conquesta de Valncia i d'Arag, la supressi dels seus furs i l'inici de la invasi de Catalunya. 7. El tractat d'Utrecht El 1711 va morir sense descendncia l'emperador austrac, germ de Carles III. Aquest va marxar cap a Viena per assumir la corona imperial, i el joc d'aliances sen va ressentir. No era convenient una uni dels trons espanyol i imperial en una sola persona. Aix i l'esgotament econmic dels contendents van dur a converses de pau en qu, a canvi de conservar el tron, Felip V va cedir territoris i privilegis comercials, sobretot a favor dels britnics, per sense oblidar el greuge que, segons ell, havien coms els catalans en revoltar-se contra seu. Amb aquestes condicions, es va signar el Tractat dUtrecht l'abril del 1713, que cloa la guerra i ignorava les llibertats de Catalunya malgrat l'afany dels ambaixadors catalans per fer-se sentir en les negociacions. Les garanties del Pacte de Gnova shavien esvat. 8. Barcelona, 14 mesos assetjada Sense suport internacional, el juny del 1713 la Junta de Braos, l'organisme superior convocat per la Generalitat i equivalent a unes Corts, va proclamar la resistncia armada. La darrera fase del conflicte es va centrar en el setge de Barcelona, entre el juliol del 1713 i el setembre del 1714, que va captar l'atenci de tot el continent. La caiguda de la ciutat l11 de setembre, i la de Cardona el dia 18 van liquidar la guerra al Principat. 9. Les conseqncies (I) La derrota del 1714 va tenir conseqncies que van afectar tothom. Els Decrets de Nova Planta, el conjunt de regles promulgades per Felip V desprs de la guerra per implantar l'absolutisme en els seus dominis, van significar l'abolici de les constitucions catalanes i de les institucions prpies amb la intenci de reduir els territoris de la monarquia hispnica a les lleis de Castella. Els catalans van perdre drets seculars com les garanties processals, mitjanant les quals ning no podia ser empresonat sense l'exprs manament del jutge i s'assegurava que tothom tingus accs a la justcia. Tamb va ser suprimit el dret que permetia que el dany que provoqus un empleat pblic a un ciutad fos immediatament reparat, i la legislaci a propsit de la inviolabilitat del domicili i de la correspondncia. 10. Les conseqncies (II) En conclusi, els Decrets de Nova Planta van suposar per a Catalunya la prdua del control econmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i d'una capacitat legislativa tradicionalment avanada a la seva poca. Les seqeles encara es perceben en mbits com el cultural, ja que va ser aleshores quan la llengua castellana va passar a ser oficial i obligatria a l'Administraci i a la judicatura, i el fiscal, ats que el pas no ha tornat a tenir en aquest aspecte la sobirania anterior als esmentats decrets. 11. DocumentaciTota la informaci ha estat extreta de la pgina web del Trincentenari. 12. Fi