2btx societats i moviments socials al segle xix

Societat i moviments socials

al segle XIX

De la societat estamental a la societat de classes

Dissolució

estaments

igualtat jurídicaNoblesa: pèrdua de privilegis. Mantenen poder econòmic i polític

Classe treballadora: proletaris, treballadors urbans,serv

ei domèstic...

Classe social

Desigualtat econòmica

Burgesia:

agrària, financer

a, industri

al

La noblesa seguia exisint

Institut Agrícola de Sant Isidre

Petita burgesia: càrrecs,

funcionaris, professionals

, comerciants

Les classes popularsO Artesans i grups urbans

O Artesans: productes manufacturatsO Menestrals: petits artesans i

comerciantsO Treballadors serveisO Servei domèstic

PagesiaO Reforma agrària liberal concentració

O Pagesos sense terraO Latifundistes / jornalers (2,6 milions)

O Diferències regionalsO Castella – Lleó, Andalusia, Extremadura: propietat

plena dels antics senyorsO Castella-La Manxa, Aragó, València: pagesos van

millorarO En general: «fam de terres»

O Influència propietari: cacicO Analfabetisme. Conflictivitat socialO Catalunya: emfiteusi: domini útil. Contractes de

conreu a llarg termini.

Sorgiment proletariat

Orígens classe obrera

•= origens industrialització Catalunya s.XIX

Mà d’obra assalariada

•Indústria tèxtil cotó (Catalunya)

Patró ocupa obrer a

canvi d’un salari

• Jornades laborals molt llargues. Salari de subsistència. Condicions molt dures.

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/01-el-naixement-del-mon-industrial/page/2/

Vida quotidiana i comportaments socials: classes dominants

Model espanyol

Terratinents agraris

(rendistes)

Model emprened

or

Valor del treball

Esforç i autoritat

Nou model burgèsOstentació

Poder econòmic

Comercialització de l’oci:

Liceu.Jardins, cafès

http://www.anycerda.org/web/itineraris-urbans/La-construccion-de-una-vision-romantica-de-la-ciudad

Les dones al segle XIX

Condició subsidiària al món masculí

Dones de classe alta: el destí era

el matrimoni

Llei Moyano (1856):

ensenyament obligatori i segregat

Dones de classe obrera: força de treball. Ideologia

hipòcrita

Dones rurals: tasques

agrícoles, elaboració

productes de la vida familiar

Vaga de 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball.

http://vedruna-angels.org/blocs/socials/category/general/

Olga Sacharoff“Noies a la finestra”, c. 1910-1914gouache, 53 x 41 cmThermalia. Museu de Caldes de MontbuiNúm. reg. 629

Les primeres organitzacions obreres

Naixement sindicats

• Luddisme: incendi fàbrica Bonaplata (1835)

• Associacionisme obrer: socors mutus: Associació de Teixidors de Barcelona (1840)

• Primeres vagues (1840). Els moderats les van prohibir.

Consolidació

• Bienni Progressista (1854-1856): Vaga de les selfactines (1854): crema de fàbriques (luddisme). Repressió molt dura, i reacció solidària. Van augmentar salaris.

• El govern va prohibir drets obrers. Acomiadaments massius.

• En conseqüència: 1855, primera vaga general.

• Comissió mixta obrers-patrons.

• 1857: moderats prohibien associacions obreres.

Revoltes agràries

• Problema social molt greu a Andalusia.

• 1840: jornalerisme va fer moltes mobilitzacions, algunes luddistes

• Insurreccions pageses durament reprimides.

• Extensió del bandolerisme.

Imatge sobre l’incendi de la fàbrica Bonaplatahttp://altresbarcelones.blogspot.com/2009_02_01_archive.html

L’arribada de l’internacionalisme (1868-1864)

Ruptura del FRE. Majoria AIT espanyola:

anarquista.

1871 Paul Lafargue

(marxista) impulsà grups madrilenys cap

al marxisme

1870: 7000 afiliats AIT. Federació Regional

Espanyola (FRE), sobretot a Catalunya i Andalusia

Arribada de la Internacional: 1868, Fanelli (bakuninista)

Difusió d’ideals anarquistes: Supressió de

l’estat

Teatro del Circo, Barcelona. Junio de 1870. Primer Congreso de la FRE y Primer Congreso Obrero en España.

Anarquisme i socialisme(1874-1900)

Corrents anarquistes

•Prohibició de la internacional: FTRE

•Molta afiliació a Catalunya. Sindicalisme reivindicatiu.

•Davant la repressió: acció directa contra L’ESTAT, LA BURGESIA I L’ESGLÈSIA.

•1893-1897: violència (atemptats polítics). Processos de Montjuïc.

•Divisió:•Acció directa•Acció de masses (Anselmo Lorenzo, Federico Urales): Solidaritat Obrera (1907) – CNT (1910)

Socialisme obrer

•Nueva Federación Madrileña (marxista) PSOE

•Reformes reivindicades: •Dret a associació i a reunió

•Sufragi universal masculí

•Reducció horari laboral•Prohibició del treball infantil

•II Internacional (1889)•Celebració del Primer de Maig (1890)

•Primer Congrés UGT (1888)•Per oficis•Reivindicació de millores en condicions laborals

Reformisme

•Liberalisme (pensament burgès) preocupat per les condicions de vida de la classe obrera.

•Demanaven a l’estat que regulés les condicions de treball.

•1878: Regulació dels treballs perillosos per a infants.

•Creació d’asils

•Comissió de Reformes Socials (1883): Recaptar informació sobre les condicions obreres.

Atemtat de Juan Oliva contra el rei Alfons XII