ajuntament de santa susanna. regidoria de cultura · l’edifici de la torre és de planta...
TRANSCRIPT
Torres de guaita i Pirates a Santa Susanna
Itinerari de les Torres de guaita
TORRE DE VALLXIRAU
Ajuntament de Santa Susanna. Regidoria de cultura
Torres de guaita i Pirates a Santa Susanna
Torres de guaita i Pirates a Santa Susanna
Les torres de guaita (del fràncic wahta) o talaies (de l'àrab tala'la) es coneixen des de l'època iberoromana. Sovint
construïdes en un lloc elevat i/o estratègic, són elements aïllats, que normalment formen part d'una xarxa de torres i
castells connectats entre si al llarg d'una frontera defensiva. Tenien la funció de vigilar el territori i comunicaven el
perill a la torre, al castell més proper o directament a la població amb senyals visuals, com foc, fum o miralls.
La pirateria és tant antiga com el comerç. Els atacs a la costa catalana es remunten ja a l’Edat Mitjana i així ho cons-
taten algunes de les torres més antigues de la zona, com per exemple: la Torre dels Encantats de Caldes d’Estrac, la
Força de Santa Pol, el Castell de Montpalau de Pineda, el castell de Malgrat o el de Palafolls. En aquesta primera
època els atacs venien sobretot dels genovesos i francesos. També sovintejaven els atacs dels sarraïns.
Aquestes incursions van ser més freqüents des de principis del s. XVI i n’eren els protagonistes els turcs o els barba-
rescos (del Magrib, d’aquí, que sovint es coneguin popularment com a torre de moro) i també de pirates a sou, el que
s’anomenava Guerra de cors (forma de pirateria per encàrrec).
Es pot dir que va ser a partir d’aquesta època que la defensa a la costa catalana es va començar a organitzar des-
prés d’haver patit uns atacs cada vegada més freqüents. Per prevenir-los es van edificar les Torres de guaita, que
tenien principalment la funció de talaia d’observació, de defensa i també de refugi. Per aquesta raó estan sempre
situades en llocs estratègics i de fàcil comunicació entre elles mitjançant senyals de fum o de foc. A més a més de la
construcció de les torres aquest sistema de defensa també va fer que alguns edificis es fortifiquessin (Església de
Pineda de mar), o es construïssin muralles (Mataró).
Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat del segle XVI i va quedar completat a comen-
çaments del s. XVII. Per tal que aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació entre
elles i també un bona organització de la defensa i dels serveis de vigilància. També calia tenir gent a disposició per
preparar-se quan es produïa l’atac. Les torres estaven provistes d’aigua, queviures i també d’armament, armes senzi-
lles però també peces d’artilleria.
A primera línia de mar hi havia les que s’anomenaven Torres artillades, també anomenades Torre del Comú, és a dir
torres amb canons i que servien per prevenir de l’atac abans que es produís el desembarcament. A Santa Susanna
un bon exemple és la Torre de la Plana.
En segon pla, hi havia les torres o conjunt de torres que pertanyien a una o diverses masies, algunes d’elles les tro-
bem adossades a la construcció d’altres aïllades.
Finalment hi havia torres més allunyades i a vegades en llocs estratègics que tant servien de vigilància com sobretot
de refugi.
La major part de les torres conservades són dels segles S. XVI i S. XVII. Poden ser de planta quadrada o bé rodona,
aïllades o bé adossades a masies. Habitualment estaven coronades amb corseres o merlets i a vegades defensades
amb matacans.
La costa del Maresme va ser coneguda també com la Costa Torrejada. Santa Susanna és un dels municipis del Ma-resme que té més torres conservades. En aquest itinerari està format per la visita a cinc torres, tot i que al municipi se’n conserven vestigis com a mínim a tres masies més (Can Jordà, Can Mas de Dalt i Can Creus). Totes elles estan catalogades com a BCIN (Béns Culturals d’Interès Nacional) des de l’any 1949
1. Torre de la Plana Sense cap mena de dubte, es tracta d’una torre de primera línia, i així està documentat. Aquesta torre, tot i que se-
gueix el model cilíndric, difereix de les altres en el diàmetre -el d’aquesta és major- i en la situació. Per tant, segura-
ment estava armada i era la que donava l’avís de desembarcament a la resta de torres. Només és visible, degut el
seu deteriorament i perquè està clarament mutilada, la poterna.
Les generoses dimensions d’aquesta torre, i també del seu talús, ens fan pensar que també era destacable per la
seva alçada.
Actualment, a l’interior hi ha les dependències de Rodalies. Les andanes queden al peu de la torre.
Vista de la torre
Vista de la Poterma
Torres de guaita i Pirates a Santa Susanna
2. Torre de Vallxirau
El nom de Vallxirau denomina no només aquesta masia, sinó també la petita vall encapçalada precisament per la
torre, la més ben conservada de totes. Aquesta petita vall hostatjava un petit nucli de població format per masos, en
els que es treballaven les terres fins a la plana. Aquesta torre es comunicava directament amb la Torre de la Plana
[1]. La data més antiga en què apareix citada la masia és l’any 1280.
Aquesta torre és també de base cilíndrica i correspon, malgrat la datació de la masia, a una torre de defensa de ma-
sia del segle XVI recentment restaurada. Des d’aquesta torre es té una visió privilegiada i indispensable per al seu ús,
sobre tota la costa.
Es poden distingir amb claredat diferents elements de la torre com són les restes de la corsera i les espieres.
Resta de la corsera
Espiera
3. Can Bonet La Torre de Can Bonet és l’única del municipi de planta quadra-
da. Segurament fou construïda a final del segle XV. Amb les re-
formes de millora de la masia (1805) es va modificar i millorar
l’estat de conservació de la torre que es va arrebossar i pintar de
color ocre, a més de modificar-se’n la part més alta. Es desconei-
xen, per aquest motiu, quins eren els elements originals. Es con-
serven dues mènsules a la part davantera, que segurament sos-
tenien el matacà.
Per la seva situació, podem dir que es tracta d’una torre de les de
segona línia i, per les seves generoses dimensions, també devia
ser utilitzada de refugi. En aquest espai s’hi trobava el nucli més
antic del municipi: la capella de Santa Susanna, Can Salvi i Can
Parera, a qual la torre donava protecció juntament amb la Torre
de Can Ratés, situada una mica més al nord i amb menys visibili-
tat. Molt probablement es comunicava amb la Torre de la Plana i
també amb la de Can Ratés i Mas Galter.
Nucli antic del municipi
Detall de les mènsules
Torres de guaita i Pirates a Santa Susanna
4. Torre de Can Ratés La Torre de Can Ratés correspon a una torre de guaita i de refugi que va ser construïda per Bartomeu Poch l’any
1584, com es veu a la inscripció de la torre. Posteriorment, al segle XVIII, la torre i la masia van passar a ser de la
família Gibert i, l’any 1861, de la família Ratés, de qui rep el nom. Finalment va ser venuda a la família Amer i l’any
1989 passa a ser de propietat municipal.
L’edifici de la torre és de planta circular, té la base atalussada i conserva sencera la corsera, amb merlets escalonats,
tot en molt bon estat. Sobre l’accés, sota de la finestra de la primera planta, hi ha una inscripció on s’observa l’any de
l’edificació i el nom del promotor.
La torre es va construir adossada al cos més antic de la masia (segle XIV) -corresponent a la part de l’habitatge- i
amb la que es comunicava al nivell del primer pis per la poterma que només és visible des de dins la masia.
Corsera
Merlet escalonat
Inscripció
5. Mas Galter Aquesta masia, ara restaurada, segurament era una de les més avançades vers la platja que hi havia a Sana Susan-
na i, per això, una de les més desprotegides. És curiós observar també que està allunyada, com la Torre de Vallxirau,
del camí natural de pujada del pirates, la riera de Santa Susanna. Segurament això és així perquè havien de donar
protecció a les vessants oest i est del poble.
La torre del Mas Galter és de planta cilíndrica i està, malauradament, escapçada per la part superior, per la qual cosa
desconeixem si estava coronada per merlets o corseres, tot i que en una fotografia de 1933, data de la compra per
part dels actuals propietaris, s’insinuen el que serien les restes dels merlets escalonats, similars als de la Masia de
Can Ratés.
Es té notícia de la masia des de 1214 i no se sap amb certesa la data de la construcció de la torre, però com la resta,
oscil·la entre els primers anys del segle XVI.
Detall del Talús
Bibliografia: Santa Susanna Ajuntament. Santa Susanna: l’Ajuntament, [8 de gener de 2010]. Disponible a: http://
www.stasusanna.org
Santa Susanna Ajuntament. Santa Susanna, un poble amb vida. Santa Susanna: l’Ajuntament, [2003], p.87
-99
Campo i Jordà, Ferran del. Castells Medievals del Maresme. [Figueres]: Brau, 1998, 111p. ISBN 84-88589-
45-X
Catalunya. Generalitat. Departament d’educació. Xarxa telemàtica Educativa de Catalunya [8 de gener de
2010]. Disponible a:
http://www.xtec.cat/~msala12/web%20torres/torres/portadato.htm
Pobles de Catalunya. Guia del patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Maresme. [s.l.]: Pobles de
Catalunya, [8 de gener de 2010]. Disponible a: http://www.poblesdecatalunya.cat/tema.php?t=4
MASSONS, Josep M. Història de la Vila de Santa Susanna. Santa Susanna: l’Ajuntament, [s. a.], p. 239-254 ____________________________________________________________________________________
Vocabulari Tots aquests elements es poden reconèixer encara en les Torres de l’Itinerari.
Corsera: Conjunt de matacans que envolten la torre
Espiera: Obertura que servia per observar l'exterior sense perill d'ésser vist o ferit.
Matacà: Situat sobre la porta d'entrada a la torre, és una construcció en voladís, sostingut per
mènsules amb obertures a la part inferior, per tal de poder observar o foragitar als intrusos. El ma-
tacà defensa l'entrada de la torre.
Mènsula: Element arquitectònic que serveix per sostenir alguna cosa. A les torres generalment
aguantava el matacà.
Merlet: Els merlets són el petits pilars de pedra que hi ha a dalt de la torre. Entre ells s'hi deixa un
espai per tal de poder disparar. Els merlets poden tenir diferents formes esglaonats, rectangu-
lars....
Poterna: Porta petita d'una fortificació que dóna accés a la torre i és defensada per un matacà o
una corsera. Les poternes es troben al primer pis i s'hi podia accedir únicament amb una escala
de mà o per mitjà d'un pont provisional de fusta. A les torres podem trobar portes a la planta baixa
però aquestes només són d'entrada a aquesta planta i no a la torre. Moltes d'aquestes portes varen
ésser construïdes posteriorment. L'estil de les poternes varia segons el moment de la seva cons-
trucció, generalment estaven emmarcades amb pedra.
Talús: Inclinació del parament d'un mur o una torre. SANTA SUSANNA, SETEMBRE DE 2010 TEXT I DOCUMENTACIÓ: NÚRIA BASART — FOTOGRAFIA: JOAN RIBOT
Itinerari
Aquest itinerari s’inicia a la Torre de la Plana (Estació de Rodalies) i finalitza a Mas Gal-
ter. Té un recorregut total de 4 quilòmetres i el grau de dificultat és baix. A cada Torre
del recorregut hi trobareu un tòtem explicatiu que amplia aquesta informació.
L’itinerari s’inicia a la Torre de la Plana [1]. Es tracta d’una Torre de Primera línia.
Difereix de les altres en el diàmetre -el d'aquesta és major-, i en la situació. Segurament
estava armada i donava l’avís de desembarcament a la resta de torres. Les seves genero-
ses dimensions i el talús ens fan pensar que la seva altitud era destacable.
Seguidament, enfilem cap a la Torre de Vall Xirau [2], que deu el seu nom també a la
petita vall. Aquesta torre es comunicava directament amb la Torre de la Plana. [1]
Baixem cap al nucli de Santa Susanna i trobem dues torres molt juntes la Torre de Can
Bonet [3] i la de Can Ratés [4]. La torre de Can Bonet és l’única de planta qua-
drada, segurament. Fou construïda a final del segle XV i reformada posteriorment. Es
conserven dues mènsules a la part davantera, que probablement sostenien el matacà.
Per les seves generoses dimensions devia ser utilitzada de refugi.
La Torre de Can Ratés, torre i refugi que va ser construïda per Bartomeu Poch l’any
1584. L’edifici de la torre és de planta circular, té la base atalussada i conserva sencera la
corsera, amb merlets escalonats, tot en molt bon estat. Sobre l’accés, sota la finestra de
la primera planta hi ha una inscripció on s’observa l’any de l’edificació i el nom del pro-
motor.
Al final del recorregut trobem la Torre de Mas Galter [5]. Aquesta masia, ara restau-
rada, segurament era una de les més properes a la platja i per tant més desprotegida. La
torre és de planta cilíndrica i està escapçada per la part superior.
Santa Susanna, és patrimoni
[1] Torre de la Plana (Av. Del Mar- Estació de Rodalies)
[2] Torre de Vallxirau (Formentor, 55)
[3] Torre de Can Bonet (Miralles cantonada Montseny)
[4] Torre de Can Ratés (Montseny, s/núm.)
[5] Torre Mas Galter (Bou, 25)