agermanament penedes-garraf amb puerto cabezas (raan) - 1985-2005

Agermanament Penedes-Garraf amb el municipi de Puerto Cabezas (RAAN-Nicaragua): Contextualització i anàlisi dels projectes durant el període de 1985 a 2005

1

I.� Introducció................................................................................................. 4�

II.� La cooperació descentralitzada ........................................................... 5�

A.� Definició .............................................................................................. 5�

B.� Marc jurídic............................................................................................. 5�

C.� La cooperació des dels municipis: ................................................. 6�

D.� Els Fons de Cooperació.................................................................... 7�

E.� Formes de cooperació......................................................................... 8�

Agermanament-cooperació.................................................................. 9�

III.� Context històric i polític .......................................................................... 11�

A.� Nicaragua i la cooperació dels municipis catalans entre el 1985 i el 2005................................................................................................ 11�

1.� Període 1980-1990: Revolució Popular Sandinista i Guerra ..... 11�

2.� Període 1990-1999: Deconstrucció de la revolució i entrada a la globalització de l’economia. ........................................................... 12�

3.� Context històric i polític actual (2000-2005) ................................ 13�

IV.� La Regió Autònoma de l’Atlàntica Nord de Nicaragua. ............. 17�

A.� El context històric de la Costa Atlàntica de Nicaragua. .......... 17�

Situació actual ........................................................................................ 19�

B.� Realitat sociolingüística de la Costa Atlàntica de Nicaragua .... 20�

1.� Les llengües del carib nicaragüenc. ............................................ 20�

2.� Educació en llengua materna a la Costa Atlàntica................. 23�

C.� Programa d’Educació Intercultural Bilingüe (PEBI) .................... 24�

D.� Els Municipis a la Costa Atlántica: ................................................ 27�

V.� L’agermanament entre el Penedès-Garraf i la Costa Atlàntica: ... 30�

A.� Procés històric (1985-2005) ............................................................. 30�


2

1.� Període 1985-1989: suport polític al govern de Nicaragua, primers acords d’agermanament i participació en el Programa Educatiu de la Costa Atlàntica i el procés d’autonomia................ 30�

2.� Període 1990-1995: Renovació pedagògica i educació bilingüe contracorrent. .......................................................................... 32�

3.� Període 1996-2005: Enfortiment municipal i cooperació en xarxa.......................................................................................................... 32�

4.� L’actualitat 2006 .............................................................................. 34�

B.� Els actors que participen en els diferents projectes: ..................... 35�

1.� Marc de les relacions institucionals: ............................................. 35�

2.� Organitzacions de la societat civil .............................................. 43�

VI.� Projectes en el marc estratègic de suport al Programa d’Educació Bilingue Intercultural (1985 – 1993)......................................... 48�

A.� Suport dels municipis del Penedès i Garraf ................................. 48�

1.� Projecte número 7: Construcció d’una Escola Normal a Puerto Cabezas ................................................................................................... 49�

2.� Projecte de col·laboració pedagògica amb l’escola Normal de Puerto Cabezas: Plan urgente y experimental de formación de maestros bilingües de la RAAN. ............................................................ 50�

3.� Projecte número 84: Centre de Dinamització Pedagògica i Cultural a Puerto Cabezas. ................................................................... 52�

4.� Projecte número 79: Ampliació del Centre de Recursos pedagògics de Puerto Cabezas.......................................................... 54�

VII.� Enfortiment de la municipalitat......................................................... 56�

1.� Projecte Núm. 364 (I): Equipament de l'alcaldia municipal..... 56�

2.� Projecte Núm. 364 (II): Equipament de l'alcaldia municipal .... 57�

3.� Projecte núm. 412 : Bodega Municipal........................................ 58�

4.� Projecte núm. 953: Pla Estratègic de Puerto Cabezas .............. 59�

VIII.� Anàlisi .................................................................................................... 64�

IX.� Conclusions .......................................................................................... 69�


3

X.� Bibilografia ............................................................................................... 73�

XI.� Annexes ................................................................................................ 74�

Sigles utilitzades:

CIDCA Centro de Investigación i Dicumentación de la Costa Atlàntica

DANIDA Agència de Cooperació al Desenvolupament de Dinamarca

FCCD Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

FSLN Frente Sandinista de Liberación Nacional

IDH Índex de Desenvolupament Humà

MECD Ministerio de Educación Cutlura i Deportes

PLC Partido Liberal Constitucionalista

PSC Partit Socialista de Catalunya

PEBI Programa de Educación Bilingue Intercultural

PNUD Programa de la Nacions Unides pel Desenvolupament

PRODEMU Programa de desarrollo Municipal

RAAN Región Autónoma del Atlàntico Norte

RAAS Región Autónoma del Atlàntico Sud

SEAR Sistema Educativo Autómico Regional

UM9 Unitat Municipal 9

URACCAN Universidad de las Regiones Autónamas de la Costa Caribe de Nicaragua

YATAMA Yapti Tasba Masraka Nanih Asla Takanca (la organització dels Fills de la mare Terra)


4

I. Introducció

Des del 1985, els municipis de Sant Pere de Ribes, Vilafranca del Penedès i d’altres municipis de les comarques Penedès i el Garraf, han mantingut una relació de cooperació i solidaritat amb el municipi nicaragüenc de Puerto Cabezas situat a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN) de Nicaragua. Es signen els acords d’agermanament l’any 1987 i 1990. Posteriorment, també La Fatarella (Terra Alta) participa en aquest procés. La cooperació amb Puerto Cabezas compta també amb el suport, des del propi país, de la ciutat de León.

Els agermanaments han estat un dels elements importants de la cooperació descentralitzada des de l’àmbit local de molts municipis catalans. Aquesta procés més de 20 anys és paral·lela a la del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Aquesta institució ha acompanyat i nodrit la pràctica solidària de molts municipis de Catalunya. Aquest acompanyament ha ajudat a desenvolupar un marc i una teoria que ens serveix d’introducció i ens dóna elements per la reflexió de la pròpia experiència.

En aquest treball pretenem fer una revisió i anàlisi dels projectes desenvolupats durant vint anys d’agermanament. Amb la finalitat de recollir informació sobre les activitats portades a terme, i alhora analitzar a través dels principals projectes quins factors han intervingut, i la influència del context polític, social i cultural tant a Catalunya com a Nicaragua. Les conclusions que es puguin deduir d’aquest anàlisi pensem que poden ser un punt per la reflexió i el debat al voltant de l’agermanament i la cooperació des de l’àmbit local

Per extreure una reflexió sobre l’agermanament, ens hem centrat en els projectes agrupats en dos moments o programes estratègics: suport al programa d’educació bilingue intercultural (PEBI) i enfortiment de la municipalitat. No s’han tingut en compte projectes fora d’aquests dos àmbits i amb caràcter més puntual, així com tampoc la resposta a situacions d’emergència o la sensibilització.

Donat que la regió atlàntica de Nicaragua és força desconeguda, s’han introduït alguns apartats descriptius sobre la història, les llengües i d’altres aspectes diferencials respecte a la resta del país. Tot i que Nicaragua és un país petit, el contrast entre els departaments de l’àrea del pacífic i les regions de la costa atlàntica és importants. També cal destacar el desconeixement que des del propi país es té de la regió autònoma atlàntic nord (RAAN).


5

II. La cooperació descentralitzada

A. Definició

La cooperació descentralitzada sorgeix del convenciment que la cooperació per al desenvolupament no és responsabilitat ni prerrogativa dels governs o de les instàncies governamentals o interestatals, sinó també la societat civil i les institucions autonòmiques i municipals poden i han de ser agents de solidaritat amb el Sud, des del seu compromís ciutadà i des de la seva llibertat per definir els seus propis criteris de treball. Cooperar des de l’àmbit local o des de la societat civil organitzada comporta estar lliure de condicionaments polítics i/o comercials, fet que normalment no es dóna en la cooperació centralitzada.

Es fonamenta en la voluntat de participar en projectes de desenvolupament humà i sostenible dels pobles, en els quals la participació popular és un element central, és a dir, en la defensa i la promoció dels drets i les necessitats bàsiques de les poblacions en l’àmbit social, econòmic i cultural, a través d’una gestió conjunta, nascuda de les pròpies iniciatives del teixit social del Sud, i el màxim de respectuosa amb el medi ambient.

La cooperació descentralitzada no és podria concebre sense la participació de la societat civil, ja que aquesta és la part imprescindible en el procés de desenvolupament. Aquesta és la que determina les seves estratègies i qui decideix les prioritats del seu propi desenvolupament en ser-li transferida també la responsabilitat.

La cooperació descentralitzada tracta de trobar mecanismes que permetin una estructura flexible , de manera que el desplegament del projecte es pugi anar adaptant a les dificultats i les necessitats del moment i, per tant, vagi aprenent en la mesura que aquest es va desenvolupant.

Els agents de la cooperació descentralitzada són tant les instàncies administratives diferents a les del govern estatal (governs autonòmics, entitats d’àmbit provincial o insular, fons de cooperació, ajuntaments, mancomunitats, etc. ) com les organitzacions que sorgeixen de la societat civil organitzada (ONG, sindicats, entitats ciutadanes, etc.).

B. Marc jurídic

La Constitució espanyola del 27 de desembre de 1978 assenyala la competència exclusiva de l’estat en matèria de relacions


6

internacionals. No existeix cap normativa que delegui competències en matèria de cooperació internacional a les comunitats autònomes o als municipis. Hi ha el principi d’autonomia municipal, consagrat per la pròpia Constitució (art.140) que empara les actuacions que es fan en aquest camp. La pròpia Llei reguladora de les bases del règim local 7/1985, del 2 d’abril, es refereix a l’autonomia de les entitats locals per intervenir.

La Carta Europea de l’autonomia Local del 15 d’octubre del 1985, en vigor a l’estat espanyol des de l’1 de març de 1989, en els articles 3.1, 10.1 i 10.3 parla del dret de les entitats locals a cooperar i associar-se amb les entitats dels altres estats i d’ordenar i gestionar una part important dels assumptes públics.

La pròpia Llei espanyola de cooperació internacional per el desenvolupament 23/1998, del 7 de juliol, en l’article 20 expressa que “la cooperació per el desenvolupament que es realitza des de les comunitats autònomes i de les entitats locals és l’expressió solidària de les respectives societats”.

En el reglament que desenvolupa la composició i funcions de la Comissió Interterritorial (BOE, Reial decret 22/2000 del 14 de gener) es fa un reconeixement explícit del Fons de Cooperació.

El Pla Director de la Cooperació Espanyola 2001-2004, aprovat pel Consell de Ministres el 24 de novembre del 2000, reconeix, al punt VII, les administracions autonòmiques i locals com a actors principals de l’ajuda oficial per el desenvolupament i valora que aquestes administracions estiguin “aportant una experiència molt valuosa per a la participació i l’educació”.

C. La cooperació des dels municipis:

El municipi és la via de participació més directa i immediata dels ciutadans en les seves responsabilitats democràtiques, una de les quals és exigir i comprometre’s amb les polítiques solidàries. La cooperació, entesa com una qüestió de justícia, li correspon als ajuntaments en primera instància. Des d’aquests també es pot fer una tasca de denuncia i pressió política.

La proximitat al ciutadà confereix a l’administració municipal la possibilitat d’una participació molt més àmplia.

Els ajuntaments poden assumir, en el terreny de la cooperació, el paper específic de col·laboració amb les entitats locals dels països del


7

Sud. L’enfortiment del poder local és una bona opció a favor de la democratització i de polítiques més dirigides a la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques. Els ajuntaments del Nord poden contribuir a aquest reforçament mitjançant la transferència de la seva experiència i els seus coneixements tècnics.

L’any 1972, l’Assemblea general de les Nacions Unides va recomanar que les nacions “desenvolupades” destinessin un 0’7% del seu Producte Interior Brut (PIB) a la cooperació amb els països “en vies de desenvolupament”.

El 0’7% va servir com a bandera a les reivindicacions d’una major implicació de les institucions en la cooperació amb el Sud.

El 0’7% és més un emblema que una xifra normativa el que ha d’aportar una institució. El que era un percentatge sobre el PIB es transforma, en l’aplica-ho a les aportacions d’institucions autonòmiques i locals, en un percentatge sobre el pressupost de la pròpia institució.

D. Els Fons de Cooperació

Un fons de cooperació és un organisme sense ànim de lucre que reuneix i coordina ajuntaments i altres institucions públiques i privades amb la finalitat principal de crear un fons econòmic per contribuir al desenvolupament dels països empobrits i per realitzar campanyes de sensibilització sobre les causes que provoquen l’actual desequilibri en el repartiment de la riquesa entre els pobles del Nord i del Sud.

Els municipis són els protagonistes de la vida i de l’acció dels fons.

L’objectiu inicial dels fons és el de la gestió conjunta dels recursos econòmics que les diferents entitats que els conformen destinen a la cooperació amb els països del Sud. Es tracta d’oferir a les entitats locals un instrument de col·laboració n matèria de cooperació, de manera que s’eviti el risc d’atomització i dispersió de les iniciatives i s’intenta també crear un programa de treball solidari de perfils propis, per superar així les limitacions de la cooperació centralitzada.

Un fons de cooperació ofereix als municipis coordinació, optimització de recursos i suport tècnic.

La cooperació pel desenvolupament constitueix l’eix central del treball de solidaritat que poden fer els ajuntaments en el marc del fons de la cooperació.


8

Els ajuntaments i els fons de cooperació poden tendir a especialitzar-se en la cooperació municipalista, en el suport a les entitats locals dels països del Sud Atesa la major proximitat dels poders públics locals a la ciutadania, és més factible que els recursos que es gestionin des dels poders locals redundin a favor del benestar de la població que si aquests recursos es gestionen des dels governs centrals. El reforçament d’aquestes institucions suposa una bona opció per aprofundir en la democràcia i en la participació ciutadana.

E. Formes de cooperació

Cooperació pel desenvolupament: és la vocació de resoldre les necessitats estructurals que es troben rere les carències de les poblacions del Sud, la voluntat d’actuar de manera transformadora tant en el Sud com en el Nord (on hi ha d’haver una tasca d’educació i sensibilització) i l’establiment d’una relació d’igualtat en el treball, de manera que s’entenguin les demandes de la població que s’hauria de beneficiar d’aquestes accions.

Es tradueix en la identificació conjunta de necessitats, el finançament, la gestió, el seguiment i l’avaluació de projectes de cooperació en els països del Sud.

Ajuda humanitària: és una resposta a situacions d’extrema pobresa, precarietat, guerra, fam, etc. que es produeix de manera més o menys permanent. L’ajuda humanitària prova d’oferir solucions a aquestes necessitats mitjançant recursos externs aportats pels donants (en els països del Nord) als receptors (en els països del Sud). No és una forma de cooperació adequada pels casos en què són possibles formes de treball que permetin que siguin les societats del Sud aquelles que protagonitzin l’esforç per millorar el seu desenvolupament humà.

Ajuda d’emergència: cerca la satisfacció de les necessitat bàsiques que s’han revelat com a urgents a causa de situacions més imprevistes que estructurals (encara que la vulnerabilitat pel que fa als desastres naturals o a les condicions de brot d’un conflicte són realitats estructurals). No és el tipus de cooperació en què millor pot incidir el treball que pot fer-se des dels ajuntaments i els fons de cooperació.

Sensibilització: parteix del convenciment que per tal que es corregeixi el desequilibri existent entre el Nord i el Sud és necessari un canvi profund en la percepció que des d’aquí és té de la realitat del Sud i un coneixement de les causes d’aquest desequilibri. La sensibilització ciutadana ha de ser entesa com una altra forma de cooperació, en la


9

mesura que és una altra estratègia dirigida a aconseguir una major equitat entre el Nord i el Sud.

Educació pel desenvolupament: abasta totes aquelles accions amb què es pretén sensibilitzar la població sobre la realitat del Sud, sobre les seves causes i sobre els camins per incidir sobre aquesta realitat.

Pressió política: com la sensibilització, es fa des d’aquí i no sobre el terreny. Amb l’objectiu de reduir les desigualtats entre el Nord i el Sud, s’actua denunciant les causes polítiques i econòmiques que impliquen aquest desequilibri i fent propostes que permetin incidir sobre elles. Les qüestions sobre les quals es pot referir aquesta pressió són moltes: defensa dels drets humans i dels pobles, denúncia de la cultura de l’armamentisme i de les agressions militars, demanda de l’abolició del deute extern, denúncia d’un comerç mundial que és injust i de l’especulació financera existent, etc.

Agermanaments-cooperació: és un vincle entre entitats locals (normalment municipis, però també altres com comarques, mancomunitats, districtes, etc. que tenen la voluntat de compartir valors i recursos. Els agermanaments poden tenir lloc entre dos o més comunitats: diversos municipis del Nord poden agermanar-se amb una mateixa localitat del Sud per dur a terme un projecte de cooperació que d’una altra manera seria inviable. També és possible que un municipi del Nord estigui agermanat amb més d’una localitat del sud.

Agermanament-cooperació

La transferència de recursos és un dels elements bàsics d’un agermanament. Però ha d’anar més enllà del mer finançament de projectes; ha de ser una ocasió per a l’apropament entre gents d’una i altra localitat. La cooperació pel desenvolupament és un dels components d’un programa més ampli de diàleg i de coneixement entre cultures diferents. Més que les altres formes de cooperació, l’agermanament obté tot el seu sentit quan és participatiu tant en la població del Nord com en la del Sud. L’agermanament posa de manifest els avantatges de la cooperació descentralitzada com a cooperació horitzontal: d’igual a igual, intercanvi en què les dues parts aprenen i s‘enriqueixen.

L’agermanament ha de suposar un intercanvi global i sectorial: per una part s’estableix una relació entre les institucions de cadascuna de les localitats i per una altra entre diferents sectors d la societat civil.

És important promoure la participació del teixit associatiu de les dues localitats que fa possible la solidaritat que és la base de l’agermanament impregni el conjunt de la societat.


10

Un agermanament és un vincle entre institucions i que li correspon a la institució local coordinar tot aquest teixit social i promoure la participació ciutadana.

Un agermanament suposa un marc estable de cooperació amb una vocació de continuïtat en el temps.

L’agermanament-cooperació és un instrument propi de la cooperació local presentat com una alternativa que permet impulsar processos participatius i relacions horitzontals entre els diferents actors locals que participen en les accions de cooperació. A Catalunya, des dels anys vuitanta fins ara hi ha hagut molts municipis que han optat per aquesta via de cooperació.

Actualment hi ha un total de 93 agermanaments-cooperació entre els municipis catalans i els municipis del Sud. D’aquests un 44% són entre municipis catalans i municipis nicaragüencs. Els agermanaments amb Nicaragua són els més antics, ja que en els anys vuitanta a Catalunya es van formalitzar 19 agermanaments, dels quals 17 varen ser amb Nicaragua.


11

III. Context històric i polític

A. Nicaragua i la cooperació dels municipis catalans entre el 1985 i el 2005.

A finals de la dècada dels 70 i principis dels 80, Catalunya i Nicaragua viuen importants processos de transformació social, després d’anys de lluita contra les respectives dictadures.

A Catalunya, es viu un moment d’eufòria després dels resultats de les primeres eleccions democràtiques realitzades el 3 d’abril de 1979, tres mesos abans del triomf de la revolta popular sandinista a Nicaragua.

A partir d’aquest moment, Catalunya i Nicaragua, especialment des dels municipis començaren una llarga relació de solidaritat i cooperació.

1. Període 1980-1990: Revolució Popular Sandinista i Guerra

Pràcticament des de la independència colonial, la influència política i econòmica dels Estats Units (EUA) a tota el continent i especialment a Centre Amèrica havia marcat el destí de Nicaragua. El domini imperialista, una economia capitalista basada en l’explotació dels recursos i governada des de la por i la violència de la dictadura, imposaven la pobresa a la majoria mentre una élite mantenia el poder i gaudia de grans fortunes. Amb el triomf de la revolució, el govern del FSLN (Frente Sandinista de Liberación Nacional) proclama dos objectius polítics molt amplis: política exterior independent i no alienada (antiimperialista) i la creació d’una economia mixta per assolir la justícia socio-econòmica. Per tant un canvi que revertís la situació a favor del conjunt de la població.

Un any després del triomf, l’administració Reagan (EUA) retira el suport, existent durant l’administració Carter, a Nicaragua i aconsegueix que el congrés aprovi el finançament de la Contra (grups armats contrarevolucionaris) i el decret de bloqueig comercial de Nicaragua. La guerra d’agressió dels EUA obligarà a Nicaragua a gastar la meitat del seu pressupost en defensa i a patir la pressió i el desgast del poble nicaragüenc que viuria sota mesures de temps de guerra (Galofré et alt, 2005).

La situació de guerra va afectar una part important dels municipis de Nicaragua amb manca d’autonomia i recursos per implementar les polítiques de la Revolució. En aquest context, s’han implementat una part significativa de les intervencions solidàries i de cooperació de


12

municipis catalans des de les eleccions de 1984, la majoria de les quals estan vinculades a la via de l’agermanament-cooperació.

Els agermanaments eren també un pronunciament polític, fent clarament explicita la solidaritat amb la causa sandinista . (Fons Català, 2003)

2. Període 1990-1999: Deconstrucció de la revolució i entrada a la globalització de l’economia.

A Nicaragua les eleccions presidencials de 1990 van representar el final de la revolució i l’inici d’una reestructuració de l’Estat Nacional, incloent les polítiques cap a les recent creades regions Autònomes. El nou govern des d’una perspectiva d’ajust estructural, “democratització” i una major participació del sector privat en els afers públics s’orientà a la reducció de la mida i àmbit d’acció de l’Estat, abandonant o minimitzant molts dels processos iniciats.

La derrota del FSLN suposà també un punt d’inflexió en el marc del qual es transformen els marcs formals de relacions de cooperació i solidaritat. Des de 1990 ser un municipi de la UNO o un municipi sandinista condiciona el manteniment dels projectes i altres accions de suport al desenvolupament, tant en les formes com en l’estructura de les relacions. A partir de 1996 aquesta relació dicotòmica entre municipi sandinista i municipi UNO-antisandinista, s’afebleix i es cerquen mecanismes per mantenir el vincle institucional entre municipis i es creen noves estructures de representació de la societat civil a través d’ONG, moviments socials, sindicats, comitès, els quals esdevindran les contraparts locals de les entitats del Nord (Galofré et al, 2005)

Un fet destacat de la dècada dels 90 a Catalunya és la Campanya del 0,7% l’any 1994. A partir d’aquesta any, el pressupost de molts municipis catalans contempla una partida fixa de cooperació. Al mateix temps, també es creen òrgans de participació com els consells de solidaritat i cooperació on hi ha representades les ONG, partits polítics i altres entitats o representants de l’àmbit local. La major part d’aquestes ONG locals es creen des de la base dels comitès de solidaritat o d’altres a des de partits polítics o sindicats. També participen en els consells delegacions d’ONG d’àmbit nacional com la Creu Roja, Mans Unides, Intermón, ... .En el cas de Vilafranca es crea la Comissió de Solidaritat i Cooperació (1995) i a Sant Pere de Ribes el Consell Municipal de Cooperació (1997), ambdós encara vigents. Respecte a l’agermanament no es crea cap comissió d’agermanament, com si que es dóna en d’altres municipis i serà la ONG NICCA, que agrupa persones de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès i Garraf, qui donarà impuls i continuïtat als projectes des de la


13

societat civil. A finals dels 90 quan sorgirà l’Associació d’Amics de Puerto Cabezas que ompliria l’espai que deixaria NICCA i també es començaria a formar el Grupo de Amigos del Penedès a Bilwi.

El 1998 l’huracà Mitch afecta a gran part de Nicaragua i provoca a Catalunya una gran mobilització social per recaptar fons per donar suport a Nicaragua. Les relacions directes permeten que aquests fons vagin destinats directament als municipis i per tant arribin amb més garantia a la població afectada.

Aquest fet ajuda a refermar enllaços existents i en crea de nous entre d’altres municipis. En el cas del Penedès i Garraf, León era una ciutat amb la que es mantenia relació i que cada cop més participarà de l’agermanament.

3. Context històric i polític actual (2000-2005)

En l’actualitat es disposa de més recursos econòmics però també es demana més exigència per part dels donants i obliga una major professionalització de les ONG que volen rebre aquesta ajuda. Alhora s’ha ampliat el camp d’acció de les ONG.

La implantació del model neoliberal ha significat canvis dràstics en el paper que juga l’estat, de protector-benefector sempre present, a un estat cada cop més feble i depenent en el procés de globalització.

Ja des del inicis dels anys 90 es viuen processos de liberalització comercial a tot el món a través de la signatura de Tractats de Lliure Comerç (TLC) en àmbits regionals. Nicaragua i els països de l’entorn no s’escapen d’aquest fenomen i viuen un moment crucial de la seva història a curt i mitjà termini amb la signatura de diferents acords comercials regionals: el TLC de l’Amèrica Central amb els EUA (o CAFTA), el Pla Puebla Panamà (PPP) i l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA). El resultat que s’espera d’aquests acords no és gens positiu, sobretot per la població camperola. L’entrada de productes a baix preu procedents dels EUA impedirà un desenvolupament propi de la regió que seguirà sense poder cancel·lar el deute.

Una de les conseqüencies més importants d’aquests canvis és la pobresa extrema dels sectors més febles de població, especialment la població rural i població infantil, i la importancia cada cop més rellevant dels moviments migratòris com a una de les sortides per fer front les desigualtats i a la pobresa.


14

Taula 1: Esdeveniments destacats en els diferents contextos que influeixen sobre l’agermanament i els projectes de cooperació:

Període Nicaragua Costa Atlàntica - Puerto Cabezas

Catalunya – Penedès -Garraf Agermanament Projectes

1979-1984

1979: Triomf de la Revolució Popular Sandinista.

1981: Gran Cruzada Nacional de Alfabetización

1981: Inici dels enfrontament armats amb la CONTRA.

1983: Embargament dels EUA a Nicaragua

1984: Primeres eleccions. Guanya el FSLN

1980: Ley sobre educacion en lenguas de la Costa Atlàntica (Decret 571)

1984: Primeres experiències del PEBI

1979: Primeres eleccions de la democràcia. Estatut d’Autonomia.

1983: Joan Aguado (PSC) alcalde de Vilafranca (fins al 2003)

1985-1989

1985: Sergio Torres (FSLN) alcalde de Puerto Cabezas

1987: Rodolfo Sequeira (FSLN) alcalde de Puerto CAbezas

1988: Aprovació de

Comitès de Solidaritat amb Nicaragua

1986: Creació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

1987: Xavier Garriga (UM9) es alcalde de Sant Pere

1985: Primers contactes i intercanvis.

1987: Agermanament Sant Pere de Ribes-Puerto Cabezas i declaració de solidaritat Penedès-Garraf – Costa Atlàntica

1986-88: Construcció d’una escola normal a Puerto Cabezas (núm. 7)


15

l’Estatuto de Autonomia de las regiones del Caribe de Nicaragua (Ley 28)

de Ribes. 1988: ONG NICCA

1984-1990: 17 agermanaments de municipis catalans amb municipis nicaragüencs

1990-1994

1990: Derrota electoral del FSLN. Violeta Chamorro (UNO) presidenta de Nicaragua.

1990: acords de pau d’Esquipulas. Final de la Guerra

Política de descentralització i privatització de les empreses públiques. Programes d’Ajust Estructural

1991: Roy Dixon (?) Alclade de Puerto Cabezas

1990: Josep Anton Blanco (PCS) alcalde de Sant Pere de Ribes.

Creixement de les ONG locals

1994: Campanya del 0,7%

1990: Oficialització de l’agermanament de Vilafranca amb Puerto Cabezas.

1989-1993: Col·laboració pedagògica amb l’escola normal de Puerto Cabezas

1996-1999

1996: Arnoldo Aleman (PL) president de Nicaragua

1996 Primeres eleccions municipals a la Costa Atlàntica. Henry Herman (FSLN) alcalde.

1995: Xavier Garriga (UM9) alcalde de Sant Pere de Ribes

1995: Consell de Solidaritat i Cooperació de Vilafranca del Penedès.

1997: Consell Municipal de Cooperació de Sant Pere de Ribes

1996-1997: Centre de Dinamització Pedagògica i Cultural a Puerto Cabezas (núm. 84)

1995-1997: Millora del Centre de Dinamització Pedagògica i Cultural a la “Casa del Maestro” (núm. 79)


16

1998: Huracà Mitch

de Ribes

1998: Plataforma Vilafranca Solidària

1999: Josep Anton Blanco (PSC) alcalde de St. Pere de Ribes

1999: Associació d’Amics de Puerto Cabezas

79)

1997: Equipament de l’alcaldia municipal – I (núm. 364)

2000-2005

2001: Enrique Bolaños (PLC) president de Nicaragua.

Nicaragua ingressa al grup dels països altament endeutats (HIPC ) per obtenir la condonació d’una part del deute extern.

2000 Guillermo Espinosa (FSLN) alcalde de Puerto Cabezas.

2002: Aprovació de la Ley 445 del regimen de propiedad comunal de los pueblos indígenas y comunidades étnicas.

2003: Reglamento de la Ley 28 “Estatuto de Autonomia de la Regiones de la Costa atlàntica de Nicaragua” (Decreto 3584)

2005 Nancy Elisabeth Enriquez (YATAMA), alcaldesa de Puerto Cabezas

2002: Marcel Estve (PSC) alcalde de Vilafranca del Penedès

2004: 75 aniversari de la fundació del municipi de Puerto Cabezas.

2000: Programa amb la Creu Roja de Vilafranca on participen persones de Bilwi i León

2001: Viatge conjunt dels alcaldes de Puerto Cabezas (Guillermo Espinoza) i León (Denis Peres) a Vilafranca i Sant Pere de Ribes.

2001: Grupo de Amigos del Penedès

2003: Exposició a Vilafranca “Apropem-nos al Poble de Puerto Cabezas”

1998-2002: Equipament de l’alcaldia – II (núm. 364)

2002-2003: Pla Estratègic de Puerto Cabezas (núm. 953)

2002-2004: Equipament de l’alcaldia municipal –III (Bodega Municipal) (núm. 412)

2002-2004: Projecte Sanitari (secció sanitària de l’associació d’amics formade per personal de l’Hospital Comarcal del Penedès)

2004-2006: Construcció de la casa de l’Agermanament a Puerto Cabezas


17

IV. La Regió Autònoma de l’Atlàntica Nord de Nicaragua.

A. El context històric de la Costa Atlàntica de Nicaragua.

Històricament la Costa Atlàntica ha estat, i segueix sent, una regió remota, aïllada i desconeguda per la resta de país. Tot i que Cristòfor colon va trepitjar aquesta regió durant el seu darrer viatge, la costa atlàntica no ha estat mai de domini espanyol. Des de 1747 tenia l’estatus de protectorat anglès i no va ser fins al 1894 que el regne de la mosquitia seria integrat a Nicaragua sota el govern del General liberal José Santos Zelaya. Segons escriu Adan Silva (Tininiska, 2003) des d’aleshores la Costa Atlàntica va deixar de viure en pau. Van proliferar les concessions mineres, forestals i de bananers i el territori

quedava repartit entre nouvinguts, familiars i correligionaris de Zelaya i les empreses transnacionals fidels executores de la política d’expansionisme nord-americà per Amèrica Llatina. La ciutat actual de Bilwi havia estat fins aquell moment un petit grup de cases. A mitjans dels anys quaranta tenia uns 3000 habitants i un moll visitat per grans vaixells de les empreses transnacionals nord-americanes Nipco i Standard. La regió segueix aïllada del pacífic, no s’obrirà una carretera


18

fins a finals dels 70, tot i que encara avui no es pot parlar d’una comunicació terrestre amb la resta del país i la Costa segueix mirant cap al mar carib.

Tot i el suport inicial a la revolta sandinista de 1979, a la Costa Atlàntica, els canvis de la revolució van ser interpretats per alguns líders locals com a imposició. Dirigents locals com Broklyn Rivera o Stedman Fagot y d’altres, van desviar la realitat del procés revolucionari entrant en confrontació amb el FSLN. La falta de tacte i experiència del govern sandinista els va portar a cometre errors al no comprendre i respectar la idiosincràsia (IDH,2005) i els valors culturals dels propis dels indignes (Fernandez ,1999)1.

“Al principio todo comenzó muy bien, pero lentamente se comenzó a sentir que los dirigentes de la Revolución no estaban cumpliendo a como habían dicho cuando estaban en la montaña. También nuestros dirigentes como Brooklyn, Fagot y otros que desviaron la realidad del proceso revolucionario, entraron en confrontación con los sandinistas ....” (Marcelo Borge-Puerto Cabezas, 1999)

Aquest fet va ser aprofitat per opositors a la Revolució per alimentar un conflicte que i va portar molts miskitos a unir-se a l’exèrcit contrarevolucionari juntament amb ex-militars de l’antic règim i contraris a la revolució. La Costa Atlàntica es convertia en un dels principals escenaris de la guerra.

Quan va advertir l’error, el govern sandinista va iniciar el procés d’esmenar-lo . El 1988 va aprovar la Ley de autonomia para las Regiones de la Costa Atlàntica . A més de la Ley 28, que és la llei que dóna forma a l’autonomia, en aquells anys també s’inicia un procés d’implantació d’un sistema educatiu en llengua materna a través del Programa de Educación Intercultural Bilingüe (PEBI). Abans del 1990, s’havia iniciat, especialment amb el sector indígena els acords de pau si bé la fi de la guerra no arribaria fins passades a les eleccions nacionals.

A la Costa Atlàntica, el conflicte armat va portar a la desarticulació de l’economia regional, el trencament amb la capacitat productiva agrícola de les comunitats indígenes y afrodescendents y a l’abandó

�� !��

"�#��$�� % �� %�� # ��&&&'�


19

temporal y permanent de les terres agrícoles. (PNUD, 2005). Tot i l’entrega d’armes, durant molts anys segueix latent el conflicte per les ferides que ha deixat la guerra i en qualsevol moment podia esclatar de nou ja que per molts la guerra havia estat el mode de viure durant molts anys i ara calia adaptar-se de nou a la nova situació, en molts casos sense recursos i sense feina.

També en l’àmbit polític, es va tornar l’estratègia centralista, etnocèntrica i desenvolupista que havia caracteritzat la gestió de l’Estat a la Costa del Carib d’abans de 1979 (PNUD 2005 de Figueroa et al.,2004). La recent creada autonomia i el programa d’educació bilingüe van seguir funcionant però amb un paper residual i sense el suport necessari per desenvolupar-se, produint-se alguns avenços significatius en el marc jurídic però aquests no s’han vist reflectits que a la pràctica.

Situació actual

Malgrat les fites i avenços que representa l’ordenament jurídic i polítiques públiques que reconeixen els drets dels pobles indígenes i comunitats ètniques sobre les seves terres i recursos, els programes d’ajust estructural i les polítiques de descentralització han inclinat aquests esforços cap a la consecució d’objectius econòmics i molt poc avenç en la reducció de les desigualtats socials a nivell nacional.

A la pràctica , aquests avenços són debilitats per la deixadesa i desatenció crònica que experimenten les regions autònomes de part del govern central, així com la falta de transparència, corrupció i la carència de mecanismes de participació política popular a l’interior de les regions.

Alguns dels símptomes de la pobresa de la regió són per una banda l’avenç de la frontera agrícola: apropiació de terres i destrucció de recursos naturals. Per una altre banda, la necessitat d’aconseguir diners afavoreix la proliferació del tràfic il·legal de fusta i drogues com a forma de satisfer necessitats immediates.

L’esgotament de la pesca per la sobrexplotació és també un dels problemes actuals a la regió, essent aquest un dels principals recursos econòmics, sobretot a les comunitats costaneres. La manca de possibilitats econòmiques porta a la emigrció de molts habtants de la regió a països come els Estats Units i Costa Rica, o a treballar en vaixells de creuers o d’altres, essent les remeses una de les principals fonts d’ingressos per les famílies.

A diferència de la resta del país, a l’atlàntic no es dóna un bipartidisme tant marcat entre PLC i FSLN. El paper de Yatama


20

(associació indígena que participa a les eleccions) que en les darreres eleccions va guanyar dues alcaldies, entre elles p

la política gira més al voltant de la reivindicació autonòmica i la reafirmació indígena. La manca de recursos del govern autonòmic, on una part important del pressupost serveix per mantenir el personal i la resta depèn de la cooperació, no facilita que es desenvolupin programes per millorar la situació socio-econòmica a nivell regional. Tampoc a nivell polític sembla que hi hagi una idea clara de quin camí cal seguir ni per on començar.

La ideologia de Sandino la mantengo firme, porque yo quiero ver a Nicaragua para los nicaragüenses. Que el pueblo de la Costa Atlàntica goce y disfrute verdaderamente de los recursos naturales como patrimonio de nuestros ancestros.

Hasta la fecha esto no se ha podido dar, porque siguen las compañias y empresas transnacionales metidas aquí, explotando inmisericordemente los recursos, y el pueblo de la Costa Atlántica siempre está en la pobreza, siempre viviendo una vida desagradable”(Marcelo Borge-Puerto Cabezas, 1999)

B. Realitat sociolingüística de la Costa Atlàntica de Nicaragua

La costa atlàntica de Nicaragua es un territori multiètnica i plurilingüístic on hi conviuen diferents grups de procedència diversa, que es poden distingir alhora en grups lingüístics diferenciats.

1. Les llengües del carib nicaragüenc.

L’espanyol no es va començar a parlar a la Costa Atlàntica fins el 1894 quan la regió va ser ocupada militarment i annexionada a la República de Nicaragua. Des d’aleshores, degut a les polítiques etnocentristes de l’Estat, s’hi ha anat expandint fins arribar a ser la més parlada.

Entre les llengües autòctones, podem diferenciar entre el grup de llengües indígenes i el grup de llengües afrocaribenyes. Entre les llengües indígenes trobem El rama, el miskitu i el sumu (mayagna i ulwas). Entre les llengües afrocaribenyes es troben el garífuna i el kriol.


21

A la RAAN, els grups lingüístics presents són els miskitus, els sumu i el kriol:

(1) El mískitu

El mískitu és una de les llengües que formen el grup Misumalpa juntament amb l’extingit Matagalpa i les llengües sumes. Si bé podem trobar població mískita a tots els municipis multiètnics de la regió, podríem dir que Waspam, Bilwi, Prinzapolka i algunes comunitats de la Desembocadura del Río Grande són els seus llocs d’origen i on són població majoritària; el poble mískitu habita també a la zona sud-est


22

d’Hondures. Entre ambdós països es considera que el nombre de parlants de mískitu és d’uns 160 mil. Tot i que no abunden les publicacions, total o parcialment, en aquest idioma, els primers textos es van escriure a finals del segle XIX mitjançant els missioners moraus que van evangelitzar la regió.

(2) El sumu

No podem parlar del sumu com d’una sola llengua sinó com d’una sub-família de llengües amb dues branques diferenciades, el mayagna o sumu septentrional i l’ulwa o sumu meridional2.

El mayagna es parla a les comunitats del triangle miner i en zones properes d’Hondures, el formen tres variants o dialectes, el panamahka, el tawahka i el tuahka. En total el parlen unes 10.000 persones. Cap de les tres variants no es va començar a escriure fins a mitjans dels anys 80 del segle passat.

L’aïllament geogràfic dels ulwa respecte de les altres tribus sumus n’ha propiciat la seva diferenciació lingüística. Aquesta llengua s’havia considerat sempre com a una variant més del mayagna fins que el lingüista Ken Hale es va dedicar a comparar-les i establir-ne la diferenciació. Els ulwa habiten les comunitats de Karawala i de Kara al municipi de la Desembocadura del Río Grande. Podríem considerar que parlen aquesta llengua unes 300 persones. Fins fa quinze anys no s’havia escrit res en aquesta llengua.

(3) El kriol3

Els criolls (o creoles) més antics són descendents dels esclaus negres que els anglesos van portar per treballar a les seves propietats, més tard onades migratòries d’afroamericans de Jamaica i Nova Orleans van ampliar aquest grup. Històricament han habitat a Corn Island, Bluefields i Laguna de Perlas tot i que també n’hi ha grups importants a

2 En aquest article��(�� el mot sumu per referir-se tant al conjunt de les llengües com de les ètnies i, si és el cas, es diferencia entre mayagnes i ulwes.��3 S’usa el terme kriol, tal com s’escriu en la seva normativització, per referir-se a la llengua i crioll pel grup ètnic.


23

Kukra Hill o Bilwi. Al llarg del segle XIX es van anar consolidant com el grup ètnic dominant i, fins a l’annexió de la Costa, l’anglès era la llengua de l’administració, l’ensenyament i el culte.

Per crioll entenem una llengua basada en una altra (en aquest cas l’anglès) però amb fortes influències de les llengües originàries dels seus parlants (en aquest cas llengües africanes) que la fan prou diferent de l’original com per arribar a ser mútuament incomprensibles. Actualment hi ha uns 40.000 parlants de kriol a Nicaragua. Un cas a part és el del crioll rama que manté diferències amb el kriol i que encara no s’ha estudiat.

Descripció de Carles Serra “Les llengües autòctones del Carib Nicaragüenc: classificació i evolució sociolingüística”4

2. Educació en llengua materna a la Costa Atlàntica.

Des de mitjans del s. XIX , sota protectorat de la gran bretanya, la comunitat dominant a la regió era la comunitat criolla de Bluefilds i l’anglès era la llengua d’us oficial. Amb l’arribada dels primers missioners moraus al 1849, tot i ser d’origen alemany, van usar l’anglès entre els criolls i els rames i el miskitu entre miskitus i sumus. Els moraus van crear aleshores una important xarxa d’escoles en anglès i miskitu, i van elaborar els primers estudis lingüístics del miskitu i van traduir-hi la Bíblia i altres textos sagrats.

Amb l’annexió a Nicaragua el 1894 l’espanyol passa a ser l’idioma oficial i les llengües autòctones quedaren relegades a un ús familiar i oral durant gairebé un segle fins que es comença a implantar una Educació Intercultural Bilingüe (EIB) a partir de la revolució sandinista, el qual amb esforços i entrebancs encara es manté.

L’educació en les llengües indígenes de la Costa Atlàntica està reconeguda inicialment per la Constitución Política de la República de Nicaragua, la Ley General de Educación Bàsica y Media. Des de 1980 hi ha una llei pròpia per al fomentar i crear programes d’educació en llengua materna fins a 4t grau com s’especifica en la Ley sobre educació en lenguas de la Costa atlàntica (nª571) , si bé la mateixa

)�%��#�� #�� $�� *# ��+ ��#�#� �� ,�# ��#�-�#�� .�� #��

/�� +� �� 0��1��2��3��4��5226��


24

llei ja justifica que es podrà adoptar de forma progressiva segons els recursos disponibles.

LEY SOBRE EDUCACION EN LENGUAS EN LA COSTA ATLANTICA

Decreto No. 571 de 25 de noviembre de 1980

Artículo 1.- Por la presente Ley se autoriza la enseñanza en la preprimaria y en los primeros cuatro grados de primaria en las lenguas Miskita e Inglesa en las escuelas de las zonas que ocupan dichas comunidades indígenas y criollas de la Costa Atlántica de Nicaragua respectivamente. Al mismo tiempo deberá introducirse la enseñanza en el idioma español de forma gradual.

Artículo 2.- La presente Ley obliga al Ministerio de Educación a planificar, reglamentar, coordinar y evaluar la enseñanza autorizada en el Arto 1, poniéndola en práctica gradualmente y de acuerdo a sus capacidades a partir del curso escolar 1981-1982. Artículo 3.- El Ministerio de Cultura con la colaboración del Ministerio de Educación y el Instituto Nicaragüense de la Costa Atlántica establecerán programas con el objeto de preservar, rescatar y promover la cultura miskita, suma y rama, así como cualquier otra cultura indígena que aún subsista en el país, estudiando la factibilidad futura de la educación en las lenguas nativas respectivas

Amb l’Estatut d’Autonomia de les regions del carib de 1988, s’atribueix la potestat d’administrar els programes d’educació i es defineix l’educació en llengua materna entre els drets, deures i garanties dels ciutadans de la costa atlàntica.

C. Programa d’Educació Intercultural Bilingüe (PEBI)

El PEBI és un programa dissenyat per la recuperació de les llengües i cultures autòctones de les regions autònomes de la costa atlàntica de Nicaragua. Es va iniciar com un programa del Ministerio de Educación i Deportes (MED) del govern sandinista amb la finalitat de :

*� Subministrar materials de 1r a 4t grau d’ensenyament

*� Capacitar als mestres

*� Oferir una educació dins del marc cultural de la Costa Atlàntica


25

*� Fomentar el rescat de la cultura indígena i autòctona de la regió.

Es va iniciar el 1984 entre els nens desplaçats de Sumubila i el 1985 es va iniciar el projecte pilot en llengua Mayagna. El 1992, el programa cobria tant sòls el 40% de les escoles primàries de les comunitats miskitas oferint educació bilingüe fins a 4t grau. En el cas de la comunitat Mayagna cobria fins el 90% per a 1r i 2n grau.

L’octubre de 1997 els Consejos Regionales de la RAAN i RAAS, van aprovar el Sistema Educativo Autonòmico Regional (SEAR). El Programa de Eduación Bilingüe Intercultural forma part del SEAR i ha aconseguit desenvolupar-se a través de projectes experimentals locals, que posteriorment han estat assumits pel MECD i incorporats el Plan Nacional de Educación a l’any 2001. (IDH 2005 de Uraccan, 2005)

Prèviament a l’aprovació del SEAR es va celebrar l’abril de 1996 un Simposi Internacional sobre perspectives de la Eduación Bilingüe de la Costa Caribe de Nicaragua en el qual es feia la següent valoració de la situació de l’EIB:

ESCENARIO ACTUAL DE CARA AL FORTALECIMIENTO DE LA EDUCACIÓN INTERCUL TURAL BILINGÜE EN LA COSTA CARIBE NICARAGÜENSE

La carencia de una visión integral de la educación por parte de dirigentes y funcionarios que permita poner en perspectiva el rol de la EIB dentro de la realidad multiétnica, multilingüe y pluricultural de la región, ha representado un obstáculo al momento de formular un plan de educación para la región que permita el pleno ejercicio de los derechos autonómicos de cada grupo étnico en cuanto a lengua y cultura. Pero a partir del Simposio Internacional sobre Perspectivas de la Educación Intercultural Bilingüe en la Costa Caribe de Nicaragua (abril, 1996), se evidencia una mayor toma de conciencia colectiva sobre la problemática de la EIB, la que de alguna manera asume a través de sus dirigentes, el compromiso de buscarle salida mediante el cumplimiento de los mandatos expresados en la Declaración de Bluefields.

La descentralización efectiva del sistema educativo nacional hacia las Regiones Autónomas ha sido identificada como una de las condiciones esenciales para el fortalecimiento de la EIB. El Gobierno central se encuentra actualmente implementando la "modernización del Estado", siendo la descentralización una de sus principales manifestaciones. Los Gobiernos Regionales, en el proceso de profundización de la autonomía, están desarrollando acciones en este


26

sentido, como los recientes talleres sobre la Descentralización como Instrumento del Fortalecimiento Autonómico (mayo - junio, 1996)

Desde el punto de vista económico, es evidente la limitación de recursos para la EIB. Dicha limitación de recursos se da tanto a nivel de Gobierno central como regional. Las ONG que apoyan el PEBI también tienen recursos limitados. En el aspecto técnico, el PEBI exhibe una limitada capacidad, particularmente en lo que se refiere a formación y capacitación docente: con formadores de maestros, técnicos-metodólogos del PEBI, supervisores (trabajo que en alguna medida realizan los mismos técnicos-metodólogos) y :Maestros de aula. Dentro de este contexto, el papel de capacitador y formador de maestros de primaria que hacen las Escuelas Normales, se ve mermado en su calidad por la vigencia de perfiles de educación y curriculums obsoletos y descontextualizados que no permiten el egreso de maestros idóneos para las demandas de la región, multilingüe y pluricultural.

Ante la limitada capacidad de gestión actual de los Consejos y Gobierno Regionales Autónomos para asumir la descentralización, al menos en lo que se refiere al PEBI, y la falta de articulación entre los esfuerzos de distintos organismos que se llevan a cabo en la región alrededor del programa, se antepone la vigencia de un marco jurídico sólido: Decreto de la Ley 571. (1980), Estatuto de Autonomía o Ley N° 28 (1987), Ley de la Reforma Procesal Penal o Ley N° 124 (1991), Ley 162 o ley de lenguas (1993), además del rango constitucional de la multietnicidad de la sociedad costeña (1987; 1995). Puede considerarse también como fortaleza, lo ya expresado sobre el creciente desarrollo de una conciencia colectiva sobre el problema, manifiesta de forma particular entre técnicos-metodólogos del PEBI, directores de escuelas bilingües y maestros de aula, así como entre directores y personal docente de las escuelas normales.

Algunos sectores siguen considerando el PEBI como un programa de transición: hay quien opina que el PEBI debe llegar únicamente hasta cuarto grado, para dar en Sto y 6to mayor énfasis al aprendizaje del español. El mismo proceso de descentralización, como estrategia de "modernización del estado" podría fracasar al no lograr los objetivos deseados, si ésta se maneja desde la óptica del gobierno central que se orienta mas hacia la privatización de la educación y a la delegación de tareas y funciones, y no hacia una transferencia de conducción acompañada de todos los recursos sociales, técnicos, materiales y financieros donde el pensar y el hacer se hagan desde la región.


27

La conformación de una instancia coordinadora entre instituciones y organismos regionales abre perspectivas alentadoras para el futuro de la EIB.

D. Els Municipis a la Costa Atlántica:

A les regions autònomes hi ha una història recent d’experiència municipal. Els municipis van començar a funcionar amb la incorporació de la Reserva Mosquita a Nicaragua l’any 1894. La seva organització es va fer al voltant de les empreses transnacionals, els gerents de les quals, òbviament, tenien més poder que els alcaldes.

Durant l’època sandinista l’administració de l’estat era la que gestionava el país, i especialment a la regió atlàntica en permanent estat de guerra. Les delegacions ministerials tenien un paper destacat en el govern local.

Des de 1990, les alcaldies s’han convertit en importants espais de descentralització i autonomia, i fou el 1996 quan els consells regionals van definir els límits municipals. Aquest fet va tenir poca acceptació i arguments contraris a la municipalització dels territoris indígenes, bàsicament per dos motius:

*� la percepció de que la institució del municipi creava condicions per què el govern central promogués les seves polítiques de desenvolupament a les regions, obviant i debilitant l’autonomia

*� la percepció que els municipis assumirien funcions en matèria d’administració dels recursos naturals, que sempre havien estat competència de les autoritats locals

El tema de la descentralització promoguda des dels estats per promoure estratègies de desenvolupament local i el tema de les competències entre les diferents estaments governamentals i els territòris indígenes són dos temes que requereixen un ampli treball que no desenvoluparem però que cal posar sobre la taula.

El municipi

La Llei de municipis (núm. 157) especifica que a les regions autònomes els municipis es regeixen per l’Estatuto de Autonomía de las Regiones de la Costa Atlàntica de Nicaragua i la Llei de Municipis. Estableix que les formes de participació en la gestió comunal i municipal han de tenir en compte les tradicions i costums de la societat multiètnica costeña.


28

Les alcaldies tenen com a màxim representant l’alcalde/essa qui presideix la institució i el consell municipal format pels membres elegits dels diferents partits. Les eleccions són cada quatre anys.

En quan a la participació ciutadana, per l’elaboració i seguiment del Plan de Desarrollo Municipal (PDM) compta amb la participació dels comitès de desenvolupament municipal, i consells locals i barrials.

Els alcaldes també tenen representació en diferents comitès i comissions del consell regional en diferents àmbits com els programes de desenvolupament a través d’agències internacionals (ASDI, DANIDA), consell regional de transport, planificació, afers municipals, salut, educació, demarcació de terres i estratègia forestal. Pel que fa a les comunitats han d’establir una coordinació sobre inversió social i productiva en el territori.

Els municipis han estat creats per l’Estat seguint el model del pacífic, però el govern local tradicional a la costa atlàntica s’estructura a través de les comunitats.

Comunitat indígena:

La comunitat és constitueix en l’espai autonòmic tradicional més característic dels pobles indígenes i comunitats ètniques5. La conformen les estructures de govern sobre els aspectes principals de la vida comunitària: justícia, vida espiritual y reproducció econòmica, social y cultural. Aquest rol l’assumeixen a les comunitats indígenes els consells d’ancians, els sukias, curanderos, parteres i el jutge comunal o witha.

A aquest nivell hi el síndic com a responsable de la comunitat per les relacions amb el món no indígena pel que fa als aspectes vinculats al territori i els seus recursos. A través dels sistemes tradicionals, aquestes autoritats comunals governen la comunitat. Tenen normes ecològiques, d’administració de justícia, organització comunitària i salut establertes i respectades per la comunitat i les decisions es prenen a través de l’assemblea comunal que constitueix la màxima autoritat de les comunitats indígenes i ètniques. Correspon a les autoritats comunals la representació legal de les comunitats. Cada comunitat escollirà quina autoritat comunal la representa legalment.

7� 8�� # #�� 9�� .�� ( ��1�� # #�� 1#��.�� # ��

+� �� #��#��9�� #��(�� +�� 4��


29

Territoris indígenes i ètniques

L’agrupació de comunitats conforma els territoris, els quals tenen com a màxim òrgan de representació l’assemblea territorial que es convoca segons els procediments establerts pel conjunt de comunitats que integren la unitat territorial. L’autoritat territorial és l’autoritat intercomunal elegida en assemblea d’autoritats comunals tradicionals. Representa al conjunta de comunitats indígenes o ètniques que formen una unitat territorial i la seva elecció es farà d’acord amb els procediments que adoptin.

Els límits dels territoris indígenes i ètnics no necessàriament coincideixen amb els límits municipals.

Des del punt de vista de la divisió indígena , al municipi de Puerto hi trobem els següents territoris:

Territori indígena Comunitats Municipi Karatà

Lamlaya, Karatà, Wounta y l’àrea urbana de Bilwi

Puerto Cabezas

Diez comunidades Agrupa a 23 comunitats al nord de Bilwi i zona de Sandy Bay

Puerto Cabezas Waspam


30

V. L’agermanament entre el Penedès-Garraf i la Costa Atlàntica:

A. Procés històric (1985-2005)

Fa 25 anys es va iniciar el procés que va portar a l’agermanament entre els municipi de Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès, i posteriorment la Fatarella, amb el municipi nicaragüenc de Puerto Cabezas. Al llarg d’aquest temps hi ha hagut moments de relacions més intenses i d’altres en què la comunicació ha estat escasses. El context político-social dels propis països i el context internacional també han tingut la seva influència en un dels períodes que es poden identificar.

Els projectes al voltant del Programa d’Educació Bilingüe Intercultural Bilingüe (PEBI) marquen una primera fase que viu dos períodes, el primer durant els anys de govern sandinista, i un segon entre 1990 i 1995. La segona fase seguirà una estratègia de cooperació lligada a l’enfortiment i consolidació del govern municipal i tindrà una continuïtat de dues legislatures de 4 anys. Des del 2005 és el partit de l’associació indígena YATAMA qui està al capdavant de la política municipal i s’està en un període nou que encara no té un futur definit.

1. Període 1985-1989: suport polític al govern de Nicaragua, primers acords d’agermanament i participació en el Programa Educatiu de la Costa Atlàntica i el procés d’autonomia.

L’abril de 1985 una delegació de Vilafranca del Penedès i Sant Pere de Ribes, manté una entrevista amb la Ministra de la Presidència de Nicaragua sobre la possibilitat de formalitzar un agermanament. En aquest moment es proposa la ciutat de Puerto Cabezas6 a la zona de Zelaya Norte , actualment Región Autónoma de l’Atlántico Norte (RAAN). Per una banda es va veure la possibilitat de col·laborar en el procés de formació de l’autonomia i per altre banda aportar experiència en el camp de l’educació bilingüe, dos processos que en aquell moment s’estaven iniciant. L’octubre del mateix any, una delegació amb representants d’organitzacions indígenes (MISATAN) i del Centro de Investigación y documentación de la Costa Atlàntica (CIDCA), són acollits a Vilafranca en una visita a Catalunya en un viatge per conèixer experiència i processos de les autonomies catalana i basca. El més següent l’arquitecte municipal de Sant Pere

6��#� ��#�0��#�, �� :��.��( �� ;��!�� # #��;��!��:��

�� ( ��# ��#�.�� ( �#� ��# #�� #��#��


31

de Ribes fa una estada a Puerto Cabezas per col·laborar en el projecte de construcció d’una Escola de Magisteri. Dos anys més tard, el juny de1987 se signa la “Declaración de Solidaridad i Hermanamiento”7 i l’“acord d’agermanament entre les ciutats de Puerto Cabezas (Bilwi) i Sant Pere de Ribes”8, signat a Bilwi el dia 7 d’agost de 1987. Posteriorment, l’any 1990, es signaria l’agermanament amb Vilafranca del Penedès. En els acords que es van signar amb els responsables del govern i organització regional del FSLN a la zona especial I i l’alcaldia de Puerto Cabezas, es manifesta la voluntat d’agermanar progressivament diferents municipis de l’Alt i Baix Penedès i Garraf amb la regió de l’atlàntic nord de Nicaragua. En tot aquest període és important la implicació de la societat civil primer des del comitè de solidaritat que posteriorment donarà lloc a la ONG NICCA (Noves Iniciatives de Cooperacio amb Centreamèrica ) que participarà activament fins la seva dissolució al 2003.

Taula: Viatges entre el Penedès-Garraf i la Costa Atlàntica entre 1985-1990

Abril 1985 Delegació de Vilafranca i Sant Pere de Ribes s’entrevista amb la Ministra de la Presidència

Octubre 1985 Delegació de la Costa Atlàntica, en el procés de redacció de l’estatut d’autonomia, visita Catalunya

Novembre 1985 Estada de l’arquitecte municipal de Sant Pere de Ribes a Bilwi per iniciar el projecte de l’escola Normal

Juny 1987 Visita de seguiment del projectes de l’escola Normal Agost 1987 Visita de l’alcalde de Sant Pere de Ribes a Puerto

Cabezas (Bilwi) i signatura dels acords d’agermanament

Agost 1987-Maig 1988 Basilio Rodríguez de Sant Pere de Ribes viatge a Puerto Cabezas (Bilwi) participant en el projecte de l’escola Normal.

Desembre de 1988 Visita de seguiment del projecte d’Escola Normal Juliol-Agost 1989 Estada de 2 professionals de l’educació per participar

en l’elaboració d’un projecte de suport al PEBI Octubre 1989 L’alcalde de Puerto Cabezas visita les ciutats

agermanades i altres municipis del Penedès i Garraf i la Diputació de Barcelona.

Agost 1989 Visita de seguiment a Bilwi Gener 1990 Aprovació de l’acord d’agermanament amb Puerto

Cabezas al Ple Municipal de Vilafranca del Penedès Febrer 1990

Delegació de Vilafranca i Sant Pere de Ribes assisteixen a les eleccions nacionals com a observadors internacionals.

<��=��# �� >��=��# ��


32

2. Període 1990-1995: Renovació pedagògica i educació bilingüe contracorrent.

Quan ja s’havia iniciat la construcció de l’escola Normal de magisteri, es va demanar suport organitzatiu i pedagògic per l’aplicació del PEBI. El fet que es treballi de forma més directe amb el sindicat de mestres ANDEN permet iniciar el projecte de suport pedagògic, tot i que canviarà el context polític i el suport governamental als programes educatius. Per altre banda les relacions en el marc de l’agermanament també es veuen afectades per problemes en el projecte de construcció de l’escola normal i manteniment dels mòduls i les aules que ja funcionen. Serà un període de relació institucional escassa i amb poca activitat. En aquests anys és quan hi ha un menor nombre de viatges, sobretot viatges institucionals. En concret hi ha tant sòls 5 viatges, només un d’aquests de caire polític, la meitat del període entre 1985 i 1989, en què també s’havien iniciat dos projectes.

Viatges a Bilwi i Vilafranca (1985-2005)

01234567

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

A Bilwi Al PenedèsViatges

3. Període 1996-2005: Enfortiment municipal i cooperació en xarxa.

Amb el canvi de govern municipal a Puerto Cabezas s’iniciarà un nou procés des d’una nova estratègia de suport a l’enfortiment de la municipalitat amb la participació del municipi nicaragüenc de León. També s’incorpora el municipi de la Fatarella (Terra Alta) i a nivell de la societat civil hi haurà un contacte cada vegada més fluid i alguns


33

projectes puntuals. El 1999 es crea a Vilafranca l’Associació d’Amics de Puerto Cabezas que promourà l’intercanvi i participació de la societat civil, i el 2001 es crea el Grupo de Amigos del Gran Penedès a la ciutat de Bilwi amb una finalitat compartida de participar activament i enfortir l’agermanament.

El nou alcalde, Henry Herman, iniciarà un nou projecte polític partint de la voluntat de fer front als principals problemes locals i la necessària reconciliació i superació dels conflictes que van portar a la guerra entre l’Exèrcit Popular Sandinista i els guerrillers indígenes entre 1981 i 1988 .

Una mostra és aquest document d’experiències a la web de SACDL (Servició de Asisténcia y Capacitación para el Desarrollo Local):

Cuando las nuevas autoridades locales asumen se encuentran con una administración municipal cargada de deudas, desorganizada y desprestigiada ante la población, por su falta de efectividad. Desde sus inicios el Alcalde y Consejo trabajan en un ambiente de armonía y colaboración, visualizando juntos la necesidad de poner orden en casa y vincular mejor a la alcaldía municipal con la comunidad. También urge encontrar aliados. Los gobiernos regional y central son de signo político contrarios al del alcalde. Herman descubre que sus aliados próximos están en las comunidades rurales, la sociedad civil y la cooperación internacional. La municipalidad busca apoyos premunida de un lista de carencias y propuestas de solución. Entre las actividades y apoyos obtenidos destacan:

• Capacitación permanente de las autoridades municipales en temas legales, autonómicos y de gestión (ASDI Suecia).

• Mejor situación financiera, recuperación de confianza de proveedores e incremento de recursos mediante elaboración del catastro y cobro del impuesto a bienes inmuebles.

• Racionalización gestión: nuevo organigrama y manual orgánico funcional, regularización de los contratos del personal, reglamento interno y creación del departamento de recursos humanos (ASDI Suecia).

• Creación de la Unidad Técnica Ejecutora que aplica métodos de planificación participativa en las comunidades (ASDI Suecia).

• Capacitación de funcionarios, adquisición de muebles, computadoras y periféricos.

• Construcción de nuevas instalaciones municipales, incluido un nuevo edificio de la Alcaldía (con aportes parciales de la Comunidad de Cataluña, España).


34

• Intercambio de personal con las alcaldías de Condega y León y creación de la Asociación de Municipios de las Regiones Autónomas de la Costa Atlántica (AMURACAN).

• Hermanamientos con municipios extranjeros: Burlington, USA; Villa Franca de Penedés, España; y San Pere de Ribes, España.

• Elaboración del Plan de Desarrollo Ambiental de Bilwi (con la Universidad Nacional de Ingeniería y la cooperación del Japón).

• Obtención de recursos del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) para elaborar del Plan de Desarrollo Urbano.

• Mejores vínculos con comunidades rurales desatendidas y desconcentración de la alcaldía organizando delegaciones municipales en Sandy By y Sahsa.

• Obras en comunidades rurales para renovar construcciones escolares (Sumovila, Sahsa), sanitarias (Auya Pihni)y habilitar pozos rurales.

• Incentivos a las actividades productivas en varias comunidades rurales (siembra de jengibre, frijoles, crianza de aves de corral).

• Pavimentación y mantenimiento de las principales calles de la ciudad (con apoyo de Canadá, complementando obras similares del nivel central de gobierno).

(Experiencias Internacionales – SACDL)

El procés iniciat durant la legislatura del 1996 al 2000 tindrà continuïtat durant els següents 4 anys amb l’equip de govern de Guillermo Espinosa, fet que va donar continuïtat a una sèrie de projectes que es van iniciar en una legislatura i es van poder continuar i finalitzar.

Durant aquesta etapa s’inicien nous projectes, tant a Puerto Cabezas com a León, i s’incrementa el nombre d’intercanvis. Cada cop hi ha més grups de persones que viatgen a Bilwi i els viatges al Penedès i Garraf, la delegació Nicaragüenca incorpora també la ciutat de León afavorint el contacte entre les dues ciutats.

4. L’actualitat 2006

A finals del 2004 hi ha eleccions municipals a Puerto Cabezas i guanya el partit indigenísta YATAMA, amb pocs vots de diferència respecte a la candidata del FSLN. El canvi de partit comporta un canvi de treballadors i tècnics a l’alcaldia, un canvi de prioritats del govern municipal.


35

El passat setembre del 2005, es va realitzar un viatge institucional dels dos municipis de Nicaragua a terres catalanes, on es va signar un acord d’intencions sobre la continuïtat de l’agermanament amb Puerto Cabezas i la proposta de formalitzar algún dia amb la ciutat de León un agermanament formal. Des d’aleshores a nivell institucional encara no s’ha iniciat cap projecte.

A Sant Pere de Ribes i Vilafranca hi ha hagut canvis en els responsables tant polítics com tècnics de les regidories de cooperació i solidaritat. També hi han hagut les eleccions regionals a la RAAN que han condicionat l’agenda i l’activitat normal de l’agermanament.

En els darrers anys, a nivell institucional s’ha definit formalment una xarxa de municipis agermanats, però a efectes pràctics és gairebé escassa l’activitat de cooperació.

B. Els actors que participen en els diferents projectes:

1. Marc de les relacions institucionals:

Més enllà dels actors directament implicats en l’agermanament, com són els municipis, cal tenir en compte el paper d’altres instàncies governamentals a diferents nivells:

1 – Nacional

2 – Regional

3 – Municipal

a) NACIONAL

En els diferents projectes portats a terme fins al moment, la implicació des de l’àmbit Estatal (AECI -Agència Espanyola de Cooperació Internacional ) i Nacional-Autonòmic (ACC -Agència Catalana de Cooperació) pràcticament no existit. Per tant el marc de treball ha sigut totalment des de la cooperació descentralitzada local.

Des de Nicaragua en canvi el procés ha estat diferent. Els primers contactes i aproximacions es van fer des del govern central (Ministeri de la Presidència ) i la delegació d’aquest ministeri a la regió de Zelaya Norte, tal com queda de manifest en la signatura de la


36

“Declaración de Solidaridad y Hermanamiento” firmada l’any 1987 entre l’alcalde de Sant Pere de Ribes i la Delegada del Ministerio de la Presidència del Gobierno de la República de Nicaragua a la zona especial I, Mirna Cuningham .

El projecte de construcció de l’escola Normal és entre els municipis catalans agrupats sota el FCCD i el Ministerio de Educación (MED). També intervé el Ministerio de la Vivienda que rebrà una sèrie materials (bàsicament cables elèctrics) com a pagament de part de la construcció de les escoles.

A partir del 1990, el MECD (Ministerio de Educación, Cultura i Deportes) tindrà participació coma actor implicat en el PEBI, sobretot a través de les delegacions territorials de Puerto Cabezas i Rosita, si bé en unes condicions de col·laboració diferents. En general el ministeri d’educació i especialment el PEBI van veure una forta retallada del recursos disponibles i en un primer moment fins hi tot el programa va perillar. “Tots els que el portàvem a terme (en referència al PEBI) estem ara en unes vacances forçoses, perquè no hi ha continguts de treball. La UNO no parlava del programa bilingüe en el seus programes electorals i en aquest moment el futur és incert.” (Roberto Romero Arrechavala, director del PEBI en declaracions a la seva visita l’any 1991).

En els darrers anys l’única relació en l’àmbit estatal ha sigut amb el MINSA (Ministeri de Salut) per aconseguir permisos per l’enviament de material sanitari i en relacions entre l’hospital Nuevo Amanecer i el Policlínico de Puerto Cabezas. Les relacions de caràcter més aviat burocràtic en estat en el marc del Projecte Sanitari.

b) Regional

En aquest cas serien el Consejo i Govern Regional Autónomo i el Parlament i la Generalitat. Malgrat alguna recepció que s’ha fet a Catalunya, no s’ha arribat a establir mai cap acord i pràcticament no han intervingut en cap dels projectes. En tot cas en les darreres visites, per part de la costa atlàntica hi ha hagut un cert interès d’alguns representants del consejo i col·laboradors arrán d’un acord d’establir relacions amb altres governs autònoms.

c) Municipal

L’àmbit municipal és el marc de relació de l’agermanament i per tant on hi intervenen la majoria d’actors:

(1) Municipis catalans


37

Des dels inicis han sigut varis els municipis que han participat en els diferents projectes a Puerto Cabezas però la major implicació ha sigut de Sant Pere de Ribes i Vilafranca que es van agermanar el 1987 i 1990 respectivament. Des de 1998 cal comptar amb la participació de la Faterella, un petit municipi de la Terra Alta .

Vilafranca del Penedès

Habitants: 31.248 (cens 2001)

Comarca: Alt Penedès

Agermanament: agermanada amb Puerto Cabezas des de 1990, si bé des de 1985 està vinculada al procés d’agermanament.

Consell de solidaritat i cooperació des de 1995

Pressupost de cooperació: 0,93 % (mitjana entre 1998 i 2002)

Participació amb projectes a Puerto Cabezas:

*� Construcció d’una Escola Normal (0====)

*� Suport pedagògic al programa d’educació bilingue (====)

*� Casa del Maestro (1995)

*� Alcaldia de Puerto Cabezas (1997-1999)

*� Cooperació Sanitaria a Puerto Cabezas (2004)

*� Casa de l’agermanament (2003-2005)

Sant Pere de Ribes


Comarca: Garraf

Agermanament: agermanada amb Puerto Cabezas des de 1987, si bé des de 1985 està vinculada al procés d’agermanament.

Consell municipal de cooperació des de 1997

Pressupost de cooperació: 0,58% (mitjana entre 1998 i 2002)


38


*� Construcció d’una Escola Normal

*� Suport pedagògic al programa d’educació bilingüe

*� Casa del Maestro (1995,1997)

*� Alcaldia de Puerto Cabezas (1997.1998,1999,2000,2001)

*� Pla de desenvolupament local (2002)

La Fatarella


Comarca: Terra Alta

Agermanament: No hi ha una agermanament formal però si acords de col·laboració.

Pressupost de cooperació: 0,93 % (mitjana entre 1998 i 2002)


*� Alcaldia de Puerto Cabezas (1998-1999-2001)

*� Pla de desenvolupament local al municipi de Puerto Cabezas (2002)

*� Institut Ingwanka Raya de Puerto Cabezas (2003-2004-2005)

Taula: Pressupost destinat projectes de cooperació (inclou ajuda al desenvolupament, emergència i sensibilització) des dels municipis de Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes i la Fatarella entre 1998 i 2002

En les gràfiques de la pàgina següent es pot comparar l’aportació de cada un dels tres municipis en funció del % d’ingressos propis i també l’aportació per habitant. Cal fer esment que les dades de 1998, en el cas de Vilafranca són més elevades per les aportacions fetes davant l’emergència de l’Huracà Mitch. La mitjana més alta en % de cooperació correspon al municipi de la Fatarella.


39

Pressupost de cooperació (%)

0

0,3

0,6

0,9

1,2

1,5

1,8

1998 1999 2000 2001 2002

Vilafranca delPenedèsSant Pere deRibesLa Fatarella

%

Pressupost de cooperació (euros/habitant)

0

1

2

3

4

5

6

1998 1999 2000 2001 2002

Vilafranca delPenedèsSant Pere deRibesLa Fatarella


40

d) Municipis Nicaragüencs

Puerto Cabezas

El municipi de Puerto Cabezas es troba a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord de Nicaragua, a la costa del mar carib, proper a la desembocadura del riu Wawa i al sud del Cabo Gràcias a Dios, frontera política amb Hondures.

Té entre 50.000 i 60.000 habitants, segons les fonts consultades, més de la meitat dels quals viuen en nucli urbà, a la ciutat de Bilwi. Tot i no ser una gran ciutat la pobresa de la regió atreu molta gent a la ciutat que experimenta un creixement desordenat i amb una manca important en infrastructures i serveis per la població.

Municipi Puerto Cabezas Regió Región Autonoma del Atlántico Norte

(RAAN) País: Nicaragua Cap de municipi Bilwi Límits Al nord amb el municipi de Waspam

Al sud amb el municipi de Prinzapolka A l’est amb el mar Carib (Oceà Atlàntic) A l’oest amb els municipis de Rosita i Waspam

Posició geogràfica Entre les coordenades 14º01’ latitud nord i 83º23’ longitud oest

Distancia de Managua (capital país)

536 Km

Superfície 5,984.81 Km2 (INETER, 2000) Altitud 10 msnm (INETER, 2000) Població total 51,993 Inec. 2000 % Urbà/Rural (barris/comunitats)

56,79% població urbana (24 barris) 43,21% població rural (44 comunitats)

Escletxa de pobresa Índex de Necessitats: Pobresa extrema: 59.7%. Bàsiques insatisfetes pobres: 25,5% No pobres: 14,8%

Al nucli urbà està conformat per 24 barris i les comunitats rurals són 44.

León

León és la segona ciutat de Nicaragua i compta amb una població de 230.000 habitants, amb un índex altíssim de desocupació fruit de la reconversió industrial i agrària del cotó. A més, té un creixement


41

important de la població fruit de la despoblació del camp. L'any 1998 León va sofrir els efectes de l'huracà Mitch. L'Ajuntament de Vilafranca i les ONG locals es van posar en marxa amb l'emblema Vilafranca Solidària amb León en una campanya sense precedents, recollint més de vint-i-un milions de pessetes en donatius.

Projectes que han rebut l’ajut des de Vilafranca del Penedès:

*� Assistència tècnica a l'Escola Taller de León.

*� Construcció d'una àrea verda i terminal de transport col·lectiu.

*� Suport al parvulari Centro de Desarrollo Infantil Los Pollitos a León (Nicaragua).

*� León participa en la Xarxa Internacional d'Escoles productives, junt amb l'Institut d'Aprenentatge Productiu Rodolf Llorens Jordana de Vilafranca.

e) Institucions de suport

Fons Català de Cooperació al Desenvolupament:

És un organisme sense ànim de lucre nascut el juliol de 1986 amb la voluntat de ser un organisme en què poguessin confluir totes les institucions públiques (ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Generalitat) amb la finalitat de contribuir des de l’àmbit català al desenvolupament dels països més empobrits del planeta, així com l’estimulació de la participació ciutadana mitjançant campanyes informatives. Actualment té 271 socis, entre els quals hi ha 242 ajuntaments que concentren el 85% de la població catalana.

Les seves prioritats s’han delimitat en dos marcs de treball:

*� Marc temàtic: centrat en fomentar el municipalisme i el desenvolupament local, el programa de migracions i de desenvolupament, la promoció dels drets humans i dels pobles, així com el desenvolupament humà i sostenible.

*� Marc geogràfic: distribuït en cinc àrees com són Amèrica Llatina (especialment Amèrica Central i Carib), la Mediterrània, l’Àfrica Subsahariana, l’Europa (únicament situacions d’emergència postbèl.lica) i l’Àsia.

S’han delimitat també unes línies estratègiques de treball per promoure la cooperació descentralitzada per a desenvolupament i la promoció integral de persones i comunitats dels països perifèrics, així


42

com per sensibilitzar la població del Nord fomentant la comprensió d’altres societats i cultures.

Les dues entitats que agrupen els ajuntaments catalans, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACMC) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), són organitzacions col·laboradores del Fons que insten els seus integrants a associar-se al Fons Català. El Fons té com a entitat protectora la Generalitat de Catalunya i és membre del seu Consell de Cooperació de la Generalitat des de la seva constitució el 1995.

(www.fonscatala.org)

Diputació de Barcelona

La Direcció de Serveis de Relacions Internacionals gestiona, en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, el pressupost solidari de la Diputació de Barcelona, que representa el 0,7% dels seus ingressos, d’acord amb la recomanació de les Nacions Unides.

Objectius de l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament:

a. Promoure polítiques de cooperació internacional en l’àmbit local.

b. Sensibilitzar la ciutadania sobre les causes de les desigualtats en el desenvolupament.

c. Fomentar el municipalisme i el desenvolupament local en els països en vies de desenvolupament.

Aquests objectius es desenvolupen a partir de tres grans programes que es duen a terme en col·laboració amb els principals actors de la cooperació descentralitzada: d’una banda, els ajuntaments i les ONG de la província i, de l’altra, les administracions locals i les ONG dels països on s’executen els projectes.

1. Xarxa Barcelona Municipis Solidaris.

Principal instrument per canalitzar el conjunt d’accions concertades amb els ajuntaments de la província. Espai d’intercanvi d’experiències, informació, formació i debat oberta als responsables polítics i tècnics de l’àmbit de la cooperació. Eina de suport tècnic i econòmic que la Diputació ofereix als ajuntaments per a l’execució dels seus propis programes.

2. Espai de Concertació amb les ONG.


43

A partir de convocatòria pública, permet la realització d’accions en partenariat, en l’àmbit de la sensibilització i en el de la cooperació al desenvolupament.

3. Cooperació Directa.

La gestiona directament la Diputació a partir d’acords de col·laboració i partenariat amb institucions municipalistes, governs regionals, etc., donant prioritat a països d’Amèrica Llatina i el Magrib.

Els eixos prioritaris de les accions són: la descentralització i el desenvolupament local, el municipalisme, la governabilitat local i el suport al partenariat entenent que la cooperació s’ha d’establir sobre la base de relacions entre iguals.

(http://www.diba.cat/solidaritat/indice.html )

2. Organitzacions de la societat civil

Els agermanaments amb Nicaragua als anys vuitanta foren una resposta de la societat civil catalana i de les institucions de suport polític al procés de la revolució sandinista.

En el marc dels agermanaments intervenen altres actors que emanen de la societat civil i que són organitzacions involucrades en diferents àmbits de la societat sense interessos específics de grup en el camp de la cooperació.

En el nostre cas, com en la majoria dels agermanaments, es va crear una entitat específicament per donar suport al procés d’agermanament. Tenint un vincle en el territori a través de diferents tipus d’accions, que solen ser continuades en el temps.

a) A Catalunya

NICCA (Noves Iniciatives Cooperació Centre Amèrica):

NICCA era una ONG pel Desenvolupament fundada l’any 1988 pels Comitès de Solidaritat amb Nicaragua. D’àmbit d’actuació a les comarques del Penedès i Garraf, i a les poblacions de Centreamèrica on desenvolupava els seus projectes.


44

Objectius:

Projectes de cooperació i desenvolupament a Nicaragua, Guatemala i El Salvador.

Recolzament dels moviments populars i organitzacions democràtiques que treballen pels canvis estructurals als seus països.

Tasques de sensibilització a les nostres comarques a partir dels projectes i de les visites a casa nostra de persones vinculades als moviments populars i democràtics d’aquests països, donant a conèixer les seves realitats econòmiques, polítiques, culturals i socials.

Campanyes a favor del 0’7% adreçades principalment als Ajuntaments i fomentar la seva adhesió al Fons Català de Cooperació.

Donar suport a l’agermanament de Vilafranca i Sant Pere de Ribes amb el municipi de Puerto Cabezas de Nicaragua i especialment a l’Associació d’Amics de Puerto.

Els agermanaments amb Nicaragua als anys vuitanta foren una resposta de la societat civil catalana i de les institucions de suport polític al procés de la revolució sandinista.

En el marc dels agermanaments intervenen altres actors que emanen de la societat civil i que són organitzacions involucrades en diferents àmbits de la societat sense interessos específics de grup en el camp de la cooperació.

En el nostre cas, com en la majoria dels agermanaments, es va crear una entitat específicament per donar suport al procés d’agermanament. Tenint un vincle en el territori a través de diferents tipus d’accions, que solen ser continuades en el temps.

Associació d’Amics de Puerto Cabezas

El juny de 1999 es constitueix aquesta entitat, fruit de l’agermanament produït amb el municipi de Puerto Cabezas el 1990.

Objectius:

Donar a conèixer al nostre entorn la realitat social, econòmica i cultural del municipi de Puerto Cabezas i de la resta de la regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN) de Nicaragua, mitjançant campanyes de sensibilització, informació i d’intercanvis.


45

Dinamitzar l’agermanament existent entre el municipi de Vilafranca del Penedès i el municipi de Puerto Cabezas.

Coordinar programes i projectes de cooperació dels membres de l’associació amb els organismes de la zona, per garantir-hi la continuïtat.

Recollir a nivell local tota la informació relacionada amb la ciutat de Puerto Cabezas i la nació de Nicaragua.

Afavorir la relació entre el diferents projectes de cooperació, compartint recursos.

Servir d’eina a les persones i entitats per canalitzar les donacions tant de particulars com d’institucions públiques i/o privades per projectes de cooperació o sensibilització.

Activitats destacades des de la fundació de l’Associació Amics de Puerto Cabezas i que han servit per implicar i acostar la població de Vilafranca a l’agermanament:

��Campanya Galls i Gallines per Nicaragua; Dotar de cinquanta granges familiars a les comunitats indígenes de Puerto Cabezas. El projecte té per objectius millorar la dieta alimentària de la població de les comunitats, abaratir el mercat local i millorar la raça de les aus de corral i les economies familiars. Projecte promogut per l'ONG NICCA.

• Exposició “Apropem-nos al Poble de Puerto Cabezas”

• Publicació del conte “Contes i llegendes de Nicaragua i Catalunya”: recull de 7 contes dels municipis agermanats traduït en miskitu, català i espanyol.

• Brigades Solidària a Puerto Cabezas (2004 i 2005) i estades solidàries de diferents membres de l’associació.

• Projecte Sanitari a Puerto Cabezas:

El projecte pretén millorar l’atenció sanitària a la RAAN (Región Autónoma del Atlántico Norte), en especial a Puerto Cabezas. Vol dotar del material d’assistència necessari i millorar l’atenció metge-pacient, tot dissenyant un programa de formació específic per al personal sanitari i una campanya de sensibilització higienicosanitària.

• Xerrades al institut d’educació secundària de Santa Margarita i els Monjos “Festa de la Solidaritat”


46

• Representació de contes de Nicaragua i Puerto Cabezas a les escoles

• Intercanvi de cartes entre escoles de Puerto Cabezas i Vilafranca i les Roquetes.

• Presentació i col·laboració amb l’Agenda Llatinoamericana i edició del primer calendari amb miskito

• Xerrades en el cicle de formació de brigades sobre: L’agermanament, Geografia i Història de Nicaragua, la Salut de la Brigada, Viure a Puerto Cabezas, ...

• Trobades amb diferents entitat de Vilafranca del Penedès

• Participació al Consell de Cooperació i Solidaritat i Vilafranca Solidària.

• Participació, col·laboració i organització de Festa de la Solidaritat que es duu a terme a Vilafranca cada any.

• Treball conjuntament amb el Grupo de Amigos del Penedès

• Viatge de membre del Grupo de Amigos del Penedès i de l’Associació d’Amics de Puerto Cabezas.

• Construcció de la I i II Fase de la Casa de l’agermanament

La construcció de la “casa de l’agermanament (biblioteca-alberg)” es va iniciar per dotar a la ciutat de Bilwi d’un equipament de biblioteca i sala polivalent com a seu social del Grupo de Amigos del Penedès i l’ús com espai cultural i de reunió d’altres associacions. També es preveia un espai d’hospedatge pensat per a cooperants o visitants de les ciutats agermanades. Durant el procés de construcció de la casa i del projecte s’ha anat adaptant el projecte fomentant la part sociocultural per facilitar un espai de trobada i reunió d’entitats i grups de la societat civil que no tenen un edifici on reunir-se, essent aquesta una de les demandes del societat civil organitzada de la ciutat de Bilwi.

En la II fase l’objectiu potenciar el funcionament bàsic de la casa de la solidaritat (casa de l’agermanament) i biblioteca infantil de Puerto Cabezas en el marc de la xarxa d’agermanaments formada pels municipis de nicaragüencs de Puerto Cabezas, León i catalans de Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes i la Fatarella.


47

b) A Nicaragua

Grupo de Amigos del Penedès

El Grupo de Amigos del Penedès és la representació de la societat civil organitzada de Puerto Cabezas.

Es va constituir l’any 2003 i en l’actualitat hi ha més de 70 membres d’origen porteny els quals coneixen la dinàmica de l’agermanament. La seva participació és voluntària, sense finalitat de lucre, i representativa dels sectors interessats. El grup està format per una junta directiva, amb president i secretària que realitzen les tasques d’activitat executiva i compten amb sis comissions de treball que organitzen els sector implicats (salut, educació, cultura, esport, comunicació i brigades).

L’agost del 2006 s’han constituït sobre la llei de paticipació ciutadana com a Grupo de pobladores de Bilwi- Amigos del Penedès /Garraf

El Grupo de Amigos del Penedès és una iniciativa de la societat civil que acompanya sense discriminació política l’enfortiment de l’agermanament institucional amb Puerto Cabezas.

El seu objectiu principal és enfortir el funcionament bàsic de la casa de la solidaritat i biblioteca infantil de Puerto Cabezas dins el marc de l’agermanament amb aquest municipi i Vilafranca del Penedès, Sant Pere de Ribes i la Fatarella.


48

VI. Projectes en el marc estratègic de suport al Programa d’Educació Bilingue Intercultural (1985 – 1993)

A. Suport dels municipis del Penedès i Garraf

El primer projecte, fins hi tot abans que es consolidi l’agermanament, formava part d’una col·laboració amb el Programa d’Educació Bilingüe de la Costa Atlàntica, i es tractava de la construcció de l’Escola Normal de la regió autònoma el qual més endavant es complementaria amb un programa de suport pedagògic adreçat al col·lectiu de mestres i finalment el projecte del Centre de Dinamització Pedagògica i Cultural.

La cooperació en el PEBI es dóna en dos moments i en dos àmbits. En primer lloc es dóna suport tècnic i econòmic per la construcció d’una escola Normal per formar mestres del mateix programa, inicialment anomenat programa bicultural bilingüe (PBB).

En un segon moment es demana la participació de mestres catalans donar formació en educació bilingüe i suport pedagògic al PEBI.

Programa Intercultural Bilingüe de Eduación (PEBI)

Suport dels municipisdel Penedès-Garraf al PEBI

Infraestructures

Millora del Centre de dinamitzacióPedagógica i Cultural a la “Casa del Maestro” (núm 79, any 1996 )

Construcció d’una escola Normal (núm 7, any 1986 )

Suport tècnic professional

Centre de DinamitzacióPedagógica i Cultural a puerto Cabezas (núm. 84, any 1992)

Col·laboració pedagògica amb l’escola normal de Puerto Cabezas

Reparaicó de l’escola normal de Puerto Cabezas (núm 79, any 1996 )


49

1. Projecte número 7: Construcció d’una Escola Normal a Puerto Cabezas

��

��

�� !��"��

�� #��$�� %�&�'��(��&�)))��

�� %� �� %�� *�� +"�� ,�� -�*� ��#� +��,�� ,�� "�� #�%��.

�� /�0 �� 12)34�)�24�"��)�+�15)252�6.

Descripció:

L’Escola Normal tenia com a objectiu esdevenir un centre per la formació de mestres no solament en castellà sinó també en les llengües autòctones, per tant una peça clau dins del PEBI.

El projecte de construcció d’una escola Normal era un projecte bàsicament d’infrastructura amb la finalitat de dotar a la regió autònoma de l’atlàntic nord (RAAN) de Nicaragua d’un centre de formació de mestres de la regió amb una capacitat d’uns 500 alumnes la construcció del centre que havia de comptar amb residència d’estudiants, 12 aules, un auditori, cuina, menjador i camp d’esports. En aquesta escola, es rebria també formació per l’educació bilingüe d’acord amb els objectius del PEBI.

En aquest projecte, des de la cooperació catalana, inicialment es va aportar suport tècnic amb la participació i supervisió d’un arquitecte i econòmic.

Aspectes a destacar:

1. Comptava amb el suport econòmic de diferents municipis, principalment de les comarques del Penedès i Garraf.

2. El projecte formava part d’un programa més ampli de caire sectorial.

3. Tenia un abast regional


50

Problemes:

1. Es van començar a construir alguns mòduls però no es van acabar.

2. Una part dels terrenys van ser ocupats per habitatges.

3. L’edifici va patir desperfectes durant la construcció i robatori de materials.

4. Es va construir una altre escola Normal en un altre emplaçament i amb fons econòmics d’un altre país.

2. Projecte de col·laboració pedagògica amb l’escola Normal de Puerto Cabezas: Plan urgente y experimental de formación de maestros bilingües de la RAAN.

�� 7��8��9"�� 7:��(##�)�

�� 1�

�� 0��,��"��

�� #��$�� %�&�'��(��&�)))��

��

��/�7��;��;��

#��/��<(��'��=�

��%��#��%��*��

>��9��8��

��+��"��?��.

�� /�0�+��;�. �� 5)�2@)222�"��)�+1�)1��&32�6.

L’objectiu del projecte fou la capacitació i formació de mestres de parla indígena per impulsar l’ensenyament bilingüe en el marc del PEBI i dotar de contingut l’escola Normal. En segon terme contribuir a la elaboració de material didàctic.

Aquest sorgeix després d’un viatge de prospecció sobre el terreny i la Trobada de ciutats agermanades amb Puerto Cabezas que va tenir


51

lloc a Vilafranca del Penedès, el la qual els municipis catalans van assumir els apartats referits a l’ensenyament. Amb la participació de mestres i autoritats locals es va fer un esbós programàtic sobre tres eixos:

I. La formació s’havia de donar no solament als alumnes de la Normal, sinó que també s’havia de fer extensiva a tots els mestres bilingües de la regió

II. Aquesta fase s’havia de completar amb l’assessorament de l’ensenyament bilingüe des d’una perspectiva de renovació pedagògica: l’educació s’havia de realitzar amb una metodologia activa i arrelada al medi.

III. El projecte s’havia de dur a terme amb una planificació estructurada per fases i nivells d’impacte i en un marc institucional, per assegurar-ne la incidència.

Les fases i els continguts del projecte es desenvoluparien en un Pla de formació en “cascada” és a dir, un pla en què cada fase alimenta la posterior, els formats de cada una de les fases són formadors de la fase posterior.

I Fase (febrer-maig 1991 )

• Estada de tres tècnics nicaragüencs, dos d’ells d’ètnia miskita, a Catalunya i Euskal Erria durant un mes on van rebre formació psicolingüística, observació a les escoles i reflexió amb l’equip tècnic de Catalunya per discutir quins elements podrien ser vàlids per la situació a la Costa Atlàntica. La formació va ser dissenyada i realitzada per un equip tècnic en col·laboració l’Associació de Mestres Rosa Sensat” i integrat per especialistes d’aquesta institució i professors d’universitats catalanes (UB i UAB).

II Fase (agost – setembre 1991)

• Estada de dos especialistes catalans que van acabar de constituir el nucli tècnic encarregat de preparar el curs. A més es va posar en marxa la comissió logística, formada per representants del govern autònom, membres del govern central i tècnics dels dos països. L’objectiu era la creació d’un grup dinamitzador per la formació de mestres bilingües. Es va fer durant 15 dies a l’Escola Normal de Puerto Cabezas; va constar de 67 hores lectives i va arribar a 28 ensenyants que eren


52

professors de l’Escola Normal i els tècnics regionals i municipals del PEBI.

III Fase(desembre 92 – febrer 93)

Es van fer les següents accions:

1. Taller extensiu de capacitació (70 hores) adreçat als formadors dels mestres a Puerto Cabazas-Bilwi

2. Curs intensiu de capacitació (40 hores) adreçat als formadors dels mestres, a Rosita

3. Organització de conferències sobre plurilingüisme i escola, Programa Bilingüe Intercultural i Història i Cultura de la Costa Atlàntica de Nicaragua.

4. Assessorament general i curs intensiu de lingüística aplicada dirigits als membres de l’equip del programa Bilingüe.

Com a actors o socis locals es compta amb la participació de:

• CIDCA: Centro de Investigación y Documentación de la Costa Atlàntica

• Casa del Maestro “Peter Ferrera” ANDEN, Associación Nacional de Educadores de Nicaragua.

3. Projecte número 84: Centre de Dinamització Pedagògica i Cultural a Puerto Cabezas.

�� 5 ��0��7A7��)�

�� 3��

�� 0��,��"��

��

#�� $�� %�&� #�� $��&�/��"��B��/��"��;��

�

��"��,��#;#�C'��

�� /�7��;��+C�,��#��A��;��D�C#;.�

#��/��<(��'��=�


53

��#�+��,��,��"��#�%��.�

E��/�,��(��,��7A7��

*��E��

�� #�0��D��/��+#��/��7��.�

��0�#� D� �� ,��7�� 8� 0�� #��F��

�� 1@)151&@��6

El projecte preveu la posada en marxa d’un Centre de Dinamització Pedagògica i Cultural per tal d’oferir a la joventut, els ensenyants i a totes les persones i entitats interessades un espai de recopilació, recuperació, manteniment i transmissió de les llengües i cultures autònomes. Al mateix temps el Centre cobrirà les necessitats de formació i reciclatge dels 700 mestres de la Costa Atlàntica i constituirà un motor del procés de renovació pedagògica en el marc de la incorporació dels continguts de la pròpia realitat de la regió.

Fases del projecte (octubre 1993-agost 1994): previsió * es va aprovar el 1996

Fase 0: Selecció de persones que participen en el projecte

Fase 1: Muntatge del Centre amb presència a Puerto Cabezas d’alguns responsables catalans del projecte.

Fase 2: Inauguració del Centre. Curs intensiu de capacitació del personal responsable. Programació de les primeres activitats pedagògiques i d’animació cultural.

Fase 3: Activitats pròpies del centre d’acord amb els seus objectius. Avaluació, disseny de les activitats del curs següent i programació del curs de capacitació.

Fase 4: Cursos i activitats a diversos llocs de la regió.

Aquest projecte contaria com a socis locals:

*� "Casa del Maestro Peter Ferrara” ANDEN: Associación de Ensenyantes de Nicaragua.

*� CIDCA : Centro de Investigación i Documentación de la Costa Atlàntica


54

Com a promotors catalans:

*� FCCD: Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

Assessorament i col·laboradors:

*� Associació de Mestres Rosa Sensat

*� UAB

*� Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

*� Geoda-Formacions

4. Projecte número 79: Ampliació del Centre de Recursos pedagògics de Puerto Cabezas.

PROJECTE Projecte número 79: Ampliació del Centre de Recursos pedagògics de Puerto Cabezas.

PERÍODE 1996-97

TIPUS DE PROJECTE Desenvolupament

ÀMBIT Educació i Formació

FINANÇAMENT

Ajuntaments de Vilafranca del Penedès, Ajuntament de Sant Pere de Ribes, Ajuntament de les Franqueses del Vallès, Ajuntament del Vendrell Grup GICAPLA

ONG I Altre Associacions

Escola de Magisteri de Bellaterra i Barcelona Associació de Mestres “Rosa Sensat” NICCA (Noves Iniciatives de Cooperació amb Centre Amèrica)

CONTRAPART

ANDEN – Casa del Maestro (Associación de Maestros de Nicaragua) CIDCA – Centro de Investigación y Documentación de la Costa Atlàntica

PRESSUPOST 24.956,78 €

El projecte inicialment preveia la reparació de l’Escola Normal de Puerto Cabezas. No obstant, el Ministeri d’Educació nicaragüenc va arribar a un acord amb el govern de Luxemburg, a través del qual es reconstruiran o rehabilitaran 6 escoles normals de tot el país, entre les


55

quals hi ha la de Puerto. Per això, en la línia endegada a través del projecte 85, ANDEN proposa que el finançament es destini a consolidar el Centre de Recursos Pedagògics. Així, es podrà disposar d’un local, es millorarà l’atenció tant de professors com d’alumnes, i s’aprofundiran els vincles d’intercanvi d’experiències entre els docents catalans i de la RAAN.


56

VII. Enfortiment de la municipalitat

1. Projecte Núm. 364 (I): Equipament de l'alcaldia municipal

PROJECTE Equipament de l'alcaldia municipal

PERÍODE 1997

TIPUS DE PROJECTE Infrastructures i equipament

ÀMBIT Desenvolupament municipalista

FINANÇAMENT Ajuntament de Vilafranca i Sant Pere de Ribes

ONG i altres Associacions NICCA, Noves Iniciatives de Coop. amb Centre Amèrica

CONTRAPART Alcaldia municipal de Puerto Cabezas

PRESSUPOST 3.500.000 ptes.

Enfortiment de la municipalitat

Suport dels municipis de Vilafranca del P. , Sant Pere de Ribes i la Fatarella, la Diputació de Barcelona i el FCCD a l’alcaldia de Puerto Cabezas.

Infraestructures

Reforma i ampliació de l’alcaldiaFases I, II i III

Suport organitzatiu

Plan Estratégico de desarrollo municipal del municipio de Puerto Cabezas

Assessorament tècnic isupervisió de l’alcaldia de León


57

I Fase: (1997)

Reforma Alcaldia Municipal de Puerto Cabezas i equipament annexe edifici municipal.

Resum: Reconstruir un edifici adjunt a l'Ajuntament de Puerto Cabezas i equipar les oficines de treball i de serveis als ciutadans. L'edifici municipal de Puerto Cabezas també és la seu administrativa de la RAAN (Región Autónoma del Atlántico Norte). El projecte dóna suport a la gestió dels representants legítims municipals de Puerto Cabezas i els proveeix d'una infrastructura per dinamitzar la regió de la Costa Atlàntica Nord de Nicaragua. Context i intervenció: Amb una major i millor capacitat organitzativa de l'Alcaldia de Puerto Cabezas, es vol promoure la recuperació de la situació socioeconòmica de la RAAN. Beneficiaris: El municipi de Puerto Cabezas i tota la Región Autónoma del Atlántico Norte.

2. Projecte Núm. 364 (II): Equipament de l'alcaldia municipal

PROJECTE Millora de l’Ajuntament de Puerto Cabezas

PERÍODE 1998-1999-2000-2001-2002

TIPUS DE PROJECTE Rehabilitació d’infrastructures i democràcia local


FINANÇAMENT

Ajuntament de Vilafranca del Penedès Ajuntament de Sant Pere de Ribes Ajuntament de la Fatarella Diputació de Barcelona Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

ONG I Altres Associacions -

CONTRAPART Ajuntament de Puerto Cabezas

PRESSUPOST 180.000 euros

II Fase: (1998-99)

Segona planta

Connexió dels dos edificis (2000)

Remodelació edifici existent

Mobiliari i equipament d’oficina


58

Resum: El projecte vol millorar les actuals instal·lacions de l'Alcaldia Municipal de Puerto Cabezas, per tal d'adequar-les a les necessitats actuals del municipi. Cal fer un pis sobre l'edifici actual, reformar la planta baixa existent, adequar les instal·lacions exteriors i suprimir les barreres arquitectòniques. L'ampliació de les dependències municipals comportarà una millor prestació dels serveis públics i una millor atenció ciutadana. Context i intervenció: El projecte forma part d'una actuació global d'actualització dels equipaments de l'alcaldia municipal de Puerto Cabezas. Aquest projecte és una segona fase d'un primer projecte que va consistir en la construcció d'un annex a l'Ajuntament actual, com a element dinamitzador local i social.

3. Projecte núm. 412 : Bodega Municipal PROJECTE Bodega municipal

PERÍODE 2002-2004

TIPUS DE PROJECTE Infrastructures i equipament


FINANÇAMENT Ajuntament de Vilafranca i Sant Pere de Ribes

ONG i altres Associacions Amics de Puerto Cabezas

CONTRAPART Alcaldia municipal de Puerto Cabezas

PRESSUPOST 80.489 euros

III Fase:

Construcció auditori

Rampes

Bodega per materials

Resum: aquest projecte vol respondre a les necessitats de l’administració local pel que fa a magatzems on guardar material, maquinària i infrastructures públiques i de donar una resposta ràpida a les necessitats de la població.

Context i intervenció: tercera fase d’un projecte global.

Descripció.

Construcció de 78m2 de bodega per materials, 11,56m2 de consultori mèdic, 9m2 de comissariat de 72m2 d’auditori degudament equipat, construcció d’una pila sèptica de tractament de residus sòlids.


59

També un servei sanitari de 4m2 i rampes d’accés a oficina pel personal amb discapacitat, així com el sostre del corredor de 90m2.

Beneficiaris del projecte: L’alcaldia municipal: personal funcionant i ciutadans rebent l’atenció dels serveis sol·licitats.

Totes aquestes fases han tingut uns objectius generals:

*� Enfortir l’Alcaldia de Puerto Cabezas (Bilwi) *� Contribuir a la consolidació de la municipalitat i a les seves funcions de

contribució al desenvolupament integral de la RAAN

I uns objectius específics:

*� Millorar la imatge estètica de l’Edifici Municipal *� Rehabilitar i ampliar l’edifici existent de l’alcaldia *� Millorar les condicions de treball del personal de l’alcaldia municipal *� Brindar millor atenció a la ciutadania *� Garantir infrastructura d’acord a les necessitats actuals de servei a la

població *� Millorar el servei de la població *� Millorar l’espai d’atenció amb una estructura renovada i que compleixi

amb les normes bàsiques de seguretat per edificis públics *� Enfortir la capacitat de la municipalitat en el que concerneix a

l’execució de projectes d’infrastructura física.

4. Projecte núm. 953: Pla Estratègic de Puerto Cabezas PROJECTE Pla Estratègic de Puerto Cabezas

PERÍODE 2002-2003

TIPUS DE PROJECTE Suport organitzatiu


FINANÇAMENT

Ajuntament de Vilafranca del Penedès Ajuntament de Sant Pere de Ribes Ajuntament de la Fatarella Diputació de Barcelona Fons Català de Cooperació al Desenvolupament

ONG I Altres Associacions 4 CDT’s locals (representants assemblearis)

CONTRAPART Ajuntament de Puerto Cabezas

PRESSUPOST 15. 600 euros

Es va concretar treballar dins l’àmbit d’una xarxa triangular entre els municipis nicaragüencs i catalans i a partir de l’elaboració dels seus propis plans estratègics , i poder traçar així les línies de futur desenvolupament i coordinació.


60

Es va elaborar la Diagnosi de les necessitats prioritzades per les comunitats rurals, els barris de la capital i els sectors econòmics i socials. S’elaborà també un informe executiu de la Direcció de Planificació Municipal.

Pre-requisits (principis):

*� Respecte als drets humans i autonòmics

*� Voluntat política del govern central

*� Aliança i solidaritat sectorial

*� Reconeixement a la identitat col·lectiva

*� Sostenibilitat social, econòmica i ambiental

Objectiu general:

Elaboració i implementació del Pla Estratègic Municipal de Desenvolupament Humà a llarg terme, mig i curt que involucri a tots els sectors del municipi de Puerto Cabezas.

Metodologia:

*� Taller de capacitació: participació dels treballadors de la alcaldia

*� “Cabildos” territorials: participació autoritats comunals (reunions diferents sectors)

*� Assemblees: microplanificació participativa

Apartats:

- Objectiu: elaborar un diagnòstic de les necessitats prioritzades per comunitats, barris i actors.

- Creació assessoria planificació estratègica

- Detecció principals problemes

- Impactes futurs

- Tendències globals i/o regionals

Propostes de línies estratègiques pel desenvolupament del municipi:


61

5 eixos:

*� Governabilitat

*� Finançament pel desenvolupament municipal

*� Drets Humans

*� Gestió Ambiental Municipal

*� Desenvolupament sociocultural

Fases:

• Trobades territorials

• Constitució de 4 Comitè de Desenvolupament Territorial (CDT), inclosos en el Comitè de Desenvolupament Municipal

• Anàlisi de les bases legals de planificació

• Definició d’una metodologia d’elaboració del pla

• Propostes de les línies estratègiques pla desenvolupament municipal

• Línies generals de treball per formular les estratègies de desenvolupament municipal

• Pla d’inversió municipal

• Consolidat de la inversió municipal

Organigrama municipal:

Consell Municipal: és la màxima instància en la presa de decisions.

Govern Municipal: és el govern local modern el que garanteix la democràcia participativa, que gaudeix de plena autonomia, amb capacitat de gestió i autonomia financera, dinàmica en el bon servei a la ciutadania, mitjançant la promoció, implementació i desenvolupament de programes i projectes urbans i rurals d’infrastructures socials i medi ambient.


62

Actors locals:

• Pobles indígenes

• Comunitats ètniques

• Representants territorials

• Societat civil organitzada

• Uraccan

• Prodemu-Danida (consultora)

Altres actors:

León: supervisió, seguiment i valoració tècnica des de l’oficina tècnica del Pla Estratègic de León. Es signa un conveni de col·laboració de l’Alcaldia de León amb l’Alcaldia de Puerto Cabezas. Atès l’experiència de l’Alcaldia de León, en la redacció del pla estratègic amb participació ciutadana. El conveni és per l’assessorament tècnic i formació del personal local de Puerto Cabezas, per tal que puguin fer el seu propi pla, basant-se en l’experiència anterior duta a la ciutat de León. Concretament es signa amb la Dirección de Planificación y Desarrollo Local, de l’Alcaldia de León.

S’elaboren els següents documents com a resultat de la participació ciutadana:

*� Diagnòstic socioeconòmic del municipi

*� Pla de desenvolupament municipal

*� Pla d’inversió municipal

*� Pla d’inversió Territorial

*� Pla operatiu anual

*� Pla d’inversió anual

*� Pla operatiu trimestral

*� Pla mensual


63

Avaluació:

��Des del Nord es valora molt positivament donat que aquest projecte va saber integrar els diferents agents social, econòmics i locals representatius de la realitat de Puerto Cabezas, tant de la zona urbana om de les comunitats.

��Va servir d’eina per a conèixer sobre el terreny el que preocupa als habitants de les diferents parts del territori. L’alcaldia ha de governar a més de 5.600 km2.

��Es va dur a terme la realitat de la representació participativa, front a la únicament representativa per part dels electes locals.

��Ha servit per acostar el poder a la ciutadania, i fer entendre la importància de la participació en la vida local.

��Es va crear una seu local al territori de Santa Martha.


64

VIII. Anàlisi

D’acord al marc teòric de la cooperació descentralitzada volem veure com els projectes descrits són pertinents a aquest àmbit i avaluar-ne algunes de les característiques a partir dels següents enunciats :

1. Promoció dels drets i necessitats bàsiques, d’acord a l’àmbit social, econòmic i cultural

2. Participació dels socis del sud en les diferents fases del projecte: Identificació, finançament, gestió , seguiment, avaluació, ...:

3. Participació de la societat civil:

4. Estructura flexible que permet anar adaptant els projectes a les dificultats i necessitats del moment.

5. Estan relacionats amb l’enfortiment del govern local:

6. Hi ha una transferència d’experiència i coneixements

7. Es concentren iniciatives o hi ha una dispersió de projectes (estratègia)

8. S’aprofundeix en la democràcia participativa

9. Afavoreix a l’ampliació del coneixement intercultural

10. Es dóna un intercanvi global o sectorial

11. L’agermanament estableix un marc estable


65

Marc estratègic:

Suport al PEBI

Marc estratègic:

Enfortiment Municipal

1) Promoció dels drets i necessitats bàsiques d’acord amb l’àmbit social, econòmic i cultural

Fou un treball en el marc estratègic del país i l’autonomia pel desenvolupament social i cultural.

Respon a la necessitat de millora de la capacitat de gestió des de l’administració local. L’àmbit estratègic d’aquests projectes no permet veure un impacte directe sobre la població.

2) Participació dels socis del sud en les diferents fases del projecte: Identificació, finançament, gestió , seguiment, avaluació, ...

Les diferents fases s’han desenvolupat de forma conjunta, si bé el finançament de la majoria de projectes depenia bàsicament del donant.

És més difícil identificar les fases del projecte, així com també el grau de participació dels receptors.

Cal destacar però l’aportació del municipi de León en la gestió dels projectes com una fórmula que ha donat resultat

En l’execució del Plan Estratégico es va optar per un model participatiu on es dedicà un esforç important en arribar a tota la població.


66

3) Participació de la societat civil

La participació de la societat civil del nord ha sigut decisiva per impulsar aquests projectes que han comptat amb el suport institucional dels ajuntament i el FCCD

Si bé des de la ONG NICCA es va impulsar el projecte de reforma de l’alcaldia, en els projectes posteriors el paper de la societat civil ha sigut tant sols d’espectador o observador sense cap tipus d’intervenció.

4) Estructura flexible que permet anar adaptant els projectes a les dificultats i

En general són petits projectes gestionats per un grup no molt nombrós de persones i amb un contacte molt directe entre si. Això permet per exemple el canvi de destinació d’uns fons destinats inicialment a una escola que s’invertiren en la millora del centre de recursos.

La flexibilitat ha premés anar adaptant els projectes durant l’execució, tot i que això pot haver retardat la seva execució. Aquesta dinàmica ha funcionat quan hi ha hagut bona coordinació entre els sectors implicats.

5) Estan relacionats amb l’enfortiment del govern local

Indirectament si ja que una part del projecte es gestionava des del propi govern municipal o amb la col·laboració d’aquest.

Respon a l’objectiu dels diferents projectes l’enfortiment del govern municipal


67

6) Hi ha una transferència d’experiència i coneixements

Tota la part de reforç pedagògic respon directament a aquest objectiu. Tot i les diferències culturals, l’experiència educativa en llengua pròpia de Catalunya i el País Basc va ser molt important.

La participació del municipi nicaragüenc de León ha jugat un paper important en quan a transferència d’experiència i coneixements, sobretot a partir de l’assessorament tècnic i financer en la gestió de projectes.

7) Es concentren iniciatives o hi ha una dispersió de projectes (estratègia)

Si bé hi ha d’altres projectes dispersos, tant el suport al PEBI com l’enfortiment municipal són el nucli de la cooperació que ha tingut lloc amb Puerto Cabezas.

Aquesta estratègia no està estructurada ni prèviament definida formalment en un arbre de programes, plans i projectes definint objectius específics i uns resultats . Cal entendre-ho més com un marc o objectiu de referència acordat entre els diferents actors, especialment a nivell tècnic i polític.

8) S’aprofundeix en la democràcia participativa

El Plan de desarrollo municipal és un exemple de participació ciutadana. Cal esmentar que, sobretot a nivell comunitari, l’organització de les diferents comunitats ètniques, especialment les indígenes, ja s’organitzen d’acord a models de participació


68

comunitària.

9) Afavoreix a l’ampliació del coneixement intercultural

L’intercanvi de persones i coneixements, i l’aprofundiment en la cultura pròpia són elements importants dels projecte pedagògic.

10) Es dóna un intercanvi global o sectorial

Sobretot es va donar un intercanvi a nivell sectorial, concretament en el món de l’educació.

11) L’agermanament estableix un marc estable

Aquesta estabilitat és la que permet desenvolupar una sèrie de projectes que conflueixen en uns objectius estratègics i també una major flexibilitat.

L’experiència adquirida i la transmissió de coneixement és una oportunitat que dóna l’agermanament.


69

IX. Conclusions

• Es diferencien clarament dues estratègies que es dónen en diferents moments històrics i polítics.

Suport al PEBI (1987-1997 )

�� Les relacions dels municipis catalans es dónen prinicpalment amb la delegació del govern de Nicaragua a la regió de la costa atlàntica i el Ministeri d’Educació de Nicaragua.

�� El projecte té un abast regional a la RAAN.

�� Es treballa amb el sector de l’educació on hi participen diferents ONG, sindicats i entitats relacionades amb l’educació tant del nord com del sud.

�� Mestres i pedagogs viatgen a Puerto Cabezas i fan estades per acompanyar els projectes i activitats de formació i capacitació.

�� Important vinculació del FCCD

Enfortiment Municipal (1997-2005)

• Relació en l’àmbit municipal (ajuntaments nord – alcaldies del sud)

• Projecte d’abast municipal

• Participació i col·laboració de l’alcaldia de León (Nicaragua) aportant personal tècnic i experiència en l’assessorament i supervisió dels projectes d’infrastructures i de planificació estratègica.

• Poca participació d’entitats (ONG, Associacions) del nord


70

• Paper secundari del FCCD

• Els canvis polítics en les institucions vinculades han marcat la intensitat de les relacions i per tant han afectat l’activitat de cooperació.

o 1990 – canvi de govern a Nicaragua

o 1996 – segon mandat de l’alcalde Henry Herman a Puerto Cabezas i de X. Garriga a Sant Pere de Ribes.

o 2000 – continuïtat amb l’alcalde Guillermo Espinoza (vice-alcalde amb Henry Herman)

o 2005 – Canvi de partit en l’alcaldia de Puerto Cabezas.

• Les relacions personals, actituds i aptituds dels responsables polítics i tècnics, i el grau d’implicació i voluntat dels mateixos han tingut una influència destacada en les activitats desenvolupades:

o A principis dels 90 quasi bé no hi havia relació institucional, fet que provoca que hi hagués dificultats en l’execució de l’escola normal .

o Coincidència en els partits de govern municipal de León i Puerto Cabezas (FSLN) i bona relació entre els alcaldes.

o La tendència política dels governs municipals del nord també ha influït en el manteniment de l’agermanament, ja sigui per principis ideològics, històrics i afinitat amb el moviment sandinista.

o La cooperació i l’agermanament tenen poca rellevància i interès dins de la política municipal, i no s’han promogut mai accions conjuntes i iniciatives a nivell transversal.

• No s’ha arribat a estructurar mai la relació entre ajuntaments del nord i entitats locals o associacions participants en els projectes (com podria ser una comissió d’agermanament o similar). Tot i que hi ha hagut èpoques de major proximitat, en alguns moments s’ha treballat de forma poc coordinada amb manca d’informació dels uns vers els altres.


71

o La implicació d’actors de la societat civil (ONG, entitats), han tingut un paper dinamitzador important en el manteniment de l’agermanament.

• En general , es dóna poca importància a la fase d’identificació i avaluació, centrant els esforços en l’execució. A partir e la documentació revisada no sempre es diferencien o queda constància de com s’ha gestionat els projectes sobretot en les fases d’identificació i avaluació. En general els projectes s’han anat transformant o evolucionant al llarg de la seva execució, en part podria ser per una identificació i planificació poc treballada que ha afavorit la tendència a anar fent sobre la marxa.

• Es troba a faltar una avaluació de les estratègies portades a terme i els projectes, tenint en compte la pertinença, la viabilitat i l’impacte. Si que en alguns casos es fa una valoració immediata o dels resultats directament observables (sobretot en els projectes de suport al PEBI) però l’avaluació dels projectes és una assignatura pendent que podria ajudar a una major transmissió de l’experiència adquirida i continuïtat dels processos iniciats.

• S’han promogut els drets i les necessitats bàsiques però de manera molt superficial. Tot i els anys de relació, encara hi ha un desconeixement de la realitat social, cultural i econòmica de la regió. Això fa que durant l’execució dels projectes sorgeixin una sèrie de dificultats que es podrien preveure i milloraria l’eficiència i eficàcia dels projectes.

• Amb la creació del Grupo de Amigos del Penedès a Puerto Cabezas s’ha fet i continua fent-se un esforç perquè hi hagi una implicació de la societat civil. Igualment amb la participació en el Nord de NICCA i l’Associació d’Amics de Puerto Cabezas, amb el temps han contribuït a impulsar diferents iniciatives. No obstant, també s’ha obviat la participació d’aquests grups en determinats projectes on no s’ha facilitat informació o no s’ha reconegut a la pràctica el seu paper com a auditors socials. Podríem concloure que a més institucionalització del projectes, menys participació de la societat civil.

• No hi ha una capacitat humana i tècnica des dels municipis de Vilafranca i Sant Pere de Ribes per desenvolupar i fer el seguiment adequat dels projectes. En aquest aspecte ha estat molt positiva la participació del municipi de León i del FCCD .


72


73

X. Bibilografia


74

XI. Annexes

agermanament penedes-garraf amb puerto cabezas (raan) - 1985-2005

Documents