actual - inici | institut d'assistència sanitàriaactual num46(1).pdf · 2015-06-16 · des,...

DESEMBRE 2010

núm. 46

’full informatiu

actualEl reportatge

Notícies· 25 anys del Centre de Dia de la Garrotxa 2

· Jornades i congressos 10

· Programa del Pacient Expert 5

· Formació de Facultatius 2010-2011 10

· Investigació i recerca a l’IAS 21

El Servei de Traumatologia de l’Hospital Santa Caterina

Jordi Viñals,monitor derehabilitaciódel Gironès i Pla del’Estany

Entrevista

VOLS ESCRIURE O PROPOSARTEMES A L’ACTUAL?

Truca al 972 22 23 70 o bé envia un missatge a [email protected]

14Part de l'equip del Servei.

Olot va celebrar la setmana del 4 al 9 d‘octubre unatapeït programa d’actes a l’entorn de la salut men-tal. El 4 d’octubre el Centre de Dia de la Garrotxa vadonar el tret de sortida del programa d’actes com-memoratiu dels 25 anys de la seva creació, obert atota la població. La biblioteca Marià Vayreda vaacollir una representació del conte El mussol i lasorra de la lluna, a càrrec dels Mussolets. El 7d’octubre, al Casal Marià d'Olot, va tenir lloc laconferència “La recuperació de les malalties men-tals”, a càrrec de Tina Ureña, treballadora social,cap de l'Àrea de Rehabilitació dels Serveis de SalutMental de CPB.SSM (Barcelona). El 8 d’octubre elTeatre Principal d’Olot va ser l’escenari d’una ses-sió de cine club amb la projecció de pel·lículaGigante, d’Adrián Biniez. Així mateix, l’equip del centre va organitzar un talleradreçat als professionals de la Xarxa de ServeisComarcals que va tenir per objectiu augmentar lacapacitat d’aquests professionals de tenir cura desi mateixos i d’aquesta manera poder oferir unamillor atenció als usuaris. El taller, que porta pertítol Cuidar-se per cuidar, el camí del cos, va anara càrrec del psicòleg i terapeuta corporal gestàlticLuis Carbajal Pérez i va tenir lloc a l'Escola deMúsica d’Olot.

Rehabilitació comunitàriaEl Centre de Dia de la Garrotxa és un servei de reha-bilitació comunitària en salut mental especialitzaten l'atenció i tractament de pacients de més de 18anys afectats de trastorns mentals severs (TMS).Disposa de 25 places i d’un equip de professionals

integrat per la Glòria Serra i la Mariàngels Vila,psicòlogues; la Montse Reixach i la Susanna Taleb,monitores, i l’Imma Domènech, administrativa. Elcap del sector és el doctor Josep Torrell.L’objectiu del servei és ajudar les persones ambtranstorns mentals severs a desenvolupar i mante-nir un nivell òptim de qualitat de vida amb unsuport professional mínim, aconseguir la col·labo-ració i la participació de les famílies en el procésde rehabilitació psicosocial i afavorir la integraciócomunitària i social dels usuaris. El centre, a partirde l'avaluació psicosocial, dissenya i aplica plansindividualitzats que integren nivells d'atenció indi-vidual, grupal, familiar i comunitària. En síntesi, elcentre ofereix programes d'activitats diàries de

rehabilitació, grups psicoterapèutics, atenció indi-vidualitzada, atenció familiar i suport a la inserciósocial i laboral.L’any 2009 el conjunt de centres de dia gestionatsper l’IAS van atendre un total de 313 pacients. Con-cretament, el Centre de Dia de la Garrotxa va aten-dre 74 persones (43 homes i 31 dones). D’aquesttotal, 19 usuaris es va acollir al programa de Reha-bilitació, 20 al de Socialització, 22 al de Manteni-ment i 13 a un programa específic de trastorns dela personalitat. Del total d’usuaris, un 62% pateixde trastorns esquizofrènics i la resta respon a altresdiagnòstics (bipolar i trastorns de la personalitat).Del total de pacients atesos l’any 2009 al centre dela Garrotxa, un 15% es va poder donar d’alta.

La Garrotxa celebra els 25 anys del Centre de Dia

2 l’actual / DESEMBRE 2010Notícies

E l 17 de desembre es va celebrar l’acte institucional durant el qualels treballadors de l’IAS que havien complert 25 anys a l’empresavan rebre el reconeixement per la seva aportació a l’organització

durant aquest temps. Aquest any són: els psiquiatres Lluís Ciprès Paltre iJoan Vilalta Franc; el jardiner Manel Àngel Pérez Areas; els auxiliars d’infer-meria Núria Fontao Carmona, Ricard Moreno Minana i Concepció VivesCasañas; els facultatius Francesc Bastida Fenoy i Nezar Haj Younes; la psicò-loga Magdalena Camps Domènech; el diplomat en infermeria Platón Buena-ventura Fonalleras; la netejadora Rosa Molina Vázquez; l’administrativa res-ponsable d’unitat, Maria Rosa Pujol Badà; les llevadores Maria Massa Casa-devall i Alícia Ferrer Comalat, supervisora d’infermeria.D’altra banda, diferents serveis i unitats dels centres del Parc Hospitalari vanprogramar activitats de Nadal per als seus usuaris i familiars. El Centre Socio-sanitari La República va celebrar el 15 de desembre una xocolatada familiar,

durant la qual els professionals es van posar a disposició dels familiars per aqualsevol consulta. El programa d’activitats va incloure l’actuació del grupmusical Amaranda. En el cas de les Unitats A i B del Centre de Serveis Assis-tencials i de Llarg Tractament (SALT-TMS), el dia 22 de desembre se cele-brarà una festa per a les famílies, i els dies de Nadal, Sant Esteve, Cap d’Anyi diada de Reis s’organitzaran les tradicionals quines. El dia 6 de gener tambépassaran els Reis.La Residència Els Til·lers va organitzar per al 17 de desembre una jornada deportes obertes per als familiars. Els usuaris van fer lliurament d’un treball rea-litzat amb motiu del Nadal. El dia 6 de gener també celebraran l’arribada delsReis.(La informació publicada a l’Actual sobre les activitats del Nadal es va tancaren data 22 de novembre. Per a la seva actualització consulteu si us plau laintranet de l’IAS)

Nadal a l’IAS

Marca commemorativa als 25 anys del centre.

3l’actual / DESEMBRE 2010Notícies

El dissabte 9 d’octubre Olot també va acollir elsactes commemoratius al Dia Mundial de la SalutMental, diada proclamada per l’OMS cada 10 d’oc-tubre per augmentar la consciència de la societat al’entorn dels problemes de salut mental. Aquest any, sota el lema “Sense por, tots contral’estigma”, el Centre de Dia de la Garrotxa, que vacentrar l’organització de la diada amb motiu delseu 25è aniversari, amb la col·laboració d’unacomissió mixta formada per usuaris de la Xarxa deSalut Mental i Addiccions de l’IAS, professionals,associacions de familiars i altres entitats vincula-des, va organitzar una diada festiva i reivindicativaque va començar a la plaça Major d’Olot amb l’ac-te inaugural. Hi van participar la directora dels ser-veis territorials del Departament de Salut a Girona,Marta Pedrerol, el regidor de Salut de l’Ajuntamentd’Olot, Toni Bach, el director assistencial de laXarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, Clau-di Camps, el cap de sector de la Garrotxa de laXarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, JosepTorrell i la presidenta de l’Associació Família iSalut Mental de Girona i Comarques, Maria Com-balia. Els parlaments de tots ells van ser un reco-neixement a la feina feta pels professionals, espe-cialment els de la Garrotxa, tot i deixar palès quemalgrat el que s’ha avançat en l’atenció a la salutmental des del punt de vista comunitari, cal seguirtreballant per ampliar la xarxa de recursos comuni-taris per aconseguir que les persones que pateixenuna malaltia mental tinguin una vida normalitzada.Conduït per l’animador garrotxí David Àvila, el pro-grama va continuar amb l’esquetx i lectura deldocument reivindicatiu elaborat pels usuaris de la

Xarxa de Salut Mental i Addiccions. La lectura vaincidir sobre la necessitat de canviar les condi-cions laborals de les persones amb malaltia men-tal i sobre la mancança concreta d’un centre de diaal Pla de l’Estany. Després es van lliurar premis del concurs del car-tells. El primer premi va ser per a José GarcíaLuque, seleccionat per a la imatge del Dia Mundialde la Salut Mental; el segon premi se’l va endurDani Santaulària Boquet, i el tercer premi va ser perJoaquim Milà Arola. Els cartells van ser seleccio-nats per un jurat qualificador, entre el qual hi figu-raven l’artterapeuta Alícia Expósito, l’escultoraRosa Serra i l’il·lustrador Tavi Algeró. Fins al 15d’octubre es va poder visitar a la Sala Caliu delCentre Catòlic de la Garrotxa una exposició delscartells presentats aquest any i dels guanyadors del’edició 2009.Tot seguit va tenir lloc la representació teatral Unmón de gags, a càrrec del Club Social el Cercle.Després, cap al final del matí, va començar unacercavila, amb el Mussol i Mussolets del centre,acompanyats dels Ministrers de l’Escola de Músi-ca d’Olot i amb l´actuació de la colla castelleraEls Xerrics. També es va comptar amb partidessimultànies i exhibició de partides d’escacs acegues al llarg de tot el matí, a càrrec del Clubd’Escacs Olot. A continuació es va organitzar un dinar de germa-nor que va agrupar 190 persones al Pavelló Firal. Elball, a càrrec del grup musical Si Fa Sol, va posarfi a la diada festiva.

Dia Mundial de la SalutMental 2010

EDUCACIÓ SANITÀRIA

SetmanaSense Fum

Del 24 al 31 de maig es va celebrar a l’ÀreaBàsica d’Anglès la XI Setmana Sense Fum,amb dos objectius principals: sensibilitzar elsfumadors i tota la població de la importànciaque té per a la salut deixar de fumar i respiraraire lliure del fum del tabac i motivar els pro-fessionals sanitaris perquè duguin a termeintervencions per ajudar a deixar de fumar. El personal sanitari de l’ABS hi va participaractivament amb activitats preventives i decontrol del tabaquisme. Els professionals vancol·locar taules informatives a les diferentscafeteries i bars de les poblacions de Breda,Hostalric i Riells amb el material específic dela XI Setmana Sense Fum. Es convidava elsfumadors a canviar cigars per pilotesantiestrès, se’ls donava consells breus perdeixar de fumar, se’ls feia una cooximetria ise’ls informava de l'existència de la Unitat deDeshabituació Tabàquica, en funcionament alCAP d'Hostalric. Concretament a Hostalric, les activitats vananar a càrrec del doctor Perotti i de la infer-mera Sandra Orti. Hi van participar trenta-setpersones, divuit de les quals van acceptaranar a la Unitat de Deshabituació Tabàquicadel centre. A Breda, l’activitat va anar a càrrecde les infermeres Sílvia Sànchez i EvaCaballé. Hi van participar dotze persones,cinc de les quals van acceptar anar a la Unitatde Deshabituació Tabàquica d’Hostalric. ARiells hi van treballar la doctora Espinosa i lainfermera Anna Escura. Van tenir una partici-pació de vint persones, i sis d’elles van estard’acord a acudir a la Unitat de DeshabituacióTabàquica d'Hostalric.

A dalt, inici de la Cercavila. A la dreta, unmoment de l’esquetx protagonitzat per usuaris.


Valoració positiva del programa de suporta la salut mental en l’atenció primària

L’IAS ha ampliat als centres d’atenció primària deSanta Coloma de Farners i Sils el programa desuport a la salut mental en l’atenció primària, unprojecte que es desenvolupa en el marc del PlaDirector de Salut Mental i Addiccions del Departa-ment de Salut, que a les comarques gironines es vainiciar l’any 2006. El programa consisteix en laincorporació de psicòlegs als CAP per atendre elspacients conjuntament amb els metges de família iel personal d’infermeria. A més de les visites i lasupervisió conjunta dels casos, aspectes clau delprograma, els professionals de salut mental i d’in-fermeria ofereixen una atenció específica als grupsde pacients multifreqüentadors per evitar la consul-ta directa de l’usuari reincident al metge quanaquesta no és necessària. A la pràctica, la implementació del programa, enfuncionament a tots els CAP de les comarques delGironès, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà i Olot,ha permès millorar la qualitat de la derivació delspacients cap als serveis especialitzats de la Xarxade Salut Mental i Addiccions de l’IAS i disminuir laprescripció farmacològica en el tractament de tras-torns mentals lleus als CAP.

Es calcula que un 30% de les visites a centres d’a-tenció primària són degudes a problemes de salutmental no greus, consum de drogues i alcohol o elsanomenats problemes de “vida” o “existencials”. Laposada en marxa del programa respon a la necessi-tat de donar solucions efectives a aquests proble-mes des de l’atenció primària, i traspassar als ser-veis especialitzats de salut mental només aquellspacients que ho requereixin. En aquest sentit, elsobjectius dels serveis de salut en l’atenció primàriasón detectar i atendre de forma no medicalitzada, nipsiquiatritzada els problemes de la vida, sensenegar-los, i tractar el malestar per promoure la salutmental; realitzar intervencions preventives en elsfactors de risc associats al desenvolupament detrastorns mentals, sobretot en persones i grups vul-nerables; detectar, orientar i tractar, de forma inte-grada amb els professionals de la salut mental iaddiccions, els trastorns mentals de més baixacomplexitat; i, finalment, detectar precoçment elstrastorns mentals greus i participar en el segui-ment,conjuntament amb els professionals de lasalut mental. Segons informa el director assistencial de Salut

Mental i Addiccions, Claudi Camps, que els equipsde primària estiguin dotats de les eines necessàriesper a la detecció precoç i tractament dels proble-mes de salut mental és “l’essència d’una bonaatenció a la salut mental de la població i de l’úsadient dels dispositius especialitzats”. Camps afir-ma que “la detecció precoç, juntament amb la pro-moció de la salut i la prevenció, és l’aspecte méspropi de l’atenció primària. Sovint, un diagnòsticprecoç afavorirà una millor i més ràpida resolució,amb una menor tendència a la cronicitat. El treballconjunt entre professionals de la salut mental i de laprimària permet detectar precoçment als CAP pràc-ticament la totalitat de patologies o problemes desalut mental”. Els problemes de salut mental que es poden abor-dar adequadament des de l’atenció primària sónprincipalment l’ansietat, les depressions, els tras-torns adaptatius, les addiccions com l’alcoholisme,els senyals d’alarma en els infants i joves com lesconductes addictives de risc, i les malalties cròni-ques, així com altres problemes que requereixenuna atenció de la salut mental, com per exemplesomatitzacions, fibromiàlgia, fatiga crònica, etc.

Projecte de col·laboració entre l’InstitutDouglas-McGill del Quebec i l'IASEl juny de 2011 es presentaran els resultats delprojecte de col·laboració de l’IAS amb l’InstitutDouglas-McGill (Montreal, Canadà) per al desen-volupament de programes preventius de salutmental destinats als professionals. El projecte, que es va iniciar l’any 2008, s’estàdesenvolupant a dos nivells: un nivell macro, queha comportat una anàlisi comparativa entre la polí-tica de salut mental del Quebec i de Catalunya; iun nivell micro, en què s’han comparat duesempreses sanitàries, el Douglas Institute-Mc Hill(Montreal) i l’IAS. L’estudi s’està realitzant conjun-tament amb el Servei de Prevenció i amb el Depar-tament Recursos Humans de l’IAS. Jordi Cid, coordinador de Programes de la Xarxade Salut Mental i Addiccions de l’IAS i responsa-ble tècnic de l’estudi, ha informat dels objectiusglobals del treball. En detalla tres: en primer lloc,conèixer i comparar el marc legal vigent dels dospaïsos en relació amb la prevenció de la salutmental dels treballadors sanitaris; en segon lloc,comparar aquelles dades generals de l’IAS i delDouglas Institute-McGill (molt similars en planti-lla, estructura i funcionament) per saber “l'impac-te dels trastorns mentals en l'absentisme laboral i

baixes laborals”. I, en tercer lloc, comparar lespolítiques desenvolupades per ambdues institu-cions, amb l’objectiu de “fer front als riscos,l’estrès laboral i millorar la qualitat de vida delstreballadors”. “Un cop analitzada la informacióobtinguda”, afegeix Cid, “es preveu poder relataruna sèrie de recomanacions orientades a la millo-ra de les polítiques preventives dels trastornsmentals en l’àmbit laboral".L'OMS considera que la depressió serà la primera

causa d'absentisme laboral l'any 2020, per davantde les malalties cardiovasculars i altres patologiesmèdiques. D'altra banda, els costos de les pèrdueslaborals per depressió s'estimen en 60.000milions de dòlars anuals als EUA. No obstant això,i malgrat les recomanacions d'organismes interna-cionals com l'OMS i l'OCDE, són poques lesempreses que han implementat una política deprevenció dels problemes mentals en el medilaboral.

SERVEIS I EQUIPAMENTS

Moment de la visita al’IAS del doctor HarnoisGaston (el tercerd’esquerra a dreta),director del projecte perpart del Douglas-McGill,juntament amb AlbertNogué, Jordi Cid, ClaudiCamps, Xavier Sanllehí iRosa Carreras.


Implantació del Sintrom capil·lar a primàriaLa implantació del Sintrom capil·lar ja és efectiva atotes les ABS de l’IAS. El Sintrom capil·lar és un mètode d'anàlisi deltemps de protrombina a través d'un coagulòmetre, apartir d'una punxada al dit en lloc d'una extraccióvenosa. Aquesta tècnica permet un resultat imme-diat i, en cas que estigui alterat, iniciar el tracta-ment, a més d’aportar una millora substancial per al'usuari que s’ha de sotmetre a controls freqüents deteràpia anticoagulant i importants avantatges orga-nitzatius. El sistema possibilita desvincular la pro-gramació del Sintrom de les analítiques generals.Així, per exemple, a Cassà de la Selva el dilluns haesdevingut un nou dia d'analítiques, sense necessi-tat d'un transport extra de mostres a l'Hospital Dr.Josep Trueta i, a Osor, els dimecres, quan hi ha con-sulta d’infermeria, es pot fer el Sintrom sense haverd’anar el dijous a fer l’extracció a domicili. Per a la introducció de la nova tècnica es va contac-tar amb l'hematòloga del laboratori de l’Hospital Dr.Josep Trueta, la doctora Bustins. Les infermeres detotes les ABS de l’IAS van dur a terme una formacióteoricopràctica de tres hores, amb instruccionsd'actuació en cas de resultats d'INR alterats. Pervalidar els resultats, a petició de l’hematòloga, es vafer una doble prova (endovenosa i capil·lar) a unamostra de vint pacients de cada centre. Aquestaprova és necessària per comprovar que la nova tèc-nica s’aplica correctament i per adaptar-se a la sen-sibilitat del nou reactiu. Paral·lelament es va con-

tactar amb el Departament d'Informàtica perquè elpersonal d’infermeria corresponent es poguésregistrar com a usuari de la base de dades compar-tida amb el laboratori del Trueta. La identificació del

pacient es fa per mitjà del codi de barres imprès enel full de dosificació i el resultat s'envia automàtica-ment al laboratori, on es porta a terme la dosifica-ció del fàrmac i es crea el nou full de pauta.

El programa “Pacient expert”, en marxaL’IAS ha posat en marxa el programa “Pacientexpert”, un projecte que consisteix en l’organitza-ció de sessions grupals de pacients amb unadeterminada patologia i conduïdes per un pacientexpert amb la mateixa patologia, sota la supervisiód’un professional. Aquestes sessions tenen com aobjectiu que els pacients millorin la comprensióde la malaltia crònica mitjançant l’intercanvi deconeixements amb el pacient expert, a fi de pro-moure un canvi d’hàbits que millori la qualitat devida dels pacients crònics i dels seus familiars,compartint amb ells la presa de decisions com unapart més del procés assistencial, i millorar l’auto-cura i el compliment terapèutic.Un pacient expert és aquella persona afectada peruna malaltia crònica que és capaç de responsabi-litzar-se de la pròpia malaltia i autocuidar-se, iden-tificar els símptomes, respondre davant d’ells iadquirir eines que l’ajudin a gestionar l’impactefísic, emocional i social de la patologia, a fi demillorar la seva qualitat de vida.Les primeres sessions començaran el proper mesde gener a l’ABS de Cassà de la Selva després

d’un treball previ, ja que el desenvolupament delprograma, atesa la seva complexitat, es du a termeen diferents fases. En una primera etapa s’inicienels grups d’automaneig en les diferents patolo-gies. En una segona fase es porta a terme la iden-tificació de possibles pacients experts entre elsparticipants dels grups, a través de l’observaciód’habilitats de comunicació, lideratge, etc. Enaquesta fase també es forma el pacient expert per-què pugui conduir el grup, segons els objectiusdel programa. I després ja s’inicien les sessionsconduïdes per un pacient expert que hagi experi-mentat en primera persona els símptomes i pro-blemes que es tracten. Els professionals sanitaristenen aquí un paper d’observadors i, només en elcas que sigui necessari, de conductors de la ses-sió.Concretament, a l’ABS Cassà el programa abor-darà la insuficiència cardíaca. Per al disseny del’actuació amb aquest tipus de pacient s’ha orga-nitzat un grup multidisciplinar format per les infer-meres Montse Masó, Carolina Roig, Celia Santa-maría i Àngels Burset, i les metgesses Cristina

Serra, Elena Navarro i Elena Amorós. Durant elmes de novembre es va dur a terme la selecció decandidats a pacient expert, segons els criterisd’inclusió i exclusió. En aquest grup d’educaciógrupal, que tindrà lloc en un local cedit per l’Ajun-tament de Llagostera, es tractarà la fisiologia i lescauses de la patologia, els signes d’alarma, elsestadis, la dieta hiposòdica i el control d’ingestade líquids, així com qüestions sobre l’exercici físici el tractament farmacològic (els efectes secunda-ris i interaccions medicamentoses). Al pacientexpert se li demanarà que porti tota la medicacióque pren i la posologia corresponent. Aquest programa s’emmarca en la progressivatransició d’una educació sanitària unidireccionaldependent dels professionals sanitaris cap a unade bidireccional en la qual els pacients són mésautònoms. Segons explica Àngela Vila, adjunta a ladirecció d’Infermeria d’Atenció Primària de l’IAS,“el model d’atenció no s’ha de centrar en el pro-fessional sanitari sinó en persones amb problemescrònics, que assumeixen un nou rol dinamitzador iformador entre iguals”.



Campanya promocional delServei de Prevenció

Roser Rabassedas, diplomada eninfermeria del Centre de Salut Mentalde la Garrotxa, ha estat guardonadaamb el primer premi del concurs defotografia “Prevenció de la grip”,convocat pel Servei de Prevenció del’IAS dins del programa d’actuacionspromocionals per incentivar els pro-fessionals de l’IAS a vacunar-se con-tra la grip. La foto, titulada Ha arribatla tardor, ha estat seleccionada entre vint-i-setimatges, els autors de les quals també han rebut unpetit obsequi en reconeixement a la seva participa-ció. La foto premiada serà la imatge de la campan-ya promocional del 2011 i la guanyadora ha rebutun netbook.Així mateix, el Servei de Prevenció ha premiat elCentre de Salut Mental de Figueres amb un esmor-zar per a tot l’equip per haver ocupat el primer llocen el rànquing de sales, unitats, departaments iserveis de l’IAS en percentatge de professionals

vacunats. El centre de Figueres ha arribat aquestany al 40%. I com a colofó de la campanya, el ser-vei també ha sortejat entre totes les persones vacu-nades dos sopars per a dues persones en un res-taurant de Girona. Durant l’acte de lliurament dels premis, que es vacelebrar el 19 de novembre, Rosa Carreras, cap delServei de Prevenció, va voler destacar la qualitat detots els treballs presentats. Les vint-i-set fotogra-fies quedaran exposades durant un temps a l’Hos-pital Santa Caterina.

El dia 2 juliol va quedar formalment constituïda laComissió de Compres de l’IAS. L’objectiu de lacomissió és assessorar el Comitè de Direcció enla presa de decisions. En concret, la seva funcióés valorar el catàleg d’articles que compra l’IAS ifer propostes d’incorporacions, canvis i baixes.Els articles sobre els quals la comissió tindràcompetència són els que habitualment comprenels Serveis Logístics i els que proposen els dife-rents responsables de les unitats de gestió. La

comissió també proposarà al Comité de Direcciómillores en la política de compra i models de ges-tió i de procediments. La comissió està presididapel director de Serveis Generals, Josep Sánchez, ihi figuren com a membres Vicenç Lloret, TeresaVilalta, Nuri Batlle, Eva Tarrés, Daniel Rodríguez,Josep Maria Roca, Josep Costa, Rosa Carreras,Carme Vilardell, Montserrat García, Àngela Vila,Ivana Trastamara, Jordi Font, Jordi Creus, ImmaRiera i Miquel Carreras.

A dalt, un moment de l’acte delliurament de premis. A la dreta, lafoto premiada “Ha arribat la tardor”.Autora: Roser Rabassedas.

Canvi en elsistema deneteja a l’IAS

Serveis Generals crea la Comissióde Compres

El proper mes de gener tots els equipamentsde l’IAS es netejaran amb microfibra, un sis-tema de neteja basat en la utilització de mate-rials de nanotecnologia que es va començar adesplegar a principis d’any, després d’analit-zar els avantatges que comportava respecte almètode tradicional, tant pel que fa a la dismi-nució del consum d’energia com en relacióamb els beneficis sobre l’ergonomia del tre-ball del col·lectiu de neteja i la reducció del’impacte sobre el medi ambient. Segons haexplicat el director de Serveis Generals del’IAS, Josep Sánchez, “la neteja amb microfi-bres disminueix la quantitat d’aigua i deter-gent que s’utilitza i, en alguns casos, eliminaels esforços físics i els moviments repetitiusdels treballadors de neteja, així com redueixel risc de caigudes que comporta el terramoll”. A principis d’aquest any, la neteja amb micro-fibra es va implantar a la unitat de SALT 3;posteriorment, aprofitant l’obertura de dife-rents equipaments, es va incorporar als con-sultoris d’atenció primària de Quart i Caldes,a les noves instal·lacions del Centre de SalutMental del Gironès (edifici Fòrum de Girona),i al nou Centre Sociosanitari La República, delParc Hospitalari. Segons informa Josep Sán-chez, un dels requeriments de la nova adjudi-cació del concurs de neteja de l’IAS va serestendre aquest sistema a la resta de centres.Així, durant el setembre es va implantar alsquiròfans de l’Hospital Santa Caterina. Alnovembre va incorporar-se a tots els centrescomunitaris i a la resta de centres de salutmental del Parc Hospitalari, i com a últimafase va quedar la implantació a la resta del’Hospital Santa Caterina. Josep Sánchez ha volgut deixar palès l’agraï-ment a tot el personal implicat en la posadaen funcionament del nou sistema, per la sevapredisposició i adaptabilitat, i també als res-ponsables de les diferents empreses i serveisper l’esforç que han esmerçat a formar el per-sonal i adequar els sistemes de treball alsnous requeriments.


7l’actual / DESEMBRE 2010Breus

Noves incorporacions:

Les auxiliars d’Infermeria Anna María Múñoz Peran-da i Montserrat Nolasco Ruiz; els auxiliars sanitarisCristina Delgado Delgado, Isabel Expósito Bautistai Jordi Masferrer Tomás; els diplomats d’InfermeriaIago Maceiras Bertolo, Esther Ponce Moñino, JuditSagols Escapa i Maira Amparo Torres Serrano; lafacultativa Patricia Tejerina Fontaiña; la llevadoraSandra Suru Vidal; la mossa de cuina Olga Esteba-nell López; el portalliteres David Fernández Jimé-nez; la psicòloga Ingrid Mulero Farres; el tècnicSergi Luque Molina, i el treballador social Alejan-dro Jiménez Tallón.

Han obtingut plaça: Els administratius María Inés Garanger Canals,José Roura Méndez i M. Dolors Herrero Pérez; elsauxiliars administratius Elena Armero Triola, Susa-na Aylagas García, Dolors Corominas Planas, Rafa-el Cruz Hernández, María Teresa de Castro Palomi-no Serra, Irene Feria Gil, Anna Ferrer Agell, SílviaFerrer Creus, María Cristina Flores Cabezas, MartaFlores Buch, Núria Frigola Prieto, Javier GómezBlanco, Imma Guillamet González, Marta HuertasEsquena, Ingrid Matos India, Juan Carlos MoraSalas, Noelia Moya Carrascal, Ingrid ParramónMonerris, Laura Pujos Font, Cristina Pulido Nava-

rrete, Alicia Pulido Navarrete, M. Jesús RodríguezLópez, Marcos Rueda Salcedo, M. Teresa SalvaCasanovas, Helena Sánchez Blanco, Anna MaríaVives Clota i M. Àngels Cívico Herencia; l’auxiliard’Infermeria Josefina Muntal Pagespetit; els facul-tatius Jordi Costa Ribot i María Laura Mitrani Ber-nad; la netejadora Ana María Fernández Quintana, iles psicòlogues María Dolores Bosch Bacells iMaría del Carmen Leonardo López.

Professionals que han estatmares i pares:Els auxiliars d’Infermeria Natàlia Campolier Carre-ras, Esther Carreras Bau i Santiago Solà Torres; elsauxiliars sanitaris Violeta Guinart Puig i Jeroni RoyoJuanola; els diplomats d’Infermeria Maria del MarAira Prunes, Cristina Burgos Bachiller, TorcuatoCheca Hernández, Maria Neus Ferrer Morell, VíctorManuel González Gómez, Raquel Novillo Viera,Carolina Ortiz Sánchez, Olga Pol Seuba i RamónRovira García; l’educadora social Núria Bota Mas;els facultatius Daniel Castillo Isern, Anna CoquardRafales i Juan Roldán Sánchez; la fisioterapeutaAna Cat Cruells; el portalliteres Jordi Borrat Mena-cho; les psicòlogues Montserrat Fort Gràcia i JuanaSánchez Martínez; la supervisora d’Infermeria M.Dolors Collell Olivet; la tècnic de laboratori Cristi-

na Giró Trias; el tècnic de diagnòstic per la imatgeJorge López Belmonte; la tècnica de comptabilitatEsther Ruiz Garrido; la terapeuta ocupacional MartaParadas Serra, i la titulada de grau mitjà SílviaMontserrat Vila. A tots ells, felicitats!

S’han jubilat:Definitivament: la mosso de cuina Ana MartínezRuiz, la netejadora María Sarmiento Jiménez, l’au-xiliar administrativa Catalina Casals Soler, la buga-dera Laura Martínez García, l’auxiliar d’InfermeriaManuel Santacruz Cabello i el psiquiatre Lluís Cio-res Paltre; i parcialment: l’auxiliar d’Infermeria M.Carme Sais Ripoll, l’administratiu-responsabled’unitat Joaquim Sala Carreras, la netejadora ElenaEscuin Cortés i l’auxiliar d’Infermeria Ramón Gutié-rrez Aparicio.

Relleus:Durant el període d’excedència del director d’Infra-estructures i Manteniment de l’IAS, Antoni Cam-pos, les seves funcions seran assumides pel direc-tor de Serveis Generals, Josep Sánchez. Des del mes de novembre, el doctor José Luís Fra-guas és el nou cap del Servei d’Urgències del’Hospital Santa Caterina, en relleu del doctorJaume Heredia.

Castanyada al ParcEl 28 d’octubre els usuaris del Centre de ServeisAssistencials de Llarg Tractament (SALT-TMS) vancelebrar les festes de Girona amb una castanyadaals jardins del Parc. Un grup d’usuaris també vananar a passejar per les fires de Girona, el certamencomercial i com a fi del dia festiu van gaudir d’unsopar a la ciutat.

Donació

Carme Valls, ciutadana de Salt, ha donat a l’IAS el materialmèdic que guardava de la seva padrina, Gertrudis Valls Bus-tins (La Tula), llevadora de Salt i hereva de professió de laseva mare, Carmen Bustins i Carre, titulada pel Ministerio deInstrucción Pública y Bellas Artes l’any 1902. Durant l’acte de lliurament, Carme Valls va explicar que l’ob-jectiu és deixar constància de la feina que va fer la seva padri-na durant tants anys i deixar testimoni d’una persona quehavia sigut “tan estimada per tothom i tan bona llevadora”.Recorda de petita haver vist la seva padrina sortir de nit apagès i dir “me’n vaig, no sé quan tornaré”. La Carme diu que“sempre tenia a punt la seva maleta. Els pagesos la pagavenen espècies i de vegades, fins i tot, era ella qui deixava dinersa les cases on anava a assistir. Eren temps difícils”.

Campanya Aldees Infantils SOS

Del 22 de novembre al 26 de desembre, l’IAS ha col·laborat amb Aldees Infantils SOS Catalun-ya oferint un espai al Parc perquè l’organització pugui dur a terme la seva campanya informativa,que té com a objectiu donar suport a infants que provenen de famílies desestructurades.

Concert per als pacients delSociosanitariEl Centre Sociosanitari La República del Parc Hospitalari vaorganitzar a l’estiu un concert a la sala d’actes de l’HospitalSanta Caterina per als pacients del centre, a càrrec de laCobla Cervianenca, que va actuar de forma desinteressada.Després del concert, al qual també hi van assistir altres per-sones que viuen al parc i pacients de l’Hospital Santa Cate-rina, es va convidar els usuaris a un berenar especial decoca i refresc. Tot plegat, una iniciativa de Narcís Gorgoll,zelador del Centre Sociosanitari i membre de la cobla.

Donació de Sang al SantaCaterina

Seguint amb el programa del Banc de Sang i Teixits, l’Hos-pital Santa Caterina va acollir una diada de donació de sangel 3 de novembre. Segons ha informat l’entitat es van fer 30donacions.

Presentació de l’AgendaLlatinoamericana 2011

Amb el suport de la Comissió de Sensibilització de l’L-17de l’IAS, l’Hospital Santa Caterina va acollir el 25 de setem-bre la presentació de l’Agenda Llatinoamerica 2011, que espresenta sota el títol “Quin Déu? Quina religió?”. La presen-tació va anar a càrrec del capellà de la parròquia de Vilarta-gues de Sant Feliu de Guíxols, Pere Torras. Durant el matí esva fer grups de treball entre els assistents per debatre i refle-xionar a l’entorn de l’agenda a partir dels articles que conté.

[Dades de l’1 de juny al 31 d’octubre de 2010]

El conseller delegat de l’IAS,Lluís Franch, i Carme Valls,darrere del material cedit.

8 l’actual / DESEMBRE 2010Entrevista

ENTREVISTA AMB JORDI VIÑALSMONITOR DE REHABILITACIÓ DEL CENTRE DE REHABILITACIÓ PSICOSOCIAL DEL GIRONÈS I DELSERVEI DE PISOS AMB SUPORT DE L’IAS

- L’Actual: Veterà i format a l’IAS.- Jordi: Em vaig incorporar a l’IAS l’any 1988, al’Hospital d’Aguts de l’antic Hospital Psiquiàtric. Lainstitució iniciava el procés de sectorització de laXarxa de Salut Mental i l’hospital estava estructuraten tres unitats. Jo vaig començar a treballar a la C,que era la que corresponia al sector del Gironès. Elmeu cap era el doctor Joan Torres, el qual, conjun-

tament amb altres professionals, va impulsar l’o-bertura de recursos de salut mental a la comunitat.La monitora Joanna Ferrés, l’assistent social RosaGarcía, la psicòloga Leli Camps i jo integràvem l’e-quip de recursos residencials del Gironès. - L’Actual: Quan comença el projecte dels pisos?- Jordi: De fet va ser de seguida que em vaig tras-lladar a la Unitat del Sector del Gironès que ens van

encarregar desenvolupar el projecte. De formasimultània dedicava part de la jornada laboral a lesactivitats plàstiques del Centre de Dia del Gironès,que en aquell moment era coordinat pel doctorClaudi Camps.- L’Actual: Quin va ser el procés?- Jordi: Realment no teníem experiència en lamatèria. Era un recurs nou del que abans es deia

“La clau de l’èxit està en la formació i en lesrelacions entre les persones”

V a ser l’any 1988 quan Jordi Viñalss’incorpora a l’IAS, a la Unitat C del’Hospital d’Aguts de l’antic Hospital

Psiquiàtric. Se’n recorda perfectament perquè vaser el dia de l’aniversari del seu fill, el 10 d’abril.Va començar a treballar com a cuidador als inicisde la sectorització de la Xarxa de Salut Mental,un món que no coneixia, però on ha crescutprofessionalment, engrescat en un projecte: laposada en funcionament de pisos amb suport i larehabilitació de persones amb malaltia mental

des del Centre de Rehabilitació Psicosocial delGironès (1), on pot treballar posant en pràcticauna de les seves grans passions, la pintura. Vint-i-dos anys a l’empresa i una llarga trajectòria perexplicar que resumeix assegurant que “laformació en rehabilitació dels professionals, lesrelacions interpersonals entre els professionals iels usuaris i el respecte per aquests són les clausper seguir endavant, en un context de falta derecursos residencials a la comunitat per apersones amb malaltia mental”.

Jordi Viñals al passeig de Canalejas, on ara s’ubica el Centre de Rehabilitació Psicosocial del Gironès, antigues dependències reformades del Centre deSalut Mental del Gironès.

(1): El Centre de Rehabilitació Psicosocial és la nova identificació del Centre de Dia de Salut Mental del Gironès i Pla de l’Estany.

9l’actual / DESEMBRE 2010Entrevista

Departament de Benestar Social de la Generalitat,gestionat per l’IAS. Ens va guiar el sentit comú.Quin era i és el nostre avantatge?, doncs que lanostra organització integra l’atenció social i lasanitària i aquest fet ens va permetre i ens permetresoldre els problemes amb molta agilitat perquèconeixem aquest microsistema i sabem què fer iamb qui parlar quan se’ns presenta una dificultat.Val a dir que el percentatge d’ingressos de les per-sones que viuen en els nostres pisos és molt petit,i podem afirmar que això és degut precisament ales eines de treball i a l’agilitat amb la qual podemreaccionar davant un problema amb un usuari, devegades es qüestió de minuts.- L’Actual: Quines persones tenien i tenen accés aaquest recurs?- Jordi: Són persones que pateixen un trastornmental greu i que tenen problemes residencials.Ara poden venir de diferents llocs, tot i que el pri-mer pis va ser per a persones que vivien a l’anticl’Hospital Psiquiàtric, i algun cas derivat del Centrede Salut Mental del Gironès.- L’Actual: L’IAS disposa de nou pisos enfuncionament, n’hi ha prou?- Jordi: La realitat és que estem estancats, al centper cent d’ocupació. D’una banda falten pisos, i del’altra, caldria afinar més en el sentit de comptaramb nous i més recursos residencials adaptats ales diferents necessitats dels usuaris. Sabem queaquests recursos són costosos i que l’actual situa-ció econòmica no és bona, però la necessitat exis-teix i ara per ara no estem avançant. Caldrien mésrecursos dins la comunitat, des de llars residènciafins a llars amb suport i, naturalment, més pisos.- L’Actual: No obstant, des dels 90 fins avui, lasituació és un altra.- Jordi: Per sort. Als usuaris dels primers pisosnomés se’ls proporcionava com a activitat dins lacomunitat poder assistir al centre de dia. Ara,alguns d’ells han tingut l’oportunitat d’accedir a un

lloc de feina a través d’altres recursos, com elscentres especials de treball de la Fundació Drissa,Tirgi, el Projecte Onyar, etc., i fan una vida moltnormalitzada i al seu aire. El perfil de persones quenecessiten el recurs també ha canviat. És un pobla-ció més jove amb altres tipus de problemes.- L’Actual: Exactament, però, què es treballa en unpis?- Jordi: L’objectiu de l’equip és que persones ambmalaltia mental molt adherida aconsegueixin feruna vida molt normalitzada a la comunitat, en con-vivència amb la gent del barri. La gran feina a l’ini-ci és adjudicar les funcions a cada persona per tro-bar l’equilibri entre els que hi conviuen: la cuina, laneteja, etc., com en una família. De vegades, tot-hom fa de tot. Cada grup és diferent. Un cop s’haassolit aquesta primera fase, el que fem és lasupervisió que tot funciona. D’altra banda, femseguiments individualitzats, reunions setmanalsentre els monitors, la Sònia Fortià i jo, més elpsicòleg Eduard Palomer i l’assistent social LolaSerna. Un cop al mes fem una trobada de tots elsprofessionals amb les persones que viuen al pis.- L’Actual: I la teva activitat al Centre deRehabilitació Psicosocial?- Jordi: Desenvolupo els projectes anuals de plàs-tica, a través dels quals usuaris amb certes man-

cances poden adquirir habilitats. Són projectescom ara l’exposició de Temps de Flors o les catifesflorals, murals decoratius, etc. També és cert quel’activitat del centre ha evolucionat amb el temps,d’aquí també que ara el Centre de Dia s’anomeniCentre de Rehabilitació Psicosocial. Quan els cen-tres de dia es van posar en funcionament, els usua-ris venien tot el dia i existia una certa barreja; ara,amb aquest recurs, oferim un programa d’activitatsrehabilitadores perquè amb cada usuari puguemtreballar aquella activitat que li és més adient enfunció de les seves mancances. - L’Actual: Una altra mentalitat.- Jordi: I formació. Jo m’he format a l’IAS. Quanvaig començar a treballar a la Unitat d’Aguts real-ment vaig quedar impactat. No tenia temps ni depensar, només preguntava. Havia estat contractatcom a cuidador, que en deien abans, i no coneixiael món de la salut mental. Per sort, he crescut pro-fessionalment en la rehabilitació i també he tingutla sort de treballar i aprendre de gent molt maca. Laformació és cabdal. En l’àmbit de la rehabilitaciós’ha avançat molt però encara hauria d’haver-himés professionals amb formació específica. El quepodem oferir des d’un centre de rehabilitació psi-cosocial no és tant l’espai com el coneixement. AlGironès han entrat a treballar professionals moltformats, amb noves idees, i això és molt positiu pera l’equip assistencial.- L’Actual: Realment ha de ser complicat.- Jordi: La clau de l’èxit està en la formació i en lesrelacions entre les persones, entre els professio-nals i entre nosaltres i els usuaris, dels quals tambéaprenem i posem en valor, i crec que la psiquiatriai la rehabilitació avancen en aquest sentit. És moltcomplex tractar amb persones que tenen una per-cepció de la realitat i de les coses diferent de lateva. Treballem a poc a poc i amb molt de respec-te. La formació en rehabilitació ens facilita leseines.

“El que podem oferirdes d’un centre derehabilitaciópsicosocial no és tantl’espai com elconeixement”.

D’esquerra a dreta, enFrancesc, usuari delpis del carrerMontfalgàs 11 (Salt),Jordi Viñals i SòniaFortià, també monitora.


FORMACIÓ I DOCÈNCIA

Formació de facultatius 2010-2011 El 28 de setembre es va donar el tret de sortida al Programa de Sessions Gene-rals de Formació de Facultatius de l’IAS 2010-2011. Durant l’any 2010 s’hancelebrat les següents sessions: “La seguretat en el pacient”, a càrrec de la doc-tora Rosa Maria Saura, de la Fundació Avedis Donabedian de la UAB; el 26 d’oc-tubre es va explicar el “Simulacre d'accident de trànsit a l'ABS Anglès”, a càrrecdel metge d’atenció primària doctor Antoni Viñas; el 9 de novembre, “Infeccions

hospitalàries per gèrmens multiresistents”, a càrrec de l’internista de l’Hospitalde Mataró, Josep Anton Capdevila; el 23 de novembre, “Tractament amb làsera l’adenoma de pròstata”, sessió impartida per l’uròleg de l’Hospital Dr. JosepTrueta, el doctor Roger Boix, i el 21 de desembre, “Actualització de vacunesrecomanades per al personal sanitari”, a càrrec de la cap de secció del Serveide Medicina Preventiva de la Vall d'Hebron, Magda Campins.

Celebració del III Curs de Mama i XVIIJornades de Diagnòstic per la ImatgeDel 6 al 8 d’octubre el Servei de Diagnòstic de l’Hos-pital Santa Caterina va celebrar el III Curs de Mama iles XVII Jornades del servei, dirigides pel doctorJoan Albanell, cap del servei del Santa Caterina, i elradiòleg de l’IDIMAS CRC MAR del Parc de Salut Marde Barcelona, el doctor Paco Ferrer. La convocatòria,centrada en els avenços en el diagnòstic, tractamenti seguiment del càncer de mama, va reunir més desetanta radiòlegs de tot Catalunya. El dia 6, prèvia-ment a les jornades, va tenir lloc un taller centrat enles biòpsies per ecografia, estereotàxia i ressonànciamagnètica. Les jornades van començar el dia 7, ambxerrades i taules rodones dels experts, que en aques-ta edició van parlar sobre les indicacions actuals dela ressonància magnètica i el seu paper en el tracta-ment del càncer de mama; el Programa de Deteccióde Càncer de Mama, del qual es van presentar elsresultats de l’última ronda a les comarques gironi-nes; el cribratge i la ressonància aplicada en donesd’alta risc, i un espai dedicat a la biòpsia. Professio-nals de l’Hospital Santa Caterina van exposar elsresultats de l’anàlisi estadística de 1.800 biòpsies

realitzades al centre. El divendres 8 la jornada es va obrir amb les con-ferències centrades en els nous tractaments dianadel càncer de mama i la investigació translacionalen la malaltia. Seguidament va tenir lloc una taulaoncològica i dues taules dedicades a la mamogra-fia. Cada dia va haver-hi una exposició tècnica. L’es-criptora Maria Mercè Roca va pronunciar una con-

ferència com a acte de cloenda.El Programa de Detecció de Càncer de Mama vadetectar un total de vuitanta-sis càncers de mamaen el cribratge fet durant els últims dos anys.Aquesta xifra, facilitada pel doctor Joan Albanell,suposa que cinc de cada mil casos registrats alSanta Caterina, referència de la demarcació de Giro-na, acaben en aquest tipus de càncer.

18 GENER

“Intervenció psicològica en joc patològic i altresaddicions no tòxiques”Ponent: Mercè Soms Casals, psicòloga de laXarxa de Salut Mental i Addicions de l’IAS

1 FEBRER “Comunicació i educació emocional”Ponent: Isabel Ortiz, metge de família de l’ABS deBreda-Hostalric

15 FEBRER “Degeneració macular associada a l’edat” Ponent: Cristina Huguet, oftalmòloga de l’Hospi-tal Santa Caterina

1 MARÇ “Fàrmacs biotecnològics”Ponent: a determinar

15 MARÇ

“Cardiopaties congènites intervingudes. Traspàsa l’edat adulta”Ponents: Àngels Puigdevall, del Servei de Cardio-logia Pediàtrica de l’HJT i M. Ángeles PérezAyuso, del Servei de Cardiologia de l’HJT

29 MARÇ “Cardiologia Intervencionista: Actualització” Ponent: Joan Bassaganyas i Martí Puigfel

12 ABRIL “Epidemiologia clínica i recerca en medicina”Proposta de ponent: Pere Roura, epidemiòleg del’Hospital de Vic

26 ABRIL

“Mutilació genital femenina i possibilitats decorrecció”Ponent: Isabel Vila, ginecòloga de l’HospitalSanta Caterina

10 MAIG “Farmacoeconomia”Ponent: Álvaro Hidalgo, expert en economia de lasalut

24 MAIG “Trasplants d’òrgans. Banc de teixits”Ponent: Misericòrdia Ramos, traumatòloga del’Hospital Santa Caterina

31 MAIG (data provisional)“Jornada de Recerca de les comarques deGirona”

CALENDARI 2011

Moment de laXVII Jornadade Diagnòsticper la Imatgede l’HospitalSantaCaterina.



Presentació a l’IAS d’un estudi sobre la relaciód’usuaris i professionals de salut mental

Les possibilitats diagnòstiques de l’ecografiamuscular i el seu paper terapèutic, a debat

El 18 de novembre l'Associació d'Usuaris de SalutMental de Catalunya (ADEMM) va presentar alsprofessionals de la salut mental de l’IAS l’estudi“La relació entre persones usuàries i professionalsde l’àmbit de la salut mental”, una investigacióque té per objectiu aportar coneixements que per-metin millorar les relacions entre usuaris i profes-sionals en el procés terapèutic per poder incidir enuna millor recuperació de les persones. La inves-tigació s’ha realitzat sobre deu grups focals (usua-ris i professionals), amb una participació d’unescent persones. L’estudi, que es pot consultar a www.ademm-usm.org, s’ha estructurat en sis capítols: salut imalaltia, procés terapèutic, relacions, context ins-titucional i associacions. L’ADEMM és una associació que treballa des del’any 1992 per la defensa dels drets de ciutadaniadel col·lectiu de persones afectades per un tras-torn de salut mental. L’entitat no pretén ser la veudels usuaris sinó esdevenir un agent social quedóna lloc a les diferents veus que constitueixen elcol·lectiu d’usuaris i exusuaris dels serveis desalut mental, amb el convenciment que la milloradels serveis, de les estratègies de salut mental i,sobretot, de la recuperació de les persones afecta-

des, passa pel reconeixement de les veus d’a-questes persones i per la incorporació dels seusconeixements en la presa de decisions del procésterapèutic.L’ADEMM afirma que per construir una xarxa de

salut mental basada en l’excel·lència cal establirlínies de diàleg i debat entre els diferents agentsimplicats en l’àmbit de la salut mental: els usua-ris, les seves famílies i el seu entorn proper, elsprofessionals i els responsables polítics.

“L’ecografia de l’extremitat infe-rior” és el tema que va tractar al’Hospital Santa Caterina en elmarc de la XVIII Jornada deDiagnòstic per la Imatge. Aquestajornada teòrica i pràctica va reunirun cop més metges radiòlegs d’a-rreu de Catalunya per debatresobre la utilitat de l’ecografia coma tècnica d’elecció en el diagnòs-tic i seguiment de les lesions delsmúsculs i els tendons, habitualsespecialment en les persones quefan esport, i de la patologia vascu-lar, que fa referència a les varius ila insuficiència venosa. En les sessions teòriques del matís’hi van exposar les possibilitatsdiagnòstiques de l’ecografia com aprova per reduir el nombre d’altres tècniques d’i-matge, principalment la ressonància magnètica(ecografia del maluc i de la cuixa, ecografia delgenoll i del turmell, patologia musculoesquelètica

de la cama, patologia vascular de l’extremitat infe-rior i ecografia intervencionista en l’extremitat infe-rior). A la tarda va continuar la formació amb la rea-lització de casos d’ecografia intervencionista en

directe i amb uns tallers pràctics que van posar fi ala jornada. Segons els experts, l’ecografia muscu-lar es presenta com una eina idònia per guiar lesevacuacions d’hematomes i infiltracions.

Moment de lade la XVIIIJornada deDiagnòstic perla Imatge“L’ecografia del’extremitatinferior”.

Moment de l’acte de presentació de l’estudi.

12Notíciesl’actual / DESEMBRE 2010


Jornada conjunta IAS-ICS per millorar la continuïtat assistencial

El 22 d’octubre l’Hospital de Santa Caterina va aco-llir la jornada “Hospital-atenció primària: un solpacient”, una trobada de professionals assisten-cials i no assistencials de l’Hospital Santa Caterinai d’atenció primària de les Àrees Bàsiques de Salut(ABS) de la seva àrea d’influència, gestionades perl’ICS i per l’IAS. L’objectiu de la jornada va seravançar en els processos assistencials que treba-llen conjuntament els professionals d’un mateixterritori per assegurar la continuïtat assistencial delpacient entre l’hospital i el seu centre d’atencióprimària (CAP), i també debatre la implicació delsprofessionals en el present i futur de la formació degrau i postgrau. Les ABS de l’àrea d’influència de l’Hospital SantaCaterina pertanyen a la Selva Interior i el Gironès,amb una població de 140.000 habitants aproxima-dament. Les ABS d’aquest territori són Breda-Hos-talric, Anglès i Cassà de la Selva, gestionades perl’IAS, i Salt, Arbúcies-Sant Hilari, Santa Coloma deFarners i Sils-Vidreres-Massanet, gestionades perl’ICS. Fa temps que ambdues organitzacions vaniniciar un treball conjunt focalitzat en la continuïtatde l’atenció entre nivells. En aquest sentit, s’hanposat en marxa iniciatives orientades a l’acompli-ment d’aquest objectiu, com ara la figura de lainfermera d’enllaç, la implantació del circuit delDiagnòstic Ràpid de Càncer (DRC), diferents grupsde treball transversal com el Grup de Treball Respi-ratori, el d’Urologia i el de Salut Mental, i lescomissions mixtes com la comissió d’urgències oel programa SISDDAP de telemedicina entre nivellsassistencials. La primera taula de la jornada, que en el seu con-junt es va centrar en la reorganització interna de laxarxa d’atenció primària com a mecanisme dedinamització del sistema sanitari en general, vaestar dedicada a l’avaluació de la comunicació

entre els diferents professionals de primària i del’hospital al llarg del contínuum assistencial. Hi vanparticipar les infermeres de l’ABS Santa Coloma,Tahís Fàbregas i Eulàlia Garcia, la infermera d’en-llaç de l’Hospital Santa Caterina, Pilar Tarradas, elmetge de família de l’ABS de Salt i coordinador del’àrea de Desenvolupament Clínic de l’ICS a Giro-na, Miquel Quesada, i Jaume Heredia, excap delServei d’Urgències de l’Hospital Santa Caterina. Vaconduir la taula l’adjunta a la direcció d’Infermeriad’Atenció Primària de l’IAS, Àngela Vilà. El segon espai va girar entorn de l'accessibilitatdels serveis i els circuits amb l’objectiu d’analitzar-los, identificar elements de discontinuïtat i fer pro-postes de millora. Hi van intervenir les administra-tives Esther Mayola, de l’ABS d’Anglès i Eva Duran,de consultes externes de l’Hospital Santa Caterina.També hi va participar la metgessa de família del’ABS d’Arbúcies-Sant Hilari, Marta Pasqual. Vamoderar la taula la cap d'Admissions de l'ICS,Maria Escartín. La jornada es va cloure amb les ponències dedica-des a la formació de grau i postgrau en el marc delsactuals paràmetres marcats pel nou espai europeud’educació basat en els criteris de Bolonya i elscanvis que representa, una nova forma d’ensenya-

ment que centra el pacient en l’eix de l’atenció ique afecta totes les professions sanitàries. La coor-dinació de les intervencions va anar a càrrec del’adjunt a la Direcció Mèdica d’Atenció Primària iEspecialitzada de l’IAS, Josep Costa, i va comptaramb la participació del cap d’estudis de la UnitatDocent de Medicina Familiar i Comunitària deGirona, Ferran Cordón, i del director de la Facultatd’Infermeria de la UdG, David Ballester.

A títol de conclusions, els organitzadors van prio-ritzar els següents punts:� Existència d’experiències en funcionament: Infer-

meria d’enllaç, informes d’alta mèdica i d’infer-meria, comissions mixtes, sessions conjuntes,SISDDAP, Comissió d’Urgències, CDR (CircuitDiagnòstic Ràpid), etc.

� Evidència que una excessiva burocratització decircuits afecta negativament els pacients i elsprofessionals.

� Constatació de la pèrdua de temps en el circuitde derivació.

� Dificultat d’accés a la història clínica en els dossentits: hospital-primària-hospital. Necessitatque els sistemes es comuniquin.

� Necessitat de comunicació interprofessionalhospital-primària.

Propostes de millora� Millorar els coneixement de la cartera de serveis.

És imprescindible conèixer el que es fa a cadanivell per millorar la qualitat i l’eficiència en lautilització de recursos.

� Afavorir l’accés a la informació produïda en altresnivells assistencials (sistemes d’informaciócompartits: incidència en l’alta en la consultaexterna).

� Impulsar i desenvolupar programes conjunts deformació.

� Fer reciclatges periòdics entre nivells. � Gestionar els processos assistencials: guies,

protocols, ús racional de medicaments, etc.� Compartir objectius: avaluació i compromís amb

els resultats per part de tots. � Programar conjuntament les actuacions primà-

ria-hospital, amb el compromís de seguiment iavaluació.

� Fomentar les interconsultes entre especialistes(visites amb/sense pacients) i potenciar leseines de comunicació.

La jornada va ser inaugurada pel director deSector de la Regió Sanitària de Girona, SalvadorCampasol, el gerent territorial de l’ICS a Girona,Rafael Gràcia, i el conseller delegat i gerent del’IAS, Lluís Franch. La cloenda va anar a càrrecde la directora d’Infermeria d’Atenció Primària,Especialitzada i Sociosanitari de l’IAS, TeresaVilalta, el director del Servei d’Atenció Primàriade Girona Sud-ICS, Esteve Avellana, i el directorassistencial d’Atenció Primària, Especialitzada iSociosanitari de l’IAS, Miquel Carreras.

Curs de suport vital immediatEl 19 d’octubre també va tenir lloc el curs “Suport vital immediat”, dirigit afacultatius i diplomats en infermeria. L’objectiu de la formació, impartida pelGrup de Recerca de Salut i Atenció Sanitària de la UdG, va tenir com a objec-

tiu oferir als assistents coneixements teòrics, adquirir habilitats pràctiques idonar pautes d’actuació per a casos d’aturades cardiorespiratòries fins a l’arri-bada de l’equip de Suport Vital Avançat.

13Notíciesl’actual / DESEMBRE 2010


Formació per a infermeria

Entre altres cursos, la subcomissió d’Infermeriade formació continuada de l’IAS va organitzardurant els dies 1, 8, 15 i 22 d’octubre i 5 denovembre el curs “Intervenció d’infermeria enpacients amb trastorns límit de la personalitat”. Laformació, dirigida especialment al col·lectiu deprofessionals de la Xarxa de Salut Mental i Addi-cions, tenia com a objectiu proporcionar marcsteòrics i pràctics sobre aquest tipus de pacients,donar a conèixer les estratègies d’intervenció indi-vidual i grupal i la seva aplicació, així com elsnous plantejaments de les unitats especialitzadesi adquirir les capacitats per adaptar el pla de curesen funció dels diferents dispositius assistencials. Així mateix, el 12 i el 19 de novembre es vaimpartir el curs “Mindfulness, una eina d’interven-ció d’infermeria”. L’objectiu de la formació va serintroduir els professionals en els coneixements dela relaxació i de la tècnica del mindfulness com aeina d’intervenció de la infermeria en el tracta-ment de l’ansietat. D’acord amb l’opuscle infor-matiu del curs, aquesta tècnica “no és una pràcti-ca esotèrica ni està lligada a tradicions espiritualsal marge de la ciència i de la pràctica professionalrigorosa, sinó que la investigació mostra un con-siderable suport a la seva eficàcia i s’està produintun important desenvolupament tècnic i concep-tual per comprendre què és el que funciona i perquè. El mindfulness és una habilitat no conceptuali, per tant, la seva aplicació en l’àmbit clínicrequereix que el professional s’entreni i practiqui,amb la finalitat d’adquirir un cert coneixement idomini de l’habilitat que pretén implementar.(Vicente Simón, 2009)”.Ambdós cursos, coordinats per Lourdes Márquez,van anar a càrrec de professionals del Centre deSalut Mental d’Horta-Guinardó.

Moment del curs sobre Mindfulness, organitzatal novembre

Alícia Ferrer i MariaMassa, 25 anys a l’IAS

- L’Actual: Què és el primer que us ve a lamemòria?- Alícia: Per a mi, l’hospital és la meva segonafamília. Quan em vaig acomiadar de l’anticSanta Caterina vaig desitjar que el nou em fessentir el mateix. L’antic hospital ens va ensenyara ser bones professionals. Érem joves, teníemempenta i bons companys. Recordo com emcuidava la meva auxiliar, la Lluïsa. Em feia sen-tir com a casa.- Maria: És com haver fet un cim. Hem anat tan-cant etapes. El recorregut no ha estat fàcil peròel treball que hem fet, al final, se’ns ha recone-gut. El que vam viure al vell hospital ens ha fetfortes. Ara estem molt bé.- Alícia: L’experiència és un grau i hem aprés acontrolar les situacions. Treballar en equip noés fàcil, però se’ns ha respectat i aquest fet ensha ajudat a millorar.- L’Actual: Companyes de professió, ami-gues. Vides paral·leles.- Alícia: Vam estudiar juntes la carrera i llavorsja teníem bon feeling. Vam coincidir de nou enl’especialitat al Clínic. Ens trobàvem a les sor-tides i entrades de les guàrdies. A les taquillesens deixàvem notes. Estem molt contentes detreballar juntes.- Maria: Mare de Déu!, sembla que no hagi pas-sat el temps. Però te n’adones quan veus queels teus fills ja són grans.- L’Actual: Assistència i gestió...- Maria: Fins fa dos anys encara estava a la Salade Parts. Ara estic en gestió a l’hospital i enassistència al Cap de Caldes.- Alícia: Al vell Santa Caterina encara podiacombinar les dues activitats. Amb el volum

d’activitat actual, ara és impossible.- L’Actual: El més difícil de la feina.- Alícia: L’estrès hospitalari.- Maria: Hi va lligat saber prioritzar.- Alícia: I això ho aprens amb l’experiència.- L’Actual: Quins han estat per a vosaltres elscanvis que han marcat el servei?- Alícia: El reconeixement de la nostra feina enpropiciar el part natural. Sempre ho havíem feti ara som un referent nacional. No ha estat unasimple qüestió pressupostària, sinó de conven-ciment.- Maria: Sí, és això. L’alternativa que oferim ales dones és un gran avenç. Sense el suport del’equip no hagués estat possible, començantper la direcció i acabant pels companys. Hemde dir que també hem après molt de les donesmateixes. - L’Actual: I el pacient, com ha evolucionat?- Alícia: Les dones estan molt informades isaben com volen parir. L’origen cultural tambéinflueix molt en la seva decisió.- Maria: En aquest sentit, les xerrades que femajuden molt a decidir. - L’Actual: I com a centre?- Maria: Uf, al Santa Caterina vell fèiem entre 10i 15 parts a la setmana. Ara en fem 150! Abansassumíem moltes funcions. Avui, cadascú té laseva.- Alícia: Hem passat de no tenir res a tenir mésequipament, més personal, etc. Això s’ha deposar en valor. D’altra banda, l’empresa hacrescut molt. Hem deixat de ser una gran famí-lia per ser una gran ciutat, i aquest aspecte méshumà es troba a faltar, però no ho podem tenirtot!

GENT DE L’IAS

Alícia Ferrer,supervisora de Sala deParts, i Maria Massa,coordinadora deprimària, aquest anyfarà 25 primaveres quetreballen a l’HospitalSanta Caterina. Unallarga història que ensexpliquen amb moltapassió i amb lacomplicitat de duesgrans amigues.

D’esquerra a dreta, la Maria il’Alícia davant la Sala de Parts de

l’Hospital Santa Caterina

El Servei de Traumatologia de l’Hospital Santa Caterina: en bones mans

Mirant cap a la recepció de l’Hospital Santa Cateri-na, travessant el primer passadís que distribueixels visitants cap a Consultes Externes, a la dreta, ocap a Diagnòstic per la Imatge, a l’esquerra, hompassa pel llindar que condueix, girant a mà dreta, alServei de Traumatologia, a la Unitat d’Hospitalitza-ció B, de color verd. Avui és dimecres, són cap a dos quarts de deu delmatí. Em rep la Montse Garcia, la supervisora delServei, al control d’infermeria. La preocupa com hofarem per redactar tot el que succeeix al Servei per-què té una organització complexa. Deixo les bossesde la feina al despatx de la supervisora i em dispo-

so a captar algunes primeres imatges. En aquestmoment passa el vigilant de seguretat i m’aturaperquè no em coneix. “Sóc de la casa”, li dic. LaMontse em fa costat. Però totes dues deixem quefaci la seva feina i que contrasti amb el seu cap sipuc fer fotografies o no. En un minut, tot resolt. Hafet la seva feina. Observo molt de moviment. “Aprimera hora és un desgavell”, diu la Montse refe-rint-se a l’activitat que es veu. “La Unitat d’Hospi-talització del Servei de Traumatologia”, explica, “ésuna planta compartida amb Cirurgia General, Uro-logia, Otorinolaringologia i Oftalmologia. A nosal-tres ens corresponen 22 llits”.

L’equip del Servei està integrat per vuit metgestraumatòlegs i l’equip d’infermeria, que són duesprofessionals per torn més la Montse Garcia, que fa27 anys que treballa a l’Hospital i que, des de en fauns divuit, no se’n recorda exactament, està a Trau-matologia. Els quatre últims els ha dedicat a lagestió i confessa que ens alguns moments troba afaltar l’atenció al pacient. No obstant això, afirmasentir-se molt afortunada perquè, diu, “tinc un granequip. Les infermeres encara em demanen consellssobre aspectes assistencials i, de tant en tant, sem-pre que puc, faig alguna visita als malalts. L’as-sistència m’agrada molt”. La supervisora m’avança

Part de l'equip del Servei de Traumatologia. D'esquerra a dreta i de dalt a baix:Ramon Roig, José Antonio Becerra, Francesc Peris, Cori Ramos, Antón Rañé, Aureli Oriol, Carolina Ochoa, Rosa Casademont, Solange Frigola, IlhamHamouchti, Paula Baulida, Francesc Linares, Montse Garcia i Conne Batllori. Forma també part de l’equip el doctor Ramon Rivet.

14gReportatge

l’actual / DESEMBRE 2010

que el seu equip comença la jornada a les vuit delmatí. El primer que fan es reunir-se al control d’in-fermeria per intercanviar-se la informació amb lesinfermeres del torn de nit: saber què ha passat, lesincidències, com han passat la nit els pacientsingressats, etc. M’informa que en aquestsmoments algunes habitacions de Trauma (abrevia-tura sovint utilitzada pels professionals del Servei)estan ocupades per pacients d’Otorino i Urologia, im’indica que ara és un bon moment per poderestar present en alguna visita. Aprofito per entrar en una habitació. És una habita-ció compartida. Hi ha ingressat el senyor Josep, unhome d’edat avançada que s’ha trencat el fèmur dela cama dreta. Està amb ell una de les fisioterapeu-tes de l’Hospital, l’Anna García, que li està fent larehabilitació: balanç muscular i articular, reeduca-ció de la marxa per millorar la seva autonomia... EnJosep està operat del maluc (regió osteoarticularconstituïda per la part inferoexterna de l'os coxal ila superior del fèmur, segons el diccionari). Lesfisioterapeutes només atenen a la planta. A l’IASn’hi treballen tres: l’Anna, a Traumatologia, laMònica Àngulo, a Convalescència i Cures Pal·liati-ves, i la Cristina Rotllan, al Centre Sociosanitari LaRepública del Parc Hospitalari. L’Anna treballa dematins. Es nota que li agrada la seva feina. “Ésimportant”, diu, “que en Josep pugui ser al màximd’autònom quan se li doni l’alta. En el moment que

pertoqui li donarem pautes perquè pugui continuarfent els exercicis a casa”. L’Anna fa quatre anys quetreballa al Santa Caterina i el seu desitg professio-nal és que l’hospital pugui tenir un Servei de Reha-bilitació propi, amb un metge rehabilitador a plan-ta.A l’habitació del senyor Josep, la 143, conec enFede Alegret, un estudiant en pràctiques d’últimcurs de l’Escola universitària de Fisioteràpia Garbí.En Fede farà aixecar el pacient per fer unes passesamb el suport d’un caminador. Serà el primer diaque en Josep camini després de l’operació i, perl’expressió de la seva cara, l’esforç que està fentdeu ser molt intens. El practicant es dirigeix a enJosep, amb to fraternal i pacient, i li diu: “Josep,primer amb la cama operada, després amb l’altra”.Recorren xino-xano un trosset de passadís i tornen

a l’habitació.Tot i el rebombori de professionals que van i vénen,casualment no hi ha cap ingrés programat. “Peròpot arribar un pacient d’urgències en qualsevolmoment”, m’indica la Montse. Som al passadís iem presenta la Gemma Vila, infermera corretornsque avui acompanya el doctor Miquel Closas, urò-leg, en la seva visita als pacients que té aquestaUnitat a la planta de Traumatologia. Tot i que no for-men part específica de l’equip del Servei, però síde la quotidianitat de la planta, el doctor i la infer-mera em deixen que els acompanyi a la primeravisita. Es tracta d’un pacient operat ahir de pròsta-ta. Sento com el doctor Closas informa AngelinaTrias, la dona del pacient, el senyor Antoni Iglésias.L’Angelina manifesta en veu alta la valentia del seumarit. I molt amablement, després d’escoltar lesexplicacions i indicacions de l’uròleg, m’ofereix lacomprensió de qui té un fill fotògraf i entén quevulgui il·lustrar amb una imatge d’aquest moment.Em demana que li enviem la revista a casa seva. Hofaré. La Gemma Vila fa tretze anys que treballa a l’IAS;avui fa reforç amb el doctor Closas, però la sevafeina la portarà demà al lloc on faci més falta. Eldoctor Miquel Closas ja fa setze anys que és al’IAS, i mentre caminem conversant pel passadís,destaca la importància de la visita conjunta metge-infermera.

15gReportatge


“Estem capacitats pertractar el 90% de la

patologa motora; el 10%restant no correspon a lapatologia pròpia d'unhospital com el nostre”

La Solange, infermera del servei durant unmoment de l'administració de la medicació.

El doctorPeris, cap delservei, en unmoment de laseva visita a

planta.

L'Anna, fisioterapeuta de l'hospital, en un moment de larehabilitació amb un dels pacients, el senyor Josep. A l'esquerra,en Fede, l'estudiant en pràctiques.

16gReportatge


Ja deuen ser les onze del matí. El doctor FrancescPeris, home de poques paraules però amb un dis-curs molt estructurat, m’informa breument del fun-cionament diari de l’equip facultatiu. A les vuit delmatí, els professionals s’incorporen a la feina. Elsmetges es troben al despatx específic i realitzenuna reunió informal per intercanviar-se la informa-ció pertinent sobre el dia anterior i la nit passada ies distribueixen la feina del dia en curs. “Elsdimarts”, detalla Peris, “tenim fixades les sessionsclíniques. Durant aquestes trobades, els traumatò-legs revisen els casos dels pacients que conside-ren més complexos, amb l’objectiu de consultarentre companys quin és el tractament més ade-quat”. Els dimecres es duen a terme les sessionsquirúrgiques, que tenen lloc en un espai de con-sultes externes. “Repassem i revisem tots elsmalalts que operarem la setmana següent”, afirma.Les jornades ordinàries es parcel·len per donarabast a l’atenció en planta, Consultes Externes iQuiròfan. “Concretament”, continua el cap de Ser-vei, “tenim destinats tres traumatòlegs a consultes,dos a la cirurgia programada i dos més a cobrir lesurgències, que sempre n’hi ha. L’altre facultatiupassa visita a la Unitat d’Hospitalització”. El Servei de Traumatologia és un dels serveis cen-trals de l’Hospital Santa Caterina. L’any 2009 vaatendre vuit-cents malalts, dels quals quatre-cents

vuitanta eren ingressos urgents i tres-cents cin-quanta, programats. Satisfet del seu servei, de comha evolucionat i especialment del seu equip, eldoctor Peris es pronuncia quant al gran problemade l’Àrea: les llistes d’espera quirúrgiques i deconsultes externes. El cap de Servei argumenta elperquè. “Bàsicament és una qüestió de falta depressupost per a la contractació de més facultatiusi per a l’ampliació del número de quiròfans”.“Pensa”, diu, “que l’any passat vam donar mildues-centes altes, suma dels ingressos per urgèn-cies més els pacients programats i l’activitatcorresponent a la Cirurgia Major Ambulatòria, untotal de 387 cirurgies sense ingrés”. Les consultesexternes de Traumatologia se xifren l’any 2009 enun total de 6.113 primeres visites i 7.953 segonesvisites. La meva ignorància en traumatologia és supina.Doctor Peris, ho podem tractar tot al Santa Cateri-na? “Estem capacitats per tractar el 90% de lapatologia motora; el 10% restant no correspon a lapatologia pròpia d’un hospital com el nostre”.“Aquesta”, aclareix, “fa referència als politrauma-tismes greus i la cirurgia tumoral de l’aparell loco-motor i necessiten el suport d’unes especialitatsque no tenim a l’hospital”. “L’activitat programadamés freqüent al Santa Caterina”, prossegueix eltraumatòleg, “és la cirurgia protèsica (pròtesis de

cadera), cirurgia artroscòpica i cirurgia del raquislumbar i cervical, cirurgia percutània del peu i delmanegot de l’espatlla”. “Quant a la cirurgia traumà-tica urgent, la patologia més freqüent són les frac-tures del maluc en les persones grans”. Aquest ésel cas d’en Josep.El matí passa ràpidament. El doctor Peris ha decontinuar amb la seva tasca a planta. Em quedouna estona amb la supervisora i part del seu equip,que a hores d’ara va una mica més calmat. Entrealtres assumptes, la Montse Garcia es fa càrrec del’organització de la planta. Al matí hi treballen duesveteranes, la Conne Batllori i la Solange Frigola.Les acompanyen les auxiliars d’infermeria AnnaMuñoz, Yolanda Franqueiro, Ilham Hamouchti iRosa Casademont, les quals treballen una setmanade tarda i una de matí. També treballen sota ladirecció de la supervisió David Soler i FrancescLinares, dos portalliteres que Traumatologia com-parteix amb la sala A i la sala de parts, del BlocObstètric. A la tarda, prenen el relleu les diploma-des en infermeria Isabel Trallero, Desiré Jiménez iPaula Baulida, professionals compartides ambCirurgia. La Montse insisteix a no deixar-se ningú iem parla de l’equip de netejadores, també vetera-nes. “Concretament, a Trauma”, com diuen tots,“hi treballa la Conxita Figuerola”. Al torn de nit hitreballen les diplomades en infermeria Anna Rever-

Montse Garcia, la supervisora del Servei,treballant la planificació dels ingressos. El doctor Closas, uròleg, i la Gemma,

infermera corretorns, durant una visitaal seu pacient, el senyor Iglésias.

L'Aurora, una de les netejadores del servei, al control d'infermeria.

17gReportatge


ter i Marta Caritg, els auxiliars Ricard López i Elisa-beth Romanyach, i els portalliteres Pedro López iJoan Brunsó. La supervisora clou la llista amb elcap de setmana. Dissabte i diumenge és el tornd’Inès Sureda, Esperanza Tarifa i Consol González,auxiliars clíniques, i de Judit Sagols, diplomada eninfermeria. Ja són gairebé les dotze del matí. Mentre ordeno larelació de noms que més endavant la Montse emcorregirà, s’incorpora al control d’infermeria eldoctor Albert Gómez, internista de l’Hospital. Eltipus de pacients que atén el Servei comporta lainteracció amb altres serveis de l’hospital, a mésd’un ritme constant de professionals que entren isurten contínuament. Però realment no veig queningú sembli estressat. El doctor Gómez ha vingutper atendre les interconsultes dels traumatòlegs.Visita els malalts i comparteix informació amb elsfacultatius del Servei per a qualsevol problemamèdic que es pugui presentar. “Això ho fem cadavegada que ens avisen”, explica el doctor Gómez,el qual, conjuntament amb el doctor Carles Cle-mente, també internista, integren l’equip d’inter-consultors del Santa Caterina. L’activitat d’intercon-sulta amb Medicina Interna és important, atesa l’e-dat avançada del pacient habitual del Servei deTraumatogia.En marxar el doctor Gómez, la Conne m’explica

d’una tongada el dia a dia d’una infermera. Final-ment ha tingut el moment per poder-ho fer, malgrathaver-ho intentat en diverses ocasions. “A les vuitfem el parte amb les infermeres del torn de nit. Ensinformem al detall de les incidències i novetats decada pacient. Just després preparem la medicacióde cada malalt. A continuació visitem les personesingressades, conjuntament amb el traumatòleg i/oamb la resta de metges que visiten pacients ingres-sats a la nostra planta. Després de la visita fem lescures i tot allò que necessita el pacient des delpunt de vista assistencial i també de comoditat.Entremig redactem les altes d’infermeria dels

pacients que marxen i, alhora, preparem l’habitacióper als nous ingressos”. “No parem”, assegura laConne, “entre una cosa i l’altra, no te n’adones i etpassa el temps volant”. “Resolem sobre la marxa i,en funció de les necessitats del moment, priorit-zem les tasques”. Segons m’indica, la recepciódels nous pacients quirúrgics es preveu a últimahora del matí. La Conne desprèn passió quan parla de la sevafeina, un tret comú dels professionals amb qui heanat conversant. Fa vint-i-quatre anys que treballaa l’Hospital i pràcticament tot aquest temps hadesenvolupat la seva tasca a Traumatologia. Ella ésde la mateixa opinió que bona part de les inferme-res que estaven assegudes a la taula del controld’infermeria en aquest just moment: “El telèfon il’ordinador és per a nosaltres la feina més feixuga imonòtona del dia”. I la millor?, li pregunto. “Aten-dre el malalt”, respon la Conne. La Gemma Vilas’introdueix a la conversa i hi afegeix que “l’hospi-tal ha incorporat al funcionament dels serveis einesque han agilitat el treball administratiu, com ara laimplantació del SAVAC, un sistema informàtic queha permès la gestió integral del medicament, desde la prescripció fins a l’administració”. Ja m’haviafixat que a la planta es passa visita amb l’ordinador. Es nota el bon ambient. Dins de les tasques d’in-fermeria també correspon organitzar l’ocupació

“La piràmide poblacionalha envellit molt al mateix

temps que haincrementat la qualitatde vida, i aquest fet fa

que tinguem un importantincrement de visites perpart d'aquest col·lectiu”

El doctor Gómez, internista, amb la Conne ila Montse.

D'esquerra a dreta: laMaribel i la Susanna,auxiliars del servei aConsultes Externes.

D'esquerra a dreta, la Montse amb part del seu equip: la Conne, laPaula i la Solange.

18gReportatge


d’habitació: “Ubicar els ingressos és molt compli-cat perquè hem de tenir presents molts factors”.Per a la Montse i la Conne el treball en equip ésbàsic perquè tot funcioni. “El Servei és complexperquè molts ingressos vénen per urgències i devegades ens trobem desbordats. Sempre estem aplena ocupació, a excepció de l’estiu”, puntualitzala supervisora. “Fins i tot”, explica, “hem tingutpacients de Trauma a Hospitalització F (MedicinaInterna) o D (Convalescència)”. La Solange és una veterana de nits. Tothom té elo-gis per a ella. Les fotos no li agraden gens. Jam’havia alertat d’això a primera hora del matí.Durant vint-i-un anys ha treballat de nits i tot justen fa un i mig que té torn de dia. Li demano quem’expliqui l’experiència de treballar de nits i moltamablement hi accedeix. “Però no em facis capfoto”, insisteix. “La nit i el dia són molt diferents. Ala nit fem una feina de manteniment: procurem eldescans dels pacients, que tinguin el menor dolorpossible, els facilitem els canvis posturals perquèpassin una millor nit, etc. Tot i la tranquil·litat quese’ns pot suposar, la realitat és que hem d’estarmolt alerta perquè el pacient és molt dependent. Elmalalt ingressat és gran i la nit el desorienta.Durant el dia sol tenir la seva família i és diferent.A la nit, els pacients magnifiquen les situacions”.La Solange confessa estar molt contenta del canvide torn, però apunta a un tret distintiu de la nit:

“Potser tenim o sentim un plus de companyerisme;en haver-hi menys personal, tot és més íntim”.“Durant el dia el ritme és més frenètic, moltes tas-ques alhora”, expressa. El matí avança sense adornar-nos-en. El doctorPeris em confirma que ja podem anar a ConsultesExternes. Abans de marxar, però, la Montse Garciaem comenta que també cal fer menció de l’AnnaRos, l’assistent social, la feina de la qual consisteixbàsicament a valorar l’entorn familiar del pacient.Un cop a Consultes Externes, el doctor Peris m’ex-plica que avui visiten el doctor José Antonio Bece-rra, la doctora Carolina Ochoa i el doctor RamonRoig. Els traumatòlegs estan ocupats. Em quedouna estona amb la Maribel Martínez i la SusannaCasadevall, auxiliars de Traumatologia als dispen-saris. La Maribel, sense perdre un moment d’aten-ció sobre els papers que té al davant, m’informaque elles són les responsables de les consultes ide disposar-ho tot perquè el traumatòleg pugui ferles infiltracions i cures corresponents. “Però el diaa dia”, afegeix, “vol dir també actualitzar les histò-ries per tenir-les a punt per l’endemà; introduïm elsP10 que ens arriben d’atenció primària o d’urgèn-cies, revisem les segones visites i mirem les pro-ves sol·licitades com poden ser les radiografies oles analítiques”. La Maribel és jove. Treballa alsdispensaris de Traumatologia des de l’abril d’a-quest any. Anteriorment havia fet de corretorns. La

Susanna és més novell al Servei; hi és des deljuliol i prèviament havia estat a planta. Entro a la sala de guixos i cures. És la número 26.S’està visitant un noi jovenet acompanyat del seupare. El noi es diu Bagdan. Porta el braç enguixat.Li han de treure unes agulles que es diuen Kirsch-ners (són molt llargues i tan sols mirar-les fan unacerta angúnia); amb el suport de la Maribel, la doc-tora Ochoa li treu les agulles. L’expressió de dolord’en Bagdan fa que aturi la redacció (Déu meu,quin mal deu de fer!). Segons m’explicarà desprésla doctora, en Bagdan té una fractura de radi i avuili han tret les agulles i li han posat una fèrula dor-sal de guix que haurà de portar uns quants diesmés. També haurà d’anar a rehabilitació. Un cop acabada aquesta consulta, em dirigeixo capal dispensari 27. Hi passa consulta el doctor JoséAntonio Becerra, el qual, abans de rebre cappacient manté un intercanvi d’informació amb laMaribel. Mentre parla amb ella, sense aixecar lavista de la documentació, diu: “Em dóna el P10 persaber què té el pacient que ha d’entrar ara”. El doc-tor Becerra és especialista en cirurgia de columna.Amb paciència però sense perdre temps perquè hiha feina m’explica com tenen estructurades lesconsultes. Estan classificades per consultes pri-meres preferents, que són realitzades pels trestraumatòlegs, ja que es tracta de processosurgents, i consultes primeres ordinàries, que són

La Maribel amb el doctorBecerra preparant la visita

del pacient següent.

La doctora Ochoaatenent en Bagdan,amb el suport de la

seva auxilar, laSusanna.

19gReportatge


aquelles que no tenen caràcter d’urgència i que sónassignades pel cap de Servei als tres facultatius,segons les seves especialitats. Finalment, donensortida a les consultes de segones visites, que sónconseqüència lògica de les primeres. “També potpassar”, aclareix, “que ‘el dia preferent’ s’atenguiels pacients que es deriven entre els traumatòlegsper atendre’ls des de l’especialitat. Seria l’excep-ció al tipus de pacient més ortodox que li corres-pon al dia en qüestió”. Avui, precisament, és un dia preferent. El doctorBecerra està fent visites des de dos quarts de deudel matí. En aquests moments entra per la porta laCatalina, un dona d’edat avançada que va caure enatropellar-la un ciclista. Té una fractura del cap del’húmer i porta un cabestrell que no es podrà treu-re de moment, segons indica el doctor. Despréstambé haurà de fer exercicis de rehabilitació. El doctor Becerra va començar a treballar al serveil’any 2000. Tot i estar satisfet del Servei, de l’e-quip, i, en definitiva, del centre, assegura, igualque els seus companys de professió, que “entredos i tres quiròfans més a la setmana serien neces-saris”, però entén la limitació pressupostària.Fem dues passes i entrem a la consulta 29. Ensespera la doctora Carolina Ochoa, especialista entraumatologia de genoll i peu i ortopèdia infantil.L’havia conegut en la visita d’en Bagdan. La Caroli-na complementa la informació sobre el funciona-

ment dels dispensaris. “Les primeres visitesordinàries, que procedeixen de l’atenció primària,arriben al cap de Servei i és aquest qui distribueixels pacients entre els especialistes segons la pato-logia”, diu. La doctora Ochoa treballa en una jorna-da setmanal lleugerament diferent de la resta decompanys perquè necessita lliurar els dilluns.Concretament, els dimarts al matí passa consulta,els dimecres combina l’estada a planta i l’atenció ales urgències, amb el quiròfan, on opera de tarda.Els dijous al matí continua a quiròfan i a la tardacanvia la bata verda per la blanca, a dispensaris.Els divendres al matí dóna suport al doctor RamonRoig, també a quiròfan. “Cada dia”, afegeix, “dedilluns a dijous tenim guàrdies localitzades i desde divendres fins a diumenge fem, segons una

ronda ja establerta, les guàrdies de cap de setma-na”. La Carolina es va incorporar a l’Hospital l’any2006. Coincideix la meva visita amb la de la senyoraÁngeles, una dona molt xerraire, que en assaben-tar-se que estic fent un reportatge per a la revistainterna de l’Hospital em demana insistentment: “Yapuedes poner que estoy contentíssima de la docto-ra”. Li vaig prometre que així ho faria. L’Ángeles estreu de seguida els pantalons, segura del procedi-ment. Està operada de pròtesi de genoll, que li estàfuncionant molt bé, però resulta que ara li fa mall’altre genoll. Té artrosi i les varius li augmenten eldolor. La Carolina li demana una radiografia i la citaper d’aquí a sis mesos. La confiança de l’Ángelesen la seva metgessa és absoluta. Insisteix de nou:“Estoy contentísima”.Sembla que el temps no passa, però si no vaig aveure el doctor Ramon Roig ja no tindré temps aparlar-hi. Ell és especialista en cirurgia artroscòpi-ca i del genoll. Passa visita al dispensari 28.Segons informa, després de la valoració el pacientque no necessita el control dels traumatòlegs aconsultes de l’hospital se’l deriva al seu centre d’a-tenció primària, amb l’informe corresponent. Alspacients que requereixen quiròfan se’ls programala intervenció i s’incorporen a la llista d’espera.Amplia la informació que tinc amb detall del perfilde pacients que arriben al Santa Caterina. “Els nos-

“El perfil de pacienttambé ha variat en

relació al que ateníem alvell hospital. Ara és unpacient més complex,

especialment la patologiaque entra per urgències”

El doctorBecerradurant unaconsulta

Part de l’equip de Traumatologia a Consultes Externes.

La doctora Carolina Ochoa atenent una de lespacients a la consulta.

20gReportatge


tres pacients”, continua, “solen tenir, en el cas depersones amb edat avançada, patologies degene-ratives de genoll, mentre que en el cas de pacientsjoves solem tractar lesions de menisc, lliga-ments...”. Reprenent el tema de les llistes d’espe-ra, el doctor Roig argumenta: “La demanda de lagent gran ha augmentat molt a consultes externes.La piràmide poblacional ha envellit molt al mateixtemps que ha incrementat la qualitat de vida, iaquest fet fa que tinguem un important incrementde visites per part d’aquest col·lectiu”. “Cadavegada hi ha més feina”, subratlla. “Des que enshem traslladat a l’hospital nou, hem multiplicatl’activitat de forma important. A més”, destaca, “elperfil de pacient també ha variat en relació amb elque ateníem al vell hospital. Ara és un pacient méscomplex, especialment la patologia que entra perurgències”. El doctor Ramon Roig es va incorporar al Servei deTraumatologia l’any 93. Recorda que l’equip deTraumatologia el formaven tres metges: el doctorPeris, la doctora Ramos i ell. “Ara som vuit in’hauríem de ser més pel ritme d’activitat quel’hospital manté en l’actualitat”, conclou. No obs-tant això, afirma amb rotunditat el benefici que eltrasllat ha comportat per al Servei. “El nou hospitalens permet treballar amb uns mitjans que abans noteníem. Recordo que quan vam venir aquí, el doc-tor Oduber i el doctor Esparza deien ‘abans tre-

ballàvem en un hospitalet, ara en un hospital’ ”. Ja són les dues de la tarda i m’agradaria conversaruna estona amb el doctor Peris. Pujo a planta i moltamablement, malgrat la feina que encara li quedaper fer, em situa en el despatx dels metges. Coin-cideixo amb la presència d’altres facultatius, queaccedeixen a fer-se una foto. Reviso amb el cap deServei els noms de l’equip: Roig, Becerra, Ochoa...Hi falten els doctors Antón Rañé i Aureli Oriol,especialistes en membre superior, la doctora CoriRamos, especialista en cirurgia del peu i ortopèdiainfantil i el doctor Xavier Rivet, especialista encirurgia del maluc i del raquis. Francesc Peris fa vint anys que assumeix les fun-cions de cap de Servei. És especialista en cirurgiadel maluc. Es va incorporar a la plantilla per subs-tituir el doctor Jaile, a qui havia arribat l’hora dejubilar-se. “Dels tres traumatòlegs que érem enaquells moment, un treballava a temps parcial. Lafeina no se’ns feia cap muntanya perquè l’activitatera menor. L’hospital tancava a la nit a causa delspocs mitjans disponibles per atendre un volum depacients més gran”. Ha canviat tot tant?, li pregun-to. “I tant”, respon. “No és només en termes d’ac-tivitat. Ha evolucionat molt la patologia que tractemgràcies a l’ús de noves tècniques, molt desenvolu-pades actualment, com l’artroscòpia”. Peris, però,subratlla, per sobre de tot, l’evolució del propi Ser-vei, tant des de punt de vista dels professionals

com de la patologia a tractar, i assegura sensevacil·lar i amb convenciment que “el creixementdel Servei s’ha pogut assumir sense problemesgràcies, especialment, al bon ambient de treballentre l’equip”. A la meva pregunta sobre quins hanestat els moments més bons i els no tan bons, eldoctor Peris respon amb poques paraules: “El dia adia és bo i sense adornar-te’n han passat 20 anys”. A la sortida del despatx mèdic, el control d’infer-meria torna a estar ben atapeït. És el canvi de torn.Auxiliars del matí estan treballant per passar lafeina a les companyes de la tarda. L’Ilham, que fa elnou torn, em fa un resum del que pot ser una tardanormal, sense complicacions: “Dediquem la pri-mera hora del dia, de dues a tres, a repassar lainformació del torn del matí i la reposició de la robabruta. Cap a un quart de quatre posem en ordre lamedicació i mirem de tenir a punt les històries delspacients que s’han d’operar. Sense adornar-nos-en, es fa l’hora del berenar; després de l’àpat visi-tem els pacients per atendre’ls segons correspon-gui: els ajudem a aixecar-los, mirem les constants,etc.; i ja cap a les set de la tarda distribuïm el sopari, en cas que sigui necessari, ajudem a menjar elspacients més incapacitats”. Són gairebé les tres. No he pogut parlar amb totsels professionals del Servei, però me’n vaig amb laseguretat que si algun dia pateixo un relliscada séon estaré en molt bones mans.

El doctor Ramon Roig a la seva sala deConsultes Externes.

L'equip d'infermeria en torn de tarda. D'esquerra adreta: l'Ilham, en Francesc, l'Isabel, la Desi i la

Rosa, al control d'infermeria.


INVESTIGACIÓ I RECERCA

Reconeixement a la recerca en la detecció decàncer de pròstata amb ressonància magnèticaEls nous resultats dels avenços en la detecció delcàncer de pròstata amb ressonància magnètica del’equip de Diagnòstic per la Imatge de l’HospitalSanta Caterina es publicaran, igual que les investi-gacions anteriors, en una de les revista científiquesmés prestigioses de l’àmbit de la radiologia (Ame-rican Journal of Radiology), segons ha confirmat elradiòleg Joan Carles Vilanova. En aquest nou estu-di hi han participat els doctors del Servei deDiagnòstic per la Imatge de l’Hospital Santa Cate-rina Joan Albanell, Joanna Ferrer, Joaquim Barcelói el mateix Joan Carles Vilanova, com a responsa-ble del treball. Aquesta publicació és la continua-ció dels diferents estudis iniciats pels doctors Vila-nova i Barceló, mereixedors, entre altres reconeixe-ments, del premi al millor treball científic radiolò-gic publicat en l’àmbit internacional durant l’any2009. El guardó, concedit per la FundaciónEspañola de Radiología fa referència al treballpublicat l’octubre del 2009 en la revista científicanord-americana Radiology, la de més impacteinternacional en el camp del diagnòstic per la imat-ge. Els resultats d'aquesta recerca van mostrar lautilitat de la ressonància magnètica per diagnosti-car de forma precoç el càncer de pròstata, amb unaeficàcia del 97%, i, per tant, per estalviar biòpsiesals pacients. Actualment, les eines per diagnosticar el càncer depròstata són el tacte rectal i la valoració dels nivellsen sang del PSA (marcador tumoral prostàtic). L'e-ficàcia d'aquestes eines és molt minsa, ja que,

quan el PSA es mostra augmentat (per sobre de 4ng/ml), els pacients són sotmesos a biòpsies, lesquals, moltes vegades, no permeten arribar aldiagnòstic, per dos motius principals: un, perquè elvalor del PSA també pot estar elevat a causa d’unaugment benigne de la mida de la pròstata, i unsegon, perquè les biòpsies són realitzades “acegues”, és a dir, sense saber en quina localitzacióde la pròstata pot estar el càncer. Per aquest motiues requereixen, a vegades, moltes biòpsies abansde poder diagnosticar un càncer de pròstata, ambla incomoditat que això suposa per al pacient.Els radiòlegs del Santa Caterina van evidenciar lautilitat d'una innovadora tècnica de ressonànciamagnètica metabòlica que permet detectar el càn-cer de forma més fiable o descartar que n’hi hagi, id'aquesta manera reduir dràsticament el nombre de

biòpsies. Aquesta tècnica permet focalitzar deforma més precisa el lloc on es troba el càncer perpoder fer seguidament una biòpsia més exacta. Elresultats d’aquest treball demostren la utilitat derealitzar un estudi de ressonància magnètica en elspacients que presentin no únicament un nivell dePSA elevat sinó que, a més a més, tinguin una per-centatge del PSA lliure disminuït a la sang. L’estu-di va mostrar la utilitat de la ressonància magnèti-ca per fer una detecció precoç de càncer en elspacients amb sospita de càncer de pròstata perPSA elevat i percentatge del PSA lliure disminuït,així com d’estalviar biòpsies innecessàries alspacients en què la prova resulti normal. En aquestscasos, amb la prova ordinària, els valors del PSAelevat provindrien d’un augment de la mida de lapròstata i no per la presència de càncer.

Magna cum laudeUn grup d’investigació de l’Hospital Santa Cateri-na, la Clínica Girona i la UdG, dirigit pels doctorsVilanova i Barceló, ha rebut la distinció magna cumlaude per un treball que demostra la utilitat de lestècniques d’imatge en ressonància magnètica i elPET (tomografia per emissió de positrons) perveure l’eficàcia dels nous tractaments amb els dife-rents fàrmacs contra el càncer. El guardó es vaatorgar en el Congrés Mundial de Radiologia, queva reunir a Chicago 65.000 assistents la setmanadel 6 de desembre. L’estudi gironí va ser seleccio-nat entre més de 3.000 treballs.

Guia sobre l’Autonomia i Recerca Clínica 2010L’Institut d’Assistència Sanitària i l’Observatori d’È-tica Aplicada a la Intervenció Social de la FundacióCampus Arnau d’Escala han editat la guia “Autono-mia i Recerca Clínica 2010”, un manual dirigit alscomitès ètics d’investigació clínica (CEIC) que ofe-reix quaranta-dues recomanacions a tenir en consi-deració a l’hora de realitzar estudis clínics sobrepersones amb deteriorament cognitiu o incapacesde decidir per si soles. Aquesta guia, amb consellsargumentats amb referents ètics, jurídics, concep-tuals i procedimentals, pretén oferir pautes de deli-beració i elements de reflexió. Fins ara els CEIC no han disposat d’una guia queels facilités la valoració i l’autorització o refús delsprotocols de recerca clínica dirigits a persones queno tenen plena capacitat d’atorgar el consentimentinformat. Segons explica el cap de la Unitat de laValoració de la Memòria i les Demències de l’IAS,Secundino López Pousa, aquesta guia “ens diu perexemple que hem de posar en valor per sobre delsobjectius de l’estudi les molèsties que podem cau-sar a un pacient que no té capacitat de decidir i queho hem de fer nosaltres per ell”.

La guia, elaborada per experts de l’Ob-servatori i de l’IAS, amb la col·laboracióde les Associacions de Familiars d’Al-zehimer de Girona i de Cassà de la Selva,la Universitat de Girona i l’Hospital Clínicde Barcelona, es va presentar el 15 d’oc-tubre al Parc Científic i Tecnològic de laUdG, en el marc d’una jornada que vacomptar amb les intervencions de dife-rents experts. Joan Canimas, filòsof icoordinador científic de l’Observatori, iJean-Christophe Barbant, sociòleg idirector de l’Institut Régional de TravailSocial–Languedoc Roussillon, van pre-sentar el manual; el professor de Dret dela Universitat de Montpeller i especialis-ta en qüestions de dret social François-Xavier Fort va oferir la conferència “Dig-nitat i consentiment per representació.Aspectes jurídics”, i Albert Royes, anticprofessor d'Ètica Mèdica de la Facultat de Medici-na de la UB, membre de l'Observatori de Bioètica iDret (PCB-UB) i secretari de la Comissió de Bioè-

tica de la UB, va exposar laponència “Recerca clínica ambpersones incapaces per donarel consentiment. Reflexions alvoltant de la ‘Guia Autonomia iRecerca Clínica 2010”. La jornada va ser inauguradaper la consellera de Salut,Marina Geli, el president deDipsalut, Josep Marigó, i elpresident de la Fundació Cam-pus Arnau d’Escala, JoaquimMa. Puigvert. La cloenda vaanar a càrrec de la consellera

d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i delpresident de l’Institut d’Assistència Sanitària,Tomàs Sobrequés.

Els assistents a lajornada van serobsequiats ambuna guia.

Els autors de l’estudi. D’esquerra a dreta, elsautors de l’estudi. D’esquerra a dreta: el doctorsBarceló, Ferrer, Vilanova i Albanell.


Estudi sobre els nivells de liti tòxics Fina Vidal Xifra, analista del laboratori de l’IAS, vapresentar al IV Congrés Nacional del LaboratoriClínic 2010 (del 20 al 22 d’octubre a Saragossa)l’estudi “Freqüència de nivells de liti tòxics en lapoblació de referència de la Xarxa de Salut Mentali Addiccions de la Regió Sanitària de Girona “.

AutorsVidal Xifra J., Tejerina Fontaíña P., Urcola Piñol M.L., Ramírez Malagón J. M.

Introducció El liti és un fàrmac de primera línia en el tracta-ment del trastorn bipolar, que aconsegueix la sevamàxima eficàcia en el tractament de la maniaaguda i la profilaxi de recurrències maníaques. Elmonitoratge dels seus nivells és essencial per auna terapèutica adequada, ja que es tracta d'unfàrmac amb un marge terapèutic molt estret (0,6-1,2 mEqu/ml). A concentracions superiors hi haun alt risc de toxicitat.

Objectiu Determinar la freqüència anual de nivells de liti ensèrum potencialment tòxics, i descriure la sevadistribució segons sexe i edat.

Mètodes Estudi transversal, observacional i descriptiu. Esvan analitzar totes les determinacions del nivell deliti en sèrum demanades al Laboratori Clínic de

l'Hospital Santa Caterina realitzades durant l'any2009. Es van seleccionar les primeres determina-cions de cada pacient, de manera que cada nivelltòxic es correspon amb un únic episodi. El mèto-de analític utilitzat va ser elèctrode selectiu d'ionsen un Cobas Íntegra 400 (Roche Diagnòsticos).

Resultats Es van realitzar 532 determinacions del nivell deliti en sèrum. El 50,5% van correspondre a dones,i la mitjana d'edat dels subjectes va ser de 44,1anys (DE = 15,7), encara que es van observardiferències en l'edat segons el sexe (41,6 anys elshomes i 46,7 anys les dones, p <0,05). El valormitjà de les determinacions de liti va ser de 0,73mEqu/ml (DE = 0,41) i també es van observardiferències segons el sexe (0,66 mEqu/L enhomes i 0,80 mEqu/L en dones; p <0,05). El34,4% (IC 95% = 30,2-38,5) de les determina-cions es van situar en nivells infraterapèutics, el59,2% (IC 95% = 54,9-63,4) en nivells terapèu-tics, el 4,9% (IC 95% = 2,9-6,8) en nivells tòxicsi l’1,5% (IC 96% = 0,3-2,6) en nivells tòxics ambrisc vital. Es consideren nivells de risc tòxic(1,21-2,0 mEqu/ L) i nivells de risc vital (> 2mEqu/L).

Conclusions Aproximadament la meitat dels resultats obtinguts(40,8%) es troben fora del rang terapèutic. La freqüència dels resultats situats per sota de la

concentració mínima eficaç és molt superior alsnivells tòxics (un 34,4% respecte a un 6,4%),cosa que indica un alt grau d'incompliment del

Estudi sobre l’abandonament dels usuarisdels serveis d’urgènciesEl Servei d’Urgències de l’HospitalSanta Caterina va presentar alCongrés Europeu de Medicina d’E-mergències 2010 (de l’11 al 14 d’oc-tubre a Estocolm) l’estudi “Els usua-ris abandonen els serveis d’urgèn-cies. Estudi de fugues durant l’any2009”.

AutorsSoto Alvarez M. J., Farrés Baseiria M.,Baños Yoldi S., Custal Teixidor M.,Vasquez F., Heredia Quicios J.

IntroduccióEs vol establir les raons per les qualsels usuaris abandonen el serveid’urgències abans de ser visitats perun facultatiu (fugues), i saber si

havien fet consultes pel mateix motiuen el nostre centre o en altres centressanitaris (hospital o centre d’atenciócontinuada).

Material i mètodesEs va recollir el número de fugues del’any 2009, mitjançant una tria ale-atòria de cent trenta-dos dies del’any. Els paràmetres que es vanrecollir van ser la franja horària enquè es va produir la consulta i elnivell de triatge assignat pel personald’infermeria (PAT, model andorrà detriatge). La distribució d’aquestsparàmetres quedarà reflectit en l’ex-posició posterior. Es va establir con-tacte telefònic amb els usuaris ambdiagnòstic final de fuga, se’ls va pre-

guntar el motiu d’abandonamentd’urgències i si prèviament havienconsultat un altre servei sanitari.

ResultatsDurant l’any 2009 el servei d’urgèn-cies va visitar 36.148 persones i vaconstatar un total de 1314 fugues. Eltreball va recollir un total de 326fugues. Dins els resultats destaca que lamajoria de fugues són de nivell detriatge 4 i 5 (106 casos), i que lafranja de 15 a 20 hores és on se’nconstata el nombre més alt (134casos). Es va poder contactar telefò-nicament amb 198 persones, lesaltres no contestaven o no constavael número de telèfon. En 21 casos es

va fer la consulta en una altra ocasió.Dels que van contestar, 180 personestornarien a fer ús del nostre servei siho necessitessin, i en 18 casos vanmanifestar queixa del servei.

ConclusionsLa majoria de fugues tenen lloc enels nivells de triatge relacionats ambpatologies menys urgents (nivells 4 i5) i en horaris on es fan canvis detorn d’infermeria i/o facultatius. En lamajoria de casos els usuaris nosol·liciten un altre tipus d’atenciómèdica i deixen que el problema esresolgui espontàniament. A pesard’haver abandonat el servei d’urgèn-cies la majoria manifesta que tornariaa fer-ne ús si calgués.



La revista Neurology publica un estudi delRegistre de Demències L’estudi del Registre de Demències de la RegióSanitària de Girona (IAS) que porta per títol “Inci-dence and subtypes of early-onset dementia in ageographically defined general population” haestat publicat a la revista científica Neurology(2010;75(14):1249-55).

AutorsGarre-Olmo J., Genís Batlle D., del Mar FernándezM., Marquez Daniel F., de Eugenio Huélamo R.,Casadevall T., Turbau Recio J., Turon Estrada A.,López-Pousa S.

Objectius La demència en edats inferiors als 65 anys és pocfreqüent i hi ha informació limitada sobre les sevesprincipals característiques epidemiològiques.L'objectiu de l'estudi va ser determinar la incidèn-cia dels casos de demència presenil, la freqüència

dels subtipus diagnòstics en una àrea geogràficadefinida i comparar les principals característiquesclíniques amb casos de demència senil.

Material i mètodeRegistre estandarditzat dels diagnòstics de demèn-cia realitzats durant els anys 2007 i 2009 pels cen-tres d'atenció especialitzada de la Regió Sanitàriade Girona (RSG), que té una extensió de 5.517 km2

i una població de referència de 731.864 habitants.

ResultatsEs van registrar 2.083 casos de demència i elspacients menors de 65 anys diagnosticats vanrepresentar el 6,1% (IC 95% = 4,8-7,4). Laincidència anual del diagnòstic de demència pre-senil a la RSG va ser de 13,4 per 100.000 habi-tants (IC 95% = 11,3-15,8). La mitjana d'edat d'i-nici dels símptomes va ser de 58,1 anys (DE =

7,3) i el temps mitjà fins al diagnòstic va ser de3,9 anys (DE = 4,3). Els subtipus clínics mésfreqüents van ser el de malaltia d'Alzheimer(42,4%), demència vascular (13,8%) i altresdemències no degeneratives (14,6%). Es vanobservar diferències significatives en les princi-pals característiques clíniques entre els casos dedemència segons l'edat d'inici.

Discussió La incidència de demència presenil va ser inferior a6 casos per 100.000 habitants per al grup d'edat de30 a 49 anys. En el grup d'edat entre 50-64 anys lataxa d'incidència va ser 3 vegades superior, amb unincrement exponencial cada 5 anys. Els resultatsmostren una distribució diferencial de les causesde demència i de les característiques clíniques enla població menor de 65 anys. El temps mitjà entrel'inici dels símptomes i el diagnòstic és prolongat.


tractament o una demora en el temps requerit pera l'extracció. Encara que no s'observen diferènciessignificatives entre el nombre d'homes i dones

tractats, sí que podem concloure que el percentat-ge de dones amb nivells tòxics amb risc vital éssuperior a l'observat en els homes (un 2,3% res-

pecte a un 0,8%). És necessari el control periòdicde les litèmies per mantenir els efectes terapèu-tics i evitar possibles intoxicacions.

L’Eva Ros treballa a l’IAS des delsetembre de 2005. És terapeutaocupacional i desenvolupa la seva

activitat a les unitats de rehabilitacióTMS A, unitat de llarga estada, i TMS B,unitat de subaguts. La seva formació iprofessió representa la substitució delconcepte de laborteràpia pel de teràpiaocupacional, disciplina que l’Evadefineix exactament com “l’ústerapèutic de les activitatsd’automanteniment, productivitat i ociper restaurar, mantenir i millorar laindependència de la persona”.

- L’Actual: Quines són les funcions d’un terapeuta ocupacionalen un centre com el del Parc?- Eva: Dins del centre realitzem activitats cognitives, que són elstallers de memòria i estimulació cognitiva; les activitats artísti-ques, que inclouen la pintura, la música i les labors i el cafètertúlia.

- L’Actual: Cafè tertúlia?- Eva: Sí, és l’activitat que té més èxit entre els usuaris. Es trac-ta de fer grups de sis o set persones amb les mateixes carac-terístiques, i el cafè és l’excusa per mantenir una conversa arrande la proposta d’un tema. Després preparem i prenem el cafède la forma correcta. D’altra banda, conjuntament amb la psicò-loga, organitzem tallers per treballar les habilitats socials delsusuaris.

- L’Actual: També organitzeu activitats fora del Parc.- Eva: Les sortides a la comunitat són variades: anemal mercat, a la biblioteca, a la piscina, a hipoteràpia itambé fem sortides culturals i de lleure. I un grupmés reduït assisteix a un pis escola, on es treballenels hàbits quotidians en un ambient més normalitzat,per anar-los apropant a la comunitat, on esperem quealgun dia puguin tenir un recurs.En el cas de les persones de la unitat de subaguts, elpis escola és el pont entre l’hospitalització i la vida encomunitat. Concretament, amb aquests usuaris tambéfem tallers de pintura, gimmàs i adquisició d’habili-tats domèstiques, treball que realitzem conjuntamentamb infermeria. Dins de la vessant més lúdica també organitzem des de castanyades i festesamb les famílies fins a vacances amb estada en hotels i cases rurals.

- L’Actual: El vostre objectiu.- Eva: Que les persones que atenem millorin habilitats i capacitats i guanyin

autonomia i qualitat de vida a través de l’ocupació,entesa com la realització d’activitats amb significatper a la persona i amb objectius concrets a treballar.

- L’Actual: Quina és la diferència d’abans a ara?- Eva: A les unitats hi ha persones que tenien una vidamolt sedentària, efecte de la institucionalització. Quanens hi vam incorporar la meva companya Clara Oliu ijo, després d’una primera anàlisi, vam dissenyar unprograma d’activitats per evitar el sedentarisme ipotenciar les relacions entre els usuaris. Pensa que lamitjana d’edat de les persones que atenem és de 65anys i que fa una mitjana de 23 anys que viuen al Parc.

Treballar la motivació i generar interès per qualsevol tema en aquests usuarisés molt costós perquè tenen hàbits molt adquirits. Darrere de cada persona s’a-maga una història que cal saber i escoltar per proporcionar-li la millor qualitatde vida possible, tot i que molts rondinen a l’hora de fer l’activitat. Seria desit-jable treballar en unitats més petites, però també cal dir que el nostre papers’ha integrat perfectament en la dinàmica de treball de la unitat.

Eva Ros, terapeuta ocupacional

“Darrera de cadapersona s’amaga unahistòria que cal saberi escoltar perproporcionar-li lamillor qualitat de vidapossible”

24 l’actual / DESEMBRE 2010gEls Personatges

“Treballem l’ocupació entesa com la realització d’activitatsamb significat”

L’Eva Ros en un dels patis interiors de l’edifici SALT_TMS del Parc Hospitalari.

L’IAS us desitja un Bon Nadal i feliç 2011

actual - inici | institut d'assistència sanitàriaactual num46(1).pdf · 2015-06-16 · des,...

Documents