activitats de relació i mestissatge
TRANSCRIPT
Activitats de relació i mestissatge
69
La capacitat i la possibilitat derelacionar expressions artístiquesaparentment molt allunyades enel temps, en l’espai, segonsl’origen i funció social, cultural,etc., amplia el ventall de referentsculturals i, per tant, la capacitatd’entendre el món que ens en-volta com una realitat plural idiversa.
Les fusions i el mestissatge artístic,la comparació d’expressions artís-tiques diverses i la valoració del’enriquiment que comporta l’exis-tència de totes, ajuda a percebreel mestissatge sociocultural comquelcom quotidià, pacífic i en-riquidor.
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
70
Un gat i un gos cantaven una cançói el gos va dir: “Cantem la meva primer!”I el gat va dir: “Cantem la meva també”
i es barallaven bé.I el gos bordant, cantava el bub, bub, bub, bub,i el gat miolant, cantava el mau, mau, mau, mau
i es dicutien la manera millorde cantar la cançó.
Al cap d’un temps el gat ja estava cansati el gos va dir: “Ara sí que t’he guanyat”,
però després van decidir cantar juntsunitn el text en un.I el gos bordant...
i es discutien la manera millord’unir aquelles cançons.
UN GAT I UN GOS (C. Bertil Agnestig / Adapt. Quim Bonal)
Europa - Françacançó edats recomenades
7 1
PROPOSTA DE TREBALL
La melodia d’aquesta cançó no ésfàcil, però és molt bonica. Cal quetinguem cura d’afinar-la bé.
El text de la cançó ens proporcionauna bona oportunitat per parlarde les relacions: què passa quanun vol imposar un criteri per sobredels altres i com unint esforçosmoltes vegades aconseguim resul-tats millors. A partir del missatgedel text, podem propiciar un debatamb els nens i les nenes d’aquestaedat sobre les nostres actituds da-vant dels altres, quan podríemaplicar la solució que troben elgos i el gat en els nostres conflictes,i què podem fer junts, cadascúsense perdre la seva identitat, queens enriqueixin a tots (cantar oballar n’és una bona mostra!).
OBSERVACIONS
A vegades pensem que només espot reflexionar i debatre amb nensmés grans, i això és erroni. Sim-plement cal trobar un bon pretext,un llenguatge entenedor i exem-plificador, adequar les nostres ex-pectatives i ajudar-los a expressarquè pensen. Tots hi podem apren-dre molt.
Si podeu, val la pena acompanyarla cançó amb l’arranjament perpiano. El resultat serà molt mésatractiu per a tots.
REFERÈNCIA
CD 1 Diversita’t Pista 18 (EMMCan Ponsic).
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
72
Hung-sai és bella, i dolça i gentilCom presseguer que floreix a l’abril
Mira els seus llavistan vermells i tan vius
com cireres roges d’estiu
El seu somriure em feia contentAl seu costat em sentia valentAra llueix la lluna clara d’estiu
Però estic sol,Hung-sai ja no riu
HUNG-SAI (Adapt. Enriqueta Anglada)
Àsia-Xinacançó edats recomenades
OBSERVACIONS
Cal vigilar a l’hora de parlar coms’estableixen les relacions en dife-rents contextos culturals, és moltfàcil caure en tòpics i normalmentno en tenim prou coneixement.De tota manera, sí que és interes-sant observar la gran diversitat demaneres que té la gent de relacio-nar-se, de mostrar afecte i amor,etc.
PROPOSTA DE TREBALL
Hung-sai té una melodia moltoriental, difícil d’afinar, però pre-ciosa. Pot ser un bon exemple decom sona la música xinesa, traientla dificultat lingüística, ja que lalletra és senzilla. Proposem unacompanyament rítmic amb trian-gle, cròtals, i altres instrumentsd’aire oriental, fent algun obstinatal final de les frases.
L’aprendrem per frases, cuidantmolt l’afinació, sobretot en inter-vals més difícils, posant atenció acom sonen d’orientals.
Cuidarem molt el frasseig, que elsacabaments no siguin bruscos, sinóintentant lligar-ho. Podem fer unacompanyament rítmic al final deles frases:
Hung-sai és bella i dolça i gentilCom presseguer que floreix a l’abril
Mira els seus llavis tan vermells i tan viusCom cireres roges d’estiu
Gong
A partir de la història del conte(vegeu la fitxa a l’apartat de pro-jectes), proposem d’utilitzar aques-ta cançó per parlar sobre les rela-cions i les dificultats que hi ha:entre pares i fills, entre personesde diferents cultures o orígenssocioculturals, en les relacions afec-tives... (us remetem una vegadamés a la fitxa del projecte perampliar el treball).
73
REFERÈNCIA
CD 1 Diversita’t Pista 19 (EMMCan Ponsic).
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
Si tens un déu que és jueu i gastes gas algeriàJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si menges pasta italiana i et fumes un havàJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si agafes una turca bevent wisky escocèsJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si te’n vas a fer l’indi amb el teu cotxe japonèsJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si plantes la canadenca tot fumant costo afganèsJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si menges cols de Brusel·les mentre et fan un francèsJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si a casa tens un canari i el teu rellotge és suísJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si utilitzes la i grega per escriure el teu paísJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Tan si duus americana com mocador palestíJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si beus aigua de colònia quan se t’ha acabat el viJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si t’enganyen com un xino i has d’acabar fent-te el suecJa em diràs com goses dir estranger al teu veí
Si fas moros al teu pare5 i és primavera al Corte InglésJa em diràs com goses dir estranger al teu veí.
JA EM DIRÀS COM GOSES DIR ESTRANGER AL TEU VEÍ (Mesclat)
Europa-Catalunyacançó / audició edats recomenades
Aquesta és una cançó del grupMesclat. Ens pot ajudar a adonar-nos de la complexitat del món, dela barreja que per sort gaudim.
REFERÈNCIA
CD Mesclat (Estudi Aurha).
PROPOSTA DE TREBALL
Aquesta cançó ens pot fer adonarde la proximitat que hi ha entreels països, entre les diferents cul-tures, i la mescla que tenim en lanostra societat.
Podem començar amb un treballlingüístic, investigant el significatde frases fetes que utilitzem sovinta l’hora de parlar.
- Dividim el grup en subgrups de4-5 persones.
- Els presentem unes fitxes:
T’enganxen com un xino
Fer l’indi
Fumar un havà
Cols de Brusel·les
Fer-te el suec
Agafar una turca
Fumar costo afganès
Plantar la canadenca
- A continuació han de buscarexemples per representar el sig-nificat de cada fitxa (dramatitza-ció), tot definint la situació enquè es produeix.
- També podem proposar un petittreball de recerca per buscaraltres frases fetes similars: treba-llar com un negre, fer una feinade xinos...
- Un cop en sabem el significat,escoltem la cançó directamentde l’enregistrament.
- Si teniu traça acompanyant-vosd’una guitarra i altres instru-ments de percussió, la podeuaprendre, ampliant així el vostrerepertori de cançons.
5 Fer moros: Estafar, fer comptes bruts i tèrbols (en aquest cas, els cristians abusaven dels àrabs comercialment).
74
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
Cuéntame el cuento del árbol dáctil de los desiertosde las mezquitas de tus abuelos,
dame los ritmos de las darbucas y los secretosque hay en los libros que yo no leo.
Contamínamepero no con el humo que asfixia el aire
venpero sí con tus ojos y con tus bailes
venpero no con la rabia y los malos sueños
venpero sí con los labios que anuncian besos
Contamínamemézclate conmigo
que bajo mi ramatendrás abrigo
Cuéntame el cuento de las cadenas que te trajeronde los tratados y los viajeros,
dame los ritmos de los tambores y los vocerosdel barrio antiguo y del barrio nuevo.
Contamíname...
Cuéntame el cuento de los que nunca se descubrierondel río verde y los boleros
dame los ritmos de los buzukis los ojos negrosla danza inquieta del hechicero.
Contamíname...
CONTAMÍNAME (Pedro Guerra)
Europa-Àfrica-Canàriescançó / audició edats recomenades
comprensió (i així fer també untreball de llengua) i, a partir d’en-tendre el text, deduir a qui esrefereix. Per donar-li una mica mésd’emoció a la proposta, podemplantejar-ho com una mena deconcurs, per grups petits, i analitzartambé la discussió que s’ha generatdintre els grups, quins elementsens han permès arribar a una con-clusió, què hem après de buscaral diccionari, si ho entenem tot oencara hi ha idees que ens costad’interpretar...
OBSERVACIONS
Encara que fem aquest segon exer-cici, val molt la pena recollir elmissatge del mestissatge com a fetpositiu.
PROPOSTA DE TREBALL
Aquesta cançó ens pot servir perfer diferents tipus de treball. Po-dem aprendre-la o només fer-nel’audició, com ens estimem més.De tota manera, recomanem queen cas d’aprendre-la ho fem pre-cisament a partir de l’audició.
En primer lloc, és una cançó quedóna una visió positiva del fet delmestissatge i aquesta idea ens potdonar peu a un debat sobre elsavantatges i les aportacions delcontacte entre diferents grups cul-turals o socials.
Però també podem proposar unexercici de reconèixer els diferentscol·lectius als quals es refereix.Podem buscar el significat d’algu-nes paraules del text de difícil
REFERÈNCIA
CD Golosinas de Pedro Guerra. Se-gell: Ariola.
CD El gusto es nuestro d’Ana Belén,JM Serrat, Miguel Ríos i VictorManuel. Segell: Sony/BMG.
75
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
CINC NOTES PER BRESSOLAR
Arreu del móncançó edats recomenades
Mama waruno (Austràlia)
Mama waruno, muro wathuno
Traducció aproximada:Dorm mentre es fa fosc, la mare vigila
Hao-wari (tribu Pawnee)
Hauo, Hauwari
“Hao” vol dir son“Wari” fa referència al moviment de gronxar
Taa,taa,tee (Ghana)
Taa,taa,tee.Yee,yee,yee Kaafo ama.
Yaa, ya Awisi o
“Taa,taa,tee”fa referència a gronxar.Kaafo ama: No ploris
Ya ya-Awisi o: Com el nostre shhh...
76
Des d’un punt de vista estrictamentmusical, les tres cançons tenen lesmateixes notes (do-re-mi-sol-la)que formen una escala pentatònicaque s’utilitza en música popularde molts indrets del món. En elstres casos, el compàs és binarisimple (transcrites a 2/4) i “convida”a gronxar. El caràcter, a l’hora decantar-les, és sempre suau i toteses canten fluixet.
Pel què fa a la funció, les tresserveixen per bressolar un nadó i,pel que fa a la lletra, usen poquesparaules que fan referència, a lacalma (pel mateix fet de gronxar,pel sentiment de protecció de lamare, perquè diuen a l’infant queno plori).
OBSERVACIONS
El treball proposat, a tall de re-flexió, convida nois i noies a re-flexionar sobre el fet que potsertenim més coses en comú del quea vegades ens pensem.
PROPOSTES DE TREBALL
Treball comparatiu:
Són cançons molt senzilles, quetots els nens i les nenes podencantar. Es poden aprendre perrepetició de l’exemple de l’educa-dor/a, que les ha de cantar moltsuaument .
Quan es canten, es pot afegir unlleuger moviment de “gronxar”,amb diferents variants que proposil’adult o els propis nens.
Podem afegir petits obstinats rít-mics (els nens de Ghana, per exem-ple, afegirien acompanyamentspicant suaument de mans de ma-nera espontània).
Si tenim alguns instrument de pla-ca (xilòfons) podem acompanyar-les amb bordons (nota bàsica quesona al llarg de tota la cançó) iobstinats amb do i sol.
Aquestes tres cançons de bressol,tot i tenir orígens geogràfics moltallunyats, tenen moltes més cosesen comú que no pas diferències.
7 7
REFERÈNCIA
CD 1 Diversita’t Pista 20 (EMMCan Ponsic).
78
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
Tres i tres (Hongria)Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze (bis)Dotze i tretze, vint-i-cincAi vés qui ho diria? (bis)
(tradicional)
Hung-sai (Xina)Hung-sai és bella i dolça i gentil
Com presseguer que floreix a l’abrilMira els seus llavis tan vermells i tan
viusCom cireres roges d’estiu
(adapt. Enriqueta Anglada)
Navidadau (Bolívia)Navidadau puriminí
Huá, huánacá KusiiñaiNavidadu yuritlai kúAnatañá la kista ni
Navidadau puriminíHuá huánacá kusisiñaiDicha ea tú tana kampí
Belén aru sarañani.(tradicional)
CONFITURA DE TRES CANÇONS
Arreu del móncançó edats recomenades
79
REFERÈNCIA
CD 1 Diversita’t Pista 21 (EMM Can Ponsic).
PROPOSTA DE TREBALL
Es tracta d’aprendre les tres cançons per separat. La “sorpresa” és quees poden cantar totes alhora i la mescla s’enriqueix amb la barreja deritmes i notes de les tres. La didàctica d’aprenentatge de cadascuna potser diversa. En aquesta ocasió, us repesentem un treball rítmic a partirdel text ritmat de les tres cançons:
Tres i tres
La cantem una vegada i aprenem per repetició la cançó o el text rítmic.A continuació, aprenem a picar-la amb percussió corporal seguint lapartitura rítmica següent:
És un cànon que es pot cantar o fer-lo picant en 2, 3 o 4 grups, ambdiferents distribucions espacials: en dues files encarades, fent un triangle,fent un quadrat...
Hung-sai
L’aprenem de manera semblant i la piquem amb claus, triangles o cròtalsi plateret, segons la partitura rítmica següent:
Navidadau
L’aprenem i la piquem amb panderos i caixons o djembé:
Quan les cantem totes tres, en llocde picar tot el ritme de cadascuna,podem afegir alguna pinzelladainstrumental per acompanyar cadamelodia i enriquir-ne la interpre-tació.
Quan els tres grups saben bé cadaritme i cançó podem anar-los so-breposant i organitzar una “torrerítmica” o “torre de tres cançons”.
Aquesta sobreposició de ritmes i/ode melodies fa que els nois i lesnoies experimentin i gaudeixin dela riquesa de la barreja.
OBSERVACIONS
Amb aquest treball exposem quecultures i tradicions aparentmentmolt allunyades, poden conviure,sense perdre cap la pròpia identi-tat.
El fet de poder ser-hi tots i totes,cadascú des del seu lloc, i ser-hialhora, és un exemple viu de con-vivència en la diversitat.
A través de la pràctica coral i ins-trumental, que implica escoltarl’altre/a, van aprenent a tenir unaactitud de respecte mutu.
Però alhora és important no caureen el desarrelament de la culturai tradició pròpies, imprescindiblesper fer-se una identitat dins delgrup (tot i que la interacció ambles altres les farà evolucionar, comha estat al llarg dels segles).
A l’apartat de Més repertori trobeuuna proposta similar, però pensadaper als més petits: Barrigi-barreja.
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
La Rumba que coneixemno és de la Xina ni del Japó (bis)La nostra Rumba de Barcelona
està marejada de voltar el món (bis).La Rumba neix al carrer
filla de Cuba i d’un gitanet (bis).I sa germana que és l’Havanera
viu gronxadeta entre mariners (bis).
Somorrostro, Bon Pastor,Hostafrancs, la Guineueta,Sans, Carmelo, Guinardó,Poble Sec, Barceloneta.Meridiana, Hospitalet,
Sant Adrià, Verdum, Roquetes,Vall d’Hebron, les Corts, Sagrera,
Horta, Coll, Trinitat Vella.
La nena té un ritme inquietpenja el compàs i belluga els peus (bis).
I sa família de ritmes guaposviuen contents a l’estranger (bis).
La Rumba neix al carrer
filla de Cuba i d’un gitanet (bis).I sa germana que és l’Havanera
viu gronxadeta entre mariners (bis).
El Candombe a l’Uruguai,la Milonga és argentina,
el Bolero mexicài la Plena que és boricua.
Fabricant l’Uauancóque és un ritme de New York,
neix un boogaloo simpàticque és el ritme més mafiós.
Somorrostro, Bon Pastor...... Trinitat Vella.
Camp de l’Arpa, Montjuïc,Born, la Mina i Sant Andreu,el Morrot per allà Can Tunis,
Zona Franca i Poblenou,Santa Eulàlia, Casc Antic,Clot, el port i la Verneda.Gràcia rei de tots els barris
de la festa i del sabor
LA RUMBA DE BARCELONA (Gato Pérez)
Europa - Catalunyacançó / audició edats recomenades
“mestissa”: un immigrant argentíque arriba a Barcelona amb quinzeanys i que “aunque no sea moreno”(vegeu Més repertori), aconsegueixser un dels grans noms de la rumbacatalana.
OBSERVACIONS
La vida de Gato Pérez és un bonexemple de trajectòria migratòriapositiva i el podem utilitzar dereferent o de model positiu.
A part d’altres peces de Gato Pérez(vegeu fitxa de Gitanitos y morenos)que permeten un treball similar,val la pena treballar altres autorsde la rumba, i especialment ferreferència a algunes de les versionsd’Els Manolos (El meu avi, perexemple, que representa la fusióentre havanera i rumba).
PROPOSTA DE TREBALL
A partir d’una primera audició dela cançó, degudament contextua-litzada, en proposem l’aprenen-tatge utilitzant la lletra com areferència. I, a partir d’aquí, tenimdiferents possibilitats de reflexió:la primera, precisament, sobre elmestissatge que fa possible la rum-ba i que explica la lletra de lacançó. Podem fer un petit treballde recerca per conèixer els diferentsritmes que cita Gato Pérez i d’onprovenen, buscar-ne exemples ifer-ne audicions... I, sobretot, ob-servar com del contacte de dife-rents cultures musicals, n’apareixuna cosa tan bonica com la rumba,“marejada de voltar el món”.
Una altra possibilitat és fer untreball de recerca sobre Gato Pérezi veure com una figura també
80
REFERÈNCIA
CD El gato vive...de Gato Pérez(Discogràfica Hispavox).
Aquesta cançó ens sembla espe-cialment interessant no només perrecuperar la figura del Gato Pérez,un dels grans rumberos del nostrepaís tot i no ser gitano, sinó tambéper com explica l’origen divers imestís d’una música tan represen-tativa del nostre país i, més con-cretament, de Barcelona.
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
MESTISSATGES MUSICALS
Arreu del mónaudició edats recomenades
Aquesta activitat és una audicióde fragments de músiques quesón exemple de fusió i mestissatge.
Les cançons que proposem són lessegüents:
n Bésame mucho de Marc Miralta:la melodia del conegut bolero,amb un arranjament de jazz fla-menc proposat pel bateria i per-cussionista català. [Marc Miralta:New York Flamenco Reunion].
n Travieso, d’Omar Sosa: fusió dejazz amb ritme afro-cubà i rap,d’Omar Sosa. [Omar Sosa: Freeroots].
n Gujo bushi, de Radio Tarifa: arran-jament d’una cançó tradicionaldel Japó, amb melodia i acom-panyament orientals, però ambcaràcter marcadament flamenc[Radio Tarifa: Cruzando el río].
n El desembre congelat, del Catalo-nia Jazz Quartet: la nadala po-pular catalana, amb un arranja-ment de jazz. [Catalonia JazzQuartet i altres: Jazz a Catalunya].
n Fábula del hombre lobo y la mujerpantera, de La Cabra Mecánica:pasdoble-ranxera pop amb veud’aire flamenc [La Cabra Mecánica:Vestidos de domingo].
n Walkin’ del New York Ska-jazzEnsemble: versió ska jazz del’estàndard de Carpenter. [NewYork Ska-jazz Ensemble:].
n Ay morena, de Raimundo Ama-dor: rock’n roll amb “cierres”,escales i guitarra flamencs, tor-nada rumbera i acompanyamentde guitarra de blues amb lacol·laboració del gran B.B. King.
REFERÈNCIES
Bésame mucho, Marc Miralta: NewYork Flamenco Reunion (2000).
Travieso, Omar Sosa: Free roots(1997 - OTA Records).
Gujo bushi , Radio Tarifa: Cruzandoel río (2000 - BMG Ariola).
El desembre congelat, Catalonia JazzQuartet: Jazz a Catalunya (1996 -PDI).
Fábula del hombre lobo y la mujerpantera, La Cabra Mecánica: Vesti-dos de domingo (2001 - Dro EstWest).
Walkin’, New York Ska-jazz Ensem-ble: Low Blow (1996 - Grover Re-cords).
Ay morena, Raimundo Amador:Gerundina (1995 - MCA).
PROPOSTA DE TREBALL
L’activitat, a partir d’aquesta audi-ció, té com a objectiu reconèixerles fusions fruit de mestissatges idesprés reflexionar-hi. Per aixòproposem la realització d’una fitxa-joc en la qual els nois i les noieshan de relacionar els fragments(enumerats per l’ordre en què sesenten) amb una explicació sobrequin tipus de mestissatge repre-senten. Evidentment, la intencióés que sigui una activitat divertida,fins i tot podem organitzar unaespècie de concurs per veure quin’endevina més... Proposem unaprimera audició de tots els frag-ments (evidentment desordenats),sense cap comentari per no donarpistes i, després, de cada fragment.La segona part de l’activitat con-sisteix a comentar els fragments ique cadascú proposi un mestissat-ge musical concret. I, evidentment,si ens veiem amb cor de crear elnostre propi mestissatge... enda-vant!
OBSERVACIONS
Aquí només fem una proposta dediferents músiques, en les que hemprimat les fusions d’estil per sobrede mestissatges més temàtics. Pot-ser tindrien un grau de dificultatinferior a l’hora de l’anàlisi altrestipus de proposta: música rai enfrancès, cançons catalanes en unaaltra llengua, participació de mú-sics o cantants de diferents païsosen un mateix projecte musical...Cadascú pot fer la seva proposta.
8 1
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
LA FIRA / SIMI YADEH (popularitzada)
Àsia - Israeldansa edats recomenades
La fira
Cada vegada més animadaCrida la fira fora el carrer.
Totes les noies, compren cofoiesGrans coloraines al mercader.
Blau, groc, verd i vermellEl bon home va venent.
Blau, groc, verd i vermellI les noies van comprant.
(popularitzada)
Simi Yadeh
Simi Yadeh, al yad’i,Ani shel at, ve’ at sheli.
Simi yadeh, al yad’i,Ani sel at, ve’at sheli.
Hey, hey, Galia,Bat hakim yefefiya.
Hey, hey, Galia,Bat hakim yefefiya.
(popular d’Israel)
82
REFERÈNCIA
CD 1 Diversita’t Pista 22 (EMMCan Ponsic).
PROPOSTA DE TREBALL
En aquest cas, proposem bàsica-ment un treball de tipus compara-tiu, a partir de les dues versions(l’original en hebreu, i la versióen català). Podem treballar primerla versió en català, habitual en elsrepertoris, i després ensenyar laversió en hebreu per observar comla nostra cultura (com totes) repinfluències molt diverses (potserno ens havíem plantejat mai quetinguéssim popularitzades cançonsd’aquest origen, oi?).
És una dansa de rotllana6. Comen-cem fent una rotllana agafats dela mà. Durant la primera part dela cançó (fins al mercader), marxemcap a l’esquerre fent el pas següent:donem un cop a terra amb el peuesquerre, el peu dret creua perdavant l’esquerre; el peu esquerraes trasllada cap a l’esquerra, i elpeu dret, ara, creua per darreral’esquerre. I així successivament.
Quan passem el peu dret per da-vant o per darrere de l’esquerra,hem de flexionar lleugerament elsgenolls. Convé donar el primercop amb el peu esquerre, que hade coincidir amb la primera síl·la-ba de cada vers. Quan ja surt elpas, podem acompanyar-la amb
6 Apresa de Toni Jiménez en un curs de l’Escola de cançó.
83
OBSERVACIONS
La versió en hebreu ens permetfer un treball lingüístic i, a més,introduir reflexions i aproximacionssobre aquesta cultura. Amb elsmés grans potser també ens podriaservir per parlar sobre el conflictede Pròxim Orient però, en tot cas,s’ha de vigilar molt quin tracta-ment es fa: donar visions simplistes(de bons i dolents) col·lectivitza-dores (de tots els jueus o tots elspalestins) pot portar-nos a fer judicisde valors basant-nos en prejudicis.En tot cas, cal reflexionar sobre lacomplexitat del conflicte, l’exis-tència d’interessos internacionals,la irresponsabilitat d’algunes acti-tuds, el patiment de la població,les situacions que generen algunscomportaments, etc.
una lleugera torsió del cos cap ala dreta o a l’esquerra seguint elmoviment dels peus.
=noi =noia =parella amb la mà agafada, mirant endavant =parella encarada amb les mans agafades =posició “V” =posició “W”
=desplaçament lateral cap a la dreta =lateral cap a l’esquerra =endavant i enrere =primer camí endavant i segon enrere =diagonals
=volta cap a la dreta sobre si mateix =peu dret =peu esquerre =sense peso o =donant un cop (accent) =pas de córrer (lleuger)
=salt sobre el peu dret =salt en peus junts o =creuar per darrere o =creuar per davant o =arrossegar el peu =picar de mans
A la segona part (quan diu blau,groc, verd...), tothom avança capal centre fent passos saltats i, si-multàniament, aixequem els bra-ços fins que ens trobem al migamb els braços alçats. Desprésanem retrocedint cap a la posicióinicial fent el mateix pas i abaixantels braços a poc a poc.
Podem anar repetint la dansa, cadavegada més ràpid. En acabar ladansa, queden les mans agafadesi baixes, i fem una petita reverènciaamb el cap.
Podem aprofitar que la lletra encatalà parla de colors, per in-cloure’ls en la coreografia: podempreparar un vestuari amb aquestscolors o portar agafats a les mansmocadors..., pot donar un efectevisual molt bonic.
44
2X
44
2X
3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 163 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
L’INVERNO L’È PASSATO / CUCUT I LA GUIMBARDA (popularitzada)
Europa - Suïssa (Ticino)cançó edats recomenades
L’inverno l’è passato
L’inverno l’è passato, l’aprile non c’è più,è ritornato il maggio col canto del cucù.
Cucù, cucù, l’aprile non c’è piùè ritornato il maggio col canto del cucù.
Lassù per le montagne la neve no c’è più,comincia a far’il nido il povero cucù.
Cucù, cucù...
La bella alla finestra la guarda in su e in giù,aspetta il fidanzato al canto del cucù.
Cucù, cucù...
Te l’ho pur sempre detto che maggio ha la virtùdi far sentir l’amore al canto del cucù.
Cucù, cucù...
Cucut i la guimbarda
Cucut i la guimbarda covaven en un niu,guimbarda ja n’és morta, cucut encara és viu.
Cucut, cucut, covaven en un niu,guimbarda ja n’és morta, cucut encara és viu.
Cucut ets au molt bella però no saps de cantar,jo sóc la mallerenga i encara et vull guanyar.
Cucut, cucut, però no sap de cantar,jo sóc la mallerenga i encara et vull guanyar.
Si a dalt de la muntanya el cucut ha cantat,tindrem la tarda eixuta i el “dematí” mullat.
Cucut, cucut, el cucut ha cantat,tindrem la tarda eixuta i el “dematí” mullat.
84
PROPOSTA DE TREBALL
És una molt bona ocasió de fer untreball de tipus comparatiu a partird’una cançó. La cançó original éspopular de la zona de Ticino (Suïssaitaliana), i la versió en català éshabitual dels repertoris de cantinfantil. És indiferent quina versióaprenem abans: si els nens ja co-neixen Cucut i la guimbarda, es potensenyar la versió italiana sensefer-hi cap referència i que siguinells mateixos els que s’adonin dela coincidència. Si no coneixenCucut i la guimbarda, podem co-mençar directament per la versióen italià, que pot ser més atractivapel fet d’estar en una altra llengua,i després observar la coincidènciaamb la cançó en català.
En tot cas, val la pena reflexionarsobre els intercanvis que es pro-dueixen entre les cultures, nonomés amb relació a la música o
a les cançons, sinó també a d’altrescoses. A partir d’aquí, podem pro-posar de buscar altres “préstecs”que trobem en la nostra cultura oen d’altres: trobar cançons en catalàprocedents d’altres països o zonesamb altres llengües fent una petitarecerca en cançoners, veure si tro-bem cançons catalanes traduïdesa altres llengües, etc. Pot ser unabona ocasió per treballar tambépréstecs lingüístics (a l’escola, encoordinació amb l’àrea de llengua),influències d’art, tecnològiques(amb l’àrea de socials), etc.
Evidentment, la versió en italiàtambé ens permet fer un treballlingüístic: fonètic, lèxic, d’estruc-tures... I també utilitzar la cançóper introduir una recollida d’in-formació sobre la zona de Ticino(als Alps, de llengua italiana i queentra dins d’Itàlia però pertany aSuïssa), Itàlia i Suïssa, etc.
85
REFERÈNCIA
CD 1 Diversita’t Pista 23 (EMMCan Ponsic).
