acta sessiÓ de plemedia.seu-e.cat/acteca/823840003/2013/9ac244c7-7839-42f6...2013/12/17 · s fan...
TRANSCRIPT
ADNSSQ-03b
ACT
NúmCaràDataConsAixe
RELA
PRE
Mont
TA SESSIÓ
mero: àcter: a: stitució:
ecament:
ACIÓ DE M
Assistent
MontserraEdelmiro BAntoni RuMiriam CaJosep AntMercè ValElisabeth Àlex BrossAlbert FalgAnna CanHelena CrAntoni ReSílvia PeraJaume CoDavid SánMarta BaldAnna Tuà
Absents s
Cap
Absents a
Cap
SIDENT
tserrat Mun
Ó DE PLE
20130000Extraordin17 de des19:10 20:05
MEMBRES
ts
at Mundi i MBalboa Blaneda Fernàn
asaramona toni Delgadollès CoromiOliveras i Jsa Enrique gueras Cuaes i Urbano
ruz Gallach bolleda Calalta i Valdív
ols Petit nchez Mancdrich CaselSantos
sense justi
amb justific
ndi i Mas.
014 nària sembre de 2
CORPORA
Mas nco ndez Massana o Rivera nas orba
atrecasas o
lendario via
cebo les
ificació
cació
2013
ATIUS
CIU CIU CIU CIU CIU CIU JUNTS-AMJUNTS-AMJUNTS-AMJUNTS-AMJUNTS-AMPSC-PM PSC-PM PP PP ICV-EUiA-ICV-EUiA-
M M M M M
-E -E
1/23
2/23
SECRETARIA
Helena Muñoz Amorós.
QUÒRUM
Es verifica afirmativament el quòrum d’assistència a l’inici de la sessió i es manté durant el seu transcurs.
El Sr. David Sánchez, s’incorpora a la sessió a les 19:46 hores, durant les deliberacions de l’únic punt de l’ordre del dia.
CONVOCATÒRIA
Primera.
ASSUMPTES CONEGUTS
1. Resolució a les al·legacions i aprovació definitiva de la modificació de les Ordenances Fiscals de l'exercici 2014.
ANTECEDENTS DE FET Atès el que disposa el Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la LIei d’Hisendes Locals en els seus articles 15 al 19 sobre el procediment per a l’aprovació i modificació de les Ordenances Fiscals reguladores dels tributs locals.
Vistes les al·legacions presentades pels grups municipals de Iniciativa per Catalunya Verds, Junts per Sant Quirze A-M i per la Cambra de Comerç i de la Indústria de Sabadell, la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca i per la delegació comarcal de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa Catalunya contra l’aprovació provisional de les modificacions de les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2014.
Vist l’informe de la Intervenció municipal.
FONAMENTS DE DRET
- Articles 15 a 27 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text Refós de la LIei Reguladora de les Hisendes Locals.
I Al·legacions formulades pel grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds. 1.- Al·legació Primera. Fixació de terminis mensuals de pagament dels impostos. L’Ordenança General manté els quatre terminis de pagament en voluntària del tribut de quota més elevada, el Impost sobre Béns Immobles, amb l’ànim de facilitar l’esforç dels contribuents que s’acullin a la modalitat de pagament domiciliat. Tanmateix el fraccionament mensual dels impostos – no es concreta a la proposta però s’entén que es refereix als de padró – representaria importants canvis al calendari fiscal, afectat també pel calendari de l‘Organisme de Recaptació de la Diputació en relació al Impost sobre Activitats Econòmiques, i un augment de la complexitat en la seva gestió que ho fan desaconsellable.
2.1.- difer Malgde le El puel paTribuaixí c SalvaSubv Coml’exp 2.2.- Quanreglad’abri seg 3.- Abene Al·legaport S’entpotesl’articsistecom Quanper rRegu II Al· 1.- AImpo Malgde 20
Al·legaciórents figure
grat la propoes Ordenanc
unt de partidagament d’utària, que scom les con
ada en el svencions, pa
mptant amb edient dels
Al·legació
n a la reducamentària eril, Regulad
güents del T
Al·legació teficis fisca
ga la recurtacions a la
tén que el stat d’autoocle 3 de la Lma tributars’informà a
n a la valorregular el seuladora de l
legacions fo
Al·legació post sobre B
grat la propo014, pot se
ó segona. es impositi
osta no sigces Fiscals
da d’aquestimpostos psotmet a rendonacions
seu cas aquarticularme
aquestes Pressupos
ó segona. C
cció de la ten matèria tora de les B
Text Refós d
tercera. Elils a la taxa
rrent la cona deixalleria
mecanismorganitzacióLlei 58/2003i espanyol,
a l’expedien
ració de leseu règim enles Hisende
ormulades p
primera. AdBéns Immo
osta no sigr objecte d’
Atorgamenives a famí
ui pròpiamede 2014, e
ta proposta er tal de nserva de lleo quitances
uesta prohibnt en allò re
limitacionsstos.
Concessió
axa per llicributària, taBases del Rde la Llei Re
minació dea d’escomb
nveniència municipal a
me per portó de la Co3 General Tdons es trat de l’any a
s aportacionn els termeses Locals.
pel grup mu
dquisició dobles.
ui pròpiameestudi.
nt de subvílies en situ
ent una al·lees fan las co
hauria de so contrave
ei els benefs de deutes
bició, s’haurelatiu al règ
s, la qüesti
de benefic
cència d’actal com reconRègim Locaeguladora d
el requisit braries.
de no vinca l’ús de la
tar el controrporació, i Tributària qacta d’una nterior.
ns, la Corpos dels article
unicipal de J
el comprom
ent una al·le
vencions puació econ
egació a l’eonsideracion
ser el de la nir l’article ficis, les deds tributaris.
ria de compim de conc
ó s’hauria
cis fiscals a
ivitats, la Cneix l’articleal, aplicablede les Hisen
d’ús de la
cular el gatargeta VIP
rol de les que l’ús d
ue consagreina tècnic
oració dispes 15 i segü
Junts per S
mís de red
egació a l’e
per facilitanòmica prec
expedient dns que seg
impossibilit8 de la Lle
duccions i e
plir la LIei 3essió direct
de plantej
a la taxa d’a
Corporació de 106.2 de e en els termndes Locals
a targeta V
audiment deP.
aportacionsde la targera la igualtaca d’accés g
osa de poteüents del T
Sant Quirze
uir el coefi
expedient d
ar el pagamcària.
e les modifueixen.
tat de subveei 58/2003 els incentius
38/2003 Geta.
jar en el m
activitats.
disposa de la Llei 7/19
mes dels ars.
VIP per a l’a
e bonificaci
s entra dineta VIP no at com a prigeneral i gr
estat reglamext Refós d
A-M.
icient del ti
e les modif
3/23
ment de
ficacions
encionar General
s fiscals,
neral de
marc de
potestat 85, de 2
rticles 15
accés a
ions per
ns de la vulnera
ncipi del ratuït, tal
mentària de la Llei
ipus del
ficacions
4/23
Cal tenir en compte però l’article 8 de la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, de mesures tributàries, en virtut del qual s’amplia el termini d’aplicació del Reial Decret - Llei 20/2011. Per tant, si no hi ha canvis, el 2014 i el 2015 es continuarà aplicant un tipus de gravamen incrementat un sis per cent als immobles d’ús no residencial i als immobles residencials que pertanyin a la meitat amb major valor cadastral del conjunt dels immobles del municipi que tinguin dit ús. 2.- Al·legació segona. Creació d’una Comissió per a la modificació de les Ordenances Fiscals per a la implantació de beneficis fiscals que fomentin l’atenció a les persones, l’ocupació i la sostenibilitat. Com ja s’ha exposat, l’article 4.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, atorga els municipis la potestat reglamentària i d’autoorganització. La Comissió informativa ordinària ja analitza les propostes de modificacions de les Ordenances Fiscals.
3.- Al·legació tercera. Suspensió cautelar del cobrament del Impost sobre el Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana en determinats supòsits de desnonaments, dacions en pagament i processos d’execucions hipotecàries. Primer.- Malgrat la proposta no sigui pròpiament una al·legació a l’expedient de les modificacions de 2014, es considera que la suspensió plantejaria dues vies possibles: a) Suspensió de la pràctica de les liquidacions Aquesta suspensió trobaria les limitacions – tal com es va informar amb motiu de la moció esmentada a l’al·legació – de l’article 8 de la Llei 58/2003 General Tributària. Aquest article regula que la reserva de llei afecta, entre altres matèries, a les següents:
- La delimitació del fet imposable i de la meritació.
- L’establiment, modificació, supressió i pròrroga d’exempcions, reduccions, bonificacions, deduccions i demés beneficis o incentius fiscals.
- La condonació de deutes i sancions tributàries i la concessió de quitances i esperes.
b) Suspensió de les actuacions per al cobrament de les liquidacions ja practicades Aquesta mesura entraria en col·lisió amb les funcions que l’article 196.1 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals atribueix les tresoreries de les entitats locals, concretament amb la de recaptar els drets. Segon.- Davant els casos d’execucions hipotecàries que s’han plantejat fins ara i tenint en compte les limitacions normatives esmentades, el criteri que s’està seguint des dels Serveis Econòmics és el d’estudiar l’arrel del problema, és a dir, dirimir si reialment es produeix el fet imposable. Donada l’evolució del mercat immobiliari, aquest impost venia liquidant-se en base a la presumpció iuris tantum de que a tota transmissió s’estava manifestant un augment de valor i per tant s’estava produint un guany.
Els ds’ha consexecen pincreimpo 4.1- padr Resumuni 4.2- Adels L’artipossbonifdomiseu p L’estcons 5.- Aa be Resumuni 6.- Atemp D’acRègiserveincor III AlCamSabacoma 1.- Aemp
darrers anystrancat. É
seqüència dcutats, tant lagament o
ement de vosable.
Al·legació ró.
ulta d’aplicaicipal d’Inici
Al·legació tributs de
icle 9 del Tsibilitat de qficació de ficiliïn els depagament.
tudi d’aquesideracions
Al·legació Cneficis fisc
ulta d’aplicaicipal d’Inici
Al·legació sporal o per
ord amb l’am Local, qei tècnics prporació del
l·legacions mbra de la adell, el Coarcal de la P
Al·legació reses.
s s’ha produÉs per aqude les exela del momede l’execu
valor dels te
Quarta. F
ació l’argumiativa per C
Quarta. Bopadró.
Text Refós que els ajufins el cinc eutes tributa
esta possibfetes amb m
Cinquena. Ecals.
ació la fonaiativa per C
sisena. Carmanent de
article 106.2ue atorga e
poden estudls canvis pr
formuladesPropietat
nsell IntersPatronal de
primera. D
uït però un uesta raó ecucions hient de la coció. Si aquerrenys, no
ixació de
mentació juCatalunya Ve
onificació d
de la LIei ntaments, per cent d
aris de ven
ilitat hauriamotiu de la
Eliminació
amentació jCatalunya Ve
nvis a la rel domini p
2 de la Lleiels municipdiar la convroposats.
s per la CaUrbana deectorial d’E
e la Petita i M
Demanda g
canvi dràstque per apotecàries
ompravendaestes taxac
o es liquida
terminis m
urídica de lerds.
del tres pe
Reguladormitjançant de les quotnciment per
a de tenir eprimera al·l
de l’obliga
jurídica de erds.
redacció deúblic.
i 7/1985, deis la potest
veniència de
ambra de Ce Sabadell
Empresaris dMitjana Em
genèrica s
tic en aquesa les liquid
s’està dema com la reacions acreda el tribut p
mensuals d
a primera
r cent de la
ra de les Hles Ordenates en favoiòdic a una
en comptelegació pres
atorietat de
la tercera
e les tarife
e 2 d’abril, tat reglamee modificar
Comerç i dei Comarc
de Sabadepresa Cata
sobre la cà
st sector i adacions de manant la alitzada am
diten que noper falta de
de pagame
al·legació f
a quota en
Hisendes Loances Fiscaor dels subja entitat fina
, entre d’asentada pe
e la targeta
al·legació f
es de la Ta
Reguladorantària en m
r les tarifes
e la Indústca, el Centll i Comarcalunya
àrrega fisc
aquesta preles transm
taxació demb motiu de o ha tingut e realització
ent dels tri
formulada p
el pagame
ocals conteals, establejectes pass
ancera o av
altres aspecr aquest int
a VIP per a
formulada p
axa per l’oc
a de les Bamatèria tribu
d’aquesta
tria de Sabtre Metal·lúa i per la d
cal a partic
5/23
sumpció missions els béns
la dació lloc cap
ó del fet
buts de
pel grup
ent únic
empla la eixin una sius que vancin el
ctes, les teressat.
a l’accés
pel grup
cupació
ases del utària, el taxa i la
badell, la úrgic de elegació
culars i
6/23
La manca de concreció de l’al·legació impossibilita un pronunciament reglamentari. 2.- Al·legació segona. Establiment de mesures per a la promoció d’activitats econòmiques al municipi. Aquesta possibilitat queda sotmesa a criteri de la Corporació, que disposa de potestat reglamentària en matèria tributària, tal com reconeix l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, subordinada en aquest àmbit a allò previst als articles 15 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. 3.1- Al·legació tercera. Demanda de compensació pels increments de l’IBI. Aquesta possibilitat queda sotmesa a criteri de la Corporació, que disposa de potestat reglamentària en matèria tributària, tal com reconeix l’article 106.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, subordinada en aquest àmbit a allò previst als articles 15 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. 3.2- Al·legació tercera. Demanda de mesures relatives al Impost sobre el Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa. Primer.- Tal com ja s’ha exposat amb motiu de l’al·legació tercera presentada pel grup municipal de Junts per Sant Quirze A-M, l’evolució del mercat immobiliari ha posat de manifest la necessitat de fer una anàlisi detallada dels articles 104 a 107 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. El primer requisit per a la liquidació del impost és la concurrència del fet imposable, és a dir, la existència del increment de valor dels terrenys posat de manifest per la transmissió de la propietat o dels drets sobre els terrenys de naturalesa urbana. Segon.- Aquest impost venia liquidant-se en base a la presumpció iuris tantum de que a tota transmissió s’estava manifestant un augment de valor i per tant s’estava produint el fet imposable. Els darrers anys s’ha produït però un canvi dràstic al sector immobiliari i aquesta presumpció pot trencar-se mitjançant taxacions contradictòries. Si aquestes taxacions acrediten que no ha tingut lloc cap increment de valor dels terrenys en el lapse de temps entre les dues transmissions, no es donaria la realització del fet imposable. Aquest criteri defensat per resolucions judicials recents ja s’està aplicant per aquest Ajuntament, amb les garanties que les diferents interpretacions existents sobre la matèria aconsellen adoptar.
DISPOSICIÓ
S’adopta l’acord següent: Primer.- Desestimar les al·legacions presentades pels grups municipals de Iniciativa per Catalunya Verds, Junts per Sant Quirze A-M i per la Cambra de Comerç i de la Indústria de Sabadell, la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca i per la delegació comarcal de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa Catalunya contra l’aprovació provisional de les modificacions de les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2014.
Segoefectposs TercOrde1 de
QuarOrdeallò qmatè
Delib L’alc Bon
En eresolFisca
El se Molte
No. Nconv
L’alc Qui h
El se Ho h
Porte2014Es vqual
Va pAM,
on.- Estudiates d’atorga
sibles benef
cer.- Publicenances Fis
gener de 2
rt.- Trametenances Fisque preveu èria d’Hisen
beracions
caldessa de
vespre a to
el Ple extralució a les als de l'exer
enyor Jose
es gràcies,
No s’ha devocar en els
caldessa de
ha sigut?
enyor Jose
ha preguntat
em, així, la4. Aquestesa obrir un phan estat p
presentar ali dins de te
ar els sistemar les bonificis fiscals a
car aquest scals en el B2014 i regira
tre aquest scals al Depl’art. 2.) dedes Locals
eclara:
ots i a totes.
ordinari d’aal·legacion
rcici 2014.
ep Antoni D
i bona tarda
votar la urs terminis pr
eclara:
ep Antoni D
t, només.
a proposta s van ser apperíode d’inpresentades
·legacions ermini —to
mes de còmficacions aa la taxa pe
acord defButlletí Ofican mentre n
acord d’apartament d
el Decret 94als Departa
avui 17 de ns i aprova
Delgado Riv
a.
rgència. Vareceptius i..
Delgado Riv
d’aprovacióprovades innformació ps les al·lega
el Grup mut i que ens
mput de les a la taxa peer llicències
finitiu i el cial de la Prno s’acordi l
aprovació de Governa7/1994, de aments de G
desembre ció definitiv
vera declar
a ser urgent.
vera declar
ó definitiva nicialment epública que acions, dive
unicipal d’ICs va arribar
aportacioner la recolld’activitats
text íntegrovíncia, lesa seva mod
definitiva dació de la G
21 de febreGovernació
portem comva de la m
ra:
t la Informa
ra:
de les orden la sessió
va cloure erses al·lega
CV, també r per correu
s a la deixalida d’esco
s.
re de la ms quals entrdificació o d
de les moGeneralitat, der, d’assignaó i d’Econom
m a punt nodificació d
ativa prèvia
denances f plenària de
el dia 7 de acions, per t
el Grup muu administra
alleria munimbraries, a
modificació aran en vig
derogació.
odificacions de conformació de fun
mia i Financ
número 1, i de les Orde
, però el P
fiscals de lel dia 29 d’desembre, tres al·lega
unicipal de atiu, i en un
7/23
cipal als així com
de les gor el dia
de les mitat amb
cions en ces.
únic, la enances
le es va
l’exercici ’octubre. dins del nts.
JUNTS-n primer
8/23
tràmit d’informe per part de la Intervenció, que es va fer, no es comptava, però va arribar dins de termini—, van presentar al·legacions, també, un conjunt d’entitats —tals que...—: la Cambra de Comerç i de la Indústria de Sabadell, la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca, el Centre Metal·lúrgic de Sabadell, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca, i la delegació comarcal de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya.
Aquestes al·legacions han estat analitzades pels serveis municipals, han estat informades pel senyor interventor, debatudes en el Govern; i la proposta que portem aquí és en el sentit —ja ho avanço— de desestimar —com també havíem dit, per una altra banda, en la Comissió Informativa—, desestimar, totes elles, si bé en una d’elles sí que establiríem —en una i mitja, en dues— establirem, com diré més endavant, una petita matisació.
Llavors, entraríem a analitzar cada una d’elles per separat.
Començant per ordre d’aparició —diguem— per les presentades pel grup Iniciativa per Catalunya Verds, la primera de les quals és la fixació de terminis mensuals de pagament dels impostos.
Iniciativa que ja havia tingut lloc, o ja s’havia proposat, i plantejat i debatut en algun altre exercici —i en aquest també— per part d’algun altre grup; que he de reconèixer que es va rebre amb una gran simpatia per part del Govern i la vam analitzar amb un esperit constructiu si era per bé, si beneficiava la gent, si no hi havia inconvenients, diguem, de la burocràcia, de la tramitació tributària municipal, no teníem cap inconvenient en haver-ho adoptat, en haver-la adoptat, però —com diu l’interventor en el seu Informe i com hem arribat a la conclusió en debats que hem tingut al respecte— sembla que no és ni viable ni necessari; que causaria més inconvenient que benefici —inclús als contribuents—.
Si us sembla, faríem això: ja anuncio cada al·legació i el senyor interventor ens dóna nota de... —crec que s’havia fet així altres vegades— del seu Informe respecte d’aquella al·legació?
L’alcaldessa declara: Les fem totes seguides.
El senyor Josep Antoni Delgado Rivera declara:
De fet, és el que jo deia.
De la primera jo ja he dit, i ara l’informa jurídic seria:
El senyor interventor declara: Sí, a veure. La primera al·legació també la planteja el grup de Junts per Sant Quirze.
A veure, tècnicament s’ha analitzat els pros i els contres. Aleshores, trobem dificultat en l’elaboració dels padrons. Concretament amb el padró d’IBI, que és la figura tributària amb més pes econòmic, perquè no el tenim abans de l’1 de març, normalment.
Per tmes ens eQue
I desbaladfracccontrcomp
Per fracc
Despd’ato
I aqucas, despde sdirecd’inte
Despa la c
I aqumargvirtutestudtecni
I la temunia la t Això meravista I, sí contrI aqupodrvolgu El se
tant, faríem de desembelabora i eells tenen l
sprés, hi hdí—, que écions; aleshribuents, peporta.
tant, analitzcions de l’IB
prés, una seorgament d’
uí, en l’Infors’hauria d
prés, tambésubvencionsctes—, aleserès genera
prés, la segconcessió d
uí, doncs, lge d’actuact de la potediar i planicoeconòmi
ercera al·legicipal al·legtaxa de reco
ja es va plament tècni jurídic, con
que tambérolaran, o quí, en aqueien ser... Acués aplicar
enyor Jose
una mena bre i això pns gestionaes seves da
ha un altre és la possibhores passerquè un so
zats els elBI, considere
egona al·leguna sèrie d
rme d’Interve tractar e, que s’haus, que és shores, s’haal, o de raó
gona al·legade beneficis
’Informe, sció ample pestat reglamntejar sempcs dels estu
gació del pant i és la rollida d’esc
antejar, tamca, i, per ta
nsiderant qu
é es planteue es mesust cas, tamctualment hsegons es
ep Antoni D
de liquidacpodria compa la Diputacates i, clar,
aspecte, jbilitat que esaria a exeol impagam
ements, i tem que el s
gació del pre subvencio
venció, es pen matèria ria de concuna llei r
auria de tesocial, en e
ació... Hi has fiscals a la
implement,erquè, trac
mentària quepre, evidenudis de cos
rimer al·legrelativa a l’úombraries.
mbé, l’any aant, doncs, ue és una e
ejava un alturaran, per
mbé hi ha llihi ha un sistconsideri op
Delgado Riv
ions a comportar certs ció, que és les hem de
ja pròpiamees produís uecutiva. I aent conduir
tenint en csistema actu
rimer al·legaons a famíl
planteja divede pressu
ciliar la intenrestrictiva —enir cura eel seu cas.
avia una sega taxa d’acti
reprodueixctant-se d’ue té la Corpntment, dotos.
ant, també,ús de la targ
anterior. L’úaquí la Inte
eina d’accés
tre aspectetal de deterbertat de rètema. Podriportú.
vera declar
pte subjecteproblemesel de l’Imp
e fer coincid
ent de recun impagamaixò podriaria a la via e
compte queual és prou
ant, és a diies que es t
erses qüestpostos mésnció amb le—i més enspecialmen
gona part divitats.
x la normatna taxa i nporació, quencs, conci
, crec recorgeta VIP pe
ús de la targervenció nos universal i
e que és erminar la coègim per paia ser un alt
ra:
es a una liqs. A banda post d’Activdir amb les n
aptació —qment de qua ser contrexecutiva, a
e ja avui ensatisfactori
r, d’Iniciativtrobin en sit
tions: una, s que d’ord
es possibilitan els casont del comp
de la segona
tiva en el sno pas d’une té el Munliant això
rdar que la per a l’accés
geta es cono es manifesi gratuït.
el relatiu alsoncessió d’aart de la Cotre per raó
quidació deftenim el pa
vitats Econònostres.
que tampocualsevol d’araproduent amb tot el q
n dia tenim.
va és la relatuacions pre
que això, edenances fats que dónos de subvpliment del
a al·legació
sentit que hn impost, donicipi, doncsamb els i
planteja l’alals benefici
nsidera unasta des del
s elementsaquesta bonorporació. Éde pes, o e
9/23
finitiva al adró que òmiques.
c no és aquestes
per als que això
m quatre
ativa a la ecàries.
en el seu fiscals; i na la Llei vencions principi
ó relativa
hi ha un oncs, en s, es pot informes
tre Grup is fiscals
a qüestió punt de
que es nificació. És a dir, el que es
10/23
... de les al·legacions del primer al·legant. Queda... La segona, que és on m’havia quedat abans, era la de les subvencions. Clar, es proposa per facilitar el pagament de diferents figures impositives. No són subvencions per pal·liar la situació de penúria econòmica d’algunes famílies, sinó subvencions per pagar diferents figures impositives, que és el que —com ha dit l’interventor, i hi estem d’acord— entraria a fregar amb la il·legalitat, i per això no ho podem fer; i entenem que el tema de subvencions, també, s’està debatent i es debatrà en Seu de tramitació de pressupost de l’exercici. Pel que fa a l’al·legació de concessió de beneficis fiscals a la taxa d’activitats, que és una al·legació que, també —reprodueixo—, també presenta els tercers al·legants: la Cambra de Comerç de Sabadell, etc., no s’ha trobat, la veritat, una fórmula que ens hagi acabat d’agradar, tot i estar d’acord amb l’interès que vostès tenen —senyors d’Iniciativa— quan la proposen. També he de dir que és una taxa —la taxa d’activitats— la meritació de la qual no es del dia 1 de gener, sinó quan es demana l’apertura, o la modificació de condicions, o el trasllat del negoci de què es tracti. Per tant, com que tenim un mateix interès amb vostès i amb tots els grups, entenc jo, de la Corporació de fomentar l’activitat econòmica en el Municipi, estem oberts des d’allà mateix, des de començament de l’exercici, buscar alguna fórmula d’incentiu fiscal a la taxa d’activitats que es podrà aprovar pel camí, diguem, un cop encetat l’exercici. I de les dues últimes al·legacions, efectivament, entenem que la targeta VIP és una modalitat que el Govern ha triat en ús de l’exercici de criteris d’oportunitats. Ens sembla bé que sigui així. També, com ha dit l’interventor, en l’exercici d’aquesta llibertat hem considerat vigents, des de fa uns exercicis, la valoració de les aportacions que es facin a la deixalleria, però també hem detectat —ho he de dir— unes certes disfuncions, o unes certes situacions que poden comportar injustícia, o... Ho podem orientar, segurament, d’alguna manera millor; l’únic que no ens hem atrevit de moment a canviar-ho. De moment funciona; però comencem a pensar si per pes, si per volum, si per nombre d’aportacions, si per nombre de viatges, si per la qualitat d’aquell material que s’està portant a la deixalleria, comencem a pensar altres criteris i aquest any no durant l’exercici, perquè la meritació... No podem canviar a mig any, però sí de cara a l’ordenança que apliquem al subsegüent any podrem introduir aquestes modificacions, que, ja dic, també nosaltres hem detectat alguna certa disfunció, però no hem vist encara la manera de millorar-ho. Segurament entre tots la trobarem. El segon al·legant és el Grup municipal de Junts per Sant Quirze A-M. La primera al·legació de les quals és la de què adquirim el compromís de reduir el coeficient del tipus de l’IBI. Entenc que per a exercicis posteriors; és a dir, no considerem que sigui una al·legació per a les ordenances que han de ser vigents l’any que ve, sinó una indicació, diguem, de contingut semblant a una moció perquè adquirim el compromís de, en el futur, adoptar aquesta reducció de coeficients del tipus de l’IBI. Bé, jo afegiria: sempre i quan la normativa estatal ens ho permeti; que és l’encorsetament que tenim constantment amb aquest impost que, com sabeu, té una configuració estatal. Per tant, també, la proposta és desestimar-la. Ja dic, amb el matís que no considerem que sigui una al·legació a contingut de l’ordenança que estarà vigent l’exercici següent.
El se Sí. Ad’octimpol’any Per t2016en copla d Aleshté qu La smodipossd’assInfor L’al·lfiguraconti I, sobmotiu Sí quque poss AqueLlei gtempLlei g Hi haanar el proés eprob L’altrprèviretrula Tr
enyor inter
A veure. Aqutubre, que ositiu i que, y 2011.
tant, aques6; i, també, ompte, clar
d’ajustamen
hores, doncuant al comp
segona al·ificacions d
sibilitat, presessoramenmativa, don
egació terca de la plusingut jurídic
bre aquestau de la moc
ue és cert afectaria a
sible suspen
esta, doncsgeneral tribporalment, pgeneral tribu
a algun ajunmés lluny,
oblema de el que semblema.
ra possibilitiament. I, cc, també, laesoreria i la
rventor dec
uesta al·legva ampliara més a m
sta possibilia l’Informe,
r, altres restnt i també la
cs, si es vopliment d’aq
legació fa de les ordeevista a lant que es cncs, aquesta
cera és al·lesvàlua, quec— de les d
a al·legacióció que es v
que, aquí, aquesta figunsió—.
s, té el probbutària. És aperò no deutària, s’ha
ntament queara mateixquè fa. Perblaria més
tat seria suclar, aquí, da Intervencia Intervenci
clara:
gació, doncsr el terminmés, imped
tat quedaria es fa referètriccions qu
a Llei d’esta
ol plantejar, questes nor
referènciaenances i, a Llei munconsideri coa obligació
egació rela també coiniverses enti
, doncs, la va plantejar
l’Informe éura tributàr
blema de lea dir, vindriixa de ser de regular
e ho està fex, quan acarquè això, ejust, doncs
uspendre eoncs, el treó perquè, dó.
s, avui en di de la noeix la redu
a condicionència a que
ue tenim avubilitat press
s’haurà dermes.
a a la crea veure, c
nicipal i deonvenient. d’assessor
ativa a la suncideix ambitats de Sab
Intervenciófa un parel
és una micaria seria un
es matèries a a ser comregular, viavia llei.
ent, és cert;bi l’any 201
en el fons, fis, no trobe
l cobramenesorer incordoncs, són f
ia té la dificorma que fcció dels ti
nada a la se, si es planui dia com supostària.
e considera
eació d’uncom es diue règim loTot i així, aament ja es
uspensió, ab una de lesbadell.
reitera els l de mesos
a més extena suspens
que són obm una mena reglament
; però restri13, qui ho eins que l’Esm una sort
nt de les liqrreria en unfuncions qu
cultat de la ixava un inpus per so
eva aplicacntegés, doncara la nece
r, també, le
a comissióu a l’Informocal, la creavui en dias compleix.
a la possibls al·legacio
plantejame, crec recor
ns. Clar, lasió de les
bjecte de rena, doncs, dt, una matè
ngit en el teestigui aplicstat no modtida, una s
quidacions na responsaue tenen ass
Llei 16/201ncrement dta del que
ció a partir cs, s’hauria
essitat de co
es implicaci
ó que estme, doncs, eació dels a, amb la C
le suspensions —la que
ents que va rdar.
a possibilitaliquidacion
eserva de ld’espera resèria que, se
emps. I, clacant es trobifiqui la nor
solució, defi
que s’hagabilitat evidsignades cl
11/23
3, de 29 del tipus hi havia
de l’any a de tenir omplir el
ons que
tudiï les és una òrgans
Comissió
ió, de la e té més
fer amb
t teòrica s —una
lei de la stringida egons la
ar, sense arà amb rma, que initiva al
in emès ent i, de arament
12/23
Particularment, en aquest cas, el cobrament a Tresoreria, i, en el seu cas, doncs, el pas executiva dels rebuts. Aleshores, també, en l’Informe es fa referència al que s’està fent; perquè, en definitiva, aquí ens trobem amb la necessitat d’analitzar realment el fet imposable. Fins ara, quan el mercat immobiliari, doncs, tenia una situació diferent a la de fa dos o tres anys, hi havia aquesta presumpció que hi havia un increment de valor dels terrenys —una presumpció que era certa; és a dir, una presumpció que tenia un suport en la realitat—, aquesta presumpció avui en dia s’ha trencat, i, malgrat això, la Direcció General de Tributs considera que s’ha de mantenir el plantejament de l’aplicació prioritària de l’article 107.2, que és el que estableix el sistema de càlcul. Des de Serveis Econòmics s’ha considerat que la primacia és del 107.1; és a dir: hi ha fet d’imposició o no hi ha fet d’imposició? Hi ha increment de valor o no hi ha increment? Si el contribuent acredita que no hi ha increment en base a taxacions contradictòries, s’està estimant el recurs; o, fins i tot, ni tan sols el recurs, simplement no s’arriba a liquidar per manca de concurrència del fet d’imposició. Considerem que aquest és un sistema respectuós amb la llei i que no planteja aquests dubtes i aquesta mena de retard en el temps d’una solució definitiva. Aquesta és la visió dels serveis econòmics. També hem de dir que fins ara, afortunadament, aquí, hem tingut casos que els recordo. Per tant, són pocs. Són tres. Tres casos, hem tingut, d’execucions hipotecàries. Sí que ens podríem trobar amb més casos de transmissions normals; és a dir, no afectades per una execució hipotecària. L’al·legació quarta ja ha quedat tractada amb el primer al·legant, quan als terminis dels tributs de padró. Aquí afegeix la qüestió de la possible aplicació d’una bonificació d’un 3% com a estímul en el cas de la gent que es volgués acollir a aquesta bonificació. La qüestió és que planteja els mateixos problemes que parlàvem abans. La cinquena fa referència a la targeta VIP. Ja ha quedat, també, tractada. I la sisena a uns canvis que es proposaven a la reducció de les tarifes de l’ocupació temporal o permanent del domini públic. I, aquí, el plantejament seria una mica el mateix. És a dir, tractant-se d’una taxa, doncs, hi ha una llibertat de regulació i de redacció per part de la Corporació. Jo, en el seu cas, els serveis tècnics, tant econòmics com de l’Àrea, doncs, fóra bo que es pronunciessin perquè és un tema que ells coneixen millor la gestió del dia a dia. I les al·legacions plantejades, in extremis, per la Cambra de Comerç de Sabadell i altres entitats, doncs, bàsicament també les hem tractat ara perquè moltes d’elles es repeteixen. Sí que és cert que hi ha una primera al·legació que fa una demanda genèrica sobre la càrrega fiscal. Bé, podríem coincidir, però les competències que té el Municipi són les que són.
Quanprom Unes Bé, ndigue Despque p Per tredu I, finai tot, prop Això,tantués, e AquíÉs e Fins El se Inforha ex Jo, adel g Bàsicfet el Efectno lal’estraque Del tJUNTque impeels qvalor
nt a la segmoció d’activ
s serien fac
n’hi ha unaem.
prés, l’al·legpassa és qu
tant, mecanir alguna ta
alment, bé, proposen
ietats.
, clar, no sum, no és lòen funció de
í s’ha d’anal que ha de
aquí l’Inform
enyor Jose
me d’Intervxposat.
a l’exposiciógrup de JUN
cament, anl senyor inte
tivament, laa consideremructura orgaestes qüesti
tema de l’IBTS, com a també des
eratiu legal; que una exer, quan ja po
gona, tambévitats econò
ctibles. Tote
a altra relati
gació terceue no hem
nismes de xa, com ha
també es run tractame
seria viable ògic propose les dates,
alitzar cas p demostrar
me d’Interv
ep Antoni D
venció que,
ó interrompuNTS.
iré només aerventor.
a creació dem necessàranitzativa qions.
BI, tant en ela Comissiódel Goveri també pe
ecució hipoorten cinc a
é s’ha tractòmiques al m
s aquelles q
iva a les co
ra, sobre l’de barrejar
compensac sigut la de
repeteixen eent diferent
perquè, si sar establir presumir qu
per cas, i la que no hi h
enció.
Delgado Riv
des del Go
uda, que ha
al que podri
e la comissria. No consque tenim,
el moment ó Informativn municipa
ensem que otecària vaganys que es
tat. L’estabmunicipi.
que siguin r
otitzacions
IBI, també impostos a
ció directesla recollida
en l’al·legact en funció
ells estan un altre sisue no hi ha
càrrega deha hagut un
vera declar
overn, assu
avia fet aba
ia afegir alg
ió ad hoc psiderem quecrec, que
que es va va, com l’inl assumim la conjuntu
gi a caure sstan en clara
bliment d’un
relatives a l
a la Segure
és una miamb taxes.
s no n’hi poa d’escombr
ció sobre la de les date
atacant untema de prehagut incre
e la prova l’n increment
ra:
mim, quant
ns, m’havia
guna consid
per a la fixae hagi d’havja tenim f
debatre la terventor eper desest
ura farà quesobre un tea davallada
na sèrie de
es taxes.
etat Social
ca el mate
ot haver. Eraries.
plusvàlua. es de les tra
n sistema desumpció nement de va
ha de tenir de valor.
t a les cons
a quedat a la
deració a les
ció i modificver una comfòrums ade
moció presns acaba dtimar-la, ja e no siguin erreny que ha, els mateix
e mesures
que és en
eix plantejam
Es podria tra
En aquest ansmission
de presumpno iuris tantalor.
el subjecte
sideracions
a segona a
s jurídiques
cació d’ordemissió ad hequats per
entada pel d’aportar arg
dic, per immolts els chagi incremxos, o un im
13/23
per a la
ginyosa,
ment. El
actar de
cas, fins ns de les
pció iuris tum; que
e passiu.
que ens
l·legació
s, que ha
enances oc. Amb debatre
grup de guments
mpositiu i casos en mentat el mmoble.
14/23
Bé, les demés són repetides inclús d’al·legacions que havíem tractat anteriorment. I, respecte l‘ultima, un canvi de redacció ens proposaven en les tarifes de la taxa per ocupació temporal o permanent del domini públic. Ens fan un escalat diferent amb uns preus diferents. De vegades més alts, de vegades més baixos. Nosaltres, de veritat, amb els Serveis Econòmics hem fet diverses simulacions aplicant les tarifes que nosaltres proposem i les que proposava el grup de JUNTS, i és que tampoc surt molta diferència. No hem sapigut veure el perquè, on va a parar el diferent escalat que vostès proposen. I, ja dic, el resultat, en la major part dels casos, ens sortia d’una gran similitud. Per tant, també proposem la seva desestimació. De les presentades per la Cambra, res a afegir; o bé perquè assumim completament el que ha dit l’interventor, o perquè eren al·legacions que ja havien sortit amb anterioritat, i a les quals havíem contestat. Subratllo, això sí, l’al·legació relativa a les mesures de promoció econòmica reiterant el que ha assenyalat amb motiu de l’al·legació d’Iniciativa en el sentit de seure, de buscar fórmules; però Iniciativa també el que feia és presentar la moció amb aquest interès, però tampoc la plasmava amb una fórmula concreta. Pensem fórmules de bonificació de la taxa d’activitats i, segurament, no ens costarà estar-hi d’acord i la modificarem, diguem, a mig exercici. Moltes gràcies. La senyora Marta Baldrich Caselles declara: Sí. Bona nit. Gràcies. Vejam, per començar ens hem adonat que cada més serveixen per al que serveixen les al·legacions. Hem vist molt clar que és una nova manera de participar, en quant a, com a mínim, algunes les han tingut en consideració. Llavors, serà qüestió d’anar insistint a participar en aquesta nova modalitat de participació. Bé, dos anys! L’any que ve hi tornarem! Tot i així, continuem dient que és el mateix, no hem canviat de parer. Que creiem que unes ordenances han de ser progressives, equitatives, facilitadores; i encara no ho són. I, per tant, aquest encara continua sent el nostre parer. Pel que fa a la primera al·legació, continuem pensant que és una qüestió de voluntat política; que no és que no es pugui fer. Sí que és veritat que podria donar un enrenou d’un pes important a la feina al nostre Consistori, però, bé, hi ha molts municipis que ho fan. Vostès han dit que creien que el que hi ha és prou satisfactori —el tipus de pagament en quatre mesos; en quatre fraccions, perdó. No amb quatre mesos—. Que no és viable ni necessari. Miri, jo, si no és viable o que hi ha dificultats... Lo de dificultats ho puc entendre; que no és viable no ho entenc, i que no sigui necessari ja li vaig explicar i li vaig donar la meva opinió en el darrer Ple d’ordenances.
Necede preal. estim Pel qtrebanosaben l Vostdonc Pel d’Ordes pdonc La qEvidepot alegalplantles fael títo Bé, a Pel qsubv Hi és Vostvehic Aque Pel qlos eaccetamb Potspresel’hagcara D’aqen co
essari: no hreguntar si No? Potse
mat: la torna
que fa a laallar més aaltres diem, lligats.
ès ens precs, per tant,
que fa a denances: a
pot buscar cs, no els l’e
qüestió no entment, unaprovar sotl... Ens petejament a amílies senol de moltes
aquesta ser
que fa a lavencions a a
s o no hi és
ès van dir qcle afectat p
esta, jo, no
que fa a la tel fet de teeptada. D’aqbé, ho hem
er sí que entació de
guéssim poga l’any que
uí ve la paronsideració
ho podem vés necessa
er m’equivoarem a pres
a segona aa nivell de i sempre h
senten les això sempr
aquest tipuaprovar un moltes ma
explicarem.
és aprovana consignata el títol deenjarien —nivell... Jo qse recursoss maneres.
ria la segon
a llicència dautònoms d
? Jo no l’he
que estudiaper l’activita
l’he vist. Po
taxa d’activienir-los en quí ve la imparlat en le
haguéssim e les ordegut estudia
e ve.
rticipació, qó i que, prob
valorar nosaari. El que oco jo i ninsentar. Ja la
al·legació, apressuposem estat di
ordenancere ens esta
us que esreglament neres de pJa els l’exp
ar una subació pressue “Subvenc
—parlant aixquè sé! Dos acomplir a
a.
de... Bé, l’adel vehicle a
e vist.
arien lo de lat d’autònom
otser m’he d
itats que noconsiderac
mportància es comission
pogut parenances, hr; i ara no
ue, bé, ho bablement,
altres; tamppuguem pe
ngú ho vol.a reformular
a la línia dtos que a ent, que pr
es sense harà passant.
s va propode subvenc
poder-los trplicarem l’an
bvenció. Claupostària cocions a l’IBxí més plancs, una lín
amb les sev
altra que voafectat per l
la llicència m.
despistat a
osaltres proció per a ude la particns, de les o
rticipar ambhaguéssim estaríem e
estem fent serà per l’a
poc ho puc ensar nosal. Però, bé.rem encara
de subvencles ordena
ressupostos
aver ni tanc
sar i tambcions per a robar. Comny que ve.
ar, evidentorresponentI”, perquè anerament—nia de subvves obligaci
ostès no... ’activitat, jo
d’activitats,
l’hora de lle
posàvem un proper e
cipació en lordenances.
b temps, npogut pre
en una al·le
amb una any que ve.
jo. Jo, és ltres no sem Jo hi insisque sigui d
ions, és veances. Peròs i ordenanc
cat vostès e
bé en vamajudes a co que no e
tment, s’hat a això. I, ellavors sí q
—. S’han vencions muons. Vull di
Ara no l’heo no l’he sab
, no lo del..
egir.
na taxa d’aestudi, peròes ordenan.
no en l’elabesentar aqgació. O u
l·legació, quPerò, bé.
una proposmpre és el stiré. No e
d’una altra m
eritat. Això ò per això ces han d’a
els pressup
m parlar enomplir tribuns l’han ap
a d’aprovar evidentmen
que, vejam,d’aprovar unicipals per, es pot po
e sabut veubut...
. Era una a
activitat zeroò, bé, no ences que pa
boració, sinquesta prona conside
ue després
15/23
sta. S’ha que... el ns l’han
manera.
s’ha de sempre
anar molt
postos. I
n el Ple ts locals provada,
al Ple. nt, no es a nivell sota un er ajudar osar sota
ure. Les
altra... El
o, agrair-ns l’han arlàvem,
nó en la oposta i ració de
es pren
16/23
Per referència a la tercera al·legació, que està dividida en dos, que una és la de la targeta, el tema de la targeta VIP, vejam, vostès poden considerar-ho molt bé, però això del Very Important People és una qüestió que vostès li van posar el títol, que realment no ens sentim —no nosaltres, sinó molta gent— còmodes amb això, sinó que podria ser molt més oberta; i potser sí que cal —ja ho vam dir en el Ple—, que cal, algun tipus de... Clar, s’ha de necessitar algun tipus de targeta; però avui en dia els VIP aquests potser ja han passat de moda. I pel que fa a la revisió del descompte de l’ús de la deixalleria, tornar a agrair, no a l’aprovar la nostra al·legació, sinó al fet de tenir-la en consideració. Tornar a donar les gràcies, no per estimar les al·legacions, que ho hem dit moltes vegades, sinó pel fet d’estudiar el còmput de les aportacions per la deixalleria i la possibilitat d’estudiar beneficis fiscals pera llicències d’activitat. El nostre vot serà contrari —ja ho hem dit abans i ho torno a repetir— preval, davant de tot, l’equitat, la progressivitat i el fet de què han de ser facilitadores; i, a part, participatives. Però, per suposat, si ens ho proposen, nosaltres encantades de col·laborar en l’estudi d’aquestes consideracions a les nostres al·legacions. Gràcies. El senyor Àlex Brossa Enrique declara: Sí. Molt bona tarda a tothom. El nostre grup també està trist i votarà contràriament a aquest únic punt de desestimar les al·legacions. Primerament voldríem recordar què va passar amb les ordenances fiscals que es van modificar enguany, i, resumint, hi havia un treball exhaustiu al darrere, però tot es resumia, o tot acabava, allà mateix, que era en endurir la reglamentació, fer unes ordenances, diguem que, molt ben regulades per garantir els pagaments en una època, doncs, difícil com la d’enguany. I aquí ens vam quedar. Què és el que el nostre Grup...? Per què no les hem votat a favor? Per què no les vàrem votar a favor? Doncs, podríem resumir-ho amb els tres punts, amb els tres primers punts, que presentem com a al·legacions. Primer és perquè creiem que hi ha d’haver una rebaixa de la pressió fiscal, o un compromís amb aquesta rebaixa, que s’han de treballar les bonificacions d’estímul, i que l’impost sobre els terrenys de naturalesa urbana —que ha sigut objecte de debat amb els afectats per la hipoteca— caldria deixar-lo sobre la taula. Respecte la rebaixa de la pressió fiscal, si bé és cert que tenim limitacions de l’Estat, l’equip de Govern ja ha pres una mesura com ha sigut la de rebaixar enguany la taxa d’escombraries. Podria haver anat més enllà, es podrien haver pres altres compromisos —o no—, però em refereixo que tenim cert marge de maniobra, o, si més no, de compromís polític. La segona al·legació, en què nosaltres parlàvem de crear una comissió, no ens interessa tant el fet de si creem, o no, una comissió, sinó el fet que hi hagi un treball de fons pel
que soste L’anyi alguactuaho, q Que ordeserveInsisdeba I la tei que Aquídonc Insisorde A mél’efic Ho hmensrealit Coind’elimident I a lal’al·le L’exeexperedamilloaquí
•
•
•
respecta enibilitat, i d
y passat, nounes d’ellesar tant de teque hi hagi u
les al·legacnances de ei en qüesteixo, no ta
at en el si de
ercera al·lege la Interven
í creiem quecs, creiem q
teixo, amb nances fisc
és a més, hiència de le
hem comensualment. Atzant —un m
cidim plenminar. A mtificatius. No
a última al·egació no e
emple que eriència d’actat de la rable. Anomexpliquem
que entrtemps o
a la tarifsol·licitarde quatr
també ajustificacindepend
a les bonde l’ocupaci
osaltres ja ns, fins i tot, ecnòcrates,un treball m
cions que al’àmbit d’oc
stió; i per aant pel fet de les Orden
gació que enció de la ca
e cal valentque fóra pos
aquests trecals.
hem presenes mateixes
ntat, també,Aquí hem cmunicipi de
ament ammés a més,o ens en ca
legació, sera un tema
hem posalgun dels ntaxa per l
malia en qualgunes de
re la tarifa Abé el conce
fa 2 hi ha l’er un únic pere setmanesa la tarifa 2ció econòmdent a la fe
nificacions ó —a l’àmb
n’hem anat van ser ap
, diguéssimmés a fons a
aquí es prescupació, doaixò, doncs
de crear unanances fisca
ens preocupasa n’ha fet
tia política. ssible.
es punts el
ntat unes alt ordenance
diferents ccopiat el det
tamany i d
b el Grup, és un ele
al un d’addic
enyor Delgatarifari. Aqu
at aquí és nostres mem’ocupació tuant al ciut
e..., mirem d
A i B no s’esepte; establimentermís per a s; 2, que hi hmica, atès ina que gen
socials, lebit de l’ocup
presentantprovades; i
m, d’arribar aa nivell loca
sentin? Dononcs que vas, vam prea comissió als, que, fins
pa és aquest un exhaus
Ho hem di
nostre Gru
tres tres al·es.
cops que ptall de l’al·lee caracterís
municipalement reducional.
ado, un mauí no hi entr
perquè enmbres de Jtemporal o tadà, doncsd’explicar qu
specifica su
t d’una tarifaun mes sig
ha diversesque l’obj
nera interna
es bonificapació—.
t i, fins i tot,enguany ela aquest nivl.
ncs, si presagin acompaesentar unamés, o no,s ara, no hi
sta, doncs, stiu informe.
t: altres mu
p hauria po
legacions m
odríem pagegació d’unstiques simi
d’Iniciativaundant. Ja
tís: no ensrem.
s n’hem adJUNTS-AM—
permanens, demana,uè és el que
uficientment
a fixa amb dgui més car
s tarifes, crjecte o ma al municip
acions rela
les detallel que vam cvell de deta
sentem alguanyades d’aa al·legació sinó pel feha sigut.
que s’ha co.
unicipis ho r
ogut votar f
més relacio
gar de cop,n altre munilars al nost
a que la en tenim
interessen
donat —en— que té a
nt del domi sol·licita, ee passa act
t si la diferè
dies unitarisque sol·licit
reiem que material, enpi;
acionades
m, i fem procreure adieall, sinó de
una al·legacaltres actua
ó en aqueset de poder
omentat llar
realitzen i,
favorableme
nades amb
, podríem picipi que ja tre—.
targeta VId’altres d’e
n..., no... La
n base a laalguna anoini públic i el permís. tualment:
ència és la u
s extres qutar quatre p
sovint no pn aquest
17/23
amb la
opostes, nt és no debatre-
ció a les acions al st sentit.
tenir un
rgament,
per tant,
ent a les
b millorar
pagar-ho ho està
P l’hem elements
a raó de
a pròpia omalia el
que és Doncs, i
unitat de
e fa que permisos
presenta cas, és
18/23
• i, finalment, la tarifa 1 i 2 actuals trobem que presenten dificultats a l’hora de distingir-les i, fins i tot, poden incórrer entre elles en possibles solapaments.
Per tant, no és un tema tant tarifari, sinó que és un tema de mirar de millorar el redactat. Aquí n’hem copiat un d’exemple —i ho posem aquí— que és el que s’està fent a Castellà del Vallès. L’hem copiat per la claredat respecte al nostre. I, doncs, si es pogués..., si els tècnics de la casa ho poguessin estudiar, aquestes anomalies, amb la voluntat de millora, doncs, agrairíem que les poguessin estudiar i incorporar, també, properament. Moltes gràcies. El senyor Josep Antoni Delgado Rivera declara: Moltes gràcies. Senyora Baldrich, jo també li agraeixo... No li agraeixo que la votin a favor, ja que ha anunciat el seu vot en contra, però sí que li agraeixo l’interès que han tingut i el to de comediment i d’afabilitat, inclús, que han fet servir, no només avui, sinó en les sessions en les quals ens hem vist per tractar aquestes qüestions. Vostè les critica, aquestes ordenances, dient que no són ni progressistes ni equitatives, ni... La senyora Marta Baldrich Caselles declara: Progressives!. El senyor Josep Antoni Delgado Rivera declara: Progressives —perdó; tenia aquí l’abreviatura i...— ni facilitadores. Que no ho són encara, ha dit. Jo crec que sí que ho són. Ho són i jo crec que és un exemple d’una gran justícia distributiva en termes tributaris. Però, bé, respecto que vostè no ho vegi així. Clar, les ordenances són un element important previ al pressupost. El pressupost veu de la informació que figura a les ordenances. Per tant, la crítica que vostè presenta en el sentit que plantegem les ordenances quan encara no tenim el pressupost plantejat, o aprovat —no sé a què es referia—; clar, és que és, precisament, a l’inrevés que s’ha de fer aquest íter d’aprovació dels instruments de l’exercici següent. No hi hauria una altra manera de fer-ho. No podem aprovar el pressupost fins no tenir clar quin serà el contingut de les ordenances. Sí que tenim subvencions a famílies, els serveis Socials de l’Ajuntament, i la regidora del tema, segurament ens podria donar bona notícia de la gestió que es fa: atorguen, com a cosa habitual, dins de les disponibilitats pressupostàries, subvencions a les famílies en situacions de necessitat. És a dir, no és necessari que figuri a les ordenances fiscals aquests ajuts, que ja funcionen i que, al pressupost, hi figuren i que fem servir quan es planteja la necessitat, i crec que atenent la major part dels casos —per no dir tots— que es presenten com a més punyents del Municipi. Clar, la participació! Mira que hem parlat de participació! Clar, la participació té dues cares, no? Una és oferir-la. Jo crec que l’oferim. L’altra és fer-la servir. Clar, no sé... Tampoc he vist jo... Sí molt d’interès i molta cordialitat i molt interès a tenir la informació que nosaltres, com a Govern, generem com a esborrany i com a projecte, en
aquede le Sí, aaqueanempropaprov Senyhaur Primsituainiciatram Per ela Dpano Clar,d’una Ideesprovasociaòrgaidees I resparlal’agolímit Corp Per amotivnosaels spens No h Pel qacabtant anomtributde coaque
est cas, de es al·legacio
a les al·legaest diàleg qm tenint en ostes concvat inicialm
yor Brossaien votat a f
er, que no ació. Jo crealment, queitació de mo
exemple, l’aiputació de
orama basta
tampoc, ra comissió
s? Si sorgea d’això—, als i econòns suficients.
specte a la at abastamosarament,
del que sporació, per
altra bandavades per altres. L’únicserveis musàvem que n
hem vist, co
que fa a laba d’explicaun tema ta
malia, que ptària té els oncretar, q
esta taxa, ja
les Ordenaons— en for
acions sí quque nosaltre
cada momcretes. Ja dent, que ja
, vostè plafavor de la
fossin endec que no. e hi ha moolts tributs.
adaptació qe Barcelonaant més lleu
repeteixo, ead hoc per
ixen les ideno cal que
òmiques, i dts com perq
plusvàlua ment d’aqu
o amb la ilseria la il·leò també de
, vostè es rmillorar l’efc que, un co
unicipals nono era l’opc
m deia, aqu
a taxa d’ocur ara, i que
arifari com pugui compmecanismeuin és el tr
a dic, si hi h
nces, però rma de prop
ue ho fan, pes crec qu
ment—, poddic, ja no aés un mom
anteja tres nostra prop
duridores. VÉs més, ja
olts temes e
que es fa dea en el temu que el que
estem d’acparlar d’aqu
ees, i vostèse hi hagi undemés, i equè hi pugu
i l’al·legacióest tema. ·legalitat. I egalitat qu
el Municipi.
refereix a laficiència enop analitzado han aconció més corr
uesta millor
upació, jo, e a l’al·legac
de clarificaportar dificues ja previstibut, quina agués algu
tampoc he posta, d’ide
però potser e sí que c
dia haver oamb la formment una mic
situacionsposta d’orde
Vostè diu qua ho havíemen els qua
e la normatma d’ajornae teníem a l
ord, ni conuest tema.
s en tenen ma comissió
es transposuin fluir i fru
ó que vostèNo volem
els decretse posaria
a resta d’al·ln la gestió des —la vensellat en recta per al
a d’eficiènc
realment, nció també, ació. Nosaltultats a l’hotos per inteés la gestina disfunció
vist la respees, de deba
de forma pcomplim —dbtingut la r
malitat d’unaca tardà, si
que si leenances.
ue endureixm parlat al ls es temp
tiva de l’òrgaments, i dl’exercici an
nsiderem q
moltes —i ead hoc pe
sin en contuir i acabar
è fa de faltm confonds del Goveren compro
egacions qtributària m
ritat—, no haquest sen Municipi.
cia.
no havia saseguramentres no hem
ora d’aplicaerpretar i peó i la liquidó interna en
posta en forat.
prèvia a lesdonant totaresposta ena al·legaciónó de forma
es haguéss
xen —tributPle en el q
pera la pres
gan de recaemés, tem
nterior.
ue sigui ne
en les al·legrquè es traingut d’ord
r plasmats e
ta de valenre la valern s’ha de momís coses
ue presentemunicipal; ihem vist —hntit, o polít
abut veure nt, hi constam detectat r-les. Si fos
er acabar dedació que sn la tarifació
rma de —di
s al·legaciona la informan forma d’idó, quan ja a prèvia.
sim adoptat
tàriament, cqual es va ssió tributà
aptació tribupera. Està
ecessari la
gacions donctin les necenances. Jen norma a
ntia política,entia políticmantenir ms important
en i les posi així ho hehonestamenticament, n
el sentit quava. Diu que
cap disfuns així, la noe fixar, i pe’ha de fer r
ó prevista.
19/23
ic abans
ns és on ació que dees, de ha estat
t vostès
clar— la aprovar
ria, o la
utària de fent un
creació
nen bona cessitats Ja tenim aquestes
, ja hem ca amb olt bé al ts de la
sa com a em pres nt—..., o nosaltres
ue vostè e no era ció, cap ormativa r acabar respecte
20/23
Moltes gràcies. La senyora Marta Baldrich Caselles declara: Moltes gràcies. Miri, progressiva. Però vostè m’ha donat una altra paraula que és progressista. Tampoc ho són aquestes ordenances. L’any que ve... —i m’hi afegiré aquesta; se’n recordarà de mi—; tampoc ho són de progressistes. Els hi falta bastant. Jo crec que no m’ha degut de sentir i a mi m’ha donat la sensació... Però com que no m’ha contestat al que jo he preguntat en la meva intervenció, entenc que l’al·legació, una de les al·legacions, que és la subvenció per a autònoms per l’ús del vehicle afectat per l’activitat, suposo que vostè me l’ha posat amb les consideracions de les llicencies de... de les taxes de diferents activitats, perquè no està contestada en l’Informe de l’interventor, tampoc. O això, o se l’han descuidada. I, per tant, aquí hi ha un error. Per tant, m’agradaria que em contestés si és que l’han posada amb l’estudi d’aquestes llicencies d’activitats, perquè no té res que veure una amb l’altra, tampoc. I vostè em parla, una altra vegada, com jo, de participació, de fer-la servir; que vostès veuen que sí, que en parlen molt, que la demanem —tant nosaltres com el Grup de JUNTS— i que tingués... que estigués en forma d’idees, de debat, d’informació. Miri, jo si no tinc les ordenances —ja li vaig dir l’altra vegada— davant, jo no puc pressuposar res. Per tant, amb una setmana, que poc podem debatre per modificar unes ordenances quan s’han d’informar amb temps per poder anar a Ple. Per tant, ja podem demanar... Ja l’entenc el que vostè vol dir, però vostè a mi tampoc no m’entén, perquè amb tant poc temps per poder-les mirar i valorar, i a vegades no es pot parlar, i debatre, i parlar-ne tranquil·lament d’aquestes ordenances perquè tenim una setmana justa. ¿Com vols amb una setmana, com volen, que nosaltres puguem debatre, parlar, informar, fer una pluja d’idees d’unes ordenances que al cap d’una setmana ja van a Ple, i com aquell que digui, ja està el Ple informat? Per tant, és que jo, l’únic que li estic demanant... Ja ho sé que sempre van amb presses i sempre anem tard als llocs, però intentem-ho fer perquè llavors sempre estarem parlant del mateix. Vostè ja li està bé que nosaltres participem, tot junts, però no podem, tampoc, per molt que vulguem. Ganes ja en tenim! Perquè, si no, de què tenim les al·legacions? Si ens donen feina, també, les al·legacions! Ens dóna la mateixa feina fer al·legacions que fer... que donar-les a participar en una comissió. Ens dóna la mateixa feina; al contrari, potser més! Perquè no saps com expressar-ho i, a lo millor, juntament amb tècnics de la casa acabes d’arrodonir allò que tens al cap. Perquè d’aquesta manera no podem. Llavors, per tant,... —ai, ara!; això perquè m’ho he apuntat?—. Vostès també han comentat que jo li havia, en la meva intervenció, parlant de què les ordenances no tenen sentit sense els pressupostos, i més amb alguna al·legació vostès ens estan dient que, bé, que això havia d’anar a pressupost, i tal. Vejam, no és que hagin d’anar junts, és que han d’anar paral·lels perquè un sense l’altre no tenen sentit.
Bé, spots d’anasé—press Nosasí saPerqnece Per arecap I m’a El se Respque vm’hede trla regtot —allà, Que doncsenti Ara, que cosaperqque h És aDonccowoSantfem del pmolt Fer aaixò bonifidea.estra
si tu no tensfer el press
ar, però sí — per la ma
supostos. N
altres creiemaber què esquè ¿quin sessites 12; o
això diem qptant? De le
agradaria qu
enyor Àlex
pecte quan vostès havi
e expressat ansmetre églamentació
—en la majono?
hi ha d’hacs, de dir quit presentàv
doncs, menaquests die
a de l’altra, uè quan pahi hagi un tr
a dir, per ecs parlem orking, no? t Cugat bonuna cosa, qpropi serveiinteressant
això, insisteel nostre
ficacions qu. Més que uatègicament
s unes taxesupost si nohan d’anar
anera que..Ni acabats,
m que han ds faran ambsentit té reo te’n sobre
que em semes taxes i d
ue em conte
Brossa En
jo comentien fet era, prou bé, o
és que vostèó amb com oria dels ca
aver un trebue els canvvem nosaltre
ntre parlavaes, doncs, l
en diferenarlem de... Nreball més d
exemple, peamb el seO sigui, s’e
nificarà les que quan ap, des de let.
eixo, no és fGrup mun
ue ja fan a una comissit, i fer les co
es, o tens uo tens unestreballant-s
.. m’ha donni mig emb
d’anar en pb aquestes ecaptar 10 en, i llavors
mbla que haels imposto
estés a l’al·l
nrique decl
ava abans doncs, creno ha sigut
ès el que vacurar els trsos, li dèie
ball més devis que estees la segon
a la senyora’estem lleg
nts plens. INo ens basàde fons i es
er fer bonifervei. Al pestan impultaxes als apliquem bo
es pròpies e
fàcil, però pnicipal eng
altres llocsó seria unaoses amb s
uns impostos taxes. Pese; i a mi enat la sensastats, ni...
aral·lel. No taxes i amsi no sapsno cal reca
an d’anar eos.
legació, ja q
lara:
que les alar un sistemt prou afortan fer va seributs, que, m— tot el s
e fons en laem notant, sna al·legació
a Baldrich joint i treballa ens agradàvem tant astratègic en
icacions d’opressupost lsant nous naturats que nificacions,entitats; i fe
per això somguany no hs i que func
a filosofia desentit.
os a recaptaer tant, vejaem dóna la sació que t
cal que memb aquests s què en faptar tant.
en paral·lel.
que no està
·legacions, ma estàtic, unat expos
er una reglaevidentme
sentit comú
a modificacsocials, i quó.
o anava penant. Sí que daria, doncaquí en si cr
el dia a dia
ocupació hhi ha una
negocis. Aviniciïn nous tinguin el s
er un trebal
m aquí, perha presentcionen, sinóe treball d’e
ar, no tens um, jo no essensació q
també ens
e’l presentinimpostos. Qaràs dels
Què se’n
à informada
el cos de o més robuant-ho; permentació, ant, doncs, j
ú del món, p
ció de les aue s’estan p
nsant, tambés difícil, d
cs, poder-horeem, o no,
a. Diria jo.
a d’anar llia partida dvui mateix ss negocis. sentit d’estal més conju
r fer aquestat una baó que hemstar tot... tre
un pressupstic dient quque vostès
han prese
n el mateix dQuina idea 10? A lo m
farà del qu
.
les al·legacust, segurarò el que voanar molt ena vam dir qperò es van
al·legacionsproduint, en
bé, en el predoncs, desllo fer conju una comis
igar amb edestinada sortia la notÉs a dir, q
ar-les trebalunt i de pob
t tipus de feateria de p presentat eballar més
21/23
post. I no ue hagin —no ho
entat els
dia, però se’n té.
millor en
e estem
cions, el ment no
olia mirar nllà amb
que tenia n quedar
s, i més, n aquest
essupost igar una
untament sió, sinó
el servei. amb un tícia que ue quan llant des ble seria
eina. Per possibles
aquesta s alineat,
22/23
I, finalment, una cosa que... respecte al deixar sobre la taula l’impost de valors de terreny de naturalesa urbana, els afectats per la hipoteca esperem, doncs, que es resolgui aviat a nivell de l’Estat; però no ho minimitzem des d’aquí. Avui, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca deia que aproximadament un 50 o un 51% dels casos dels afectats no es poden acollir a aquella regulació que va treure, doncs, el Ministeri l’any passat —em penso— i que és motiu de debat, no? Doncs, per tant, doncs, que la majoria de les hipoteques no s’hi poden acollir, amb dades d’avui. Esperem, doncs, que es resolguin i creiem, doncs, que podríem fer l’esforç des de l’Ajuntament, perquè està en vies de resolució i altra gent ho fa. Aquí, doncs, tenim aquesta discrepància; però, si no ara, nosaltres hi seguirem treballant i fent propostes. Gràcies. El senyor interventor declara: En quant a l’al·legació 2.2 d’Iniciativa, és cert que no hi ha una referència explícita a l’Informe d’Intervenció. A veure, jo diria que aquesta al·legació ja es va plantejar fa un parell d’anys —o l’any passat—, i, a veure, aquí, tractant-se d’un impost, tornem a ser com amb l’IBI. És a dir, tenim l’article 95 de la Llei d’hisendes locals. Estableix unes quotes i, també, un règim de beneficis fiscals. aquest no està previst a la Llei d'hisendes locals, i el que es podria aplicar, teòricament, seria un altre tipus de coeficient multiplicador; però que no afectaria aquest tipus de vehicle, sinó que afectaria els vehicles en funció de la seva càrrega, de la seva potència fiscal. Per tant, l’objectiu que es pretendria, doncs, no s’aconseguiria. Tot i així, efectivament, potser hagués estat millor fer una resposta explícita a aquesta qüestió. I, bé, bàsicament és això. Quant al tema de la plusvàlua, doncs, aquí... A veure, hi ha ajuntaments que, efectivament, han pres algun tipus de mesura. Jo he demanat informes jurídics i no me’ls han donat. Bé, això ja m’orienta una mica de per on van els trets, perquè no és una qüestió que es pugui fer un..., bé, donar-li una interpretació de la Llei general tributària diferent de la que té. És molt explícita. I és un tema de reserva de llei. L’Ajuntament, sota el meu criteri, no té possibilitat de contradir la llei. L’alcaldessa declara: Passem a votació.
Votació Sotmesa a votació la proposta dalt transcrita, s’aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:
L’alc S’aix
DEC
Heled’aqusess
V V A
caldessa de
xeca el Ple.
CLARACIÓ
na Muñoz uesta sessiió del Ple c
Vots a favorVots en contAbstencions
eclara:
Bona nit.
DE FE PÚB
Amorós, seó, certifico
corresponen
: 10 (CiU, Ptra: 7 (Junts
s: 0
BLICA
ecretària deque el seu
nt, en el lloc
PSC-PM i Ps-AM i ICV-
e l’Ajuntamcontingut í
c i la data de
PC) EUiA-E)
ent de Saníntegre plase la sessió.
nt Quirze dsma el dese
el Vallès aenvolupame
23/23
efectes ent de la