Moltes places i carrers dels Països Catalans esvan tornar a omplir el passat 15 de febrer perrecordar les massives mobilitzacions contra laguerra que es van viure ara fa un any arreu delpaís. Si aleshores les persones que es van mobi-litzar pretenien aturar una guerra que elsEstats Units estaven a punt d’emprendre con-tra l’Iraq, ara han sortit al carrer per denunciarl’ocupació a què està sotmès el país des d’ales-hores. A València i Barcelona s’han viscut lesmobilitzacions més multitudinàries, amb25.000 i 10.000 persones respectivament.Tarragona, Lleida, Terrassa o Badalona sónalgunes de les altres poblacions on es van cele-brar concentracions de rebuig a l’ocupacióLes mobilitzacions han volgut denunciar l’o-cupació que també pateix el poble palestí i laconstrucció del mur de l’Apartheid.

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 27

n nou fantasma recorre els Països Catalans: elfantasma de la deslocalització. Totes les forcesoficials i representatives diuen que s’uneixencontra ella en una santa croada: des de CCOO

a Javier Arenas, la CEOE i El País, La Caixa i Pasqual Maragall". Aquesta podria ser la crònica del naixement d'un nou termedins l'imaginari col·lectiu català, "la deslocalització", després demesos de notícies de tancaments d'empreses i amenaces de reta-llades socials i salarials. Però per poder tenir perspectiva dels fets que ens ha tocat viurecal no quedar-se només en les circumstàncies concretes de cadaempresa o sector, sinó intentar comprendre quin és l'escenari enque es desenvolupen. No es pot deixar de relacionar els trasllatsde producció i acomiadaments massius a Philips o MB amb lesdarreres amenaces de la Nissan d'importants retallades salarials.Ni es pot obviar l'escenari d'importants tancaments d'empresesen el qual s'elabora l'informe de la CEOE afirmant la necessi-tat d'àmplies retallades socials i disminucions importants delsserveis públics sanitaris o d'ensenyament. I davant de tot aquest panorama, els sindicats "oficials" es dedi-quen exclusivament a negociar i signar expedients de regulació;i els polítics, en el millor dels casos, afirmen solemnement als

mitjans de comunicació que deixaran de comprar material adeterminada empresa.Poc s’estan resistint els sindicats “oficials” a signar expedientsque sense ells no serien legals, perquè la gran majoria sónempreses que no tenen pérdues. Poc podem esperar d’aquestssindicats i partits polítics que, des dels seus despatxos institu-cionals, clamen contra una desgràcia que ni tan sols els afecta.Poc poden fer, perquè és la conseqüència d'un sistema econò-mic i social que ells apuntalen i mantenen. I és que ens trobemdavant d'una veritable ofensiva empresarial que, en veure's lliu-re de qualsevol resistència popular, intenta augmentar fins allímit els seus beneficis en detriment de les condicions de vidad'àmplies capes de la població. La lògica del capital és clara,encara que no és nova; tancament d'empreses on la mà d'obraés "cara" per portar la producció a territoris sense drets socialson es treballa multitud d'hores per salaris de misèria; alhora esrebaixen els costos salarials i les prestacions socials al país inicialsota l'amenaça de desindustrialització.Amb un escenari com aquest, no ens poden valer els discursos

dels sindicats i partits polítics institucionals. La seva és la lògicadel manteniment de la imposició dels interessos d'uns pocs alsde la gran majoria, que ens està portant cap a uns PaïsosCatalans desindustrialitzats, condemnats a ser el sector serveisaltament precaritzat de l’Europa unida.Només ens resta la via de consolidar i fer créixer la lògica delsdrets socials, herència d'una esquerra ara en ple debat. La crea-ció a Barcelona de la Xarxa Solidària contra els tancamentsd'Empreses ha marcat aquest camí. Agrupant diversos Comitèsd'Empresa en conflicte (com Philips-Miniwatt, SEAT oTelefónica) i organitzacions socials i polítiques -sota la miradadesconfiada de les cúpules de CCOO i UGT-, en el seu primercomunicat, la Xarxa fa una crida a "enfrontar-se a una de lesconseqüències més brutals de la globalització capitalista" i exi-geix a institucions i sindicats oficials "no signar convenis quesuposin acomiadaments". La construcció d'un teixit associatiude base i amb una lògica social per sobre dels interessos del capi-tal és la única via per garantir els drets més fonamentals per atotes les persones. I en aquest camí no hi han dreceres.

editorial

17 de febrer de 2004Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

S’estén el rebuig alFòrum 2004 Països Catalans / 3

Iran, la difícilmetamorfosi

Internacional / 6

Per una lògica dels drets socials

La manifestació és la més multitudinària que s’hi ha fet mai en defensa delterritori i contra les polítiques urbanitzadores i especulatives

Els Països Catalans reviuen lesmobilitzacions contra la guerra

Entrevista a Ester de Pablo, del Centre de Documentació dels moviments socals Arran

“U

Sumari: ······················

Salvem les Vallsdenuncia que eltripatit no aturi l’eixVic-Olot per BraconsEl col·lectiu Salvem les Valls continua lesmobilitzacions per aturar la construcció del’eix Vic-Olot i el túnel de Bracons. El darrerdiumenge 15 de febrer, 4.000 persones vansumar-se a la caminada organitzada per mos-trar el rebuig a l’oposició d’aquest projecteviari.Els partits que conformen l’actual govern tri-partit de la Generalitat del Principat havienexpressat la seva oposició al projecte abansd’accedir al govern. Actualment, les obres deperforació del túnel de Bracons s’han paralit-zat durant deu dies, però no la resta de tre-balls que s’estan fent de construcció de l’eix.El conseller d’Obres Públiques, JoaquimNadal, ha dit que s’estan replantejant el pro-jecte. Aquest replantejament significaria quel’eix tindria menys carrils per banda, però nola paralització definitiva de les obres.En aquest sentit, el portaveu del col·lectiuSalvem les Valls considera insuficient la deci-sió del govern de replantejar les dimensionsde la carretera i exigeix que s’estudiïn alterna-tives com la connexió entre Vic i Olot a tra-vés de Ripoll o l’eix transversal. A més, tambérecorda a ICV-EUiA i ERC que abans d’ac-cedir al govern van assegurar que aturarienl’obra, i els demana que compleixin aquestapromesa electoral.Concentració a la plaça Catalunya de Barcelona el diumenge 15 de febrer

60.000 persones contra ladestrucció de Mallorca

Sota el lema "Qui estima Mallorca no la des-trueix" vora 60.000 persones es van manifestarper Palma el passat 14 de febrer. La manifesta-ció havia estat convocada per les plataformessorgides en contra dels projectes urbanitzadorsdel PP i gran part de les organitzacions ecolo-gistes i d'esquerres i pretenia ser l'acte central dedenúncia de la campanya contra aquesta políti-ca de foment del turisme i ciment. Durant lessetmanes anteriors, moltes d'aquestes platafor-mes havien estat organitzant diferents actes deconscienciació dins la campanya "Estima

Mallorca", com ara concentracions als puntsafectats o marxes pels traçats d'algunes de lesinfraestructures planificades pel Govern balear. Les entitats ecologistes decidiren unificar esfor-ços el desembre passat arran de l'ofensiva cons-tructora del Govern eixit de les passades elec-cions. Inicialment foren catorze plataformes detot el territori mallorquí les que s'uniren contrales agressions territorials, entre les quals s'hi tro-bava la plataforma Autovia No, que ha reunit21.000 signatures contra l'Autovia Inca-Manacor, la Plataforma per un Creixement

Mesurat, les entitats que s'oposen al SegonCinturó de Palma o als parcs temàtics, el GrupOrnitològic Balear, el col·lectiu d'expropiats perles obres del desdoblament de la carreteraPalma-Manacor, la plataforma en contra del'ampliació de l'aeroport o pel futur gasoducte.A poc a poc, més de seixanta entitats s'han anatadherint a la manifestació i han aconseguit quela manifestació de dissabte fos tot un èxit:segons els organitzadors, ha sigut la més multi-tudinària que s'ha fet mai en defensa del terri-tori a les Illes.

Oriol Clavera

Laia Altarriba i Piguillem,Barcelona.

El desenllaç per la via de la repressió del'ocupació de les casernes del barri bar-celoní de Sant Andreu és una bonamostra de la política que les adminis-tracions adopten per afrontar l'arriba-da de nous immigrants.La repressió com a solucióEl passat 9 de febrer a quarts de noudel matí, un ampli dispositiu policialva encerclar les casernes de SantAndreu i va obligar a marxar les 62 per-sones que en aquell moment ocupavenels edificis. Ràpidament, les excavado-res van començar les feines d’enderroc,i a la tarda de les casernes ja només enquedava un munt de runa. Les perso-nes que en aquells moments es troba-ven en el recinte, la major part immi-grants extracomunitàries, van poderrecollir les seves pertinences, però novan tenir aquesta oportunitat la restad’habitants de les casernes que no hieren perquè estaven treballant. Sembla que en el moment del desallot-jament hi havia més d’un centenar depersones que vivien a les antigues caser-nes. Eren les últimes de les 600 perso-nes que des de l’abril del 2001 han vis-cut en aquests edificis. Quan al passatmes d’agost un jutge va dictar sentèn-cia de desallotjament dels ocupants,l’Ajuntament de Barcelona i la CreuRoja es van comprometre a reallotjarels ocupants abans que enderroquessin

els edificis. Però els habitants de lescasernes no volien una sortida persona-litzada, com han ofert les administra-cions local i autonòmica, sinó unasolució a tots els ocupants en el seuconjunt, independentment de la sevasituació legal. La relació dels ocupants amb lesadminstracions no ha estat fàcil. Enaquest sentit, en un comunicat emès elmes de novembre, els habitants de lescasernes denunciaven unes declara-cions que havia fet l’Ajuntament de laciutat. Segons els immigrants, lesdeclaracions de l’Ajuntament prete-nien criminalitzar un sector dels ocu-pants “per preparar el terreny per quanla ciutadania hagi de veure a les notí-cies com la policia se’ns endú a laforça. Un govern de dretes faria seva lafrase [emesa per l’Ajuntament] referi-da al ‘grup heterogeni’ on es diu que‘no permet una actuació social senseinternament forçat previ’, però on s’ésvist aquest desvergonyiment? -es pre-guntaven els immigrants- Què vol dirinternament forçat previ? Tots a lapresó? Pensa dir alguna cosa algun delspartits del govern municipal?”. La res-posta ha arribat aquest mes de febreren forma del desallotjament d’un espaimolt proper al recinte on començarà elmes de maig el Fòrum 2004.Precarietat i assetjamentFeia mesos que els habitants de lescasernes i diverses entitats de la ciutat

denunciaven la situació en què vivienels immigrants que s’havien allotjat ales casernes perquè no es podien per-metre un lloguer. D’una banda, lescondicions de vida eren molt precà-ries, per la manca d’aigua, lavabos ocuines. D’una altra banda, els ocu-pants també denunciaven “l’assetja-ment diari de les màquines excavado-res, que amenacen les nostres viven-des, si no és que les enderroquen direc-tament mentre som fora treballant oarreglant papers. A més, explicavenque “l’assetjament policial a tothoraens impedeix un desenvolupamentnormal de la nostra, ja de per sí i perraons alienes a la nostra voluntat,lamentable quotidianitat”.Alguns dels immigrants que ara hanestat desallotjats ja provenien de lestancades a l’església del Pi i dels des-allotjaments policials de les placesCatalunya i André Malraux. Aquestaconstatació fa palès que hi ha un bonnombre de persones vingudes de foradel nostre país que tenen serioses difi-cultats per viure en condicions d’habi-tatge i feina dignes. El fet que no s’ha-gi trobat una solució per reallotjar totsels habitants de les casernes fa pensarque la situació no està resolta.Enduriment de la llei d’estrangeriaEl desallotjament de les casernes deSant Andreu ve precedit per la reformade la Llei d’estrangeria el passat mesd’octubre. La reforma de la legislació

confirma la tendència de l’ús de la màdura com a resposta a l’arribada denous immigrants. Judit Font, del PlaLocal de Formació de Salt “Fem unSalt Solidari”, valora que aquesta refor-ma respon a la política d’estrangeria del’Estat espanyol, que veu la immigració“com quelcom transitori i provisional,com un assumpte d’ordre públic alqual, en conseqüència, se li apliquencriteris restrictius i repressius de regula-ció i control. D’aquesta llei se’n derivael tractament ‘problemàtic’ del fetmigratori, la criminalització de l’immi-grant i la creació de la figura de la‘il·legalitat’ per qualificar una situaciód’indocumentació que en tot cas nopassa de ser al·legal”.Els canvis més significatius de la novalegislació són:-No s’admeten a tràmit les sol·licitudspresentades per estrangers que es tro-bin a l’Estat en situació d’indocumen-tats.-L’ambigüitat en què es manté la figu-ra de l’arrelament facilita la denegacióde permisos.-Es posen més traves al reagrupamentfamiliar.-Es mantenen els centres d’interna-ment que permeten que una personaestigui fins a 40 dies privada de lliber-tat amb l’única raó que no està docu-mentada.-Les empreses de transport estan obli-gades a donar qualsevol informació ales autoritats sobre els passatgers.-S’obre l’accés de la policia a les dadesdels padrons municipals.En aquest sentit, fins a l’aprovació dela reforma, els immigrants sense docu-mentació es podien empadronar alsmunicipis on vivien i podien accedirals serveis sanitaris, escolars, etc. Lanova legislació permetrà als cossospolicials d’accedir als padrons i obtenirinformació dels estrangers que notenen els papers en regla. Aquestamesura possiblement motivarà quealguns habitants ja no s’empadronin iperdin l’accés a alguns serveis que finsara tenien. Alguns ajuntaments ja hananunciat que no obeiran aquestanorma.

17 de febrer de 2004 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau,Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, LaBarraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, ElLokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, EspaiObert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi,AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista CalPanxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja,Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista ElSolc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte,Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lec-tiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola.Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal JaumeI-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia,Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. VallèsOccidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Gegantersde Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui.Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de SantsJaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) /Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel)/ CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica)/ CEPC-Universitat de València(Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1erB, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos.València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8,Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona)

Locals on trobar L’ACCENT

L’ocupació acaba sense trobar una solució col·lectiva d’habitatge per alscentenars d’habitants de les casernes del barri barceloní de Sant Andreu.

La desocupació de les casernes confirmala mà dura contra la immigracióMés d’un milió

d’immigrants alsPaïsos Catalans

l’apunt

A la part del nostre país que es trobadins de l’Estat espanyol hi viuen639.816 estrangers amb la situacióregularitzada, segons el Ministerid’Interior espanyol a 31 de desem-bre de 2003. Aquestes xifres, però,no mostren la situació real dels ciu-tadans i ciutadanes dels PaïsosCatalans, perquè no recullen elscentenars de milers de persones quehi viuen sense tenir la situació legalregularitzada. Si es recullissin, mos-trarien que hi ha més d’un miliód’habitants dels Països Catalans quesón d’origen estranger, la qual cosasuposa el 8,3% dels més de 12milions dels catalans i catalanes.Així, al País Valencià, les dades delpadró municipal revelen que al2002 hi vivien 301.175 personesque tenien la nacionalitat estrange-ra. En canvi, actualment, les dadesde la policia espanyola només reco-neixen que hi ha 180.011 personesimmigrades al País Valencià, les quetenen documentació en regla. Aixòsignifica que al sud del país hi hamés de 100.000 sense els paperslegalitzats.Pel que fa a les illes Balears, elMinisteri de l’Interior diu que hi ha75.867 persones immigrades. Encanvi, les dades del padró de l’any2002 revelen que el 14,4% delsresidents illencs són estrangers(128.375 persones). El col·lectiumés gran d’immigrants que resideixa les balears és el d’alemanys, seguitdels britànics i dels marroquins.També els padrons municipals alPrincipat de Catalunya mostren elgran nombre de persones que notenen la situació legal regularitzada.Mentre que la policia espanyola diuque el nombre d’immigrants és de382.938, l’1 de gener de 2003 hihavia 544.670 persones empadro-nades en aquesta comunitat autò-noma, cosa que suposa un 8,12%de la població. En aquest cas, elcol·lectiu més nombrós prové delMarroc, seguit dels equatorians. A la Catalunya Nord, el nombred’immigrants amb situació regularque hi vivien l’any 1999 (les dadesmés actualitzades que hem trobat)era de 43.868, és a dir, l’11% de lapoblació. En aquest cas, les xifresengloben la regió administrativaanomenada Pirineus Orientals, queincorpora algunes poblacions occi-tanes. Amb tot, la meitat d’aquestsimmigrants són provinents del’Estat espanyol.

Als Països Catalans viuen més de 300.000 persones sense la documentació regularitzada.

Oriol Clavera/Kale Gorria

Joan Teran, Barcelona

L’èxit desbordant de l’acte celebrat al’Ateneu Barcelonès la darrera setmanade gener ha fet sorgir de nou als mit-jans de comunicació (encara que no atots per igual) el rebuig d’una partimportant del teixit associatiu català alFòrum de les Cultures que es celebraràaquest any a Barcelona.Aquest rebuig, que també han mani-festat algunes de les cares més conegu-des de l’anomenat “moviment antiglo-balització” que havien estat convidadespel Fòrum com Noam Chomsky,Naomi Klein o José Bové, es basa enuna crítica a la manera d’entendre laparticipació dels organitzadors, unacrítica als patrocinadors del fòrum i,també, per la utilització que tant orga-nitzadors com patrocinadors fan delscontinguts del Fòrum en benefici seu.Previsible èxit mobilitzadorEl cert és que Joan Clos, com a “amfi-trió”, ja s’ha apressat en transmetre unmissatge d’optimisme tant als organit-zadors (Ajuntament de Barcelona,Generalitat i Govern espanyol) com alspatrocinadors, confiat pel bon ritme devenda d’entrades i abonaments, pel

ritme de les obres, que segons les infor-macions oficials “estan enllestides enun 91%” i per la programació, quetambé està completada “en un 95%”.Aquest optimisme (“anem pel boncamí, podem estar tranquils i serens”segons Clos) es manifesta en el tracta-ment paternalista que els organitzadorsdel Fòrum estan dispensant a qui, comdarrerament Bové o anteriorment ins-titucions com l’Escola de la Cultura dePau, s’han manifestat en contra de par-

ticipar al Fòrum per diversos motius.La seguretat en l’èxit d’un esdeveni-ment que segueix recollint el suport denous Ajuntaments arreu de Catalunya,ha fet que els generesos organitzadorsja hagin promès que dedicaran un 1%dels beneficis a projectes de solidaritat.Les ombres del FòrumPerò aquest previsible èxit organitzatiuno pot amagar les múltiples ombres ipolèmiques que ha generat i està gene-rant tot el què va lligat al Fòrum. El

contrast entre el deslluït acte deGorbatxov en favor del Fòrum respectel’èxit aclaparant de l’acte organitzat al’Ateneu Barcelonès titulat “Fòrum2004: la gran impostura” només és lapunta de l’iceberg d’una oposició ques’està coent des de fa temps. El rebuig aparticipar en els debats sobre pau, sos-tenibilitat i multiculturalitat per part demoviments socials com la PlataformaAturem la Guerra, SOS Racisme o laXarxa per l’Abolició del Deute Extern

ha de ser considerat com un importantfracàs dels organitzadors del Fòrum. L’Assemblea de Resistències al Fòrum2004, composada per moltes d’aques-tes entitats i per plataformes veïnalsd’afectats pels moviments urbanísticsespeculatius que estan tenint lloc aBarcelona, ha recollit deu motius enun text que reproduïm en aquestnúmero de L’Accent.Importa ressaltar la varietat de sectorssocials que han fet pública la seva opo-sició al Fòrum i que han centrat el seudiscurs en què el Fòrum és un muntat-ge per amagar i maquillar el conjuntd’operacions econòmiques, socials iurbanístiques dels sectors que estanduent a terme el promouen. Tot això esvisualitza en la forma d’entendre la par-ticipació, en els continguts del fòrum ien els objectius i les pràctiques realsdels seus impulsors.A part de les plataformes ja esmenta-des, entre els que s’han negat a partici-par en el Fòrum també trobem laFederació d’Associacions de Veïns deBarcelona, la Coordinadra Contra el22@ de Poble Nou, l’entitat de CiutatVella Recursos d’AnimacióIntercultural (RAI) o el Col·lectiu deSuport a la Rebel·lió Zapatista. Unesresistències massa significatives queinviten a plantejar-se críticament i acti-va un Fòrum que ha esta batejat pelfilòsof Santiago López Petit de “labo-ratori del feixisme postmodern”.

17 de febrer de 2004Països Catalans

1. Per l'especulació: l'ajuntament pla-nifica la ciutat en funció dels seus inte-ressos econòmics i del capital privat,quan la planificació hauria de donarsolucions a les necessitats urbanísti-ques de la ciutat. Podem intuir els seusinteressos quan comparem la ràpidareconstrucció de l'espai on es celebraràel Fòrum i el procés de rehabilitació dezones marginals. Un dels casos méssignificatius és el de la reforma de LaMina, per la que es destinaran tan sols72 milions d'euros en comparació als2.300 milions que costaran les obresdel Fòrum 2004.2. Pel model de ciutat: Barcelona s'es-tà transformant en una ciutat turística,de serveis i oci. (...) Un model que espresta a convertir la ciutat en un esce-nari en el que és impossible viure-hi acausa de l'oblit de les necessitats socialsdels habitants en pro del sector turís-tic, impedint així el desenvolupamentdel teixit social. 3. Per les agressions al medi: (...) lesconstruccions que s'estan fent pelFòrum suposen una enorme alteracióde l'entorn marí, cimentació, malbara-tament de recursos i construcció degrans edificacions (centre de conven-cions, hotels...). Al mateix temps,podríem recordar que ENDESA(empresa sòcia del Fòrum) és la 4ªempresa d'Europa amb majors emis-sions de CO2.4. Pels seus patrocinadors, polítics ieconòmics: els socis capitalistes d'a-quest fòrum són el Grup Endesa,Telefònica, La Caixa i Toyota, i ElCorte Inglés, i els patrocinadors, finsara, IBM, Indra, Iberia, Damm,Media pro, Nestlé, Nutrexpa,Randstad, HenkeL, Leche Pascual,Coca-Cola, Roca, GL Events i

AGBAR. Algunes d’aquestes empreseshan estat repetidament denunciadesper agressions al medi ambient i apobles indígenes, pels propis consumi-dors i treballadors, i compromesesamb l'economia de guerra i el neoim-perialisme. Participar en el Fòrum elssuposa un rentat d'imatge, beneficisfiscals i publicitat. Com a organitza-dors polítics, tenim al Govern Central,l'Ajuntament de Barcelona i laGeneralitat de Catalunya. Algú creuseriosament que estan donant provesde recolzament dels valors que afirmatenir el Fòrum? (...)5. Perquè està organitzat pels qui fanil.legal la immigració: les diferentsadministracions que organitzen elFòrum són les responsables de l'apro-vació de les lleis d'estrangeria i d'una

situació en la que ser immigrant és seril·legal. No oblidem que els diversoscossos policials d'aquesta administra-ció han estat reiteradament denunciatsper maltractament i actuacions racis-tes. 6. Per què està recolzat per l'econo-mia de guerra: el Fòrum no s'hasumat a les protestes contra la guerraper no contrariar al govern estatal,coorganitzador. no només està orga-nitzat pels que recolzen l'economia deguerra externa, sinó pels que ens agre-deixen en una guerra diària amb pre-carietat laboral i difícil accés a l'habi-tatge. (...) Per citar un altre exemple,trobem com a sòcia del FòrumINDRA, una empresa puntera en laindústria de l'armament; i el CorteInglés, Iberia, La Caixa i Telefònica,

que inverteixen en tecnologia militar. 7. Per què està organitzat pels quetracten els problemes socials ambrepressió: el missatge del Fòrum (...)pretén amagar una política de controlsocial cada vegada més difús, i a l'horacontundent. Ens volen reduir a unpaper de mers consumidors, de pro-ductes i de cultura, de política, desocietat... I fora d'aquest marc i volemparticipar autònomament, les admi-nistracions ens tracten com a sospito-sos, i les polítiques que s'apliquen nosón de diàleg sinó d'ordre públic. Iquan fem notar que a la nostra socie-tat hi ha conflictes - provocats gairebésempre per situacions d'injustícia - laseva resposta sol ser la policial. 8. Perquè el Fòrum no és participatiui el diàleg és una farsa: (...) parlen de

democràcia participativa, però elFòrum és una realitat predefinida, rea-litzada, dialogada i pactada des de dalt.La participació ciutadana ha estatobviada i ara ens busquen per assistircom a espectadors i voluntaris passius,com si necessitessin legitimar alFòrum mitjançant la participació delsmoviments socials. (...)9. Perquè pel Fòrum la multicultura-litat és el compte de fades de la glo-balització: el Fòrum 2004 no sols nocontempla la cultura gitana i ha vedatla seva participació, sinó que està mar-ginant a molts ciutadans del barri ons'ubica. Al mateix temps, què entén elFòrum per diversitat cultural quanreprimeix tant la cultura com la lleguapròpies? Sota la capa de la multicultu-ralitat s'amaguen les contradiccions icomplexitats de globalització.D'aquesta manera, ENDESA, patro-cinadora del Fòrum, destrueix el poblemaputxe per què no vol participar dela seva "multiculturalitat". 10. Perquè per ells la cultura i elsvalors són una mercaderia: el Fòrumllença un missatge clar: Barcelona és laseva cultura. Quan el Fòrum apel·la ala creativitat de la gent de Barcelona,les ven com a imatge de marca que uti-litzarà el sector turístic. Però per feraixò buida la cultura de política, del'esperit crític, de la creativitat antago-nista, de la rebel·lia que els movimentssocials seguiran reivindicant. La parau-la cultura els serveix així per disfressarels conflictes de la ciutat i, en un actede total hipocresia, convertir-los eneslògan turístic: Barcelona, capital dela pau. No consentirem que se'ns uti-litzi de figurants de Barcelona conver-tida en un parc temàtic que mai nopot contemplar la vertadera diversitat.

10 raons per no anar al Fòrum

*Assemblea de Resistències al Fórum 2004

El Fòrum 2004 no ha enganyat bonapart del teixit associatiuEl Fòrum de les Cultures segueix rebent el suport de nous Ajuntaments, però tambécreix el rebuig a “què significa” i a “com s’està fent”

Panoràmica del barri de Poble Nou de Barcelona

Per a més informaciówww.fotut2004.org

Arquitectes sense fronteres

Arquitectes sense fronteres

A. Ginés i Sánchez, Barcelona

Prop de tres-centes persones es concen-traren el passat 11 de febrer davantl'Audiència Provincial de Barcelonaamb motiu del judici als set indepen-dentistes detinguts el dia de Sant Jordide 1997. En aquella ocasió laDelegació del Govern espanyol no vaautoritzar la manifestació convocadaper la Plataforma per la Unitat d'Acciópel centre de Barcelona en contra de lesforces d'ocupació espanyoles. Els jovesforen detinguts després dels aldarullsproduïts al barri de la Ribera, tot i que,com han declarat posteriorment,alguns d'ells ni tan sols van participaren la manifestació. De cara a la vista, lapetició inicial del Fiscal oscil·lava entreels vuit anys de presó per a un delsjoves i de sis anys i mig, cinc anys i qua-tre anys per a la resta, a banda de penesmulta i arrests domiciliaris.En un comunicat difós poc després deconéixer el resultat del judici, el col·lec-tiu antirepressiu Alerta Solidàriadenunciava que els joves afrontavenpeticions fiscals totalment despropor-cionades i que no hi havia proves queels implicaren en els fets que els impu-taven. Aquest col·lectiu explicava com

just abans d'iniciar-se la vista oral, lafiscalia va oferir un acord que rebaixa-va la pena a l'any i sis mesos de presóper a tots els encausats. Segons el seuescrit, els joves es van oposar al queinterpretaven com a un xantatge queels feia reconèixer la seva culpabilitat ino s'ajustava a la campanya prèvia dedefensa política que reclamava la seuainnocència. No obstant, la insistènciadels familiars va fer decantar els acusatsa favor de la proposta del Fiscal, tot i lespossibilitats de guanyar el cas que veienalguns advocats. Segons informaven elslletrats de la defensa, l'atestat policialno era gens concret, els agents que elsvan detenir no van declarar al jutjatdurant la instrucció i el procés s'hadilatat indegudament. Aquest argu-ments servien per demanar l'absolució

dels joves, negant que participaren enels aldarulls, i criticar la dilació indegu-da del procés judicial. Amb tot, elsjoves es continuen declarant innocentsi expliquen la seua actuació per la des-confiança que els mereix el sistemajudicial espanyolMobilitzacions solidàriesLes mobilitzacions que es van realitzardurant els dies previs al judici van ser-

vir per comprovar com el sentiment desolidaritat s'havia estés arreu del País.Especialment significativa va ser lamanifestació que recorregué la vila deCapellades (Anoia) el dissabte 7 defebrer. El fet que alguns dels acusatsforen veïns del poble va motivar unaimportant presència de gent del poble,que es va barrejar amb els joves vingutsd'arreu dels Paísos Catalans. En totalforen unes 500 persones les que es soli-daritzaren amb els aencausats i denun-ciaren, a més, les tortures a les que vanestar sotmesos. La jornada va finalitzaramb un concert al mateix poble per alque s'exhauriren totes les entrades.

17 de febrer de 2003 Països Catalans

La policiaespanyoladesallotja elCSA "elsMaquis"El passat dimarts dia 11 a les 8hdel matí una cinquantena d'efec-tius de la policia nacional varenentrar al CSA "els Maquis" deSabadell (Vallès Occidental) perdesallotjar el centre que portavaocupat des de desembre de l'anypassat. En protesta per el des-allotjament els membres del cen-tre social han organitzat unaacampada a la plaça Marcet deSabadell. En una manifestació deprotesta, el dissabte 14 de febrer,una vintena de persones han rea-litzat un nova okupació.

El Cabanyal se'nva a Brussel·lesEls dies 11 i 12 de febrer mem-bres de la Plataforma Salvem elCabanyal-Canyamelar es mani-festaren davant del Comité deRegions coincidint amb la pre-sència de representants políticsvalencians que havien acudit perexplicar al Comité els beneficisd'aquest esdeveniment que pre-veu la destrucció de 1.651 habi-tatges del barri. Els veïns delbarri del Cabanyal han acudit aBrussel·les per denunciar, a més,l'abandó a què els té sotmesosl'alcaldessa de València des queun ordre judicial paralitzà la pro-longació de l'avinguda BlascoIbàñez.

Acaba la vagade fam,continua ladefensa del riuDesprés de més de seixanta dies,Voro Pérez ha deixat la vaga defam que mantenia en defensa delXúquer. Tot i que no ha assolittots els objectius inicials, el veíd'Alzira s'ha mostrat satisfet deles reaccions que ha produït, jaque s'ha aconseguit unir els par-tits i les organitzacions d'esque-rres en contra del PHN i s'hatrencat el silenci social que hihavia al respecte. La Plataformaper un Xúquer Viu continuarà lacampanya amb la recollida designatures i la sol·licitud dedimissió del president de laConfederació Hidrogràfica delXúquer.

Els independentistes no aniran a presó

Arnau Urgell, Barcelona.-

La instal·lació de línies d'alta tensiósegueix provocant mobilitzacions adiversos punts del territori. Per unabanda continua l'oposició unànimea la Catalunya Nord contra el pro-jecte que pretén connectar elèctrica-ment la plana del Rosselló amb lescomarques gironines. D'altra banda,a Tavernes de Valldigna (la Safor)l'oposició al pas pel municipi de lalínia que ha d'unir Vilanova deCastelló i Gandia està suscitant unrebuig unitari al voltant de laCoordinadora No a l'Alta Tensió perla Valldigna. En el passat, una de lespoblacions dels Països Catalans quelluitaren més fermament contral'imposició d'aquest tipus d'infras-tructures fou Llagostera (la Selva),fet que causà la intervenció durantdiversos dies de la policia autonòmi-ca principatina per a permetre la ins-tal·lació d'unes torres d'alta tensió.

Manifestació a PerpinyàNo ha passat ni un any de la granmanifestació antilínia del maig de2003 [veure L’Accent nº 12] i els carrersde Perpinyà es van omplir de nou demanifestants bàsicament provinents deles comarques nord-catalanes peròtambé de les gironines. La postura ofi-cial de la viceministra d'Indústria,Nicole Fontaine, de demanar als res-ponsables del projecte descartar l'actualrecorregut i presentar-ne un de nou, noevità que unes 10.000 persones esmobilitzessin el passat 31 de gener de2003. Aquesta postura, que buscava lacomplicitat de la ciutadania, va ser des-autoritzada posteriorment pel ministred'economia francès Francis Mer.Conjuntament amb seu homòlegespanyol, Rodrigo Rato, van assegurarque el projecte es portaria a terme talcom està previst.Mobilització unitàriaLa mobilització convocada pel movi-ment popular Non à la THT tenia el

suport institucional, doncs el conjuntdels 41 municipis afectats, tots els bat-lles i batlleses de la regió així com elpresident del Consell General delsPirineus Orientals (ens regional queinclou territorialment les comarquesnord-catalanes) havien convocat als iles ciutadanes per demostrar a París laseva oposició al projecte. D'altrabanda, Non à la THT forma part del'Assemblea en Defensa de les TerresNord-orientals, que agrupa movimentsen defensa del territori, tan de lescomarques gironines com nord-catala-nes. De fet, la manifestació de Perpinyàera la segona que vencia les fronteresestatals després de la realitzada aGirona el passat 17 d'octubre de 2003.Valldigna contra l'Alta TensióEl passat 7 de febrer es produí la terce-ra manifestació en contra el projecte delínia d'alta tensió a Tavernes deValldigna convocada per laCoordinadora contra l´Alta Tensió,entitat que engloba associacions veïnalsi culturals de Benifairó, Simat iTavernes. La manifestació va reuní amés de 6.000 persones i superà les rea-litzades els anys 1999 i 2001. L'èxit haestat evident, doncs la subcomarca dela Valldigna té uns 20.000 habitants.Per la seva banda, els organitzadors hanemplaçat a la Generalitat valenciana aretirar el projecte i buscar alternativesno agressives i, acusen tant al govern deCamps com a la coorporació munici-pal de Tavernes, governada pel PartitPopular, a estar supeditats als interessosde l'empresa energètica Iberdrola.

Les empreses elèctriques i les institucions públiques amenacenel territori amb la construcció de grans infraestructures

Mobilitzacions contra l’alta atensió a la Safor i al Rosselló

Bloc de Maulets a la manifestació de Tavernes.

Per a més informaciówww.alertasolidaria.org

www.endavant.org

Maulets-la Safor

Manifestació a Capellades en solidaritat amb els independentistes

l’apunt

Les crítiques als grans corredorsenergètics com els del Rosselló ola Safor acostumen a centrar-se enl'impacte visual, en un indetermi-nat impacte ecològic i a l'afectacióa la salut humana. Aquest darrerfet cada vegada sembla mésdemostrat. Actualment, la comu-nitat científica considera que elscamps electromagnètics de baixafreqüència que generen les línieselèctriques han de ser consideratscom a possibles carcinògenshumans.Sense menystenir els efectescomentats anteriorment, allòessencial és que en un context enquè polítics i institucions hanacceptat, a priori, el paradigmadel desenvolupament sostenible,es continua apostant per modelsenergètics centralitzats, ineficientsi no democràtics. En casos com la línia THT, espassa per sobre de qualsevol lògica,doncs els receptors d'energia, ensón excedentaris. Es tracta d'unintent de comprar energia "bara-ta" provinent de les centrals nucle-ars franceses. El baix cost d'aques-ta energia s'explica per haver rea-litzat la inversió d'investigació apartir del pressupost militar i perportar a terme proves nuclears a lescolònies franceses del Pacífic.

Models energèticsinsostenibles

La manifestació de Capellades previa al judici va aplegar set-centes persones

Aquestes setmanes diverses multina-cionals han anunciat el tancamentde les seves factories i acomiada-ments massius. És el cas deSamsung, Novalux-Philips i Autotexal Vallès; de Reno de Medici i Fisipeal Prat. Altres com Nissan a la ZonaFranca o Printer a St. Vicenç presen-ten els acomiadaments com a pressióper reduir salaris i introduir dobleescala salarial per a una part de laplantilla. Com abans Sintel, Lear oValeo, bona part d'aquestes empre-ses han reconegut tenir beneficis.Algunes d'elles -com Samsung- hanestat generosament subvencionadesamb diners públics.Ara, després d'anys de grans negocis,volen marxar, simplement perquèesperen guanyar més beneficis enca-ra, amb l’explotació de la mà d'obramés barata a l'Est d'Europa o a l'À-sia. I algunes encara pretenen arro-donir el negoci especulant amb elsterrenys, com el cas de Samsung,Reno de Medici o Miniwatt.No és veritat que els tancamentssiguin inevitablesEns presenten els tancaments com a"naturals" i inevitables, contra el queno es pot lluitar i com si l'únic pos-sible ara fos aconseguir més indem-nitzacions i promeses de recol·loca-ció. Però els tancaments poden i hande ser evitats i, a més, les promesesde recol·locació són un frau. Com vapassar amb Sintel i ara està passant aLear, on dos anys després del tanca-ment de l'empresa i amb el subsidid'atur acabant-se, les i elsrecol·locats només estan entorn del35 %. Si les promeses fossin certes,per què no es comprometen a conti-nuar pagant els salaris fins a larecol·locació efectiva ?Estem davant un autèntic delictesocialUn comerciant de Palau dePlegamans, afectat pel tancament deSamsung, deia: "Les multinacionalssón com els paràsits: venen, xuclen ise'n van". I Samsung és un bonexemple perquè, a més dels beneficisobtinguts del treball dels seus obrers,s'ha aprofitat de 6 milions d'eurosen subvencions i ara pretén obteniruna plusvàlua escandalosa pelsterrenys.És un autèntic delicte social, conse-qüència directa d'un sistema en elqual només compten els beneficis, i

per a res importen la vida dels treba-lladors i treballadores. No podemdonar per "natural" aquesta lògicasalvatge ni quedar-nos sense fer res idir que la solució és una indústriaamb "més tecnologia i valor afegit",com si hi hagués una sortida senseqüestionar aquest sistema capitalistaen què un petit grup de privilegiatsdecideix sobre la nostra vida i sobreel futur de països sencers. Com aca-barem si les multinacionals podenactuar amb aquesta impunitat? Ontreballarem nosaltres i els nostres fillsdavant la desertització industrial queens ofereixen?Hem de mobilitzar-nos per tal quela Generalitat prohibeixi els tanca-

ments Els dirigents sindicals han recordatque "quan una multinacional deci-deix tancar una planta, no significanecessàriament que pugui fer-ho" ique "la legislació impedeix tanca-ments i acomiadaments massiussense que ho autoritzi laGeneralitat". Per aquest motiu, elsdirigents sindicals han d'assumir laseva responsabilitat: enfrontant-se

als tancaments, posant tots els mit-jans al servei de la unitat dels treba-lladors i cridant a la mobilització perexigir a la Generalitat que desauto-ritzi els plans de les multinacionals iles obligui a mantenir la seva activi-tat i els llocs de treball. El Govern ha de rebutjar aquestsplans de desmantellament indus-trial, incloent aquells en els quals lesmultinacionals -aplicant "comptabi-litat creativa"- al·leguen pèrdues, ien aquest cas ha de realitzar-se unaexhaustiva investigació dels seuscomptes, amb totes les conseqüèn-cies penals que corresponguin. I siles multinacionals continuen ambels seus plans, el Govern hauria defer-se càrrec de les empreses. No lifaltarà el suport dels treballadors.Com diuen a les manifestacions: Sila indústria se'n va, Catalunya mori-rà.Ens solidaritzem amb tots els com-panys/es en lluita pel seu lloc de tre-ball. Cridem els comitès d'empresa iseccions sindicals, els movimentssocials, les organitzacions i entitats aenviar comunicats de suport i dele-gacions als treballadors/esafectats/es. Els ajuntaments i institu-cions també han de mullar-se sensepor. Els moviment antiglobalitzacióté davant seu el repte d'enfrontar-sea una de les conseqüències més bru-tals de la globalització capitalista. Elcapitalisme ho ha fet sempre, i ho famés encara en el marc de la globalit-zació, utilitza i explota als treballa-dors de tot el món i els posa en com-petència entre si, tot i trobar-se amiler de quilòmetres. A tots nosal-tres ens poden afectar les mateixesdecisions injustes, ningú resta almarge i no podem esperar que ensafecti a nosaltres per lluitar en con-tra. Som partidaris de la unificacióde la lluita de les diferents empresesamenaçades. Donem suport a laconvocatòria d'aturades i manifesta-cions a les comarques afectades ialtres accions de solidaritat. I, sobre-tot, exigim que ningú decideixi ennom dels treballadors.

18 de novembre de 2003Economia

Els tancamentsd’empreses no són

inevitbles

Precarietat aCorreus

El sindicat CGT i la Conselleria deTreball de la Generalitat principati-na han presentat una denúncia con-tra l'empresa pública estatalCorreus per vulnerar els drets delstreballadors. La querella es presentacontra una pràctica habitual a l'em-presa de fer curts contractes succes-sius per a la mateixa persona, i quemoltes vegades són de dilluns adivendres, donant-los de baixa dis-sabte al mati per readmetre'ls ambl'alta dilluns al mati. Aquest frau alsdrets laborals afecta, segons elsdenunciants, a 10.000 treballadorsdel Principat, que cobreixen placesfixes amb contractes temporals ialtament precaris.L'acció legal és resultat d'una ins-pecció de treball a l'empresa el pas-sat 9 de gener a Barcelona, on es vaseleccionar una mostra de 34 treba-lladors. Els inspectors van certificaren el seu informe pràctiques habi-tuals i reiterades, qualificades com"greus en el seu màxim grau", pertenir "personal temporal amb raonsinadmissibles" i per "rescindir con-tractes just abans dels caps de set-mana i festius, i readmetre'ls imme-diatament després per evitar cotit-zar la Seguretat Social".Alhora, el passat 11 de febrer escelebrava a Barcelona un altre judi-ci contra Correus. En aquest cas haestat el treballador Benito Pocino,carter de professió, actor a tempsparcial i que ha saltat a la gran pan-talla per encarnar a Mortadelo, elconegut agent de còmic de la TIA.El treballador denuncia Correus, onporta 17 anys treballant i on jasuma més de 80 contractes tempo-rals. Benito demana un contractefix i ha denunciat a l'entrada delsjutjats la situació que pateixenmilers de treballadors de l'empresapública.

Xarxa Solidària contra el tancament d’Empreses

Vaga indefinida contra una ETTGuillem Sànchez, Barcelona

Dins la línia de privatitzacionsparcials i externalitzacions de lespoques empreses públiques queresten, Renfe té adjudicada lamultinacional de treball temporalAdecco la "gestió" del seu perso-nal del servei de terra dels seusserveis de luxe com Altaria,Euromed i Arco a l'estació deSants (Barcelonès). Així, la dotze-na de persones que realitzen lestasques de comprovar els bitllets,ajudar amb els equipatges i aten-dre a la sala VIP estan totalmentexcloses del conveni i sistemes decontractació de l'empresa públi-

ca, sinó que es troben subcontrac-tats per Atlas, empresa pertanyental Grupo Adecco, tot i que el seuservei és permanent i no fan captasca temporal ni auxiliar. Entremolts altres inconvenients de laseva situació es troba el sou, queactualment "puja" a 3,17 eurosl'hora, incloses les prorrates de lespagues extres i els plus de vestua-ri i transport. Després d'un primer intent denegociar una pujada salarial, idavant la proposta de l'empresade fer-ho en tres cèntims d'euro,s'han decidit per la vaga indefini-da. Van començar-la divendres 6de febrer, i de moment l'empresa

no ha cedit, confiant que la pocaforça que dóna un nombre tanpetit i l'extrema joventut de laplantilla (amb una mitjana d'edatde 24 anys), que no té cap expe-riència laboral els acabi fent des-istir. Ells, però, no es rendeixen is'han decidit a arruïnar la imatgepública de Renfe (a la que culpa-bilitzen en última instància de laseva situació). Han segellat la salaVIP de l'estació i han muntat unpiquet permanent a la porta, idos o tres cops al dia realitzenuna sorollosa "cercavila" ambxiulets i un tabal per tal d'infor-mar a tothom qui passa per l'es-tació.

Mortadelo també és precari

El llistat d'empreses que anuncien tan-caments, acomiadaments massius i dràs-tiques retallades salarials no para decréixer. Aquesta setmana han estat els270 treballadors de Fisipe del Prat deLlobregat (Baix Llobregat) els que hanconegut per la premsa que l'empresatanca la seva seu catalana, i a Nissans'està negociant el conveni de 2004 a2008 entre amenaces de l'empresa d'a-comiadar 900 treballadors, reduir elssalaris i flexibilitzar els horaris.Contra aquesta onada de tancaments iretallades socials s'ha creat a Barcelonala Xarxa Solidària contra el tancament

d'Empreses. En la seva primera reunió elpassat 5 de febrer es van coordinarComitès d'Empresa tan importants comels de Philips-Miniwatt, SEAT,Telefònica o Autobusos de Barcelona -entre d'altres- amb la voluntat d'unifi-car les lluites de les diferents empreses enconflicte. Posteriorment s'han afegit a lainiciativa sindicats com CGT,Intersindical Alternativa de Catalunya,FTC o CNT i multitud d'organitza-cions polítiques i socials d'esquerres.Lapresentació pública de la campanya esfarà al Casinet d'Hostafrancs e proper19 de febrer a les 19 hores.

L’empresa Lear ha estat una de les afectades pels tancaments empresarials

Juanjo Garcia. València.

La visita de l'enviat de la ComissióEuropea, Javier Solana, a Iran el pas-sat gener s'emmarca dins de la nor-

malització de les relacions exteriorsmampresa pel règim iranià. Tot iocupar un lloc estel·lar dins la cons-tel·lació dels Estats Malvats la diplo-màcia iraniana ha aconseguit avenços

en els últims anys. Paradoxalment, imalgrat els temors de primera hora,els efectes de l'11-s han resultat pelmoment més que positius. Enparal·lel a l'altre gran enemic delsEUA, la Líbia de Gadaffi, Iran haanat sacrificat la seua línia d'anti-americanisme declarat per posicionscada cop més submises. El primer graó d'aquest espiral fou ellliurament a països tercers de pre-sumptes membres d'al-Qaida. Lacol·laboració amb l'antic enemicsaudí fou paradigmàtica en la novapolítica exterior iraniana. El silencidavant la invasió americana del'Afganistan fou una necessària apor-tació al consens internacional en unsmoments en què Iran estava al puntde mira d'Occident.La recompensa per la bona conductano es feu esperar. El juny passatl'Estat francés detenia i empresonavala direcció política de la principalforça opositora a l'exili, elsMujahidins del Poble. París escapça-va l'organització marxista-islamistadavant la satisfacció d'Iran. La neutralitat en la Tercera Guerradel Pèrsic ha contribuït a suavitzar el

recel americà vers Teheran i, de pas, aagranar el principal enemic regional.La plasmació d'aquesta distensió esva poder constatar el gener passatdesprés del devastador terratrèmolque assolà la ciutat de Bam. Les aju-des ofertes per l'administració ameri-cana, tot i ser rebutjades pel governiranià, marcaven la represa de lesrelacions oficials bilaterals entreambdós països. L'última prova debona fe del règim islamista ha estat ladeclaració de Khatamí a Davos, onha assegurat que Teheran mai no per-seguí ni perseguirà l'obtenció d'ar-mes de destrucció massiva.L'estratègia d'integració en la comu-nitat internacional ve marcada per ladescomposició del mapa geopolíticde la Guerra Freda Tardana, en laqual Iran era enemic de les duespotències mundials. Però també perles ambicions d'estendre la seuainfluència sobre els països perses d'À-sia Central. I, sobretot, per la neces-sitat d'aconseguir l'aixecament de lessancions econòmiques que pesensobre Teheran des de la revolució, iatraure capitals per renovellar el seuteixit industrial i tecnològic.

Juanjo Garcia, València.

La incertitud sobre les eleccionsiranianes continua. El pols entrel'Executiu i el Consell delsGuardians de la Revolució esmanté a propòsit de la legalitat demilers de candidatures a les elec-cions parlamentaries del 20 defebrer vinent. El vet del Consell amés de 3.000 candidats és la caravisible de l'enfrontament dins delrègim islamista entre reformistes i

conservadors. Tot i que la xifra devetats s'ha anat reduint continual'amenaça d'alguns segments delreformisme de retirar-se en bloc dela contesa. La mediació del presi-dent Khatamí no ha representatcap avanç significatiu en la resolu-ció del conflicte. Fet i fet, l'accep-tació d'algunes de les candidatures,anteriorment prohibides, juga mésa favor dels conservadors que delsreformistes. L'aixecament de vora500 candidatures ha engrandit lesesquerdes entre el bloc, variat iheterogeni, dels reformistes. Latensió dels primers dies de gener,quan dimitiren alguns ministresdel govern i més de vuitanta dipu-tats protagonitzaren un tancamental Madji, parlament iranià, semblasuperada. L'amenaça de boicotelectoral per part dels sectors refor-mistes és una jugada massa arrisca-da i amb poques expectatives d'è-

xit. La crida a l'abstenció suposa elreconeixement del fracàs d'aquestadarrera legislatua i obri la porta al'expressió del descontent populard'una forma que no podran con-trolar. Tanmateix l'aparent victòria delssectors conservadors parapetatsrere la barricada del Consell delsGuardians de la Revolució té unaprevisible data de caducitat; la

mateixa data electoral. És per aixòque els elements més reaccionarispressionen per mantenir el tira iarronsa. Només una alta abstenciópot aturar el descens del vot con-servador. I ni tant sols així aconse-guirien frenar la caiguda de legiti-mitat del règim. Perquè darrere delpols entre la classe política hi ha unpaís que comença a bellugar-seamb energia. La prova més fefaent

és la duplicació del cens electoral,nodrit pel baby-boom post-revolu-cionari. L'aparició d'una generacióde joves que no conegué el règimdel Sha, ni els avanços socials de laprimera etapa islamista, juguen encontra del sistema. Per aquestageneració l'Islam no encarna la viade renovació nacional que repre-sentava per als seus pares. Fet i fet,representa una asfixiant pressió tra-

duïda en múltiples normes moralsinsostenibles en un país que haconegut el trencament de les for-mes de vida tradicionals. El creixe-ment de grans urbs com Teheran,Shiraz o Ispahan certifica la extin-ció de la vella societat. Amb l'ex-tensió de mesures socials del règim,s’ha contribuït a dinamitzar el país.Així, tot i rebaixar l'edat legal delmatrimoni als 9 anys, en garantir eldret a l'educació, l'edat mitjanad'accés al matrimoni s'ha retardat

considerablement. Però es sobretot en el plànol econò-mic on se situa el centre del pro-blema. L'esgotament del model decapitalisme estatal, el desgast de laguerra, el creixement demogràfic ila dependència del petroli hangenerat la caiguda de l’estat-bene-factor. Els índexs de desocupacióafecten especialment els joves quees rebel·len contra la legitimitat delrègim des de l'Islam. Fins i tot sec-tors del clergat proposen la retiradadels religiosos de la política perquèno els afecte el descrèdit de l'estat.A aquest descontentament se sumauna classe política que presentadues opcions: reformar l'estat perreintegrar-lo en el món capitalista,encara que signifique sacrificar elsprincipis de la revolució, o mante-nir el règim, encara que això repre-sente sacrificar l'estat i el pobled'Iran.

Iran; la difícilmetamorfosi

17 de febrer de 2004 Internacional

Els efectes de l’11-S han estats paradoxals en la política exterior d’Iran

A la recerca de la reintegració

Khamenei líder del pol conservador

Khatamí és partidari de la reintegració

“Finalment elsconservadors hanguanyat el pols alsreformistes sobre lescandidatures”

“El règim acaba decelebrar els 25 anys dela revolució d’unarevolució que atemoríOccident”

Redacció, Barcelona

Imagineu un cinema diferent: uncinema sense actors, sense inter-pretació i sense teatre; un cinemasense públic, sense espectadors niespectacle; un cinema sense repre-sentació, il·lusió o enganys, uncinema contingut, opac, profund,respectuós, realista, transcenden-tal, essencialista i materialista,paradoxal. Així és l'anticinema, el cinematò-

graf de Robert Bresson (1901-2000), la indivisibilitat entreforma i fons, una alternativa real aqualsevol de les pel·lícules quequotidianament ens fan empassaramb passivitat i sopor. Aquestsdies a Barcelona podem gaudir deles obres d'aquest magnífic realit-zador: "Pickpocket", "Un conde-nado a muerte se ha fugado", "Alazar Baltasar", "Mouchette" ialgunes altres d'un total de tretze,ben difícils de trobar. Cadascuna

de les projeccions són comenta-des, a més, per persones que bus-quen construir alternatives a laconcepció hegemònica representa-cional del cinema, algunes d'ellesestudioses des de fa anys d'aques-tes obres. No us perdeu aquest cicle, els diu-menges a les 19:30h a Milers deVivendes, un edifici recentmentrecuperat al carrer Sardenya 43,ben a prop del metro de Marina iCiutadella.

En dos llocs del nostre país hi ha especialafició als caragols: la plana de Lleida i elPaís Valencià. Aquest és un plat adoratper molta gent i odiat per altres, però ésben cert que els caragols han estat un ali-ment bàsic en èpoques d'escassetat,sovint l'única font de proteïnes animals.Quan no hi havia cap animal prou cres-cut al corral i s'havien acabat les reservesde carn (cosa que passava sovint), caliaanar a buscar caragols, granotes o rates alcamp. Els caragols es guisen sols (lescaragolades), a la llauna, són un elementimprescindible de la paella, i d'aquestamanera que us presentem, amb peus deporc. El gust dels caragols lliga ben pocamb la majoria dels aliments, de mane-ra que sovint s'han de fer sols i amb unasalsa picant i de gust fort, però amb elspeus de porc formen una combinacióinsuperable, i els dos sabors es comple-menten molt bé. Si no feu vosaltresmateixos els caragols i els compreu, asse-gureu-vos que no siguen d'aquests degranja, insípids i fins i tot amargs: com-preu-los d'un distribuïdor de confiança imireu que siguen iguals com els que tro-

baríeu al camp.Raspeu els caragols a sota de l'aixeta, persi tingueren excrements a la closca, iposeu-los en una cassola amb aigua.Poseu la cassola al foc, a foc molt lent,que així trauran tota la molla. Si algunintenta escapar-se per les parets de lacassola, torneu-lo a posar dins. Quansiguen morts, apugeu el foc fins quebulla i bulliu-los a foc lent durant unquart d'hora, fins que solten tota la bru-tícia. Tireu l'aigua de bullir-los i reser-

veu-los. Mentrestant, piqueu les cebes iposeu-les a fregir a foc lent en una cas-sola de fang, durant una hora o més,fins que siga confitada. Al mateixtemps, bulliu els peus de porc durantmitja hora (10 minuts si és una olla depressió). La pell ha de perdre la seuaduresa, però el cartílag de dins no ha dequedar tou. Si bulliu massa els peus, usquedaran molt tous i no valdran res.Reserveu-los en unplat fins que siguen

freds i la gelatina s'haja tornat a endurir.Reserveu també una mica de l'aigua dela cocció.Quan la ceba estiga feta, poseula tomaca ratllada, la cansalada, el per-nil, el julivert i l'all picat i deixeu que esfaça lentament. Quan el sofregit estigafet, afegiu el llorer, una mica de pebremòlt, el conyac, els caragols, els peus iun gotet del caldo dels peus. Mescleu-ho tot i tingueu-ho a foc lent una horao més, fins que els sabors estiguen mes-clats. Rectifiqueu-ho de sal quan calga.Serviu-ho ben calent.

17 de febrer de 2004Cultura

Han tingut ressò mediàtic a tota lapremsa principatina les declaracionsd'en Valentí Puig, escriptor mallorquíde cert prestigi, col·laborador d’ElPaís i l'ABC, amb motiu de la presen-tació del seu llibre L'os de Cuvier (edi-tat per Destino). Tant el llibre com lesesmentades declaracions giren al vol-tant del present i el futur de la cultu-ra catalana, tot en un to catastrofista:"La cultura catalana és vulgar, domès-tica, mediocre, no competitiva, fra-cassada, curta de mires, gens ambi-ciosa i molt poc exigent".Independentment que hom puguicompartir un cert pessimisme al vol-tant de la nostra cultura, tant pel quea la producció intel·lectual com enallò que afecta a l'anomenada "cultu-ra popular", val la pena analitzar l'e-lecció dels adjectius. En les esmenta-des declaracions de Puig apareixendeterminats termes que sembla queno tenen cap significació en la críticacultural a cap lloc del món, excepte alnostre país "i en algunes altres zones

que mantenen dues pàtries com quimanté dues dones". Què podria sig-nificar que la cultura alemanya és"domèstica"? No res si tenim presentque nàixer alemany, com nàixer nord-americà, ja és nàixer cosmopolita.S'entén perfectament qui pot tenir laculpa d'un provincianisme tanlamentable: el nacionalisme cultural(català, naturalment, ja que participard'un cert nacionalisme espanyolsegurament ens faria tremendamentcosmopolites). És en aquest punt quecomença el fons real de tants adjec-tius confusos i tanta retòrica buida.Els catalans hem comès l'error dedefensar la llengua pròpia ("amb laintenció de rectificar el passat sensecontemplar la realitat del present")mitjançant una immersió lingüísticavers la qual el senyor Puig es manifes-ta "absolutament en contra", ja queno respecta la realitat bilingüe de lasocietat catalana. Naturalment no vadir res sobre el fet que els cinemes, lestelevisions i la premsa privades al nos-

tre país no en reflecteixin la realitatbilingüe, ja que dins la fe incommo-vible del senyor Puig entra el precep-te que l'àmbit privat és sagrat i into-cable. Ni tan sols deu considerar,mallorquí com és, que les manipula-cions d'en Matas posin en perill lanostra cultura. Amb sort ens perme-tran liquidar d'unavegada aquesta llen-gua que ens con-demna a la domes-ticitat, la curtesa demires i el provincia-nisme. El que cal,sobretot, és no girarl'esquena a la cultu-ra hispànica i esta-blir-hi un diàleg que "no s'hauria dedeixar segrestar per la política". És adir, que per a superar tanta mediocri-tat necessitem unes dosis d'hispanitatper via intravenosa i menys interven-ció pública en la llibertat lingüísticadels tan maltractats castellano-par-lants. Una recepta prou massoquista

per al futur de la nostra cultura, quetan sols es pot entendre si tenim pres-ent, com diu el senyor Puig, que "elconflicte entre Catalunya i Espanyaés un problema de família i, com atal, ningú no en té tota la culpa.Sempre es reparteix al 50%" (espe-rem que no pensi el mateix sobre laviolència domèstica). D'aquestadefensa aferrissada d'Espanya i elsmercats ara en diuen (són paraulesdel propi Puig) "conservadorismeprovocador" d'herència planiana(quina por!). Més ens valdrà no dei-xar-nos impressionar per la retòrica

neo - l ibe r a l(de la qual enPuig n'ha fetgrans exhibi-cions en elsseus llibres iles sevesco l · l abo r a -cions depremsa), ni

tampoc per aquests outsiders que,curiosament, sempre acaben dientexactament allò que als seus senyors(Polanco, Anson...) més els agradaescoltar. Abans d'aquest tipus d'es-criptor se'n deia "intel·lectual orgà-nic".

Joan Sebastià Colomer i Tejada

Valentí Puig i la cultura domèstica

Cicle de Robert Bresson

Robert Bresson

Peus de porc amb caragols

“L’escriptor mallorquís’ha manifestat contrala immersió lingüísticaperquè diu que norespecta la realitatbilingüe catalana”

Fa ja unes setmanes que arribà ales nostres pantalles aquestamodesta coproducció hispano-lusa del director basc RamonBarea, que compta amb la parti-cipació de la Rosana Pastor i l'À-lex Angulo.En clau de comèdia costumista, ipartint del punt de vista dePablito, un xiquet que vol que licompren el cotxe de pedalsmodel únic de la botiga delbarri, la pel·lícula retratal'Espanya dels anys 50, unaEspanya "de províncies" sensecap referència a la cultura autòc-tona, encara que ha estat rodadaa València. Però obviant aquestfet (l'aparent inexistència de lallengua catalana), allò que veiemsembla verídic: gent que viu ambpor, amagant com pot el seu pas-sat i també el present (el germàque està a la presó i del qual elPablito no en sap res), per tal de,simplement, poder viure; gentofegada per un règim que conti-nua perseguint els dissidents, ique arrossega un odi gairebé per-sonal entre famílies; gent que,malgrat tot, continua lluitant.En una mena de contraposició al'acaramelament de l'exitosasèrie Cuéntame…, El coche dePedales mostra les misèries, nonomés econòmiques -quetambé- que patien durant elfranquisme els que van perdre laguerra i seguien vius, i ens mos-tra, també, en un final feliç, quees pot viure marginat però ambdignitat, que no és precís ageno-llar-se davant del franquista, quesempre és el ric. És el que fa l'avide Pablito, i al final els pares dePablito també. Fins i tot elmateix Pablito, que al final des-cobreix que l'important no éstenir el cotxe més car.La pel·lícula, en definitiva, no esqueda en el retrat concret d'unmoment històric, sinó que plan-teja qüestions d'avui mateix(com viure en el sistema sensecol·laborar amb ell?) d'unamanera més o menys subtil idivertida.

Inés Fez

El coche depedales, aquells(no tan)meravellososanys

ressenya

La passió i l'ascetisme del cinematògraf

Ingredients: 1 kg de caragols moros (bovers), cristians(vinyals) o dels dos tipus mesclats, quatre

peus de porc oberts longitudinalment per lameitat, dues cebes grans, mig quilo de toma-ques ben madures, una branqueta de julivert,

una fulla de llorer, un got de conyac o viranci, tres grans d'all, un bitxo (si pot ser

fresc, millor), pebre negre, 50 g de pernil adauets, 100 g de cansalada viada a dauets,

aigua i sal.

Redacció, Barcelona.

Com va néixer el projecte delCentre de Documentació?No es pot separar el nostre naixe-ment de la gestació del projecte del'Arran, que és la creació d'un espaique donés visibilitat al barri a lesdiferents lluites socials i que voliaser un punt de trobada on espogués compaginar un bar ambuna llibreria distribuïdora i untaller de serigrafia, i que va propor-cionar al Centre de Documentacióun lloc estable i obert al públic.Però la idea de la necessitat d'unarxiu on recopilar la producció delsmoviments socials parteix d'unaimportant donació de material perpart del col·lectiu llibertari "revuel-ta", que s'havia dissolt, i que ens vafer veure la necessitat de no perdrela memòria de tota la gent queestava treballant per la transforma-ció social.La nostra voluntat és poder centra-litzar i posar a l'abast de tothom, isobretot a les persones vinculadesals moviments socials, un materialque conforma la nostra històriacol·lectiva i que actualment estàrepartida per arxius personals,locals polítics od'altres, que endificulta la sevadivulgació icorre el risc deperdre's. Creus que éscasualitat queus trobeu albarri de Sants?Aquest és unbarri amb una història de lluitespopulars que es remota a la indus-trialització, aquí es va fundar laCNT, i sempre ha comptat amb unassociacionisme molt fort i arrelat.En els darrers anys han revifat leslluites populars amb l'aparició delmoviment okupa i la consolidaciódel casal independentista, la crea-ció d'una Assemblea de barri i lesdiferents lluites que s'han donatpel cobriment de les vies i lesmobilitzacions contra la celebraciófeixista del 12 d'octubre. Aquestcontext ha fet possible l'apariciód'un espai com l'Arran i que ungrup de gent veiéssim la necessitatde crear el Centre deDocumentació. Les persones queparticipem del projecte estem vin-culades a les lluites populars ivolem fer de l'arxiu una eina per a

fer-les avançar; ens agradaria queno fos només un magatzem dematerial sinó estar immersos en lesdinàmiques i reflexions dels movi-ments socials.Per què creus important unCentre de Documentació?Principalment crec que tenim unaherència de lluita que moltes vega-des no coneixem, i que ens hanamagat i silenciat. Crec que per leslluites socials actuals és moltimportant reivindicar la sevaherència política i saber aprendredels errors i encerts del passat.Molta de la gent que s'inicia ara enmoviments de transformació socialdesconeix les experiències de lluitade generacions anteriors, moltesd'elles molt properes en el temps iel territori, i això ens porta a repe-tir errors i a un sentiment genera-litzat d'orfandat política que no escorrespon amb un poble que té unahistòria plena de revoltes i lluitespopulars.Per exemple, la transició va ser unmoment històric d'un sentimentestes de voluntat de transforma-cions a la realitat: milers de perso-nes als Països Catalans van militaren organitzacions i col·lectius que

p l a n t e j a v e nalternatives almodel capitalis-ta i a l'estatespanyol, i vanportar a termelluites moltimportants anivell veïnal,e s t u d i a n t i l ,laboral o nacio-

nal. De tot això volem deixar cons-tància, perquè no es perdi i perapropar-ho als actuals membresdels moviments socials: en el cas deles lluites a les presons, tenim undels arxius més complerts i exten-sos sobre la COPEL i la lluita perl'amnistia dels presos socials a latransició.Amb quin material compteu?A mida que el Centre deDocumentació s'ha anat consoli-dant hem anat rebent donacions dematerial de col·lectius i persones.Actualment és dels pocs espais ontrobar material dels movimentssocials dels darrers deu anys, espe-cialitzant-nos bàsicament en lesnoves fornades de col·lectius i orga-nitzacions (okupació, antimilitaris-me, independentisme, feminis-me,...) ; en aquest tema, podem dir

que és un dels únics espais on s'hasistematitzat i és accessible totaaquesta informació. Tenim des dellibres fins a enganxines i cartells,passant per més de quatre milrevistes; ara el nostre repte és nonomés classificar i facilitar l'accés atot aquest material, sinó donar-li lamàxima difusió, i és en aquest sen-tit que hemeditat dos CDamb enganxi-nes digitalitza-des de lluitesdels darrersdeu anys, i araestem treba-llant en unCD de cartellsdigi ta l i tzats .A més,c o l · l a b o r e mamb un escrit periòdic bimensualde memòria històrica a la revistaPanóptico sobre la situació peni-tenciaria, i cada any volem editarun dossier amb material rellevantdipositat a l'arxiu.Com es finança el projecte?Qualsevol centre de documentacióés un projecte deficitari per natura-lesa, però fins ara ha estat possiblegràcies a l'existència de l'espai del'Arran. A més, vam editar l'anypassat un CD recopilatori de músi-ca en català per finançar-nos ipotenciar l'ús social de la llengua,on van col·laborar 41 grups demúsica de tot l'estat, i del qualn'estem molt satisfets. Per SantJordi preparem el segon volum, oncomptem amb més de quaranta

temes musicals en català, entre elsque destaca la col·laboració deFermin Muguruza, Dusminguet ol'Evaristo.Quins són els vostres projectes defutur?Volem continuar treballant en lasistematització del material, creantuna base de dades per poder-la

penjar a interneti fer més fàcill'accés als docu-ments; i intenta-rem manteniruna persona alli-berada perpoder consolidarel projecte.Finalment, iencara quepodia semblarimpossible al

principi, l'espai se'ns està quedantpetit i estem pensant en ampliar-nos.

agenda

17 de febrer de 2004 Contraportada

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 27. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky.Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig.

Han col·laborat en aquest número: Arquitectes sense fronteres, Assemblea de Resistències al Fórum 2004, Inés Fez, Kale Gorria.

FEBRERDimarts 17 Barcelona (Barcelonès).Concentració Pel Català a l'Escola.12h, davant la Delegació del Governespanyol. Organitza: Campanya pelCatalà a l'Escola.Dijous 19Barcelona (Barcelonès). Sopar-xerrada: Els altres efectes secundarisde les drogues. 20h, Ateneu PopularMawla.Barcelona (Barcelonès). Acte contrael tancament d'empreses. 19h,Casinet d'Hostalfrancs. Organitza:Xarxa Solidària contra el tancamentd'empreses.Castelló (Plana Alta). Concentraciócontra el vial Cabanes-Orpesa. 12h,Àgora de la Universitat Jaume I.Organitza: La Plataforma Salvem elDesert.Divendres 20Barcelona (Barcelonès). Concen-tració contra el desallotjament del´HAMSA. 19:30h, davant la seudel districte.Dissabte 21Castelló de la Plana (Plana Alta).Concert per l'autogestió amb AlbertFish i Prisoners of War. 20h, Bar ElPati. Organitza: Distri ComúEl Prat de Llobregat (BaixLlobregat). Festa de carnaval i con-cert. 23h, KOP-Alta Tensió. Diumenge 22 Barcelona (Barcelonès). Presentacióde la Campanya unitària Contra laConstitució Europea. 12h, pça. SantJaume.Barcelona (Barcelonès). ConcertWesak. 19h, Restaurant Ítaca.Divendres 27Alcoi (Alcoià). Recital de poemes deMartí i Pol. 20:15h, Centre OvidiMontllor de l'Alcoià i el ComtatDissabte 28Barcelona (Barcelonès). Xerradasobre la tortura. 18h, Cotxeres deSants. Organitza: Assemblea de Barride Sants.Castelló de la Plana (La Plana Alta).Xerrada: Situació actual de la repres-sió amb Alerta Solidària i represaliatdel 92. 18h. Després sopar solidari ifesta de Carnestoltes. Casal Jaume I.Organitza: Casal popular de Castellói Maulets.Jesús (Baix Ebre). Novena Trobadade Grallers i Dolçainers dels PaïsosCatalans. Concert. 17:30h, Recintefiral. Organitza: Grallers de Jesús iMaulets.Lleida (Segrià). Manifestació contraels desallotjaments. 17h, Plaça SantJoan. Organitza: Assemblea d'oku-pes de Lleida.Masquefa (Anoia). Xerrada: La pro-blemàtica dels residus vista en dosexemples: l'abocador del Garraf i laincineradora de Madrid. 19h,Ateneu Popular de Masquefa.Organitza: Col·lectiu d'Amics deMasquefa

Entrevista a Ester de Pablo, del Centre de Documentació dels Moviments Socials Arran

El projecte del Centre de Documentació Arran vanéixer al barri barceloní de Sants fa gairebé cincanys amb la voluntat de recopilar arxius personalsi col·lectius relacionats amb els moviments socials,per recuperar la memòria històrica i poder deixar

empremta de les lluites que s'estan portant a terme.En el seu local de la plaça Osca podem trobar4.000 revistes, un miler de cartells i propagandadiversa de lluites populars des de la transició finsels nostres dies.

"És important reivindicar la nostraherència política i aprendre del passat"

Envia les convocatòries aaccent@correucatala.com

“És dels pocs espais ontrobar material delsmoviments socials delsdarrers deu anys,especialitzant-nos enles noves fornades decol·lectius iorganitzacions”

“La nostra voluntatés centralitzar i posara l'abast de tothomunmaterial queconforma la nostrahistòria col·lectiva

L’Ester de Pablo al Centre de Documentació

Per a més informació

www.arran.org

Horaris del Centre deDocumentació ArranDimarts i dijous de 10

a 13 hDimarts, dimecres i

divendres de 18 a 19h