L'espanyolisme intentaevitar el referèndumd'ArenysEls partits ultraespanyolistes Ciutadans iFalange de las JONS intenten de totes totesque Arenys de Munt no celebri el primerreferèndum municipal sobre la indepen-dència del Principat.

>> Països Catalans 7

Camps rescata la F1 i elValènciaLa Generalitat Valenciana ha decidit assumirel cànon anual de 18 milions d'euros per tenirla Fórmula 1 a València i avalar el préstec de74 milions per a l'ampliació de capital delValència C. F.

>> Països Catalans 6

Entrevista a Manolo Miralles

Parlem amb el cantant d'Al Tall i presidentdel Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Can-tants en Valencià perquè ens expliqui la salutde la producció musical del país i també l’úl-tima iniciativa del COM, el COMcert que ser-virà per presentar la nova Guia dels Músicsi Cantants en Valencià.

>> Cultura 10 i contraportada 12

SUM

ARI

Aquest estiu tres brigades benespecials, de músics, bastonersi castellers, han mostrat la soli-daritat dels Països Catalans ambPalestina. La brigada musical haestat formada per Obrint Pas, elscantautors Cesk Freixas, Pau Ala-bajos i Nabil Mansour. Precisa-ment Mansour, músic palestino-català, explica en un article d'o-pinió les seves impressions deCisjordània especialment de lasituació que pateixen els refu-giats als camps.

>>Països Catalans 5

MARIA OLIVER PÀG. 2 // EVA SERRAPÀG.2 // MIREIA REDONDO PÀG.3 // PEPA MURTRA PÀG. 12

Ni durant l'estiu, o potser precisa-ment aprofitant que moltes perso-nes estan de vacances i així evitaruna resposta, la maquinària repres-siva no s'ha aturat. El 8 d'agost lapolicia carregava durament contrauna concentració antitaurina a Pal-ma. Dos dies després els Mossos d'Es-quadra detenien el terrassenc Jau-me Soler. El 12 d'agost es coneixiala condemna a un mes de presó imulta contra dos estudiants nord-catalans. La notícia més dura arri-bava l'endemà: Alfonso ha estat con-demnat a tres anys de presó perhaver-se defensat de l'agressió ambun kubotan. A més, el juliol l'Au-

diència Nacional espanyola haviafet pública la decisió d'enviar dosanys i sis mesos Núria Portulas ala presó. Ni la canícula d'agost haevitat la repressió contra els movi-ments populars.

>>Països Catalans 5 i 7

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

Periòdic popular dels Països Catalans

160DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2009

PAÏSOS CATALANS

Crònica repressiva de la canícula d’agost

Alguns dels músics catalans davant del mur de la vergonya

La música i la cultura popular dels Països Catalansamb Palestina

Cal manifestar-se contra la retallada de l'Estatut? La “mani”s'ha de fer abans o després de la sentència? Es pot pressio-nar el Tribunal Constitucional o és “intolerable”? Aquestesi altres preguntes han format part d'una nova roda de decla-racions, contradeclaracions i rectificacions per part de laclasse política catalana que han convertit l'anodí agost en

un nou sainet. Part de l'obra s'ha representat, com passadacada estiu, a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) on elspolítics, obviant l'activitat acadèmica i cultural que s'hi des-envolupa, centren tota l'atenció mediàtica.

>>Països Catalans 4 Els principals polítics principatins en l'Onze de Setembre de l'any passat.

En el debat mediàtic d'aquest estiu alguns proposen canviar la fotografia de la jornada

Aquest setembre fa 400 anys de l'inicide l'expulsió morisca i pot ser una bonaocasió per fer repàs de la nostra negrahistòria, la real, la de la "leyenda negra"no pas llegendària i tenir-la present enl'actual presència de persones huma-nes a casa nostra que tenen altres reli-gions i altres cultures, per tal d'evitarrepetir l'herència històrica.

Henry Lapeyre en la seva Geogra-phie de l'Espagne Morisque, publicat aParís l'any 1959, ens explica que entresetembre del 1609 i setembre de 1610,l'Espanya dels Àustries, en el regnat deFelip III, portà a terme una empresade neteja ètnica gens gloriosa. En menysde tres mesos expulsava primer 116.000moriscos valencians, en el primer semes-tre de 1610, 30.000 moriscos andalusos,6.000 murcians i 17.000 castellans. Desdel mes d'abril de 1610, l'èxode dels moris-cos de la Manxa, d'Extremadura i d'al-tres regions de Castella havia comen-çat pel port de Cartagena. De juny asetembre de 1610 aragonesos i catalansmoriscos havien sortit la majoria pelport dels Alfacs. Les xifres ballen, altresautors parlen de 125 a 135.000 valen-cians, més de 44.000 de Castella-Extre-madura, quasi 30.000 andalusos, mésde 13.000 murcians, més de 60.000 ara-gonesos. Només 4.186 estrictament cata-lans, en part perquè se salvà de l'expul-sió bona part dels de la diòcesi de Tor-tosa, considerats molt assimilats.

Abans dels moriscos,els jueusNo era la primera vegada que la monar-quia hispànica havia expulsat tota unacomunitat. La primera expulsió afectàels jueus. L'historiador Carreras Candien el seu estudi Evolució històrica delsjuheus y juheissants barceloninspubli-cat el 1909 ens explica que l'11 de febrerde 1482 els Reis Catòlics obtenien delPapa Sixt IV una butlla per establir unanova inquisició, més dura que la medie-val, la qual ja apenes funcionava. Aques-ta inquisició, forastera per als PaïsosCatalans, després de molta oposició,entrava a València i a Barcelona. A Bar-celona el 5 de juliol de 1487. Això respo-nia a la política contra els jueus con-versos i en definitiva contra les comu-nitats no cristianes dels glorificats ReisCatòlics (títol que els concedí el PapaBorja Alexandre VI el 1496 arran de laconquesta del Regne de Granada). L'en-demà de l'entrada de l'inquisidor Alfon-so Espina a Barcelona, ja era publica-da una crida contra l'ajuda a "convers-sos delats e processats infamats e sus-

pectes de crim de heretgia e apostasia"que intentessin fugir. La crida penavaamb 500 florins "tots e sengles barquers,mariners, patrons e altres vaxells marí-tims qui per mar gosen aquells ne aque-llas traure ne levar". Ben aviat la cre-ma de bíblies i persones fou un fet quo-tidià. "Aquest dia (7-IV-1498) per mana-ment del Reverend Sr de Montemayor,inquisidor de la Sancta inqusitió forencremades en la plaça del Rey de la pre-sent Ciutat (Barcelona) les biblies enpla (en català) e altres libres en pla des-cendents de la biblia, los quals libresforen en grandíssim nombre". El 22 defebrer de 1489 "Lo dit dia per los Inqui-sidors foren posats en cadeffal en laplassa del Rey, n'Anthoni Ramon Corró,librater, e sa muller e en Socarrats cota-maller, e lo mateix dia foren crematsal Canyet, fora Ciutat (el Besos). Aques-ta també fou la política seguida al PaísValencià contra la biblia en pla (és a diren llengua vulgar catalana) com la tra-duïda per misser Bonifaci Ferrer, doc-tor en drets, Bíblia que fou impresaentre 1477 i 1478 i que li valgué un durinterrogatori i presó al seu editor DanielVives. La biblia de Bonifaci no escapàde la crema. Tots els "libros escriptos enebrayco, que tocan y son de la ley de losjudios e de medicina e cirugia en deotras ciencias e artes" traduïts "en roman-ce", és a dir traduïts al català, haviende ser cremats. El 1549, el teòleg Con-rad Gesner encara recordava que "lin-gua cathalonica Biblia olim procusa,mox omnia cremata sunt" és a dir "totsels exemplars de la Biblia catalana forencremats" i amb ella molts conversos comel mercader Dionís Moncada, l'apote-cari Joan Liminyana, el mercader MiquelVives, la seva muller, la seva mare Cas-tellana Guioret, el llibreter FrancescCastellar i el passamaner Lluís Sanç que

acabaren en el braser el juliol de 1501.La repressió sobre els conversos fou tannegativa per la llengua catalana comper a la cultura científica dels PaïsosCatalans. No és casual que el gran filò-sof Joan Lluís Vives, de la família delsVives, abandonés València. És prou cone-guda la seva tragèdia familiar. Al PaísValencià entre 1480 i 1530 foren execu-tades 754 persones. Tanmateix la Inqui-sició no inhibí pas la política d'expul-sió. L'edicte reial d'expulsió de 31 demarç de 1492, coincidí, no per casuali-tat, amb l'any de la fi de la conquestadel regne de Granada. La política d'ex-pulsió al conjunt de la Corona catala-no-aragonesa implicà la marxa d'unes10.000 persones. Mentre, la Nova Inqui-sició, destinada a perseguir la dissidèn-cia religiosa i l'heretgia, de fet va per-seguir sobretot la diferència: és benconeguda la persecució dels homose-xuals per la Inquisició, i la de la dissi-dència política. Felip II usà la inquisi-ció en aquest sentit contra els aragone-sos i contra els catalans. La Inquisicióencara funcionava el segle XIX, aquestcop perseguint liberals.

La política dels Reis Catòlics del segleXV es repetia a inicis del segle XVII con-tra els moriscos. Al poble valencià deLlombai, segons ens explica ManuelArdit, en el moment de l'expulsió hihavia 75 famílies morisques sobre 52cristianes. Les visites dels comissarisde la Inquisició sempre despertaven ungran temor. En una carta del batlle deLlombai de 1539 al duc de Gandia el sen-yor del lloc escrivia: "estuvo aquí ayerFalcó, el qual alborotó toda esta tierracon su venida y, aunque no hizo nada,los cristianos nuevos estan con tantomiedo que creen que a cada rato la Inqui-sición los a de llevar". No era exagera-da la por. En la mateixa carta el batlleexplica que ell mateix va anar "por todosestos lugares acechando por las casasque sé qué de tener alguna sospecha,sin que ninguno fuese sentido, y nopude descubrir cosa alguna". Moltsmoriscos, com molts jueus conversos,mantenien clandestinament la sevareligió. Miquel Vives, de la mateixafamília del filòsof, era, per exemple,rabí d'una sinagoga clandestina. Diver-sos moriscos de Llombai havien estatprocessats poc abans de l'expulsió "porhaver tenido y creído la secta de Maho-ma" Francesc Mançor a tres anys degaleras, Ucey Llopet de 80 anys a mig

any de presó, Miquel Ganí de 70 a pre-só perpètua, Joan Carritxa a sis anys depresó, Lluís Pardillo a 10 ducats i a nosortir del País Valencià "hasta que nosepa la doctrina", Àngela Espardanyer,morisca de Llombai, de 25 anys, a centassots i reclusió fins que fos instruïdaen la doctrina cristiana, Jerno Ageix,que tenia com agreujant saber "leer yescribir en algaravía" (és a dir en àrab)fou sotmés a turment de nou voltes decordell, condemnat a portar vela i soga,assots, pagar 10 ducats i"ser recluso has-ta que sea instruydo", Vicent Toixa deCatadau i Vicent Rabí d'Alfarb ambdosa quatre anys de galeres i presó perpè-tua. Molts moriscos es van resistir al'expulsió. És especialment conegudala rebel.lió de la Mola de Cortes i la dela Vall de Laguar. La revolta de la molade Cortés fou dirigida pel morisc deCatadau Vicent Turixí, autoanomenatrei Turixí. Fou pres amb un fill seu ialtres cinc moriscos "y trahidos a Valen-cia-escriu el cronista Escolano--, al tris-te "rey" le hizieron entrar cavallero enun asno sobre albarda y le ajusticiaronpublicamente a dieziseys de diziembre,atenazandole, cortandole la mano yahorcandole; y hecho cuartos, pusie-ron su cabeça a la puerta de San Vicen-te; si bien es verdad que, como perso-na de buen natural, murió como buenchristiano, dexando muy edificado elpueblo y confundidos sus sequazes". Laconversió, segurament una invencióhipòcrita d'Escolano, no treu l'evidèn-cia que molts moriscos expulsats tenienun grau elevat d'integració cristiana.Jeroni Pujades, historiador del segleXVII, explica la trista fi de 65 moriscos"hòmens, dones y minyons". El mari-ner Joan Riera els portava amb una bar-ca cap a Oran i a alta mar, per tal derobar-los, els començà a degollar i lesdones veient-ho "ellas matexas se llan-çaren a la mar. Diu-se que alguna o algu-nes de ellas invocaren a Nostra Senyo-ra de Montserrat". El futur de moltsmoriscos fugits i capturats o capturatsen intentar el retorn fou l'esclavitud ales galeres reials. Un drama gros fou eldestí de molts nens, retinguts i sepa-rats de llurs pares, per garantir la sevacristianització. L'obra Mar i Cel d'An-gel Guimerà de 1888 recull aquests dra-mes.

Altres minories perseguidesLa persecució de minories no s'acabaaquí. També la patiren d'una altra mane-ra els gitanos, anomenats bohemians,grecs o egipcis, que són vistos com arodamóns i lladres i com a tals són ban-dejats i foragitats i en cas d'incompli-ment assotats públicament. Així resenles Constitucions de Catalunya de 1512a 1702.

Una mirada a una història com aques-ta ens fa reflexionar sobre de greus qües-tions i ens fa veure la necessitat de l'úsd'altres armes que no pas la repressiói la mera expulsió davant de la diferèn-cia, en especial ara davant de la nostraimmigració sense papers.

*Eva Serra és historiadora

L’ACCENT 160DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 200902 OPINIÓ

Consumim,doncs existimMARIA OLIVER CAMPINS

Mentre la pagesia catalana pro-testa davant les subdelegacionsde Govern per les condicionsnefastes de l'agricultura catala-na la pagesia francesa ho fatallant l'A7 indignats perquè page-sos catalans venen fruita a terri-tori administrativament fran-cès. Diferents fronts, la mateixalluita. Més enllà de l'augmentdel gasoil i de la sequera que ofe-guen la pagesia catalana hi haun factor comú a la pagesia pla-netària que esdevé el seu enemicmés perillós: el supermercadis-me. Només a Catalunya, els tressupermercats més potents (Carre-four, Mercadona i Caprabo-Eros-ki) venen més del 50% de fruitai verdura que consumim. I quèimplica això? En primer lloc, laimposició d'un model de produc-ció i de consum capitalistes (pro-ductes llunyans, imposició depreus, explotació laboral, estra-tègies de màrqueting per aug-mentar el consum...); en segonlloc, l'extermini de la pagesiafamiliar i autòctona i en darrerlloc, la contaminació dels estó-macs de les consumidores i delsconsumidors per l'ús de pestici-des, herbicides i transgènics,entre d'altres. En definitiva,aquest model de producció i con-sum ens vol ignorants, gordes iconsumistes!

Davant d'aquesta situació, l'al-ternativa passa per canviar elshàbits de consum. Un bon exem-ple d'això ho representa la pro-liferació de cooperatives de con-sum que arreu del país neixenper tal de cercar relacions direc-tes entre productors i consumi-dors, prioritzant aliments localsi de temporada i respectuososamb el territori. Altres, conti-nuen optant pels mercats localsi pels mercats municipals fentuna selecció dels productes sotacriteris de sostenibilitat, proxi-mitat i respecte al medi.

En qualsevol cas, més enllà deles formes de consum que cadas-cuna triï hi ha quelcom impres-cindible que hauria de romandrea totes elles: la responsabilitat i lasolidaritat. I parlem de responsa-bilitat quan la consumidora o elconsumidor se n'adona, pren cons-ciència de les conseqüències delpatró de consum que practica. Laresponsabilitat es tradueix en unestil de vida sobri, una opció perla senzillesa voluntària i una triaselectiva dels productes no sotme-sa als reclams de la propaganda.La solidaritat en canvi, s'expressaen el compartir, per la participa-ció i pel recolzament als movimentsque busquen la transformació delsmitjans de vida com la terra, lavivenda i la salut.

En definitiva, aquests noushàbits de consum també han depassar per la coherència perso-nal i política, per la implicacióen les lluites socials i per la soli-daritat amb la resta de pobles enlluita.

PUNT DE MIRA COL·LABORACIÓ EVA SERRA

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrrii-bbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellllddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu Ginés,

Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: JoanBuades, Martí Cirici, Guillem Colom, Laia Creus, PepGiner,Andrés González,Irene Jaume,Pere Habet,Fran-cesc Miralles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgelli Bel Zaballa. OOppiinniióó:: Joan Teran. EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tis-minetzky.IInntteerrnnaacciioonnaall:: Ausiàs Alminyana,Laia Alta-rriba,Marc Lamarca i Manel López.CCuullttuurraa:: Joan Balles-ter, Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, AuroraMora, Felip Pineda, Hèctor Serra, Josep Maria Soler,Pau Tobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri. EEddiicciióó ggrrààffiiccaa::Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. HHaannccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Eva Serra,, Mireia Redon-do, Maria Oliver, Jaume Barber, Pepa Murtra, JoanBallester, Assemblea de Joves d’Horta-Guinardó, ,Vicent Company.

Número 160. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

AA qquuaattrree-cceennttss aannyyss ddee ll’’eexxppuullssiióó mmoorriissccaa

L’ACCENT 160 DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2009 OPINIÓ 03

No se sap exactament que és allò de la cultura democràtica. És

una baixa abstenció el dia d'eleccions? És respectar unes determi-

nades normes de joc? És la transparència i honestedat en la ges-

tió? Podrien ser moltes coses, però de ben segur que no és un dels

valors amb què compta el PP valencià.

Fa més de trenta anys que falangistes, franquistes i conserva-

dors de tota mena es reconvertiren a la democràcia: un nom règim

que els obria moltes portes i que només suposava alguns sacrifi-

cis. Entre altres hi havia el de renunciar a una manera de gover-

nar, més pròpia del caciquisme que no pas de la "cultura democrà-

tica" Així, amb la transició i, especialment durant els anys a l'o-

posició, Alianza Popular i posteriorment el Partit Popular inten-

taren forjar-se una imatge de demòcrates, sovint en contrast amb

el partit governant a qui cada cop esquitxaven més casos de corrup-

ció o taques encara més fosques com els episodi de la guerra bru-

ta.

El 1995 Eduardo Zaplana arribava a presidència de la Generali-

tat Valenciana després d'haver passat per l'alcaldia de Benidorm

gràcies a un vot trànsfuga culturalment poc democràtic. D'ençà

que el PP manà al País Valencià han sigut nombrosos els escàndols

polítics que han esquitxat les seus files, per bé que molt pocs han

acabat amb dimissions i condemnes. No cal ara que enumerem

alguns casos que a tots ens venen al cap. El més recent l'anome-

nat "cas Gürtel."

El cas és que cap d'aquests episodis sembla haver erosionat elec-

toralment al PP i, tant com si és per mèrit propi com pel de l'opo-

sició, ha resistit totes les envestides. Entre els mèrits del PP hi ha

la seua gran capacitat propagandística -entre elles la manipula-

ció de la radiotelevisió pública valenciana-, la complicitat dels

estaments judicials i la barreja del populisme i caciquisme que ha

mantingut fidel una part important de l'electorat. Cap d'ells es

troba entre allò que anomenaríem "cultura democràtica".

Un cas recent del que ens fèiem ressò al passat número de L'AC-

CENT ens mostra com la concepció de la democràcia segons el PP

es pot tergiversar encara més. En un referèndum per decidir si es

canviava el nom de l'avinguda del País Valencià de Torrent -un

nom que estava plenament acceptat entre els torrentins i que no

havia generat mai cap debat- el PP local interpretà que la volun-

tat popular era substituir el nom perquè la suma de totes les opcions

de canvi de noms sumava més que l'opció de mantenir-lo, que havia

guanyat amb una ampla majoria. És una burda interpretació de la

voluntat popular en un referèndum que ja de per si era poc trans-

parent. Cal recordar que a la papereta de consulta no es pregun-

tava als torrentins si volien canviar o no el nom de l'avinguda,

sinó que se'ls demanava que votaren el nom que voldrien per la

via. Però al PP local i regional cada cop li preocupa menys guar-

dar les formes, les irregularitats al llarg del procés de consulta

han sigut constants i fins i tot han aparegut 85 vots més que els

votants registrats, però això als "populars" no els preocupa. La

seua única preocupació és eliminar, siga com siga, el nom del País

Valencià, mentrestant la simbologia franquista encara es ben pre-

sent als nostres carrers. Estan convençuts que ells són dipositaris

de la voluntat popular o, encara més, estan convençuts que ells

són la voluntat popular. No els cal, doncs, cultura democràtica,

perquè la democràcia, al cap i a la fi, són ells.

E D I T O R I A L

"Sólo acribillándome a balazos podránimpedir la voluntad que es hacer cumplir el

programa del pueblo. Si me asesinan, elpueblo seguirá su ruta, seguirá el camino

con la diferencia quizás que las cosas seránmucho más duras, mucho más violentas,

porque será una lección objetiva muy clarapara las masas de que esta gente no se detie-

ne ante nada."(Últims discursos de SalvadorAllende a Radio Magallanes)

I així és el imperialisme, no es deté sotacap circumstancia, el seu objectiu éssubjugar pobles i persones per mante-nir i millorar l'obtenció de beneficis il'acumulació de capital per als podero-sos.

Xile ho va patir al 1973 amb un copd'estat però ho portava patint des de lavictòria popular de la Unidad Popularamb boicots empresarials, intents col-pistes, embargaments econòmics,... araho pateixen pobles com l'hondureny,amb el cop d'estat de Micheletti, elcolombià, amb el govern narco-parami-litar d'Uribe, el maputxe, amb l'assas-sinat fa pocs dies d'un militant indíge-na a mans de l'exercit xilè, o el basc,amb l'estat d'excepció i les il·legalitza-cions de partits,...

En aquest 36é aniversari del cop d'es-tat i mort del president xilè SalvadorAllende hem de recordar, hem de ferun gran exercici de memòria històrica

però no l'hem de fer des de la hipocre-sia d'aquells partits i organitzacionsque recorden a certs personatges per-què han de recordar, perquè toca, sinóque hem de recordar a Salvador Allen-de, al poble xilè i a la Unitad Popularper tenir present un model de lluita iun procés revolucionari del que l'esque-rra independentista catalana hem d'a-prendre molt.

Hem d'aprendre dels cordons indus-trials, assemblees de treballadors ambgrans capacitats decisòries que s'esta-bliren a les grans zones industrials, delsque podem extreure'n lliçons per la nos-tra lluita contra el capitalisme i l'ac-tual crisi; dels nuclis de la Unitat Popu-lar on tota l'esquerra xilena treballavaunitàriament molt més enllà de fiteselectoralistes; de la creació d'un pro-grama revolucionari de govern com abase de presentació cap al poble; de laconfluència en una sola central de tre-balladors com va ser la CUT (CentralÚnica de Trabajadores) que mobilitzaa gran part del poble treballador; peròsobretot hem de saber combinar totesles formes de lluita no podem caure enl'error de creure'ns que dins el seu sis-tema ens deixaran avançar. L'imperia-lisme i les seves sucursals arreu del mónes diguin Zapatero o Obama no perme-tran que una altre vegada s'aixequinels pobles i aconsegueixin victòriesdemocràtiques com a Llatinoamèrica i

si ho aconseguim ens atacaran ambtotes les armes com van fer amb Xile,per això ens hem de preparar amb totsels estris de lluita que puguem, hem desaber combinar tots els mitjans de llui-ta.

Un altre aspecte importantíssim delprocés xilè es que el reformisme ensamaga que va ser un procés d'allibera-ment nacional, com ells deien per lasegona independència, un procés delpoble xilè contra l'imperialisme ian-qui, és a dir, una lluita per la indepen-dència i el socialisme a Xile. És així quepodem lligar diversos paral·lelismesentre el nostre procés de construccióde la Unitat Popular i el que desenvo-luparen els treballadors xilens.

Per últim, hem de saber aprendredels errors i dels encerts del passatperò mai sense copiar ni calcar altresmoviments, tot i que les lliçons fona-mentals es mantinguin amb el pas delsanys, la nostra Unitat Popular no seràla xilena, la nostra via al socialismeserà diferent però a partir d'ara hau-ríem de tenir en compte les experièn-cies dels que ens van precedir en lalluita. I com acabava l'himne de la Uni-dad Popular:

Sembraremos las tierras de gloria¡Socialista será el porvenir!

todos juntos seremos la historia¡A cumplir! ¡A cumplir! ¡A cumplir!

El descrèdit dela democràcia

Des de la comarca del Ripollès, dela qual n'estic enamorada junta-ment amb la Garrotxa, més concre-tament des de Camprodon, escricaquest article després de rebre lesmuses i la inspiració divina a SantJoan de les Abadesses. Després demolt trescar per senders i caminsd'aquesta comarca vaig decidir dor-mir a Sant Joan que, per cert, ésun poble molt bonic. En un momentde descans vaig anar a visitar, òbvia-ment, el fantàstic monestir fundatper Emma, filla de Guifré el Pilós,en una d'aquestes dèries repobla-dores.

Llegint la informació sobre elmonestir (m'apassiona tot allòmedieval) vaig veure que s'expli-cava que primer era un lloc única-ment femení i que després, les auto-ritats, en veure que les activitatsque s'hi portaven a terme no erendel tot fiables i catòliques, expul-sà les abadesses i el feu únicamentmasculí. No s'especifica quines acti-vitats perverses i dubtoses eren lesque aquestes dones exercien, peròsí que explica que aquestes forenun dels punts d'inspiració del mitedel comte Arnau.

En aquell moment vaig recor-dar uns textos molt acurats sobrel'heretgia del beguinisme. Les begui-nes eren dones heretges, el begui-nisme era únicament femení i foumolt nombrós i estès a tota Euro-pa. Al Principat hi ha molts mones-tirs que començaren essent feus deles beguines i acabaren essent espais

per homes després d'expulsar (ocremar, que tot s'hi val) les begui-nes de l'indret. El de Sant Joan enfou un d'aquests. L'heretgia delbeguinisme, a part de ser exclusi-vament femenina, qüestionava,com totes les altres heretgies delmoment, les bases teòriques, teo-lògiques i pràctiques d'una esglé-sia catòlica que estava guanyant labatalla pel poder sobre els conei-xements, l'educació i l'economia.La pràctica beguina era bàsicamentsanitària i assistencial i, normal-ment, s'unien força dones per viu-re en comunitats i seguir gestio-nant uns coneixements de salut i

corporals que l'església i altres ins-titucions polítiques pretenien cen-tralitzar.

Les heretgies perderen la bata-lla, però el beguinisme seguí enda-vant, clandestinament i popular,fins el segle XVIII. De fet, moltesdones que sabien de l'existència debeguines ala seva vila o ciutat opta-ven per anar a consultar-les a ellesabans que anar a un metge.

Aquestes comunitats de doneses resistien a conviure sota unesnormes concretes que els robavenla capacitat d'autogestionar el seucos i la seva salut, que feien de lesdones simples minyones, vestalsverges o putes impies. Eren comu-nitats solidàries, entre les donesd'aquestes i amb el seu entorn. Ino eren res de nou, aquestes pràc-tiques ja venien d'abans.

Després de recordar això vaigpensar que no costava res infor-mar-se de les "activitats poc clares"de les dones del monestir de SantJoan, no costava gens explicar totala història, explicar que en reali-tat no eren activitats estranyes,sinó que se les expulsà per heret-ges en una d'aquelles batalles depoder, entre crema i crema de brui-xes, i en ple augment de funda-cions d'escoles religioses i priva-des a tots els pobles, en plena pro-hibició, per llei, de l'entrada de lesdones a l'educació superior i a moltsoficis. Però bé, ja se sap, la histò-ria sempre l'expliquen els que guan-yen.

DDee llaa UUnniiddaadd PPooppuullaarr aa llaa UUnniittaatt PPooppuullaarrASS.DE JOVES D'HORTA-GUINARDÓ (CAJEI) COL·LABORACIÓ

HHeerreettggiieessMIREIA REDONDO COL·LABORACIÓ

ABEL CALDERA BERGA

El passat 9 d'agost, l'expresidentPasqual Maragall publicava un arti-cle al diari Avui en què, amb unestil molt particular, afirmava quesi el Tribunal Constitucional reta-llava l'estatut, se sortiria al carrercom es va fer durant la Transició.Artur Mas s'afanyà en dir que sí,però que ell demanava "accions ope-ratives i no només decoratives".

Pocs dies després, Òmnium Cul-tural recollia el guant i es propo-sava com a pal de paller d'una mobi-lització del catalanisme cívic. Elseu president, Jordi Porta, propo-sava que en aquesta manifestacióen defensa de la integritat de l'es-tatut, la pancarta fos sostingudapels expresidents de la Generalitati el Parlament de la Ciutadella.

A partir de la convocatòria d'Òm-nium, les diverses entitats de laconstel·lació del sobiranisme tam-bé hi digueren la seva. Una partd'aquestes (Deumil.cat, PDD, Sobi-rania i Progrés) es desmarcaren dela convocatòria insistint en quel'hora de l'autonomisme ja haviapassat i que ells només es mobilit-zarien al carrer en defensa d'unestat propi. En canvi, d'altres comel Centre d'Estudis Sobiranistes ola FOCIR, juntament amb algunespatums acadèmiques, s'afegiren ala idea d'Òmnium Cultural.

La proposta d'Òmnium tambérecollí altres suports polítics isocials, de partits com ICV, ERC iCDC, així com una certa receptivi-tat per part de CCOO i UGT. Men-trestant, el PSC intentà refredarl'efervescència afirmant que no espodia fer cap posicionament finsque no es conegués la sentència.

La polèmica, però, reviscolà elpassat dilluns 17 d'agost, quan elvicepresident Carod-Rovira propo-sà convocar la ja famosa "manifes-tació preventiva". Segons Carod, estractava d'organitzar una granmobilització per la Diada, que pres-sioni el Tribunal Constitucionalabans d'emetre la sentència. El rao-nament del dirigent d'ERC afirma-va que era abans de la sentència ino després quan hi hauria algunacosa a fer.

Les declaracions de Carod pro-vocaren immediatament que lapolèmica traspassés als mitjans decomunicació de Madrid. El crimi-nalitzat dirigent d'ERC fou acusattant per populars com per socialis-tes de voler pressionar de formail·legal un tribunal, obligant el pre-

sident Montilla a trencar el seusilenci estival per refermar-se enl'estratègia del PSC de "no posar-sela tireta abans de la ferida".

La polèmica aleshores evolucio-

nà cap a l'enfrontament interpar-tidista, i a intentar ressuscitar laimatge d'una ERC desestabilitzado-ra per a intentar desgastar el tri-partit o reforçar les pròpies posi-

cions al seu sí. Un dels qui aposta-va, però, per anar més enllà, eraJoan Tardà, qui en una entrevistaa El Punt reclamava que si l'esta-tut era retallat, els partits princi-patins retiressin els seus parlamen-taris de les corts espanyoles. I con-tribuint a l'escalada verbal, el con-vergent Quico Homs es despenjavaen el marc de la Universitat Cata-lana d'Estiu amb la proposta d'a-bandonar unilateralment el siste-ma de finançament autonòmiccomú, la LOFCA, per forçar un reco-neixement similar al de les auto-nomies basques.

Qui culminava, però, el cim dela polèmica fou el seu iniciador Pas-qual Maragall. També en el marcde la Universitat de Prada, obse-quià els mitjans de comunicacióamb una de les seves ja tradicio-nals "maragallades" en anunciar,contradient frontalment els seusexcompanys del PSC, el seu suporta la proposta de Carod de realitzaruna manifestació preventiva. I coma cirereta, signà un manifest desuport al referèndum d'autodeter-minació que celebrarà Arenys deMunt el proper 13 de setembre.

L’ACCENT 160DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 200904 PAÏSOS CATALANS

Manifestació multitudinària l'1 de desembre de 2007 pel dret a decidir sobre les infraestructrures

Nova polèmica entorn una manifestació

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

PPoollèèmmiiqquueess eessttiivvaallss aa llaaUUCCEE ABEL CALDERA BERGA

Les polèmiques polítiques d'a-gost són ja un clàssic del perio-disme, i la Universitat Catalanad'Estiu que cada any es celebrala segona quinzena d'agost a Pra-da de Conflent ofereix un marcidoni com a altaveu d'aquestes

polèmiques. Si bé les visites a laUCE dels polítics solen ser, engeneral, força externes a la prò-pia dinàmica dels cursos, ocu-pen pàgines i minuts en prem-sa, ràdio i televisió, fins al puntque per a molta gent la UCE noés res més que una trobada onels polítics van a donar confe-rències.

Les polèmiques polítiques gene-rades a la UCE en els darrers anyssón un bon retrat de l'empantane-gament de l'estratègia autonomis-ta i la seva crisi estructural. El2006 era la polèmica per la gestióde l'aeroport, el 2007 la polèmicasobre el caos ferroviari i l'apaga-da elèctrica a Barcelona, mentreque el 2008 qui animà l'ambientfou ICV amb el seu pacte amb lavicepresidenta espanyola De laVega pel finançament. Polèmiquesque o bé encara resten sense unasolució clara, com el caos de lesinfraestructures, o bé que han estatsolucionades molt per davall de lesexpectatives del Principat, comseria el cas de la gestió aeropor-tuària o el finançament autonò-mic.

“La Universitat Catala-na d'Estiu (UCE) de

Prada esdevé un altaveu de les polèmiques

polítiques estivals”

ABEL CALDERA BERGA

Les diferents propostes de respos-ta a la sentència del TC sobre l'es-tatut principatí contenen en el fonsel quid de la qüestió: el reconeixe-ment o no de la legitimitat de l'or-denament constitucional espan-yol. Així, quan s'afirma que un tri-bunal no pot modificar una lleireferendada pel poble, en princi-pi no es reconeix el mecanismeconstitucional que així ho autorit-za. Per això els partits fan equili-bris per conjugar tant el que és unsentir majoritari com el que és l'a-catament constitucional, tot dientque si bé el TC té el dret a modifi-cació, hauria de prendre en consi-deració la voluntat expressada enreferèndum. D'aquesta manera, enles seves declaracions no qüestio-nen els preceptes constitucionals.

La qüestió principal, però, és lautilitat de les mobilitzacions. Una

de les primeres propostes que sor-giren en aquest sentit fou la de tor-nar a referendar l'estatut del 30de setembre. Aquesta via de con-flicte institucional, amb una cla-ra reminiscència a 6 d'octubre de1934, restà com moltes altres decla-racions en una simple fogueradaverbal. La proposta de manifesta-ció d'Òmnium Cultural no deixa deser un acte de força que afirmi unrotund "no hi estem d'acord" peròsense cap conseqüència pràctica.La contraproposta de Carod tam-poc no preveu obrir una via de con-flicte institucional, o d'insubmis-sió de l'autonomia del Principat ala Constitució Espanyola, sinó quesimplement confia en la seva capa-citat de mobilització per a suavit-zar els termes finals de la sentèn-cia.

Segurament, de totes les pro-postes fetes per dirigents de par-tits parlamentaris, la més ruptu-

rista és la proposada per Joan Tar-dà de retirar tots els parlamenta-ris del Principat de les corts espan-yoles. Si aquesta opció, pràctica-ment una utopia, es materialitzés,la conseqüència més immediataseria que el PP obtindria tempo-ralment una majoria parlamentà-ria. El més difícil seria imaginarels 25 diputats del PSC abandonantles corts i lliurant el poder parla-mentari al PP.

El dilema pels partits parlamen-taris catalanistes és difícil de resol-dre. O bé es pleguen a un acata-ment de la legislació vist com a ver-gonyant per part de la seva baseelectoral, o bé es llancen a un camíde confrontació institucional definal més que incert. És de preveu-re, però, que explorin per enèsimavegada l'estratègia de marcarpaquet per posteriorment entonarla lletania "És que Madrid no ensentén".

Equilibris constitucionalistes

ANÀLISI

L’APUNT

L’ACCENT 160 DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

MÉS INFORMACIÓ

MÉS INFORMACIÓ

REDACCIÓ BARCELONA

L'endemà de conèixer la sentènciapels estudiants nord-catalans (veu-re columna), es feia pública unanova condemna a un militant delsmoviments socials dels Països Cata-lans. Alfonso H., activista de l'Hos-pitalet de Llobregat, li ha caigutuna pena de tres anys de presó iuna indemnització de 4.000 eurosa l'agent dels Mossos d'Esquadraque duia un punxó denominat kubo-tan i al qual segons la sentència vaagredir.

Una arma no reglamentària Els fets es remunten al 19 de maigde 2007 en un escenari crispat perla utilització repetida, per part delsMossos d'Esquadra, de la tàctica de"blindar" les manifestacions que esrealitzaven al centre de Barcelona.En aquest sentit un gran nombred'agents -fins i tot superior als mani-festants- impedia durant horesavançar ni dissoldre protestes comla d'aquell dia en defensa dels espaisalliberats. En la picabaralla entremanifestants i Mossos en plena ron-da de Sant Pere, un antiavalot varesultar ferit amb el diagnòstic de

trencament de nas. Les gravacions van mostrar que

havia estat un manifestant el quehavia ferit l'agent de policia. Enaquest sentit es va imputar a Alfon-so H. a partir de la similitud entrela roba que duia i la que apareix ales gravacions. Tanmateix les imat-ges es van fer famoses per mostrarque el policia duia una arma no

reglamentària, un punxó denomi-nat kubotan, utilitzat contra altresmanifestants.

L'acusat va negar en el judici delpassat 13 de juliol celebrat a la novaCiutat de la Justícia, situada a cavallde Barcelona i l'Hospitalet de Llo-bregat, la seva participació en l'a-gressió. Tanmateix el jutge va anu-lar tots els arguments de la defen-

i el seu compromís no s'ajusten alsdefensors de l'Estat". És per aixòque van decidir recórrer la condem-na.

"paguen encara avui la voluntat delpoder de desacreditar i de crimina-litzar a tot arreu la lluita contra laLRU que ha sacsejat les universi-tats aquests últims anys".

A més, han afegit que en Pere ien Yann no han reconegut cap delsactes "ni cap de les càrregues quese'ls carrega", doncs "són condem-nats perquè la seva opció política

bar en ultratge així com elcàrrec de rebutjar ser fitxatsgenèticament. Tot plegat supo-sava una demanda fiscal detres i cinc mesos de presó res-pectivament.

Finalment la sentència elscondemna a pagar 550 euroscadascú i a un mes de presó.Dels 550 euros, 200 són perultratge, 350 pels costos judi-cials de la Universitat de Per-pinyà i el mes de presó pel refúsdel fitxatge d'ADN. Aquest mesde presó quedarà de momenten suspens i no es farà efectiusi durant els propers 5 anys elsdos estudiants no són condem-nats per cap altre delicte.

Un centenar de persones esvan concentrar davant el Palaude Justícia de Perpinyà per acom-panyar els encausats i mostrar laseva solidaritat. Cal recordar queel comitè de suport, format per CGA,Sud Etudiant i Maulets va recollirfins a 3.000 signatures en suport aen Pere i en Yann.

En un comunicat Alerta Solidà-ria i Maulets han denunciat que elsdos estudiants nord-catalans

REDACCIÓ PERPINYÀ

El passat 12 d'agost, un jutjat delPalau de Justícia de Perpinyà vacondemnar a un mes de presó i 550euros de multa els estudiants nord-catalans, Pere Habet i Yann Dubois.La fiscalia havia demanat tres i cincmesos de presó respectivament pelscàrrecs d'ultratge, ultratge en reu-nió i refús del fitxatge genèticd'ADN. Tot plegat es remuntava ala llarga vaga contra la Llei d'auto-nomia universitària (LRU) de 2007.

Presó en suspens En un primer moment, els dos estu-diants, militants de la Coordinaciódels Grups Anarquistes (CGA), delsindicat estudiantil Sud Etudiant iun dels dos militant de Maulets vanser detinguts i acusats de degrada-cions, robatori, amenaces de mort.Una acusació realitzada, segons uncomunicat de Maulets, per part deprofessors universitaris que "es vandestacar, sense cap ambigüitat, peractituds provocadores i fins i totviolents", en contra el desenvolu-pament de la vaga. Tanmateix lapetició fiscal es va rebaixar i va aca-

CCoonnddeemmnneenn aa uunn mmeess ddeepprreessóó ii 555500 eeuurrooss ddee mmuullttaaeellss eessttuuddiiaannttss nnoorrdd-ccaattaallaannss

Concentració davant el consolat francès a Barcelona

EEllss ““ffeettss ddeell kkuubboottaann”” ssee ssaallddeennaammbb uunnaa ppeennaa ddee ttrreess aannyyss ddee pprreessóó

El mosso implicat ,en una seqüència on es pot comprovar que portava el kubotan a la mà

Pere i Yann estaven acusats “d’ultratge” a tres professors durant la vaga contra la Llei d'autonomia de 2007

sa i va aplicar íntegrament la con-demnat sol·licitada per la fiscaliaque implica ingrés a presó ja quesupera els dos anys de reclusió. Lapena es basa en els delictes delesions i d'atemptat a l'autoritat.

La sentència obvia l'ús del kubotan Curiosament la sentència obvia enqualsevol cas la utilització d'unaarma que en aquell moment no esta-va reglamentada -i per tant espodria considerar al·legal- i queposteriorment el Departament d'In-terior la va excloure expressamenten el marc de la directiva internasobre l'ús d'armes del cos policial.Segons el jutge el fet que l'agentdugués un kubotan no implica unanotòria extralimitació ja que "nose'n pot acreditar la seva efectivautilització". Pel jutge, que un agentporti un arma "no reglada" no el"deslegitima com a policia".

CCiinncc aannyyss ddee FFeesstteess AAlltteerrnnaattiivveess aaAAllccààsssseerrEnguany se celebra la cinquenaedició de les Festes Alternativesd'Alcàsser, una iniciativa de l'as-semblea de Maulets de l'HortaSud que pretén oferir un progra-ma lúdic paral·lel a l'oficial del'ajuntament, basat en bous, alco-hol i processons. El programa defestes d'aquesta edició ha estatespecialment marcat pels impe-diments del govern municipal,en mans del PP, el que ha fet quemolts actes finalment no s'ha-gen pogut realitzar.

Les Festes es van inaugrar elpassat dimarts 18 d'agost al carrerdel Centre Social AutogestionatEl Montó, amb un sopar populari un concert de cantautors envalencià que va aplegar a unes150 persones. Al llarg de les dossetmanes de festes s'han orga-nitzat activitats molt variadesque clouran el divendres 28 ambuna festa cubana en commemo-ració dels 50 anys de la revolu-ció

JJoorrnnaaddeess aaggrroo-eeccoollòòggiiqquueess aaMMaalllloorrccaaAmb el lema "Entrecavant espais,enfilant idees" arriben les sego-nes Jornades d'Agroecologia deMallorca, que enguany se cele-bren a Ruberts (Sencelles) i Mon-tuïri entre el 28 i el 30 d'agost.Les jornades són un punt de tro-bada per a l'intercanvi i l'apre-nentatge de coneixements, opi-nions i experiències al voltantde l'agroecologia i la culturapopular. Les diverses activitatsprogramades contemplen tant laformació pràctica com teòrica.Segons els organitzadors, ambaquesta segona edició, que té coma temàtica principal l'hort a laseca, es pretén generar dinàmi-ques que vagen més enllà delstres dies de la trobada.

Dos anys sense XirinacsEl passat 11 d'agost es complirendos anys de la mort de Lluís MariaXirinacs. Poc després de complirels 75 anys, l'històric indepen-dentista es deixà morir al pla decan Pego d'Ogassa (el Ripollès).En un escrit que va deixar al seudespatx recordava haver viscuten uns Països Catalans ocupatsi recriminava la covardia delslíders polítics catalans per ferrespectar el nostre poble. Al text,que porta coma títol "Acte deSobirania", declarava que "Heviscut lluitant contra aquestaesclavitud tots els anys de la mevavida adulta. Una nació esclava,com un individu esclau, és unavergonya de la humanitat i del'univers".

BREUS

L’ACCENT 160DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 200906 PAÏSOS CATALANS

REDACCIÓ VALÈNCIA

L'11 d'agost va morir d'un infart José RamónGarcia Antón,qui fins el moment era con-seller valencià de Medi Ambient, Aigua,Urbanisme i Habitatge. El polèmic conse-ller va entrar en la política de la mà deZaplana i visqué el seu moment més cri-tic amb l'accident del metro de València,quant s'ocupava de la cartera d'Infraes-tructures i Transports.

José Ramon Garcia Antón va néixera Sant Vicent del Raspeig (l'Alacan-tí) el 1948. Era enginyer de forma-ció i havia exercit de professor de laUniversitat Politècnica de València;fou també president del Col·legi d'En-ginyers de Camins, Canals i Portsd'Alacant i gerent de l'empresa públi-ca d'aigües d'Alacant abans d'endin-sar-se en la política en el si del Par-tit Popular. El seu valedor fou Eduar-do Zaplana, a qui havia conegut al'Ajuntament de Benidorm, d'on Gar-cia Anton fou l'enginyer en cap. D'al-tra banda, la seua dona era l'actual

alcaldessa de Sant Vicent del Ras-peig pel PP.

L'accident de metro El 1995 fou nomenat director gene-ral i sotssecretari d'Obres Públiquesde la Conselleria d'Obres Públiques,Urbanisme i Transport de la Gene-ralitat Valenciana, quan era conse-ller Luis Fernando Cartagena Trave-sedo. Cartagena fou implicat en uncas de malversació de fons que esgui-tà el mateix Zaplana i el 2002 foucondemnat a quatre anys de presó,juntament amb l'industrial ÀngelFenoll, per apropiació indeguda de49.000 euros. El cessament de Car-tagena, el 1998, va obrir el camí deGarcia Anton que fou conseller d'O-bres Públiques, Urbanisme i Trans-ports fins el 2003 i d'Infraestructu-res i Transport d'eixe any fins el2007, aquesta darrera fase amb Fran-cesc Camps com a president.

Durant el seu mandat tingué llocl'accident de metro de València, enquè 41 passatgers perderen la vida i

47 més resultaren ferits. L'accidentno va desembocar en cap assumpcióde responsabilitats polítiques. Totel contrari, el conseller es dedicà a

defensar els gestors directes del trans-port mentre donava l'esquena a lesvíctimes i els familiars. Això, si mésno, és el que denuncià l'Associació

de Víctimes del Metro 3 de Juliol,que, poc més d'un mes abans de lamort del conseller s'havia concen-trat a la plaça de la Mare de Déu deValència, amb boicot inclòs de l'A-juntament, que no els deixà usarmegafonia. Les peticions de dimis-sió per la responsabilitat i la gestióde l'incident foren nombroses, peròsense èxit.

Defensor del transvasament Malgrat la magnitud d'aquesta tacanegra en l'expedient, José RamónGarcía Antón serà més recordat perla seua defensa sense treva del trans-vasament de l'Ebre i del Pla hidro-lògic nacional (PHN) espanyol. Comrecollia la premsa conservadora endiferents obituaris, García Antónera un "defensor a ultranza de lostrasvases por sus ventajas medioam-bientales y su carácter vertebrador".En unes declaracions poc abans dela seua mort, afirmava estar con-vençut que el PHN s'acabaria execu-tant, malgrat que denunciava l'exis-tència d'una "mà negra" que insis-tia en perjudicar els interessos delsvalencians. De fet, el dia mateix dela seua mort havia visitat de matíles obres del transvasament delXúquer al Vinalopó pel seu pas perAsp.

García Antón en un acte propagandístic a Torrevella

MMoorr eell ccoonnsseelllleerr ddee ll’’aacccciiddeenntt ddeellmmeettrroo ii ddee ll’’““AAgguuaa ppaarraa ttooddooss””

A.GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Malgrat ser una de les comunitats autònomesamb més endeutament públic,la Generalitatvalenciana ha assumit el cost de realitzar elpremi de la Formula 1 a València després queels comptes no hagen quadrat a la darreraedició. D'altra banda, la màxima instituciópública valenciana també ha avalat el Valèn-cia C. F. per obtenir un préstec bancari que lipermeta eixir del pou en què estan capficats.

Les xifres parlen per si soles: la Gene-ralitat assumirà el cànon anual de 18milions d'euros que s'ha de pagar a Ber-nie Ecclestone per la celebració del GranPremi d'Europa a la capital del Túria iper l'altra, avala el préstec de 74 milionsd'euros per a l'ampliació de capital delValència C. F. D'aquesta manera, la Gene-ralitat valenciana manifesta un altracop que al País Valencià no hi ha pro-jecte inviable ni càstig per mala gestiósi políticament se'n pot treure benefi-ci.

El fracàs de la Formula 1Més enllà del model urbanístic i cultu-ral que comporta la celebració del granpremi de Fórmula 1 a la ciutat de Valèn-cia, els problemes de l'esdeveniment no

han permès aixe-car la banderatriomfal que el PPesperava. L'anypassat, per les defi-ciències en l'orga-nització, i enguanypel fracàs en l'as-sistència, les críti-ques al Gran Pre-mi d'Europa hansigut constant.Tanmateix, el rèditpolític de l'esdeve-niment sembla serinqüestionable -com és inqüestio-nable que la sus-pensió de les pro-peres edicionsseria difícil d'assi-milar política-ment- i això haempès la Generalitat a salvar els comp-tes de Valmor Sport, l'empresa organit-zadora de l'esdeveniment. Així, a tra-vés de la Societat Projectes Temàtics (lamateixa que finança altres iniciativesfallides, com Terra Mítica o l'Aeroportde Castelló), l'administració públicaaportarà els 18 milions del cànon anual.

Per justificar aquesta decisió, el presi-dent Camps ha recordat la promocióturística que comporta i els llocs de tre-ball que genera, d'acord amb la fórmu-la convencional per a aquestes ocasions.Però el més sorprenent de tot, és quel'empresa organitzadora ha asseguratque no ho fa per guanyar diners, sinó

per què tot isca bé. Potser ho hauriad'haver dit en signar el contracte, quanles previsions eren molt diferents.

El València C.F.no pot estar a Segona BEn unes declaracions l'endemà deconèixer-se la notícia, el president de

l'equip valencià va assegurar que "grà-cies a l'esforç de la Generalitat i deBancaixa, el València C.F. s'ha salvatde baixar a la Segona B". La interven-ció de la Generalitat ha consistit enun aval pels 74 milions d'euros que lafundació del club ha sol·licitat a Ban-caixa, una entitat financera que s'haespecialitzat en rescatar els projectesfaraònics del PP valencià, però quecada cop és més reticent a fer-ho. Des-prés d'un any convuls tant a nivellesportiu com pel que fa als canvis dela directiva -i amb la construcció delnou estadi paralitzada-, el club xotonecessitava una injecció de dinersdràstica que poguera redreçar la situa-ció, especialment després del fiascode la requalificació del Mestalla (quees va produir just en el moment del'esclat de la bombolla immobiliària).L'operació, no és, però, una soluciódefinitiva, ja que l'equip de futbol aug-menta el deute amb l'entitat finance-ra fins els 330 milions d'euros, sensecap pla de sanejament real. D'altrabanda, l'entitat avaladora, la Genera-litat Valenciana, està endeutada en15.284 milions, segons el Banc d'Es-panya. La factura final, com semprela pagaran uns altres.

LLaa GGeenneerraalliittaatt vvaalleenncciiaannaa aall rreessccaatt ddeellaa FFoorrmmuullaa 11 ii ddeell VVaallèènncciiaa CCFF

El Gran Premi d’Europa el pagaran milers de valencians,encara que no assistisquen a l’esdeveniment

07PAÏSOS CATALANSL’ACCENT 160

REDACCIÓ BARCELONA

El proper 13 de setembre la poblaciód'Arenys de Munt (el Maresme) cele-brarà un referèndum sobre la inde-pendència del Principat. La consul-ta, la primera d'aquestes caracterís-tiques que es realitza arreu dels Paï-sos Catalans, compta amb el suportdel consistori. Dues de les formacionsque formen part de l'equip de govern(Arenys de Munt 2000, una EPM vin-culada a ICV; CiU així com ERC a l'o-posició) van votar a favor d'una mociópresentada per la CUP i que recolliauna proposta del Moviment Arenyper a l'Autodeterminació (MAPA).Només s'hi va oposar el PSC, tambéal govern municipal.

Falange es vol manifestar i Ciutadans la vol prohibir En transcendir la celebració de la con-sulta, la formació ultradretana Falan-

ge Española de las JONS va anunciarla convocatòria d'una concentraciócontrària a "un simulacre de referèn-dum que només pretén dividir elsveïns". Curiosament el Departamentd'Interior comandat per Joan Saura

(ICV) la va autoritzar i sembla quenomés hauria recomanat canviar-nela ubicació. El fet que mitjançant laxarxa social Facebook es convoquésuna concentració antifeixista ha supo-sat que el consistori hagi reclamat que

no es permeti la presència dels falan-gistes a la població. Interior per la sevabanda, si que ha aconseguit "eliminar"la crida antifeixista que s'havia pen-jat a la xarxa social.

També els "no nacionalistes" deCiutadans-Partido de la Ciutadanias'han alineat amb els falangistes al'hora d'intentar evitar la protesta.Segons afirmen en un comunicat laconsulta "és un assaig del camí d'en-frontament i divisió social que pre-tén obrir la futura Llei de consultespopulars" de la Generalitat. Aixímateix fan una crida a la delegaciódel Govern espanyol que impedeixila "il·legalitat democràtica" i apliquila llei contra l'equip de govern.

A les darreres hores però, la ini-ciativa ha rebut un suport de pes,l'expresident de la Generalitat Pas-qual Maragall, que reforça un mis-satge cada vegada més proper al "pseu-doindependentisme".

Ciutadans i Falange intentenevitar un referèndum sobre la“independència de Catalunya”

JOAN BALLESTERPORRERES

Ja fa tres anys que Mau-lets, coincidint amb lescorregudes de bous quees fan durant el mes d'a-gost a Ciutat, convoca con-centracions per mostrarel seu rebuig a aquestamal anomenada festa.Aquest any però la repres-sió i la polèmica han mar-cat les mobilitzacions.Després que la PoliciaNacional espanyola carregués dura-ment contra la primera concentra-ció, arribant fins i tot a agredir a unanina de deu anys, el Partido Antitau-rino contra el Maltrato Animal (PAC-MA(, Baldea (Platafaforma Balearpara la defensa de los Animales) iEsquerra Unida (EU), que per primerany s'havien afegit a la concentració,van pactar amb la policia manifes-tar-se separadament de Maulets.

Aquest era el tercer any consecu-tiu que Maulets, en el marc la cam-panya "Palma, ciutat antitaurina"convocava concentracions de rebuiga les "corridas" que se celebren a Ciu-tat. Aquest any, i sense previ avís alsorganitzadors s'hi van afegir Baldea,el PACMA i EU. Rera el lema "la sangno és cap espectacle" unes 100 perso-nes es van concentrar davant la pla-ça de toros enmig d'un exagerat dis-positiu policial, que durant tota laconcentració es dedicà a intimidar iamenaçar als concentrats i fins i totals periodistes presents a l'acte. Latensió va esclatar quan un grup de"taurins" es va infiltrar a la concen-tració insultant als presents senseque la policia fes res per impedir-ho.En aquest punt i aprofitant la confu-sió, la policia espanyola carregà indis-criminadament contra els concen-trats, fent diversos ferits, entre ellsuna nina de deu anys i perseguint elsmanifestants durant prop de mitjahora.

Pacte amb la policiaLa segona concentració, una setma-na després, s'esperava tensa. La sor-presa però fou que al arribar a la con-centració, la policia dividia els mani-

festants. Si anaven a la concentracióde Maulets, se'ls identificava i envia-va a un punt allunyat de la plaça,enreixat i amb un fort dispositiu poli-cial, on se'ls tornava a identificar. Encanvi, si s'anava a la concentració deles altres organitzacions se'ls deixa-va acostar tranquil·lament a la pla-ça i concentrar-se lliurement.

Això fou fruit d'un pacte entre lesorganitzacions (Baldea, PACMA i EU)i la policia, que no es volgueren mani-festar amb Maulets ja que segons diguéla portaveu d'una de les organitza-cions "rebutgem la presència d'este-lades i no volem convertir la concen-tració en un acte polític" -sobre el fetde que dos dels convocants d'aquestaconcentració fossin partits polítics lamateixa portaveu no digué res-. Aques-ta concentració, al igual que la terce-ra una setmana després, va transcó-rrer enmig de molta tensió però sen-se incidents destacats.

Maulets en declaracions a L'AC-CENT ha denunciat l'intent d'exclou-re de la protesta a qui des de fa tresanys la convocava en solitari a mésde les intimidacions que sofriren elsque hi assistiren. De cara a pròximesedicions han declarat que volen impul-sar una plataforma més ample queinclogui altres organitzacions pròxi-mes. Cal recordar també que el poblede Costitx, aquest mateix mes d'agostha estat declarat municipi antitaurígràcies a la moció presentada per unaregidora de Gent Activa, plataformapròxima a l'esquerra independentis-ta de Mallorca, i que també ha ini-ciat una campanya en contra de lescorregudes de bous als municipismallorquins.

DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2009

Repressió i polèmica a lesconcentracionsantitaurines dePalma

“El Departament d'Interior va autoritzarla manifestació de laFalange el mateix dia

del referèndum”

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

El veí de Terrassa Jaume Soler es trobaen espera de judici després que aquestmes d'agost els Mossos d'Esquadra eldetinguessin en relació a la crema d'u-na pantalla gegant a Terrassa. L'ende-mà el van deixar en llibertat, però estàa l'espera de judici. A Soler, que és mili-tant d'Endavant i de la CUP de Terras-sa, el van anar a detenir quan estavaamb la companya i els dos fills en unapiscina a Vilanova i la Geltrú.

Detenció amb acarnissament Malgrat l'acusació de desordres i incen-di, Jaume Soler està tranquil. En decla-racions a L'ACCENT reitera que no hité res a veure. Sobre la manera de dete-nir-lo (quan estava a la piscina amb elsfills petits), considera que ha estat pre-meditat: "Em podrien haver citat peruna declaració, però enlloc d'això vandecidir actuar amb recreació i acarnis-sament, i vaig estar detingut durant 24hores, el màxim que els permet la llei.Com que suposo que no podran acabarimputant ningú, i menys a mi, doncshan aplicat tot el que els permet la llei".

I perquè el van detenir a ell? El terras-

senc expilca que ell va ser actiu en lacampanya que es va fer contra la pro-jecció del partit de la selecció espanyo-la, però que en el moment de la protes-ta no hi era. Com que és una personaconeguda en els ambients independen-tistes de la ciutat, i volien detenir algúper imputar-li la crema de la pantalla,doncs l'han escollit a ell.

La crema de la pantalla Els fets es remunten al 20 de juny, quans'havia de projectar un partit de futbolde la selecció espanyola. Tele5, amb lacol·laboració de l'Ajuntament terras-senc, va instal·lar una pantalla gegant

per qui el volgués seguir alcentre de la ciutat. Col·lec-tius independentistes vanconvocar aleshores una con-centració de rebuig perquèconsideraven que la decisiódel consistori era "espanyo-lista i partidista", i que "llunyde servir per a promocionarla ciutat, n'ha projectat unaimatge rància i provinciana.És més greu encara, que unadespesa d'aquest tipus es donien temps de crisi tant agu-

da." Endavant i la CUP de Terrassa (les

dues organitzacions on milita Soler)van denunciar que la detenció era "unaagressió contra l'esquerra independen-tista, un atac que demostra el caràcterrepressiu dels Mossos d'Esquadra, con-vertits en un instrument de l'Estat con-tra aquells que lluiten en defensa delsdrets nacionals i socials dels Països Cata-lans". També van criticar els seus capspolítics, membres del govern autonò-mic, a qui fan responsables d'aquestaactuació, i "d'actuar una vegada méscom a força de xoc col·laboracionistade la política repressiva de l'Estat".

SSoolleerr vveeuu eenn ll’’aaccaarrnniissssaammeennttddee llaa ddeetteenncciióó ll’’eevviiddèènncciiaa qquueennoo ppooddrraann iimmppuuttaarr nniinnggúú

Concentració antitaurina a Palma

Pantalla cremant el 20 de juny a Terrassa

L’ACCENT 160DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 20098 ECONOMIA

REDACCIÓ BARCELONA

El passat 20 d'agost va morir l'ad-vocat laboralista Pep Manté. Man-té va morir a can Fulló, una casapairal d'Òrrius, i que servia coma seu de reunió, treball i lleuredels membres del Col·lectiu Ron-da que precisament havia fundatjuntament amb quatre advocatsmés l'any 1972. Trenta-sis anys des-prés, Ronda ha evolucionat d'undespatx gairebé exclusivamentlaboralista a una cooperativa dedi-cat a l'assessorament laboral, jurí-dic popular, al cooperativisme ialtres entitats d'economia socialamb sis centres de treballs.

“Dur en les negociacions, ten-dre amb els clients”En anunciar la mort de Manté, elCol·lectiu Ronda va afirmar en uncomunicat que el seu traspàs els col-pejava "per la seva qualitat huma-na i per la seva meravellosa vitali-tat". En aquest sentit el definiencom un "advocat polivalent, valenti agosarat". Era "dur en les negocia-cions amb els contraris quan es trac-tava de temes laborals i tendre ambels clients, als qui donava tot el seu

recolzament i energia". Una tendre-sa que els seus companys de coope-rativa expliquen que era especialen el cas dels avis i malalts o en elsimmigrants afectats per les lleis d'es-trangeria.

Precisament Manté va partici-par en la resolució del tancamentd'immigrants a les parròquia deBarcelona l'any 2005. Així mateixva deixar empremta al seu Mata-ró natal en alguns dels judicis més

importants com la querella cri-minal presentada per la Federa-ció d'Associacions de Veïns deMataró i l'Associació de Veïns deCerdanyola pel brot de legionel·loside Mataró l'any 2002 o l'assassi-nat de la jove Helena Jubany l'any2001. Militant d'ICV, va ser presi-dent de la formació ecosocialistaa Mataró. A la comarca, va ser undels grans impulsors del coopera-tivisme.

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Les comarques de Castelló,especialment,pateixen els efectes de la crisi. La indús-tria de la ceràmica, predominant a lademarcació, està especialment vincula-da a la construcció i,per això,ara s'hi tro-ben les taxes de destrucció del treballmés elevades de l'Estat.

Segons les últimes dades de l'Ins-titut Valencià d'Estadística (IVE)corresponents al més de juny, laindústria ceràmica (o, segons ladenominació local, taulellera) haexperimentat un descens del 29%en la productivitat respecte delmateix període de l'any anterior.Per bé que és una lleugera millorarespecte dels índex anteriors (el40% per als període gener-juny),les dades mostren la greu crisi enquè està submergit el sector.

Les xifres Les comarques de Castelló concen-tren el 80% de les empreses cerà-miques de l'Estat, que es localitzenfonamentalment als municipis del'Alcora, Nules, Vila-real, Vilafa-més, Sant Joan de Moro i Onda i

que acumulen el 90% de laproducció total. Segonsdades de la patronal delsector, ASCER, el creixe-ment de la producciódurant el període 1990-2002fou d'un 185%. Algunesempreses, com Porcelano-sa, passaren dels 827 tre-balladors el 1990 als 2.167el 2001. El pic de la produc-ció s'assolí el 2005, ambuna producció de 609,2milions de m2 i després d'u-na certa estabilitat l'anysegüent, començà un des-cens fins els 495,7 milionsde l'any 2008. Durant el2008, 6.951 treballadors esvan veure afectats per expe-dients de regulació d'ocu-pació (ERO) a les comar-ques de Castelló, superanten números absoluts finsi tot les comarques d'Alacant, quecompten amb quasi quatre vegadesla seua població.

Els efectes de la crisi Així, amb aquestes xifres macroe-conomies ens trobem amb una des-

ocupació en el sector que afectamés de 8.000 els treballadors, moltsdels quals han anat al carrer perculpa dels ERO aprovats durant laprimera meitat del 2009. Un 10%de les fàbriques ja han tancat i unaltre 10% estan en aturada tècni-

ca, sense massa perspectives a curttermini de reiniciar l'activat. Eltriangle que concentrava la majorpart de la producció ceràmica -ique fins fa poc enlluernava econo-mistes i polítics-, format entre lescomarques de l'Alcalatén i les pla-

nes Alta i Baixa, ara concentra el72% de l'atur a la demarcació cas-tellonenca (37.976 del 52.072 atu-rats).

Una altra lliçó La indústria taulellera de Castellófou per molts un exemple d'espe-cialització i industrialització enuna època de deslocalitzacions i deterciarització de l'economia. La cri-si però, està diluint la pàtina edul-corada amb què molts volien ana-litzar el fenomen. El cas és que elcreixement d'aquest sectors s'harealitzat amb molt poca planifica-ció: ni del territori (amb polígonsapareguts a pràcticament cada poblesense planificació d'infraestructu-res), ni de formació ni d'investiga-ció i innovació. Cal veure, doncs,un fenomen especulatiu més, queha concentrat la inversió de capi-tal en aquestes comarques gràciesa unes dinàmiques establertes, peròque no ha mirat més enllà dels bene-ficis a curt termini. És així comdesprés d'una etapa de creixementeconòmic ara s'esperen temps difí-cils sense massa expectatives detrobar solucions a curt termini.

Porcelanatto és una de les fàbriques que ha tancat per la crisi

El sector ceràmic de les comarquesde Castelló en caiguda lliure

MMoorr PPeepp MMaannttéé,, aaddvvooccaattllaabboorraalliissttaa ii ffuunnddaaddoorr ddeell ccooll··lleeccttiiuu RRoonnddaa

Pep Manté el dia de la seua jubilació

REDACCIÓ BARCELONA

De nou, i la llista és llarga, una novaajuda "estrella" del Govern espanyolde Rodríguez Zapatero porta tanta"lletra petita" que l'esperança es con-verteix en decepció i indignació. Unnou "caramel amargant" -en la líniadel Fons estatal d'inversió local (veu-re L'ACCENT 159) afecta un dels col·lec-tius més sensibles de la societat: elsaturats sense prestació. I és que la pri-mera setmana posterior a l'aprova-ció dels "famosos" 420 euros per lespersones que ja no reben el subsidide desocupació ha servit per mostrarles grans limitacions de la mesura.

Segons dades oficials, als PaïsosCatalans -tenint en compte només elPrincipat, el País Valencià i les Illes-hi ha pràcticament un milió d'atu-rats dels quals vora 245.000 ja no tenencap tipus de subsidi. Després de com-provar la "lletra petita" de la mesurade l'executiu del PSOE sembla que d'a-quest col·lectiu només un 20 o 25%se'n podran beneficiar.

Les condicions Les condicions de l'ajuda són entrealtres tenir rendes inferiors al 75%del SMI per "unitat familiar" -quan-titat de 624 euros mensuals-, no rebrecap altre tipus de prestació, el com-promís de participar en programesde formació així com esgotar el sub-

sidi d'atur a partir de l'1 d'agost o elssis següents mesos. Aquest fet ha supo-sat que bona part de les persones ques'han acumulat a les oficines dels ser-veis d'ocupació -aquelles amb unasituació personal més dramàtica- fos-sin precisament les que havien esgo-tat l'atur feia mesos i que, per tant,no tenen dret a rebre l'ajuda. Les crí-tiques han estat generalitzades i hanobligat a Zapatero a afirmar que ho"revisaria".

La Coordinadora Obrera Sindical(COS) ha considerat la mesura com a"oportunista, mentidera i miserable"i també ha criticat el paper dels sin-dicats institucionals que "no plante-gen cap mesura de resposta i pressióper assolir les condicions i les pres-tacions que realment necessiten elsaturats". Per la seva banda, la Inter-sindical-CSC, afirma que "només espot entendre l'aprovació d'aquestaajuda com una barreja de mesurapublicitària i com a fórmula per ate-nuar lleument les xifres de desocu-pació". En aquest sentit ambdós sin-dicats recorden que els beneficiarisdeixaran de ser "oficialment" aturatspel fet d'estar-se formant. Aquest fet,en una reducció a l'absurd, fins i totpodria anular la pròpia mesura ja quenomés es mantindrà si la taxa d'atural conjunt de l'Estat espanyol conti-nua per sobre el 17%.

Un nou “caramelamargant” de Zapatero, ara amb els aturats

Va ser un dels impulsors del cooperativisme a la comarca del Maresme

L’ACCENT 160

la humiliació diària a què es veuen sot-mesos els palestins per entrar a la mes-quita d'Al Aqsa a resar, per creuar uncontrol militar o pel simple fet de serpalestins, indígenes, a una terra on l'o-cupant no els vol. No me'n sé avenirquan em diuen que un palestí qualse-vol pot ser detingut durant sis mesosper raons de "seguretat de l'Estat d'Is-rael", i menys encara quan em diuenque no cal que expliquin aquestes raons.Això equival a criminalitzar tot unpoble, a penjar-li l'etiqueta de terroris-ta a tot ciutadà palestí sense excepció,

DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2009

un acte de cinisme digne de les dicta-dures més retrògrades i els règims mésfeixistes.

Palestina avui continua sent la terraoblidada, la injustícia permesa, l'esce-nari d'un joc d'escacs entre potènciesque interessa que no acabi. Però tam-bé, i com a una presó, és un lloc on hiha un horitzó i una llum al final d'untúnel. Tothom té esperança. No sabenen què, però la tenen. Necessiten afe-rrar-s'hi. És l'únic que els queda.

*Cantautor català-palestí

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

INTERNACIONAL 9

Buscant l’horitzó a Palestina

Primeres impressions en retornar de Palestina

MARIA FREIXAS*

Aquest estiu la Xarxad'Enllaç amb Palestinaha enviat un grup demúsics catalans als terri-toris ocupats perquèconeguessin la situaciód'ocupació que pateix elpoble palestí. Els com-ponents d'Obrint Pas iels cantautors Cesk Frei-xas, Pau Alabajos i Nabilhan conformat aquestabrigada musical.

Un cop finalitzadal'estada a Palestina, labrigada de músics con-tínua amb la seva tasca,perquè ara toca expli-car i difondre tot el quehem vist i viscut. Des dela línia d'acció de la Xar-xa d'Enllaç amb Palesti-na, tenim molt clar que conformaruna brigada comporta que cada un

en el projecte i utilitzin els seuscanals per tal de difondre i denun-

laritat tan especial d'a-quests brigadistes és lamúsica i mentrestant enstrobem preparant undocumental i concerts,els músics no s'aturen ies posen a escriure públi-cament les seves sensa-cions i l'aprenentatge sor-git de les diverses troba-des amb organitzacions,fent ús de totes les viesd'expressió possibles coma mostra de solidaritat.Aquest és el cas del Nabil,cantautor palestí català,que a través del seu arti-cle ens detalla, des delcor i el sentiment d'unaterra que també li per-tany, les seves impres-sions de Cisjordània i enconcret la situació que esviu als camps de refu-

giats. *Xarxa d'Enllaç amb Palestina

ciar la injustícia en que viu sub-mergit el poble palestí. La particu-

dels seus membres, un cop finalit-zat el viatge, continuïn implicats

La Brigada Musical arriba al control militar per entrar a Betlem

OPINIÓ

NABIL MANSOUR*

Una vegada Golda Meir, única dona finsque ha ocupat el càrrec de primer minis-tre a l'Estat d'Israel, va dir que Palesti-na era "una terra sense poble per a unpoble sense terra". La pompositat d'a-quella afirmació només podia ser equi-parada a la seva enorme falsedat. Capdels integrants que hemformat la brigada demúsics va ser a Pales-tina els dies de la Nak-ba (la "catàstrofe" de1948, quan centenarsde milers de palestinsvan ser expulsats delsseus pobles), però pelque comenten histo-riadors israelians comIlan Pappe (La Lim-pieza Étnica de Pales-tina, Editorial Crítica,2008), la creació de l'Es-tat d'Israel va ser unpart de sang exclusi-vament palestina, unepisodi negre de la histò-ria al més pur estil del que van viure ipatir els indis nord-americans, indíge-nes que es van veure cruelment massa-crats per resistir a la usurpació de la

seva terra per part de colonitzadorsestrangers que tenien la noble inten-ció de "santificar" aquella zona del món.

On sí que ha estat la Brigada de Músicsper Palestina és en diversos campamentsde refugiats, els habitants dels qualssón la prova viva de la realitat demo-gràfica palestina quan Golda Meir vaassegurar que a Palestina no hi havia

ningú. I és que alscamps de refugiatsShufaat i Thaur, deJerusalem; Aida, deBetlem; a Aaskar, deNablus, i al de Jeninhi viu molta, moltís-sima gent, en moltpoc espai, i en les pit-jors condicions ima-ginables. Cada casa,cada persona quecamina pel campa-ment, és un trossetde la Nakba. Tothomté la seva particularhistòria de com hi vaarribar, i de cada his-

tòria se'n podria fer unanovel·la.

En una terra castigada per la salvat-ge i cada vegada més perenne ocupaciómilitar israeliana, que impedeix la lli-

“En una terra casti-gada per l'ocupaciómilitar israeliana,en

cap altre lloc es té unasensació tan gran deviure en una presóoberta com en uncamp de refugiats”

bertat de moviments als ciu-tadans palestins, potser en capaltre lloc es té una sensaciótan gran de viure en una pre-só oberta com en un camp derefugiats. I és que a la presó,el dia d'ahir s'assembla al d'a-vui, i aquest al de demà. Larutina s'apodera del temps,que passa molt a poc a poc, il'únic horitzó possible és el del'alliberament. Bé, a Palesti-na en general, i als camps derefugiats en particular, els diess'assemblen. La rutina és lanorma, i el temps, en el millordels casos, passa molt lenta-ment, sovint s'atura, i de vega-des, fins i tot, s'atura per sempre: aNablus, una mare palestina que va per-dre dos fills, assassinats per militarsisraelians a sang freda ja fa molts anys,ens deia que encara els trobava a faltar,que encara somiava amb ells, que cadavegada que tancava i obria els ulls pen-sava que potser els tornaria a veure totsdos davant d'ella. Les llàgrimes li ofe-gaven els ulls, i la seva tristor gelava elcor. Per aquella mare, el temps es vaaturar el dia que li van prendre els fills.

Se sent una barreja de sorpresa, incre-dulitat, tristesa i ràbia en comprovar

Alguns dels brigadistes cantant davant del mur que encercla Cisjorània

L’ACCENT 160DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2009

Jaume Barber DÉNIA

Crec que és periodísticament méscontundent en aquest cas deixarel titular nu. Però si haguerad'escollir cap subtítol, aquestseria, sense cap mena de dubte,

"La cultura que es compra i que es ven".No vull entrar en definicions fútils sobreel concepte de cultura, que podrien gene-rar debats inacabables. Però és evident ahores d'ara que l'únic llenguatge culturalque entén i proclama desacomplexada-ment tanta ignominiosa institució és eldels euros, els dòlars i les putes lliuresesterlines. El tot per la pasta, vaja.

És curiós com una organització que témés de cent anys d'història en el quasiabsolut anonimat, ha passat a convertir-seen els últims anys en tot un grup de pres-sió amb capacitat per condicionargoverns. Clar que amb la caixa plena demilions fàcils és més gratificant mantenirla boca tancada. Ara que per fi l'era digi-tal és un fet consumat i la transmissió dedades a gran velocitat un misteri resolt,les indústries culturals tradicionals hanhagut de tancar la paradeta o bé adaptar-se als nous temps. I un procés d'adaptaciósempre comporta pèrdues. És per això queel que fins ara havia estat una colla d'a-mics multimilionaris sense més importàn-cia en la pràctica, ara és una plataforma

mediàtica mitjançant la qual indústries,governs i elits de diversa procedènciareclamen el seu dret a seguir cobrant-nosfins l'aire que respirem.

L'últim escenari d'aquest indignantteatre pseudodemocràtic (mai millor dit)ha estat Fuente Obejuna, el poble cordovèsque va protagonitzar un alçament contrala tirania del seu senyor feudal en l'obrahomònima del dramaturg castellà delsegle XVII Lope de Vega. Fa uns anys, l'a-juntament d'aquest poble va decidir que

Hèctor Serra ALDAIA

El Col·lectiu Ovidi Montllor(COM) ha organitzat pel pro-per dissabte 29 d'agost el COM-cert, una proposta que consis-teix en catorze hores ininte-

rrompudes de música en català. L'esde-veniment tindrà lloc a la localitat deBenifairó de la Valldigna i comptaràamb l'actuació de més de vint solistes igrups del nostre territori. Aquesta mara-tó serà l'excusa per llançar la nova Guiadels Músics i Cantants en Valencià qua-tre anys després d'haver presentat la pri-mera, la qual ha quedat desfasada pelgran volum de grups que s'han incorpo-rat al projecte del COM.

En total, la nova guia recull 160 grupsque empren el català com a llengua d'ex-pressió en la seua música. Una xifra queha duplicat la del 2005, quan es compta-bilitzaven una vuitantena de bandes. ElCOM es troba, a hores d'ara, en una eta-pa de reorganització interna amb novagent i noves propostes que aniran for-jant-se durant els propers mesos.

De moment, la marató de Benifairófarà possible, per només 10 euros, larecepció dels concerts d'un munt degrups premiats a anteriors edicions delsPremis Ovidi. L'organització veu enaquesta iniciativa "una proposta necessà-

ria per tal de finançar les activitats delCol·lectiu davant l'inexistent suport delnostre govern i la continua discrimina-ció que pateix la música en valencià perpart de l'administració pública, qui apesar de l'exponencial creixement tantde qualitat com de quantitat de les pro-postes musicals interpretades en valen-cià, ens menysprea i col·labora en crearun panorama musical cada cop méscomercial i superflu".

Les actuacions començaran a partirde les 7 de la tarda al Camp de FutbolMunicipal amb la participació de ClaraAndrés, Elíes, Eva Dénia, Miquel Gil,Òscar Briz, Pau Alabajos, Pep Gimeno"Botifarra", Rafa Xambó, Remigi Palme-ro, Urbàlia Rurana, Verdcel, 121 dB,Bakanal, Neuròtics, Orxata SoundSystem, Rapsodes i SI+NO. Els punxa-dis-cos Biano Selektah, d'Orxata SoundSystem i Dr. Nitrofoska de Rapsodes,convidaran tothom a ballar a ritme dedrum&bass i techno.

El COMcert s'organitza amb lacol·laboració de l'Ajuntament de Benifai-ró de la Valldigna.

MMaarraattóó ddeemmúússiiccaa eennccaattaallàà aa llaaVVaallllddiiggnnaa

10 CULTURA

de tant en tant els veïns representa-rien públicament l'obra que els va ferconeguts arreu de la península. Arala SGAE els ha denunciat i els recla-ma 32.000 euros, dels quals 20.000són per haver celebrat berbenes ons'interpretaren cançons amb drets, ila resta en concepte tots els anys quehan representat el que ells conside-ren que és una 'adaptació' de Fuente-ovejuna i no l'obra original, com ésevident, de domini públic. L'autor del'adaptació, veí del poble, es mostraindignat: "En tot cas, és una adapta-ció meua, i jo no sóc de la SGAE".

Però això no és més que una anèc-dota en un llarg camí ple d'abusosgeneralitzats i avarícia infinita. Pri-mer va ser el cànon digital, taninjust com destrellatat, després -ima-

gine que a mode d'agraïment- vam haverde veure destacats membres de la SGAE fentcampanya per Zapatero el 2004, més tard elGovern va llançar una campanya que crimina-litzava les descàrregues P2P, i finalment vaeixir a la llum la notícia que aquesta organit-zació havia posat inspectors en banquets denoces perquè en aquest tipus de celebracionss'acostuma a "reproduir cançons amb dretsd'autor". El 'cànon a dos veus' entre Govern iSGAE no deixen cap dubte: al Palau Longoria,seu d'aquests últims a Madrid, fa temps que esfeliciten per haver sabut reconduir el negoci.

Hèctor Serra ALDAIA

Setembre és època de finals i d'inicis.La tornada a la rutina (si és que lacrisi no l'ha esborrada) marca lesagendes. I, pel que fa al gremi delsescriptors, professionals o aficio-

nats, consumats o novells, és l'hora de fer elsúltims retocs en les obres en què s'ha estattreballant de valent durant nits i matinadesde creació. Al mes de setembre, desenes decertàmens i concursos del món de les lletresque es convoquen arreu dels Països Catalans,fixen la seua data de termini per presentarles propostes. És moment, doncs, d'imprimiri provar sort. Per diversitat d'estils i premis,que no siga.

La modalitat de narrativa compta ambprestigiosos guardons que s'han consolidaten el temps. El Premi Carlemany de Novel·la,que enguany arriba a la setzena edició, n'ésun exemple. Convocat pel Govern d'Andorrai la Fundació Enciclopèdia Catalana, larecompensa, en cas de ser l'obra guanyadora,és de 42.000 euros i l'edició de l'escrit perEdicions Proa i Columna Edicions. El 4 desetembre finalitza el període de presenta-cions i al desembre es coneixerà la delibera-ció del jurat. També a principis de setembreestà establert el termini per participar alsPremis Octubre. Teatre, assaig, narrativa ipoesia són les seccions d'aquest concurs refe-rent entre els lletraferits catalans, que jaarriba a les 38 edicions. L'editorial Tres iQuatre publica cada any les obres guardona-des en cada modalitat, fet que engresca mol-tes persones a prendre'n part. El tancamentdel període de presentació d'obres es comple-ta cada any amb tot un reguitzell d'actes,xerrades, congressos i concerts que es focalit-

zen a la ciutat de Valèn-cia i que converteixenoctubre en un lloc d'ide-es i cultura.

L'11 de setembre, Dia-da del Principat de Cata-lunya, es tanca el termi-ni per als Premis Ciutatd'Alzira, amb els qualscol·labora estretamentEdicions Bromera, quepublica els guanyadorsde cada edició. L'anypassat, 159 originals vanoptar als 90.000 eurosde dotació global delspremis, repartits entreles modalitats denovel·la, divulgació cinetí-fica, assaig, narrativa juvenil, narrativainfantil, poesia i teatre. Per a la present edi-ció, autors com Adolf Beltran, Màrius Serra iArtur Ahuir formaran part del jurat, quehaurà d'emetre una decisió el 13 de novem-bre, en el sopar que servirà de marc per ferpúblics els premiats.

Empúries també se suma a la llista de jocsflorals i planteja el Premi Documenta permenors de 35 anys. Una iniciativa que estàenfocada a vindicar la prosa narrativa i ferconèixer les creacions dels nous literats. Sila peça literària va adreçada a infants ijoves, un dels certàmens més propers és elBarcanova de Literatura Infantil i Juvenil.Aquesta editorial, amb seu a Barcelona, lliu-rarà els reconeixements la primera quinzenade desembre. I no podem oblidar el PremiSant Jordi de Novel·la, convocat per ÒmniumCultural, que enguany acompleix 50 edicionsi ho celebra amb una dotació de 60.000 euros

per a la peça guanyadora. En aquest cas, el ter-mini finalitza a les primeries d'octubre.

DDee vviiaattggeess ii dd''eessppoorrttssEn el nostre repàs pels certàmens, trobem altrespremis que plantegen temàtiques més concretes iresulten, si més no, ben curioses. A Benicàssimfa cinc anys que se celebra el Premi Internacio-nal de Literatura de Viatges. El Col·legi Oficiald'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya iBalears també proposa un guardó per a relatsrelacionats amb l'activitat minera. Enguanynaix el Premi El·lipse per a obres que difonguenla investigació amb cèl·lules mare. I segueixendavant el Premi Vèrtex per a escrits que oferis-quen itineraris de qualsevol modalitat d'esportsde muntanya.

Així i tot, la manera més fàcil per donar aconèixer una creació és difondre-la per tots elscanals possibles, sense haver-se d'ajustar a capdret. El veredicte és clar: guanya tothom.

RReeppaasssseemm aallgguunnss ddeellss pprreemmiiss lliitteerraarriiss dd''aaqquueessttaa ttaarrddoorr

LL’’hhoorraa dd’’eennlllleessttiirr eellsseessccrriittss ii pprroovvaarr ssoorrtt

“La marató serà l’excusaper llançar la nova Guia

dels Músics i Cantants enValencià quatre

anys després d'haver presentat la primera”

$$GGAAEE®®

L’ACCENT 160 DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 2009 CULTURA 11

Hèctor Serra ALDAIA

Ser el "cervellet" o el "bitxo raro" dela classe és una loteria. L'atzarescull els seus màrtirs en aquestmón de crueltat, i a tenor d'aqueststres llargmetratges, el suplici pel

qual passen acaba abocant en corprenedorsdesenllaços. "És cinema", acabaran justifi-cant molts. Però el cert és que quan una peçaja adverteix des del principi que es basa enun cas real, som ben conscients que la panta-lla no pot ni podrà superar la realitat delnostre dia a dia, aquella que ens toca viuresense efectes especials als escenaris de laquotidianitat.

El cinema d'encuny europeu que ressen-yem en aquesta ocasió no deixa espai per abanalitats, relativismes ni edulcorants. Laqüestió ho mereix: el bullying o assetjamentals centres d'ensenyament és una de lesgrans xacres a què s'enfronta el món educa-tiu i la societat en general. L'augment dedepressions i intents de suïcidi en l'adoles-cència planteja molts interrogants sobre lesrelacions del jovent d'avui dia. Klass i Ben Xsón dos documents excel·lents que es capbus-sen a les aules i radiografien els comporta-ments, les actituds i els afanys de la genera-ció del mòbil, el messenger i la música tran-ce. L'"opera prima" de Raag ens remet, inevi-tablement, a dos títols premiats: en la formaens recorda a la rigorosa Entre les murs(França, 2008), i en el fons, a la desesperantperò alhora magnífica Elephant (EstatsUnits, 2003). El resultat és una barreja dedocumental fet als corredors de l'institutamb una trama ben mimada mitjançant epi-sodis de tensió creixent. Pel·lícula, l'estonia-

na, d'escenes commovedores, celebradesinterpretacions i conclusions necessàries.

La història d'en Ben també remou cons-ciències. Un jove afectat d'autisme que s'had'omplir de valor per suportar les intempes-tivitats dels seus companys. Balthazar ensproposa un viatge per la ment d'aquest joveaficionat als videojocs d'aventures. I ho fa através d'un llenguatge cinematogràfic allun-yat dels convencionalismes. Realitat i virtua-litat es donen la mà i mostren atmosferescreatives i fantasioses. Plànols caòtics i tre-molosos, trama anacrònica, veus interiorsnarrant les seqüències i elements manllevatsal documental fan d'aquest film una extrava-gància en les col·leccions del bon cinema.

La tercera de les propostes de les qualsens fem ressò és una joia arribada de Suècia,gran triomfadora a Sitges 2008. Tot i que l'as-setjament escolar no és l'eix del film, sí queesdevé una de les peces d'aquest puzzle enci-sador. Basada en una novel·la de gran èxitdel país escandinau, Deixa'm entrar transco-rre en preciosos escenaris de neu i conta la

història d'un xiquet de dotze anys incomprésque coneixerà l'amor al costat d'una vampi-ra. Història bella i misteriosa, innovadora enel camp del terror, que res té a veure ambaltres títols recents sobre vampirs. Ací tro-bem una fotografia enlluernadora, uns dià-legs comptadíssims però ben ordits i unesescenes de veritable mestria (quedeu-vos ambla darrera). Una visió diferent del bullying,més poètica i màgica, però igualment sorpre-nent. Hollywood ja ha anunciat un remakeper 2010. Difícil, però, superar aquesta obrade culte.

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 25 d’agostal 7 de setembre de 2009

AAggeennddaa>> El 26 d'agost s'inaugura la festa major de Vila-franca del Penedès amb la tradicional penjadad'estelades. Hi haurà també l'actuació dels dia-bles Sexes Foc. A la plaça Jaume I a les 23h. L'es-querre independentista comptara amb una barra-ca durant totes les festes.

>> El moviment juvenil colombià està de girapels Països Catalans. Organitzades per la Cajei iEndavant, hi haurà xerrades i concerts els dies26 (Tarragona), 27 (Sant Joan Despí), 28 (Saba-dell) i 29 (Cervera). No hi falteu.

>>La 18a Festa Major Alternativa de Manresacomença el dimecres 26 i fins el dia 30 ompliràd'actes la ciutat. Entre altres, destaquem els con-certs del divendres 28 (The Penguins i The Toas-ters); dels dissabte 29 (Projecte Bu i The RealMcKenzies). Pàgina web: fmamanresa.org

>> A Gramenet del Besòs celebren al seua VIIIFesta Major Alternativa. Començaran el 5 desetembre i s'allargaran durant tres dies. El diven-dres hi haurà concert amb Igitia i el dissabteamb Bajo Tierra. Podeu consultar la programa-ció a http://fmalternativa-gramenet.blogspot.com

>>Els actes polítics amb motiu de la Diada del'Onze comencen a Barcelona el dia 5, amb unacte nacional de la CUP al Centre Cívic Can Feli-pa (18h). El dijous 10 hi haurà un acte de l'Es-querra Independentista del Barcelonès a les Cot-xeres de Sants (19:30h). El lema unitari d'en-guany és Unitat popular cap a la independèn-cia i el socialisme.

>> El dia 6, hi haurà un Homenatge a SalvadorAllende. Serà a la plaça homònima de Barcelo-na. L'acte constarà de l'actuació poètico-musi-cal de David Caño i Cesk Freixas, una ofrena flo-ral amb la companyia musical Banda Roja, entrealtres. Hi haurà diversos parlaments. Organit-za: Assemblea de Joves d'Horta-Guinardó.

LL’’aasssseettjjaammeenntt eessccoollaarr aall cciinneemmaa:: qquuaann llaa rreeaalliittaattssuuppeerraa llaa ffiicccciióó

WWW.TDK.CAT

Roger Sánchez Amat BARCELONA

Els darrers anys hem pogut assistira un fenomen del tot sorprenent,digne d'un estudi econòmic deprofunditat i motiu d'investiga-ció per a les autoritats compe-

tents. Com pot haver pujat tant el preu dela mongeta tendra? Només cal passejar-seper les verdularies per descobrir que sovintel quilo de mongeta tendra sobrepassa demanera insultant els cinc euros. El darrerany ha augmentat un 31% ni més ni menys.Ha passat a ser un article gairebé de luxe, ila seva compra la reservem per quan nopodem més amb el desig o per quan, nosabem per quin set sous, el seu preu es pro-letaritza. Deu ser la màgia del capitalisme,la lògica del lliure mercat, per a molts denosaltres incomprensible, quan no execra-ble.

Si no es tractés de la meva hortalissapreferida, segurament m'hagués passat peralt, però de mala gana he viscut impotentaquest procés, i després de fer un acuratseguiment empíric i haver furgat en les cla-vegueres del sistema, m'he atrevit a denun-ciar des de les pàgines de L'ACCENT el quepodria ser una complexa conxorxa. Desco-nec si aquest pas em portarà problemes o si

afectarà la publicació de la revista, peròestic decidit. Què hi ha darrere d'aquestaugment de preus? O qui hi ha? Es difícild'entendre com un producte com la bajoca,llegum que ens va arribar d'Amèrica i quefou considerat una menja vulgar, s'ha des-orbitat d'aquesta manera. I més encara sitenim en compte que el seu conreu noimplica gaire complicacions, o almenys aixòés el que he pogut constatar arran de l'habi-litació de l'hort familiar ara fa uns cincanys. I és que és una planta prou agraïda, ila recol·lecció de beines n'és senzilla. Defet, a cada collita, i coneixent el seu preu,em sento temptat de traficar-ne al mercatnegre. Però no, prefereixo fer-me una bonabullida i delectar-me amb la seva deglució.Són molts anys gaudint de les mongetestendres. Ja de ben petit n'era un fidel segui-dor, i amb els anys m'he anat reafirmant. Itambé amb els anys he anat descobrint queaquesta fal·lera és compartida, no nomésper un nombre considerable de persones,sinó per tot un poble. La tavella és protago-nista d'àpats senzills, només bullida i acom-panyada de patata, o en la versió més com-plexa, amb ceba, safanòria (carota o pasta-naga) o carbasseta (carbassó). I amb un raigd'oli, la clau. Per a golafres aliens a dietes,recomano amanir la mixtura amb maione-

sa: sensacional. Podem convertir el resultaten amanida si la mengem freda. I poca cosamés. Als receptaris no trobareu gaire diver-sitat. No en cal.

Tractant-se d'un plat humil i quotidià, dis-cret però sentit, i en certa manera, un platnacional ("un dels plats de verdura més popu-lars de Catalunya", segons Jaume Fàbrega;"capriciosa meravella" que composa el bullitvalencià, segons Josep Piera; la manera demenjar-lo, bullit i ja està, es característic detots els Països Catalans, resultant diferent dela manera espanyola de cuinar la bajoca), nocreieu que es pot tractar d'una conspiració?Una conspiració per privar-nos d'una viandaesplèndida? Una conspiració per arrabassar-

nos un petit plaer propi de les classes popu-lars? Una conspiració per escarmentar la nos-tra gosadia nacional? El debat està servit.

I per anar acabant, fer una repassadalingüística a l'assumpte. Bajoca i tavella sónels embolcalls d'un llegum, però en el cata-là occidental i el valencià passen a denomi-nar el que al Principat i a les Illes coneixemcom a mongeta tendra. Fins i tot, en algunsindrets se la denomina fesolet o fesolina.Als valencians, quan el fan la tavella, elsfan la punyeta. Per bajoca a algunes comar-ques d'Alacant entenen el pebrot. I a unapersona beneita la podem dir bajoca, com java fer Francesc Eiximenis en el seu temps("la fembra que ha per marit una bajoca"). Itambé bajana. Ambdós termes són segura-ment derivats de Bajae, ciutat italiana moltconeguda per la producció de faves, fet queevidencia la mala fama de la lleguminosa.

LLaa rreecceeppttaa.. BBaajjooqquueettaa aammbb bbrroosssseessEs despunten les mongetes i es pica alfàbre-ga i ceba tendra. Es posa a coure tot plegatamb una mica d'aigua a foc lent. Quanestan cuites les tavelles, retirem les herbesi afegim unes fulles de menta. Salpebrem ia gaudir d'una senzilla però gustosa receptavalenciana.

TTeerrrraa dd''EEssccuuddeellllaa,, SSaannttss

EEll rraaccóó ddeell ccoocc

NNoo eemm ffaacciiss llaa ttaavveellllaa,, bbaajjooccaa!!

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

TTííttooll:: Låt den rätte komma in (Deixa'm entrar)DDiirreecccciióó:: Tomas AlfredsonPPaaííss:: Suècia AAnnyy:: 2008

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

TTííttooll:: Ben X DDiirreecccciióó:: Nic BalthazarPPaaííss:: Bèlgica i Holanda

AAnnyy:: 2007

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

TTííttooll:: KlassDDiirreecccciióó:: Ilmar RaagPPaaííss:: EstòniaAAnnyy:: 2007

L’ACCENT 160DEL 25 D’AGOST AL 7 DE SETEMBRE DE 200912 CONTRAPORTADA

VICENT COMPANY SIMAT DE LA VALLDIGNA

Com i per què va nàixer el Col·lec-tiu Ovidi Montllor (COM) deMúsics en Valencià?Va néixer per una necessitat d'u-nir esforços, donada la invisibili-tat social que patim a causa del des-interès o al boicot per la nostra fae-na i al mateix temps promogut pelsnombrosos artistes, músics i can-tants que en aquests darrers anys,com mai en la història de la músi-ca en valencià, fem un treball d'u-na qualitat i quantitat de grannivell.

Podries fer-nos cinc cèntims alvoltant de la vostra manera defuncionar?Som una associació sense ànimlucratiu, on els socis són tots aquellsque fan música i amb un àmbit lin-güístic en valencià i treballen alPaís Valencià. Hi ha una junta direc-tiva a la qual es pot afegir qui vul-gui treballar pel COM, no es cobrenquotes, i intentem que les despe-ses no siguen finançades directa-ment pels socis, si no per altresmaneres de finançament.

Les decisions es presenten a lesassemblees. Pel funcionament deldia a dia, la junta té una assembleapermanent a internet, per correusi webs, amb sessions de vegades de24 hores.

Quines han estat les principalsaccions empreses pel COM?Les principals accions han estatmanifestacions i actes públics dereivindicació, al Palau de la Músi-ca de València, que vam ocupardurant vàries hores, protestant perla nul·la presència de música envalencià, i una marxa manifesta-ció musical amb actuacions breusal carrer amb un escenari mòbil,el principi d'una xarxa de localsprivats i d'una campanya de con-certs a eixa xarxa denominada "Sode sons", i l'organització dels pre-mis anuals "Premis Ovidi Montl-lor". També vam fer rodes de reu-nions amb els partits que van accep-tar escoltar-nos.

Heu detectat major receptivitaten les institucions valencianesdesprés de la vostra posada enescena?La veritat és que no s'ha notat mas-sa, la tònica habitual és la matei-xa de sempre.

S'ha notat l'avanç del PP a nivell

municipal a l'hora de promourela música en català o a l'horad'atorgar llicències per fer con-certs?La veritat és que la cosa es moltirregular, hi ha ajuntaments queno posen traves, i d'altres, aconse-guir organitzar un concert a unespai públic és tota una aventura,

Contra la cacera debruixes

PEPA MURTRA SABADELL

En els darrers temps, alguns dels par-tits autoanomenats "no-nacionalis-tes" han reprès al nostre país una tàc-tica contra l'esquerra independentis-ta que d'un temps ençà havien deixatde banda. Consisteix en la combina-ció de l'acció del que ells anomenenla "justícia" amb una acció propagan-dística amb àmplia cobertura als mit-jans de comunicació de l'establishment,mitjans que òbviament inclouen elsdiaris en llengua catalana.

En Cesk Freixas i en Jaume Soler,ambdós militants d'una organitzacióde l'esquerra independentista catala-na, Endavant (OSAN), han estat lesexcuses d'aquests partits de la dretanacionalista espanyola per apuntartots els aparells jurídics i mediàticscontra una ideologia i contra tot unmoviment polític. Tot plegat, moltfamiliar per qui recorda l'època deJúlia García Valdecasas com a delega-da del govern del PP a Catalunya.

Segons Ciudadanos, la detenció deJaume Soler i els fets dels quals se l'a-cusa (la crema de la pantalla de Tele5 a Terrassa) demostra que l'esquerraindependentista "segueix les passesde les joventuts de Batasuna". Per altrabanda, i segons el mateix partit, elcantant Cesk Freixas no pot actuar enunes festes majors perquè "milita enorganitzacions independentistes radi-cals sorgides de la dissolució de TerraLliure" i també perquè "durant leseleccions europees va col·laborar ambla candidatura Iniciativa Internacio-nalista". Rebla el clau aquesta forma-ció política dient que les lletres deCesk Freixas "inciten a l'odi i a la vio-lència". Declaracions totes elles queel PP no va trigar gaire en subscriu-re.

Ningú no es pot sorprendre del cli-ma de cacera de bruixes que vol implan-tar el PP i Ciutadans, clima que peraltra banda compta amb el suportpràctic dels aparells policials, judi-cials i mediàtics estatals (i disculpeula redundància, també dels autonò-mics), i que ha persistit amb l'ascensdel PSOE-PSC al control dels aparellsde l'estat.

A més, en Jaume ja ha dit queell no va deixar aquella bossa ambaquella ampolla que contenia ben-zina i el coll de la qual estava coro-nada per un mocador. Però no vanser poques les catalanes que vanpensar: "I si va ser ell…què? Nohavent-hi hagut cap persona feri-da, ja els hi està bé a aquests quevolen ofegar-nos a base de telepor-queria i que menyspreen la nostracultura, el fet que de tant en tant,se'ls socarrimi alguna propietat".Per la seva banda, en Cesk ha tin-gut la valentia de no amagar maique milita a Endavant (OSAN), itambé ha signat manifestos públicsa favor de Iniciativa Internaciona-lista i contra la Llei de Partits. I quiconegui la seva obra sabrà que lesseves lletres no són cap incitació ares que no sigui l'esperança en unmón millor i el compromís actiuper canviar-lo.

Com va dir un d'aquests dos com-panys fa poc, ser independentista noés cap delicte. Arreu on anem, anem-hi amb el cap ben alt.

LA REMATADA““EEll CCOOMM vvaa nnééiixxeerr ppeerr uunniirr eessffoorrççooss ii ssuuppeerraarr llaa iinnvviissiibbiilliittaatt qquuee ppaattiimm””

i els entrebancs són moltes vega-des insalvables.

I en la societat valenciana pen-seu que hi ha un major interèsper la producció musical en llen-gua catalana?Pensem que sí, donada la quanti-tat de gent que som. Malgrat tot,hi ha una realitat musical, com hedit abans, inesgotable, però sominvisibles per la majoria del poblevalencià, que no tenen opció depoder escoltar la nostra música.

El que si pensem és que si tin-guérem l'oportunitat de mostrar lanostra tasca d'una manera normalals mitjans de comunicació i hihaguera interès de promocionar lanostra cultura per part de les nos-tres institucions, la cosa canviariaradicalment.

Com va sorgir la idea del COMcert ala Valldigna? Per què un 29 d'agost?La idea era vella, volíem semprepoder organitzar actes per anarconsolidat el Col·lectiu Ovidi Montl-lor i al mateix temps prestigiar lamúsica en valencià, i oferir-li lapossibilitat de ser visibles, i a serpossible, ajudar econòmicament alCOM. També teníem pendent unconcert amb els premiats dels dife-rents anys. En aquest sentit es vaparlar amb l'Ajuntament de Beni-farirò de la Valldigna i s'hi va mos-trar interessat.

Quines característiques de formati de contingut tindrà la primeraedició del COMcert? Com valoreul'evolució de la música en valen-cià en els últims quinze anys?Només cal veure la quantitat i qua-litat del artistes músics i cantants,per saber que el moment és impor-tant, hi ha músiques de tots elsestils amb una fornada de gent joveque demostra la fecunditat i vita-litat de la nostra activitat.

La nostra valoració, sens dubte,és en aquest aspecte molt positivai esperançadora, i això ens obligaa fer tot el que puguem per donara conèixer eixe esforç dels nostrescompanys.

Manolo Miralles músic i cantant valencià fundador del grup Al Tall, va néixer aXàtiva l'any 1952, va estudiar el batxillerat a València; després començà estudisde Medicina a la Universitat de València el curs 70/71. Després de cantar en soli-tari com a coneix a Vicent Torrent i Miquel Gil, amb els quals -intercanviant can-çons i coincidint en concerts- fundaria Al Tall al curs següent. Actualment osten-ta el càrrec de president del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants enValencià -COM.

Entrevista a Manolo Miralles, cantatd’Al Tall i president del

Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics iCantants en Valencià

ENTREVISTA