a peu pel port - primària

Download A peu pel Port - primària

Post on 25-Jun-2015

610 views

Category:

Education

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Itinerari guiat pel Port de Barcelona. Educació Primària

TRANSCRIPT

  • 1. A PEU PEL PORTItinerari guiat pel Port de BarcelonaEducaci Primria

2. NDEX BARCELONA CAP AL MN Barcelona cap al mn Pag. 1 Relaci Port-CiutatPag. 2 La histria del Port de BarcelonaPag. 3 1. Les Drassanes Reials.El Museu Martim de Barcelona Pag. 6 2. Ledifici de la Duana Pag. 8 3. El monument a Colom Pag. 10 4. LAutoritat Porturia Pag. 12 5. El pailebot Santa Eullia Pag. 14 Plnol del PortPag. 16 6. El Moll de la Fusta Pag. 18 7. El Portal de Mar. Pag. 19 LEscola de NuticaPag. 20 8. El Palau de Mar Pag. 22 9. La BarcelonetaPag. 24 10.La Torre del Rellotge Pag. 26 El port de Barcelona ha estat, des del mateix moment de la Altres punts del recorregutPag. 28 seva creaci, un element fonamental per al desenvolupament de la El Port com a espai cultural i de lleure Pag. 29 ciutat i per a fonamentar la seva presncia a la resta del mn. ndexPag. 32 La seva situaci estratgica li permet rebre mercaderies delLluny Orient fins a 4 dies abans que altres ports del nord dEuropa,i a ms est perfectament preparat per mantenir contactes ambports americans i, naturalment, tamb amb altres mediterranis. Daltre banda, el port de Barcelona ha estat triat com a puntde partida per a molts creuers de luxe, que han trobat a la CiutatComtal les infrastructures necessries per instal.lar-shi, i quetravessen la Mediterrnia en tots els sentits, la qual cosa ha fetque es consideri el port de Barcelona entre els ms importants delmn.321 3. RELACI PORT - CIUTATRELAPORT CIUTAMirador de Colom La ciutat de Barcelona i el seu port han tingut una relaci de Monumental conjunt escultric aixecat el 1888, amb motiudependncia directa. El creixement duna ha tingut una repercusi de lExposici Universal, que recorda el descobriment dAmrica. Desen el desenvolupament d elaltre, en una relaci de simbiosi. del mirador ubicat a la part superior, a ms de 50 metres dalada, En poca medieval, per exemple, el creixement econmic de la hi ha una espectacular vista de Barcelona i el seu port.ciutat es va fonamentar en el comer mediterrani, que va ser possiblegrcies a la construcci de les primeres obres de infrastructura del Per a ms informaci:port.Tel. 93.302.52.24 Els segles XVIII i XIX represen-ten igualment un perode de Museu dHistria de Catalunyacreixement de la ciutat, desprsduns segles destancament Ubicat al Palau de Mar, el Museu dHistria de Catalunyaeconmic i demogrfic, i tot aix fa un reps a la histria de Catalunya, des de la Prehistriatamb es veu reflectit amb el fins els nostres dies, per mitj dobjectes, documents,creixement del port, que sanirrecreacions histriques, ambientacions i equipamentsampliant en funci de les audiovisuals i informtics.necessitats de la ciutat,adaptant-se als nous canvis en la navegaci (vapors, especialitzaci Per a ms informaci:dels vaixells...), fins arribar al moment de desenvolupament que avuiTel. 93.225.47.00 - 93.225.47.26 - 93.225.47.32coneixem, i tamb en el creixement de la ciutat, que tindr un http://cultura.gencat.es/museus/mhc/index.htmaugment urbanstic i demogrfic molt vinculat amb el port, com kmhc@correu.gencat.esdemostra la construcci del barri de la Barceloneta, especficamentcreat el segle XVIII per allotjar mariners, pescadors, mestres daixa...Museu Martim de BarcelonaFinalment, el port no Les Drassanes Reials allotgen un dels museus martimsnoms ha estat un espai ms importants del mn; des del 1941, aquest museu ofereixdestinat als intercanvisal visitant la possibilitat de conixer la histria martima, unacomercials, sin que tambpart important de la Histria de la Humanitat, donant especialha estat adaptat per serimportncia al patrimoni martim de la Mediterrnia, comaprofitat pels ciutadans, per demostra la tasca de recuperaci de vaixells com el pailebottal de gaudir dun dels de 1918 Santa Eullia.indrets ms bonics de Bar-celona, amb la creaci dePer a ms informaci:llocs desbarjo i passeig. Tel. 93.342.99.20 www.diba.es/mmaritim/index.htm2 m.maritim@diba.es31 4. LAqurium LA HISTRIA DEL PORT DE BARCELONA El ms gran dEuropa, amb ms de cinc milions daigua, i un Segle IV a C. El primer Port de Barcelona, el port ibric,dels ms importants del mn en quant a temtica mediterrnia.tenia dues funcions bsiques: el comer amb els grecs i elsCompte amb 8.000 animals i ms de 300 espcies diferents defenicis i un lloc de refugi davant les inclemncies del temps iplantes. de les onades. Aquest port era natural, s a dir, saprofitava lorografia de la costa, que feia un entrant que permetia protegir Per a ms informaci: els vaixells. Tel. 93.221.74.74 www.aquariumbcn.com Durant segles, Barcelona mundosubmarino@aquariumbcn.comno va tenir cap instal.laci perqu hi atraquessin els vaixells; fins i tot els al.luvionsRodamollsportats pel Llobregat van anar inutilitzant lantic port natural. El Rodamolls s un vehicle articulat que circula per la faanaMalgrat tot, Barcelona vamartima de la ciutat, des del mirador de Colom fins al centre doci esdevenir una potncia marti-Maremagnum, passant per la Barceloneta i el Port Olmpic.Barcelona, lany 1100 ma per la seva situaci estratgica entre limperi musulm, al sud i el cristi, al nord. Per a ms informaci: Tel. 93.415.60.20Any 1378. Amb la construcci i posterior funcionament de les Drassanes Reials, es consolida la importncia de Bar- celona com a capital mediterrnia del comer martim.IMAX Cap al 1439, comencen les obres al port, a crrec de El gran format, el sistema de projecci, les cmeres, elStass Alexandrino, per avancen a un ritme molt lent degutso digital i lelecci de temes de transcendncia universal do-als temporals i als problemes dacumulaci de sorres.nen orgen a pel.lcules asombroses capaces de sorpendre iemocionar tots els pblics.Any 1447. Es construeix el primer espig perpendicular a la costa, a lalada de lactual Parc de la Ciutadella, entre Per a ms informaci: 100 i 120 metres de longitud. Ms tard, es construeix el segon Tel. 93.225.11.11 dic situat davant lactual Pla de Palau www.imaxintegral.com info@imaxintegral.com Cap al 1590 es construeix la Muralla de Mar que va ser un element defensiu utilitzat com a mirador pels ciutadans. Samplia el Port amb lacabament del nou dic, de 117 metres de llarg i de 12 dample. Novament apareixen els problemes30 3 5. dacumulaci de sorres; la platja creix rpidament, supera el EL PORT COM A ESPAI CULTURAL I DE LLEUREdic i en forma un altre a ponent, inutilitzant lescs espai deprotecci.Barcelona sha convertitr en poc temps en una ciutat obertaal mar. Per no noms en quant a espai comercial, sin tamb perAny 1679. El Consell de Cent decideix reiniciar les obres als seus ciutadans, que han convertit el Port Vell en un centre cul-amb fora. En noms vuit anys, ja hi havia 430 metres de dic i de tural i de lleure per als seus habitants, amb una oferta proumoll en dues alineacions. important com per satisfer als ms exigents.Any 1723. El dic arribava fins lactual Moll dels Pescadors.En aquest moll, Carles III faLas golondrinasconstruir la Torre del Far o Recorregut Colon - Escullera - port Vell - ColonTorre delRellotge.Novament es formen bancsTrimar/Omnibusde sorra que retarden lesRecorregut: Colon - Port Barcelona - Platges - Port Olmpic -obres i les activitats dePort Vell - Coloncrrega i descrrega; elDurada: 1,20 hcalat de les embarcacionsquedava limitat perqu Per a ms informaci:Barcelona, el segle XVIII lacumulaci de sorres s Tel. 93.442.31.06tan gran que la lnia de la costa avana convertint la platja en www.lasgolondrinas.comsl edificable; aix permetr la construcci de lemblemticbarri de la Barceloneta.Transbordador aeri de Montjuc A mitjans del segle XIX, la revoluci industrial es fa no- Recorregut: Des de la muntanya de Montjuc (estaci detar en la maquinria constructiva i en els propis vaixells. SalbiraMiramar), fins a la Torre de Sant Sebasti, amb parada a la Torreun futur esperanador que es concreta en el projecte de lenginyerde Jaume I, al costat del World Trade Center, al moll de BarcelonaJosep Rafo, elaborat el mateix any que el pla urbanstic de lEixampledIldefons Cerd. El projecte Rafo converteix el petit port en un port Per a ms informaci:modern, ampli i adaptat a les necessitats de lactivitat comercial i Tel. 93.332.11.64ciutadana. La realitzaci daquestes obres fou a crrec de dues de tebarsa@mx3.redestb.esles indstries ms importants del segle XIX: La Maquinista Terres-tre i Martima juntament amb Nuevo Vulcano. Daquesta poca da-ten tamb els famosos tinglados, el Dipsit General del Comer(avui Palau de Mar), la Duana, ledifici de l Autoritat Porturia i elMonument a Colom. Per fer totes aquestes obres del Port es vannecessitar pedres de Montjuc i del Garraf.4 29 6. Litinerari que us recomanem acaba a la Torre del Rellotge, El 1926 es crea el Consorci de la Zona Franca, al1926al moll dels Pescadors, per es pot complementar ambmarge del riu Llobregat; a ms sallarga el dic fins a la sevaactivitats ms ldiques, en espais especficament destinats llargria actual, es construeix un pantal per descarregar elsper a aquest fi, i que podeu trobar a la mateixa rea on ara us derivats del petroli i sedifiquen nous molls com el dinfamables.trobeu. Alguns daquests espais sn els segents: Any 1992 Arran dels Jocs Olmpics, la ciutat es transfor- Any 1992992.ma, els canvis a la faana martima obren la ciutat al mar: laLa platja de la Barceloneta remodelaci del Moll de la Fusta (avui Moll de Bosch i Alsina), la Un dels espais rehabilitaci del barri de la Barceloneta, la restauraci del Magatzemtradicionalment usats pelsGeneral del Comer (lactual Palau de Mar), ledificaci del Word Tradeciutadans s la platja de laCenter, la remodelaci de lestaci de passatgers, la creaci de totBarceloneta. 1100 metresun espai de lleure al Moll dEspanya: complex Maremagnum, elsde sorra que tots els cinemes IMAX, lAquari... A la Zona Franca es crea la ZAL (Zonaestius, des de ja fa ms de dActivitats Logstiques), un espai per a les empreses per realitzar100 anys, reben larribadatota lactivitat comercial.dels barcelonins que volengaudir del mar sense haverActualment el Port de Barcelona s capdavanter ac