PAC B: DESENVOLUPAMENT A LA INFNCIAGemma Garcia AlmansaACTIVITAT 1: DEFINEIX ELS SEGENTS CONCEPTES: Etapa cellular: Des de la fecundaci fins la nidaci, de 0 a 14 dies.

Aquesta s la etapa ms perillosa ja que l'esperana de vida en aquest moment s de un 40%. L'ovul fecundat primer baixa de les trompes de falopi fins a l'ter, aqu ja s una esfera plena de lquid que s'anomena bstula. All es desenvolupa el disc embrionari (placenta, cord umbilical i bossa amnitica). Captol 5, apartat 1.3.1 de la pgina 132.

-

Edat de viabilitat del fetus: El fetus arriba a l'edat de viabilitat entre la setmana 20 i la 26.

Captol 5, apartat 1.3.4 de la pgina 135.

-

Anxia: Les neurones del fetus es queden sense oxigen degut o b a una insuficincia cardaca de la mare, anmia, hipertensi, circulaci sangunia deficient a l'ter i la placenta, incapacitat del fetus de captar l'oxigen, a l'obstrucci de cord umbilical o a un embars molt llarg.

Captol 5, apartat 3.2 de la pgina 143. Principi prximo-distal: Durant el primer any de vida del nen tant en els membres superiors com els inferiors, primer es desenvolupen els msculs ms prxims a la columna (moviments de cintura, avantbra...). Captol 6, apartat 2 de la pgina 157. Percepci intermodal: Al voltant dels sis mesos el nad t l'habilitat de relacionar informaci a traves de dos rgans sensorials diferents. Captol 6, apartat 3.3 de la pgina 163.

-

Reaccions circulars primries i secundries: Dins els sis estadis del desenvolupament de la intelligncia sensoriomotora, trobem, a la segona fase la reacci circular primria de 1 a 4 mesos: consisteix en la repetici de les accions que es van aprenent i que son agradables. La tercera fase s la reacci circular secundria de 4 a 8 mesos: no es desenvolupen sobre el propi cos com a la primria, si no amb persones del voltant o objectes.

Captol 6, apartat 5.1 de la pgina 168.

-

Holofrase: El nen fa servir una sola paraula com si fos una frase complerta, aquestes son les seves primeres paraules.

Captol 6, apartat 6.2 de la pgina 174. Hiperregularitzaci: s l'adquisici de les regles del llenguatge, el nen que fins ara feia servir les seves prpies regles comena a aplicar les formes verbals correctes. Captol 6, apartat 6.2 de la pgina 175. Emocions bsiques: Dins el desenvolupament emocional del nen fins als dos anys, bsiques: La felicitat, des de els primers dies el nad s'expressa amb grans somriures com a somriure social. La tristesa i la ira, els nadons responen al seu malestar plorant, entre els 4 i 7 mesos els nadons tenen reaccions de ira quan se'ls treu quelcom, la mare s'allunya... La por, en el nad no sn freqents, cap als 6 mesos d'edat s'espanten quan se'ls acosta un estrany o tenen ansietat vers la separaci del cuidador. Les rebequeries, els nens aprenen molt aviat que mitjanant la rebequeria poden aconseguir all desitjat i aix satisfer els seus desitjos. Captol 6, apartat 7.1 de la pgina 179 i 180. els diferents autors coincideixen en aquestes quatre emocions

-

Deprivaci afectiva o emocional: Es tracta del nen que est mancat d'experimentar quantitats raonables d'emocions agradables, especialment curiositat, alegria, felicitat, amor i afecte. Si aix es presenta durant el primer any el nen pot trobar-se en un estat de depressi general, el moment ms crtic s des de els 6 mesos fins els 2/3 anys, a partir dels 5 anys els efectes sn menors. La separaci de la mare pot una causa de deprivaci afectiva, un substitut emocional pot alleujar gran part del efectes a el nen. s molt freqent en nens institucionalitzats, si estan atesos per persones que no els proporcionen l'afecte necessari.

Captol 6, apartat 7.2 de la pgina 181 i 182.

-

Apego segur: Segons Ainsworth (1978), hi ha tres tipus d'apegos, un d'ells apego de seguretat s aquell on el nen rep prou seguretat i confiana del seu assistent, el nen est prou confiat per explorar el seu entorn sempre que pugui visualitzar a el seu cuidador.

Captol 6, apartat 9.1 de la pgina 184.

-

Autoconcepte: Es produeix quan el nen (de 12 a 15 mesos) s'adona del seu concepte del jo i comencen a sentir-se diferents al mn, provocant el seu propi moviment a l'espai. s fonamental pel desenvolupament de la personalitat, s determinat les reaccions dels altres, la comparaci amb altres persones, l'edat, el sexe, l'estatus social i la identificaci amb un model. Segons Hoffman (1996) hi ha tres etapes: reconeixement del propi jo, auto descripci del jo i respostes emocionals a les seves prpies transgressions.

Captol 6, apartat 10 de la pgina 187, 188 i 189. Egocentrisme cognitiu: Piaget diu que dins el pensament simblic tenim cinc aspectes relacionats amb el pensament preoperacional dins la primera infncia, un d'aquests aspectes s l'egocentrisme, no l'hem de confondre amb egoisme, ja que s l'incapacitat per comprendre les coses des de un altre punt de vista, el nen pensa que tothom t el mateix pensament i sentiments que ell t. Captol 7, apartat 3.3.1 de la pgina 221. Sndrome oposicionista: Als tres anys el nen inestable, rebel i agressiu, pot patir aquest trastorn conductiu que li generen por i angoixa. Captol 8, apartat 2.1 de la pgina 236. Sndrome allacionista: Nens que pateixen violncia a l'entorn familiar,

son nens que difcilment surten de casa s'allen i es queden incomunicats. Captol 8, apartat 4.4 de la pgina 248. -Edat de la ra: Dins la segona infncia Piaget esmenta que dins les operacions concretes s on s'aconsegueixen ms fites cognitives. El nen ja t un pensament lgic i els aplica a problemes concrets, utilitza els smbols per realitzar operacions o activitats mentals. Captol 9, apartat 1.1 de la pgina 256.

-

Nens impopulars: A la segona infncia i dins el grup d'iguals un 10% dels nens es poden sentis impopulars, poden ser nens rebutjats, nens abandonats (ignorats pels companys) o nens polmics.

Captol 9, apartat 2.3 de la pgina 268.

ACTIVITAT 2: CONFECCIONA UN QUADRE RESUM amb les problemtiques del desenvolupament en les etapes 4-7 anys i segona infncia que puguin donar-se seguint el segent esquema:

Problemtica -POR I ANGOIXA

-AGRESIVITAT

-SOCIALITZACI I AGRESIVITAT

-NENS VCTIMES DE LA VIOLNCIA

-DIFICULTATS MOTORES

Edat 4-7 anys Durant aquests anys el nen t una imaginaci molt amplia, i a travs del simbolisme (Piaget) i el joc expressa les seves fantasies i desitjos de manera simblica, com en somnis. Freud diu que l'angoixa apareix quan reprimim els sentiments libidinosos o de destrucci. La qualitat de l'apego(M. Ainsworth) o un de insegur pot portar a l'infant a manifestar sentiment de por i angoixa, manifestant-se en hiperactivitat, impulsivitat, cap autocontrol... A l'edat de 4 a 7 anys el menor s molt agressiu, ja que observa i imita el que l'envolta, aix juntament amb el fet que s'est iniciant en el procs de socialitzaci, fa que expressi l'agressivitat a travs del joc infantil. Quan ens trobem amb nens que utilitzen de forma excessiva l'agressivitat, observem que solen ser nens ansiosos, que no toleren les frustracions. Aquests nens normalment no han estat gaire limitats i amb freqncia saben que poden obtenir el que desitgen amb una crida d'atenci. s a aquesta edat (4 a 7 anys) quan el nen comena a rebre les pautes necessries per adquirir un comportament acceptat socialment i depn molt del seu medi (pares, escola, mestres, barri...) per assolir-les amb xit. Malauradament l'infant a travs de la televisi, cinema i adults del seu voltant, aprendr a diferenciar entre raa, classe, cultura... i aix a rebutjar el que no sigui acceptat socialment. El nen, degut a la seva indefensi, s el blanc perfecte per rebre maltractaments, que poden ser tant fsics, mentals o quan no se li proporciona prou afecte o atenci. Normalment sol donar-se aquests casos dins el mateix nucli familiar i els motius poden ser des de toxicomanies, alcoholisme, marginalitat social, hi ha adults que ho atribueixen a motius educatius. El nen pot patir una dependncia molt forta vers el seu maltractador, son nens molt reservats i amb un fort allament social. 2a infncia Quan parlem de dificultats motores volem dir que la psicomotricitat es veu afectada. A la segona infncia (Ballesteros) estableix la importncia en la formaci de l'esquema corporal, quan trobem problemes pot ser degut a deficincies mentals, deficincies fsiques sensorials, deficincies fsiques motores, d'origen neurolgic, psicolgic, intoxicacions...aix li pot provocar un rebuig social.

-DEFICINCIES SENSITIVES I PERCEPTIVES

-ALTERACIONS DE LA MEMRIA I LA IMAGINACI

Tipus de deficincies sensorials: Ceguera total o parcial, ambliopia , sordesa parcial o profunda, hipoacusia, anestesia, hipoestesia, hiperestsia, distorsions perceptibles, agnsies, illusi i allucinacions. Aquestes malalties afecten al desenvolupament, ja que a traves dels sentits rebem la majoria de la informaci necessria per l'aprenentatge i l'adaptaci del nen. Una detecci preco o una terpia adequada s important perqu tant els pares com els nens afectats evolucionen correctament. Podem trobar dins la segona infncia alteracions de la memria per causes psquiques com: l'oblit, l'amnsia, l'agnsia, afsia perceptiva o afsia expressiva. Aix fa que el nen no es desenvolupi adequadament dins el medi, per tant no ser acceptat pels igual. Se l'etiqueta com un nen gandul i amb poques ganes d'aprendre. Un bon diagnstic i un seguiment exhaustiu per part de professionals ajudar molt en el seu desenvolupament. En aquesta etapa del llenguatge l'infant deixa a una banda la comunicaci monologa i passa a tenir un llenguatge social. Les dificultats ms rellevants relacionades amb el llenguatge oral son: disartrias, difonies, dislalia... i relacionades amb la lecto-escriptura son la dislxia. Com a causes ambientals que afavoreixen l'aparici de problemes d'aprenentatge s'incideix amb la famlia. No hi ha un mtode general per resoldre aquests problemes i cada cas s'ha de interpretar i aprofundir per arribar a fer una bona terpia. Les dificultats en l'aprenentatge s'observa en el nen dins l'edat escolar. No son nens amb retard mental si no que discrepen del que poden fer i el que finalment aconsegueixen fer. Les explicacions donades fins ara d'aquestes dificultats son: disfuncions en les rees corticals discretes (Luria), factors gentics (Azcoaga), retard en el desenvolupament cognitiu (Satz, Van Nostrand), deficincies en el desenvolupament perceptiu (Kephart), retard evolutiu de l'atenci selectiva (Ross), deficincies processals de la informaci (Kirk i Kirk), deficincies verbals (Vellutino)... per un factor clau s el relacionat amb l'ambient i l'aprenentatge i l'experincia a la llar i l'escola. Els nens que dins la segona infncia adquireixen un bon desenvolupament social, es notar en el fet que l'establiment de les seves relacions cada cop sn ms complexes i ntimes. Ara comencen a establir-se jerarquies en el grup d'iguals i aix fa evidenciar al nen que no t les suficients habilitats socials per aconseguir la integraci dins el grup o pandilla , per tant s excls de participar dins d'aquests grups i aix repercuteix molt en l'aprenentatge i el desenvolupament de les relacions amb els iguals.

-DISCAPACITATS DE PARLA I LLENGUATGE

-DIFICULTATS D'APRENENTATGE

-DIFICULTATS EN L'MBIT SOCIAL

-DIFICULTATS AMB L'ESTRUCTURA FAMILIAR

-DIFICULTATS RELACIONADES AMB ELS MEDIS ECONMICS

-FACTORS RELACIONATS AMB L'ESCOLA

-FACTORS RELACIONATS AMB EL BARRI

Segons Torton la famlia s el principal vehicle del coneixement dels valors, actituds, rols i hbits que una generaci transmet a l'altre. Tenim els dos extrems, pares molt autoritaris que no permeten al seu fill cap error i el castiguen amb duresa i la famlia permissiva que accepta els impulsos i les rebequeries dels seus fills, (Jakab) sembla que la millor manera seria el model democrtic en que els pares estimen incondicionalment als seus fills. L'estructura familiar s molt important i els factors que ms repercuteixen al nen dins la segona infncia s la separaci d'aquests, un baix nivell d'ingressos, la raa, l'tnia i la religi. Aix uns pares que viuen junts per no estan ben avinguts, tampoc seran un bon referent. Un baix nivell econmic pot afectar al proces vital del nen, per tamb depn de l'edat l'mbit evolutiu o la intervenci de serveis socials. (Huston). Dins la segona infncia els menors estan ms preparats fsicament per protegir-se dels factors econmics que l'envolten. Depenent del pas i dels pressupostos que aquest dediqui a l'educaci, el menor es veu afectat en major mesura, ja que la pobresa va lligada a un a baixa absncia escolar. Els nens que no s'adapten satisfactriament a l'escola presenten una falta de motivaci, absentisme escolar, fracs escolar, baix rendiment i problemes de conducta a l'aula. Aix provoca que el nen passi moltes hores al carrer i una forta inadaptaci social. Hi ha tres situacions relacionades amb la famlia, l'escola i el barri: nens en procs social, en risc social i en conflicte social. Com diu Moreno el barri s un factor de risc en els menors i els diferencia en tres tipus: de baix risc ( vivendes dignes, amb prou recursos, poblaci integrada, nivell econmic alt, joves socialitzats), els de risc mitj (sense recursos bsics, nivell econmic mig, vivendes en mal estat, grups marginals), i els d'alt risc (cap recurs bsic, immigraci, chabolisme, classe social baixa, pobresa i molts grups marginals). Els nens d'aquests barris deixen de sentir curiositat per les coses que l'envolten i estableixen un estat d'alerta i defensiu davant de tot el que s nou o no coneixen.

ACTIVITAT 3: COMENTARIS DEL FRUM CRIANZA NATURAL Captol 8 Apartat 1.2 Tema CONTROL DESFNTERS El perode ms aconsellable Paal de noche per fer un aprenentatge en els hbits higinics s entre No quiere hacer caca els 8 mesos i els divuit. s imprescindible que la SOS se hace pis en la famlia tingui pacincia, s'ha cama hasta con el paal de tenir en compte que al nen tot aix li ve de nou i s necessari fer que ho aprengui com si fos un joc interactiu amb els adults. Si es comena massa aviat o es pressiona al menor provocarem que aquest pateixi eneuresi. (EUGENIO GONZALEZ (coord.)Psicologia del ciclo vital, Editorial CCS) MENTIDES El nen de quatre anys parla per ell mateix i amb personatges imaginaris, tamb inventa paraules i personatges imaginaris... Piaget pensava que els nens de 6 anys, consideraven la mentida per una part, el que per els adults son exageracions o errors i per altra banda, les paraulotes (M.GIMNEZ-S.MARISCAL (coord) Psicologia del desarrollo, Mc Graw Hill) 3,5 ANYS I DIU LA R MALAMENT. Aquests pares estan massa preocupats per un problema cuando tendr que que encara no pateix el seu preocuparme fill. Pensem que el nen s a partir llevarla al logopeda quiz dels set anys quan ja pronuncia correctament els es bueno hacer feed back fonemes r/rr. s durant la segona infncia que ens hem de comenar a preocupar si no pronuncia b algun fonema si s aix estarem en un cas de Comentaris

7

2.2 (pg:207)

10

1 (pg: 285)

disllia: Trastorn que es caracteritza per la incapacitat o dificultat d'articular un o ms fonemes o sons de la llengua de forma regular i constant. No es tracta de si el nen a vegades ho pronuncia i altres no. En aquest cas mai ho fa. (http://www.pediatraldia.cl/l enguaje_ninos.htm ) 8 1.3 (pg: 235) RENYAR MASSA. S'ha de tenir en compte dos factors a l'hora de valorar la intensitat en la que es renya demanda mucha atencin i a un infant: en primer lloc muchas veces haciendo la pensem que renyar al nen pueta per fer-li adquirir uns valors i posar uns lmits s atecin positiva cubierta aconsellable sempre tenint en compte que aix s en benefici del nen i no perqu l'adult es pugui sentir ms cmode en segons quins espais. Per altre banda s aconsellable deixar que el nen explori i valori el seu entorn, aix far que creixi en autoestima i autocontrol saludable. (EUGENIO GONZALEZ (coord.)Psicologia del ciclo vital, Editorial CCS) 40 MESOS I ENCARA NO PARLA. Tenint en compte que s un nen de tres anys i mig, lenguaje basado en pensem que dels 3 als sis sonidos anys estem en el perode ms important en l'adquisici es como si no le del llenguatge, s ara quan interesara es comena a entendre al nen i el llenguatge s fa ms me preocupa que no complex. pueda comunicarse con el Generalment els nens resto de personas menors de 4 o 5 anys encara tenen dificultats per reproduir les subtils variacions del sons que demanda la producci del llenguatge oral. (M.GIMNEZ-S.MARISCAL (coord) Psicologia del desarrollo, Mc Graw Hill) me siento mal por ello

7

2.2 (pg: 207)

10

3.7 (pg: 299)

HA COMENAT TARTAMUDEJAR.

A

se atasca al comenzar las frases repite la primera palabra muchas veces hasta que arranca estoy pensando en llevarlo al logopeda

Podem pensar que quan un nen tartamudeja pot ser degut a que sent vergonya de parlar en pblic, per s possible que aix disminueixi amb el pas del temps. La tartamudesa s crnica en 1% del nens petits. Si el seu fill mostra signes de falta de fludesa que durin ms d'un mes, ha de buscar assessorament d'un expert en terpies de la parla. Com ms temps esperi ms difcil ser aconseguir l'eliminaci de la tartamudesa. (http://www.tartamudez.info /tartamudez-ninos.html)

10

3.7 (pg: 304)

DIVORCI AMB UN NEN. Per norma general el nuestra convivencia no es desenvolupament afectiu del buena nen es veu menys afectat si aquest creix amb els pares menos mal que estan mis biolgics, ja que aquests padres s'ajuden mtuament en la cura de l'infant. Per si entre semana le ve dia si aquests no tenen una bona dia no convivncia aix pot afectar directament als seus fills, si aquests sn grans l'efecte s menys dolors que si tenen la mancana d'un dels progenitors des de ben petits. Segons Baumirind, el model democrtic s el que millor funciona per una bona socialitzaci dels nens i segons Jakab el millor model s aquell en que els pares estimen genunament als seus fills. (EUGENIO GONZALEZ (coord.)Psicologia del ciclo vital, Editorial CCS) t MALSONS. El nen es caracteritza per todo empieza al llevarlo a tenir molta imaginaci, aix la escuela materna el pot portar a patir angoixes o terrors nocturns, uns bons se despierta llorando hbits a l'hora d'anar a dormir i pacincia per part solo ocurre los dias que va dels pares faran que el nen

8

4.1 (pg:243)

a la escuela

fcilment adquireixi aquests hbits. Els nens troben seguretat a la rutina. Els agrada la seguretat del que s habitual i s important disposar de certs objectes, com per exemple un peluix o un llum addicional...fer un pet a tothom abans d'anar al llit i desprs que tothom vagi a la seva habitaci a fer-li un pet, d'altres nens potser els agrada posar els ninos a sota l'edred...(http://www.psicologiaonline.com/colaboradores/lujose /dormir.shtml)

8

2.1 (pg: 236)

REBEQUERIES.

8

3.1 (pg: 237)

Davant d'un cas aix s 50% empatia y (50% convenient tenir un posat paciencia tranquil, no hem d'oblidar que els nens aprenen tot el gestionar los llantos y que veuen dels adults, hem rabietas de ser ferms i no caure a la temptaci de complir amb les intento acompaarlo, seves exigncies per tal de preguntarle que le pasa... que no esclati, ni tampoc de reaccionar de manera violenta. Hem de tenir en compte que entre els 18 i els 36 mesos s relativament normal que el nen s'expressi amb conductes d'oposici. (EUGENIO GONZALEZ (coord.)Psicologia del ciclo vital, Editorial CCS) TRES ANYS I PEGA A TOTHOM. Aix s una reacci habitual en un nen d'aquesta edat, ja que intenta mesurar i cuando se enfada ahora esbrinar fins a on t el lmit, nos pega s aqu a on els pares s'han de posar ferms i aturar aquests atacs violents, sense pide perdon pero a los por i sempre amb la mateixa cinco minutos si le decimos fermesa, no depenent de que no a algo que el l'estat d'nim de l'adult, s a quiere dir si el pare est de ms bon humor tolera i riu davant un cop, per si est de mal en el cole tambien pega a humor pot reaccionar ms los nios agressivament.

Als nens no els confon que els pares els posin lmits ni que aquests siguin al moment, per si que dubtin en la seva postura i que prohibeixin depenent del seu estat d'nim. (http://www.pediatraldia.cl/ mihijo_me_pega_y_muerde. htm)

BIBLIOGRAFIA

EUGENIO GONZALEZ (coord.)Psicologia del ciclo vital, Editorial CCS M.GIMNEZ-S.MARISCAL (coord) Psicologia del desarrollo, Mc Graw Hill B.MARTIN. Guia de psicologia del desenvolupament, UOC http://www.pediatraldia.cl/mihijo_me_pega_y_muerde.htm) http://www.psicologia-online.com/colaboradores/lujose/dormir.shtml http://www.tartamudez.info/tartamudez-ninos.html) http://www.pediatraldia.cl/lenguaje_ninos.htm ) www.familianova-cnlola.com/desarrollo_sensorial-percepcion_intermodal

AUTOAVALUACI Tenint en compte els criteris davaluaci descrits en la PAC: 1. Qualifica amb una puntuaci el teu treball:

C+

2. Argumenta, des dels criteris indicats, la qualificaci que creus que ha merescut la teva PAC.C+: Resposta a la demanda de l'enunciat amb continguts fonamentals provinents de les unitats per de manera no exhaustiva, correcci en els termes, conceptes utilitzats i argumentaci aplicada. En aquesta segona PAC potser m'he sentit una mica ms segura, tot i aix penso igualment que s una assignatura molt tcnica i amb un llenguatge molt especfic. De totes maneres tamb dir que el temari a llegir per fer aquesta PAC m'ha resultat molt enriquidor i molt til per a la nostra feina.

Gemma Garcia Almansa ggarciaalm@uoc.edu