unitat didÀctica acabada

59
BENVINGUTS AL CIRC! Alumnes del grup 2on C: Laura Escribá Gómez Cristina Romero Guerola Roser Gabaldó Lerma Clara Ruiz Sales Carmen Muñoz Pascual Carla Sánchez García Professor: Enric Monforte Casañ Curs: 2012-2013

Upload: deborah-coleman

Post on 28-Apr-2015

160 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

BENVINGUTS AL CIRC!

Alumnes del grup 2on C:

Laura Escribá Gómez Cristina Romero Guerola

Roser Gabaldó Lerma Clara Ruiz Sales

Carmen Muñoz Pascual Carla Sánchez García

Professor: Enric Monforte Casañ

Curs: 2012-2013

Page 2: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

1

ÍNDEX

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 2

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 5

Competències bàsiques . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 10

Continguts. Estructura i classificació . . . . . . . . Pàg. 12

Unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 13

Metodologia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 34

Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 38

Mesures d'atenció a l'alumnat. . . . . . . . . . . . Pàg. 46

Foment de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 48

Utilització de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 48

Recursos didàctics i organitzatius. . . . . . . . . . . Pàg. 49

Activitats complementàries . . . . . . . . . . . . . Pàg. 52

Conclusió. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 52

Bibliografia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . Pàg. 54

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

12

11

13

14

Page 3: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

2

a) Justificació de la programació

En el nostre treball hem abordat l'àrea de psicomotricitat des de la unitat

didàctica de “Benvinguts al circ”.

El circ és un escenari que ens ofereix infinitat de nombres realitzats per cavalls,

malabaristes, acròbates, pallassos, músics, ballarins, manyagues...etc, la qual cosa

ens permet treballar les habilitats motrius bàsiques mitjançant jocs dirigits o

lliures en imitar els rols de cada personatge.

El circ és un lloc màgic, ple de color, de diversió, d'entusiasme, d'alegria, riures i

exageracions que és exactament el que nosaltres volem transmetre als nostres

xiquets/as des de l'escola perquè puguen veure l'activitat física d'una manera més

divertida.

Aquest ambient propiciarà en els nostres xiquets i xiquetes noves situacions de

comunicació, no solament a través de l'expressió oral, sinó d'igual forma per mitjà

de l'expressió corporal, que té un gran pes en la nostra unitat, musical...etc.; així

mateix, ens servirà per a treballar la dramatització, posant-nos en el lloc dels

altres i fomentant una autonomia física.

Ens hem proposat realitzar un projecte d'educació física mitjançant una unitat

didàctica específica com és el circ.

Amb aquest projecte el nostre objectiu és que ja des de xicotets, fomentem el gust

per l'activitat física i la seua importància en la nostra vida. És fonamental que des

de l'etapa de primària donem recolzament a l'hàbit de fer exercici físic, és un

moment òptim per a potenciar un estil saludable mitjançant la socialització. En

aquest moment s'estableixen pautes de comportament en els més petits/es que

condicionen el seu desenvolupament cognitiu, motor i afectiu posterior.

També creiem que és important posar l'accent que l'activitat física no és només la

pràctica d'esports de competició, sinó que hem de diferenciar l'activitat física i

1. Introducció

Page 4: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

3

l'exercici físic de l'esport, ja que són conceptes diferents amb unes finalitats

completament distintes.

No podem oblidar que l'activitat física està molt relacionada amb la salut, ja que

si practiquem alguna activitat física diàriament gaudirem d'una bona condició

física la qual cosa tindrà com a conseqüència que el nostre sistema corporal i

mental també siga millor, i per tant, menys riscos en les malalties. El que hem

d'aconseguir és que des de l'escola es transmeta la importància de l'activitat física

mitjançant hàbits educatius que potencien la bona condició física on els xiquets

tinguen un estat d'energia i vitalitat fructífer, la qual cosa provocarà en ells un

estat saludable.

Finalment, cal destacar que per a treballar de forma adequada, igual que en altres

àrees, s'han de tenir en compte els coneixements previs, i a més en aquest cas

hem de ser conscients que cada edat evolutiva té unes característiques cognitives,

motores i afectives diferents. Per açò, abans de programar qualsevol activitat és

important conèixer què poden fer i on tenen limitacions els nostres

destinataris.

b) Contextualització

b.1 DESTINATARIS:

La classe concreta on es va a dur a terme aquesta unitat didàctica té les

següents característiques:

23 alumnes (13 xiquetes i 10 xiquets).

Aula multicultural (17 alumnes espanyols, 4 origen marroquí i 2 xiquetes

de nacionalitat xinesa).

Una xiqueta amb necessitats educatives especials, Sara. Amb un dèficit

d'audició moderat.

Page 5: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

4

Aula PEV, tot l'alumnat posseeix un bon nivell de la llengua valenciana i

castellana.

b.2 UBICACIÓ I COBERTURA:

El col·legi públic La Constitució, està situat a Quart de Poblet, és una població

situada en la comarca de la Horta Sud, prop de la capital de València i està

envoltada pels pobles de Manises, Paterna i Mislata.

El terme de Quart de Poblet comprèn una gran extensió perquè abasta més espai

que el propi poble. El seu territori és pla i allargat, sense altures. El riu Túria

entremaliada la població pel nord i a l'oest comptem amb la rambla del Pollastre.

Quart és una zona de cultius de regadiu com a tarongers, hortalisses, creïlles...

En el terme de Quart trobem tres nuclis diferents de població:

o Barri S. Jerónimo.

o Barri del Crist.

o Barri S. José.

Cal destacar que aquest centre rep alumnat del barri San José

segons la ruta de transport escolar que té la Conselleria d'Educació.

Quan l'activitat econòmica predominant és la indústria, conseqüència que una

part del municipi és industrial i està integrat per empreses importants que

generen una gran font de treball. El sector serveis també està molt present en

aquesta població.

Quart és un poble bilingüe, ja que trobem dos grups diferents. D'una banda hi ha

habitants nascuts en la pròpia comunitat pel que la seua llengua habitual és el

valencià. Per l'altre costat, trobem una part de la població que és natural d'altres

ciutats d'Espanya que es van traslladar fins a València per motius laborals, per açò

el castellà és la seua llengua habitual.

Page 6: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

5

La cultura està molt present en aquest municipi, ja que hi ha multitud

d'associacions que el seu objectiu és potenciar cultura. Trobem des dels amics de

les arts plàstiques, dues bandes de música, una escola de música i cant per a totes

les edats, associació de fotografia, cuidat de naturalesa, sense oblidar la gran

presència d'associacions falleres, un centre andalús i un altre de Castilla la

Manxa. Totes aquestes societats realitzen activitats i exposicions per a tot el poble

durant tot l'any.

El col·legi públic La Constitució està situat a l'est de la població, a pocs metres

compta amb la piscina municipal coberta i d'estiu, el poliesportiu, l'escola

d'idiomes i el camp de futbol municipal.

El centre compta amb dos edificis, un pavelló poliesportiu i dos patis, un de

major dimensió per a primària i un altre més xicotet i clos per a infantil.

En l'edifici principal se situen les aules de primària i l'últim

nivell d'infantil com també està l'aula d'informàtica, TIC, biblioteca, menjador,

aula de necessitats educatives especials, aula d'anglès i instal·lacions esportiva.

Pensem que és important posar el marc legislatiu, ja que ens hem de basar en

els següents decrets per a que la nostra unitat didàctica complisca amb els

nostres objectius. Per tant abans de començar ens informem i partim dels

següents punts:

REAL DECRET 1513/2006, de 7 de desembre, pel que s'estableixen les

ensenyances mínimes de l'Educació Primària.

2. Objectius

Page 7: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

6

DECRET 111/2007, de 20 de juliol , del Consell, pel qual s'estableix el

currículum de l’Educació Primària a la Comunitat Valenciana.

a) Objectius general de l'etapa, i si és el cas, cicle

L’educació primària ha de contribuir a desenvolupar en l’alumnat les

capacitats que li permeten:

a) Conèixer i apreciar els valors i les normes de convivència, aprendre a obrar

d’acord amb estes, preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, respectant i

defenent els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat

democràtica.

b) Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de

responsabilitat en l’estudi, així com actituds de confiança en si mateix, sentit

crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge, amb

els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

c) Desenvolupar una actitud responsable i de respecte pels altres que afavorisca

un clima propici per a la llibertat personal, l’aprenentatge i la convivència, així

com fomentar actituds que promouen la convivència en els àmbits escolar,

familiar i social.

d) Conèixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilització, les

diferències culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i

dones, i la no-discriminació de persones amb discapacitat.

e) Conèixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà,oralment i per

escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia

de la Comunitat Valenciana i com a

part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats

comunicatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els

Page 8: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

7

espanyols i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits de lectura

com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.

f) Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competència comunicativa

bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i

moure’s en situacions quotidianes.

g) Desenvolupar les competències matemàtiques bàsiques i iniciar-se en la

resolució de problemes que requerisquen la realització d’operacions elementals

de càlcul, coneixements geomètrics i estimacions, així com ser capaços d’aplicar-

los a les situacions de la seua vida quotidiana.

h) Conèixer els fets més rellevants de la història d’Espanya, amb especial

referència als relatius a la Comunitat Valenciana, així com de la història universal.

i) Conèixer i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural de la Comunitat

Valenciana, situant-lo sempre en el seu context nacional, europeu i universal, així

com les possibilitats d’acció i cura d'esta. Iniciar-se, així mateix, en el

coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i universal.

j) Iniciar-se en les tecnologies de la informació i la comunicació, i desenvolupar

un esperit crític davant dels missatges que reben i elaboren.

k) Valorar la higiene i la salut, conèixer i respectar el cos humà, i utilitzar

l’educació física i l’esport com a mitjans per a afavorir el desenvolupament

personal i social.

l) Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal,visual, plàstica,

musical i matemàtica; desenvolupar la sensibilitat estètica,la creativitat i la

capacitat per a gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.

m) Conèixer el patrimoni cultural d’Espanya, participar en la seua conservació i

millora, i respectar-ne la diversitat lingüística i cultural.

n) Conèixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat

Valenciana, dins del context històric, social i lingüístic propi, així com participar

en la seua conservació i millora.

Page 9: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

8

o) Desenvolupaments de tots els àmbits de la personalitat, així com una actitud

contrària a la violència i als prejudicis de qualsevol tipus.

p) Conèixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar maneres de

comportament que afavorisquen l’atenció.

q) Fomentar l’educació viària i el respecte a les normes per a previndré els

accidents de trànsit.

b) Objectius específics de l'àrea o matèria

L'ensenyament de l'Educació Física a la Comunitat Valenciana en aquesta

etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats:

1. Conèixer i valorar el seu cos i l'activitat física com a mitjà d'exploració i gaudi

de les seues possibilitats motrius, de relació amb els altres i com a recurs per a

organitzar el temps lliure.

2. Apreciar l'activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable

cap a un mateix i les altres persones i reconeixent els efectes de l'exercici físic, de

la higiene, de l'alimentació i dels hàbits posturals sobre la salut.

3. Utilitzar les seues capacitats físiques, habilitats motrius i el seu coneixement

de l'estructura i funcionament del cos per a adaptar el moviment a les

circumstàncies i condicions de cada situació.

4. Adquirir, triar i aplicar principis i regles per a resoldre problemes motors i

actuar de forma eficaç i autònoma en la pràctica d'activitats físiques, esportives i

artístic-expressives.

Page 10: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

9

5. Realitzar de forma autònoma activitats físic-esportives que exigisquen un

nivell d'esforç, habilitat o destresa, posant l'èmfasi en l'esforç.

6. Regular i dosar l'esforç, arribant a un nivell de autoexigència d'acord amb les

seues possibilitats i la naturalesa de la tasca i desenvolupant actituds de

tolerància i respecte a les possibilitats i limitacions dels altres.

7. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de forma estètica

creativa i autònoma.

8. Desenvolupar la iniciativa individual i l'hàbit de treball en equip, acceptant les

normes i regles que prèviament s'establisquen.

9. Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de

cooperació per a aconseguir objectius comuns, resolent mitjançant el diàleg els

conflictes que pogueren sorgir i evitant discriminacions per característiques

personals, de gènere, socials i culturals.

10. Conèixer i valorar la diversitat d'activitats físiques, lúdiques i esportives com a

elements culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de

participant com d'espectador.

11. Realitzar activitats en el mitjà natural de forma creativa i responsable,

coneixent el valor del mitjà natural i la importància de contribuir a la seua

protecció i millora.

12. Fomentar la comprensió lectora com a mitjà de cerca i intercanvi

d'informació i comprensió de les normes del joc.

Page 11: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

10

13. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de

suport a l'àrea.

L’àrea d’Educació Física contribueix en especial a desenvolupar la competència en

el coneixement i la interacció amb el món físic, mitjançant la percepció i

interacció apropiada del propi cos, bé en moviment o en repòs, en un espai

determinat millorant les seues possibilitats motrius. El coneixement, pràctica i

valoració de l’activitat física com element indispensable per conservar la nostra

salut també hi contribueixen.

Aquesta assignatura és clau per a que els xiquets i xiquetes adquireixen hàbits

saludables i de millora i manteniment de la condició física que els acompanyen

durant la seua escolaritat i en general, al llarg de la seua vida.

Vivim en una societat cada vegada més còmoda, i és per això que en ella es fa

necessària la pràctica, aprenentatge i valoració de l’activitat física com a mitjà

psicofísic, com a factor de riscs derivats d’aquesta comoditat i com a una

alternativa per a la ocupació del temps d’oci.

Segons ens diu el Dossier del Currículum d’Educació Primària, l’Educació Física

contribueix en certa forma a l'adquisició de la competència cultural i artística. A

la tercera i a la sisena sessió de la nostra Unitat es treballa aquest aspecte perquè

els xiquets han d’utilitzar l’expressivitat a la vegada que han d’aprendre les parts

del cos i conèixer-les, tant les seues com les dels companys. Amb arçó comencen

a comprendre el valor de la diversitat i la seua riquesa.

L’Educació Física ajuda a la consecució de l’autonomia i iniciativa personal, ja que

l’alumnat aprèn a actuar i a prendre decisions de forma autònoma en situacions

3. Competències bàsiques

Page 12: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

11

en les que ha de mostrar actitud positiva, perseverança i auto-superació. Aquesta

assignatura requereix la realització de certes activitats que de vegades resultaran

més costoses per a una alumnes que per a altres. En relació amb l’apartat

anterior, podem dir que els xiquets, reconeixent que cada individu té distintes

característiques i que aquestes no són ni millor ni pitjors perquè formen part de

la diversitat, hauran de tenir esperit de superació i valorar que mentre que una

activitat pot resultar més difícil per a uns, altra ho serà per a altres. Aquesta

unitat també conté molt de treball en grup, ja que tant el seu tema com

l’assignatura en general donen molt de joc per al funcionament grupal. Aquest

aspecte dona peu a l’aprenentatge del treball cooperatiu i en grup i a

l’organització del mateix.

Seguint amb el fil, i en relació amb els distints aspectes que ja hem tractat, el

següent punt ens parla de que l’àrea contribueix, encara que en menor mida, a la

competència d’aprendre a aprendre mitjançant el coneixement de les pròpies

possibilitats i carències com a punt de partida de l’aprenentatge de les habilitats

motrius. Això fa que l’establiment de metes desemboque en la pròpia confiança i

amb ella el guany d’autonomia i major independència.

Per acabar, destacar l’adquisició de competència en comunicació lingüística, que

en el curs per al que va destinada la nostra unitat és molt important. És per això

que aquesta conté activitats que ofereixen una gran varietat d’intercanvis

comunicatius, com les de la sessió 4, a més dels que sorgeixen normalment

relacionats amb les normes de joc i l’esport.

Page 13: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

12

Al llarg de la nostra proposta d'unitat didàctica anem a abraçar diferents

blocs de continguts de l'Educació Primària a l'àrea d'Educació Física. Aquests són:

Bloc 1. El cos: imatge i percepció

En aquest bloc els xiquets del primer cicle de Primària hauran de conèixer

la seua estructura corporal a través del moviment, experimentant en les diferents

situacions que se'ls presentaran en les classes, com per exemple situacions

d'equilibri i desequilibri . També han d'experimentar i descobrir els diferents

sentits (vista, tacte...). Hauran de tenir uns coneixements bàsics de la relació

espai-temporal i ser capaços d'orientar-se en aquestes situacions. Finalment,

seran capaços d'acceptar-se i valorar-se tal com són, de manera que augmente la

confiança en les seues possibilitats, autonomia i autoestima.

Bloc 2. Habilitats motrius

En el bloc 2 es treballarà en les classes l'experimentació del moviment així

com el control de les habilitats motrius bàsiques. A més es desenvoluparà la

marxa, la carrera, el salt i els girs, però sempre de forma natural i harmoniosa.

Aprendran a solucionar problemes motors senzills, i a controlar la motricitat fina

i la coordinació. Finalment, es dóna importància a la confiança de nou, i s'ha de

preparar una activitat fora del col·legi.

Bloc 3. Activitats físiques artístic-expressives

Aquest bloc es basa en l'exploració i descobriment de l'expressió a través

del nostre cos i mitjançant el moviment, millorant la creativitat d'est. Es

treballarà també la imitació de personatges, objectes o situacions, mitjançant la

mímica o teatre i d'aquesta manera desenvolupar l'expressió corporal. Finalment,

4. Continguts. Estructura i classificació

Page 14: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

13

els alumnes seran capaços de gaudir i sobretot de participar i respectar les

diferents situacions que suposen comunicació corporal.

Bloc 4. Activitat física i salut

En aquest bloc se li donarà molta importància a la salut i la higiene

corporal, de manera que el professor fomentarà l'interès per la cura del cos, i

ajudarà als alumnes a adquirir els coneixements bàsics d'higiene corporal,

alimentaris i posturals relacionats amb l'activitat física. Aprendran a respectar i

valorar les normes d'ús de materials i espais en la pràctica d'activitat física per

mitjà de mesures bàsiques de seguretat i prevenció d'accidents. Finalment, seran

capaços de gaudir de l'activitat física en relació a la salut.

a) Organització de les unitats didàctiques

SESSIÓ Nº 1: “¡PASEN I VEGEN!”

OBJECTIUS: Conèixer el món del circ.

MATERIALS: reproductor de música, papers o dibuixos dels personatges del circ,

pilotes d’espuma, cordes, xanques, matalassos, palets de fusta.

ESPAI: ampli, gimnàs o exterior.

AGRUPAMENTS: gran grup.

5. Unitats didàctiques

Page 15: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

14

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

PART INICIAL/MOTIVADORA:

“La carpa del circ” (5-10min).

Es tria un jugador per fer de pal central, mentre que els altres formen un cercle

agafant-se de les mans. El del centre es col·loca al mig en posició firme. Quan

sona la música del circ, els jugadors han de

girar al voltant. Quan el del mig diu “a

estirar!”, la resta dels jugadors estiren al

màxim sense soltar-se les mans però

intentant allunyar-se del centre, i quan el

del mig diu “a afluixar!” han d’apropar-se al

màxim al jugador però sense tocar-lo. Els

xiquets que se solten o toquen al del mig, deixaran el cercle per ajuntar-se i

formar part del centre. Així cada volta hi haurà més alumnes al mig i aquest es

farà més gros fins que el grup gran no puga envoltar-lo.

Variant: En compte de ser un jugador el que es situe en un principi al mig, també

es pot deixar un cèrcol i que siga el ritme de la música qui marque les ordres. Per

exemple, quan la música siga més ràpida els xiquets hauran d’anar ràpid cap al

centre i estirarem lentament si la música és lenta.

“Els oficis” (10min).

Abans de començar a jugar s’hauran de

preparar uns paperets. En uns ficarà el nom de

l’ofici d’aquells que treballen al circ, i en altres

un dibuix en el que aquest realitzen una

activitat típica del seu ofici. Els paperets

s’introduiran ben doblats en un sac. Cadascú

agafa un paper. Els xiquets als qui els haja eixit

una acció hauran de realitzar-la i als que els

haja tocat el nom d’un ofici hauran de buscar i

trobar la seua parella.

Page 16: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

15

Variant: Aquells que hagen tret una professió aniran a un racó de la classe, i, de

un en un, hauran d’anar representant el seu ofici mitjançant la mímica. Els

xiquets i xiquetes que tinguen un instrument hauran de reconèixer que el seu és

el més apte per a eixe ofici i hauran de buscar la seua parella.

Variant: Amagarem per l'espai fitxes on apareguen imatges de les accions que fa

cada professional del circ. En un costat de l'espai col·locarem les imatges dels

personatges del circ, i per parelles hauran de relacionar el personatge amb la seva

acció, per això buscaran la fitxa que correspon.

PART PRINCIPAL:

Conte motriu: “Benvinguts al circ” (25min).

ANNEXE 1

TORNADA A LA CALMA:

“Som globus” (5min).

Per acabar el nostre "dia al circ",

imaginarem que som globus que

estan per terra, però arriba algú i ens

agafa i ens infla a poc a poc

(comencem a aixecar-nos). Després

ens posem a volar i volar per tot arreu

fins que ens punxem i anem caient a terra a poc a poc. Desinflats a terra

descansem una estona respirant profundament.

OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:

- Per a la variant de la primera activitat intentaríem que Sara estiguera el més

prop possible del reproductor. A més, prèviament treballaríem la cançó a l’aula,

fent que Sara es poguera familiaritzar amb aquest so.

- En la segona activitat, “Els oficis”, utilitzaríem les mateixes imatges per explicar

l’activitat, per a que la xiqueta tinga un suport visual.

- Per a que la xiqueta puga dur a terme plenament el conte motor, serà important

Page 17: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

16

que tinguem en compte tots els factors explicats en la part en la que s’especifica

l’adaptació a la seua necessitat.

SESSIÓ Nº 2: “ELS PALLASSOS”

OBJECTIUS:

Conèixer les parts del cos

Identificar i nombrar-les

Descobrir la seua utilitat

Reconèixer la seua pròpia imatge corporal i la dels companys.

MATERIALS: No són necessàries

ESPAI: Exterior

AGRUPAMIENTS: Parelles, grups de 4 a 5 persones, gran grup.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

PART INICIAL/MOTIVADORA:

Xafar l'ombra (10min)

En aquest joc els jugadors deuran buscar

l'ombra dels seus companys i xafar-la per

atrapar-los, però també hauran de fugir i

moure’s per no ser pillats.

PART PRINCIPAL:

Ganyotes (10min)

Per parelles es posarà un enfront de l’altre i

jugaran a fer l’espill. Un de la parella fa distints

gestos o ganyotes amb la cara, i el cos i l’altre

haurà de fixar-se per imitar-lo.

Page 18: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

17

Segueix-me (10min)

La classe es divideix en xicotets grups de 4 o 5.

S’elegeix un jugador per fer de pallasso, i els altres

es col·loquen en fila índia darrere d’ell. El pallasso

comença a caminar i els altres el segueixen fent els

gestos que aquest faça i seguint el seu moviment i

recorregut. Cada poc temps s’anirà canviant la

posició de la fila fins que tots els xiquets hagen

interpretat el rol del pallasso.

Escola de pallassos (5 min).

Per aprendre a fer moneries com els pallassos de circ ballarem una cançó en la qual

haurem de seguir les instruccions marcades i moure’ns mantenint en moviment

cada volta més parts del nostre cos.

Cançó:

Companys, Punys fora - en esta estrofa aniran afegint-se les accions a realizar.

Xuxu-wa, xuxu-wa, Xuxu-wa-wa-wa - mourem

les caderes junt amb les accions anteriors.

Guaragua-guaragua, guaraguaguagua -

finalment donem una volta sencera fent les

accions.

Companys, Punys fora, Dits amunt...

Xuxu-wa, xuxu-wa,Xuxu-wa-wa-wa

Guaragua-guaragua, guaraguaguagua

(...) peus de pingüí, cul fora, cap amunt, llengua fora

TORNADA A LA CALMA:

Sóc un pallasso molt divertit (10mín).

El professor anirà donant consignes alhora que anirà dient "sóc un pallasso molt

divertit i m'agrada moure tot el cos". A continuació s'aniran traient parts del cos.

Page 19: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

18

Cada vegada ho dirà un alumne o el professor. Tots els alumnes repetiran la frase i

mouran la part de cos que s'ha esmentat. A continuació es dirà "sóc un pallasso

molt divertit però no m'agrada moure els dits i els canells" i els nens repetiran en

veu alta i amb moviments. D'aquesta manera es van traient parts del cos, seguint

una adreça lògica: colzes, espatlles, coll, cintura, genolls, turmells. Fins acabar

estirats a terra sense moure res.

OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:

- En l'activitat de "escola de pallassos" la cançó utilitzada haurà estat treballada

prèviament a classe i la docent tindrà la precaució de cantar en un to prou alt, i

sempre prop o de cara a la nena.

- "Sóc un pallasso molt divertit": per fomentar la pèrdua de la vergonya i millorar

l'autoestima de la nostra alumna en concret i de tots en general, tractarem que es

converteixca en una activitat divertida, en què la participació siga voluntària i que

ells vegen el divertit que és, se sentiran molt més motivats i còmodes i

possiblement fins i tot aquells més tímids vulguen participar.

SESSIÓ Nº 3: “ELS ANIMALS DEL CIRC”

OBJECTIUS:

Treballar els distints tipus de desplaçaments i les nocions espacials.

Desenvolupar la percepció espcaial.

MATERIALS: Per a que els xiquets exploren de forma lliure les distintes

possibilitats que els materials ofereixen deixarem a la seua dispossicio tot el

material que tinguem al gimnàs (cèrcols, cordes, bancs, espatlleres, matalassos,

pilotes...).

ESPAI: Interior.

AGRUPAMENTS: Parelles, gran grup.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVTAT:

PART INICIAL/MOTIVADORA:

Page 20: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

19

“Adivina qui” (10mín).

Ens desplacem per l’aula i el mestre va

dient distints noms d’animals i han de

desplaçar-se els xiquets intentant

imitar-los. Ells deuran identificar

quins animals ixen al circ, com per

exemple: lleons, elefants, tigres...

Variant: Jugar a ser pallassos i animals. Per parelles, un serà el pallasso i l'altre

l'animal. El pallasso agafarà el material que desitge i li donarà algunes instruccions

perquè l'animal les realitze desplaçant com ho faria aquest animal. Per exemple:

pallasso-mico: li pot demanar que grimpe per les escales, que es pose a dalt a baix,

... pallasso-tigre: que passe per un cèrcol, que es situe cap per amunt. Si no

disposem de molt material per donar tanta llibertat als alumnes el pallasso pot

utilitzar els cercles per indicar el que els animals han de

fer:

- Saltar dins del cèrcol.

- Saltar davant del cèrcol.

- Saltar darrere del cèrcol.

- Saltar a la dreta del cèrcol.

- Saltar a l’esquerra del cèrcol.

- Posar la mà dreta a l’esquerra del cèrcol i el peu dret dins del cèrcol.

- Posar la mà esquerra dins del cèrcol i el genoll dret a l’esquerra del cèrcol.

PART PRINCIPAL:

Equilibristes i malabaristes

(20mín).

Es formen dos equips, un els

equilibristes i l'altre els

malabaristes. Després es marca un

lloc que serà la “casa” per a cadascú

dels equips. Es col·loca als xiquets i

Page 21: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

20

les xiquetes intercalats, formant un cercle, a certa distància de la zona de “la casa”.

El cercle comença a girar mentre la mestra va dient: “equilibristes, malabaristes,

equilibristes, malabaristes...” successivament. En un moment donat, en mig de la

sèrie la mestra diu: “a córrer!” o “a amagar-se!”. Els de l’equip que corren hauran

d’atrapar els altres abans de que arriben a la casa. Si els xiquets formen part del

grup dels que han de fugir eixiran corrent intentant no ser atrapats. Els qui són

pillats canvien d’equip.

Variant: Es poden anar afegint diferents instruccions per canviar el desplaçament

dels que cacen o fugen. Per exemple: Lleons. Domadors cacen a peu coix,

domadors, lleons fugen fent salts, ...

TORNADA A LA CALMA:

“La tortuga” (duració 5min).

En aquest exercici el nen ha fer veure que és

una tortuga que es va amagant en la seva

closca perquè s'està fent de nit. Així el nen

que es troba en la posició inicial (cap per

amunt i estirat) haurà d'encongir-se a poc a

poc, seient sobre els seus talons amb els braços al costat del cos i el front tocant el

terra, quan el mestre indiqui que arriba la nit. Després d'uns segons en aquesta

posició es despertarà i es tornarà a estirar quedant en la posició inicial, sempre

lentament.

OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:

- Haurem de tenir sempre en compte la importància de parlar en veu alta i clara per

a que la nostra alumna comprenga clarament les ordres, reduint les situacions de

molt de soroll, sobretot durant les explicacions.

Page 22: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

21

SESSIÓ Nº 4: “ EN LA CORDA FLUIXA”

OBJECTIU:

Treballar l’equilibri i la coordinació.

Adquirir autonomia i confiança en els desplaçaments.

MATERIALS: pilotes d’espuma, cordes, bancs, cèrcols, culleres de plàstic, pilotes de

ping-pong, xanques, matalassos.

ESPAI: Interior/exterior.

AGRUPAMENTS: Gran grup, grups de 4 a 5 persones.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

PART INICIAL/MOTIVADORA:

Un dia en el circ (15 min)

Per treballar la percepció espacial en els xiquets.

Els desequilibristes (10min).

Els jugadors es divideixen en dos grups:

equilibristes i pallassos. Marquem en terra

diversos cercles separats entre ells que seran

les zones segures i entre aquests cercles farem

una línia recta. Els equilibristes es situen en

un dels cercles i els pallassos es reparteixen

per la resta de l’espai. Els equilibristes deuran

passar d’un cercle a altre per la línia recta sense eixir-se’n. Mentre els pallassos els

llançaran pilotes per intentar desequilibrar-los i que no puguen passar d’un cercle a

altre. Si un dels equilibristes es tocat per una pilota ha de tornar a començar el seu

recorregut des de l’últim cercle o zona de seguretat. Finalment vorem quants

equilibristes han aconseguit arribar al final del recorregut i després canviarem els

rols dels equips.

PART PRINCIPAL:

“Circuit” (20min)

Els contarem que els equilibristes són unes persones que van caminant per llocs

Page 23: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

22

xicotets i han de tenir molta cura per no caure’s. Nosaltres anem a intentar ser com

els equilibristes i anem a jugar a no cauren’s, a desplaçar-nos per llocs estrets, fins,

alts... Dividirem la classe en quatre grups de cinc persones cadascú, per a així poder

anar fent cada xiquet una activitat sense haver d’esperar a que acaben els altres.

Realitzarem diversos racons motrius per a treballar l’equilibri amb diferents

materials:

● Posarem una corda estirada a terra i

una altra corda fent diverses corbes. Al

terra i hauran de passar per sobre com

equilibristes, però sense caure ni sortir de

la corda. Col · locarem diversos bancs

suecs per passar per sobre d'ells (la base

dels bancs serà ampla per evitar que

caiguin). També situarem diversos cercles

de diferents mides a terra dibuixant un

camí i hauran de saltar d'un a l'altre

intentant no sortir d'aquests i no caure.

● Amb una cullera a la boca i una boleta

de ping-pong hi ha recórrer petites

distàncies. Podem organitzar-lo de

manera que al final de recorregut troba

un recipient on deixar les boletes que hagen transportat per després explicar

que ha aconseguit portar més boletes sense que li caiguen.

● Col·locarem algunes matalassos fines i estretes marcant diversos camins

rectes i els nens es situaran abans d'aquestes i hauran de donar diverses

voltes sobre si mateixos abans d'intentar començar un desplaçament en línia

recta.

En aquest racó col·locarem un parell de xanques per cada nen perquè es pugen a

aquests i juguen a desplaçar-se per l'espai amb ells. (anteriorment, en l'àrea de

plàstica haurem realitzat les xanques amb llaunes i cordons).

Page 24: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

23

La professora farà primer ella la

demostració i durant el

desenvolupament de la sessió haurà

d'estar molt pendent dels quatre grups.

Quan la mestra digui es canviarà

d'activitat perquè tothom passe per totes.

TORNADA A LA CALMA:

“Yoga” (5min). Com un arbre.

De peus, amb les cames juntes i els braços estirats

i recolzats als malucs, concentrats la mirada en

un punt que estiga davant vosaltres. A

continuació, eleveu el peu dret i recolzats la planta sobre la part interna de la cuixa

esquerra, al punt més alt possible. Quan hagueu aconseguit l'equilibri, aixequeu els

braços, unint les palmes de les mans sobre el cap. Baixeu el peu dret i repetir

l'exercici amb l'altre peu. Quan hàgeu acabat, relaxeu durant uns minuts.

OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:

- Per explicar l'activitat del circuit en què es requereix un desplaçament de la

docent per l'aula, serà molt més fàcil d'entendre per a tots i de captar per a Sara si la

mestra exemplifica tot allò que han de realitzar.

Page 25: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

24

SESSIÓ Nº 5: “SOM MALABARISTES”

MATERIALS: pilotes d’espuma, pilotes de diferents mides (ping-pong, tenis,

pilotes de goma,...), diferents objectes com birles, cèrcols xicotets, globus, pilotes

de malabars d’arròs, llençols o teles grans i una corda o xarxa.

ESPAI: interior

AGRUPAMENTS: gran grup, parelles.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

(anteriorment, en l’àrea de plàstica realitzarem pilotes de malabars amb arròs)

PART INICIAL/MOTIVADORA:

”Bomba” (5-10 min).

Es posa en el cercle i un al mig. Els jugadors del

cercle es passen la pilota. Mentre, el del mig va

comptant fins a 10 i treu un braç, 20, i treu l'altre,

30, i aixeca un braç, 40, i aixeca l'altre braç... En

arribar a 50 dóna un colp i diu "bomba"...

Qui tingui la pilota a les mans s'asseu amb les

cames estirades i el jugador que estiga al seu costat ha de saltar per sobre d'ell. Així

tots fins que quede un, que és el que es col·loca al mig. I tornar a començar.

PART PRINCIPAL:

“Objectes a l’aire” (5 min)

Es formen petits grups de 4 o 5 i repartim un

llençol o tela per a cada grup. Entre tots hauran de

mantejar un objecte llançant a l'aire i recollint-lo

amb la tela intentant que no caiga a terra.

S’experimentarà amb diferents objectes i materials:

pilotes grans i petites, pesades o lleugeres, bitlles,

etc.

“Malabars entre 2” (5 min).

La classe es col·loca per parelles un davant d'un altre

a certa distància i s'hauran d'anar passant la pilota.

Page 26: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

25

Els llançaments i recepcions es realitzaran primer amb pilotes toves i després amb

les pilotes d'arròs realitzades a l'aula. També podem provar a realitzar llançaments

amb les diferents parts del nostre cos (amb els peus, amb el cap...) o en diferents

postures (ajupits, gitats entre les cames...).

Variant: "Malabars entre tots". Ens col·loquem en gran grup fent un cercle i es van

passant les pilotes al company del costat. Podem utilitzar diferents mides de

pilotes i diferents materials. També podem donar algunes instruccions com: donar

un colpet després de passar o fer una volta abans.

“Glovoley” (15 min).

Es fan dos equips i cada un d'ells es situa

en un costat de la xarxa o corda que

divideix la zona de joc. Els alumnes han

d'intentar que en el seu camp no hi haja

globus a terra i llançar-los a l'equip

contrari. Poc a poc s'aniran afegint globus.

TORNADA A LA CALMA:

“Globotà” (5 min)

Amb els globus usats en l'activitat anterior farem una

mascletà explotant tots els globus per alliberar

tensions.

“El massatge” (10min)

Per parelles amb les dues pilotes de malabars. Un

tombat cap per avall i l'altre li haurà de rodar les pilotes per l'esquena i les

extremitats suaument a manera de massatge. Al senyal, canvi de posicions.

Page 27: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

26

SESSIÓ Nº 6 “¿CÓMO ESTAN USTEDES?”

OBJECTIU:

Treballar l’expressió corporal.

Adaptar-se a diferents temps.

MATERIALS: Nassos de pallassos, música, bits amb una cara d’un pallasso

content i un altra trista (la trobarem en recursos didàctics), bancs, matalassos,

cons o material per transportar i mocadors.

ESPAI: Interior.

GRUP: Gran grup, individuals o en parelles.

OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:

- Per al joc de "Bomba" seria molt interessant que la nostra alumna es trobe de

cara a l'alumne que estiga al mig, per facilitar la comprensió i que estiga d'esquenes

a la font de llum.

- Fer activitats que requereixquen la participació de tot el grup afavoreix la pèrdua

de la timidesa.

Page 28: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

27

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

· PART INICIAL/MOTIVADORA:

“Siguem pallassos” (5-10min): Presentem una caixa amb nassos per

jugar a ser pallassos. Amb la música de fons, els convidem a moure,

gesticular i parlar com vulguen, imaginant que són pallassos.

Variant: Podem guiar al grup per a l’exploració de diferents moviments i gestos.

“Pallassos ballarins” (5min):

Continuarem amb la mateixa organització que en

l'activitat anterior encara que afegirem el lliurament

d'un mocador a cada nen. Al ritme de la música han

de ballar movent les diverses parts del cos. Guiar-los

perquè fagen figures en l'espai amb les cintes,

exemple: cercles, serps, amunt, avall, girar...

PART PRINCIPAL:

“Pallassos acròbates” (15min):

Se prepara un circuit on xiquetes i xiquets puguen explorar diversos moviments

corporals senzills amb música de fons:

Equilibri en superfície plana

Equilibri en altura

Trasllat d’un objecte.

Salts variats.

Caminar i rodar sobre matalassos.

“Pallassos tristos i pallassos contents” (10min)

Es mostren dos bits en què apareixen dos pallassos, un trist i un content. Amb

música de fons ballen per l'espai, i quan la música pare, es mostra una de les

figures. Nenes i nens han d'imitar el gest de la imatge i romandre estàtics.

Variant: Es mostren les dues figures alhora i ells trien quin gest imitar. Se'ls

Page 29: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

28

pregunta quin altre gest poden incorporar al joc. A més de quin altre gest,

podem fer les persones amb la cara.

TORNADA A LA CALMA:

“El mocador de la risa” (5min)

Col·loquem el grup en un cercle, asseguts a

terra. El docent tira un mocador i tots riuen

fins que el mocador cau a terra. En aquest

moment tothom ha de quedar-se quiet i

sense riure. Qui es riga quan el mocador

aquest està a terra haurà de ser el següent

que tire el mocador.

Variant: Jugar riguent amb molta intensitat i molt poc a poc, fent diferents tipus

de risa.

“La titella” (5min)

En parelles, un dels alumnes farà de titella i serà el seu company qui la porte.

Aquest mourà els diferents segments del cos del seu company i la "titella" s'ha de

deixar portar. Es canvien els papers. A continuació, el titella es gitarà a terra i es

riurà. El seu company donarà suport a l’orella en el seu estómac per sentir el

riure allà. La titella haurà de riure més fort, més suau... Explorar els efectes en el

cos i intercanviar papers.

OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:

- Tal vegada la sessió siga un poc llarga i no es puguen dur a terme totes les

activitats com està planificat, tot dependrà de la motivació dels nens i nenes i la

seua resposta a aquestes. En cas de no donar temps realitzarem les més

rellevants i interessants per al grup de nens/es.

Page 30: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

29

- En el joc del ‘mocador del riure’ com variant “perillosa” es pot afegir el fet

d'eliminar a qui es riga.

- Pel que fa a Sara dir que pot realitzar totes les activitats, exceptuant aquelles en

les quals mana la música. Per tant li indicarem amb gestos quan la música va

més a poc a poc o va més ràpid o fins i tot quan aquesta desapareix. En la resta

d'activitats no tindrà problemes ja que es tracta de "sentir" el moviment del

budell per exemple o mostrar amb bits el que cal fer.

SESSIÓ Nº 7: RECORDEM *

OBJECTIUS: Conèixer el món del circ.

MATERIALS: reproductor de música, papers o dibuixos dels personatges del circ,

globus, cordes, matalassos.

ESPAI: ampli, gimnàs o exterior.

AGRUPAMENTS: gran grup.

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

PART INICIAL/MOTIVADORA:

“La carpa del circ” (5min).

Es tria un jugador per fer de pal central, mentre que els altres formen un cercle

agafant-se de les mans. El del centre es col·loca al mig en posició firme. Quan

sona la música del circ, els jugadors han de girar al voltant. Quan el del mig diu “a

estirar!”, la resta dels jugadors estiren al màxim sense soltar-se les mans però

intentant allunyar-se del centre, i quan el del mig diu “a afluixar!” han d’apropar-

se al màxim al jugador però sense tocar-lo. Els xiquets que se solten o toquen al

del mig, deixaran el cercle per ajuntar-se i formar part del centre. Així cada volta

hi haurà més alumnes al mig i aquest es farà més gros fins que el grup gran no

puga envoltar-lo.

Page 31: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

30

“Els oficis” (7min).

Abans de començar a jugar s’hauran de

preparar uns paperets. En uns ficarà el nom de

l’ofici d’aquells que treballen al circ, i en altres

un dibuix en el que aquest realitzen una

activitat típica del seu ofici. Els paperets

s’introduiran ben doblats en un sac. Cadascú

agafa un paper. Els xiquets als qui els haja eixit

una acció hauran de realitzar-la i als que els

haja tocat el nom d’un ofici hauran de buscar i

trobar la seua parella.

PART PRINCIPAL:

Els desequilibristes (13min).

Els jugadors es divideixen en dos grups:

equilibristes i pallassos. Marquem en terra

diversos cercles separats entre ells que seran

les zones segures i entre aquests cercles farem

una línia recta. Els equilibristes es situen en

un dels cercles i els pallassos es reparteixen

per la resta de l’espai. Els equilibristes deuran

passar d’un cercle a altre per la línia recta sense eixir-se’n. Mentre els pallassos els

llançaran pilotes per intentar desequilibrar-los i que no puguen passar d’un cercle

a altre. Si un dels equilibristes es tocat per una pilota ha de tornar a començar el

seu recorregut des de l’últim cercle o zona de seguretat. Finalment vorem quants

equilibristes han aconseguit arribar al final del recorregut i després canviarem els

rols dels equips.

“Glovoley” (10min).

Es fan dos equips i cada un d'ells es situa

en un costat de la xarxa o corda que

Page 32: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

31

divideix la zona de joc. Els alumnes han d'intentar que en el seu camp no hi haja

globus a terra i llançar-los a l'equip contrari. Poc a poc s'aniran afegint globus.

“Globotà”

Amb els globus usats en l'activitat anterior farem una mascletà explotant tots els

globus per alliberar tensions.

TORNADA A LA CALMA:

“Som globus” (10min).

Per acabar el nostre "dia al circ",

imaginarem que som globus que

estan per terra, però arriba algú i ens

agafa i ens infla a poc a poc

(comencem a aixecar-nos). Després

ens posem a volar i volar per tot arreu

fins que ens punxem i anem caient a terra a poc a poc. Desinflats a terra

descansem una estona respirant profundament.

OBSERVACIONS/ADAPTACIONS A NEE:

- Per a la variant de la primera activitat intentaríem que Sara estiguera el més

prop possible del reproductor. A més, prèviament treballaríem la cançó a l’aula,

fent que Sara es poguera familiaritzar amb aquest so.

- En la segona activitat, “Els oficis”, utilitzaríem les mateixes imatges per explicar

l’activitat, per a que la xiqueta tinga un suport visual.

*Aquesta és la que hem fet al gimnàs.

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques

Les sessions tenen una duració de 50 minuts i estan estructurades de la

manera següent:

Entrada: deixar els bosses de neteja als vestuaris.

Page 33: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

32

Part inicial: És la presa de contacte i posada en funcionament del cos que

motivarà l'alumnat per al desenvolupament fonamental de la sessió. La duració és

al voltant de 10 minuts.

Part principal: És l'apartat que conté les activitats que permetran assolir els

objectius marcats en la sessió. És la part més extensa, al voltant de 25-30 minuts

Tornada a la calma: És la recerca de la relativa normalitat de l'organisme i

l'adequació anímica per a una classe o una activitat posterior. Els exercicis que

realitzarem en aquest apartat de la sessió, permetran la relaxació i estirada dels

músculs implicats en l'exercici. Duració: 5-10 minuts aproximadament.

Recollida de material i neteja: Els últims 5- 10 minuts són per a recollir

material si s'han emprat durant la sessió i integrar hàbits d'higiene.

NOVEMBRE

2012

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22

“Passen y

vean”

Objectiu:

conèixer el

món del circ.

23 24 25

26 27

Sessió 2

28 29

Sessió 3

“Animals”

30

Page 34: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

33

“Los

pallassos”

Objectiu:

conèixer

les parts

del cos.

Objectiu:

Treballar salts i

desplaçaments.

DESEMBRE

2012

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

3 4

Sessió 4

“Equilibristes”

Objectiu:

Treballar

l’equilibri i la

coordinació.

5 6 FESTIU 7 8 9

10 11

Sessió 5

“Som

malabaristes”

objectiu:

llançaments i

recepcions

12 13

Sessió 6

“¿Cómo

están

ustedes?”

Objectiu:

treballar

expressió

corporal,

14 15 16

Page 35: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

34

emocions.

17 18

Sessió 7

RECORDEM

19 20* 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

* Excursió al circ.

La unitat didàctica 'BENVINGUTS AL CIRC' es durà a terme durant 7 dies

al col·legi i un d'excursió al circ, específicament abans de les vacances de Nadal ,

és a dir, en el primer trimestre del 22 de novembre al 20 de desembre. Al

finalitzar la unitat didàctica es realitzarà una excursió al circ de la ciutat de

València.

a) Metodologia general i específica de l'àrea o matèria:

Des de la nostra proposta d'activitats partim de la utilització d'una metodologia

activa i motivadora en la qual l'alumne siga qui reflexione al voltant dels seus

propis coneixements, observe, arribe a conclusions i el·labore el seu propi

aprenentatge.

Per tant, la metodologia que considerem més adequada per a dur a terme

amb els nostres alumnes és la basada en el descobriment guiat. Mitjançant la

cerca s'utilitza aquesta tècnica d'ensenyament quan a l'alumnat se li planteja un

problema motriu que ha de resoldre. Normalment aquest problema no té com a

solució un model prefixat. El docent actuarà presentant de forma clara el

problema per a resoldre i guiant-lo a poc a poc, però i serà l'alumne l'encarregat

6. Metodologia

Page 36: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

35

de cercar i indagar perquè tinga lloc el descobriment de altres possibles solucions

al problema.

L'experiència del xiquet amb el seu medi físic i social, així com el

coneixement que va adquirint sobre si mateix i les seues capacitats, van a

permetre al xiquet anar desenvolupant-se de manera integral en la societat amb

la finalitat d'adquirir progressivament una autonomia personal.

Aquest tipus d'aprenentatge va a permetre al xiquet/a ampliar els seus

coneixements i capacitats a partir de l'experimentació i manipulació del seu

entorn immediat, per açò és convenient que dins de les aules es dispose del

material necessari perquè puga explorar de manera espontània amb la finalitat

d'augmentar el seu interès a partir del descobriment de nous reptes i situacions

noves per a ell.

Tenint en compte tots els aspectes nomenats anteriorment, la nostra unitat a

prop del circ basa la seua metodologia en els següents principis sense oblidar-nos

de les característiques evolutives de cada xiquet/a així com les diferències

individuals entre ells:

La globalització

Aquest principi de globalització suposa que l'aprenentatge que es realitza per part

dels xiquets i les xiquetes es duu a terme a partir de les relacions entre els

coneixements que ja tenen adquirits i aquells que són nous. Per a realitzar les

activitats és molt important que es partisca dels coneixements previs que

posseeix el xiquet a l'inici de l'activitat, per a posteriorment i a través de

l'observació, valorar aquells aprenentatges que s'han aconseguit. Açò podríem

fer-ho mitjançant preguntes al inici de la unitat didàctica, per exemple, heu anat

alguna vegada al circ?, hi havia animals o només persones?, quines activitats fan

els malabaristes? i els trapezistes? Per a açò, és necessari que aquests

aprenentatges es duguen a terme de forma global, atenent a cada moment a tots

els aspectes del xiquet de manera integral.

Page 37: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

36

Aprenentatge significatiu

L'aprenentatge significatiu és aquell en el qual els xiquets estableixen una relació

entre els seus coneixements previs i aquells coneixements que va adquirint.

D'aquesta manera, en aquest tipus d'aprenentatge cal tenir molt en compte el

desenvolupament de les estructures mentals que té el xiquet en la seua ment

sobre el tema a ensenyar (significativitat psicològica), així com presentar el

material de forma ordenada i seqüènciada perquè els xiquets puguen aprendre-ho

més fàcilment (significativitat lògica).

És necessari que perquè es done l'aprenentatge significatiu es tinguen en compte

aquests aspectes: les activitats que es realitzen tinguen un sentit molt clar per al

xiquet, sent imprescindible despertar el seu interès i curiositat a l'hora de

plantejar-les.

Aprenentatge per observació/imitació

Aquest tipus d'aprenentatge els ajuda a adquirir nous coneixements a partir de

l'observació i posteriorment de la imitació del que veuen i viuen en el seu entorn.

Per aquest motiu aquest estil d'aprenentatge defensa que poden adquirir

coneixements a través de les experiència dels altres. D'aquesta manera, influeixen

en aquest procés d'adquisició d'aprenentatges els processos cognitius com

l'atenció, memòria, percepció, interpretació o motivació; processos que seran

treballats en l'aula per part del professor per a propiciar aquest tipus

d'aprenentatge.

Centre d'interès

És una metodologia basada en els temes d'interès que encurioseix de l'alumnat i

per tant els motiva a aprendre. Aquests temes es duen a terme segons les

necessitats dels estudiants i a partir d'un tema en concret on han mostrat un obvi

interès.

Page 38: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

37

Des d'aqueix moment es realitzen les activitats partint del centre d'interès triat

pels xiquets i mitjançant el qual van a treballar durant un període de temps a

partir de la col·laboració, participació i coordinació entre alumnes i educadors.

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

En la nostra unitat didàctica combinem diverses estratègies metodològiques

que passarem a analitzar a continuació:

Estratègia global polaritzant l’ atenció: la tasca motriu es realitza en la

seua totalitat, però posant èmfasis en un aspecte de la seua realització. Per

exemple, quan practiquem l’equilibri posarem èmfasis en les extremitats.

Estratègia global modificant la situació real: la tasca motriu es realitza

en la seua totalitat però canviant la manera d’executar-la per tal de fer-la

més fàcil o més difícil. Per exemple, a l’activitat “pallassos acròbates” de la

sessió 6, els alumnes començaran amb un equilibri en superfície plana

(més senzill) seguit d’un equilibri en altura (més complicat).

Estratègia analítica progressiva: les parts de la tasca

no es treballen de manera aïllada, sinó que es van

integrant seguint el seu ordre temporal fins construir la

tasca completa. Per exemple, l’activitat “malabars entre

2” de la sessió 5, on comencen passant-se la pilota per

parelles de peu i finalitzen passant-se-la gitats a terra.

Opció global-analítica-analítica-global: es treballa més d’un exercici

analític en la fase intermèdia, per tal d’aprofundir en una part amb dos

Page 39: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

38

exercicis o practicar dos o més aspectes diferents. Per exemple, a l’activitat

de els desequilibristes de la sessió 4, els xiquets que han de creuar la línia

(els equilibristes) han de ser capaços de passar d’un cèrcol a l’altre

(equilibri) mentre esquiven les pilotes llançades pels pallassos.

a) Criteris d'avaluació.

Els criteris d'avaluació que seguirem són els següents:

1. Reacciona corporalment davant estímuls visuals, auditius i tàctils, donant

respostes motrius que s'adapten a les característiques d'eixos estímuls.

2. Es desplaça, gira i salta de forma diversa, variant punts de recolzament,

amplituds i freqüències, coordinació i bona orientació en l'espai.

3. Realitza llançaments i recepcions i altres habilitats que suposen el control

d'objectius, amb coordinació dels segments corporals i situant el cos de forma

adequada.

4. Equilibra el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la

relaxació i la respiració.

5. Participa i gaudeix als jocs, especialment als tradicionals i populars de la

Comunitat Valenciana,ajustant la seua actuació, tant en allò que es refereix a

aspectes motors como a aspectes de relació amb els companys i companyes.

6. Reprodueix corporalment o amb instruments amb una estructura rítmica.

7. Simbolitza personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb

d'exhibició, soltura en l'activitat.

8. Mostra interès per complir les normes referents al cuidat del cos amb relació

amb la higiene i la consciència del risc en l'educació física.

9.Es comporta respectuosament amb el medi ambient, emprant tècniques de

seguretat en el desenvolupament d'activitats físiques.

7. Avaluació

Page 40: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

39

b) instruments d'avaluació.

L'avaluació tindrà un caràcter continu, basada tant en l’observació per part

del professor com de la resta de companys.

En primer lloc, els xiquets completaran una fitxa que es repartirà a final de

la classe. Hauran de marcar diferents ítems. (ANNEXE 2) Aquesta activitat serà

explicada pel professor per resoldre els dubtes que els alumnes poden tenir. La

realitzaran a casa i l'entregaran la pròxima classe, ja que pensem que és una bona

forma per a que els pares vegen què fan els seus fills a Educació Física i treballen

aquesta matèria a casa.

En segon lloc, després de cada classe, es passarà una fitxa per a què els

companys valoren per grups triats pel professor mostrant el grau d’implicació,

progrés i l’arribada als objectius d’eixa sessió.

En tercer lloc, al finalitzar l’unitat didàctica es passarà una fitxa

d’autoavaluació, perquè reflexionen ells mateixos del coneixements adquirits, i es

farà una assemblea global; una reunió de tots els alumnes per a analitzar com ha

anat evolucionant la unitat didàctica i tot allò que han après.

c) Tipus d'avaluació.

El tipus d'avaluació que hem triat per qualificar als nostres alumnes tindrà

un caràcter formatiu. A diferència de l' avaluació sumativa, que té com a finalitat

comprovar els aprenentatges adquirits una vegada donat els continguts,

l'avaluació formativa té com a finalitat principal aconseguir el perfeccionament

del procés d'ensenyança- aprenentatge mitjançant el propi procés d'aprenentatge.

Per a dur a terme una avaluació formativa serà necessari que en les nostres

classes predomine la comunicació, perquè els alumnes sàpiguen que esperem

d'ells, perquè tinguen clar allò que han d'aprendre i de com treballarem a les

sessions. Considerem adequat fer una avaluació formativa perquè és una de les

millors formes de desenvolupar en els xiquets la capacitat d'observació, ja que ells

també formaran part de la seua pròpia avaluació.

Page 41: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

40

Per a dur a terme aquesta avaluació formativa emprarem:

- El quadern del professor on s'avaluarà la entrega de les fitxes- sessió, el

comportament, la participació i que porten l' equipament adequat (xandall i

sabatilles d'esport) i bosseta de neteja.

- Fitxes- sessió, que es donaran al finalitzar la classe i que hauran d'entregar

completades en la següent classe.

d) Criteris de qualificació.

Com hem mencionat en el apartat anterior, el tipus d'avaluació que farem

serà formativa, per la qual cosa, els criteris fonamentals per a avaluar seran

l'observació, la participació de l'alumnat, l'entrega de les fitxes d'autoavaluació, el

bon comportament i l' equipament adequat (xandall i sabatilles d'esport) i la

bosseta de neteja. Els percentatges establerts per a cada criteri seran els següents:

Comportament Equipament i

bossa de

neteja

Participació Fitxes Total

entrega presentació contingut

20% 10% 30% 10% 10% 20% 100%

Considerem fonamental fomentar i premiar el bon comportament dels

xiquets, ja que és necessari per a poder dur a terme les sessions. Pensem que és

important que els xiquets respecten en tot moment a la resta dels companys

independentment de les seues capacitats així com el respecte i la cura del

material que s'empra a les sessions. També es valorarà el nivell de col·laboració

durant les classes, per exemple a l'hora de repartir i recollir el material, així com

altres comportaments com mantindre silenci durant les explicacions o no

presentar comportaments agressius ni violents.

En quant a l'equipament, és totalment imprescindible que duguen roba

Page 42: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

41

d'esport i sabatilles adequades per tal d'evitar possibles lesions. També valorarem

que duguen la bossa de neteja, per tal de fomentar la higiene.

La participació durant les classes d'educació física és un dels aspectes que

més valorarem (amb un percentatge del 30%) ja que és totalment necessària per a

poder dur a terme les activitats. Sense participació i implicació les activitat no

tindran sentit i serà impossible aconseguir els objectius que aquesta assignatura

planteja.

Per últim, al finalitzar cada sessió de la unitat didàctica donarem unes

fitxes que hauran de completar a casa i entregar en la següent classe. Donem un

percentatge del 10% a l'entrega de les mateixes per tal de motivar-los a que les

facen. Per altra part, pensem que és important que s'impliquen en les activitats i

que posen motivació a l'hora de realitzar les fitxes, per la qual cosa, valorarem

amb un 10% la bona presentació. Per últim, donarem un 20% al contingut de les

mateixes fitxes. Aquest percentatge dependrà de l'autoavaluació que els

mateixos xiquets hagen fet de la seua implicació en la realització de les activitat a

les sessions.

e) Activitats de reforç i ampliació.

A la nostra unitat didàctica no proposem cap activitat específica de reforç

ja que totes les activitats de les sessions són fàcils d'adaptar a qualsevol nivell. Les

activitats mai tindran la finalitat de ressaltar allò que l'alumne no sap fer així que

les adaptarem segons les habilitats de l'alumnat.

Si durant les classes observem algun xiquet que tinga més dificultat per a

realitzar qualsevol activitat, adaptarem aquesta a les seues possibilitats a més de

prestar-li especial atenció per a que no es senca en cap moment incapacitat. A

més, el professor no s'haurà de centrar només en ell, sinó que haurà de prestar

atenció a la resta de classe també, per a evitar que els companys pensen que

només l'ajuda a ell i li etiqueten discriminant-lo. El professor simplement haurà

d'observar i prestar-li un poc més d' atenció.

Page 43: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

42

No tots els xiquets tenen les mateixes capacitats ni possibilitats a l'hora

d'aprendre uns coneixements. És per això que hem de tindre en compte el ritme

d'aprenentatge de cadascú.

Per últim, el que s'ha de fer és deixar que els xiquets experimenten i

descobrisquen les coses per ells mateixos, ja que d'aquesta manera tenen una

implicació major en el treball i són els protagonistes d'aquests. Aquesta forma

d'aprenentatge suposa un divertiment per a ells, aprenen mitjançant la

experiència en jocs o qualsevol tipus d'activitats i exercicis.

f) Avaluació del procés d'ensenyança i aprenentatge.

A l'hora de realitzar l'avaluació es tindran en compte sempre com referent

els objectius didàctics, assenyalats anteriorment, i els criteris d'avaluació per a

esta U.D. Amb tal de concretar i especificar més els criteris d'avaluació hem

establit una taula amb una sèrie d'ítems a observar en els alumnes per a poder

qualificar el seu progrés.

Qualificació

ÍTEM DES EVALUACIÓN ADQUIRIT EN

PROGRÉS

NO

PROGRESA

ADEQ.

Reacciona i respon corporalment de

forma adequada, davant estímuls

visuals, auditius i tàctils.

Desenvolupa correctament la

coordinació motriu en les activitats

treballades.

Els moviments estan coordinats i la

posició del seu cos es l’adequada.

Dosifica la velocitat en funció del

Page 44: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

43

temps de recorregut, de l'equilibri i

de la posició del seu cos.

Comprova les diferents formes de

superar un obstacle o problema

plantejat.

És capaç de fer llançaments i

recepcions

Realitza salts, voltes, adequadament

Es capaç de memoritzar una cançó

amb gestos i moviment.

Desenvolupar l’actitud d’ajuda cap

als demés.

Respecta les opinions dels demés i

accepta les crítiques a l'hora de

decidir quina es la millor forma de

realitzar les activitats.

Coneix com és el circ i identifica els

diferents personatges i activitats

relacionades amb el mateix.

Cuida el material que s'utilitza.

Es neteja després de cada classe.

El procés d'avaluació es va a dur a terme no sols per a avaluar el procés

d'aprenentatge dels nostres alumnes, sinó també ho utilitzarem per a dur a terme

l'avaluació del nostre procés d'ensenyança. Per això, proposem dos classes

d'avaluació més: al professor i a la unitat didàctica.

- AVALUACIÓ DE L'UNITAT DIDÀCTICA

Page 45: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

44

Part de la reflexió del mestre sobre la seua pràctica docent. Una vegada

conclosa la unitat didàctica és necessari una avaluació com a mesura de

control sobre el treball realitzat i els resultats obtinguts pels alumnes, és a

dir com a avaluació del procés. Per a avaluar la unitat didàctica s'utilitzarà

un full d'anotacions d'observació.

• Els recursos didàctics i les situacions d'aprenentatge programades

guarden coherència amb la metodologia que s'ha optat?

• materials elaborats pel professorat SI NO

• materials suficients SI NO

• instal·lacions adequades SI NO

• Existeix una presència equilibrada dels diferents tipus de continguts

(conceptes, procediments i actituds)?

SI NO

OBSERVACIONS:

• Els objectius plantejats eren adequats? SI NO

• Las activitats:

• Han sigut bé organitzades SI NO

• Han sigut motivadores SI NO

• Han sigut suficients SI NO

• El temps plantejats per a cada activitat ha sigut l’adequat:

Page 46: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

45

SI NO

OBSERVACIONS:

• Incidents a tindre en compte:

• Coses que llevar o ficar en la programació.

- AVALUACIÓN DOCENT

L'avaluació docent consisteix en una autoavaluació per part del professor a

través d'un full d'anotacions o llista de control. Es tracta d'una ferramenta per a

l’auto-reflexió amb la intenció de millorar la pròpia actuació com a docent i per

tant millorar la qualitat del procés d'ensenyança- aprenentatge

Sempre Sovint En ocasions Mai

La relació amb els xiquets ha

sigut l’adequada

Hem sigut respectives

Hem mostrat entusiasme quan

han participat els alumnes

Hem respectat a tots els alumnes

La comunicació és clara y fàcil

d’entendre

Hem solucionat correctament els

conflictes de classe.

Fomentem la participació del

alumnes a classe.

Page 47: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

46

La relació amb la família ha sigut

cordial

i la relació de l’equip amb altres

institucions ha sigut adequada.

En la nostra aula d'educació primària de sis anys comptem amb una

alumna amb necessitats educatives especials. S'anomena Sara i té una pèrdua

auditiva unilateral, diagnosticada als 18 mesos i porta audiòfon en la dit oïda des

dels 2 anys. A més rep estimulació primerenca des de llavors. En situacions

normals no sol tindre problemes d'audició, però quan hi ha molt soroll en classe

presenta dificultats per a rebre els missatges i sobretot si fem ús d'expressions

poques comunes per a ella. A vegades, a causa d'aquest problema, perd l'atenció

en les conversacions grupals i es mostra prou tímida al participar de forma activa.

El seu diagnòstic és de Deficiència Auditiva moderada de segon grau, 58 dB.

Esta discapacitat, com ja hem explicat, provoca dificultat per a localitzar una font

sonora i té una eficiència auditiva reduïda davant de múltiples sons solapats,

situació que se sol produir en situacions socials. Afortunadament no tenen

repercussions rellevants en el desenrotllament cognitiu i lingüístic.

A pesar de tot això, és fonamental que adoptem una sèrie de mesures

d'atenció en l'aula per a evitar possibles retards en el desenrotllament i

aprenentatge. Per això, a l'hora d'interactuar en l'aula:

Tenim en compte que només percep la parla si s'augmenta la intensitat habitual

de la veu, a més entén millor si mira quan li parlen i percep alguns sons familiars.

8. Mesures d'atenció a l'alumnat amb

necessitat específica

Page 48: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

47

Arran de tot açò assenyalem que les principals mesures que duem a terme en la

nostra activitat docent són:

• Fomentem l'espontaneïtat de la parla en totes les situacions que la seua

participació.

• Tenim en compte la seua timidesa i intentarem fomentar la confiança en

ella mateixa i l'interès per expressar les seues idees i sentiments.

• Les ajudes visuals sempre es trobaran presents: pissarra, bits,

exemplificació de la docent.

Facilitarem la lectura labial i per a això:

• Ens posarem prop d'ella.

• Parlarem de cara a l'alumnat i que ella estiga en posicions davanteres.

• Ens posarem en forma de U en el moment de les explicacions.

• La disposarem de palejades que es trobe de a la llum natural i nosaltres de

cara perquè ens de directament.

• No donarem explicacions quan anem caminant per l'aula o ens trobem

escrivint en la pissarra per a evitar que la nostra alumna perduda part de la

informació.

• Exemplificarem clarament les activitats a realitzar davant de tota la classe.

• L'apartarem de fonts de sons que puguen distorsionar la seua atenció.

• Propiciarem un tracte que no la faça sentir diferent de la resta del grup,

prenent determinades mesures en pro del benestar de l'aula i no recalcant

la seua discapacitat.

• Intentarem mantindre una comunicació fluida amb la família per a

facilitar l'intercanvi d'informació i de tècniques de treball.

Page 49: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

48

Abans de començar totes les sessions, el professor

podria llegir un trosset del llibre "Teo va al circ" per

tal de contextualitzar els xiquets a la sessió que eixe

dia van a tractar. D'aquesta manera els alumnes

estarien interessats per tots els espectacles que Teo va

vegent al circ i que, a les classes d'Educació Física,

seran ells els protagonistes.

En els últims anys les TIC han cobrat molta importància a les nostres vides. Han

arribat a ser un dels pilars de la societat i és per això que és necessari

proporcionar al xiquet una educació que tinga en compte aquesta realitat.

Donat açò hem cregut interessant afegir la utilització d’aquestes a una de les

nostres sessions, més concretament de la pissarra digital, a part de la música que

ja utilitzem més usualment.

Buscant a la xarxa recursos que ens pogueren ajudar a aplicar les TIC a alguna de

les nostres sessions, hem trobat la pàgina Ludos: Recurso educativo multimedia

interactivo de Educación Física para Educación Primaria.

10. Utilització de les TIC

9. Foment de la lectura

Page 50: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

49

Dins de la pàgina trobem tres apartats: un destinat al públic en general, un altre

al professorat, i un altre a l’alumnat. Per treballar ens centrarem en aquest últim.

http://recursostic.educacion.es/primaria/ludos/web/a/01/index.html

Al punxar en alumnat trobem tres parcs d’atraccions diferents, un destinat a cada

cicle de primària. Punxem en Diverland, que és el que va cap al primer cicle, en el

que nosaltres hem situat la nostra unitat didàctica. Una vegada entrem podem

elegir diverses activitats com “Laberint frutal”, “Descobreix el gimnàs”, “Misteris

del cos humà”, “La fira”...

Casualment vam trobar una molt relacionada amb la nostra unitat que

s’anomena: “Un dia en el circ” i per tant l’hem elegida per treballar-la amb els

xiquets i xiquetes a l’aula. Aquesta la podem fer servir per a que els xiquets

reconeguen l’espai i sàpiguen situar, perquè treballen la percepció espacial, en

definitiva.

A les activitats del Circ Ludos els xiquets treballen els conceptes de dalt, baix;

esquerra, dreta; dins, fora; davant, darrere i lluny, prop.

Han de col·locar objectes dins o fora d’un barret, arreplegar els materials que han

quedat després de la funció a la part de davant o darrere del camió, col·locar els

animals dalt o baix del pòdium, o moure els elefants més prop o més lluny del

públic.

Amb aquest recurs els xiquets s’entretenen a la vegada que aprenen fent

activitats que no son comuns a l’assignatura d’Educació Física.

Page 51: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

50

Depenent de l’activitat utilitzarem més o menys materials, per això no

hem considerat oportú indicar la quantitat de cada cosa.

Intentarem que el material siga adequat a l’edat i siga cridaner, fàcil de

netejar, etc. A més, tractarem d’intentar que els xiquets i xiquetes el respecten

com si fora seu i que estiga situat en un lloc on puguen accedir-hi lliurement per

que col·laboren a l’hora de traure’l i guardar-lo per utilitzar-lo.

En general els materials que anem a utilitzar son els següents:

-Pilotes de malabars fetes amb arròs

-Pilotes de diverses mides ( ping-pong, tenis...)

- Pilotes de bromera

-Cordes

-Globus

-Cèrcols

-Xanques

-Bancs

-Reproductor de música

-Matalassos

- Papers o dibuixos amb imatges del circ. També dos bits amb dos pallassos amb

les cares dels quals han d’aparèixer un somriure i una cara trista.

-Palets de fusta

- Culleres de plàstic

- Birles

- Llençol o tela gran

-Mocadors

11. Recursos didàctics i organitzatius

Page 52: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

51

-Nassos de pallassos

En quant als recursos didàctics destaquem:

• CANÇÒ :” XUXU WA XUXU WA”

Companys, Punys fora - en aquesta estrofa s’aniran afegint las accions a realitzar

Xuxu-wa, xuxu-wa, Xuxu-wa-wa-wa - menegem els malucs junt amb las accions

anteriors

Guaragua-guaragua, guaraguaguagua - i ara donem una volta sencera mantenint

totes les accions anteriors.

Companys, Punys fora, Dits amunt...

Xuxu-wa, xuxu-wa,Xuxu-wa-wa-wa

Guaragua-guaragua, guaraguaguagua

(...) peus de pingüí, cul fora, cap amunt, llengua fora.

Respecte als recursos organitzatius on anem a dur a terme la unitat

didàctica destaquen:

ESPAI: Ací incloem els espais on es duran a terme les diferents sessions

del circ. Per una banda, la primera sessió es realitzarà a l'aula de 1ºB de

Primària. Aquesta es l'aula habitual on els xiquets donen totes les

matèries. Està composta per una pissarra tradicional i un altra digital, on

visionaran el conte. Per altra banda, algunes de les sessions seran

practicades al gimnàs. És un espai dotat de diverses instal·lacions que

facilitaran la pràctica (espatlleres, matalassos, pilotes...). Aquest espai pot

Page 53: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

52

emprar-se també els dies que el temps no ens acompanya. Per últim, al

pati es realitzaran activitats de la unitat didàctica.

TEMPS: Ja explicat en l'apartat 5b.

En funció de cada sessió i de cada activitat l'organització dels alumnes varia

donant lloc a diferents tipus d'agrupaments.

Trobem:

● Individual

● Parelles

● Grups reduïts

● Grups nombrosos

En quant a les activitats complementàries, cal mencionar que al finalitzar les

sessions d'aquesta unitat didàctica, es farà una visita al circ a la ciutat de

València, per tal que els xiquets vegen més clarament la realitat que han estat

treballant durant tres setmanes i que potser no coneixien

pel fet de ser xiquets tan menuts.

Considerem que és interessant fer aquesta activitat

com a recompensa després d'un bon resultat de la pràctica

de la unitat didàctica, ja que pot ser una forma bastant útil

per a motivar als xiquets durant les classes d'Educació

Física.

En l' ANNEXE 3 trobem la circular informativa per als pares dels nostres

alumnes.

12. Activitats complementàries

Page 54: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

53

Després d'haver realitzat aquesta unitat didàctica, ens hem adonat que és

una de les millors formes de plantejar les classes d'educació física, ja que a partir

d'un mateix tema, es pot treballar una gran quantitat d'activitats, enfocades de

diferent forma segons el bloc o blocs de continguts que es vullga treballar.

Encara que la nostra unitat didàctica està plantejada per a xiquets de

només sis anys, hem volgut abordar tots els blocs de continguts, ja que el tema

del circ, ens ha donat la possibilitat de plantejar moltes activitats i variants

d'aquestes per a cada bloc. A més considerem que tots els blocs de continguts

són importants, ja que per a aconseguir els objectius d'aquesta assignatura serà

necessari que els xiquets desenvolupen habilitats i actituds com conèixer el seu

propi cos a través del moviment, adquirir les mobilitats motrius bàsiques com la

marxa, la carrera, el salt i els girs; explorar i descobrir l'expressió corporal, sense

oblidar la importància de la higiene i a salut corporal.

Per altra part, volem destacar que la realització d'aquesta unitat didàctica

ha sigut molt costosa, perquè per a preparar bé les sessions has de pensar quines

activitats són més adequades, més motivadores i amb la dificultat corresponent

per a l'edat.

El fet d'haver triat treballar amb xiquets tan menuts, ha suposat que ens

posàrem en la pell del professor moltes vegades, per tal de visualitzar els

possibles problemes que poden sorgir, recordant com treballàvem de menudes a

les nostres classes d'educació física, o com varen ser aquestes en el nostre període

de pràctiques de l'any passat.

Per altra banda, considerem fonamentals altres aspectes de la nostra unitat

didàctica com la metodologia, basada en l'aprenentatge per descobriment,

l'aprenentatge significatiu, o el tipus d'avaluació formativa, plantejant

instruments d'autoavaluació, perquè comencen a desenvolupar altres actituds

com la reflexió, l'autocrítica, o la sinceritat a l'hora d'omplir les fitxes.

13. Conclusió

Page 55: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

54

Per a finalitzar, dir que encara que ens ha costat molt la realització

d'aquesta unitat didàctica, hem pogut aplicar tot allò que hem estat comentant al

llarg d' aquest quadrimestre a classe, valorant pràcticament tots els continguts

que hem treballant i hem après durant les pràctiques. És dir, aquesta unitat

didàctica ha sigut com la pràctica final, on hem sigut nosaltres mateixes qui hem

tingut que escollir i prendre les decisions de com voldríem que foren les nostres

classes d'aquesta assignatura.

Einon, D. (2003). Niños creativos. Guía para estimular la

creatividad infantil. Barcelona: Parramón.

Horacio, E.; Kloppe, S. (2002). Jocs per als més petits. De 5 a 6

anys. Barcelona: Parramón.

Molina, J.P., (1999) Estrategias metodológicas en la enseñanza de

la educación física escolar (Cap V) a M. Villamón (dir.) Formación

de los maestros especialistas en Educación Física, Conselleria de

Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.

López (2004) La participación del alumnado en los procesos

evaluativos: la autoevaluación y la evaluación compartida en

Educación Física

López Ejemplos de instrumentos de evaluación formativa en

Educación Física

Lucea, J. (1994) Diseño y desarrollo de unidades didácticas,

créditos educativos o unidades de programación en Educación

Física, del llibre El currículum de la Educación Física en la

Reforma Educativa,. INDE

Rios, M. La Educación Física y la inclusión del alumnado con

discapacidad, cap. V del llibre Didàctica de la educación física: una

14. Bibliografia

Page 56: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

55

perspectiva crítica y transversal. Fraile (coord.) Ed. Biblioteca

Nueva)

http://www.cefe.gva.es/

http://recursostic.educacion.es/primaria/ludos/web/a/01/index.html

ANNEXE 1

NARRACIÒ DEL COMTE ACTIVITITAT MOTRIU HABILITAT

MOTRIU

Benvinguts xiquets i xiquetes al

meravellós món del circ.

En la nostra actuació d’avui, vosaltres

sereu els protagonistes. Tots anem a la

pista i saludem al públic.

En carrera suau, fem el gest

de saludar

Desplaçament

Ens posem enfront d’ells per a que ens

vegen y anem a un costat i a l’altre i...

Amb tots vostès els nostres malabaristes,

equilibristes, domadors, pallassos i macs!

En carrera suau ens

desplacem lateralment d’un

costat a un altre. Els diem als

xiquets que ens diguen els

personatges del circ que

coneixen i els anem imitant..

Desplaçaments.

Espacialitat

Comença l’espectacle!, Senyors i

senyores!, Xiquets i xiquetes! Amb tots

vosaltres... Els malabaristes!

Agafem un baló per persona.

El llançem el més alt possible i

el tornem a agafar amb les

mans

Manipulacions.

Espacialitat

En la seua actuació principal els nostres

fabulosos malabaristes intentaran

mantindré el major nombre de pilotes en

l’aire... A la mateixa vegada!

En grups de sis persones ens

col.loquem en cercle i a la

senyal del xiulet tirem el baló

per l’aire a la persona que

tenim enfront, intentant que

no xoquen i caiguen al sol.

Manipulacions

I ara amb tots vosaltres els equilibristes.

Mireu com mantenen l’equilibri! Mireu

que bé caminen en l’aire!

Els xiquets han de pasar pel

circuit que ha disposat el

mestre, intentant mantindré

Desplaçament.

Equilibri

Espacialitat

ANNEXES

Page 57: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

56

l’equilibri. El circuit està

format per cordes bancs

ixanques

Junt a ells, també en l’aire els

trapecistes ens van a sorpender amb el

seu espectacle de girs en l’aire.

Ens imaginem que estem

sobre un trapeci. Donem

voltes en l’aire, sobre nosaltres

mateixos, en el sol...

Girs

Cuidat! Perque arriba per a tots vosaltres

els lleons feroços i el magnífic domador

que ens demostrarà lo be que els

controla.

Imitem als lleons a quatre

potes pel sol. A la senyal del

mestre ( domador) donem una

volta sobre nosaltres mateixos

Desplaçaments

Girs

Una i altra vegada pasaben els lleons pels

cèrcols de foc sense deixar que una sola

flama de foc toque el seu cos

En parelles, un fa de domador,

agafant un cèrcol i l’altre de

lleó, passant per ell.

Espacialitat

Arribant ja al final, els nostres amics els

pallassos ens van a posar el color

d’alegria i diversió que venim buiscant,

fent-nos riure molt.

Tots sobre els matalassos ens

fem cosquerelles

Manipulacions

Esquema corporal

Espacialitat

Amb la desfilada de mayorets ens

despedim. Esperem que hagen disfrutat

amb la nostra presència. Gràcies xiquets

i xiquetes per la vostra il·lusió i el vostre

somriure!

Agafem una barra de fusta i

Page 58: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

57

ANNEXE 2:

Page 59: UNITAT DIDÀCTICA ACABADA

58

ANNEXE 3

Col·legi La Constitució

Quart de Poblet

Benvolguts pares:

Aprofite aquest escrit per saludar i informar que el pròxim 20 de desembre de 2012 a les 10h. anirem

al circ de València, on els xiquets de 1er de Primària podran gaudir d'una actuació de pallassos.

Es tracta d'una activitat complementària per tal de viure en primera persona el tema didàctic que ha

abraçat les últimes sessions de la matèria d'Educació Física.

Anys enrere ja hem realitzat aquesta activitat i és una experiència que els xiquets els agrada.

El preu d'aquesta eixida serà de 6€ on s'inclou el autobús que eixirà a les 10h. des de la nostra escola i

la visita a l'espectacle.

La professora d'Educació Física

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Jo_____________________________com a pare/mare/tutor de_______________________

autoritza al meu fill/a a acudir a l'activitat complementària de la professora d'Educació Física

el dia ___de desembre de 2012.

Singatura:

Data: ____de_______________de 2012