7/29/2019 54 -juny- 2011

1/37

1

nm. 54 -juny- 2011

Editorial

Les novenes eleccions municipals

El passat diumenge 22 de maig es van celebrar les novenes eleccions locals des de lareinstauraci dels ajuntaments democrtics. Al nostre municipi, en primer lloc, cal

ressaltar el clar triomf de Convergncia i Uni amb el 23% dels vots emesos, seguit

7/29/2019 54 -juny- 2011

2/37

2

dEsquerra Republicana, amb el 20,9%, lEST, amb el 17,88%, i UPM, amb el 15% delsvots. Com es veu un vot molt repartit entre aquestes tres formacions majoritries.

Hem de felicitar CiU pel seu triomf i felicitar-nos novament perqu aquestes eleccionsshagin fet, com ja s habitual al nostre municipi, civilitzadament, amb un cordial

respecte entre els candidats i entre el conjunt de les formacions. No ens alegrem tantde la baixa participaci delectors (51,21%), la ms baixa de totes les eleccions localsen aquest municipi durant aquest perode democrtic. Respecte a les eleccions del2007, la participaci ha disminut un 12,82%, s a dir que 990 persones menys ambdret a vot no lhan exercit. En total no han votat 3.614 persones. Labsolutadesconfiana de molta gent envers les possibles solucions a la crisi econmica que elspoltics puguin aportar, la desconfiana en general envers aquests, el tant sem endna de molta gent i fins i tot la desconfiana en el propi sistema poden ser algunesde les causes daquest menor nivell de participaci, tant aqu com a molts altresmunicipis daquest pas. Tamb hem dapuntar en aquest sentit els 176 vots en blancemesos.

Hi ha dos factors canviants en el resultat daquestes eleccions. Primer, UPM deixa deser una de les forces que solia encapalar (en primer o segon lloc) els resultats, laqual cosa li havia perms formar part de lequip de govern en set legislatures. ssuperada, a part de per CiU i ERC, per EST.

Segon, la substituci de lhistric LEI pel nou EST ha estat un factor molt important jaque aix ha perms superar certes reticncies que alguns estartidencs podien sentirenvers aquesta formaci i ha aconseguit agrupar els vots de lEstartit.

Una de les reivindicacions pendents de lEstartit s lEMD (Entitat MunicipalDescentralitzada), figura de govern local reclamada desprs de la desestimaci perpart dels organismes judicials de la pretesa independncia. Actualment a lEstartit hi funciona un Consell Municipal que gestiona descentralitzadament serveis

administratius i competncies municipals. Que ladministraci competent accepti lacreaci duna EMD depn que lajuntament redacti i aprovi un document en el quals plantegi la convenincia de creaci daquesta figura administrativa reconeguda enla Llei dAdministraci Local, sestableixin uns lmits daplicaci i s marquin unescompetncies i recursos a cedir per al seu funcionament. El que s obvi s que laseparaci dalguns serveis, difcilment no suposar un increment de la despesamunicipal. Legalment sha de justificar que tot plegat no suposi una disminuci de laqualitat del servei. Sens dubte que aquesta reivindicaci estartidenca no ha estatdegudament atesa pel govern actual dUPM i ERC. Ha estat la reivindicaci estrella de

7/29/2019 54 -juny- 2011

3/37

3

lEST a la campanya electoral i ser una de les qestions ms complicades a resoldrepel nou equip de govern que resulti dels pactes post-electorals.

Volem apuntar tamb com a novetat laparici de nous grups minoritaris: COET, SI i lacontinutat del PP. Noms COET i PP han obtingut representaci amb un regidor

cada un. En alguna combinaci matemtica per aconseguir majoria, aquestesformacions poden ser claus.

Com seran aquests pactes? Hi ha diverses possibilitats matemtiques. Per la nostrapart ens atrevim a recomanar que aquests no vagin en contra de la voluntat delselectors reflectida en els resultats. Hi ha un guanyador que ha de portar la iniciativa.

Lillustre torroellenc adoptiu Joan Pericot escrivia, ja fa uns anys, sobre els olivars del

Montgr i deia, duna forma metafrica, que calia estimar els vells olivars delMontgr. Amb aix no volia dir que calia estimar les oliveres (encara que, perquno), sin que calia estimar aquesta terra, la seva gent, la seva cultura, les sevestradicions i tenir cura del seu progrs i el seu benestar.

Ara tindrem nou consistori. Amb molta gent nova. La majoria joves. Han estat elegitsdemocrticament per agafar la responsabilitat del govern del municipi de Torroellade Montgr, de la gent que viu a la vila, a lEstartit, a Sobrestany, a la Bolleria, a lesurbanitzacions, als masos i a una part de Montg. Cal que estimin els vells olivars del

Montgr (metafricament parlant) i aix els permeti exercir aquesta responsabilitatamb respecte i rigor envers les persones i el patrimoni de tots. Que els que passin aloposici actun tamb amb respecte, per si cal, tamb amb fermesa. Que treballinamb esperit de servei per tal que -no ho oblidem, estem en poca de crisi- encara queno es puguin fer grans projectes nous, el que sha aconseguit no es perdi i sobretot noes malmeni la bona, per a vegades difcil, convivncia, de la qual fins avui aquestmunicipi ha estat un exemple.

NotciesEscrit per Santi Sat

Resultats electorals a Torroella deMontgr

CiU Continua sent el partit ms votat,23,61%, encara que treu un regidor

menys que en les darreres eleccions.

http://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpghttp://localhost/emporion11.1/media/k2/items/cache/e208d5104268085aecc7ece94f6f710e_XL.jpg

7/29/2019 54 -juny- 2011

4/37

4

ERC-AM, ha pujat, 2144%, i treu unregidor ms.UPM-PM ha baixat molt, ha tret un15,40%, la qual cosa es tradueix en unadisminuci de tres regidors.

LEI, que ara es diu LEST, ha pujat; treu un18,34% i tres regidors.Laltra formaci, COET, ha tret un 7,21%(un regidor).El PP ha aconseguit per primera vegadaun regidor; ha tret un 5,81% dels vots.La independentista SI, no ha tret unnombre suficient de vots per tenirrepresentaci municipal.

VI Fira Mediterrnia Mar Obert OccitniaOccitnia va ser aquest any la culturaconvidada durant tres dies sencers, de lafi dabril al primer de maig. Va ser leixvertebrador de lactivitat cultural aTorroella i tamb a lEstartit.

El programa Nydia, de TV3, va gravaraquestes jornades al Museu de laMediterrnia. (Es pot veure a Vdeos a laCarta de TV3.)

-Occitnia, passat, present i futur dunacultura germanaConferncia inaugural a crrec deFrancesc Boya Als, sndic de la Vall

dAran, sobre un pas que ocupava tot elsud de Frana, de lAtlntic alMediterrani: Aquitnia, Migdia-Pirineus,Llemos, Auvernha, Llenguadoc-Rossell,Pirineus Orientals, Provena-Alps-CostaBlava, Aran i Piemont, amb 15 milions depersones i 190.000 km2, a lestatfrancs, espanyol i itali. Amb llengua

prpia i gran tradici culturalrepresentada pels trobadors.Occitnia va morir en la creuada contral'heretgia ctara o albigesa del rei deFrana, Felip II, amb lajuda del papa

Innocenci III, i comandada per Sim deMontfort. El comte de Tolosa demanajuda al seu aliat, Pere el Catlic, quemor en la batalla de Muret lany 1213.Aquest fet va significar la prdua de laprpia existncia dOccitnia com a pasindependent, al temps que la dunpossible estat catal-pirinenc.En restaavui la Vall dAran, que mant en les

seves escoles, a ms del catal,loccit. Envoltada de muntanyes dems de 3.000 metres daltitud, s unarealitat dotada didentitat cultural,histrica, geogrfica i lingstica,defensada per la voluntat de ser delpoble. LEstatut de Catalunya de lany2006 empara i respecta aquesta

singularitat i reconeix que la Vall dAran,una fita entre Occitnia i Catalunya, sobjecte duna particular protecci, permitj dun rgim jurdic especial, dins deles atribucions del seu propi estatut.

-Tast de productes mediterranis ioccitansTast que tingu lloc, finalitzada la

conferncia, al jard del Museu de laMediterrnia.

-Concert de msica occitana al CinePetit: variacions catalanooccitanes amblactuaci de Jordi Molina, a la tenora;Philipe Neveu, obo del Llenguadoc, iPere Oliv, percussionista.

7/29/2019 54 -juny- 2011

5/37

5

-Mercat de la Mediterrnia: mostra deproductes mediterranis i occitansLlegendes i motius medievals occitansemplenaren la plaa i els carrers de lavila, i artesans, amb productes ecolgics

i de proximitat, permetien descobrir unacultura millenria, tan propera a lanostra i al mateix temps poc coneguda.

-Sessi de contes occitansA la Biblioteca Pere Blasi.

-Cercaviles de msicaoccitana: migdia i

tarda, la xaranga LaFanfare des

Goulamas, amb la seva msica,sorollosa, alegre, divertida, va fer lesdelcies tant dels que lescoltaven en elspunts inicials de la cercavila com delsque la seguien en el seu recorregut.

-Concert de msica occitanaConcert a crrec del conjunt de msicatradicional occitana Xarnege, amb JoanBaudoin, boha (cornamusa), flauta,tambor i veu; Lucia Longu, veu, flauta,pandereta de cordes, boha (cornamusa) iacordi diatnic; Simon Guillaumin, veu iviola de roda; Josean Martn Zarko,guitarra i bouzouki (espcie de

mandolina de mnec llarg i estret); i JuanEzeiza, alboka(una espcie de trompetade banya) i viol. Realment la sevamsica s especialment alegre,engrescadora, arcaica i moderna almateix temps.

-Tallers parallels de msica occitana

Sota la direcci dentesos occitans, varenportar-se a terme tallers de msicaduna manera prctica i participativa. Esdemanava a la convocatria que hianessin amb els seus instruments

musicals i participessin en els diferentstallers:-De cant, on simpartiren els secrets deles polifonies occitanes de la m de JeanJaques Casteret.-De balls i danses, els msrepresentatius dOccitnia i Gascunya,amb Matiu Dufau, Lucia Longue i SimnGuillaumin, i la msica del grup Xarnege.

-I de msica, teric i prctic, que vaincloure lelaboraci de canyes delsinstruments de vent ms representatiusdel repertori occit.

Msiques del mnMsiques del mn,amb Llus Pinoy, a la

plaa del Dolors, per alpblic infantil.Un espectacle musical amb un objectiumolt clar: fer jugar la canalla tot sentintla msica i la lletra de les canonetes, ales quals havia de respondre fent gestos imoviments. Rialles assegurades.

IV Certamen de pintura rpida

La plaa de la Vila i els carrers adjacentshan estat un veritable taller de pinturaper a molts artistes del color en la

celebraci del VICertamen de pinturarpida, organitzat perlAula dArts

Plstiques i lrea de Cultura, Joventut iFestes.

http://localhost/emporion11.1/images/num54/07.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/06-Musica%20per%20a%20infants.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/04-Cercavila%20Fanfare%20des%20Goulans.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/07.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/06-Musica%20per%20a%20infants.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/04-Cercavila%20Fanfare%20des%20Goulans.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/07.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/06-Musica%20per%20a%20infants.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/04-Cercavila%20Fanfare%20des%20Goulans.jpg

7/29/2019 54 -juny- 2011

6/37

6

La decisi del jurat i lentrega de premistingu lloc a la Capella de Sant Antoni,on varen estar exposades les obres queconcorrien als premis en qesti.

Rodatge dun espotpublicitari aTorroellaEl nucli antic deTorroella ha estat

escollit per a la filmaci d'un anuncitelevisiu de la beguda Limon & Nada dela companyia multinacional Coca-Cola.Lespot s'emetr a tot lEstat durant la

temporada d'estiu.

Dinamitzaci dels parcs urbans de salutLOrganitzaci Mundial de la Salut ha

advertit quelobesitat i elsobreps sn una deles principals

preocupacions alvoltant de la salut i estan dins elsprimers factors que contribueixen alaparici de malalties, i recomana querealitzem de 30 a 60 minuts diarisdactivitat fsica moderada.Dipsalut ha promocionat i cedit 181parcs urbans de salut a ajuntaments deGirona. A Torroella shan posat en marxa

tres parcs: de la Granja, dels Salats i delSafareig.Sn un conjunt daparells dissenyats perrealitzar exercici fsic especialmentdirigits a adults i gent gran. Simplantena laire lliure i mensualment es faransessions dirigides per professionals.

Exposici Miquel Puig, pags iapassionat de lartAquesta exposici no hauria estatpossible sense la plena implicaci deMiquel Puig i Pi, propietari de les obres

exposades, de FrancescSoler, comissari delexposici, i de JoanBadia-Homs i Enric Orriols,per la seva implicaci.Obres dautors de renom,

en la seva majoria catalans, i duesescultures en bronze dun escultoralemany, completen aquesta exposici,

envejable en la seva totalitat. Testimonide lestima demostrada al llarg de laseva vida per lobra dels artistes que haanat coneixent personalment.

Concert per en GuillemOrganitzat per lAMPA de lInstitutMontgr, tingueren lloc en el mateix

edifici les actuacions de l'OrquestrinaDaltabaix, Stocat del Bolet, Cotxe Groc,7-Tis, Tomaco, L'Home Boig i el Rei deles Llagostes... a favor denGuillem, queva sofrir un greu accident.La venda dentrades an a crrec de labiblioteca de linstitut, de la Bohmeterrassa de Torroella, de la carnisseriaFribel de Verges i de la Llibreria Elias de

lEstartit. Es varen vendre un total de milentrades i ms de sis-cents entrepans.Objectiu aconseguit.

Es ven al Museu dela MediterrniaEs va inaugurar alMuseu de la

http://localhost/emporion11.1/images/num54/11.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/10.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/09.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/08.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/11.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/10.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/09.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/08.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/11.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/10.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/09.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/08.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/11.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/10.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/09.jpghttp://localhost/emporion11.1/images/num54/08.jpg

7/29/2019 54 -juny- 2011

7/37

7

Mediterrnia la installaci Es ven, deGemma Nogueroles.La presentaci an a crrec del directordel Museu, Antoni Roviras, amb RicardJuli, de la Fundaci Vila Clara, i Eugeni

Prieto, comissari de lexposici.Lautora, Gemma Nogueroles, la vadefinir com una reflexi visual que criticael paisatge aparegut en plena era delnegoci del totxo.

Enllestida la reforma del prquing estHa finalitzat la remodelaci del prquingsituat a la sortida de Torroella en

direcci a lEstartit, que t una capacitatper a 200 cotxes.s gratut, amb la missi que dissuadeixidaparcar al centre urb els cotxes queprovenen de lEstartit.

Primavera eslava a TorroellaOrganitzat per lAgrupaci Sardanista

Continutat, tingu lloc, a la plaa de laVila, un esplndid festival de msica idanses eslaves, amb una extensa inodridssima participaci:-Lorquestra jove dacordionistesEkspromt, de Dolgoprudniy.-El centre educatiu de dansa Viva Dance,de Kaluga.-Formaci de dansa Rostok i formaci de

dansa Ynost, de Jimki.-I violinistes Prizvnie i VdoKhnovnie.La plaa, plena de pblic i les actuacions,molt aplaudides. Els components, en lamajoria molt joves i amb unesactuacions molt remarcables per la sevaqualitat.Al finalitzar les actuacions, es varen

entregar diplomes als solistes i alsresponsables del grups participants.VI Premi Literari El Clam. Lliuramentdels premisA la Biblioteca Pere Blasi tingu lloc

lentrega de premis als guardonats ambels premis El Clam,a la literaturainfantil i per ainfants, organitzatper lrea de

Cultura, Joventut i Festes.Els premiats foren:

JUVENIL AGuanyador:La nova guerra, de Narcs FontFinalista:El que fa lamor, de Raquel Martn

JUVENIL BGuanyador:

El cavaller delmiral,l dEudal CadanetFinalista:El peix avorrit i divertit, de Marc SaisPoch

ADULTSGuanyador:Em sento sola, dAlba DuartetFinalista:

Buscant la felicitat, de Muntsa PagsFinalista: Quan sigui gran, de SlviaLlenas

33a Marxa a la muntanya del Montgr ial riu TerOrganitzada pel Casal del Montgr,tingu lloc la marxa nmero 33 amb

http://localhost/emporion11.1/images/num54/13.jpg

7/29/2019 54 -juny- 2011

8/37

8

sortida a la plaa de la Vila i amb elsegent recorregut:Sortida de Torroella la creu del Coll deSanta Caterina el cau del Duc dUll cim de la muntanya dUll fins a la

pedrera ESMORZAR A LA PINEDA carretera venal de Bellcaire/Ulltravessant la carretera C31 per arribar ala mota del Ter, fins a Torroella.El recorregut aproximat va ser de 14.000metres. Un mat ben aprofitat!

Tornen a desallotjar quatre casesocupades

LAjuntament de Torroella fa desallotjar,per tercera vegada en els darrers onzeanys, les quatre cases del carrer Verges,properes a lescola Guillem de Montgr,ocupades illegalment. No disposen decap servei bsic (llum, aigua i aparells debany) i els ocupes feien les sevesnecessitats i abocaven les deixalles als

patis de les mateixes finques.Les quatre cases eren duna promocidel comte de Torroella, que no vaacabar, i foren adquirides per unapromotora de Pals. El propietari hatapiat les entrades i ha netejat lesfinques.

Concurs de sardanes

Als jardins John Lennon, i organitzat perlAgrupaci Sardanista Continutat, vatenir lloc el concurs sardanstic comarcal,

amb la coblaContempornia.Un any ms, alsjardins de JohnLennon es vagaudir duna

molt mplia assistncia de collessardanistes que els emplenava, i dunpblic que les envoltava. Un matsardanstic per recordar.

Trobada sardanista infantilDivuit rotllanes, divuit colles infantils,emplenaren la plaa de la Vila.s un veritable tresor de futurcontemplar tants infants entrar a laplaa al so del galop interpretat per lacobla Contempornia que, a ms demsica, va dedicar als infants bombollesde sab, emissions de fum, espurnes

daigua sabonosa i grosses pilotes quedelectaren petits i grans.A lhora de ballar les sardanes, com lespuntejaven acompanyats per instructorsjoves, per grans en experincia!Un goig veurels ballar i un desig somiat:que aquests infants segueixin ballantsardanes quan ja no siguin infants, i s

joves, i desprs grans en aquesta, laplaa de la Vila de Torroella de Montgr.

Debat entre els set candidats a lalcaldiade Torroella de MontgrAl Cine Petit, ple i amb una assistnciadunes 200 persones, en el temps icircumstncies que concorren, tingulloc el debat entre els set caps de llista

que aspiraven a guanyar les eleccions del22 de maig.El debat shavia iniciat a ritme ms aviatlent, per a mesura que varen sortirtemes com els sous, les auditoriesmunicipals, leficcia policaca, lreadhabitatge, lEspai Ter i la piscinacoberta, entre daltres, es va anarcaldejant.

http://localhost/emporion11.1/images/num54/15.jpg

7/29/2019 54 -juny- 2011

9/37

7/29/2019 54 -juny- 2011

10/37

10

Dia dEuropa a lEstartitAls jardins del Restaurant Robert alEstartit i organitzat pel ConsellMunicipal i per lU3A (The University of

the Third Age, de la Costa Brava), tingulloc la celebraci del dia dEuropa, ambla presncia de Josep M. Ruf, EduardVila i Grace Knocs, presidenta dU3A.LU3A Costa Brava, afiliada al movimentU3A al Regne Unit, no s en el sentitliteral una universitat ni els seusmembres estudiants. La tercera edat fareferncia al perode posterior a les

responsabilitatsdinfants i de locupaci a tempscomplet, compta amb uns 350 membres,que conformen uns quaranta grups, quecobreixen un mplia gamma dactivitats,estudis i interessos.

Outlet pretemporada

Organitzat per lEstaci Nutica lEstartit-Illes Medes, una gran quantitat darticlesde vestir i complements, tant per a donacom per a home, es posaren a la vendaen aquest outlet de pretemporada , apreus interessants, a lenvelat situat a laplaa de la Llevantina de lEstartit.

Catalunya

CiU dubta entre el PP i el PSC per bastiraliancesConvergncia i Uni t com a prioritrialaprovaci dels pressupostos de laGeneralitat i necessita aliances per tirar-los endavant, abans de les eleccionsgenerals.

Aquesta prioritat marcar la polticadaliances en les alcaldies.Manifestacions anti a la plaaCatalunya: Tahrir Irlanda PalestinaA la plaa de Catalunya barcelonesa, els

indignats contra els poltics i la polticaen general estan agrupats en tres cerclesque anomenen Tahrir, Irlanda i Palestina,i cada un dells representa una formadiferent de fer oposici, queconvergeixen en la necessitatdexpressar la seva irritaci. Uns ambms organitzaci i que fa tempstreballen per al canviar, i altres a qui la

protesta ha resultat un mitj perexpressar les seves frustracions inecessitats.Les acampades shan produt tamb a lescapitals de les quatre provnciescatalanes.

Espanya

Els indignats a la plaa de la Cibeles,smbol de MadridSortosament, la prohibici demanifestacions en la diada de reflexiper part de la Junta Electoral no hatingut, per part de les forces dordre, laresposta contundent que es podia haverprodut, sobretot a Madrid.

Les protestes han estat amplificades pelsgrans mitjans de comunicaci i shanqualificat com el salt de lagitaci rab alsud dEuropa.

Rajoy pressiona Zapatero per fereleccions generals araEls resultats de les darreres eleccionsenverina encara ms el dilema de

7/29/2019 54 -juny- 2011

11/37

7/29/2019 54 -juny- 2011

12/37

12

Qui no sap escriure encatal? (11)

Escrit per Jaume Bassa

REGLA 9 - Com sescriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur (3)

Ja vrem dir en exposar la regla 8(Emporion abril 2011) que en catal lesterminacions verbals poden seguir elsmodels segents:

ar (cantar) ir (servir) ir (dormir)(jo canto) (jo serveixo) (jo dormo)

er (tmer) re (perdre)(jo temo) (jo perdo)

Com sabem pel parlar, hi ha dos modelsen ir, uns preneneix (serveixo) i elsaltres no (dormo)

A la REGLA 7explicvem com sescriuenels temps passat, present i futur delsverbs acabats enar

i a la REGLA 8 els acabats en ir (comservir) que prenen al present la forma eix (jo serveixo).

Continuarem avui amb els verbs en irsense la forma eix com dormir (jodormo).

En mesos vinents veurem els models en -

er (com tmer) i en re (com perdre)

Noms veurem, com els mesos passats,les tres formes ms usuals del passat,present i futur.

Passat (per exemple, verb dormir: ahirjo dormia)

Jo dormia Nosaltres dormem

Tu dormies Vosaltres dormeu

Ell dormia Ells dormien

Altres exemples: sortir, collir, morir, etc:jo sortia, nosaltres collem, ellsmorien,...

Present (per exemple, verb dormir: arajo dormo)

Jo dormo Nosaltres dormim

Tu dorms Vosaltres dormiu

Ell dorm Ells dormen

No diem pas ell dormeix o ell moreix!...Diem ell dorm, ell mor, ...

Futur (per exemple, verb dormir: demjo dormir)

Jo dormir Nosaltres dormirem

Tu dormirs Vosaltres dormireu

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/65-jaumebassa

7/29/2019 54 -juny- 2011

13/37

13

Ell dormir Ells dormiran

Altres exemples: sortir, collir, morir, etc:jo sortir, nosaltres collirem, ellsmoriran,...

Accents

Noms saccentuen els segents:

Passat.- Els acabats en em, -eu (dormem, dormeu)

Futur - Els acabats en ir, -irs, -ir (dormir, dormirs, dormir)

Recordatori

Aquesta srie de Regles sest publicantcada mes des de lagost del 2010.

Els temes tractats han estat:

Regla 1Paraules acabades amb a, el plural samb es (casa, cases)...........(Agost 2010)

Regla 2s de les consonants s, ss, c, , z (casa,

passa, caa, cirera, calze )..........(Setembre 2010)

Regla 3Articles i apstrof (lhome,lnica, launi, les hores)................(Octubre 2010)

Regla 4Apstrof amb de (dhumor, dngel)

...........................(Novembre 2010)

Regla 5Contraccions: al barri, del pare, pelcarrer, can Sidro ............(Desembre2010)

Miscellnia basada en faltes freqents............(Gener 2011).

Regla 6Verbs auxiliars Haver, Anar, Ser, o ambperfrasi: Caldre, Poder.....(Febrer2011)

Regla 7Com sescriuen els temps dels verbs enpassat, present i futur (1).............(Mar2011)

Regla 8Com sescriuen els temps dels verbs enpassat, present i futur (2) ...........(Abril

2011)

El dictat den Samba...........(Maig 2011)Consells

Per escriure en catal, els que el parleunormalment, cal:

Llegir sovint en catal. Perdre la por. Escriure sempre en catal

cartes, notes, correu electrnic.

Installar un corrector de catala lordinador.

Anar aprenent les reglesprincipals.

7/29/2019 54 -juny- 2011

14/37

14

Eleccions

Escrit per Joan Surroca i Sens

Escric aquestes reflexions desprs desaber els resultats de les noveneseleccions democrtiques municipalsden de lany 1979.

Primer. Torroella ha estat afortunadaamb les persones que lhan regida enaquests anys de democrcia. Shagovernat amb sensatesa i les diferentsoposicions han collaborat positivament.Parlo sempre en general. Els darrersajuntaments de la dictadura van estar

formats per persones lcides que vanfacilitar una transici pacfica i ordenada.Una bona herncia per aquells que aragovernaran, per han de ser conscientsde la seva responsabilitat per mantenirun b preuat tan frgil com largilatrencadissa.

Segon. La voluntat dels votants del 22 demaig ha estat que tinguin representacimunicipal sis dels set grups elegibles.Una pluralitat que obliga a un plusdintelligncia poltica per aconseguirenteses fructferes.

Tercer. Les possibilitats aritmtiques performar un govern sn diverses i totes

elles vlides des dun punt de vista de la

legalitat democrtica. No obstant aix, elprimer esfor dels elegits s arribar aacords per constituir un govern integratpels ms votats.

Quart. Els que governaran hauran decedir part dels seus respectiusprogrames a fi darribar a un pacte degovern estable pels propers quatre anys.Al marge de les preferncies de cadatorroellenc (personalment, per exemple,vaig trobar lamentable que en el debatorganitzat per El Punt no es dediquscap atenci a la cultura), espero queaquells i aquelles que governaran elmunicipi tinguin en compte el segent:

a) Allar qualsevol brot de demaggia ide populisme, fcilment transformablesen neofeixisme.

b) Estudiar camins de veritable

participaci. Els qui han sortit elegits nohan rebut un xec en blanc i si tots tenimlobligaci de collaborar en all que enss com, aquells i aquelles que tenen laresponsabilitat de govern sn els quitenen la clau per repartir joc.

c) Cal encarar positivament, i duna

vegada, lencaix dels diferents nuclisurbans del municipi, especialment trobaruna soluci satisfactria per alsestartidencs. Un desenlla ptim no potarribar per cap ms cam que pel deldileg.

d) Aprofundir un nou pla de convivnciaper evitar la formaci de guetos, sigui

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisenshttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/218-joansurrocaisens

7/29/2019 54 -juny- 2011

15/37

15

per llocs de procedncies o per novesformes de pobresa, sovint indestriables.

Fem vots per seguir sent un municipi quegaudeix de pau social i que s

capdavanter de tantes iniciativespositives.

Els recs del Baix Ter: elsvalorsEscrit per Albert Llauss i Pascual

En els darrers anys, som molts els quehem seguit amb atenci els projectesd'artificialitzaci que estan vivint algunsdels canals de regadiu ms importantsdel Baix Ter: el rec de Sentmenat i el recdel Mol de Pals. Amb les obres decanalitzaci ben visibles, s hora derepassar en una srie de tres articles al'Emporion quines sn lescaracterstiques i funcions d'aquestscursos, el procs d'execuci de les obresi els escenaris de futur que es presenten

per als nous recs.

Els recs del Baix Ter: els valors

Al llarg dels darrers segles, i fins aquestmoment, els recs de Sentmenat i delMol de Pals han contribut a laconstrucci del paisatge de regadiu

caracterstic del Baix Ter. En aquest, elsdos cursos prenen les aiges del riu Ter(a Colomers i a Canet de la Tallada) i ladistribueixen entre una muni de recsmenors, squies, canals i conduccions

fins als camps. Aquesta densa xarxa deconduccions, fortament ramificada,compleix sovint una doble funci per al'activitat agrcola.

D'una banda, l'entramat decanalitzacions distribueix les aiges delsrecs fins als camps de conreu. El rec deSentmenat, al marge esquerre del Ter,irriga unes 3500 hectrees de conreus.Bona part d'aquesta superfcie, unes1400 ha, correspon a plantacionsd'arbres fruiters, sobretot pomeres, pertamb presseguers i perers. Unasuperfcie similar cont herbacis,generalment blat de moro, farratges igira-sol, que varien la seva proporci any

rere any en funci dels preus de mercatprevistos per les collites i la disponibilitathdrica que s'anticipa per cada campanyade reg. La superfcie restant s destinadaa hortes. Al marge dret, el rec del Molde Pals aporta les seves aiges a unes3000 ha. Un ter d'aquesta superfcie esdedica a la producci de fruita, mentreque la resta se la reparteixen amb

proporcions similars el blat de moro,l'arrs, cultivat al tram baix, i un grupheterogeni format per farratges, horta ivivers. Aquesta gran varietat de conreusacaba component un paisatge agrcolaheterogeni, ric en textures, cromatismesi en constant canvi al llarg de lesestacions de l'any.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/282-albertllaus%C3%A0sipascual

7/29/2019 54 -juny- 2011

16/37

16

A ms d'abastir d'aigua superficial moltscamps, els recs interactuen amb lesmasses d'aigua subterrnia associades alriu Ter i de les quals veuen moltes altresparcelles agrcoles. Els recs poden

exercir una acci de recrrega delsaqfers quan el nivell d'aquestsdescendeix, b sigui com a conseqnciade perodes perllongats de sequerahidrolgica, b sigui com a resultatd'extraccions d'aigua per al reg ol'abastiment urb.

D'altra banda, la gran capillaritat de laxarxa i el seu escs gradient de pendenttamb permet que aquesta actu com areceptora dels excessos d'aigua delscamps, ja siguin provocats perprimaveres i tardors plujoses, episodispuntuals d'intensa tempesta o fins i totel descuit d'algun regant o la falladad'algun sistema de retenci, que de

vegades acaben inundant de manera nodesitjada alguna parcella en plenapoca estival. Aquesta funci de desgusdels excedents hdrics superficials es veucomplementada amb l'acci dedescrrega de les aiges de l'aqfersuperficial de la plana. Quan el nivellfretic s'eleva pot amenaar d'inundardurant llargs perodes de temps les cotes

ms baixes i aquells conreus implantatsen cubetes d'antics estanys dessecatsper a l'agricultura: estany de Verges,estany de Bellcaire, estany d'Ullastret,estanys de Pals, estanys de Boada, etc.La xarxa de recs assegura el drenatged'aquestes aiges cap als cursossuperficials troncals evitant efectes

negatius com l'ofegament de les planteso la putrefacci de les seves arrels.

La doble acci dels recs i les sevesramificacions per a l'agricultura assegura

que disposin d'aigua de manera gairebpermanent, sigui en circulaci oretinguda. Aquesta circumstnciaassegura la disponibilitat hdrica per a lavegetaci que pot colonitzar els marges ivores dels recs. Antigament, aixafavoria la presncia gaireb espontniatant d'abundants arbres de ribera (oms,salzes, freixes, accies, pollancres, etc.)com tamb de fruiters (figueres,magraners, noguers, etc.). Actualment,per, la intensificaci de l'activitatagrcola ha comportat la desaparici debona part d'aquesta vegetaci, sobretotal llarg dels cursos de menor entitat,mentre que els canals principals delsrecs de Sentmenat i del Mol de Pals

encara conserven trams de frondosavegetaci espontnia, que creen oasisd'ambients frescos i ombrvols a l'estiu.

La combinaci d'aigua en abundncia iuna vegetaci ms o menysdesenvolupada al llarg dels recs iderivacions, inserits tots en un mosaic deproductius conreus, configura un patr

paisatgstic de gran inters, no nomsesttic, sin tamb per a mltiplesespcies i hbitats. En concret, es podentrobar fins a cinc hbitats d'interscomunitari als recs, tots vinculats alsambients humits. D'entre les espcies,destaca per sobre de tota la resta lapresncia de diverses espcies de

niades o musclos de riu, en diversos

7/29/2019 54 -juny- 2011

17/37

17

recs, squies i canalitzacions del BaixTer, algunes d'aquestes autctones iprotegides, com s el cas de Unioelongatulus o Potomida littoralis, id'altres d'introdudes com Anodonta

woodiana. Totes aquestes espcies demollusc necessiten d'una presnciapermanent d'aigua i el seu ciclereproductiu requereix d'espcies depeixos a les quals parasitar amb les seveslarves. Les espcies autctones parasitenespcies de peix tamb autctones, comla bavosa de riu o l'espins, que al seutorn s'estan veient amenaades per

espcies introdudes com la carpa o laperca. Una altra espcie aqutica prpiadels recs objecte d'estudi i per la qual esduen a terme esforos de conservaci sl'anguila, delmada a la conca del Ter acausa del redut cabal que sol arribar a ladesembocadura del riu i que dificultaque les angules enfilin aiges amunt i es

reparteixin per la xarxa dels recs. Unaaltra espcie que tamb aprofita la xarxade canals per colonitzar el territoridesprs de la seva reintroducci al ParcNatural dels Aiguamolls de l'Empord sla lldriga. Aquesta espcie s arahabitual dels trams de rec ms cabalososi la seva presncia ha justificat elreconeixement del rec de Sentmenat

com a corredor biolgic al Pla directorterritorial de lEmpord i la seva inclusial Pla de conservaci de la lldriga. El recdel Mol gaudeix d'un valor similar,quedant referenciat a l'Inventari dezones humides de Catalunya i exercintde connector entre l'Espai d'IntersNatural (EIN) de l'illa de Canet on neix elrec i l'EIN Basses d'en Coll, on

desemboca al mar. Els valors naturalsdels trams finals d'ambds recs hanjustificat la seva inclusi al Parc Naturaldel Montgr, les Medes i el Baix Ter.

En parallel a aquest patrimoni natural ipaisatgstic, cal remarcar tamb elpatrimoni cultural i histric vinculat alsrecs. Aquest patrimoni, la major partactualment en dess i sovint en un estatprecari, constitueix un excellenttestimoni de la histria del Baix Ter engeneral i dels recs en particular. Elpatrimoni cultural ms singular existenten els recs sn els molins, algun safareigo rentador i tamb les rescloses,ubicades prpiament al riu Ter, des dones desvia laigua del riu cap als canals. Enel rec de Sentmenat shi troben el Molde Jafre, el Mol de Verges, el Mol deBellcaire i el Mol de lEscala, i en el recdel Mol de Pals, el Mol de Gualta i el

Mol de Pals. Alguns daquests molinsestan inclosos a linventari del PatrimoniArquitectnic de Catalunya. Els molinsexistents en els recs de Sentmenat i delMol de Pals daten de lpoca medieval.Inicialment eren molins fariners excepteel de Pals, que era mol arrosser. A msdels molins, s convenient destacar quedes dalguns ajuntaments del Baix Ter

sha promogut la declaraci de BCultural dInters Local (BCIL) dalgunstrams del rec de Sentmenat,concretament a Verges i a Jafre, i del recdel Mol de Pals, en el terme municipalde Gualta.

En definitiva, els recs de Sentmenat i del

Mol de Pals que han arribat fins al segle

7/29/2019 54 -juny- 2011

18/37

18

XXI reuneixen un conjunt decaracterstiques i elements que elsconverteixen en valuosos dipositaris depatrimoni cultural i histric, alhora queaglutinen tota una srie d'usos i

funcions, esbossats als pargrafsanteriors: productius, de gesti hdrica,paisatgstics, biolgics, ecolgics iterritorials. Aquesta riquesa imultifuncionalitat intrnseca, per, s'estveient profundament transformada acausa de dos projectes d'entubat, un pera cada rec objecte d'estudi, ambdimensions i costos molt similars. Els

analitzarem a la propera edicid'Emporion.

Dona treballadora: Lageneraci segent.

Escrit per Nuria Serra

Desprs de llegir a l Emporion demaig larticle de la Merc Pags onexplica la situaci de les dones de la sevageneraci , vaig pensar en ferunes reflexions sobre les dones de lasegent generaci per les quals lasituaci ha canviat.

La meva generaci, les que estem arasobre els 50 anys, ha tingut la granoportunitat de poder accedir mesfcilment als estudis i a la formaci, cosaque a les generacions anteriors els ha

sigut molt difcil. La majoria de lesvegades, aix ha sigut possible perlempenta de les nostres mares que nohavien pogut estudiar i que no volienque a les seves filles els passes el mateix.A les escoles no es tractava igual als nensi a les nenes quan era qesti dorientarel seu futur acadmic . Recordo quanuna professora em va qestionar la

meva elecci universitria , medicina,perqu era una carrera de nois imaconsellava millor seguir uns estudisde magisteri, dinfermera o de secretariade direcci que eren molt ms adientsper una noia A les noies les orientavencap al comer en lloc de cap albatxillerat, principalment per fer de

secretaries . Daltra banda, de lesmeves companyes de batxillerat, moltpoques vrem continuar amb estudissuperiors universitaris. Al COU decincies (1980) noms rem tres noiesentre 30 alumnes, mentre que al primercurs de medicina a lAutnoma deBarcelona tampoc rem tantes. Tot aixera linici dun caminar cap el que s

actualment la integraci total de lesdones en lmbit universitari.

Un cop acabada la carrera demedicina, el mn laboral no era gensfcil per una dona. A les meves primeresconsultes a lambulatori i desprsdhaver fet la visita i lexploraci, sovintels pacients em preguntaven quan els

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/880-nuriaserrahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/880-nuriaserra

7/29/2019 54 -juny- 2011

19/37

19

visitaria el metge, pensant que jo erala infermera o lauxiliar. Actualment haigde dir que aix ha canviat molt i que lapresencia i el reconeixement de la donaa la medicina s molt ms gran.

Per, com ho hem fet percompatibilitzar la nostra formaci ilexercici de la professi amb la vidafamiliar?

La comptabilitzaci ha sigut possibleamb molt desfor i sacrifici. Amb molteshores de dedicaci a la feina, a laformaci post universitria i a la famlia.

Les dones de la meva generaci hemcregut en la nostra capacitat, en lacultura de lesfor i en el treball amblobjectiu de poder arribar a serpersones independents i autnomes.Amb lexperincia dels anys i tornant la

vista cap enrere penso que el cam no hasigut gens fcil.

Per ho hem fet de gust i sense cappenediment . Tot al contrari,estem satisfetes del que hem construt idel que hem pogut aportar a la societat.Tamb del cam que hem obert per les

generacions de dones que venendesprs de nosaltres.

La integraci de les dones a la universitati al mn de la formaci ha anat mesrpid que levoluci cap a compartir ambla parella les tasques domstiques, lacura i educaci dels fills... Aqu, per

molt que ara ens sentim ms ajudades,seguim portant la major part del pes.

El ritme de creixement de la dona hasigut rpid per socialment encara hi ha

molt cam per fer. La dona treballadoraes desenvolupa encara en un mn en elque dominen els valors masculins. Valorsque la dona, en un principi, va voleradoptar per obrir-se pas i sseracceptada sense posar en valor lesqualitats prpies i, per tant, renunciant-hi. El voler imitar un model mascul perpoder ser acceptades i el estarcontnuament demostrant quevalem, ha limitat a moltes dones.

Actualment pensem que en el mnlaboral hem de defensar la nostramanera de ser i de fer , sense renunciara res i demostrant que aix ens enriqueixa tots. Es comena a parlar del model

de lideratge femen .

El mn del treball s mascul i lencaix dela dona planteja molts reptes que caltenir presents i que shauran de superar.No hem de pensar que ja esta tot assolit.A ms, aquest temps de crisi que estemvivint no ens ajudar.

Encara ens falta la plena integraci atots els nivells : empresries , llocs dedirecci , ctedres universitries, etc.

En el futur hem de continuar pel mateixcam i amb les mateixes eines: lluitantpel nostre paper com individusindependentment del nostre gnere. No

7/29/2019 54 -juny- 2011

20/37

20

pensem que tot esta aconseguit amb elsplans digualtat i amb les prestacionssocials. La societat la construm entretots i hem de seguir treballant pelrespecte i la individualitat de les

persones. I per que les eleccionspersonals de dedicaci professionalssiguin lliures i no condicionades perraons de sexe.

Als nostres fill i filles els hem deducar enaquestes conviccions.

Resultats del CinemaMontgr de l'any 2010

Escrit per Jordi Bellapart

El 30 de setembre de 1985, lAjuntamentde Torroella de Montgr va acordar lacompra de limmoble del CinemaMontgr, a fi devitar que es perds el

darrer local de cinema de la vila.(Recordeu que a Torroella, durant moltsanys, havien funcionat tres locals decinema que successivament anarentancant les portes i el Cinema Montgrera el darrer local que quedava en actiu.)A partir daleshores, aquest local vacontinuar la seva activitat, que encaradura. Lactivitat de cinema est

gestionada pel Cine Club Torroellenc,entitat local sense nim de lucre que esdedica al foment del cinema a la nostravila, des de lany 1976. Lany passat esvan complir els 25 anys de funcionament

del Cinema Montgr com a localmunicipal, amb els segents resultats.

Assistncia

Durant aquests 25 anys hi ha hagut alts ibaixos dassistncia despectadors a lessessions de cinema, per sempre shanmantingut entre els vint i trenta milespectadors lany, unes xifres gensmenyspreables. Lany de majorassistncia va ser el 1998 amb 31.326espectadors.

El nombre despectadors de lany 2010fou de 21.624, 3.871 espectadors menysque lany anterior (-15 %). La crisi que en

general afecta el cinema tamb es deixanotar a Torroella.

Lassistncia a les sessions de cineclubaugmentaren lleugerament, escomptabilitzaren 2.329 espectadors (148espectadors ms que el 2009). En canvi,a les sessions comercials dels cap de

setmana, la disminuci despectadors haestat considerable. A les sessionsinfantils de tarda hi han assistit un totalde 7.194 espectadors, 878 espectadorsmenys que lany anterior (-11%). I a lessessions per a adults, lassistncia hadisminut en 2.993 espectadors, en totalhi han assistit 12.101 espectadors, un19,8% menys.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellapart

7/29/2019 54 -juny- 2011

21/37

21

Resultats econmics de lany

Els ingressos per entrades i abonamentsdurant lexercici 2010 ha estat de 66.930 i el cost de les pellcules, 55.109 . En

total shan projectat 122 pellcules, a unpreu mitj de 445 per pellcula. Elresultat final, llevat el cost defuncionament (personal, calefacci,SGAE, telfon, manteniment, etc.) hasuposat un benefici de 334,27 .

Cal tenir en compte quelAjuntament ha subvencionat en 3.419 el cost de lactivitat, en concepte desessions especials del cineclub.

Collaboraci amb altres activitats

A ms de les sessions ordinries, el CineClub Torroellenc ha participat en moltesaltres activitats, la majoria de les quals

shan realitzat a la sala de cinema.

El dia 23 de gener es va fer lapresentaci del llibre de Llus Molinas,Costa Brava, plat de cinema, i laprojecci de la pellcula filmada aTorroella i Pals, lany 1977, Borrasca.

El dia 5 de mar es va projectar eldocumental guanyador del premi Goyaal millor documental, Garbo, el espa,amb assistncia del seu director EdmonRoch.

Durant lany shan fet diverses sessionsper a les escoles pbliques del municipiper a les diferents edats escolar. Tamb,

durant una setmana, al local del CinemaMontgr, lEscola Municipal de Msica haorganitzat actes musicals, acompanyatsde projeccions, dedicats als alumnes delsdiferents cursos.

El dia 10 de mar es va collaborar ambles Xibeques del Cau i es va fer unasessi dedicada al dia de la dona.

El dia 13 de mar es va fer lapresentaci de la pellcula biogrficaPilarn, memries dun exili, sobre lexilide Pilar Cabratosa i la seva mare.

Durant el mes de juliol sha collaboratamb Can Quintana-Museu de laMediterrnia en lorganitzaci de duessessions de cinema dins dels actes de lesNits dEstiu, als jardins de Can Quintana.

El dia 9 doctubre es va collaborar en

lorganitzaci duna sessi de cinemasolidari amb la Fundaci Oncolgica LligaCatalana dAjuda al Malalt de Cncer. Esva projectar la pellcula Toy Story III.Desprs de la sessi es va convidar elpblic assistent a una xocolatada en laqual van collaborar els pastissers iflequers de Torroella i lEstartit. La

recaptaci va anar ntegrament per aaquesta fundaci.

Durant els mesos de novembre idesembre, en collaboraci amblAgenda Iberoamericana i la Comissi deSolidaritat Nord-Sud, es va organitzar uncicle amb el ttol Religi i poder civil.En total es van projectar tres pellcules

7/29/2019 54 -juny- 2011

22/37

22

(Becket, La misin i Els evangelis segonssant Mateu) en tres sessions de cineclub.

El dia 26 de novembre es va projectar lapellcula Bicicleta, cullera, poma. A la

sessi hi va assistir el President Maragalli la seva esposa. La recaptaci neta(1.163 ) es va destinar a la FundaciPasqual Maragall contra lAlzheimer.

Arranjament del vestbul

Durant aquest exercici, lAjuntament ha

realitzat obres de millora en el vestbuldentrada. Sha canviat el terra, queestava molt deteriorat, ja que datava delany de la construcci de ledifici (1928),i sha substitut per un mosaic de qualitatsimilar i amb el mateix dibuix. Les obresshan incls dins del Pla del fons estataldinversi local.

Les pellcules ms vistes

Com ja sha publicat en diversesocasions, la pellcula amb majornombres despectadors de tota lahistria a Torroella ha estat Titnic, amb3.804 espectadors, seguida dEl rei Lleamb 2003 espectadors i Mamma mia

amb 1.661 espectadors.

Les tres pellcules ms vistes lany 2010foren:

Avatar 774 espectadorsToy Story 3 693 espectadorsEl concert 682 espectadors

La pellcula ms vista en sessi decineclub va ser Bicicleta, cullera, pomaamb 461 espectadors.

Al Cinema Montgr, durant aquestperode de 25 anys, shi han projectatunes 3.200 pellcules, i amb aix ha fetuna funci social que ha donat prestigi ala vila. (Molta gent de lEscala, Verges ialtres pobles vens, aix com turistes ihabitants de segona residncia, els caps

de setmana, i a lestiu, assisteixen a lessessions de cinema.) I ha perms que elsaficionats al cinema ms especialpoguessin gaudir de sessions decineclub, el pblic en general gauds debon cinema a les sessions mscomercials i els ms petits coneguessinaquest art espectacle en el seu autnticmarc, una sala fosca de cinema i unagran pantalla.

Les dades de lany 2010, encara que nosn alarmants, no sn gaire bones.Convindria que, amb lesfor de tots elsaficionats al cinema, aquest any espoguessin redrear per no anar a pitjor.

7/29/2019 54 -juny- 2011

23/37

23

Europa ha despavilar

Escrit per Xavier Ferrer

En el mn actual les coses passen molt

de pressa, noms hem de mirar comestava el mn, posem per cas fa deuanys, i en veurem els canvis substancials.La Uni Europea estava formada perquinze estats membres, ara en t vint-i-set. Els Estats Units eren hegemnics enel mn pel que fa a leconomia i lacapacitat militar, ara resulta quelemergent Xina li finana bona part del

deute i la poltica dObama ha canviatcap al multilateralisme, deixant de bandalunilateralisme de Bush. La Xina i elsaltres estats emergents com lndia o elBrasil comenaven a fer-se notar enlescenari mundial, ara ja sn una realitati fins i tot participen en les decisionsimportants del mn, com en el G-20 pel

que fa a leconomia, i demanen ambinsistncia el seu paper en lesorganitzacions internacionals. I enaquest escenari, la Uni Europea,especialment pel que fa a lmbit de laintegraci poltica, avana moltlentament. De fet, si la Uni Europea volser un referent en el mn, ha de tenir ungovern econmic integrat i un veritable

govern poltic, tant pel que fa a les

poltiques internes com pels afersexteriors, de seguretat i de defensa.

Darrerament shan fet passessignificatives cap al govern econmic

europeu, motivat ms per la necessitatde fer front a la crisi econmica que nopas per voluntat poltica, per s certque en el Consell Europeu del mes demar es varen aprovar una srie demesures com un Fons de Rescat superiora lexistent i que entrar en vigor el 2013i un pacte sobre leuro que escaracteritza per cercar frmules quegaranteixin la competitivitat, locupaci iel control de les finances pbliques, queevidencien un control en els comptespblics dels estats que fins ara no hi era.De fet, en el rescat recent sollicitat perPortugal, hem pogut comprovar que lareacci de la UE i dels estats membresest sent rpida en lexecuci, rigorosa

en la concreci i contundent en lapressi cap al govern portugus. Totplegat, una mostra de tenir les ideesclares que dna seguretat i cohesi a lazona comunitria i demostra al mn i alsinversors una posici comuna de la UE,fet que no shavia vist en el cas delrescat de Grcia, on varen aparixermolts dubtes que encara empitjoraven la

situaci. Ara, doncs, podem dir que laUni Europea, concretament la ZonaEuro, es mostra com una reaeconmica slida, com un governeconmic europeu.

Per no podem dir el mateix del vessantpoltic, ja que hi ha mancances evidents

en lmbit de les poltiques dinterior,

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/221-xavierferrer

7/29/2019 54 -juny- 2011

24/37

24

com s el cas de les relacionades amb laimmigraci i lenergia, que no snpoltiques comunes de la UE i depenenen bona part encara dels estatsmembres, fet que provoca situacions

com el conflicte entre Itlia i Frana pelsimmigrants tunisians, que pot acabaramb una modificaci restrictiva delacord de Schengen, fet que seria unamolt mala notcia per a la integracieuropea. I pel que fa a les poltiquesdexterior, com sn les relacionsexteriors, la seguretat i la defensa,tampoc podem dir que vagin b. Noms

cal mirar el paper de la UE en lesrevoltes rabs, en les quals han tingutms protagonismes alguns dels estatsmembres que la mateixa UE, fet que esrepeteix, si fem memria dels suports ala guerra de lIraq o a la de lex-Iugoslvia. Encara hi som a temps decanviar les coses i de potenciar la

integraci poltica de la UE, per larealitat s que el mn no satura, noespera que arreglem les nostresdesavinences, de manera que si volemser respectats i influir, cal un cop de timcap a una Uni Europea amb capacitatplena en matria econmica i poltica.

Els joves escriuen

Escrit per Aina Amat i Blai

El Baix Ter, net

Aina Amat, Marina Casas, Maria

Poms, Albert Toms, Ariadna Torrent

Lespai fluvial del Baix Ter ja est netdespcies invasores i deixalles. Desprsde nou mesos de feines de neteja irestauraci, el Ter ha recuperat el seuecosistema autcton i sha obert a lspblic de formaci i lleure. Lalcalde deTorroella de Montgr, Josep Maria Ruf,considera que la restauraci ser molt

positiva pel territori i servir perreforar l'atractiu turstic d'un espai degran bellesa que restava fins a cert puntoblidat.

El riu Ter s un dels ms importants de laconca catalana i, fins ara, un dels msafectats per la invasi despciesfornies. Aquest fenomen consisteix en

ladaptaci danimals i plantes dediferents llocs del mn en ecosistemesque els sn favorables, encara que estrobin a milers de quilmetres del seuorigen. En un inici, les noves espciesdonen ms densitat als hbitats en qusinstallen, per com que no tenenpredadors naturals i els recursos dun

ecosistema sn limitats, acaben envainttot lespai i desplaant les espciesprpies del territori. El procs acabaderivant en una prdua de labiodiversitat natural i, fins i tot, en ladestrucci del hbitats.

Al Ter les espcies invasores shi vaninstallar fa unes dues dcades, a causa

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/798-ainaamatiblaihttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/798-ainaamatiblai

7/29/2019 54 -juny- 2011

25/37

25

sobretot de lactivitat humana, que ambla jardineria, els cultius o la installacidinfraestructures, va introduir plantesdorigens tant extics com lsia. Laprdua ininterrompuda de biodiversitat

va fer urgent la intervenci en un riuque, amb 208 quilmetres de recorregutper les comarques del Ripolls, Osona, laSelva, el Girons i el Baix Empord, s undels nuclis ms representatius de lavegetaci de ribera mediterrnia.

Per aquest motiu, la Diputaci de Gironai lObra Social de La Caixa van iniciarlany 2010 la primera restauraci del riuretirant tota la fauna invasora del trambaix, a laltura dels termes municipalsdUll, Gualta i Torroella de Montgr.Aix es va poder fer grcies a lajudaeconmica de lempresa Fractlia i delAgncia Catalana de lAigua (ACA).Lextracci va combinar tcniques

mecanitzades amb daltres dedesbrossament manual, imprescindiblesper retirar algunes espcies moltarrelades a lecosistema del riu.

Al llarg de nou mesos de feina, shanaconseguit extreure tot tipus de plantesdorgens molt diversos. Les ms estesesi ms difcils dextreure van ser la canya,

procedent del Sud-Est asitic; la falsaaccia, nativa del Sud-Est dels EstatsUnits; i elnegundo, un petit arbre tambprocedent dAmrica del nord.

Desprs dextreure les espciesinvasores, el procs de restauraci fluvialdel Ter va continuar amb lextracci de

tot tipus de deixalles, runa i abocaments

illegals incontrolats. Finalment es vapoder procedir a la plantaci despciesautctones com els verns, els salzes, elsalocs, els arcs o els freixes, les espciesque han estat ms arraconades per les

plantes invasores i que han hagut desubsistir als espais naturals msdegradats.

Els alcaldes de les poblacions afectadeshan valorat molt positivament el resultatde la restauraci, que volen utilitzar perreforar la proximitat dels municipis alriu. Josep Pujol, tcnic de Medi Ambientde lAjuntament de Torroella de Montgr,afirma que els objectius del projecte hanestat recuperar el paisatge del riu i elsecosistemes associats per obrir-los alpoble.

Tot i aix, Josep Pujol explica que lesfites aconseguides sn noms un primer

pas, i que lestat de salut del riu encaras feble: aquesta actuaci potcontribur a millorar lestat de la llera,per la presncia de fauna introduda,com ara peixos i tortugues, encara smolt important. A ms, la regularitzacidel cabal a travs dels embassaments desau, susqueda i pasteral tambcondiciona molt la quantitat i qualitat de

les seves aiges. Tot i aix, la presnciapuntual de la lludriga al riu,desapareguda amb anterioritat iindicadora de bona qualitat de lesaiges, s un senyal que la situaci delriu est millorant.

A ms de lexpulsi de les espcies

fornies i la reinserci de les autctones,

7/29/2019 54 -juny- 2011

26/37

26

shan construt dos miradors i dueszones de descans amb bancs, taules idiversos panells informatius, queserveixen com a espais de lleure peratreure el turisme rural. Tant les tasques

de neteja com les de construcci hananat a crrec de divuit persones de laFundaci Astres, una entitat que vetllaper la integraci laboral de personesamb risc dexclusi social.

La Fundaci Astres s una entitat sensenim de lucre que ja fa deu anys queparticipa en projectes socials. El seuprincipal objectiu s millorar la qualitatde vida de les persones amb discapacitatintellectual de les comarques gironines iincloure-les a la societat. s per aix que,grcies a projectes com la restauracidel Ter, les persones discapacitades de lafundaci poden millorar la sevaintegraci social i arribar a

professionalitzar-se.

La participaci de la Fundaci Astres enel projecte de restauraci de lespaifluvial del baix Ter ha fet possible undoble objectiu: recuperar lestat naturalde lecosistema i, alhora, donarloportunitat dincloure en el mnlaboral aquest collectiu de persones en

risc dexclusi social.

Amb el projecte acabat, lACA haplantejat diversos projectes per seguiraprofundint en la restauraci del riu, toti que Josep Pujol afirma que el consistorino t previstes accions concretes a curttermini. De moment, des de

lajuntament treballarem en el

manteniment de les actuacions que hemrealitzat, sempre en lull posat enaconseguir ms finanament per feraltres millores dintre de lmbit de lesnostres possibilitats.

Indignaci i dignitatReflexions

Escrit per Jaume Bassa Pasqual

Davant els milers de ciutadans indignatsque han ocupat i acampat a les nostresplaces, desafiant fins i tot les ordresjudicials, i desconeixent encara el seuabast autnticament mobilitzador a llargtermini, mhe plantejat tresconsideracions que a mi em semblenindiscutibles:

Indignaci sobre temes que tothom

veu. Avarcia bancria, els causants de la

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqualhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/110-jaumebassapasqual

7/29/2019 54 -juny- 2011

27/37

27

crisi encara en surten afavorits, lesvctimes sn els que en paguen laremuntada amb menys benestar social,corrupci poltica no penalitzada,democrcia segrestada (llistes tancades,

justcia polititzada, etc).

No es poden comparar amb les del Norddfrica. Si fos aix, hi hauriaenfrontaments amb la policia, deuteespanyol pels nvols, assimilaci aIrlanda i Portugalja no dic Grcia-, aduturisme, etc, i no sembla que les cosesvagin per aquest cam.

Propostes disperses i fins i totcontradictries. A mi mesgarrifa veureque a Madrid es reclamen eleccionsamb circumscripci nica. Que nomsquedin PSOE i PP, vaja. Adu matisos.Adu nacionalistes catalans i bascos(ajuden la independncia, potser?)

Barcelona, Plaa de Catalunya, maig2011

Aquestes dues ltimes consideracions notreuen valor a la primera. La gent tmotius sobrats per estar indignadadavant lenriquiment sense lmits

dalguns, la corrupci sense cstigdaltres, les traves per fer unademocrcia ms autntica, directa irepresentativa.

No s gens estrany lxit extraordinarique ha tingut aquest comenamentdany el llibret de Stphane HesselIndigneu-vos!, un manifest contra la

corrupci, el poder del diner i el cinismede molts poltics. Hessel t 93 anys, sdiplomtic jubilat, va ser resistent contraels nazis, detingut, deportat a un campde concentraci, i evadit. Va ser secretari

de la comissi que lany 1948 va redactarla Declaraci Universal dels DretsHumans de les Nacions Unides.

Contra el poder incontrolat de lasinstitucions econmiques culpables de lacrisi i que ara, per resoldre-la, reclamenla reforma del sistema social, Hessel diu:Tot el scol de les conquestes socials dela Resistncia s avui posat en qesti. Elpoder del diner, tan combatut per laResistncia, no havia estat mai tan gran,tan insolent i egoista, amb els seusservidors directes fins i tot a les msaltes esferes de lEstat. Lactualdictadura internacional dels mercatsfinancers amenaa la pau i la

democrcia. Cridem les jovesgeneracions a fer viure i transmetre elsideals de la Resistncia. Els diem: preneuel relleu, indigneu-vos!.

Ferran Sez, (Professor de la URL) en unarticle del 3 de maig passat, enfronta dosconceptes que sovint es barregen.Indignar-se no s el mateix que

emprenyar-se. El terme indignacicont en el seu si larrel del mot dignitat.Per aix ens indignem quan estan en joccoses que tenen a veure amb la nostradignitat o amb la daltres persones, i ensemprenyem, en canvi, per coses msprosaiques, puntuals i insignificants. Unsindigna (amb ra) per la fam al mn i

semprenya (tamb amb ra) perqu ha

7/29/2019 54 -juny- 2011

28/37

28

trobat un pl a la sopa. Totes duesactituds estan igualment justificades,per s evident que responen a cosesfora diferents.

Diu Sez: Stphane Hessel va presenciarla ignominiosa destrucci dEuropa acomenaments de la dcada de 1940per tamb lheroica reconstrucci delvell continent desprs de la SegonaGuerra Mundial. Aquesta dobleperspectiva el faculta a expressar-se comho ha fet. En aquest sentit, indignar-seno s res ms que enyorar una dignitatperduda amb la legtima intenci derecuperar-la.

Una ltima reflexi pel que fa aCatalunya i els catalans. Fa fora tempsva comenar a crrer el concepte decatal emprenyat, proposat per unexcellent periodista per qualificar

lactitud de molts davant del menyspreua qu ens sotmeten les institucions delEstat. Segurament ens ho hem dereplantejar. Nosaltres no estememprenyats, nosaltres estem indignats.s la nostra dignitat la que ha estattrepitjada, i el nou concepte s clar:estem parlant del catal indignat.

Parmies VII

Escrit per Lluc Sal i Ferrer

PARMIES VII (Del propi autor). *

Se que no ho creureu, per en una

ocasi vaig veurecom un frare li feia caritat a un pobre.El que no vaig caure a mirar, va ser sialg ho filmava

A voltes, el somni es un malson. Larealitat ho es sempre.

Desprs de comentar i lamentar ungenocidi, es possible dormir.Amb un bon mal d'orella no hi ha quidormi.

Arribar a esser el mes ric del cementirino es quelcom que em preocupi.El que si em doldria, seria ser un desmorts de gana que fan cua per entrar-hi

Lluc Sal i Ferrer

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i didctica, decaire erudit o popular.Laparmia popular es feia present en la

poesia i la prosa com arecurs estilstic grfic i viu: hi sobresurten

F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrerhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/790-llucsal%C3%B3iferrer

7/29/2019 54 -juny- 2011

29/37

29

A l'aguait del nostrepatrimoni

Escrit per Consell de Redacci

Zona de passeig convertida en terrassa

de bar-restaurant que barra lespai alsvianants

(fotografia i comentari dun lectordEmporion)

La cuina de la Catrina

Escrit per Caterina Bosch

ESPINACS AMB PANSES I PINYONS

Ingredients per a 4 persones:

1,5 kg d espinacs 1 ceba grossa 50 g panses de Corint 50 g pinyons 100 g cigrons 4 ous Oli Sal Farina

Preparaci:En una cassola amb una mica doliafogueu els espinacs acabats de rentar.Deixeu que es beguin tota laigua.En una altra cassola afogueu la ceba,tallada a la juliana; afegiu-hi els pinyons i

les panses, prviament remullades iseguidament hi afegiu els espinacs ideixeu que sacabin de beure totalaigua. Afegiu-hi els ous bullits.Es pot espesseir la salsa amb una micade farina diluda. Shi poden afegir unsquants cigrons bullits.

ANXOVES SALADES

Ingredients:

Anxoves Sal granada Pebre

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/219-consellderedacci%C3%B3http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/228-caterinaboschhttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/219-consellderedacci%C3%B3

7/29/2019 54 -juny- 2011

30/37

30

Preparaci:Sense que hi toqui laigua dola, traieu-liel cap i la tripa. Poseu-les senceres enpots, tot fent una capa danxoves i unacapa de sal amb una miqueta de pebre,

fins que siguin plens. Cal deixar-lesreposar dos o tres mesos abans deconsumir-les.Quan s ms bona lanxova s durant elsmesos de juny, juliol.

Poemes d'arreu del mnEscrit per Susanna Bautista

PRESENTACI

"Tota llengua es un temple en el qual hiha tancada, com un reliquiari, lnima dequi parla." (Oliver Wendell Holmes,escriptor)

"Empra el llenguatge que vulguis i maipodrs expressar sin all queets."(Ralph W. Emerson, poeta, filsof iassagista)

Una vegada mes, oficina de Catal deTorroella de Montgr (Consorci per a laNormalitzaci6 Lingstica) i l'EscolaMunicipal d'Adults, amb la collaboraci

de Can Quintana - Museu de laMediterrnia i la Biblioteca MunicipalPere Blasi, organitzen aquesta lectura depoemes d'arreu del mon, enguany sotael lema. "La meva llengua .

Sense oblidar-nos que la nostra llenguavehicular, tant en les relacions socialscom professionals, ha de ser el catal, iamb la idea de fomentar elmultilingisme i la diversitat Iingstica,volem retre un homenatge a totes lesllenges que es parlen al mon.Hem de ser conscients que algunesd'aquestes llenges es veuen cada cop

mes amenaades per la mundialitzaci,fins a I'extrem que ms de la meitat deles llenges parlades en tot el planeta estroben en perill de desaparixer en elfutur. Actualment, el seu ritme d'extincis rpid: cada quinze dies unad'aquestes deixa de parlar-se, amb elconsegent empobriment cultural, amb

la prdua de tradicions, records imaneres d'entendre el mon.Per aix,aquesta lectura de poemes d'arreu delmon s un acte que s'organitza, aquestany, en favor de la promoci i laprotecci de les llenges i perqu ensadonem, entre tots, que totes son igualde valuoses.

Per acabar, gracies al suport del'Ajuntament de Torroella de Montgr, lalectura de poemes d'aquest any escompletar amb lespectacle anomenatTinta, de la companyia gironina LaCorcoles. Aquesta jove companyia dedansa-circ apropar la disciplina delfunambulisme a l'espectador i fusionarlespai amb la poesia.

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautistahttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/237-susannabautista

7/29/2019 54 -juny- 2011

31/37

31

Esperem que us agradi.

Oficina de Catal de Torroella deMontgrConsorci per a la Normalitzaci

LingsticaTorroella de Montgr, 14 d'abril de 2011

Unsere Stammbaum

Musik und text: H. Knipp I Black Fss

Ich war ne stolze Rmer,kom met Caesar's Legion,

un ich ben ne Franzus,kom mem Napoleon.

Ich ben Buur, Schreiner, Fescher,Bettler un Edelmann,

Sanger un Gaukler, su fing alles aan.

Refrain:Su simmer all he hinjekumme,

mir sprechen hck all dieselve Sproch.Mlr han dodurch su viII jewonne.

Mir sin wie mer sin, mir Jecke am Rhing.Dat es jet, wo mer stolz drop sin.

Ich ben us Palermo, braat Spaghettisfr uch met

Un ich wor ne Pimock,hck laach ich mel ch met.

Ich ben Grieche, Trke, Jude,Moslem un Buddhist,

mir all, mir sin nur Minsche,vr'm Herjott simmer glich

Refrain: Su simmer all...De janze WeH, su sht et us,

es bei uns he zo Besk.Minsche us aile Lander

triff m'r he aan jeder Eck.M'r gluv, m'r es en Ankara,

Tokio oder Madrid,doch se schwade all wie mir

un ske he ihr Glck.

Refrain:Su simmer all he hinjekumme,

mir sprechen hck all dieselve Sproch.Mlr han dodurch su viII jewonne.

Mir sin wie mer sin, mir Jecke am Rhing.Dat es jet, wo mer stolz drop sin.

Re: (en alemany)

So sind wir alle hier hingekommen,wir sprenchen heute alle die gleichesprache.

Wir haben dadurch so viel gewonnen.Wir sind wie wir sind, wir narren am

rhein.Das ist etwas wo wir stolz drauf sind.

Blck Fss 2000

7/29/2019 54 -juny- 2011

32/37

32

EI nostre arbre genealgic

Can interpretada en el dialecte de laciutat de Colnia (Alemanya), sobre el

seus

orgens i la seva gent.Musica i text: H. Knipp I Black Fss ("Els

peus despullats")

He sigut un rom orgulls, venia amb leslegions de Csar,

i jo soc un francs, venia amb Napole.Jo

sc pags, fuster, galant, captaire onoble,

cantant i buf, aix ha comenat tot.

Re:Aix hem arribat tots aqu,

ara parlem tots la mateixa llengua.D'aix hem guanyat tant.

Som com som, nosaltres bojos del Rin.

I s del qual estern tan orgullosos.

Jo sc de Palerm, us preparo unsespaguetis tamb per a vosaltres.

I jo era un refugiat de lest, avui em rictamb junt amb vosaltres.

Jo sc grec, turc, jueu, musulm ibudista,

tots nosaltres som noms gent, davantdusom iguals.

Re:Aix hem arribat tots aqu,

ara parlem tots la mateixa llengua.D'aix hem guanyat tant.

Som com som, nosaltres bojos del Rin.I s del qual estern tan orgullosos.

Sembla que tot ei mns aqu de visita.

Es troba gent de lots els pasos pelcarrer.

Ens podrem sentir igual que a Ankara,Tquio o Madrid,

per realment parlen com nosaltresi busquen aqu la seva felicitat.

Re:Aix hem arribat tots aqu,

ara parlem tots la mateixa llengua.

Cinema i espectacles

Escrit per Jordi Bellapart

http://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellaparthttp://localhost/emporion11.1/index.php/inici/itemlist/user/217-jordibellapart

7/29/2019 54 -juny- 2011

33/37

33

Pellicula del mes: THE COMPANY MAN

7/29/2019 54 -juny- 2011

34/37

34

Espai de participaci

El Consell de Redacci dEmporion harebut el mes de maig aquest escrit:

ELS CAMINS RURALS I ELS DESAIGES

Hola consellers:

S que hi ha alguna cosa permillorar, ELS CAMINS RURALS I ELSDESAIGES de la plana de Torroella aL'Estartit, unes infraestructurestercermundistes que no lliguen ambl'entorn que vivim; molt malmeses icastigades pels aiguats del Montgri.Fins ara no han comptat mai amb el visti plau del Consistori i molt menys del'alcalde, per al seu arranjament.Espero que ho fareu constar, si hoconsidereu interessant.

Mercs.

Miquel.

------------------------------------------------------

RESPOSTA del CONSELL DE REDACCI

Amic Miquel,

Hem fet arribar la teva reclamaci alAjuntament i en publiquem acontinuaci la resposta.Per la nostra part, hem demanatlopini dun expert en temes de

territori del Baix Ter, lAlbert Llauss, itamb el publiquem a continuaci.Molt agrats per comptar ambnosaltres, i esperem que sigui unestmul per a tots els nostres lectorsinteressats per la millora del patrimonimaterial i cultural del Baix Ter.

-----------------------------------------------------

RESPOSTA de lAJUNTAMENT DETORROELLA

Aquest Ajuntament ha tingut sempremolt clar que el territori municipal s elnostre principal actiu econmic. Lamirada a la plana agrcola, a la forest

pblica del Montgr i als espais naturalsha estat sempre present.Mesures per millorar levacuaci de lesaiges de pluja a la plana(desembocadura de Ter Vell, Torrent delAyats, neteja i manteniment detorrents). Manteniment de recs itorrents 2010 i 2011: 68.000 euros. Sifem funcionar correctament la xarxa derecs histrics existents i en fem unmanteniment correcte, levacuaci deles aiges millora substancialment. s elque cal fer abans de plantejar projectesdesmesurats, costosos i agressius perlentorn.

En referncia al rec vell , sha de

considerar com el que s, s a dir, que

7/29/2019 54 -juny- 2011

35/37

35

es tracta de la sortida del principaldrenatge de la plana i que, per tant, hade funcionar en tot el seu recorregut (entots els aspectes, com a drenatge i com aconnector ecolgic i paisatgstic). La

sortida a la platja del Ter Vell ha destargarantida. Es tracta de garantir quelltim tram, a ms dinundar espaisnaturals tingui cabal circulant fins al mar.Ara mateix estem treballant per ferfuncionar correctament les comportesdel mol de dalt (Can Mercader) per talde poder regular el cabal circulant delsistema rec de mol-rec vell.

Millora i manteniment dels accessos iserveis als masos. Arranjament decamins 2010 i 2011: 56.000 euros imanteniments diversos de la Brigada.Estan perfectes? Son camins i com a talshi apareixen clots. Hi ha camins querequereixen datenci especial? Potser

si, per atenci: millors camins, msvehicles de motor a la plana. A lhivernno hi ha problema per a lestiu hi haurmolta circulaci. Quina plana es vol,lagrcola de camins amb clots o la devariants i circulaci a altes velocitats alestiu? nosaltres, a triar, la primera.Aquests propers anys haurem dacabarlinventari de camins pblics en la seva

darrera fase.

Control de la velocitat als camins rurals.Shan collocat senyals de prohibit anar ams de 30 a molts camins de la plana, ies van fer bamps als principals camins.Caldria augmentar la vigilncia per talque aix es compleixi.

------------------------------------------------------

RESPOSTA DALBERT LLAUSS

L'espai de participaci de l'Emporion

registrava el mes passat una consultarelacionada amb l'estat dels camins i elsdrenatges al Baix Ter. A l'escrit s'hidenunciava l'estat tercermundistad'aquests elements i la inacci del'ajuntament a l'hora d'arranjar-los.Tenint en compte que sovint tractoqestions de caire territorial, el Consellde Redacci de la revista m'ha demanatl'opini sobre aquesta problemtica.

Al voltant de l'estat dels camins no emsembla que calgui donar-hi gaires voltes.La xarxa de camins del Baix Ter senormement ramificada per tal de poderarribar a totes i cadascuna de lesparcelles que hi ha, per petites que

siguin. Aquesta xarxa, doncs, suporta unvolum de trnsit notable que,lgicament, desgasta els camins iprovoca l'aparici de sots. No esticd'acord en definir el seu estat general detercermundista, per s cert que tot justse n'arregla un, ja n'hi ha dos ms quedemanen una repassada. A no ser quese'n racionalitzi l'accs (cosa que emsembla inviable), noms la inversi enmanteniment pot ajudar a garantir elbon estat dels camins. El que scomplicat s definir quin s aquest bonestat i a quin preu ens podem permetred'assolir-lo. Tothom comprn que caldestinar-hi els limitats recursos quetenim amb molta cura, de manera que

s impossible aspirar a tenir sempre tots

7/29/2019 54 -juny- 2011

36/37

36

els camins en perfectes condicions.Potser la soluci passa per qu elspropietaris de la zona i lesadministracions mirin d'acordar unprograma o calendari amb les actuacions

ms urgents i necessries. Sempre tenintpresent que no es pot aspirar a tenir unsaccessos perfectes, qui millor que elsusuaris dels camins per indicar on fa msfalta actuar?

L'altra qesti s la dels drenatges, moltms complexa. Primerament snecessari comprendre que el Baix Ter,per la seva prpia naturalesa de planadeltaica, s una zona inundable. sinevitable, i fins i tot desitjable, que detant en tant un temporal de llevantcarregui d'aigua el Ter i el Dar des deles seves capaleres, que les rieres de laplana baixin plenes o desbordin, i que lamar crescuda i revoltada impedeixi la

rpida sortida de tota aquesta aigua almar, acumulant-la a la plana. Noms calfixar-se en els masos centenaris de laplana per veure que aix sempre haestat aix: el que no est lleugeramentelevat, disposa de motes de defensa queimpedeixen que en perodes d'inundacil'aigua causi mal.

La missi dels canals de drenatge no saltra que mirar de reconduir tota l'aiguaacumulada, mica en mica, cap al mar.Histricament, el Baix Ter tenia unacomplexa xarxa de drenatges, des delspetits recs que envoltaven cada petitaparcella fins als grans canals de regadiuque, a ms de portar l'aigua de regar a

l'estiu, servien per recollir les aiges dels

petits drens, dels torrents que baixen delMontgr i de l'aqfer ms superficial,per anar-les portant cap al mar. Aquestacomplexa xarxa sempre estava benarreglada, malgrat l'esfor que suposava

a cada propietari o arrendatari de fer elmanteniment, sovint manual.

En els darrers anys els canvis en aquestmodel han estat enormes. En primerlloc, la progressiva mecanitzaci delcamp ha provocat que antiguesparcelles petites, separades per recs dedrenatge, hagin estat fusionades percrear camps ms grans i fcils detreballar, en detriment de la capacitatd'expulsar l'aigua de la seva superfcie.En segon lloc, hem vist com el pags i lescomunitats de regants anaven deleganta l'administraci la responsabilitat de ferel manteniment de recs, branques itorrents. No qestiono que no hagi de

ser aix, per sembla clar quel'administraci mai actuar amb lamateixa cura i atenci que actuava elpags que depenia directament de laterra. En tercer lloc, s'han soterrat recshistrics del marge esquerre del Ter.Aix ha evitat prdues d'aigua a l'estiu,per tamb ha impedit que el recsegueixi fent una normal funci de

drenatge de l'aigua plujana i subterrnia.Des del soterrament dels recs s'haobservat que cal una precipitaci menorper tal de produir-se inundacions. Enquart lloc, l'incendi de bona part delMasss del Montgr l'any 2004 ha fet quedes de llavors l'aigua se n'escoli msrpidament, omplint torrents i recs ambmolta ms aigua i sediments. Noms la

7/29/2019 54 -juny- 2011

37/37

progressiva revegetaci del Masssajudar a minimitzar aquest efecte. Encinqu lloc, cal apuntar a una creixenturbanitzaci del territori que, a travs dela construcci de cases, naus i asfaltat de

carrers impedeix que l'aigua s'infiltri a laterra i, en canvi, passi directament aaugmentar el volum de l'escorrentia capa rius com el Ter, podent causar nousproblemes all on antigament no n'hihavia. En sis i darrer lloc, tamb s justremarcar que hi ha hagut iniciatives comla construcci dels embassaments delTer i dinmiques naturals com la

reforestaci de moltes zones decapalera que han contribut a fer lesinundacions menys freqents i sovintmenys intenses.

En conjunt, es pot dir que avui dia el BaixTer experimenta moltes menysinundacions i amb menys danys que no

havia passat histricament, abans delsembassaments. Tamb s cert, per, quealguns canvis experimentats en elsdarrers anys han fet viure un repunt enl'impacte de les plogudes i temporals.

En definitiva, resulta clar que atribuir elproblema de les inundacions a un malestat dels drenatges i culpar-ne les

administracions s molt simplista i certnoms en part. Fer front a lesdinmiques que han causat unempitjorament dels efectes de lesinundacions no resultar senzill, ni sesolucionar abocant grans quantitats dediners a tenir els recs nets. Molt emtemo que, amb tot el que ja s'ha fet a

i ll d' li i i d d t

soterrament de recs i impermeabilitzacide pendents per urbanitzaci, l'nica viapossible s la de l'adaptaci. s a dir,assumir que entre tots hem causat qued'ara endavant tinguem ms aigua

durant ms temps als camps. A partird'aqu ser necessari pensar maneresd'aconseguir que aix faci el menor malpossible: tornant a fer un bonmanteniment dels drenatges de cadasco fins i tot recuperant-los, mirant deplantar varietats que es puguin collir unamica abans no arribin les pluges detardor, vetllant per una rpida

reforestaci del Masss del Montgr pertal que ajudi a retenir aigua o, perquno, recuperant antics estanys (eld'Ullastret, els de Pals, Palau-Sator, etc)per tal que l'aigua s'acumuli all i no facitant mal a la resta de camps.