Dijous, 5 de novembre de 2015nm. 2.912

www.diarimes.com

TARRAGONA

La directiva destituda de La Sang vol anullar la nova juntaReclama documents a lArquebisbe per fer-ho judicialment. P3

REUS

La Biblioteca Pere Anguera obrir el 18 de novembre a mig gasDe dilluns a dijous obrir a la tarda i, els divendres, durant el mat. P7

Les escoles i instituts pblics tenen un ordinador per cada quatre alumnesTARRAGONA Gaudeixen de connexi a Internet, pissarres interactives i ms del 79% del professorat utilitza les noves eines en la docncia. P2

CATALUNYA

Cs, PSC i PPC demanen al Constitucional que no admeti la resoluciEl TC podria decantar-se per no suspendre el debat. P12

ESPORTS

La Copa del Rei dHoquei Patins 2016 se celebrar a ReusEs disputar del 25 al 28 de febrer al Pavell Olmpic. P16

TARRAGONAMatas Alonso (Cs) va facturar per ocupar el crrec de secretari general. P4

Un fons dinversi angls opta a comprar el port esportiu. P5

REUSLa ruta gastronmica Ganxet Pintxo es posa en marxa. P7

CAMP DE TARRAGONABenedicto continua presidint la comissi de Transparncia a Calafell tot i ser no adscrit. P10

Mont-roig vol que la urbanitzaci Solemio es declari zona catastrfica. P11

ESPORTSTejera jugar contra lOsca, tot i estar fora dels entrenaments per una gastroenteritis. P14

Posse i Rotchen, sancionats amb un partit per les expulsions. P15

AVUI

Joana Biarns, una entre tots obre el Festival de Cinema MemorimageREUS El film sobre la primera fotoperiodista espanyola va inaugurar un certamen internacional que, enguany, celebra el seu des aniversari. P8

El reconegut festival que posa en valor les imatges darxiu va celebrar la seva primera dcada amb un pasts daniversari.

OLVIA MOLET

2 diarims 05/11/2015 TARRAGONA

RedacciLa junta de portaveus per abor-dar el cas Inipro es dur a terme aquest divendres a les onze del mat. Aquesta arriba un mes desprs que la Gurdia Civil du-gus a terme diversos registres a dependncies municipals com

lInstitut Municipal de Serveis Socials i el mateix palau muni-cipal. Cal recordar que Balles-teros va anunciar la voluntat de convocar una junta de por-taveus el passat divendres, en ple extraordinari. Aix, desprs de rebre diverses crtiques dels

partits de loposici, Ballesteros va insistir en qu no t cap pro-blema en donar les explicacions que calgui tot i que no disposen de massa informaci, donat que segueix el secret de sumari.Va assegurar que volien en-

darrerir aquesta convocatria fins que saixequs el secret de sumari, per la pressi dels par-tits lhaurien obligat a actuar en conseqncia. Des de lanunci de la convocatria, Ballesteros va subratllar que les possibles irregularitats relacionades amb la contractaci dInipro per part de lInstitut Municipal de Ser-veis Socials es limitarien a una mala praxi administrativa.

La junta de portaveus per abordar el cas Inipro ser dem al mat

POLTICA

Arriba un mes desprs dels escorcolls policials

Mariona ForcatEls ordinadors i internet sn ei-nes que shan convertit en gaire-b imprescindibles en la vida di-ria. I les escoles i instituts, com a espais daprenentatge, tamb estan en el repte daprofitar els seus avantatges. En lmbit edu-catiu, sen diu aprofitar els recur-sos TIC-TAC, que no deixa de ser laplicaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a eines de laprenentatge i del coneixement. En el cas del Camp de Tarragona, les escoles i insti-tuts tenen un ordinador entre quatre i cinc alumnes rtio de 4,5. Una dada que es desprn de lEstadstica de la Societat de la Informaci en els Centres Educatius, relativa al curs 2014-15. Linforme tamb revela que la majoria dels ordinadors que tenen sn de sobretaula i que els usos que sen fan sn bsicament docents. Tamb es constata que gaireb tots els centres educa-tius tenen pissarres interactives i connexi a internet, que, en la majoria dels casos, s amb fibra ptica.En relaci a les rtios dordina-

dors per alumnes, la xifra dentre quatre i cinc alumnes per ordina-dor fa referncia al global de tots els centres deducaci primria i secundria. Per les xifres re-velen que s al sector pblic on hi ha una major implantaci daquestes tecnologies, amb una rtio dentre 3 i 4 estudiants per ordinador. En canvi, als centres privats, hi ha un ordinador per cada sis alumnes. Amb una pro-visi de tecnologies com lactual, el repte s de saber aprofitar els recursos que ofereix.La coordinadora de lESO de

lInstitut Mart Franqus, Mont-se Pallej, i coincidint amb molts

professors de secundria, asse-gura que lordinador daula no funciona. Lalumne de secun-dria, per les caracterstiques de la seva edat, es dispersa molt tenint un ordinador al davant i ms si t connexi a internet, afirma Pallej, que afegeix que en aquesta edat tampoc es bo que llegeixin des de les pantalles i acabavem imprimint molt.Pallej es refereix a limpuls

dels ordinadors a laula que va fer el goven del Tripartit, que va finanar la meitat del que costa-va un ordinador porttil per cada alumne. Per aquesta iniciativa es va truncar de cop el 2011 amb el nou govern de CiU. Pallej ex-plica que aquella iniciativa els va servir per dotar-se de pissarres digitals que s que utilitzem molt i que ens ha servit per intro-duir el moodle com a comple-ment del llibre de text en paper.Tot i no tenir ordinadors per

tots els alumnes a laula, molts

professors afirmen tenir en con-sideraci la gran potencialitat dels recursos TIC-TAC. De fet, les hores per treballar amb els ordinadors estan contemplades a molts centres.Lenquesa tamb descriu que

el percentatge de professors que utilitzen les TIC continua la seva tendncia a lala. Aix, ja ms del 79% les da servir com a eina docent i ms del 89,3% les empra per a tasques prpies. Pel que respecta al coneixement que els docents tenen de les TIC, continua la millora tendencial. El percentatge dels que declaren te-nir-ne un nivell nul s molt baix: un 2,4%. El gruix del professorat se situa en un estadi intermedi, mentre que els que diuen que te-nen un coneixement superior s de poc ms dun 11,6%.En relaci al tipus dordinador,

lestrella continua sent el de so-bretaula, en un 64,5% dels casos. La resta correspon bsicament

als porttils. Les tauletes tenen una petita presncia que creix a a poc a poc, sobretot al sector pri-vat. I s que, des de la proliferaci de les tauletes sn molts els do-cents que en defensen les virtuts.En el cas de lEscola de Camp-

clar els ha servit per potenciar lexpressi oral en un centre con-siderat de mxima complexitat, i que t alumnes dorgens molt diversos. Un dels coordinadors del projecte i tamb professor dinformtica, Jose Daz, expli-ca que lexperincia s molt motivadora de cara els alumnes perqu la tauleta permet moltes possibilitats diferents i enriqui-dores. Daz explica que, per exemple, a partir duna aplicaci, els alumnes es graven i desprs es poden escoltar amb activitats interactives.Aquest projecte, que va gua-

nyar una ajuda de la URV, es va iniciar lany passat amb alumnes de 5 de primria i sha continuat

enguany amb els mateixos estu-diants, a 6. A ms, lexperincia tamb els ha servit per comen-

ar a implantar tallers ds de les tauletes a cursos inicials i de cicle mitj.

s de les noves tecnologies a les aules

Concepte Sector Pblic

Sector privat

Pblici privat

Rtio alumnes/ordinador 3,8 6,3 4,5

Tipus ordinadors

De sobretaula 66,5% 61,9% 65,4%

Porttils 32,2% 28,7% 31,3%

Tauletes 1,2% 9,4% 3,3%

Usos

Administratius 5,9% 6,5% 6%

Professorat 14% 13,8% 14%

Docents 73,4% 75,4% 73,9%

Altres 6,7% 43% 6,1%

Perifrics

Pissarra interactiva 89% 97,3% 91,2%

Can o pantalla de plasma 95,2% 100% 96,5%

Routers wi-fi 74,3% 94,6% 79,5%

Armaris de crrega 50,5% 40,5% 47,9%

Connexi a internet

ADSL 31,4% 64,9% 40%

Ethernet 2,9% - 2,1%

XDSI 1% - 0,7%

TV-Cable - 2,7% 0,7%

Fibra ptica 79% 40,5% 69,2%

Altres 6,7% 8,1% 7%

EDUCACI

Les escoles i instituts de Tarragona tenen un ordinador per cada 4 alumnesTots els centres tenen connexi a internet, les pissarres interactives sutilitzen en moltes aules i la majoria de professors tenen coneixement de les TIC

CEDIDA

LEscola de Campclar utilitza les tauletes per millora lexpressi oral entre els alumnes.

RedacciUn negoci molt prxim pot te-nir la soluci a molts dels pro-blemes que se li plantegen a lempresari, per sovint hi ha desconeixena per falta despais comuns. Amb aquesta intenci, les installacions de CEPTA tor-

nen a acollir, el prxim diven-dres 6 de novembre, una nova edici de les jornades Presen-taci dEmpreses, unes trobades empresarials que la confedera-ci organitzar de manera pe-ridica i que, en aquesta ocasi, arriben en forma desmorzar

empresarial, per fomentar la creaci de nous contactes en-tre les empreses participants i lestabliment de noves lnies de negoci. En aquesta trobada, hi haur

dues empreses que presenta-ran oficialment el seu model de negoci a la resta dassistents, en una trobada que es dur a terme a les installacions de CEPTA a dos quarts de nou. Les empreses que prendran la paraula estan centrades en camps tan actu-als i diversos com el mn de les telecomunicacions i solucions informtiques (Citra) i lexpan-si empresarial internacional i lobertura de nous mercats.

La CEPTA acollir unes noves jornades de presentaci dempreses

NEGOCIS

Arriben en forma desmorzar empresarial

305/11/2015 diarims TARRAGONA

Ricard, bufem amb tu les 40 espelmes. Testimem amic. Ets nic!

Hoy la mejor y ms guapa mam del mundo hace aos, Felicidades mam!, te quere-mos. Luca y Daniel

FELICITACIONSEnvia el text i la foto de qui vulguis felicitar a publicitat@mestarragona.com

Anna FortunyLa Junta cessada de la Reial i Venerable Congregaci de la Purssima Sang de Nostre Se-nyor Jesucrist est decidida a no aturar les accions i arribar fins al final per demanar la nullitat de la nova Junta constituda en els darrers mesos. Reclamen que si-guin els congregants qui escullin la nova directiva i recorden que la destituci unilateral, a mans de lArquebisbat, no pot quedar impune. Ahir, part de la Junta destituda va presentar-se al Pa-lau de lArquebisbat per registrar una petici dirigida a lArquebis-be Jaume Pujol. En aquesta, van demanar-li diversos documents necessaris per poder presentar una demanda judicial contra el procs de constituci de la nova directiva. El fins ara majoral major, Joan

lvarez, va destacar que neces-sitem el testimoni de lacta sig-nada del passat 3 de setembre i de lenregistrament audiovisual que es va fer. Al seu costat lex-sots secretari, Carles Riba, afegia que demanem que sens indiqui

el sistema emprat en la Junta ex-traordinria. Cal recordar que la polmica va sorgir desprs que lArquebisbat destitus la Junta Directiva de la congregaci dho-mes i anuncis el cessament del

sotsprefecte Josep Maria For-tuny. Segons lantiga directiva, aquesta decisi va arribar de manera radical i desprs que ells demanessin legalment, lentrada de dones a la congre-

gaci masculina. Volem que siguin els congregants els que es-cullin qui ser la nova congrega-ci i no que shagi aplicat el Dret Cannic per davant de tot i sense tenir en compte els estatuts de la

congregaci, afegia lvarez. Des de lantiga Junta estan disposats a iniciar diligncies judicials en el cas que lArquebisbat no els concedeixi la seva petici. Daltra banda, cal destacar

que, fa aproximadament un mes, es coneix la nova Junta formada per Josep Ignasi Boada, com a sotsprefecte; el prior Antoni P-rez de Mendiguren; Hugo Vives com a Majoral Primer; Rafael Pintado, Majoral Segon; Octavi Potau, Majoral Tercer; Daniel Pallej com a secretari; Josep Ciurana, sotssecretari; els vocals eclesistics seran Joaquim For-tuny i Pere llagostera, Francesc Pintado, vocal primer, Francesc Mart s el vocal segon; Jordi P-rez, vocal tercer; i Manuel Allu i Carlos Prez de Mendiguren com a vocals quart i cinqu, respecti-vament.

El suport de 150 personesEl fins ara secretari, Joan Josep Barriach, va detallar que la set-mana vinent presentarem les ms de 150 signatures que hem pogut recollir i que ens donen suport. A ms, un dels vocals cessats, Carles Mic, va lamentar que les dones de la meva famlia volen una congregaci mixta en tots els sentits i veuen com la si-tuaci continuar sense canviar si no fem res al respecte. Una vegada es presenti la demanda tot aquell interessat podr adhe-rir-shi a ttol propi.

RELIGI

La Directiva destituda de la Sang demana documentaci a lArquebisbeReclamen lacta de la Junta del 3 de setembre per exigir la nullitat de la nova constituci judicialment

CRISTINA AGUILAR

Membres de la Junta cessada, ahir al mat, al moment de registrar la petici a lArquebisbat.

Josep Snchez Cervell parla de Tarragona i Lorca avui al Campus Catalunya

LAula Magna del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili acollir, avui a les quatre de la tarda, la con-ferncia La Tarragona de 1935 que Lorca va conixer, a crrec de Josep Snchez Cervell. Es tracta dun dels mltiples ac-tes organitzats en la comme-moraci del 80 aniversari de les dues visites que el poeta Fe-derico Garca Lorca va fer a la ciutat de Tarragona lany 1935, mesos abans del seu afusella-ment. La primera va ser du-rant les festes de Santa Tecla, amb Salvador Dal, i la segona, acompanyant lactriu Margari-da Xirgu, en una representaci teatral. Tamb es podr gaudir ponncies com la de Lorca en Tarragona/Tarragona en Lor-ca, a crrec de Maribel Calle, a les cinc de la tarda. El con-grs sallargar fins dissabte amb taules rodones i, fins i tot, amb una marat potica i una performance al Port de Tarra-gona. A ms, la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense dur a terme una Ruta Lorca-da, dissabte a dos quarts don-ze del mat, en un passeig pels monuments de la ciutat que el poeta va visitar.

4 diarims 05/11/2015 TARRAGONA

diarimes.com

Mariona ForcatEl diputat per Tarragona al Parla-ment de Ciutadans (Cs), Matas Alonso, es va cobrar la feina de ser secretari general lany 2012. Aix consta en linforme de la Sindicatura de Comptes sobre les despeses de personal durant lexercici 2012 dels partits pol-tics amb representaci al Parla-ment de Catalunya. Tal com es detalla a linforme, la facturaci s de gener a setembre i no va ser fins al novembre del mateix any que va entrar com a diputat al Parlament. Segons Alonso, tot est dins de la legalitat. Dins linforme noms es detalla que aquest membre del partit va co-brar com a secretari general i va ser el digital Infolibre qui va confirmar primer que es tractava dAlonso.

Quan em van nomenar se-cretari general, jo volia continuar amb la meva carrera professional i, enlloc dagafar un crrec amb sou, vaig facturar alguns serveis al partit, va explicar ahir Alon-so. Van ser moltes hores de dedicaci per tal dimpulsar el

partit i aix ho vam acordar. No hi ha ms, va assegurar Alonso per desmentir que va ser autor de re-bre sobresous. De fet, Alonso va recordar ahir que, tal com fi-gura a linforme de la Sindicatu-ra, en aquell moment no estava cobrant per cap crrec pblic. Era secretari general del partit i prou i va ser tan senzill com fac-turar uns serveis que havia pres-tat, va sentenciar.

Segons linforme, les factu-

res detectades ascendeixen a 22.624,86 euros en concepte de secretaria general. Tot i el ferro que en va voler treure Alonso, s cert que la Sindicatura ho desta-ca com una incidncia. Segons el diputat, aquesta despesa estava contemplada als pressupostos. A ms, tot i que en linforme sesmenta que ella era adminis-trador nic duna societat amb la qual facturava aquests serveis, Alonso va explicar ahir que ho feia com autnom i mai en cap nom dempresa.

Alonso va insistir que no hi ha res destrany ni fora de la le-galitat en el que surt a linforme i va aprofitar per carregar con-

tra el Partit Popular. Ells ni tan sols han presentat els comptes a la Sindicatura. Nosaltres, pre-sentant-los, demostrem que no tenim res a amagar. Tal com apunta Alonso, el mateix infor-me de la Sindicatura de Comptes detalla que no sha obtingut del Partit Popular la documentaci necessria i suficient per poder fiscalitzar les seves despeses de personal, fet que ha estat quali-ficat com una limitaci a labast del treball de fiscalitzaci. Alonso va insistir en aquest fet i va destacar que, si haguessin hagut irregularitats, no haurien facilitat tant la feina a la Sin-dicatura. De fet, tal com va anun-ciar el mateix partit loctubre de 2013, va ser el mateix Alonso qui va facilitar tota la informaci a la Sindicatura de Comptes.

En linforme, tamb se li atri-bueixen pagaments en concepte dassessoria i consultoria a una altra societat, que correspon al vicesecretari general i cap de ga-binet, Jos Manuel Villegas, que tamb va acabar sent parlamen-tari el novembre.

PARTITS

Matas Alonso es va cobrar la feina de secretari general de Cs el 2012La Sindicatura de Comptes detecta factures daquest partit a favor dell dabans de ser diputat

CRISTINA AGUILAR

El diputat, Matas Alonso.

Alonso afirma que tot s legal i que en aquell moment no tenia crrec pblic amb sou

El diputat destaca que el PP ni tan sols va presentar els comptes a la Sindicatura

RedacciUn examen sorpresa a tots els assistents. Aix va comenar ahir a la Cambra de Tarragona la jornada Obrint mercats dedi-cada a Flandes. Una arrencada ben inusual que va agafar per sorpresa als ms de 70 inscrits que, de forma disciplinada, es van posar a contestar les deu preguntes del Test de coneixe-ment sobre Flandes.

Lexamen va ser el fil argu-mental de la intervenci del

ponent, Dirk Verlee, conseller Econmic i Comercial de la De-legaci de Flandes a lAmbaixa-da de Blgica a Espanya. Verlee, amb un discurs am, va acon-seguir que, en acabar la sessi, els assistents tinguessin ms coneixements sobre Flandes i, el que es ms important, ganes de fer-hi negoci. Verlee va inici-ar-se com agregat comercial per al Govern belga a Algria lany 1992. Desprs va ser Conseller Comercial i Econmic. El ponent Dirk Verlee i Sergi Vives de la Cambra de Tarragona.

CEDIDA

Flandes examina als tarragonins per sorpresa

ECONOMIA

Els exalumnes del Collegi Jaume I volen tornar a retrobar-se

Una comissi dexalumnes de Collegi Jaume I de Tarragona fan una crida perqu tots els que van estudiar a aquesta escola es puguin retrobar i passar una vetllada junts. Els qui estiguin interessats han de trucar al telfon 656182655 i preguntar per Jos Lus Te-jada. Segons explica Tejada, organitzador de la trobada, els exalumnes seran protagonis-tes de records inoblidables, igual com edicions passades.

505/11/2015 diarims TARRAGONA

RedacciLalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, veu amb bons ulls laliana entre Reus, Tarra-gona, Vilafranca i la Generalitat per defensar la connexi ferro-viria de lAVE amb la lnia de tren convencional en lmbit de la Granada-Vilafranca. Estem dacord amb lAs-

sociaci per a la Promoci del Transport Pblic al Camp de Tarragona que es tracta duna oportunitat, va manifestar. Ara b, Ballesteros va voler su-bratllar que aquesta mesura ha de ser provisional. Daquesta manera, va titllar

de vergonyosa la situaci que viu Tarragona en matria din-fraestructures ferroviries i les connexions a lAlta Velocitat. No entenc per qu tarda tant. Aquest territori no suportar sempre el pas de mercaderies, estem disposats a permetre-ho de manera provisional i, a can-vi, de prestacions, per aix no ha de ser permanent, va afegir. El Departament de Territori i

Sostenibilitat i els ajuntaments de Tarragona, Reus i Vilafran-ca del Peneds van presentar, aquest dimarts, allegacions conjuntes al Ministeri de Fo-ment per defensar la idonetat de situar la connexi entre lal-ta velocitat i la xarxa ferroviria convencional a lmbit del ter-me municipal de la Granada, a lAlt Peneds. A ms, tamb van demanar que Tarragona i Reus tinguin accs als trens dalta velocitat per tal de guanyar usuaris.Daltra banda, Ballesteros va

admetre que, en un principi, la preferncia era installar linter-canviador a lArbo. Lalcalde dAltafulla, Flix Alonso, va de-clarar a Tarragona Rdio que no podem oblidar tampoc la mitjana distncia amb Rodalies ni el temps que ha passat sense que aquest pas inverts en fer-rocarrils. En aquest sentit va subratllar que no podem per-judicar la nostra ciutadania per solucionar el moviment dels trens de rodalies.

Ballesteros subratlla el carcter provisional de connectar lAVE al Peneds

INFRAESTRUCTURES

Vol eliminar el pas de trens de mercaderies RedacciUn fons dinversi angls es po-dria convertir en el nou propieta-ri del port esportiu de Tarragona. LAutoritat Porturia de Tarrago-na ha confirmat que aquest inte-ressat es troba en ple procs de negociacions amb lrgan local, ats que aquest ns laccionis-ta majoritari. Tal com avanava ahir El Punt Avui, les converses continuen en peu, per hi hauria dos aspectes pendents de deci-dir. Duna banda, falta definir el

preu mnim de venda de les acci-ons i, de laltra, definir si el pro-jecte que proposa aquest grup inversor per reactivar la zona s viable des dun punt de vista econmic i tcnic, a lhora que es busca que sigui beneficiari per la ciutat.Des de lAutoritat Porturia de

Tarragona (APT) detallaven que es tracta duna oferta de com-pra dirigida a tots els accionistes del Nutic SA. Aix, van assegu-rar que la idea del fons dinversi angls s quedar-se el 100% de les accions i engegar un projec-

te complet. A ms, van recordar que lAPT s lens obligat a fixar el preu mnim de venda, mitjan-ant una taxaci feta per una societat homologada. En aquest sentit, lorganisme no pot vendre les accions a un preu inferior al

que estipuli la taxaci. La resta de laccionariat est format pel Reial Club Nutic de Tarragona en el 32% de les accions, lex-president del consell dadminis-traci de Nutic SA, Jess Mar-tn, 26%, Hormipresa 6% i

altres petits accionistes 2%.Cal recordar que laspecte que

presenta el port esportiu ha anat en detriment al llarg dels anys. La majoria dels locals doci i de restauraci es troben tancats, tot i que anys enrere havia estat en una zona doci nocturn fora potent. El recinte compta amb 46 locals modulats en els quals shi van arribar a obrir fins a 56 ne-gocis doci i restauraci. Aquest fet es va donar a finals dels anys noranta, en lpoca daurada del recinte. La situaci actual ha canviat totalment, ja que noms queden set locals en funciona-ment.En parallel, cal destacar que

la concessi dels locals del port esportiu sacaba lany 2014, tot i que si es fa una gran inversi com la que ara es planteja, aquest termini es podria prorrogar en 25 anys ms.

ECONOMIA

Un fons dinversi angls fa una oferta de compra del port esportiuLAutoritat Porturia gaireb ha enllestit les negociacions per encara han de concretar els detalls

La proposta vol aconseguir el 100% de laccionariat i reinventar la zona doci

ACN

Imatge darxiu del port esportiu.

6 diarims 05/11/2015 TARRAGONA

RedacciUna vegada ms, alumnes de les escoles i conservatoris de msica de la Diputaci de Tar-ragona han obtingut guardons en prestigiosos certmens in-ternacionals que, a banda de reconixer els mrits musicals dels premiats, evidencien la qualitat dels ensenyaments re-buts als seus respectius centres. Dos dels premis ms recents han estat atorgats a les tarrago-nines Mar Vaqu, de 21 anys, i Berta Brull, de 22, exalumnes del Conservatori de Tarragona.Mar Vaqu ha guanyat el pri-

mer premi del IV concurs inter-nacional dorgue Josepf Gabler,

a Ochsenhausen (Alemanya). Aquest certamen t lloc a la Landesakademie dOchsen-hausen, antic monestir que acull festivals de tot tipus, en el marc de la International Sum-mer Academy of Music. La seva msica es podr sentir en con-cert a la Catedral de Tarragona el proper 10 de novembre.Pel que fa a Brull, ha obtin-

gut, juntament amb la soprano barcelonina Anna Gom, el pri-mer Premi del concurs interna-cional Elsa Respighi de cambra, a Verona. Totes dues van ser les millors intrprets de can ita-liana, competint amb msics de Rssia, la Xina, Corea i Itlia.

Premis internacionals de msica per a Mar Vaqu i Berta Brull

ARTS

Van formar-se al Conservatori de la Diputaci

CECAS celebra els deu anys de la comunitat teraputica per a dones a Tarragona

La fundaci Centre Catal de Solidaritat (CECAS), va cele-brar ahir una jornada acad-mica sobre el tema Laddicci de la dona: claus per al seu abordatge, a lAula Magna del campus Catalunya de la Uni-versitat Rovira i Virgili (URV). Organitzada conjuntament amb la Ctedra dInclusi Social de la URV, va comptar amb lassistncia dun cente-nar de persones. La jornada va comptar amb diverses ponn-cies sobre la droga i els seus contextos, sobre laddici a les drogues des duna perspectiva de gnere, shi va exposar lex-perincia de la comunitat tera-putica per a dones, existent des de fa una dcada a Tarra-gona, i una taula dexperin-cies va completar el programa de conferncies. Redacci

Els farmacutics es donaran a conixer en una carpa a Verdaguer

La Societat Espanyola de Farmcia Familiar i Comu-nitria (SEFAC) i ratiopharm installaran aquest divendres a la plaa Verdaguer una carpa amb serveis professionals far-macutics oberta a la poblaci. Els farmacutics oferiran ser-veis relacionats amb la mesura de la pressi arterial, salut pul-monar, cribratge de diabetis, valoraci nutricional i ls dels medicaments per difondre les seves activitats.

A.FortunyEls intents per reactivar la venda de patrimoni municipal continu-en sense donar fruits. LAjunta-ment de Tarragona va obrir, el passat setembre, mitjanant un concurs pblic, la subhasta dun solar situat a la Part Baixa de la ciutat. Es tracta duna parcella de 443,67 metres quadrats si-tuada entre els carrers Josep Floresv Garreta nmero 6 i el carrer Jaume I. No obstant aix,

el termini per a la presentaci de pliques sha exhaurit i no hi ha hagut interessats. Per tant, el consistori tarragon ha declarat desert el concurs. En el cas que alguna persona o empresa es mostrs interessada per adqui-rir-lo, lAjuntament iniciaria un procediment negociat.Cal recordar que el pressu-

post base de licitaci sestablia en 1.184.237,50 euros. A ms, des del consistori van detallar que el

solar es podria destinar a la cons-trucci dhabitatges.Daltra banda, cal destacar que

lAjuntament de Tarragona ha intentat, en diverses ocasions,

omplir les seves arques mitjan-ant la venda de patrimoni. Tot i aix, en la majoria de casos, la subhasta va quedar deserta. Sn exemples clars la venda

dels pisos superiors del Teatre Metropol, una finca situada al passeig de les Palmeres i una parcella situada a la zona de Campclar.

URBANISME

El concurs pblic per vendre un solar municipal per 1,2 MEUR queda desertLAjuntament havia reactivat la venda amb el terreny de 443 metres quadrats a la Part Baixa

CRISTINA AGUILAR

El terreny pblic se situa entre els carrers Josep Floresv Garreta i Jaume I.

RedacciEl Fons dEmprenedors de la Fundaci Repsol ha obert la cinquena convocatria per a la presentaci de propostes inno-vadores en lmbit de lenergia i leficincia energtica. En les passades edicions, els projectes procedents de Catalunya han destacat en nombre i en quali-tat. En total, shan rebut fins a

316 propostes en quatre anys, 15 projectes finalistes i un total de 10 projectes i idees incubades, entre les ms d1.800 propostes presentades. Entre els selecci-onats en lltima convocatria, ms de la meitat sn iniciatives catalanes.Desprs de detectar aquests

bons resultats a Catalunya, van organitzar-se dues jornades

informatives perqu els empre-nedors poguessin conixer qu ofereix el Fons dEmprenedors de Fundacin Repsol com a in-cubadora empresarial. La primera jornada la va li-

derar, el passat 28 doctubre, Manuel Bravo, assessor del Fons dEmprenedors, i es va dur a ter-me a la Universitat Politcnica de Catalunya (UPV).

Obren la 5a convocatria del Fons dEmprenedors de Fundaci Repsol

EMPRESA

Els interessats podran presentar-se fins al prxim 15 de novembre

CEDIDA

La Fundaci ha organitzat dues sessions informatives.

RedacciLEspai Jove Kesse viur dem un nou enigma nocturn inspi-rat en La bruixa catalana, un dels estudis i llibres referents de Cels Gomis. Es tracta de la sego-na activitat de la programaci del cicle La ciutat a cau dorella, coorganitzat per la Conselleria de Joventut de lAjuntament de Tarragona, la Biblioteca P-blica, larxiu del Folklore de la URV i lEscola de lletres. Des-prs de convocar ms de 180 joves el passat divendres amb el passatge Misteri aterridor, lEspai Jove Kesse es remet als orgens de la bruixeria catala-na per descobrir les histries i

rondalles de ms ress popular. Mitjanant un joc denginy, tot aquell atrevit i major de 12 anys, podr posar a prova les seves habilitats per superar cadascu-na de les temptacions endimo-niades. Lenigma comenar a les vuit del vespre. Lentrada s gratuta, per es recomana re-servar places a tarragonajove.org. Cal destacar que el recinte

suma ms de 120 enigmes rea-litzats des del 2008. Daquesta manera, des de lorganitzaci consideren que lactivitat ja est consolidada i permet subratllar les installacions amb clares in-tencions educatives i de lleure.

LEspai Jove Kesse viur un enigma nocturn basat en La bruixa catalana

CULTURA

Lactivitat es dur se celebrar dem

705/11/2015 diarimsREUS

S. CasesReus tindr dues inauguracions abans dacabar lany. A la davui de la Fira Centre Comercial sen sumar una altra de caire cultu-ral en dues setmanes. El conse-ller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, i lalcalde de Reus, Carles Pellicer, inauguraran el prxim dimecres 18 de novembre la nova Bibliote-ca Pere Anguera. Opaca i tancada per fora i

amb grans espais sense colum-nes i molta lluminositat per dins.Lequipament cultural del barri de Mas Iglesias obrir, per, a mig gas: de dilluns a dijous de quatre a vuit de la tarda i els divendres de deu del mat a dues del migdia. De moment, noms sobrir la planta baixa i el fons Pere Anguera que lhistoriador va llegar a la ciutat. De fet, la data dinauguraci coinicideix amb laniversari del naixement de lhistoriador reusenc que dna nom al nou equipament cultural (18 de novembre de 1953). Aix, restar pendent lobertura de la sala general de la segona planta i els espais del soterrani, previstes pel 2016.A ms dacollir els usos propis

duna biblioteca, la segona de carcter municipal de la ciutat, inclosa dins la Xarxa de Biblio-teques Pbliques de Catalunya, la Biblioteca Pere Anguera est pensada per ser tamb un espai

al servei dels barris de lentorn i de la ciutadania.Les obres per acabar la cons-

trucci de lequipament han representat una inversi duns 3 milions deuros, per a la finalit-zaci de ledifici, la urbanitzaci de lentorn, lequipament bsic del vestbul general, la biblioteca infantil, les sales de prstec, de revistes i polivalent, la de reuni-

ons, la zona de catalogaci, les oficines, el mobiliari i els equips informtics.Segons van detallar els tcnics

fa uns mesos, tamb shan hagut de fer petites adequacions per aquesta provisionalitat que comporta no obrir lequipament al 100%, com cobrir un espai de sostre per sectoritzar la climatit-zaci.

Aquesta obertura parcial per-metr tamb reduir les despeses de manteniment i personal, que passaran de 331.000 euros anu-als a 156.000, ja que la biblioteca obrir, de moment, noms a la tardes, segons va avanar el go-vern fa uns mesos. En aquest context, a princi-

pis de juliol es van culminar els treballs dadequaci i urbanit-

zaci de lentorn, consistents a millorar lenjardinament i els accessos a lequipament. Lade-quaci exterior que sha realitzat ha consistit en el desbrossament i neteja dels voltants de la bibli-oteca a lilla situada entre els carrers de Joan Salvat Papasseit, Jaume Vidal i Alcover i Manuel de Pedrolo, al barri de Mas Igle-sias. Tamb shan cobert algunes zones amb saul i grava, sha collocat nova vegetaci shan enrajolat els accessos, de manera que sha millorat una superfcie duns 1.000 metres quadrats.

Des de lany 2009El projecte de la Biblioteca Pere Anguera es va redactar lany 2009 i loctubre daquell any van comenar les obres. Desprs de laturada de 2011, el govern municipal ha pogut finalment reorganitzar la disponibilitat pressupostria per desencallar el projecte i plantejar-ne la fina-litzaci. El conjunt del projecte representa una inversi prevista aproximada de 3 milions deuros, amb un sobrecost mxim pre-vist del conjunt de lobra duns 193.000 euros, fruit de les despe-ses produdes per la paralitzaci de les obres. Aix, es donar fi-nalment resposta al clam dober-tura de lequipament, que ha de donar servei a un ampli sector del sud de la ciutat aix com a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

SOCIETAT

La Biblioteca Pere Anguera sobrir parcialment el 18 de novembreLequipament cultural tindr un horari de dilluns a dijous, de quatre a vuit de la tarda, i divendres, de deu a dues del migdia

CEDIDA

Exterior de lequipament reusenc, al barri de Mas Iglesias.

Mobilitat de vehicles elctrics i salut, protagonistes als Premis ReusEmpresa

Ahir es van donar a conixer els guanyadors dels Premis ReusEmpresa, que es lliuraran en el marc de la Jornada Ocu-pat i Emprn que es dur a terme el 19 de novembre a les installacions de firaReus de ledifici Tecnoparc. El primer premi s per lempresa Etecnic Movilidad Elctrica, pionera pel que fa al subministrament i installaci dequips de re-crrega per a vehicles elc-trics i al desenvolupament de software de gesti daquests equips. El segon premi s per Prokey Utrahealthy Drinks, una start up que t lobjec-tiu delaborar i comercialit-zar refrescos probitics fets a partir de cultius probitics de quefir daigua, que donen com a resultat un refresc baix en calories i sucres. I el tercer premi s per Place to Plug, una plataforma que posa en con-tacte els conductors de vehicle elctric amb persones, negocis o institucions que ofereixin un endoll o punt de crrega per aquest tipus de vehicles. Els guardonats rebran 3.000, 2.000 i 1.000 euros. A ms, tenen la possibilitat dubicar-se als vivers dempreses amb bonificacions sobre el preu del lloguer durant els cinc pri-mers anys. En aquesta edici shan presentat 22 projectes, la majoria dels quals vinculats amb les noves tecnologies i les aplicacions per a mbils. Dal-tra banda, enguany sha dut a terme tamb la segona edici dels Premis FP ReusEmpresa per estudiants.

CDC Baix Camp proposa Dalmau, Mis i Guinovart per a les eleccions generals

Lassemblea comarcal de CDC Baix Camp es va convocar ahir, amb la presncia del Secretari dOrganitzaci Josep Rull, per aprovar la terna de tres can-didats que es proposaran a la direcci nacional per a formar part de la llista electoral de Convergncia Democrtica de Catalunya per a les properes eleccions generals del 20 de desembre. Les persones es-collides per a representar la comarca sn Merc Dalmau, actual regidora de Turisme de Cambrils; la cap local de CDC Reus i Secretaria dActes i Imatge de Convergncia, Ima Mis; i el reusenc de la Joventut Nacionalista de Catalunya Jor-di Guinovart. Tots ells shan mostrat molt illusionats i compromesos per aconseguir un resultat destacable.

S. CasesA la gent de Reus ens agra-da sortir, passejar i fer ciutat. I aix s la Ganxet Pintxo. Aix resumien ahir els integrants del grup reusencs Pokers la ruta de tapes, que torna en la seva edi-ci de tardor des davui fins el 15 de novembre. Un dia abans de lhabitual, els guanyadors del concurs de la can de lestiu de lAcustik de La Vanguardia van ser els encarregats de tallar la cinta duna nova Ganxet Pint-xo en un espai emblemtic de la capital del Baix Camp: La Llotja. Una inauguraci amb un

marcat accent musical, ja que tamb va ser amenitzada pel

saxofonista Gerard Marsal i el percussionista Jordi Salvad. Representants poltics i de las-sociacionisme reusenc no es van voler perdre lavantsala de la ruta que comena avui amb xi-fres rcord: 68 establiments par-ticipants, que oferiran les seves creacions durant els propers 10 dies per 2,50 euros, amb quinto Estrella Damm incls. El president de la Cambra de

Comer de Reus, Isaac Sanrom, va voler destacar ahir en lacte dinauguraci la professionali-tat i les sinergies i les ganes de collaborar de diverses entitats com la clau de lxit de la Gan-xet Pintxo, que creix edici en

edici. Reus s una ciutat viva. La gent es bolca en les coses de ciutat, va remarcar ahir tamb la regidora de Promoci de Ciu-tat, Montserrat Caelles. En endavant, 10 dies per de-

gustar, per tamb per ser soli-

daris. Tothom que vagi a lHos-pital durant els dies de la ruta rebr, a canvi de donar sang, un tiquet per bescanviar per dues tapes, una ampolla doli de la DOP Siurana i dues entrades per assistir, el diumenge 15 de

novembre, al partit de futbol entre el CF Reus Deportiu i el CE Sabadell. Les noves tecnologies, amb laplicaci Layar de realitat augmentada, tamb aporten novetats a la ruta de tapes de la tardor.

OLVIA MOLET

La Cambra de Comer va convocar ahir a la Llotja representants poltics i de lassociacionisme.

Fer ciutat de la m de les 68 creacions de la Ganxet Pintxo

PROMOCI

Comena ledici de tardor de la ruta de tapes

8 diarims 05/11/2015 REUS

Susanna CasesBuscant sempre aconseguir LA foto i amb la promesa que li havia fet al seu pare de no fer-li mai haver dabaixar el cap, Joana Bi-arns (Terrassa, 1935) va recrrer Espanya i el mn sencer durant el franquisme i els primers anys de la democrcia cmera en m. Dentre una llarga llista

dancdotes, va estar tres hores a la suite dels Beatles, va enga-nyar a Roman Polanski, va ser fotgrafa personal de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per Eurovisi i es va ruboritzar quan Clint Eastwood va besar-la als llavis, a ms dentaular una bona amistat amb personatges com Joan Manuel Serrat, La Duquesa de Alba, Salvador Dal, Fernando Rey, el Cordobs o Lola Flores. Considerada la primera foto-

periodista espanyola, la seva his-tria prcticament desconegu-da i la seva cursa dobstacles per superar el masclisme de lpoca, lhan plasmat scar Moreno i Jordi Rovira en el documental Joana Biarns, una entre tots, que va estrenar ahir la desena edici del Festival Memorimage. Fins dissabte, es projectaran ms duna desena de films amb imat-ges darxiu al Teatre Bartrina, 6

dels quals produccions interna-cionals de Canad, Regne Unit, EUA, Frana i Alemanya. No mesperava entrar en

aquesta faceta de protagonista. Sabia que tenia un mrit i un valor el que feia. Tampoc era un propsit, mhi vaig anar trobant. Sempre mha mogut lamor propi i la necessitat de demostrar que les dones servem per moltes co-ses. Volia demostrar que s pod-em, explica Biarns, que va ser pionera fins i tot en el seu co-miat sobtat del fotoperiodisme als anys 80, obrint una nova eta-pa al capadavant del reconegut restaurant dEivissa Ca Na Joana, que va tancar fa pocs anys.

Morbo=punt i finalVaig comenar a veure aquest morbo... Tenia una trajectria llarga i, ja al final del tnel, havia dinventar-me el que per mi sn temes bruts, negatius...? Ja em guanyaria la vida duna altra ma-nera. I no sen va arrepentir. No sc de mitges tintes, no tinc ter-me mig. Em va tocar directament al cor perqu em van despreciar un reportatge que vaig fer amb molt de carinyo. No vaig par que mofenguin daquesta manera, que es valori el frvol en aquest

cas, la famlia de Lola Flores dis-fressada de Reis Mags per sobre duna realitat positiva, dajuda a una persona el testimoni de la superaci dun cncer. Qu faig? Men vaig a la cuina. Desgraciadament, hem de dir

una paraula que odio, que s el diner. Molt poca gent es planta quan li posen un txec al davant. Cada dia tenen ms importncia els diners i es necessiten ms, en aquesta societat de consum, i els sentiments es van fent ms pe-tits, reflexiona. Un amor propi que ha acom-

panyat a Juanita des dels seus inicis en el mn del fotoperio-disme. Mala estudiant, va donar unes quantes voltes a la seva vida professional fins que va optar per comenar a ajudar al seu pare el seu mxim suport i exemple,

que compaginava la seva feina a la mina pblica dAiges de Terrassa amb la de corresponsal esportiu, demostrant-li aix la seva vlua i guanyant-se la seva confiana.

Ms facilitats, ms injustciesDesprs de diversos reportatges i de fotografiar les riuades que van assolar Terrassa lany 1962, va volar rpid del niu, buscant un gran angular des de Barcelona i Madrid a arreu del mn, pas-sant pel diari El Pueblo i diveses agncies de comunicaci, amb un esperit recordat pels com-panys entre una combinaci de picardia, modernitat, sensibilitat i, tamb, ironia, fent histria sen-se adonar-sen, entre una feina dhomes. Ara hi ha ms facilitats, en

laccs a la professi per exem-pe, per tamb ms injustcies, creu Biarns, que considera, tamb, que segueixen havent dificultats. Ara hi ha una mica un cercle vicis. Hi ha dificultats, perqu potser treballes per sota del que tu vals professionalment, per ests treballant. Almenys, hi ha la teva firma i ests demos-trant el teu esfor, opina una Biarns que creu que la televisi ha restat molt a les imatges en el paper i s contrria a eines de retoc com el Photoshop. Jo sc ms del que capta el

teu ull i el teu cor, aix no es pot tocar. s sagrat. Si no, qu queda de la fotografia? El clic?, es pregunta. Un personatge en majscules que el documental desgrana a travs del que es pot considerar com LA histria.

CULTURA

Sc ms del que capta el teu ull i el teu cor, aix s sagratJoana Biarns, una entre tots estrena la desena edici del Festival de Cinema Memorimage

OLVIA MOLET

El film, sobre la primera fotoperiodista de lEstat espanyol, va inaugurar ahir el certamen.

Els professionals vinculats al SIAD graven un video per promocionar el servei

Els professionals vinculats al Servei dInformaci i Asses-sorament a les Dones de Reus i del Baix Camp van gravar un video ahir a la plaa del Mer-cadal, en el marc duna cam-panya impulsada pel Depar-tament de Benestar i Famlia de la Generalitat per donar a conixer els serveis datenci que, com aquests hi ha arreu de Catalunya. El video sestre-nar amb motiu de la comme-moraci, el 25 de novembre, del Dia Internacional contra la violncia envers les dones. Lobjectiu de la iniciativa con-sisteix a fer visibles tots i totes les professionals que treballen per eradicar la violncia, en tots els mbits, des de serveis socials, escoles, instituts, cos-sos de seguretat, hospitals, CAP, etc Com a resposta a aquest iniciativa, els Serveis dInformaci i Atenci a les Dones del consell comarcal del Baix Camp i de Reus han fer una gravaci conjunta a la qual han convidat a partici-par representants de tots els serveis que en formen part i que van signar en el seu dia el Protocol de violncia per a una intervenci coordinada contra la violncia masclista al Baix Camp. El SIAD s un servei dinformaci, orientaci i assessorament i acompanya-ment amb relaci a lexercici dels drets de les dones que lrea de Benestar Social posa a labast de la ciutadania. Est destinat a totes les dones de la ciutat, en tots els aspectes re-lacionats amb la seva vida.

Yzaguirre sadhereix al projecte solidari Movember sobre salut masculina

Yzaguirre Vermouth sha ad-herit al projecte solidari Mo-vember, un moviment de ca-rcter internacional que vetlla per la salut masculina i contri-bueix a finanar estudis sobre cncer de prstata, cncer de testicles, salut mental o inac-tivitat fsica, entre daltres. El suport de Yzaguirre es va con-cretar aquest diumenge amb una nova aportaci al Vermut Solidari for Movember & Re-fugees Aid BCN, un esdeveni-ment festiu celebrat a lAntiga Fbrica dEstrella Damm de Barcelona, en qu centenars de persones es van sumar a la festa solidria i van poder gaudir del reconegut vermut.Yzaguirre va esdevenir el ma-ridatge ideal per a les propos-tes gastronmiques que es van oferir en lesdeveniment.

RedacciBorges International Group ha incrementat els beneficis nets obtinguts respecte lexercici passat. Aix, en aquest tanca-ment dexercici Borges Interna-tional Group se situa en els 14 milions deuros de benefici net.Els resultats Abans dImpostos tamb sn ms satisfactoris, amb un increment del 10% fins arribar als 19 milions deuros.La companyia explica lxit,

entre altres, pel comproms amb la innovaci inverteix el 20% dels beneficis nets en I+D+i, la internacionalitzaci o els pro-cessos de producci propis. Segons la memria empresa-

rial, les vendes se situen en els 675 milions deuros, un 9% ms respecte lany anterior. En aquest context, un dels

projectes de ms envergadura daquest exercici ha estat la pro-moci del cultiu del pistatxo en regadiu al Canal Segarra-Garri-gues per revitalitzar lrea. Per a aquest projecte, Borges ha plan-tat 15,5 de les ms de 50 hect-rees que projecta desenvolupar i ha impulsat un pla de coopera-ci vertical amb els productors i agricultors interessats en aquest cultiu com mecanismes dinfor-maci i formaci, assessorament i recursos, a ms de comprome-tres a comprar el producte.

En aquesta lnia, Borges In-ternational Group ha exportat un percentatge molt important dels seus productes a mercats internacionals, arribant a 111 pasos del mn. Segons la com-panyia, Borges s la marca doli amb major distribuci al mn,

un dels cinc primers operadors mundials de nous i el primer ex-portador nacional de fruits secs.A lactualitat, Borges est pre-

sent fora dEspanya amb filials prpies a Estats Units (3 filials), Brasil, Frana, Polnia, Rssia, ndia, Xina, Tunsia, Marroc i

Egipte. Amb els seus productes, Borges contribueix a que els consumidors darreu del mn gaudeixin dels estndards i qua-litats de la cuina mediterrnia amb un concepte global cultural que integra alimentaci com a font de salut i plaer.

CEDIDA

Els productes del grup empresarial han arribat a 111 pasos del mn.

Borges assoleix els 14 milions deuros de benefici net

ECONOMIA

Les vendes augmenten un 9%

905/11/2015 diarimsPUBLICITAT

10 diarims 05/11/2015 CAMP DE TARRAGONA

SERVEISCEDIDA

Ho ha fet a Torredembarra, Salou, Cambrils i lHospitalet.

Renfe installa dispensadores a diverses estacions de la costaLa companyia Renfe ha installat noves mquines dispensadores de bitllets de tren a les estacions dels municipis de la Costa Daurada de Torredembarra, Salou, Cambrils i VandellslHospitalet de lInfant. Daquesta manera, els viatgers daquestes estacions poden adquirir els ttols de transport de regionals amb targeta de crdit i romandran operatives entre dos quarts de set del mat i les deu de la nit. Diriament, una

mitjana de 1.853 viatgers en dia laborable utilitzen aquestes estacions 788 a Torredembarra, 508 a Salou, 369 a Cambrils i 188 a lHospitalet de lInfant.Segons ha informat la com

panyia en un comunicat, Renfe est duent a terme una inversi de ms de 8,7 milions deuros que permet la implantaci de 220 noves mquines dautovenda a les estacions de tota la xarxa de Rodalies de Catalunya. Redacci

NOVES TECNOLOGIESAJUNTAMENT

Permet consultar notcies, lagenda i llocs dinters.

Nova app per descobrir Vandells i lHospitaletLajuntament de Vandells i lHospitalet de lInfant ha posat en marxa una nova aplicaci (app) que posen lactualitat i la cultura a labast del usuari en un sol clic. Aquest nou canal dinformaci permet consultar les notcies, lagenda cultural i els serveis del municipi. Tamb shi poden trobar els allotjaments i restaurants de Vandells i lHospitalet de lInfant, aix com els llocs dinters, informaci sobre les platges,

activitats nutiques i visites guiades. Laplicaci ordena per proximitat la llista de restaurants, hotels i els llocs dinters del municipi. Daquesta manera, lusuari pot saber en tot moment quin allotjament, quin rac interessant i quin lloc per anar a dinar o sopar t ms a prop. Cada element cont una fitxa ampliada i detallada amb la descripci i tota la informaci dinters, aix com la ubicaci exacta.

Slvia JimnezEl regidor Jess Benedicto Calahorra continua presidint la Comissi informativa de Transparncia i Participaci, tot i haver passat al grup de no adscrits desprs de ser expulsat del partit de Ciutadans el passat 14 doctubre. El fins aleshores company de partit, el portaveu de Cs a lAjuntament, Jos Manuel Tejedor, espera encara que lalcalde retiri Benedicto de la presidncia duna comissi que, de fet, es va crear a petici del partit com a condici per a votar la investidura de Ramon Ferr com a batlle.Esperem que lalcalde prengui una decisi el ms aviat possible perqu s potestat seva retirarlo de la presidncia. La Comissi de Transparncia va ser una petici del nostre partit que t com a cavall de batalla la transparncia, clau per la regeneraci poltica. Jess Benedicto no t cap ideari ms enll del que defensi ell a ttol personal, confirma el regidor de Ciutadans, Jos Manuel Tejedor.Tejedor considera que hau

ria de ser ell mateix qui presids aquesta comissi. Jo, o qualsevol altra persona que represents Ciutadans dins de lAjuntament de Calafell, per en aquest cas, noms quedo jo, puntualitza.Sigui com sigui, lalcalde, Ra

mon Ferr, continua ajornant una decisi que podria posarlo en una situaci polticament

complicada. Conv recordar que lactual govern de Calafell el componen cinc regidors del PSC, dos del Partit Popular i dos dUAM. En total, 9 edils que no sumen la majoria necessria (11) a un plenari amb 21 ascons. Ferr va aconseguir el suport dels dos regidors de Ciutadans per ser investit: el de Jos Manuel Tejedor i

el de Jess Benedicto, ara al grup de no adscrits. Una de les condicions per obtenir el seu suport fou la creaci de la comissi, a llur presidncia Benedicto podria aferrarse, tot i no pertnyer a Cs.De moment, Tejedor conside

ra que ha donat un temps prudencial a lalcade per prendre la decisi i, de moment, les relacions amb el govern de Calafell sn bones. Seguim treballant, per aix no s un xec en blanc. Donem suport noms al que estem dacord, per expressem la nostra opini i el nostre desacord tamb, afirma Tejedor.

LexpulsiLexpulsi de Jess Benedicto de Ciutadans es va produir per incompliment dels deures estatutaris del partit. Aquestes van ser les raons oficials del partit, tot i que altres veus apunten que les desavinences entre els dos candidats del partit taronja a lhora de gestionar la seva relaci amb lexecutiu local haurien provocat el trencament.

CALAFELL

Cs espera que Benedicto sigui retirat de la comissi de TransparnciaGaireb un mes desprs de ser expulsat del partit, econtinua presidint lrgan creat per Ciutadans

AJ. CAlAfEll

Jess Benedicto.

ACNLexercici 2014 a les 141 parrquies del Bisbat de Tortosa sha tancat amb un supervit de 229.904,07 euros. 23.872,55 euros corresponen a lexercici ordinari i 206.031,52 euros a lextraordinari. Tot i les xifres, com ha apuntat lEcnom Dioces, mossn Vctor Cardona, hi ha moltes esglsies que passen dificultats per fer front a les despeses i el manteniment, sobretot a les zones ms deshabitades de la Dicesi. Pel que fa a lexercici de ladministraci diocesana lordinari tamb ha tingut un supervit de 313.179,55 euros per lextraordinari ha registrat un dficit de 39.651,95 euros. Els ingressos de les parrquies provenen en un 92% de les donatius dels feligresos com tamb el 20% dels ingressos de la dicesi tortosina. El 92% dels ingressos de les parrquies han estat aportacions directes dels fidels, amb 1.348.921,59 euros. El 42% de les despeses han estat per funcionament de

les esglsies, un 31% per activitats parroquials i aportacions solidries, i un 26% per a aportacions solidries per a la Dicesi. Pel que fa a lexercici extraordinari, els ingressos van pujar a 796,1163,32 euros, a travs de subvencions, donacions, o vendes de patrimoni, entre altres. Les despeses van ser de 614.004,35 euros. Tot i haver superat el dficit de lexercici ordinari daltres exercicis anteriors, algunes parrquies de la Dicesi de Tortosa segueixen tenint problemes per mantenirse i fer front a les despeses. Estem contents per les xifres per dividit per les 141 parrquies de la dicesi no tarriba ni a 2.000 euros per parrquia, ha dit mossn Vctor Cardona, Ecnom Dioces. Les preocupacions sn les petites esglsies que no poden subsistir perqu no hi viu prcticament ning, ha dit, sobretot a municipis de la Ribera dEbre i el Priorat o cap a la zona de la Tinena de Benifass.

El Bisbat de Tortosa treballa per no tancar les parrquies petites

ESGLSIA

Algunes tenen dificultats per afrontar despeses

Salou preveu lincrement del turisme britnic el 2016

COSTA DAURADA

La indstria del turisme es dna cita fins al 5 de novembre a la World Travel Market de Londres, una de les majors fires de turisme del mn. En aquest marc, el Patronat de Turisme de Salou, junt amb altres empreses del sector privat del municipi shan desplaat a Londres junt amb el taulell crner del Patronat de Turisme de la Costa Daurada. Lalcalde de Salou, Pere Granados, ha mostrat la seva satisfacci pel fet que tots els

turoperadors coincideixen en voler incrementar la seva presncia a Salou amb ms turistes i allargar la temporada destiu, especialment a les puntes. Davant daquestes informacions, el regidor de Turisme, Benet Presas, deia que els indicadors ens fan preveure una bona temporada destiu 2016 en aquest mercat, junt amb la millora una perspectiva dincrement de la connectivitat amb ms vols fins a laeroport de Reus.

Tall en el subministrament daigua durant el mat a Valls

SERVEIS

Avui dijous, 5 de novembre, de nou del mat a tres del migdia, sefectuar un tall en el subminitrament daigua en diferents carrers del Barri Antic de la ciutat de Valls. Concretament, els carrers afectats sn de la Cort, del Roser, de lEsglsia, Escrivania, dels Jueus, del Call, den Sim i plaa del Blat. Aquest tall en el servei de subministrament daigua estava previst per dimarts 3 de novembre, per a causa de les pluges del passat

dilluns es va haver dajornar fins al dia davui, segons ha informat lAjuntament de Valls. La interrupci del servei durant unes hores est motivada per les obres de renovaci de la xarxa daigua potable que sest efectuant a la costa de lEsglsia. Per a qualsevol informaci, els ciutadans poden adrearse a lempresa Sorea, trucant al 900 304 070, que s el telfon datenci i seguiment dincidncies.

Jos Manuel Tejedor.

1105/11/2015 diarims CAMPDETARRAGONA

CAMBRILS

El xef del Restaurant Portus, Xavier Mart Garca, va rebre ahir, de mans de la regidora de Turisme de Cambrils, Merc Dalmau, el premi com a guanyador en la III Ruta de la Tapa Cambrils-San Miguel 2015. Portus presentava una interessant proposta titulada Tallat amb botifarr que, per la seva origi-nalitat, presentaci i elaboraci, va endur-se la millor puntua-ci entre tots els participants. El premi va ser atorgat pels con-sumidors i clients que han participat en aquesta ruta de la tapa i han efectuat les seves valoracions i votacions a travs de la web app estamosdetapas.com. Portus tindr ara la possibilitat de participar a la fira de la Tapa de Barcelona al 2016.

Portus guanya el premi a la millor tapa

CEDIDA

RedacciValls obre avui lonzena edici del Festival Internacional de Te-atre de Titelles amb les sessions obertes als centres educatius. Aix, tant avui com dem, es realitzaran al vestbul del Tea-tre Principal visites guiades als

alumnes de P5 de les escoles de Valls a lexposici El mn mgic dels titelles que repas-sa la trajectria de 30 anys de la companyia Pengim Penjam. El Festival Guant que arrenca dem i sallarga fins diumenge 8 de novembre comptar amb

sis companyies provinents de Galles, Castella i Catalunya. Els seus espectacles, muntatges tan per a pblic familiar com joves i adults, es podran visionar al Teatre Principal. La participaci de cinc companyies catalanes al festival de titelles Peus de Porc, Tactilicu/Repblica txica, Pe-tit Bon Hom, Pengim Penjam i Merc Framis- posa de mani-fest lexcepcional estat de salut de les companyies del pas, que compartiran cartell amb una de gallesa -Theatr Arad Goch i una de castellana, La Chana Teatro. El Festival destaca per la diversitat de tcniques que sutilitzen.

Valls obre el Festival Internacional de Teatre de Titelles avui

ESPECTACLES

Les accions, a fer abans del 20 de maig

RedacciAgroBank, la lnea de negoci de CaixaBank per al sector agrari, ha impulsat el creixement de lentitat en aquest segment en un 7% en el primer any des del seu llanament, fins a aconse-guir els 15.000 milions deu-ros de volum de negoci. En els ltims dotze mesos lentitat financera, presidida per Isidre Fain i que t a Gonzalo Gort-zar com a conseller delegat, ha registrat ms de 53.000 noves altes de clients agraris. Aix, la xifra total de clients s de 333.000, grcies a latenci per-sonalitzada que ofereix a aquest collectiu a travs duna xarxa doficines prpies integrada per 578 sucursals, la qual cosa supo-

sa un creixement del gaireb el 50% respecte a lany passat. En noms un exercici i sota el

lema Compartim Hortizonts, la nova lnea de negoci de Cai-xaBank ha aconseguit situar-se com una de les entitats de refe-rncia del sector agrari amb una quota de mercat del 25%.

TarragonaA Tarragona, on el sector pri-mari mant un important ar-relament, el volum de negoci agrari de CaixaBank ha ascendit a 949 milions deuros en aquests ltims dotze mesos, un 3,2% ms que en el mateix perode de lany anterior. Actualment, Cai-xaBank disposa de 16.800 cli-ents del sector agrari al Camp de

Tarragona i a les Terres de lEbre i de 22 oficines especialitzades AgroBank. Amb el llanament dAgro-

Bank shan incorporat nous productes dissenyats tenint en compte les necessitats dels di-ferents subsectors agrcoles i ra-maders de la zona. En el cas de Tarragona, destaca la producci de vi, oli i la pesca. A la Direcci Territorial Ca-

talunya de CaixaBank, que en-globa les provncies de Girona, Tarragona, Lleida i les comar-ques de la Catalunya Central, el volum de negoci agrari de Cai-xaBank durant els darrers dotze mesos ha estat de 2.800 milions deuros, el que representa un creixement interanual del 55%.

Agrobank creix com a entitat de referncia del sector agrai

FINANCERA

Un any desprs de la seva creaci, ha crescut en un 7%

Les Coves de lEspluga de Francol assoleixen un rcord histric de visites a loctubre

Aquest mes doctubre les Coves de lEspluga han acon-seguit el seu millor mes doc-tubre en visites escolars des de que estan obertes, ara fa 21 anys. La xifra de visitants sha situat en 2.729 alumnes i 202 professors, un increment del 31% respecte les visites de loctubre de 2014 i dun incre-ment del 7,5% respecte el mes doctubre de 2009, que era el mxim fins ara. Els tallers es-colars tamb han aconseguit rebre una xifra de participants molt elevada. El taller dexca-vaci tamb ha tingut el seu mxim histric en un mes doctubre amb ms de 600 alumnes i un creixement del 32% respecte loctubre ante-rior. El taller de prehistriaha aconseguit ser el segon millor mes doctubre.

Salou contracta vuit aturats de llarga durada amb el Treball i Formaci 2015

LAjuntament de Salou ha po-sat en marxa el programa Tre-ball i Formaci 2015. Aquest programa, que es desenvolupa amb una subvenci concedida pel Servei dOcupaci de Ca-talunya, ha perms contractar durant 6 mesos a 8 persones aturades de llarga durada, majors de 45 anys i exhauri-dors de prestaci o subsidi i demandants docupaci en lespecialitat de paleta, que realitzaran treballs de carc-ter pblic i dinters social en collaboraci amb la Brigada Municipal; aix mateix tamb, aquestes persones rebran una formaci professionalitzadora en lespecialitat dObra pbli-ca. Els treballadors ja han ini-ciat les seves tasques adscrits a serveis de paleta i pintors a diversos indrets de la ciutat.

Calafell necessita voluntaris pel Gran Recapte dAliments

Calafell necessita reunir cent voluntaris per poder fer el Gran Recapte dAliments 2015, que se celebrar els pro-pers 27 i 28 de novembre. Ne-cessita tamb una desena de coordinadors. Uns i altres fan falta per cobrir diferents torns durant els dos dies als set cen-tres comercials i supermercats del municipi que participaran en aquesta iniciativa solidria. Les inscripcions es poden fer a la web del banc daliments.

ACNLAjuntament de Mont-roig del Camp iniciar els trmits per sollicitar la declaraci de zona catastrfica per la urbanitzaci Solemio que dilluns a la tarda es va veure afectada per un pe-tit tornado o mnega marina. El fenomen meteorolgic va arren-car arbres de soca-rel, va partir branques, va esbotzar reixes i va fer caure teules, murs i mul-titud dobjectes que van quedar escampats a la via pblica, a la zona de Miami Platja. El consis-tori i els vens encara continuen fent una valoraci dels danys ocasionatsEl promotor de la urbanitza-

ci, construda fa uns 10 anys, s qui sencarrega del manteniment

de la zona, ja que encara no ha estat recepcionada per lAjun-tament. Cristina Cano, mem-bre de la junta de lassociaci de vens Solemio constituda aquest estiu passat, afirma que la urbanitzaci de la zona en-cara no est enllestida i es troba contnuament en obres. Els vens reclamen que es reparin els desperfectes ocasionats per la llevantada de dilluns i que lAjuntament es faci crrec de la urbanitzaci. Si complim els requisits perqu es demani la declaraci de zona catastr-fica, encantats, per volem que sens atengui perqu paguem els impostos a lAjuntament, no en rebem cap contraprestaci i no en tenim la culpa que encara no

hagi recepcionat la urbantiza-ci, ha explicat Cano. Es dna el cas que molts dels

propietaris no resideixen als immobles, ja que molts hi tenen segones residncies. Han co-menat a contactar amb les asse-guradores. No sabem quina part cobrir lassegurana privada ni la collectiva, ni com actuar la promotora, diu Cano.Els residents es mostren preo-

cupats, a ms, pel fet que el petit tornado va malmetre les reixes i persianes de molts locals, que encara sn de lempresa promo-tora. Si no shi actua i es deixen tal com estan, es crear una si-tuaci dinseguretat i dabando-nament, ja que hi podr accedir qualsevol, finalitzava Cano.

MONT-ROIG

Els vens de Solemio volen la declaraci de zona catastrficaLajuntament ho sollicitar per la urbanitzaci afectada pel petit tornado

ACN

Un mur caigut duna de les cases ms afectades pel tornado.

12 diarims 05/11/2015 CATALUNYA-ESPANYA-MNDetenen dues persones a Cornell vinculades a laparell dEstat Islmic

La Gurdia Civil va desplegar ahir una operaci antiterro-rista on van detinir dues per-sones totes dues dorigen marroqu (un amb naciona-litat espanyola) a Cornell de Llobregat, presumptament vinculades a laparell de re-clutament i adoctrinament de lorganitzaci Estat Islmic. Segons el Ministeri de lInte-rior, a travs de les xarxes so-cials haurien mantingut con-tactes amb individus de zones de conflicte oferint-los suport i nim per continuar les seves activitats. Tamb haurien par-ticipat de manera activa i di-recta a laparell de propaganda de lEI mitjanant trobades privades per al visionat con-junt de continguts propagan-dstics daquesta organitzaci terrorista. ACN

CDC es presentar al 20-D amb una marca diferent

CDC es presentar a les elec-cions del 20-D amb una mar-ca diferent. Segons fonts de Convergncia, el motiu s que el partit es presentar en coalici, per no concreten si les sigles de CDC acabaran formant part o no de la marca. Convergncia ja ha tancat un acord amb Reagrupament i vol que Demcrates de Catalunya tamb se sumi a la coalici. El partit escindit dUni tamb ho est decidint. ACN

EfeEl Govern britnic va anunciar ahir que shan endarrerit els vols cap al Regne Unit proce-dents de la ciutat egpcia de Sharm el Sheij davant la sospita que lavi rus que es va estave-llar dissabte amb 224 persones a bord fos derrocat per un ar-tefacte explosiu.Mentre la investigaci con-

tinua en marxa no podem dir categricament per qu es va estavellar laeronau russa, per a mesura que ha anat sortint in-formaci a la llum ens hem anat sentint ms preocupats per la possibilitat que lavi fos aba-tut per un artefacte explosiu,

va assenyalar un portaveu de Downing Street.Com a mesura de precau-

ci davant aquest escenari, Londres ha disposat que els vols cap al Regne Unit procedents de Sharm el Shaij, laeroport don va partir lAirbus A-321 sinistrat, fossin endarrerits ahir a la nit. Aix permetr a un equip britnic dexperts en aviaci, que ahir es van dirigir cap a la ciutat egpcia, avaluar les mesures de seguretat a lae-roport i identificar qualsevol acci que sigui necessria. Les autoritats britniques confia-ven que lexamen es complets ahir a la nit.

Londres sospita que lavi rus estrellat a causa duna bomba

ACCIDENT

Ahir va endarrerir els vols cap al Regne Unit

EfeLa caiguda dun avi de crrega ahir a la capital del Sudan del Sud, Yuba, va causar la mort dalmenys 40 persones, en la se-gona catstrofe aria en menys duna setmana desprs de la de dissabte passat a la pennsula egpcia del Sina. En laccident dahir, un nen va sobreviure a la tragdia, segons va informar el ministre de Transport, Hon Kuong Danhier Gatluak.Laparell, que es va estavellar

a noms 800 metres de laero-port de Yuba, era un Antonov An-12B, de fabricaci ucrane-sa, i no tenia autoritzaci per volar per falta de manteniment,

segons el constructor.La filial de Creu Roja al pas,

que collabora en les tasques de rescat al costat daltres organit-zacions com la missi de lONU al Sudan del Sud, va informar en el seu compte de Twitter que shan recollit ja ms de 35 cos-sos al lloc del sinistre.El coronel de lExrcit Popu-

lar dAlliberament del Sudan (SPLA), Philip Aguer, va confir-mar que la tripulaci estava for-mada per cinc armenis i un rus, tots ells morts, i que la resta de vctimes sn del sud del Sudan. Tamb van confirmar la mort dels cinc armenis, tots mem-bres de la tripulaci.

Una nova catstrofe aria causa almenys 40 morts al Sudan del Sud

INTERNACIONAL

s el segon accident en menys duna setmana

ACNEl conseller dInterior, Jordi Jan, va assegurar ahir al migdia que els Bombers de la Generali-tat del parc dAgramunt (Urgell) van avisar prviament del risc dinundacions abans que el desbordament del riu Si afec-ts mortalment una residncia davis de la localitat la matinada de dimarts. Jan va explicar que aquella nit els Bombers havien avisat per megafonia a la pobla-ci del risc que hi havia, i tamb van fer avisos puntuals a zones especialment inundables. Mal-grat aix, Jan no va poder con-cretar si la residncia davis va ser advertida del risc.

En tot cas, Jan va agrair la feina a Protecci Civil, que ja havia activat la fase dalerta del pla Inuncat, i als Bombers, que van advertir per megafonia i van fer avisos puntuals. A ms, va dir que com que estaven de gurdia i fent rondes tota la nit, van poder arribar a la residn-cia instants desprs de rebre lavs al telfon demergncies 112.El conseller va explicar que

el cas est sota investigaci po-licial i no va voler valorar el fet que la residncia es construs en una zona inundable, ja que aix no s competncia del seu departament.

Jan diu que Bombers va avisar del risc de riuades a Agramunt

TRAGDIA

Assegura que es van fer avisos per megafonia

ACNEls presidents dels grups parla-mentaris de Cs, Ins Arrimadas; PSC, Miquel Iceta; i PPC, Xavier Garca Albiol, van presentar ahir al Registre del Tribunal Consti-tucional per separat tres recur-sos dempara per frenar la vota-ci al Parlament de Catalunya de la resoluci de ruptura de Junts pel S i la CUP. Van ser tres textos diferents on exposaven els seus propis raonaments jurdics per que coincidien a demanar al Tribunal Constitucional que de-clars nul lacord de la Mesa del 3 de novembre que va confirmar ladmissi a trmit de la resolu-ci, i apuntaven ja a la inconsti-tucionalitat de la declaraci de ruptura.En resposta, el Tribunal Cons-

titucional (TC) ja va posar ahir a la tarda, a mans dels lletrats i els seus serveis jurdics, els prepara-tius del debat davui on es deci-dir si admeten a trmit o no els tres recursos que Cs, PSC i PPC havien presentat contra lacord de la Mesa del Parlament sobre la declaraci de ruptura, i tamb si adoptaran les mesures caute-lars i cautelarssimes (sense es-coltar les parts) que li reclamen Cs i PPC perqu suspengui els acords i, per tant, impedeixi que la declaraci es pugui debatre el ple del Parlament de dilluns que ve. Fonts del TC van explicar que la jurisprudncia es decanta per

permetre la celebraci de debats parlamentaris. Daquesta mane-ra, tot i que el TC podria admetre a trmit els recursos partint de la seva adequaci formal tamb es podria decantar per no accep-tar les mesures cautelars. Els magistrats van tardar poc

menys de dues hores a fer p-blica una nota on anunciaven la seva determinaci de debatre la qesti avui mateix. Una celeri-tat poc habitual per no inaudi-ta perqu sha donat en casos de custdia de menors que el TC

justifica per la necessitat desvair abans de dilluns si adopta o no les mesures cautelarssimes que demanaven Cs i PPC. Els tres partits van reclamar al

Tribunal que declars la nullitat de lacord de la Mesa del Parla-ment i de qualsevol acci poste-rior relacionada amb la mateixa tal com constava al recurs del PSC per una suposada violaci dels drets reconeguts a lapartat 2 de larticle 23 de la Constitu-ci. Tamb van emplaar-lo a reconixer el dret fonamental

dels recurrents a accedir en con-dicions digualtat a les funcions i crrecs pblics i a restablir els seus diputats en la integritat del seu dret en plenitud.Des de Cs, Arrimadas va de-

manar al Tribunal que ator-gui de manera immediata la cautelar suspensi dels acords recorreguts contra els quals es dirigeix lempara donada la extraordinria gravetat que per a la supervivncia del propi ordre constitucional tenen els acords impugnats. Per la seva banda,

reclamava que se suspenguessin els acords sense ni tan sols escol-tar les parts. A ms, els recursos coincidien a apellar a la unitat dEspanya.

Turull defensa la democrciaEl president del grup parlamen-tari de Junts Pel S, Jordi Turull, va mostrar-se convenut que el Tribunal Constitucional no far cas dels recursos dempara que Cs, PSC i PPC han presentat contra la resoluci independen-tista que sha de debatre. Aix va assegurar que suspendre el Ple seria una tupinada a la demo-crcia. En un Parlament sha de poder debatre tot, va afirmar Turull, qui tamb va criticar els dficits democrtics dels par-tits que han presentat el recurs dempara perqu intenten im-pedir que el Parlament faci de Parlament. A ms, va lamentar que noms es posen dacord per apagar la voluntat del poble de Catalunya.Daltra banda, la Candidatura

dUnitat Popular (CUP) va comu-nicar ahir i de manera formal que no donar suport a la investidu-ra dArtur Mas com a president de la Generalitat. El president del grup parlamentari, Antonio Baos, va demanar a Junts Pel S que posin sobre la taula un nom de consens. A ms, va subrat-llar que no es tracta de Mas o fi del procs. O Mas o anticipades.

POLTICA

Cs, PSC i PP demanen empara al TC per frenar la resoluci de JxS i la CUPEl Tribunal ja treballa en els recursos contra la declaraci de ruptura i es podria decantar per no suspendre el debat

ACN

Arrimadas, Garca Albiol i Iceta al Tribunal Constitucional, ahir.

1305/11/2015 diarimsOPINILes cartes al Diari Ms, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abell

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranCap de distribuci:Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez.[redaccio@mestarragona.com] Redacci: Mariona Forcat, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mnica Prez. Especials: Laura Gmez. Tancament: Mario Lpez. Fotografia: Cristina Aguilar, Olvia Molet. Edici de publicitat: Sara Sorando. Distribuci: Marta Lpez. Administraci: Nria Clos.Publicitat: Maria Molleda, Merc Ripoll, Silvia Sanjuan i Jordi Font.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribuci controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Monterols, 36, 2n.43201 REUS977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Amb la collaboraci de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Per una contractaci pblica responsableTRIBUNA

El Plenari Municipal del passat 23 doctubre va aprovar per unanimitat la moci presentada pel Grup Municipal de CiU perqu els rgans de contractaci de lAjuntament de Tarragona reservin ladjudicaci dun tant per cent de limport anual de la seva contractaci als Centres Especials de Treball de la ciutat en el que almenys el 70% dels treballadors siguin persones amb discapacitat que, a causa de lindole o la gravetat de les seves deficincies, no puguin exercir una activitat professional en condicions normals. s molt positiu el gran consens que va obtenir aquesta proposta, la iniciativa va rebre el vot favorable de tots els grups municipals presents al Plenari i s per aix que ara tots hem de treballar conjuntament perqu es faci realitat, perqu sestudi, es valori i es fixi quin ha de ser el tant per cent de contractes que lAjuntament de Tarragona ha de reservar als Centres Especials de Treball. s necessari que des de les administraci

ons pbliques saposti per aquells collectius amb un major risc dexclusi social i majors dificultats en la inserci social i laboral; i en

un daquests collectius es troben les persones amb malaltia mental, discapacitat intellectual, fsica o sensorial. Els Centres Especials de Treball sn entitats amb una clara vocaci de servei social que asseguren un treball remunerat a persones amb discapacitat garantint la seva integraci laboral.Els productes i serveis que ofereixen

aquests centres, per, han de competir amb les mateixes regles de qualitat i preu que qualsevol altra empresa privada i s per aix

que la contractaci pblica en aquest aspecte s clau a lhora de donar suport i promoure la inserci laboral i la integraci social de les persones amb discapacitat. A la ciutat de Tarragona existeixen diver

sos Centres Especials de Treball i tots ells treballen amb lobjectiu que la persona amb discapacitat que es troba en disposici daccedir a un contracte laboral inici el seu procs de rehabilitaci mitjanant laprenentatge dels hbits i les habilitats laborals prpies del lloc de treball. Tots ells tamb ofereixen diversos serveis que lAjuntament de Tarragona necessita com poden ser treballs forestals, de jardineria, de neteja i manteniment, manipu

lats, pintura, senyalitzaci... Fins aquest any, els ajuntaments no es

taven obligats a realitzar aquesta reserva de contractes als Centres Especials de Treball, Empreses dInserci i entitats sense afany de lucre amb finalitat dintegraci laboral o social de persones en risc dexclusi. La nova Llei 31/2015 del passat 9 de setembre, per la qual es modifica i sactualitza la normativa en matria dautoocupaci i sadopten mesures de foment i promoci del treball autnom i de

lEconomia Social, s que obliga a les entitats locals a fixar percentatges mnims de reserva de contractes. LAjuntament de Tarragona, per, ha de

reservar un tant per cent dels seus contractes als Centres Especials de Treball no noms perqu ho diu la Llei o perqu aquesta mesura sha aprovat per unanimitat en una sessi plenria, sin tamb per voluntat poltica, perqu la contractaci pblica responsable s leina per garantir la igualtat doportunitats i per generar feina. Els beneficis per a la comunitat local sn indubtables, ja que la incorporaci de criteris socials fomenta el desenvolupament local i la cohesi social.

Cristina Guzmnregidora del Grup municipal de Ciu a lajuntament de tarragona

Els beneficis per a la comunitat local sn indubtables

TRIBUNA

El gobierno ha adoptado decisiones valientes y la verdad es que los efectos de la recuperacin econmica ya se estn notando. Son declaraciones de Mariano Rajoy de febrero de 2012, al inicio de la legislatura. En su balance de gobierno de hace unas semanas Rajoy afirma: Este es el ao de la consolidacin de la recuperacin econmica. Espaa es el pas que ms crece en Europa y el que ms empleo crea. Falso. Espaa no es el pas que ms crece, ni el segundo, ni el tercero, ni el cuarto Es el octavo, inmediatamente detrs de Estonia, Lituania o Eslovaquia. Lo digo yo? Lo afirma alguna organizacin subversiva? No. Lo dice y expone objetivamente Eurostat, la oficina estadstica de la Unin Europea, con datos pblicos que cualquiera puede encontrar en su pgina web (pero quin le hace hacer el ridculo y le escribe las intervenciones a este hombre con afirmaciones que se desmienten con tanta facilidad?) Lo cierto es que el relato de la recupera

cin econmica ha sido una constante en el discurso de Rajoy y del PP en estos ltimos cuatro aos. Ya en el 2012 no le tembl la voz al hablarnos de las navidades de la recuperacin. Esta fe subjetiva en la milagrosa recuperacin, unido al incumplimiento to

tal del programa con el que se present a las elecciones, son la marca de la casa del PP. Recordis cuando Rajoy prometi no

tocar las ayudas extraordinarias de los 426 euros mensuales a los parados sin cobertura social hasta que el paro no bajase del 20%? Mentira. El PP aadi nuevos requisititos para tener derecho a recibir esta ltima ayuda que evita que los ciudadanos sin ingresos caigan en la pobreza. Resultado? El nmero de beneficiarios se ha reducido en un 64%

especialmente entre los jvenes. Y no, no ha sido porque haya crecido el trabajo juvenil. Y cundo, con total desparpajo, afirma que

Espaa ha conseguido superar la crisis sin menoscabar el sistema de proteccin social. Pero como puede tener la desvergenza de decir estas cosas despus de ejecutar multimillonarios recortes en sanidad, educacin y dependencia? Cuando incluso las partidas destinadas a combatir la violencia de gnero se han recortado Por no hablar del medicamentazo, la retirada de tarjetas sanitarias, el copago del precio de algunas medicinas por parte de los pensionistas, el pago del transporte sanitario, de sillas de ruedas, de audfonos, prtesis, etc. Todo ello debidamente oculto detrs del mitolgico discurso de la recuperacin econmica y sus prodigiosos resultados.

Todo lo dicho demuestra hasta que punto la concepcin de la milagrosa recuperacin econmica ha arraigado en la mente de Mariano Rajoy. Mientras el comn de los ciudadanos que viven una realidad muy distinta y de los economistas solventes que refutan este discurso triunfalista trufado de medas verdades cundo no directamente de mentiras se muestran estupefactos ante tanto triunfalismo econmico la conviccin Rajoyniana del PP sita la milagrosa recuperacin en el mbito de la epopeya, lo fantstico y incluso lo fantasmtico, en el sentido literal de la expresin. El PP llega al final de la legislatura con un paro superior al 20% y con la pobreza y las desigualdades sociales en cifras rcord sin precedentes en

democracia pero, a pesar de que la realidad cuotidiana lo demiente cada da, para Rajoy y el PP la mtica recuperacin es un hecho incuestionable que tan solo el azar y la mala suerte han evitado que se pudiera realizar a una escala superior. Aunque los propios corifeos de su gobierno hayan arrinconado el discurso de la milagrosa recuperacin al desvn de la comedia nacional el PP se ha pasado la legislatura prometiendo resultados sorprendentes a la vuelta de la esquina. La verdad es que uno no puede menos que

lamentar que la innegable vocacin poltica de Mariano Rajoy y su tambin inigualable imaginacin y capacidad metafrica hayan venido a truncar una posible y exitosa trayectoria como escritor de novelas de ciencia ficcin. Qu autor del gnero fantstico ha perdido el mundo!

JOan ruizDiputat del PsC al Congrs per tarragona

El PP llega al final de la legislatura con un paro superior al 20%

El relato de la recuperacin ha sido una constante en el discurso de Rajoy

Sha de fixar quin ha de ser el tant per cent reservat als Centres Especials de Treball

La milagrosa recuperacin fantasmtica de Rajoy

El Tribunal Constitucional (TC) ja ha posat a treballar els lletrats i els seus serveis jurdics sobre els preparatius del debat davui on decidir si admet a trmit o no els tres recursos que Cs, PSC i PPC presentaven ahir contra lacord de la Mesa del Parlament de Catalunya sobre la declaraci de ruptura, i tamb si adopta les mesures cautelars i cautelarssimes que li reclamen Cs i PPC perqu suspengui els acords i, per tant, impedeixi que la declaraci es pugui debatre el ple del Parlament de la setmana que ve. Fonts del Tribunal Constitucional, segons recollia ahir lagncia ACN, han explicat que la jurisprudncia es decanta per permetre la celebraci de debats parlamentaris. Aix, tot i que el TC podria admetre a trmit els recursos tamb es podria decantar per no acceptar les mesures cautelars. No seria extrany, per, que el debat sobre els recursos presentants pels tres partits unionistes es decants, excepcionalment, per adoptar les mesures cautelars que se li han reclamat a travs dels recursos. El tribunal que vetlla per la llei de lleis, per la Constituci, gaudeix duna dubtosa independncia poltica, tal com ha quedat demostrat altres vegades. Primar el dret al debat poltic sobre tota la resta?

El Tribunal Constitucional analitza els recursos de Cs, PSC i PPC

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Maika, candidata a Eurovisin La cantant reusenca Maika Barbero, finalista de la primera edici de la Voz Espaa presentat la seva candidatura per representar Sussa a Eurovisin Song Contest 2016. Ho anunciava recentment a travs de la seva plana a Facebook: Bones famlia! Sussa busca representant per a Eurovisi 2016 i ha obert una candidatura internacional a travs del seu web. En veurel vaig pensar per qu no intentar-ho?. Us deixo lenlla amb el tema perqu pugueu escoltar-lo, donar-li a favorit perqu aparegui entre els ms populars i compartir-lo. Quan comenci el termini de votaci, us explicar el funcionament. Podeu fer clic en lenlla per escoltar The Reason. Grcies i una abraada!. La televisi pblica Sussa ha obert una candidatura internacional, de manera que Maika a decidit presentar el seu tema The reason. La candidatura a Sussa obre loportunitat a la reusenca de poder cantar en angls. Lenlla per votarla s http://esc.srf.ch/en-ch/maika?sorting=created.

14 diarims 05/11/2015 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoLa baixa de Da-vid Rocha con-dicionar molt lonze que pugui presentar Vi-cente Moreno

aquest diumenge, per rebre la vi-sita de lOsca (cinc de la tarda). Un home clau perqu es noti el mnim labsncia del 8 del Nstic ser Sergio Tejera, qui ahir no va poder entrenar amb la res-ta de companys per culpa duna gastroenteritis. El futbolista va marxar a

casa per acabar de recuperar-se daquest dolor per estar a punt a partir davui. Ser imprescin-dible la participaci del centre-campista, ja que s lnic del per-fil dorganitzador que t lequip a la seva disposici. Tejera va ser un dels millors futbolistes, o el millor, de tots els que van jugar del Nstic a lArcngel, contra el Crdova. En aquell enfronta-ment, el migcampista va tornar a ressentir-se de la lesi en el dit del peu, per quan va voler ser substitut va veure com lentre-nador ja havia realitzat els tres canvis. Per tant, va haver de ju-gar sense estar al cent per cent. Durant lenfrontament, va ser objecte de la trepitjada dun rival, i va comenar a coixejar, notant un dolor fora agut.La resta de lequip va exerci-

tar-se ahir desprs de tornar del dia festiu. Tots els futbolistes van entrenar al mateix nivell, i

van sortir a la gespa gaireb una hora desprs del previst. Si la sessi havia de comenar a dos

quarts donze, els futbolistes no van trepitjar gespa fins gaireb dos quarts de dotze. Aquesta cir-cumstncia es va produir perqu els futbolistes van realitzar una sessi de vdeo, per comenar a estudiar el rival.A lannex i al Nou Estadi van

anar apareixent tots els futbolis-tes, el nou incls. Rafael Per-

nao va completar ahir el segon entrenament amb el Nstic i, tot i que els exercicis proposats per Vicente Moreno no van poder deixar clar si t qualitats o no, va deixar bones sensacions a causa del seu bon toc de pilota. Pernao continuar entrenant alguns dies ms amb el Nstic fins que la direcci esportiva, encapala-da per Emilio Viqueira, decideixi si el contracta, ja sigui pel Nstic o pel filial, el CF Pobla de Mafu-met.

Rayco, tranquilPer altra banda, Rayco Garca Dauta, encarregat datendre ahir els mitjans, va assegurar que no est preocupat pel fet de no ha-ver marcat encara cap gol: S que estic fent les coses b, treba-llant per a lequip, i oferint altres coses. El gol ja arribar. s im-portant, per no s fonamental.Assegura que el partit de diu-

menge s especial pel que es va viure la passada temporada en la fase dascens, tot i que nega que el seu equip estigui forat a sumar els tres punts, ja que obligaci no nhi ha, per volem guanyar sempre. Sobre la situa-ci de lequip, Rayco destaca que est rendint b i est competint b. Sabem que el Crdova vol mantenir-se al darrere i esperar contraatacs, i en dos daquests van marcar els dos gols.

Rafael Pernao deixa bones sensacions en el seu segon entrenament amb el Nstic

FUTBOL

Rafael Pernao, ahir, durant lentrenament al Nou Estadi. El jove vol agradar i quedar-se.

CRISTINA AGUILAR

Sergio Tejera no entrena per una gastroenteritis, per arribar al partitAmb la baixa de Rocha per sanci, el centrecampista resulta imprescindible de cara al duel contra lOsca de diumenge

Rayco: Estic fent les coses b. El gol ja arribar, s important per no fonamental

Sancions

Dos partits de sanci per a Guichn, de lAlabsEl migcampista uruguai Fa-cundo Guichn, de lAlabs, ha estat susps amb dos partits de sanci pel Comit de Com-petici de la Real Federaci Espanyola de Futbol (RFEF). Guichn, en el partit Alabs-Albacete, disputat lltim diu-menge, va ser expulsat (minut 88) per donar una puntada a un adversari, no estant la pilota a una distncia de ser jugada, segons es recull en lacta arbi-tral. El Comit de Competici de la RFEF, aix mateix, ha susps amb un partit, per acumulaci damonestacions, als segents jugadors: Stankevicius (Cr-dova), David Rocha (Nstic), Campaa (Alcorcn), Insua (Le-gans), Mikel Merino (Osasuna) i Montoro (Almeria). En canvi, ha decidit deixar sense efec-tes disciplinaris lamonestaci arbitral imposada a Caballero Santos (Lugo).

Elx

El president, orgulls que Nino comencs en el seu club la carrera futbolsticaJuan Serrano, president de lElx, va assegurar ahir que s un or-gull per a lentitat illicitana que un jugador de la categoria de Nino hagus iniciat la seva car-rera en aquest club, per la qual cosa es va mostrar feli de poder homenatjar al davanter aquest diumenge. Nino rebr abans del partit davant Osasuna una pla-ca commemorativa per part de lElx, club en el qual va iniciar la seva etapa professional, desprs de convertir-se en el futbolista amb ms partits en Segona de lequip i en el mxim golejador de la categoria.

Oviedo

Erice, orgulls de la defensa davant del Bilbao AthlticEl migcampista del Real Ovie-do Jon Erice va treure ahir una lectura positiva de lempat da-vant del Bilbao Athletic, possi-blement, destaca el navarrs, el partit en el qual menys van arribar a la seva porteria i en el qual millor treball en defensa es va fer.

Tenerife

Vitolo nega una situaci crticaEl migcampista del Tenerife Vi-tolo va advertir ahir que el con-junt blanc-i-blau no est en una situaci crtica o catica i va reconixer que la destituci de Ral Agn ha estat un pal dur per al vestidor. Lentrenador, segons Vitolo, es va trobar una situaci difcil quan va arribar a lilla.

Saragossa

Popovic podria repetir onze a MallorcaEl tcnic del conjunt aragons podria utilitzar els mateixos ju-gadors que va alinar diumenge, contra lElx. Els bons resultats de lequip ajuden que lentrena-dor no decideixi fer canvis.

SEGONA A

Un Nstic replet de jugadors de la pedrera goleja lAmposta Pernao i Lobato disposen de minuts de grana

RedacciEl Nstic derrota lAmposta (1-6) en un partit amists que serveix per veure de grana Per-nao i Lobato, el primer entre-nant amb el Nstic i el