TD

F127

2.30€

. Any

16.

La

Fran

ja, n

ovem

bre

de 2

015

Patrimoni industrial La Taula del Sénia promou unesjornades per a donar a conèixeraquest aspecte de la història delMatarranya. [p.5]

Equinocci a l’ermita de Xalamera Dos vegades a l’any es pot contemplarcom el sol il·lumina la imatge de santaMaria de Xalamera. [p.7]

Dos guardons per ArturQuintana El filòleg rep el premi “lo Grifonet”d’Òmnium Cultural i el d’ActuacióCívica de la Fundació Carulla. [p.14]

Pietro Cucalón a PolíticaLingüísticaL’exdirector del CRA d’Aiguaviva coor-dinarà l’elaboració dels currículums deLlengua Aragonesa i Catalana. [p.16]

En venda a: Albelda: Estanc Conchita. Calaceit: Papereria Abàs. El Torricó: Llibreria Pilarín. Fraga: Llibreria Badia i Kiosko Casanova. Girona:Llibreria Les Voltes. Lleida: Llibreria de la Generalitat. Mequinensa: Papereria González. Reus: Llibreria Gaudí. Saidí: Llibreria Panadési Llibreria Sorolla. Saragossa: Papelería Germinal. C. Sepulcro, 21. Tamarit: Estanc Patrito. Tortosa: Llibreria El Temple. Vall-de-roures: Llibreria Serret.

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

27 /

nov

emb

re 2

015

CA

RT

ES C

REU

AD

ES

2

TEMPS DE FRANJA 127

Sumari

2 Cartes dels lectors

3 Editorial

4 Matarranya

6 Baix Cinca

10 Tema del mes

13 Llitera

14 Cultura

16 Aragó

17 Galeria de Personatges

18 Països Catalans

19 Opinió

Edita:

C. Major 4, 44610 Calaceit. T. 978 85 15 21• Associació Cultural del Matarranya• Consells Locals de la Franja• Institut d’ Estudis del Baix Cinca-IEA• Centre d’ Estudis Ribagorçans (CERib)

Coordinació: Carles Terès i Isabel Calafinfo@teresantolin.com

Gestió i administració: Cèlia Badet

Cap de redacció i maquetació gràfica:Isabel Calaf • tempsdefranja@gmail.com

Consell de redacció:El Matarranya: Josep M. Baró, M. D. Gimeno,José Miguel Gràcia, Artur Quintana, CarlesSancho. El Baix Cinca: Pep Labat, Rosa Arqué, CarmeMesseguer i Hugo Sorolla. La Llitera i la Ribagorça: Carles Barrull, JosepEspluga, Glòria Francino i Josefina Motis.Aragó: Màrio Sasot. PP.CC.: Hugo Sorolla.

Fotografia: Marina Barrafon, Sigrid Schmidt Von der Twer.

Opinió: Esteve Betrià, Quim Gibert, Merxe Llop,Vicent de Melchor, Juli Micolau, JoaquimMontclús, Ramón Mur, Francesc Ricart, M. TeresaSerrano, Ramon Sistac, Natxo Sorolla, CarlesTerès i Joaquim Torrent.

Subscripcions i publicitat: 978 85 15 21

Producció: Terès & Antolín s.c.info@teresantolin.com

Disseny: Carles Terès Bellès

Dipòsit legal: TE-88/2000

ISSN: 1695-7709

Podem defendre el nostrepatrimoni?

El passat 19 de setembre van tenir llocunes jornades sobre Patrimoni Religiós alBaix Cinca. Vaig assistir-hi i haig de mani-festar la meva grata sorpresa pels temes trac-tats i com el ponents els van desenvolupar.

Va quedar de manifest que per protegirel patrimoni col·lectiu és imprescindible queels ciutadans ho senten com a propi. I peraixò han de conèixer-ho, apreciar-ho tantpel valor econòmic com pel seu significat

Cartes dels lectors

A Temps de Franja volem saber lateua opinió. Envia’ns les teues cartes,tot indicant el teu nom i població, a:tempsdefranja@gmail.com

Recordem a tots els subscriptorsde Temps de Franja

que ens comuniquin la sevaadreça de correu electrònic aadministracio@ascuma.org

per a rebre els pdf dels números digitals

SUBSCRIU-T’HIT. 978 85 15 21tempsdefranja@gmail.com

Imatge coberta: El professor Javier Giralt enel seu discurs d’agraïment per la concessió delPremi Franja, a la Trobada Cultural celebrada aAiguaviva de Bergantes. Foto ©José MiguelGràcia

històric i identitari. Correspon als poderspúblics aquesta labor de conscienciació.

Per això em sorprèn el poc interès de-mostrat pels representants polítics locals icomarcals, dels quals, a excepció de l’Al-calde i la Regidora de Cultura de Fraga, capva fer acte de presència. Poc podem espe-rar d’ells, tant dels de la “casta” com dels“anticasta”. Això sí, si demostren interès desde Catalunya, allavonces se desperten... iaïrats.

Pau Codina

Jesús Moncada a la Universitat de Barcelona

Organitzat pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Bar-celona, el pròxim 20 de novembre se celebrarà la I Jornada Jesús Moncadaamb un seguit d’actes acadèmics en commemoració del desè aniversari de lamort de l’escriptor mequinensà. Així, durant el maití d’aquest divendres dia 20hi hauran diferents conferències dels filòlegs Carme Gregori, Laura Farré i Ar-tur Garcia Fuster, Xavier Iglesias i Alba Guimerà al voltant de l’obra de l’autorde Camí de sirga; mentre que a la tarde s’inaugurarà una exposició de fotografiesfetes per Jesús Moncada i comentades per sa germana Rosa Maria i el direc-tor del Museu Etnològic de Barcelona Josep Fornés. També en hora vesperti-na, es realitzarà una conferència del filòleg Hèctor Moret i una taula redona mo-derada pel doctor Josep Murgades amb la participació de l’editor Carles-JordiGuardiola, el crític literari Oriol Izquierdo, el director i actor teatral Xicu Masói l’escriptor Francesc Serés.

Berenguer de Mussots

Amb el suport del Departament de Cultura

3

Les mostres culturals del nostrepassat, i entre elles, els nombrosostestimonis de les diferents religionsque s’han anat instal·lant en un ter-ritori són un clar senyal d’identitatque cal preservar, analitzar i difon-dre entre tots els ciutadans, que endefinitiva són els propietaris i de-positaris morals d’aquest patrimoni.

D’aquests i altres temes es vantractar a Fraga en les Jornades Cin-ga 2015, organitzades per l’ Institutd’Estudis Baix Cinca (IEBC).Aquest va ser un intent honest iexhaustiu de repassar la situació ifins i tot la localització de tots elsbéns religiosos de la comarca datatsdes del segle I de la nostra era finsal segle XIX. També va ser unaocasió idònia per aprofundir sobrel’estat de la qüestió d’alguns d’a-quests béns que recentment hanestat objecte de litigi entre diversesinstitucions en torn a la seua pro-pietat legal, com és el cas de l’edifi-ci del C.E.I.C.U. de Fraga o elsbéns religiosos provinents de les par-ròquies aragoneses segregades de laDiòcesi de Lleida.

En el transcurs de les jornades esva assenyalar (i lamentar) que, devegades, la intransigència política,ideològica i religiosa o la inculturai la falta de respecte cívic han por-tat la destrucció de moltes valuosesempremtes del nostre passat. Arreudel Baix Cinca, com succeeix en al-tres territoris de la Franja, no que-den gairebé testimonis d’art islàmico jueu, cultures que van estar moltpressents en aquestes comarques ique la intransigència o el desinterèssocial han fet desaparèixer. Casoscom la destrucció i crema d’imatgesde moltes esglésies durant la Guer-ra Civil, o les recents destruccionsamb cops de pedra d’alguns rostresdels capitells de la magnífica porta-da de l’ermita de Xalamera demos-tren que la barbàrie no té edat ni co-lor polític ni religiós i que les insti-tucions han de vetllar perquè elsnostres equipaments culturals tin-guen sempre la deguda protecció iconservació.

Uns béns culturals ben conservatsi promocionats fan que els seus

usuaris els patrimonialitzen, és adir: els facen seus, els valoren i elsconsideren part de la seua identitatcultural.

Però les jornades “Cinga Fòrum”no van ser sol un àgora d’anàlisi i de-núncia. També van sorgir, per partdels sòlids ponents que van inter-venir, diferents propostes en positiuque caldria tindre en compte en unfutur immediat.

Entre aquests suggeriments, quetambé fem nostres, destaquen eldesig de que Vila Fortunatus, un delspocs testimonis existents als nostresterritoris de l’evolució del paganis-me al cristianisme, arribés a tindre

EDITORIAL

Patrimoni religiós i identitat territorial

TEM

PS D

E FR

AN

JA/

n. 1

27 /

nov

emb

re 2

015

EDIT

OR

IAL

un Centre d’Interpretació digneque donés més valor al que de persi ja té aquest jaciment i apropés ales seues fantàstiques instal·lacionsun major nombre de visitants.

Quant a les mostres de patrimo-ni immaterial d’aquesta comarcaes va demanar que la Coral de Fra-ga inclogués en el seu repertori pe-ces del Cant Gregorià que va tindretanta tradició en els ritus religiososdel nostre passat.

Sobre el polèmic tema de la pro-pietat del local del C.E.I.C.U., en elCegonyer de Fraga, la intervenciódel ponent, l’historiador fragatí PacoTejero, va deixar clar que l’actualpropietat per part del Bisbat deBarbastre-Montsó, fruit d’una pre-cipitada immatriculació gràcies a leslegislacions favorables a l’Esglésiaque van fer diferents governs auto-ritaris i conservadors al llarg dels se-gles, ha estat una apropiació basadaen uns arguments falsos, sense unamínima investigació en els arxius isense haver pogut mostrar en capmoment cap títol de propietat. Pertot això pensem que seria bo esta-blir negociacions per a la seua re-versió al seus legítims propietaris: losfragatins, tenint en compte els quan-tiosos diners públics (civils) ques’estan invertint en la seua rehabi-litació.

Al mateix temps, considerant quela toponímia es una eina importantper a reflectir la història, la geogra-fia, la llengua i la cultura del terri-tori, durant les jornades es va pro-posar que l’ actual C.E.I.C.U. s’a-nomenés Sala dels Agostins, tal comes diu popularment a aquesta ordrereligiosa a Fraga.

Pel que fa als béns de la Franja,que com va dir la ponent MontseMacià són un testimoni dels 800 anysd’història d’un bisbat a cavall, i enpacífica convivència, entre l’Aragói Catalunya, caldria rebaixar lestensions exacerbades que hi ha res-pecte a aquest tema i buscar una so-lució tècnica que permetés gaudir iposar a l’abast dels habitants de lesparròquies que pertanyien al bisbatlleidatà part d’eix valuós patrimoniartístic i històric.

Imatge de laMare de Déude Saidí alMuseu deLleidaPACO TEJERO

4

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5M

ATA

RR

AN

YA

L’ ESMOLET

Els anuncis de la ràdio // Carles Terès

Em dedico al món del disseny gràfic i la comunicació. Aixòinclou la publicitat, tot i que, en el meu cas, gairebé sempre haestat gràfica. Per tant, potser em tiro pedres a la pròpia teulada,però sóc dels que els costa d’entendre la utilitat de la majoriad’anuncis radiofònics, especialment a les “hores punta”. Ra-rament (mai no es pot dir mai) aporten res, només una molèstiaa qui escolta amb interès (o d’esma) un programa. Les emis-sores comercials en viuen força, de la publicitat, i suposo quequanta més audiència, més anunciants i més cares les falques.Però, repeteixo, no veig quina incidència poden tenir en elsoients, a banda de ser una nosa i, en alguns casos, generar finsi tot rebuig. Penso que els del gremi haurien d’idear una altrafórmula que fos realment positiva. Ja se’n fan, de formats di-ferents: patrocinis, microespais informatius... però per a supe-rar la interrupció, la galleda d’aigua freda, l’anticlímax que su-

posa una falca, cal imaginació. Si no, penso que és llençar elsdiners. A un mitjà imprès és diferent, ja que si no t’interessa,passes el full a voluntat, però a la ràdio el tall és sagnant.

El súmmum de l’antipublicitat són, però, els anunciants quepersisteixen en fer servir el castellà en una emissora catala-noparlant. Ja en vaig parlar en un altre article. Els oients neu-tres, ni s’hi fixen, en la llengua, però els que són més militants,se senten menystinguts. No sé si és cosa de desídia, d’estalvi eco-nòmic o directament de supremacisme cultural. Sigui com si-gui, és una errada majúscula del departament de comunicacióde l’empresa.

(En revisar aquesta columna dies més tard, trobo que pot-ser és massa radical. Tanmateix penso que la sensació que tincmolts matins mentre esmorzo és compartida per molta au-diència. Està clar que cal reinventar la publicitat radiofònica.)

La invasió de Rússia –llavorsUnió Soviètica– per les tropes nazisdurant la II Guerra Mundial va serpresentada triomfalment per la pro-paganda franquista, que, mitjan-çant l’agència estatal de noticiesEFE, va distribuir fotos i cròniquesde l’inicial progrés dels règims amicsde Franco a costelles de l’enemicbolxevic. Un bon grapat de negati-us —30 en total— sobre aquell epi-sodi bèl·lic destinats a la premsa delmoment han aparegut arxivats ensobres a les golfes de la casa de Mag-dalena Mulet a Alcanyís. Mulet, vanàixer a Queretes, on la seua famí-lia ere propietària d’una tenda d’ul-tramarins. Magdalena es va casaramb Zacarías Navarro, d’Alcanyís,i allí se’n va anar a viure. Un nét deMagdalena i Zacarías, Juan AntonioMir, acabe de trobar la col·lecció declixés a la casa de sa iaia. Mir, moltaficionat a l’estudi de la història con-temporània, va tenir una alegria alcomprovar que els negatius estavenperfectament conservats i, desprésde positivar-los, va confirmar que re-flectien la famosa campanya del’Est, que, després d’una inicial vic-tòria alemanya l’any 1941, es vaacabar convertint en el cementiri delsomni de dominació mundial del’Alemanya nazi.

Juan Antonio Mir va portar els ne-gatius a l’impremta Ferrando d’Al-canyís perquè, segons conta, es l’ú-

Un tros d’història a les golfes// LLUÍS RAJADELL

nopoli” de la informació sobre la IIGuerra Mundial que arribave a lapremsa espanyola, sota estricte con-trol del govern franquista i mésencara en un tema tan sensiblecom la guerra on, segons es veie lla-vors, es jugave el futur del règimfranquista. També hi ha la possibi-litat que els clixés foren col·leccio-nats per un amic de la família anticmembre de la ‘División Azul’, Ma-nuel Castillo.

Sigue quin sigue l’origen de lacol·lecció, Juan Antonio ha recu-perat un testimoni gràfic de la his-tòria del segle XX que dormie a lesgolfes de casa sa iaia des de feie tresquarts de segle.

nica de la ciutatque disposaactualment del’equip necessariper extraure lesimatges dels ne-gatius de fa 74anys. Les fotosmostren marxesde soldats ale-manys cap alfront o descan-sant. Més rara-ment inclouenalguna referèn-cia a la poblaciócivil víctima delscombats. A mésde les fotos, al-guns clixés corresponen a dibuixosde combats de primera línia amb unto èpic o heroic. Fotos i il·lustracionses poden veure a la web www.ba-joaragonesa.org/elagitador.

Mir no sap com van arribar els ne-gatius a la casa de Magdalena Mu-let ni tan sols els periòdics on vanaparèixer publicades les fotogra-fies. Encara que alguns negatiusestan embolicats en retalls de diaris,no es poden identificar les capçale-res. En els articles apareixen dos pe-riodistes com a autors: José Balles-ter Castelló i José Esteve Martí.

Mir està convençut que els nega-tius provenen de l’agència estatalEFE, que exercie un autèntic “mo-

Dibuix d’unsoldatalemany alfront de l’Estobtingut d’undels clixés

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5M

ATA

RR

AN

YA

5

Dins de les Jornades de PatrimoniIndustrial promogudes per la Tauladel Sénia, a Pena-roja, el dissabte 26de setembre, es va organitzar unaexcursió per a visitar dos teuleriesdins del seu terme municipal on hivam participar una vintena de per-sones. Tere Adell, gerent de la Man-comunitat de la Taula de la Sénia, iRubén Lombarte, representant del’ajuntament, van ser els responsa-bles de l’activitat. En el trajecte capa les teuleries vam travessar unazona d’horts totalment abandonadaal costat del riu dels Prats, afluentdel Tastavins, on encara es podia ob-servar un assut que abastia la sèquiaper regar les hortalisses. El terrenyperfectament abancalat, per salvarel fort pendent, encara conserva lesparets i les casetes construïdes decòdols de la vora del riuet ara sensecap utilitat i abandonades. La pri-mera teuleria que vam trobar va serla del mas del Teuler, que dóna noma la construcció. Aquí vam tindre lasort de comptar amb la col·labora-ció del seu propietari Rogelio Serratque ens explicà algunes anècdotesdel mas i de la teuleria. A més ha tin-gut cura de conservar i donar valor atot allò que encara queda de la pas-sada activitat preindustrial. Tambévam poder observar que l’espai ones troba la teuleria havia estat des-brossat i netejat recentment i col·lo-cats uns panells informatius molt di-dàctics per explicar al visitant el seufuncionament. De la seua antiga ac-tivitat preindustrial s’ha conservat labassa d’on s’obtenia l’aigua per bar-rejar-la amb l’argila i fer el fang, lacaseta del vigilant del forn i on esguardava els ferraments necessarisper al procés i l’espectacular forn depedra i tovots que es conserva forçabé malgrat l’abandó des de fa dèca-des. Entre estos tres elements de lateuleria un gran espai pla on es deu-ria situar l’era per triturar l’argila ila bassa per fer el fang. Rogelio Ser-rat ens mostrà elements relacionatsamb la faena de la teuleria dels seusavantpassats: diferents motllos defusta per fer teules i tovots, les mas-ses per desterrossar l’argila a l’era iun parell de teules amb inscripcions.

Jornades de Patrimoni Industrial a Pena-roja// CARLES SANCHO

En una d’elles el text deia així: “Estaes la primera teja del año 44 RogelioSerrat”. Després d’esta primera teu-leria vam anar a una altra, a no massadistància, la dels ‘Sòcios’ que es trobasituada prop d’un mas que té adossatun gran cobert per assecar les pecesd’argila elaborades abans de fer-se lacocció. Aquí el forn no està tan benconservat i com l’anterior combinaels tovots a l’interior que aguanten lacalor del foc i el revestiment amb pe-dra a l’exterior.

Les Jornades de Patrimoni en ge-neral són un bon estímul per a lagent de les viles per a conèixer i po-sar en valor aquells elements monu-mentals que tenim a prop i que enspassen desapercebuts per falta pro-moció i d’interès dels habitants delterritori. És un patrimoni rural que,si no es fa res per al seu manteni-ment o restauració, s’acabarà per-dent definitivament.

Forn de la teuleria del mas del TeulerCARLES SANCHO

Calaceit se suma al Dia Internacionalcontra el Càncer de Mama// IRENE TORÀ

El passat dia 18 d’octubreva tenir lloc una concentra-ció a la plaça de Calaceitorganitzada per l’Associa-ció contra el Càncer deMama.

A l’acte van participarl’Associació de Dones Kalat-Zeyd i l’Escola de Músicaque ens va acompanyar ambmúsica i veu i la ballarina Ta-mara de la Vall del Tormo.

Les persones assistents vanpoder col·laborar amb do-nacions, compra de partici-pacions de loteria de l’Asso-ciació contra el Càncer i ambla compra de samarretes prè-via reserva a l’Ajuntamentdurant els dies d’abans.

El lema del dia va ser Apunta’t a “La vida decolor de rosa”.

Moment de l’acte ala plaça de CalaceitIRENE TORÀ

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5BA

IX C

INC

A

6

Don Ramón de Campoamor y de Campoosorio va ser un in-sofrible poeta espanyol del segle XIX. Contemporani de Zor-rilla, més que per la seua obra poètica ha passat a la història deles lletres hispanes per l’anomenada ley Campoamor, punt àl-gid de l’eixuta retòrica castellana, que diu allò que «En estemundo traidor / nada es verdad ni mentira / todo es según el co-lor / del cristal con que se mira».

I és que ben bé la clava. Hi penso cada vegada que passo, totcirculant de Lleida a Camporrells o de Camporrells a Tamarit,per la N230 (popularment, “la carretera de Viella”), més omenys a l’alçada de Baells, vora el trencant del Campell. De faanys que hi ha una pintada, entre d’altres, que diu “NO AMA-GUIS EL CATALÀ”. Algú hi va afegir un temps després,també amb una gens polida lletra de pal, un enigmàtic “CA-PALÓ”. D’entrada, no són pas textos gaire apassionants, a ullsd’un filòleg com a mínim. Però la vocació es porta molt endins,i alguna cosa bé hi hauria de dir, jo. I, doncs, començo pel co-mençament: la pintada, rectificada, s’hauria de llegir algunacosa així com “no amaguis el català: capa’l!”. És a dir, que “ca-talà” ara ja no s’interpreta com a ‘llengua catalana’ (que a l’A-ragó tothom sap que es diu LAPAO), sinó com a ‘individu ca-

talà’ i, per extensió, ‘tots els catalans’. Descodificat, doncs, voldir “capem —o castrem, sanem, crestem— tots els catalans”(en aquest cas no sabria dir si només els mascles o també inclou,com em temo i malgrat les dificultats tècniques, les femelles).

Anem per parts. La pintada original podria haver estat per-fectament, amb ple respecte per la normativa gramatical, “noamagues el català” o fins i tot “no amagues lo català”. Encaradiria que qualsevol de la terra ho hauria fet així per no ser tin-gut per foraster. La forma amaguis i l’article el és un indici fe-faent que l’autor és forà i desconeix el terreny. Potser fins i totés de Barcelona, ves què et dic. Pel que fa a la seua continua-ció, el responsable ignora la regla elemental castellana del des-plaçament de l’accent amb el pronom enclític: atrapa és paraulaplana, però amb el pronom afegit (atrápalo) és esdrúixola. No-més un aragonès molt aragonès, castellanoparlant i de l’inte-rior (Binèfar o Montsó enllà) pronunciaria atrapaló amb ento-nació ascendent. El fet que ho escriga amb accent a la o nomésdemostra que és una mica, diguem-ne, bastrús. Tot plegat, fo-rasters que vénen a sucar pa en una catxipanda a la qual segu-rament no han estat convidats. Entre todos la mataron y ellasola se murió.

La mirada dels altres // Ramon Sistac

TOT ENSENYANT LES DENTS

Sebastián Caballé Arbonés, alcalde deMequinensa durant dotze anys// JAVIER ORTEGA

Sebastià Caballé Arbonés, queva ser alcalde de Mequinensa entre1983 i 1995, va morir a finals del mesde setembre als 67 anys després d’u-na llarga malaltia. Estava casat i te-nia tres fills.

La notícia es va conèixer el mateixdia en què la corporació municipalcelebrava ple ordinari, per això lasessió es va iniciar amb un respec-tuós minut de silenci en la sevamemòria.

Caballé, extreballador de l’elèc-trica Enher, va ser un dels fundadorsdel PSOE de Mequinensa i membrede la seva executiva local. També vaocupar el càrrec de secretari generald’UGT de Mequinensa a finals delsanys 70 i principi dels 80. En les elec-cions de 1991 va formar part de lallista del PSOE a les Corts d’Aragó.

Durant els dotze anys que va es-tar com a alcalde, tres legislatures, amés de les obres i millores en els ser-veis públics, van ocórrer dos esde-veniments a Mequinensa.

Sebastià Caballé va ser l’amfitrióde la reunió celebrada l’1 de febrer

de 1984 al castell de Mequinensa ala qual van assistir 17 alcaldes de di-versos ajuntaments de la zona ca-talano-parlant d’Aragó i José BadaPanillo, llavors conseller de Cultu-ra del Govern d’Aragó .

En aquesta reunió es va elaborarun document conegut com a De-claració de Mequinensa, que va do-nar origen al conveni subscrit entreel Govern d’Aragó i el Ministerid’Educació i Ciència per tal de po-der implantar l’assignatura volun-tària del català en els centres docentsdels municipis que van voler adhe-rir-s’hi.

D’altra banda, el 1991 es va crearla Fundació “Joaquín Torres”, el pri-mer comitè executiu de la qual vapresidir Sebastià Caballé. Aquestafundació té com a finalitat donar be-ques perquè estudiants de Mequi-nensa puguin cursar una carrerauniversitària.

Els fons provenen de la donacióde cent milions de pessetes que enel seu dia va realitzar Joaquín Tor-res al seu poble. Va néixer a Me-

quinensa, va emigrar a Amèrica i vafer negocis en el món editorial. Vamorir a Buenos Aires el 10 d’agostde 1991 i un mes abans l’Ajunta-ment, del que era alcalde SebastiàCaballé, el va nomenar fill predilectede Mequinensa. La Fundació harepartit aquest any 82.000 euros enbeques per atendre 41 sol·licituds.

SebastiánCaballé

ArbonésJAVIER ORTEGA

7

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5BA

IX C

INC

AIl·luminació solar de la imatge de Santa Maria de Xalamera// I.E.B.C.-I.E.A.

Quan el dissabte 19 de setembrevam fer la visita guiada a l’ermita deXalamera dins de les Jornades Cin-ga Fòrum sobre el Patrimoni religiósde la Comarca del Baix Cinca, desde l’Institut d’Estudis del Baix Cin-ca vam pensar que seria interessantcompletar-la assistint el dia de l’e-quinocci de la tardor al fenomen dela il·luminació natural de la imatgede Santa Maria de Xalamera.

Est fet interessant és possible,dos vegades a l’any, gràcies a la con-currència de quatre factors: les ca-racterístiques de l’arquitectura re-ligiosa dels templaris, una orografiaplana, la variació durant l’any de l’òr-bita solar i la necessària col·labora-ció de la climatologia.

En un petit altiplà fàcilment lo-calitzable i d’àmplies vistes sobregran part del Baix Cinca s’alça eixamagnífica ermita d’estil romànic,sens dubte desproporcionada per allloc de Xalamera o per qualsevol al-tre que hagués existit en el seu en-torn. Solament s’explica la seuamajestuositat com a capçalera i seude l’Orde del Temple Cavallers.

L’ermita de Xalamera està orien-tada d’est a oest. Des del cristianis-me primitiu l’oració litúrgica se vapracticar mirant cap a l’est (fos o nola direcció de Terra Santa) i l’o-rientació arquitectònica de les es-glésies se feia amb la capçalera capa l’est. En la Bíblia no s’interpretaesta direcció com la de Jerusalem,sinó la del “Sol Naixent” que des delsegle III s’identifica simbòlicamentamb Jesucrist com a “Llum delmón”. Eixa orientació de les esglé-sies cap a l’Est es va mantindre finsal segle XVI en el cristianisme oc-cidental. En l’oriental encara semanté. En el centre de l’àbsida, ra-dere de l’altar i sobre una columna,s’aixeca la figura de la Mare de Déu,reproducció de la destrossada durantels primers mesos de la guerra civilespanyola.

Contràriament al que se sol creu-re i a la pròpia l’etimologia de la pa-raula, a l’equinocci —excepte a l’E-quador— la nit i el dia no duren el

mateix, sinó que el dia dura unamica més que la foscor. És uns diesdesprés de l’equinocci (abans siparlem del de la primavera), i de-penent de la latitud de l’observador,quan la durada del dia i la nit s’i-gualen. Els entesos en la matèria esrefereixen a est moment com equi-lux o equiluni. Enguany a Espanyal’equiluni de la tardor s’ha donat el26 de setembre.

La peculiar col·locació de la imat-ge de santa Maria fa que, el dia del’equiluni, el raig del Sol que entreper l’obertura espitllerada del fi-nestral de la cara oest de l’ermita ini-cia a il·luminar-la començant per lescames. És al cap de tres dies quan la

llum ocupa des del peu de la co-lumna fins a la corona de la Verge.Un moment curt però molt recolli-dor en la penombra de l’ermita i quees done a pocs llocs d’Espanya.

El fenomen arriba al seu puntculminant al cap de tres dies més,quan el raig que entre pel finestralde l’oest ix exactament pel de l’est,desprès d’enllumenar la verge Ma-ria.

L’any que ve, si trobem col·labo-ració institucional i els permisospertinents, des de l’Institut d’Estu-dis del Baix Cinca programaren ac-tes divulgatius “in situ” d’eix patri-moni immaterial religiós i astronò-mic que tenim a la nostra comarca.

Imatge deSanta Mariade XalameraM.B.P.

Nova edició del Cicle de Cinema Infantil en català// ROSA ARQUÉ

El Cicle de Cinema Infantil en Català té per objectiu ampliar l’oferta de cinemainfantil en català existent al mercat i potenciar l’hàbit de consumir aquests productesamb una programació atractiva, una política de preus baixos i una oferta que ar-ribi a tot el territori. La iniciativa va néixer a Lleida l’any 2001 i s’ha anat estenenta altres poblacions. Des de la seva creació, el cicle ha acollit més de 532.000 es-pectadors.

En aquesta ocasió el CINC ha arribat un altra vegada a la Sala Goya de Mequi-nensa, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament i del Circuit Urgellenc. S’hi pro-jectaran 5 pel·lícules d’animació, entre el 18 d’octubre i el 22 de novembre i el preude l’entrada és de 4,5 €.

8

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5BA

IX C

INC

A Sempre Moncada// ROSA ARQUÉ

a la ruta literària pels antics carrersdel Poble Vell, els lectors han des-cobert detalls de la vida diària, delscostums i de la història de l’antigaMequinensa. Nati Moncasi, cap dela central de Biblioteques de Llei-da, destacava la importància del’autor “perquè quan llegeixes aMoncada vius la seva gent i l’àmbiton ha viscut, que ha desaparegutsota les aigües però que viu en l’i-maginari de tots nosaltres, i si el lle-gim, continuarà vivint”. María Án-geles Soler, regidora de cultura i

educació, es referia a la importànciad’activitats com aquestes “perquè ésuna bona manera de donar a co-nèixer Mequinensa i la seva històriagràcies a Jesús Moncada”.

La jornada es va completar ambuna visita al complex museístic de lalocalitat (Museu de la Prehistòria,Museu de la Història –on es trobal’Espai Moncada i Museu de laMina) i la representació de El dar-rer dia del Cafè de la Granota, a càr-rec de la companyia de teatre MeaCulpa.

El barri barceloní de Gràcia, on vaviure l’autor, s’afegeix a la comme-moració del desè aniversari de lamort de l’escriptor amb una sèried’activitats sota el títol BifurcacióMoncada fent memòria Moncada ons’inclouen una estrena teatral, lec-tura de textos i xerrades.

El programa d’activitats, coordi-nades per Rosa Maria Moncada iTxell Roda amb la participació del’Ajuntament de Mequinensa, laBiblioteca Jaume Fuster i la Bi-blioteca de la Vila de Gràcia, s’es-tendrà fins a l’11 de novembre. Peral dissabte 7 de novembre a les 10 dela nit, a l’Almeria Teatre, el taller delectura de l’Associació ‘La Dona’ iel grup de teatre ‘Garbinada’ de Me-quinensa oferiran una lectura dra-matitzada de textos de Jesús Mon-cada acompanyada d’una degusta-ció gastronòmica de la cuina me-quinensana.

Però les activitats entorn a JesúsMoncada també s’han estès per di-verses parts del territori, no nomésa Barcelona. 180 membres de grupsde lectura de 18 biblioteques de Llei-da i de les Terres de l’Ebre han vi-sitat Mequinensa dins del programaLlegim Moncada, organitzat tambéper commemorar el desè aniversa-ri de la mort de l’escriptor. Gràcies

JesúsMoncadaAJUNTAMENT DE

MEQUINENSA

Rutes de turisme ornitològic d’Aragó// ROSA ARQUÉ

ta les localitats de Casp i Mequi-nensa.

Cal recordar que el Baix Cinca téuna enorme varietat d’ecosistemesque fa que representi un punt im-portant dins de les rutes migratòriesde les aus. És per això que des de laComarca es realitzen diferents ac-tivitats divulgatives com per exem-ple els tallers de moixons i d’ane-llament d’aus que s’han realitzat enl’última campanya mediambiental.

Amb aquesta nova iniciativa delGovern d’Aragó s’espera que cadavegada siguin més les persones quevinguin a conèixer i a gaudir de la ri-quesa natural del Baix Cinca.

La Direcció general de Turismed’Aragó ha presentat un nou pro-ducte destinat al turisme ornitològic,16 rutes guiades per a l’observaciód’aus, de les quals dues estan situa-des al Baix Cinca, concretament laruta 7 i 10.

Cada ruta conté una fitxa amb unadescripció completa de les aus i delterritori, que es complementa ambllocs d’interès de la zona i allotja-ments especialitzats.

La ruta 7 engloba les comarquesdel Baix Cinca i els Monegres, i s’himarquen punts d’interès de Ballo-bar, Bellver, Xalamera, Candasnos,Fraga i Ontinyena. La ruta 10 abas- Puput GOODFOND.SU

9

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5BA

IX C

INC

A

He posat aquest títol perquè en aquesta vall –a la fronteranavarroaragonesa, per cert– el darrer bascofon autòcton va mo-rir en els anys 40 del S. XX... És a dir, a Euskal Herria hi ha ter-ritoris originalment bascòfons que han perdut la llengua, alguns,com el Roncal, “recentment” en termes històrics... En aques-tes zones l’alternativa que els queda als partidaris d’allò bascper recuperar la llengua és muntar “ikastoles”, i a partir de l’eus-kara “batua” –equivalent al català “standard”– intentar-ne lareinstauració.

Evidentment, aquesta reinstauració únicament es pot fer apartir de la premissa que s’és en un territori que històricamentha sigut bascofon. Això traslladat a la Franja voldria dir que,per recuperar la llengua a zones on s’ha perdut recentment ola seua desaparició sembla imminent, el primer que caldria se-ria reivindicar un espai territorial distintiu, amb característi-ques lingüístiques i historicoculturals pròpies –amb el nom quevolgueu, això és el de menys—, perquè si només es parteix dela premissa que hi ha simplement “uns aragonesos que parlencatalà”, un cop extingit aquest, és a dir, interrompuda la trans-missió intergeneracional, els descendents d’aquests ciutadans

aragonesos ja no en tindran cap necessitat, i com a “buenos ara-goneses” només els quedarà identificar-se amb la llengua actual-ment hegemònica a l’Aragó. Aquest perill, però, no es dona-ria si es partís de la base –i quedés ben explicitat i fixat– quela Franja és un ens que a més de ser administrativament ara-gonès també forma part d’un àmbit territorial determinat quees caracteritza per l’existència històrica de la llengua catala-na. I així, de la mateixa manera que hi ha una Euskal Herriaactualment castellanoparlant –on, però, es pot reintroduir le-gítimament la llengua basca–, també hi hauria uns territorisactualment castellanoparlants i descatalanitzats on es podriatornar a introduir legítimament la llengua catalana, cosa queseria molt difícil sense admetre aquesta pertinença prèvia dela Franja a l’àmbit cultural català.

Precisament en aquest sentit –i des d’àmbits progressistes–,una de les primeres mesures a prendre seria impulsar l’exis-tència de comarques oficials aragoneses integrades exclusi-vament per municipis i poblacions plenament catalanoparlants–en una perspectiva àmplia–, tant actualment com en un pas-sat històric recent.

A la Franja com al Roncal // Joaquim Torrent

ESTAMPES RIBERENQUES

Mariano Rajoy, president del Go-vern central, va inaugurar el dia 8d’octubre el pantà de Sant Salvador,a Albalate de Cinca. Segons lesseues paraules, eix pantà és unexemple de solidaritat entre terri-toris, ja que és una obra que bene-ficia directament a municipis d’A-ragó i de Catalunya. La inauguracióposa fi a gairebé 40 anys de polèmicasocial pels intents de regulació delriu Éssera i ha de servir per acabaramb les restriccions d’aigua quehan hagut d’afrontar durant dècadesels cultius de 105.000 hectàrees de 37municipis d’Osca i Lleida.

El pantà de Sant Salvador té unvolum de 136 hectòmetres cúbics iuna superfície inundada de 1.100hectàrees. Ha de suposar una millorade la dotació de reg del canal d’A-ragó i Catalunya (dels 5.304 metrescúbics per hectàrea actuals a 6.800),un canal que va entrar en funcio-nament l’any 1906 i que abastaactualment una superfície reguívo-la de 104.850 hectàrees, 65.000 a laprovíncia d’Osca.

La construcció del pantà ha cos-tat finalment 129,4 milions d’euros,segons l’empresa pública Acuaes, en-cara que es va licitar per 73 milions

l’abril de 2008 i el 2009 va comen-çar la seua construcció. El cost del’embassament s’ha finançat entre elministeri d’agricultura i la comuni-tat de regants. El canal s’alimenta dedos rius situats a cadascun dels ex-trems de la zona regable, el Nogue-ra Ribagorçana i l’Éssera a la partd’Aragó. L’esforç per impulsar lamodernització i millora dels regadiusgaranteix la producció dels con-reus i és imprescindible per a la di-

Rajoy inaugura el Pantà de Sant Salvador// ROSA ARQUÉ

namització del món rural. Per aixòles actuacions en matèria de mo-dernització de regadius són unaaposta prioritària, amb la finalitat decontribuir al desenvolupament d’u-na agricultura més competitiva a tra-vés de l’ús eficient de l’aigua, quepermeti obtenir unes rendes ade-quades i fixar la població en el ter-ritori, així com la millora de les con-dicions de vida de les persones quehi viuen.

InauguracióPantà de SantSalvadorWWW.IAGUA.ES

10

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5T

EMA

DEL

MES

Els actes importants de la Troba-da Cultural del Matarranya i delBergantes del passat diumenge 4d’octubre, van ser el lliurament del“Premi Franja” i la presentació dela reedició del llibre Bernat Corre-món; ara bé, el programa va ser moltmés ample. Puntualment va co-mençar la jornada amb la benvin-guda de l’alcalde, un jove eixerit,preocupat per la cultura i la llenguadels seu poble, i la presentació d’As-cuma per part del president, JuanLuis Camps. Com no podria serd’una altra manera, vam dedicar unsminuts a recordar Teresa Maria Ba-llester de Mont-roig, professora, ac-tivista de la nostra llengua i sòciad’Ascuma, traspassada recentment.

L’amplia xerrada sobre micologiaque va fer Víctor Vidal, substituintAgustí Amela per malaltia, suscitàmolt d’interès entre els assistents,que van participar i gaudir de debò.Jocs tradicionals i la preparació

Gran Jornada d’AS// JOSÉ MI

mençà l’actuació del duo Rakel queomplí de música pop, boleros i mú-sica d’autor una hora i escaig per adelectança dels assistents. Una moltbona Trobada i força concorreguda.

Aiguaivans, salveu el riu i la llen-gua!

d’un bolet gegant van tenir entre-tinguts els xiquets.

Amb un bon vi de Queretes i unbon recapte de la vila a la Plaça vamarribar a dos quarts de tres de la tar-da. Després el dinar de germanor.

A les 18 hores i com a cloenda co-

Dalt: Actuació de Rakel Baix: Xiquetspreparant unbolet gegantJOSÉ MIGUEL GRÀCIA

El diumenge 4 d’octubre es va celebrar a Aiguaiva la 25a Trobada Cultural del Matarranya —en aquest casdel Matarranya i del Bergantes— organitzada per l’Associació Cultural del Matarranya i l’Associació dePares Clarió. Un dels actes importants va ser el lliurament del “Premi Franja 2014. Llengua i Territori”, queconvoca cada any alternativament l’Associació Cultural del Matarranya i l’Institut d’Estudis del Baix Cinca.El guardonat, ben mereixedor, va estar el Dr. Javier Giralt, Director del Departament de Lingüística Generali Hispànica de la Universitat de Saragossa.

Els actes de la Jornada

11

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5T

EMA

DEL

MES

l’escoles del Matarranya i de laFranja en general, i Néstor Macià, elqual agraí a l’Associació Cultural delMatarranya per fer-li reviure elstemps remots de la seua agosaradajoventut. Els aplaudiments, tant omés que les paraules, van demostrar

l’agraïment al Néstor per la seua dis-posició i entrega per a la reedició delllibre.

Il·lustra aquest article la delicio-sa vinyeta sobre l’acte que en Nés-tor va dibuixar i enviar a la Juntad’ASCUMA i a aquesta redacció.

Vinyeta deNèstor per aASCUMANÈSTOR

CUMA a AiguavivaIGUEL GRÀCIA

Presentació de Bernat CorremónUn acte més de la Trobada Cul-

tural del Mataranya a Aiguaviva vaser la presentació de la reediciódel llibre per a joves i no tan joves,Bernat Corremón al Matarranya.Tal com deia l’autor en la primeraedició de l’any 1989 “Bernat Corre-món al Matarranya és, només, unainvitació a conèixer una comarcaque no és, de bon tros, ni tan llu-nyana ni tan estranya. Amb aquestllibre a les mans, el lector passejaràpels pobles del Mataranya, en co-neixerà la gent i en sabrà la història,si més no, d’una manera superficial[...] per als que viuen i treballen alMatarranya, un homenatge i unagraïment fets de tot cor”. El llibreés tot això que diu l’autor, i molt mésque el lector, sense cap mena dedubte, descobrirà. Al pròleg de De-sideri Lombarte de la primera edi-ció se n’ha afegit un altre d’ArturQuintana per a aquesta reedició.

A l’acte de presentació van parlarel president d’ASCUMA, Juan LuisCamps, la vicepresidenta Loli Gi-meno, Carles Terès, maquetador iproductor, Pepa Noguès, lloant-hi lesvirtuts del llibre com a instrument detreball de l’assignatura de català a

Jotes de Laura Satué dedicades a la companyaTeresa Maria Ballester Bielsa

En el transcurs de la Trobada Cultural a Aiguaiva, Laura Sa-tué va dedicar unes cobles en català, escrites per ella, a la nos-tra companya enyorada Teresa Maria Ballester.

Aquestes són les jotes:

En la llengua per bandera un àngel mos puge al cel,de nom Teresa Maria,de cognom la Ballester.

Ha marxat Teresa Mariade la Franja cap al cel.Et dedico jo esta jotaperquè mai t’oblidaré.

Laura Satué presentant la seua actuació JOSÉ MIGUEL GRÀCIA

12

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5T

EMA

DEL

MES

GRAN JORNADA D’ASCUMA A AIGUAVIVA

Lliurament del Premi Franja a Javier GiraltUn dels actes importants de la Tro-

bada va ser el lliurament del “PremiFranja 2014. Cultura i Territori”,que convoca cada any alternativa-ment l’Associació Cultural del Ma-tarranya i l’Institut d’Estudis delBaix Cinca. El guardonat, ben me-reixedor, va ser el Dr. Javier Giralt,fill de la Franja i de pares catalano-parlants, director del Departamentde Lingüística General i Hispànicade la Universitat de Saragossa. En elseu parlament, desprès de rebre elguardó, Javier Giralt va fer, entre al-tres, una sèrie d’afirmacions força in-teressants que molt sintèticament re-sumeixo —gairebé podria posar-lesentre cometes—: sovint causa sor-presa que a la universitat públicaaragonesa s’ensenyin llengua i lite-ratura catalanes. Quina pena! Lafragmentació dialectal dificulta laidentificació de la llengua autòcto-na amb el català, sobre tot entre lapoblació adulta, cosa que és aprofi-tada hàbilment, també barroera-ment afegeixo jo, pels sectors socialsde l’Aragó anticatalanista. Els polí-tics aragonesos no han tingut maigaire clar quin camí seguir en ma-

tèria de política lingüística. La de-nominació del català en la Llei ac-tual del PP-PAR mitjançant l’acrò-nim LAPAO ha estat motiu de befaen tots els àmbits acadèmics i cul-turals en general. Ens diuen panca-talanistes als que considerem el ca-talà com un signe d’identificació dela Franja. L’abandó del català coma instrument de comunicació és unfet que, malauradament, es va con-solidant. Cal tenir present que, per

molt que es faci per part de l’admi-nistració, si no fem del català localla nostra llengua habitual, poca cosas’aconseguirà. S’hauria de superar eltemor que aprendre el català nor-matiu suposarà la desaparició de lesvarietats locals; només cal veureque, amb el castellà, no ha succeït.S’equivocarà qui pensi que les afir-macions de Javier Giralt estan car-regades de pessimisme, tot el con-trari, penso jo, són ben realistes.

Javier Giraltrebent elpremi de partde J.L. CampsJOSÉ MIGUEL GRÀCIA

Extracte del discurs de Javier GiraltVull agrair sincerament la concessió d’aquesta distinció a l’As-

sociació Cultural del Matarranya. No sabeu com n’és d’im-portant per a mi. Fill de la Franja (de pares catalanoparlants),format en Filologia Hispànica a la Universitat de Saragossa, ambuna tesi doctoral sobre les varietats dialectals de la Llitera, pro-fessor de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa i, even-tualment, director del Departament de Lingüística General iHispànica. No és que vulgui presentar el meu currículum, ni moltmenys, sinó simplement mostrar-vos que totes aquestes cir-cumstàncies vitals constitueixen un còctel explosiu, que no sem-pre ha estat vent vist ni entès a la meva alma mater.

Sovint causa sorpresa que a la universitat pública aragonesas’ensenyin llengua i literatura catalanes, perquè, al cap i a lafi, el català no és llengua estrangera ni és llengua oficial de l’es-tat espanyol. Però, encara resulta més complicat explicar queel català és llengua pròpia de la nostra comunitat autònoma,costa entendre-ho (fins i tot a companys universitaris), i nosempre s’accepta que defensis, no només la llengua, sinó tam-bé els drets dels qui la parlen. I en ocasions, també cal dir-ho,des de la Franja no s’ha mirat amb bons ulls la feina desen-volupada pels professors de català a la Universitat, per ser aun departament que històricament no ha defensat com cal –més aviat el contrari– les nostres llengües minoritàries, i en

particular la catalana.Hi ha pobles on els pares han optat per parlar castellà als

fills, la majoria de les ocasions induïts per les autoritats aca-dèmiques d’origen castellanoparlant. El nucli familiar juga unpaper fonamental per dur a terme qualsevol actuació previstaa l’ensenyament. Cal superar el desprestigi que he comentatabans, si volem que perduri el dialecte, i caldrà usar-lo a casai al carrer, sense vergonya i deixant de banda la idea que, par-lant aquesta llengua nostra, no s’arriba enlloc. Cal transme-tre que el parlar local ens permet una comunicació fluïda ambpersones d’altres comunitats autònomes i, fins i tot, d’altrespaïsos on es manté el català (com és el sud de França).

Naturalment, la tasca dels pares a la llar ha de ser recolza-da a l’escola en tots els nivells d’ensenyança. El professor teun paper bàsic, en aquest sentit, perquè ha de ser capaç de va-lorar positivament la realitat lingüística dels seus alumnes, unaactitud que també ha de saber transmetre d’acord amb els pa-res.

Certament, l’administració no ha fet gaire pel català i no sa-bem si serà capaç de fer-hi més coses, però cal tenir presentque, per molt que es faci, si no fem del català local la nostrallengua habitual, poca cosa s’aconseguirà.

Moltes gràcies.

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5LL

ITER

A

13

La Rambla núm. 29. Agost 2015// JOSEFINA MOTIS

com la petanca i imatges dels gua-nyadors d’un premi. La poesia-relat«Salut i Vida» sobre aquest joc i el po-ble.

• L’Associació de Dones celebra elseu 30 aniversari, presenta els noms dela nova junta i de la que se’n va. “A ti,mujer, que eres hija, hermana, com-pañera, madre, luchadoras, Sacrifica-das, trabajadora.” Sempre en tots elscasos lluitadora i treballadora.

• El Club Atlètic Albelda, agraeixals socis, simpatitzants i l’Ajunta-ment pel manteniment de les ins-tal·lacions, citant a Vicente del Bos-que mostra optimisme i projectes.

• La pàgina Penyes d’Albelda re-corda els inicis, l’any 85, de l’emisso-ra Ràdio Albelda i tota la trajectòriai canvis des de tant de temps. Face-book. com/Penyes Albelda.

• L’escola Infantil Lo Niu de la queja s’ha publicat informació. En aques-ta nota a La Rambla recorda unes re-flexions de la gran pedagoga MariaMontessori, on s’apunta a l’educacióemocional i de la conducta. Es donenles dades per a la matrícula. lo-niu@albelda.es.

• La Biblioteca, amb imatges i in-formació sobre les activitats. A la in-formació ja publicada a TdF, s’ha d’a-fegir que atenen a les persones per atràmits administratius.

• A l’Apartat Casa de la Vila, apa-reix la imatge i els noms de la novaCorporació Municipal.

–Proclamació i acceptació del càrrecd’Alcaldessa M. Ángeles Roca Llopdel PSOE que repetix en el lloc.

–S’anuncien la periodicitat dels plensde l’Ajuntament: els dissabtes, uncop al mes.

–Es comenta el projecte de reparar elcampanar i la Plaça. Es fa pública lanova estació meteorològica me-teo.albelda.es

–Es mostra el llibre Sabores de Al-belda, iniciativa de la Penya lo Ma-gré.• Albeldenses en el Mundo: En

aquest exemplar és Ana belen C.S.qui explica la seva experiència a Ho-landa com odontòloga, i el seu des-plaçament a Bèlgica on es dedica a lainvestigació.

• Es publica l’entrevista a RubénS.S. que fabrica cervesa artesana periniciativa pròpia.

• Magazine: Col·laboracions lliuresdels receptors de la revista i dossierde premsa: on surten articles de pu-blicacions referents al poble.

Un altre número d’aquesta publi-cació de l’Ajuntament d’Albeldaque s’envia gratuïtament a tots elsque estem interessats i es reparteix alshabitants del poble. Una demostracióde la riquesa humana i cultural de lavida rural.

L’Ester Sabaté fa menció a la his-tòria de la revista on es reflecteix ladel poble en aquests 20 anys. A les pà-gines centrals hi ha la presentació iconvit a les festes majors d’agost2015 per M. Àngels Roca, alcaldessa.

El programa va ser amè, habituali nou al mateix temps. Concert, acti-vitats de les penyes, balls, carreres, ac-tivitat religiosa, visita a Sant Roc,àpats, carrosses i exposicions, entreelles, la de ceràmica artística de Mi-quel Molet «Anatomia de las For-mas». L’associació A.L.E.C. va pro-posar una jornada de portes obertesper experimentar amb fang a la ram-bla del poble. Tant els organitzadorscom la gent va quedar molt satisfetade la animació.

La primera part de la revista és elde les Penyes i Associacions.

• La penya lo Magre amb la calorcom a fil conductor, anomena les ca-lors, els cossos suats, als que no hi són,i dóna significat a les festes.

• La Rondalla San Roque presen-ta totes les actuacions joteres del2015, amb molt èxit al poble i a fora.

• L’Associació de Pensionistes i Ju-bilats té la seva pàgina, amb activitats

Irena Sendler (Otwock- Varsòvia, 1910 - Varsòvia, 2008) // M. Llop

DONES

L’àngel del Gueto de Varsòvia. Filla d’un metge molt cone-gut, catòlica i amiga dels jueus. Enemiga de la discriminaciód’algunes universitats poloneses, va iniciar estudis i al llarg detres cursos va ser suspesa per la Universitat de Varsòvia peraquesta causa. Infermera del Departament de Benestar So-cial, l’any 1933, quan els alemanys van ocupar Varsòvia, ellas’encarregava dels menjadors comunitaris de la ciutat on te-nia cura de catòlics i jueus amb aliments, roba, diners, medi-cines... El 1942 els nazis van crear el Gueto de Varsòvia, Irenas’uní al Consell per a l’ajuda als jueus; fins i tot portava unbraçalet amb l’estrella de David. Allí treballava d’infermera id’altres coses; amb diferents mètodes (ambulàncies, sacs dematerials, brossa, taüts...) va aconseguir treure del gueto 2.500xiquets i xiquetes; portava un registre dels seus noms que méstard va guardar en un pot de vidre dins d’un clot al costat d’un

arbre. Gràcies a la seua entrega i control, al final de la guerra,alguns pares es van poder reunir-se amb els seus fills i els nensorfes van ser acollits per famílies. El 20 d’octubre de 1943 foudetinguda per la Gestapo i conduïda a la presó de Pawiak onfou torturada brutalment, condemnada a mort i salvada clan-destinament. Acabada la guerra, va tenir problemes amb elrègim comunista, ja que Irena era del Partit Socialista.

L’any 2003, el president de la República li va atorgar la mésalta distinció civil de Polònia: Dama de l’Ordre de l’ÀguilaBlanca. L’any 2007, el Govern de Polònia, amb el suport deL’estat d’Israel i l’organització de supervivents de l’Holocaustla va proposar per al Premi Nobel de la Pau. El premiat fouAl Gore, per un treball sobre l’ Escalfament Global. El 2009el va obtenir Obama, per les bones intencions. Sobren co-mentaris!

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5C

ULT

UR

A

14

Artur Quintana, doblement guardonat// CARLES SANCHO

2011 i ha guardonat en estos pocsanys de vida a personatges ebrencsimportants per les nostres terres.La primera convocatòria van pre-miar el lingüista tortosí Joan Bel-tran, el 2012 Octavi Ruiz directorde la Lira Ampostina, el 2013 elprofessor i escriptor d’UlldeconaManel Ollé, ben actiu pel Matarra-nya, i l’any passat a la valencianaresident a Roquetes Lola Santaca-talina, infermera i professora.

Artur Quintana i Font (Barcelo-na 1936) és filòleg, membre de laSecció Filològica de l’Institut d’Es-tudis Catalans, del Consello d’a Fa-bla Aragonesa, de l’Acadèmia d’aLuenga Aragonesa, president d’I-niciativa Cultural de la Franja ipresident d’Honor de l’AssociacióCultural del Matarranya. Es docto-rà el 1973 a Barcelona amb la tesidoctoral El parlar de la Codonyera.Ha publicat en català, castellà, ale-many, anglès i occità i ha fet moltestraduccions. Ha treballat com a bi-bliotecari i professor universitari aAlemanya i, des del 2003 ja jubilat,viu a cavall entre Espira i la Codo-nyera. La seua obra és molt exten-sa: La nostra llengua (1984), El ca-talà a l’Aragó (1989), coordinador

dels reculls de literatura popular ca-talana de l’Aragó Lo Molinar (1995-1996) i Bllat colrat! (1997), Episto-lari de Desideri Lombarte (1981-1989) (2002), La Vall de Balat: me-mòria de l’Aragó 1948-2003 (2003),El aragonés residual del Bajo Valledel Mezquín (2004), El aragonésnuclear de Nerín y Sercué (2006),Xandra. Estudis aragonesos de llen-gua i literatura (2007), té un volumen homenatge a la seua jubilacióLlengües i fets, actituds i franges(2009), Roda la mola. Poesia del BaixAragó de llengua catalana dels orí-gens als nostres dies (2010)... I cen-tenars d’articles de diversos temes ien diferents llengües en revistes es-pecialitzades. Actualment és col·lum-nista de «Lo Cresol» al Diario de Te-ruel i el director de la col·lecció encatalà «Lo Trinquet» editada perl’Instituto de Estudios Turolenses.

El doctor Artur Quintana, a partd’altres mèrits com a lingüista, ésun personatge fonamental en lalluita per a la defensa i promocióde l’aragonès i del català a l’Aragó,territori on estes llengües són mi-noritàries però que formen partimportant de la nostra identitat cul-tural.

Artur Quintana i Font és en-guany un personatge doblementguardonat per l’Òmnium Culturalde les Terres de l’Ebre amb elpremi “Lo Grifonet” i per la Fun-dació Carulla amb el Premi d’Ac-tuació Cívica. Del primer, com diul’entitat organitzadora, “el grifonet,brot de la renaixent olivera, dónanom al premi com a símbol de re-novació i esperança, cíclicament re-petides, de l’arbre més emblemàtici representatiu de la mediterrània”.El premi és de “caràcter honorífic iconsisteix en una peça artísticaal·legòrica”. Es concedeix a ArturQuintana per ser “una persona queper la seua trajectòria cultural icientífica i per la importància iexemplaritat de la seua tasca in-tel·lectual, social i humana, ha con-tribuït de manera notable i conti-nuada a la vida cultural, social icientífica de les Terres de l’Ebre”.El Premi d’Actuació Cívica 2015,atorgat per la Fundació Carulla, esconcedeix a les persones que hanfet una tasca important per pro-moure la llengua, la cultura i els va-lors que configuren la societat ca-talana, amb la voluntat d’enfortir elsentit de pertinença.

El Premi d’Actuació Cívica de laFundació Carulla el rebrà ArturQuintana a Barcelona el dia 24 denovembre a les 19 hores a l’Audi-tori del Disseny Hub Barcelona, ala Plaça de les Glòries Catalanes.Entre tots els premiats d’anys pre-cedents es troben tres franjolins:Maria Zapater (Fraga), Josep Ga-lan (Fraga) i Joaquim Monclús(Calaceit). La Fundació Carulla(abans, Fundació Jaume I) va néi-xer a partir de la iniciativa empre-nedora de Lluís Carulla i Canals,mentre la repressió franquista im-posava un gran silenci públic a lallengua i la cultura catalanes. Caliadefensar-les i promoure’n l’ús permantenir viva la identitat nacionalcatalana. El Premi “Lo Grifonet” liserà lliurat per Òmnium Culturalde les Terres de l’Ebre, quatre diesdesprés, el dia 28 de novembre a lavila d’Arnes –Terra Alta–. Este re-coneixement es va constituir l’any

ArturQuintanaJOSÉ MIGUEL GRÀCIA

Des de l’ICF s’ha decidit obrir el procés de selecciódels candidats i candidates als Premis FranjaCultura i Territori.

Si coneixeu algú amb una marcada trajectòria dedefensa de la nostra cultura i del nostre territori,podeu enviar la proposta raonada, abans del 25 dedesembre, a: convocatoriapremisfranja@gmail.com

El Premi Franja Cultura i Territori, segons indicael seu nom, procura distingir persones o entitatsdestacades en la defensa de la llengua i cultura dela Franja; per això els candidats i premiats han deser prou significatius, i preferentment realitzadorsd’una tasca d’abast general a tota la Franja.

La seua concessió i lliurament és anual i les duesassociacions actualment actives a ICF se’n fancàrrec en anys alterns: los parells l’ASCUMA i elssenars l’IEBC. Seguint l’ordre actual, correspona l’IEBC lliurar lo Premi Franja 2015, sempre ambla ratificació d’ASCUMA.

Les associacions faran difusió del veredictei lo lliurament del premi es farà durant l’anysegüent i dins d’un esdeveniment públic.

Fins ara els premiats han estat: Pietro Cucalón, Octavi Serret, José Bada

Panillo, Emilio Gastón, Projecte d’Animació Cultural per a les escolesde la Franja “Jesús Moncada”, Fundació Jordi Casas i Llebot, Josep iFrancesc Mauri, Javier Giralt.

Ja ho sabeu, si voleu participar-hi, envieu les vostres propostes a: convocatoriapremisfranja@gmail.com

Propostes de candidats i candidates a rebre el

Premi Franja Cultura i Territori 2015

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5A

RA

GÓ

16

Lo passat 30 de setembre va tindrelloc a la Sala Saura de la Diputaciód’Osca un entranyable i emotiu acteal qual van assistir més de tres-cen-tes persones, on es va presentar el lli-bre Amigo Labordeta, coordinat ieditat per Lorenzo Lascorz quan escompleixen 5 anys de la mort del can-tautor i polític aragonès.

Inicià la presentació el conductorde l’acte, el professor labuerdencMariano Coronas, el qual glossà elprocés de gestió d’aquest llibre i elseu contingut: més de 80 col·labora-cions de persones, moltes d’ellesanònimes i inèdites per als mitjans decomunicació, que en algun momentvan tindre relació amb Labordeta envitals: cantant, polític, professor, poe-ta, actor, etc.

Després parlà l’ex-ministre socia-lista i ara professor universitari Al-fredo Pérez Rubalcaba, que repassàles diferents experiències viscudesamb Labordeta, “primer com a se-guidor del cantant i de les seuescançons. Després com a companyd’escó al Parlament espanyol”. D’a-quella època recordà a un Laborde-ta honest, fidel i responsable “quali-tats que va demostrar en momentsmolt transcendents i delicats, com enla investidura de Zapatero o a la Co-missió Parlamentària sobre l’a-temptat de l’onze de maig a Madrid.”

Carmen Magallón, professora imembre destacat des moviments pa-cifistes a nivell estatal, recordà elsseus anys d’alumna de Labordeta al’Institut Ibáñez Martín de Terol, onLabordeta, que feia de Cap d’Estu-dis, “era com un pare per a tosnosaltres, que no podíem anar acasa a veure la nostra família més queun cop al trimestre.” També recordàles múltiples activitats culturals queell i altres professors del centre vanimpulsar, des d’obres de teatre aconcursos literaris i la presència delsalumnes als seus primers concertscom a cantautor.

En representació de les altres llen-gües d’Aragó, que Labordeta va va-lorar tant, Francho Nagore va dedi-car-li un poema en aragonès construïtamb fragments de diverses cançonsi poemes de José Antonio.

Màrio Sasotrecordà diversesanècdotes deconcerts cele-brats per La-bordeta a Saidí ila ferma posiciódel cantautoraragonès enversla catalanitat dela llengua quees parla a laFranja mostra-da en el pròlegdel Refranyerfragatí de JosepGalan, on La-bordeta anima-va als franjolinsa “no caure enles trampes tan estimades per algu-nes forces polítiques, de batejar al Ca-talà amb noms locals o vaja a sabervostè què”.

Finalment, l’activista cultural so-brarbenca Natalia López, assenya-là l’important paper que van jugarles dones en la trajectòria de La-bordeta, i defensà el paper que la“gent del carrer, sense corbates,cotxes oficials ni càrrecs políticsperpetus” ha exercit en els movi-ments socials aragonesos i arago-nesistes, com els dels pantans, l’au-

tonomia, l’aragonès, el català, etc.”Les intervencions orals van estar

salpebrades amb les actuacions mu-sicals de la cantant Maria José Her-nández i els germans Lascorz amb lamarimba, tots ells interpretant can-çons labordetianes.

L’acte va concloure amb un pica-pica a base de vi del Somontano i per-nil, ofert per la Diputació d’Osca, elpresident de la qual, el ribagorçà d’A-reny, Miguel Gràcia, recordà diver-ses anècdotes viscudes amb l’home-natjat en la seua comarca.

Amigo Labordeta es presenta a Osca// MARIÀ ÀLVAREZ

De surda adreta: LorenzoLascorz,MiguelGràcia,Alfredo P.Rubalcaba,CarmenMagallón,MarianoCoronasELENA CEBRIÁN

Pietro Cucalón s’incorpora a Política Lingüísticaper a coordinar el currículum de Català// M.S

Pietro Cucalón, mestre de l’escola de Monzalbarba i ex-director del CRA d’Aiguavi-va, ha estat fitxat pel director general de Política Lingüística de la DGA, Nacho LópezSusín, per a coordinar l’elaboració dels currículums de Llengua Aragonesa i Llengua Ca-talana. Alhora, Cucalón col·laborarà, dins del petit grup humà que forma la nova Direc-ció General, en les diferents tasques de normalització lingüística que aquesta es plante-ja dur a terme.

De moment la Direcció que encapçala López Susín va anul·lar l’ordre del govern an-terior sobre el Currículum de Primària que deixava per a més endavant la redacció delpertanyent a la matèria anomenada Aragonès Oriental i ha previst la instauració del Cur-rículum de Llengua Catalana. Al mateix temps s’està treballant, dins de l’esborrany de pres-supostos de 2016, en la convocatòria dels Premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero, tal comestaven configurats des del seu naixement, i en el restabliment del Projecte d’Animació“Jesús Moncada”, desaparegut en l’anterior legislatura.

Lo nomenament de Cucalón, que parla català d’Aiguaviva, ha estat mot ben rebut desdels sectors d’ensenyants de Català, les associacions culturals i educatives de la Franja ila comunitat educativa del Baix Aragó i Matarranya.

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5G

ALE

RIA

DE

PER

SO

NA

TG

ES

17

Just ara fa un any, en les pàgines d’aquesta revista, feia diversesobservacions sobre algunes espècies de gasteròpodes terrestresque podem trobar al Poble. Entre els gasteròpodes esmentatsvaig voler destacar dues espècies pròpies de terres àrides: el co-negut amb el nom descriptiu de ‘caragol de mont blanc’ –les mí-tiques ‘vaquetes/baquetes’ valencianes– amb nom científic d’I-berus gualterianus alonensis, de la família dels Helicidae–, i so-bretot l’espècie Sphincterochila candidissima, sense nom popularal Poble però coneguda en altres punts de la Península com a‘caragol gitano’, apel·latiu degut a la seua carn negroide, una ca-racterística que, amb la dura i molt calcificada closca globosa to-talment blanca, comparteix amb la resta d’espècies de la famí-lia de les Sphincterochilidae que poblen les terres àrides del Me-diterrani (Magreb en general, sud d’Itàlia, illa de Malta, illes gre-gues, desert del Negev, la península de Sinaí, nord de la penín-sula Aràbiga, est i, especialment, sud-est de la península Ibèri-ca). De caragols gitanos, comú als ambients esteparis de la de-pressió de l’Ebre, no fa gaires mesos vaig recollir-ne exemplarsal peu del santuari de la Mare de Déu del Pueyo, al terme deBelchite. Es tracta d’una espècie que, al Poble, només trobemde manera abundosa als voltants d’un rònec mas situat a les ter-res més àrides del nostre terme municipal, en els mateixos pa-ratges que acullen exemplars dels fongs hipogeus de la famíliadels Terfeziaceae, les mítiques tòfones del desert –desert trufflesen anglès, criadillas de tierra o turmas en espanyol; les espèciesque trobem al Poble són la Terfezia arenaria, la Picoa juniperi

i, possiblement, la Terfezia claveryi.A aquests éssers del desert nostrats, ara hi puc afegir dues no-

ves espècies. Entre els gasteròpodes hem d’esmentar els exem-plars de gasteròpodes d’aigua dolça que fa un parell de mesosvam descobrir a la bassa del despoblat de Cardell, al terme deFraga, no gaire lluny de l’autopista; es tracta sens dubte d’unaespècie de gasteròpodes de la família dels Lymnaeidae –possi-blement Radix balthica o, segons el col·lega Alfonso Maíllo, Ra-dix auricularia–, espècie que malgrat nombroses indagacions nohe sabut trobar un nom popular més enllà de ‘caragol d’aigua’.

L’altra espècie, en aquest cas floral de la família Rhamnaceae,és el ginjoler –qualificat de ‘murcià’ fora del Poble– amb el nomcientífic de Ziziphus lotus, originari de la regió mediterrània, in-closos el Marroc i el Sàhara, i que no s’ha de confondre amb elmolt més comú ginjoler Ziziphus jujuba, originari de la Xina peròconreat a les hortes de la regió mediterrània, incloses algunesdel Poble. L’únic exemplar de ginjoler murcià del qual tinc no-tícia es localitza en terres àrides del Poble. I ara se’ns obre uninterrogant: com és que tenim al Poble un exemplar de ginjo-ler murcià? ¿És autòcton o bé va arribar-hi en l’aparell diges-tiu d’un moixó migratori o en la butxaca d’un treballador mur-cià o d’Almeria en les dècades de 1950 i 1960? Fos com fos, unavegada més es palesen les vinculacions entre la flora i la faunade les terres del Poble i les del sud-est peninsular: diverses es-pècies de les famílies de Helicidae, Sphincterochilidae, Terfe-ziaceae, Rhamnaceae i, possiblement, Lymnaeidae.

Altres criatures del desert // Esteve Betrià

U12

Josep Manuel Martínez París, unlleidatà nascut el 1977 del que, si re-trocedim unes quantes generacions,descobrirem avantpassats de la Fran-ja per alguna de les branques del seuarbre genealògic: Calassanç, Peraltade la Sal, Albelda, Alcampell, Sanui...És llicenciat i diploma d’estudisavançats en història, investigadorpredoctoral a la Universitat de Llei-da entre els anys 2000 i 2003 sobre te-mes d’història rural i des de fa cincanys professor a l’IES Baix Cinca deFraga.

Josep és una persona inquieta i in-teressada en tot allò relacionat ambla Franja i els pobles propers del Cin-ca i en general en les relacions his-tòriques entre Aragó i Catalunya,com ho demostren algunes de lesseues investigacions. Així el 2004 vaser coeditor i autor d’un dels capítolsdel llibre Relacions històriques entreAragó i Catalunya. Visions interdis-ciplinars, publicat per Prensas Uni-versitarias de Zaragoza i la Univer-sitat de Lleida. El 2009 va rebre el

Premi Josep Lladonosa d’HistòriaLocal pel treball Expansió agrària iconflicte social al segle XVIII. El li-tigi per les terres comunals de Tama-rit de Llitera, que es va publicar el2010 la Universitat de Lleida. El2013 el CEHIMO de Monsó li va pu-blicar l’extensa recerca Historia deFonz. De los orígenes al siglo XX.També té una trentena d’articles pu-blicats.

El 2012 va ser guanyador de la con-vocatòria de beques Amanda Llebotde l’Institut d’Estudis del Baix Cin-ca amb un projecte de realització d’unatles històric online del Baix Cinca,part del qual va presentar en lesdarreres Jornades Cinga de l’IEBC-IEA sobre el patrimoni religiós de lacomarca i que properament es podràconsultar a la xarxa.

Com a professor ha transmès alseus alumnes les seves inquietuds i el2011 va dirigir el treball d’un grupd’alumnes de 4t d’ESO sobre Histò-ria oral de Mequinensa: del pantà alsnostres dies, becat en la convocatòria

Josep Manuel Martínez París// JULIO MORENO

escolar de les beques Amanda Llebot.Els cursos 2011-2012 i 2012-2013 vaser membre del grup de professorsque va portar a terme amb l’alumnatd’ESO un dels Programa ARCE delMinisteri d’Educació per elaborar idifondre a través d’Internet les rutesliteràries de Desideri Lombarte i deJesús Moncada. Sense oblidar queparticipa en el programa trilingüe delIES i dóna classes de Ciències Socialen anglès a 3r d’ESO i en català a 4t.

A més de tot això, no para d’in-vestigar, parla l’italià, practica el sen-derisme, acudeix al gimnàs, escoltamúsica, llegeix, és bon xicot, simpàtic...Una meravella de persona. Tots volemser Josep Manuel Martínez París.

Josep ManuelMartínez París

JULIO MORENO

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5PA

ÏSO

S C

ATA

LAN

S

18

No va ser la notícia més important d’aquell cap de setma-na, però la reunió de representants de la CUP i el Casal Jau-me I de Fraga va tenir un cert impacte. Se’n van fer ressò unsquants mitjans i també va “funcionar” per la xarxa. El resul-tat de la trobada, a parer del Casal Jaume I, va ser satisfactori;en canvi, si mirem com van reaccionar els mitjans aragonesos–menció especial per l’ABC digital– es pot pensar que la tro-bada va ser poc menys que un akelarre i un escàndol de gransdimensions per la ingerència de la Candidatura independen-tista a la capital del Baix Cinca, on va venir a fer un proseli-tisme polític amb la signatura d’un document malèvol per laintencionalitat malsana d’una futura annexió i centrat en lareivindicació de les obres d’art religiós del Museu Diocesà iComarcal de Lleida.

Hi vull dir la meua sobre la trobada, encara que siga en for-ma de petita crònica. En principi cal que situem el fet en unmoment tan rellevant per al món català i sobretot per a Ca-talunya com han estat aquestes eleccions viscudes recentment.En aquest context la CUP (Candidatura d’Unitat Popular) vamanifestar que el dissabte 26 de setembre, el dia de reflexióde la campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya,el dedicarien a actes en els territoris del que molta gent ano-menem Països Catalans (com el títol d’aquesta pàgina). Un delsactes anunciats el farien a Fraga. Què hi vindrien a fer, a Fra-ga? Sense cap posada en escena especial ni cap manifestaciócridanera, es va muntar una reunió amb representants de lacandidatura a les eleccions del 27S, majoritàriament de la cir-

cumscripció de Lleida. Va resultar un acte, un gest, molt sen-zill, en el marc d’una reunió amb el Casal Jaume I, en què esva signar un document de bones intencions per defensar i im-pulsar els temes més rellevants que compartim amb Catalu-nya i que viuen moments de gran dificultat: la llengua, el liti-gi pels béns religiosos de la Franja i l’assistència sanitària a Llei-da. No hi veig la trampa ni el cartó per enlloc: són els puntsque bona part de l’associacionisme ha defensat i ha fet seusde sempre i que, si més no per part del Casal Jaume I, cal con-tinuar defensant amb decisió comptant amb els suports quecalga.

Per tot plegat, un gest de compromís com el document acor-dat amb la CUP, el considero cordial perquè la gent cupaireho és i l’hi agraïm; l’entenc com un acte útil en tant que vamrebre la mà estesa d’una formació política catalana disposa-da a col·laborar a reeixir en les “nostres” necessitats i perti-nent; sí, pertinent i positiu –per ocupar la P– perquè tot el quefem per dignificar la personalitat de la Franja ho serà, de per-tinent i positiu. Així, doncs, no val a parlar en termes de des-qualificació contra els qui els vam rebre ni contra els hostes,ans al contrari, jo en reivindico l’acte i l’escaiença en un mo-ment com el que vivim. El Casal Jaume I vam rebre de gratla CUP, com hem rebut en altres ocasions partits, entitats o per-sones que ens han demanat o ens han ofert complicitats i col·la-boracions per treballar en la potenciació de la catalanitat deles nostres comarques. De qui hem d’esperar res, si no és delsqui comparteixen les teues aspiracions? De qui?

Cordial, Útil, Pertinent (CUP) // Francesc Ricart

NO SOM D’ EIXE MÓN

Alcaldes de la Franja exigeixen mantenir l’atenció sanitària a Lleida// REDACCIÓ

Els alcaldes de diverses localitats dela Franja van reclamar recentment ales diferents administracions impli-cades una solució al problema de l’a-tenció dels pacients d’aquest territo-ri sota administració aragonesa en hos-pitals de Lleida. Els alcaldes van feraquesta crida durant la visita quevan dur a terme al Saló Municipàliade Lleida, acompanyats per l’alcalded’aquesta ciutat, Àngel Ros.

Els responsables municipals ho vanreivindicar després de les recents de-núncies de pacients de la Franja ha-gin estat derivats de l’Arnau de Vila-nova cap a l’hospital de Saragossa perser atesos, mentre la Generalitat re-clama al ministeri de Sanitat el co-brament de les atencions a pacients dela Franja.

El president de la comarca de la Ri-bagorça José Franch, va assegurar queentenia les demandes que fa la Ge-

neralitat en voler cobrar i, per això vadefensar la necessitat d’un entenimententre els governs català, aragonès i es-tatal amb l’establiment de compen-sacions econòmiques en funció de lesatencions que hagi ofert o rebut cadaterritori. Franch també va explicar elcas d’una veïna de Tor-la-ribera, lo-calitat d’on Franch és alcalde, que haoptat per empadronar-se a Lleida, per-què així li puguin fer les receptes que

necessita, extrem que cada cop és méshabitual.

Per la seva banda, l’alcaldessa deMequinensa, Magda Godia, va de-manar demanat “sentit comú” i va feruna crida a les administracions quecorrespongui a asseure’s i a acostar po-sicions per tal que aquests dos terri-toris puguin seguir compartint serveiscom fins ara. Per Godia, “els ciutadansno han de patir aquesta situació”.

HospitalArnauVilanova deLleidaWWW.7ACCENTS.CAT

TEM

PS D

E FR

AN

JAn

. 127

/ n

ovem

bre

201

5O

PIN

IÓ

19

La no-collita de la fruita i els refugiats sirians (i II)// MERCÈ IBARZ

ajut de la Unió de 0,20 cèntims perquilo si pertanys a una OPFH (Or-ganització Professional de Fruites iHortalisses), de 0,13 si no hi perta-nys, un ajut que finalment té menyscostos per a tu, empresari agrícola:recollir la fruita per a sucs destinatsa la beneficència et costa una mit-jana de 7 cèntims per quilo, mentreque llençar-la a la teva terra te’ncosta només 2. Produir-la, et costaentre 35 i 40 cèntims, una xifra quees pot matisar en diversos aspectes,però que és la que els sindicats agrí-coles han posat sobre la taula per ferel paral·lel amb qualsevol altre sec-tor de la producció industrial.

Dit i fet: els sindicats agrarisJARC-COAG (Joves Agricultors iRamaders de Catalunya - Coordi-nadora d’Organitzacions d’Agri-cultors i Ramaders) han destruïtfruita aquest 24 d’agost, per primercop, com deia, a Espanya, després dedebatre-ho durant dos anys i mig.Aquest dilluns d’agost es van des-truir en una finca d’Alcarràs 82.000quilos de préssecs, una “operaciópionera”, va destacar la premsa lo-cal. S’havia fet abans, un cop, noamb fruita de pinyol sinó amb elscogombres andalusos durant la cri-si de l’E. coli de fa quatre anys.

La no-collita, la collita verda, laretirada de fruita en definitiva, sesuma així a la vida contemporània,com en els vuitanta amb la terra re-tirada: terres subvencionades per laUnió per no ser treballades. Ja no es

fa, això de retirar la terra, ara tre-balles i tu mateix destrueixes la tevafeina. Com a mal menor, com a pro-testa.

2. Més números, més destrucció.Si Espanya fos Síria, 24,64 milionsde persones haurien estat despla-çades per la guerra. Haurien mort452.178 persones, el 0,7% de la po-blació. D’aquests morts, 136.897serien civils, entre els quals 22.420criatures.

Si fem el recompte en clau redu-ïda, posem catalana, els desplaçatsserien 3,9 milions. Els morts, 72.619:21.985 civils, 3.595 criatures. Són xi-fres que podem extreure a partir deles comparatives que ofereix laweb http://ifweweresyrian.org/.

En fem molts, de números. La cri-si grega, les borses xineses, el 27-Si els seus resultats, que si vots, quesi escons. Que si la Unió Europeaamunt, que si avall. La crisi migra-tòria. Les contradiccions del mónrural s’hi afegeixen, neuròtiques i es-claridores. Mentre creix la marea derefugiats polítics i econòmics. Unaaltra no-collita? Com els d’Alcarràs,els desplaçats proven de passar peralguna esquerda d’una Unió que dela destrucció de fruita en diu “in-corporació d’adob orgànic”, unaoperació que, a més, té la virtut decomptar amb “tots els controls fi-tosanitaris i mediambientals cor-responents”.

Els cadàvers, si ens posem així,són un excel·lent adob orgànic.

La campanya de la fruita vaacabar però l’agricultor va tindreque esperar cinc setmanes o més persaber a quant l’hi compraven. Comsempre, vaja. Així va la cosa, hi hagicrisi econòmica o no, caigui o pugila borsa xinesa, hi hagi veto rus o no,amb la gran distribució o sense.Mentre corrien les notícies sobre elspreus, el final de la campanya con-vidava a explorar certes novetatsd’aquest món rural en actiu. Són as-pectes significatius, expressius delque passa no només en l’economiade la fruita. El que passa avui almón urbà s’esdevé primer al camp(i a la línia de costa). El camp és unlaboratori ultramodern de la vidacontemporània. Aquest any, la no-collita.

Es tracta de no collir la fruita, enefecte. També se n’hi diu “collitaverda”, quin nom més bufó. Con-sisteix a llençar la fruita al terra dela mateixa finca. És una acció sub-vencionada per la Unió Europea,que la promou, diu la paperassa ad-ministrativa, perquè la fruita nocollida sigui “destruïda i incorpo-rada al sòl com a adob orgànic, ambtots els controls fitosanitaris i me-diambientals corresponents”. Quebé.

Els agricultors d’Alcarràs ho hanfet aquest any per primer cop a l’Es-tat. No pas per les raons que argu-menta la Unió sinó per alertar lagran distribució, els súpers ale-manys Lidl i Aldi, que no vendriena preus irrisoris. Després de la pro-testa a Lleida de l’agost, Lidl va ofe-rir als productors agrícoles, l’ende-mà mateix, 0,5 cèntims més el qui-lo. Protestar, evidenciar la crisi,qualsevol crisi, funciona, poc o molt.Aquesta no-collita, aquesta collitaverda, té un aspecte d’interès no me-nor: et costa menys que collir-la per-què, com ha passat aquest any, te lapaguin de pena les poderoses granssuperfícies que han fet veritable-ment l’agost aprofitant-se del vetorus.

Si destrueixes la fruita reps un

Actes deprotesta aLleidaAGROPRES.

WORDPRESS.COM

*Article aparegut a El País-Catalunya,

3 de setembre de 2015