4ratlles n. 58

4
Butlletí Núm. 57 juliol - agost 2015 4RA TLLES Narrativa breu Contes i JN Cinema Música Contingut: RECOMANACIONS DESTIU Il·lustracions: Rotraut Susanne Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Aquest estiu us proposem que us endinseu en el món dels contes. A la Rubió tenim un munt d’escriptors i escriptores de la narrativa catalana que són mestres d’aquest gènere, com ara Pere Calders, Sergi Pàmies, Quim Monzó o Empar Moliner. I d’altra banda també us proposem llegir Alice Munro, l’escriptora canadenca considerada per molts especialistes la “dama del conte” i guanyadora del Premi Nobel de Literatura l’any 2013. Pere Calders és un dels narradors que té un lloc d’honor en la nòmina de “contistes” catalans il·lustres de tots els temps i ha influenciat les generacions de narradors posteriors que l’han llegit, com ara el mateix Monzó, que confessà haver -s’hi apassionat quan tenia vint-i-tants anys. El primer arlequí (1936) Unitats de xoc (1938) Cròniques de la veritat oculta (1955) Demà, a les tres de la matinada (1959) Invasió subtil i altres contes (1978) L’honor a la deriva (1993) Tots els contes (2008) Empar Moliner és sinònim d'entusiasme, de nervi, de força literària. Amb gran personalitat i enginy retrata el món contemporani i les seves contradiccions. Descobriu-la a T’estimo si he begut (o Te quiero si he bebido en la traducció castellana), Premi Lletra d’Or 2005 i millor llibre de l’any 2004. O bé el de relats breus No hi ha terceres persones. Més recentment ha publicat Contes infantils contra tot pronòstic, on hi trobareu contes que l’autora va inventar per a la seva filla, trucs perquè els pares aprenguin a inventar-se històries, minicontes d’una sola línia o poemes per morir-se de riure. En els contes i novel·les de Sergi Pàmies el més important és la primera frase. Després tot es precipita per una cascada alhora imprevisible i d'una lògica implacable i evident. Ho podeu descobrir a: T’hauria de caure la cara de vergonya (1986) La gran novel·la sobre Barcelona (1998) L’últim llibre de Sergi Pàmies (2000) Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) La bicicleta estàtica (2010) Cançons d’amor i de pluja (2013) Si menges una llimona sense fer ganyotes ha estat el seu llibre més guardonat Recull vint contes amb temes com l'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars i l'excés de solitud o de companyia. Segons un article que aparegué al rotatiu francès Le Monde, Quim Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Té una virtuositat que li permet de jugar amb les paraules, i amb una subtil ironia. Alguns dels seus reculls de contes són: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) L’illa de Maians (1985) El perquè de tot plegat (1993) Guadalajara (1996) El millor dels mons (2001) Tres Nadals (2003) Mil cretins (2007) Alice Munro, nascuda el 1931 en una zona rural de la província d'Ontàrio, va publicar el seu primer conte l'any 1950 i, al cap de divuit anys, el seu primer volum, Dance of the happy shades. Casada dues vegades i mare de quatre filles, ha experimentat i escrit tot el que significa constrènyer la vida pròpia dins la vida familiar. Els seus relats breus se centren en les relacions humanes analitzades a través de l’òptica de la vida quotidiana. Per això i per la seva alta qualitat ha estat batejada com la “Txekhov canadenca”. En català: Dansa de les ombres felices (2014) Estimada vida (2013) Massa felicitat (2010) En castellà: Amistad de juventud (2010) El amor de una mujer generosa (2009) Demasiada felicidad (2010) Escapada (2006) Las lunas de Júpiter (2010) Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio (2007) El progreso del amor (2012) Secretos a voces (2008) La vida de las mujeres (2011) La vista desde Castle Rock (2008)

Upload: biblioteques-de-sant-boi

Post on 22-Jul-2016

221 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Recomanacions d'estiu: narrativa breu, contes i novel·la juvenil, cinema i música

TRANSCRIPT

Page 1: 4RATLLES N. 58

Butlletí Núm. 57 juliol - agost 2015

4RATLLES

Narrativa breu

Contes i JN

Cinema

Música

Contingut:

RECOMANACIONS D’ESTIU

Il·lustracions: Rotraut Susanne

Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu. Els contes poden ser tant de caràcter fictici com real. El conte en tant que gènere (o subgènere) literari té les seves pròpies característiques; és una forma destacada dins de la narrativa breu i a diferència de la novel·la presenta una màxima concentració narrativa i una major intensitat. Aquest estiu us proposem que us endinseu en el món dels contes. A la Rubió tenim un munt d’escriptors i escriptores de la narrativa catalana que són mestres d’aquest gènere, com ara Pere Calders, Sergi Pàmies, Quim Monzó o Empar Moliner. I d’altra banda també us proposem llegir Alice Munro, l’escriptora canadenca considerada per molts especialistes la “dama del conte” i guanyadora del Premi Nobel de Literatura l’any 2013.

→ Pere Calders és un dels narradors que té un lloc d’honor en la nòmina de “contistes” catalans il·lustres de tots els temps i ha influenciat les generacions de narradors posteriors que l’han llegit, com ara el mateix Monzó, que confessà haver-s’hi apassionat quan tenia vint-i-tants anys. El primer arlequí (1936) Unitats de xoc (1938) Cròniques de la veritat oculta (1955) Demà, a les tres de la matinada (1959) Invasió subtil i altres contes (1978) L’honor a la deriva (1993) Tots els contes (2008)

→ Empar Moliner és sinònim d'entusiasme, de nervi, de força literària. Amb gran personalitat i enginy retrata el món contemporani i les seves contradiccions. Descobriu-la a T’estimo si he begut (o Te quiero si he bebido en la traducció castellana), Premi Lletra d’Or 2005 i millor llibre de l’any 2004. O bé el de relats breus No hi ha terceres persones. Més recentment ha publicat Contes infantils contra tot pronòstic, on hi trobareu contes que l’autora va inventar per a la seva filla, trucs perquè els pares aprenguin a inventar-se històries, minicontes d’una sola línia o poemes per morir-se de riure.

→ En els contes i novel·les de Sergi Pàmies el més important és la primera frase. Després tot es precipita per una cascada alhora imprevisible i d'una lògica implacable i evident. Ho podeu descobrir a: T’hauria de caure la cara de vergonya (1986) La gran novel·la sobre Barcelona (1998) L’últim llibre de Sergi Pàmies (2000) Si menges una llimona sense fer ganyotes (2006) La bicicleta estàtica (2010) Cançons d’amor i de pluja (2013) Si menges una llimona sense fer ganyotes ha estat el seu llibre més guardonat Recull vint contes amb temes com l'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars i l'excés de solitud o de companyia.

→ Segons un article que aparegué al rotatiu francès Le Monde, Quim Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. Té una virtuositat que li permet de jugar amb les paraules, i amb una subtil ironia. Alguns dels seus reculls de contes són: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) L’illa de Maians (1985) El perquè de tot plegat (1993) Guadalajara (1996) El millor dels mons (2001) Tres Nadals (2003) Mil cretins (2007)

→ Alice Munro, nascuda el 1931 en una zona rural de la província d'Ontàrio, va publicar el seu primer conte l'any 1950 i, al cap de divuit anys, el seu primer volum, Dance of the happy shades. Casada dues vegades i mare de quatre filles, ha experimentat i escrit tot el que significa constrènyer la vida pròpia dins la vida familiar. Els seus relats breus se centren en les relacions humanes analitzades a través de l’òptica de la vida quotidiana. Per això i per la seva alta qualitat ha estat batejada com la “Txekhov canadenca”. En català: Dansa de les ombres felices (2014)

Estimada vida (2013) Massa felicitat (2010) En castellà: Amistad de juventud (2010) El amor de una mujer generosa (2009) Demasiada felicidad (2010) Escapada (2006) Las lunas de Júpiter (2010) Odio, amistad, noviazgo, amor, matrimonio (2007) El progreso del amor (2012) Secretos a voces (2008) La vida de las mujeres (2011) La vista desde Castle Rock (2008)

Page 2: 4RATLLES N. 58

Página 2

Novel·les juvenils Contes

Il·lustració: Jane Massey

Applegate , Katherine. El Único e incomparable Iván Iván és un poderós però tranquil goril·la esquena platejada. Viu a la sortida 8 del centre comercial Gran Circo, allà s’ha acostumat als humans que l’observen a través de les parets de vidre de la seva gàbia. No troba gaire a faltar la seva vida a la selva. Quan coneix la Ruby, una petita elefanta que ha sigut apartada de la seva família, Iván comença a veure la seva llar d’una forma diferent. La inspiració per a aquesta novel·la resideix en una història real. Després de ser capturar quan era jove, Iván va ser criat en una llar humana fins que va ser incorporat a una estranya col·lecció d’animals allotjats en un centre comercial de temàtica circense. Iván va passar 27 anys de la seva vida sol en una gàbia, sense veure a cap animal de la seva pròpia espècie, abans de ser traslladat a un zoològic al 1994. El que diuen els lectors: No és un llibre que et capti l’atenció a primera vista, però quan comences a llegir et vas enganxant perquè el capítols son molts curts però impactants i amb tant sentiment que fa que segueixis llegint. A més t’ensenya moltes coses i t’ensenya també el que és el maltractament animal però d’això et vas donant compta a mesura que Ivan, el goril•la explica tot el que esta passant. Bàsicament t’ensenya la importància dels animals i et fa conscient dels maltractes que hi ha en el món.

Folck , Jordi. La dona vestida de negre L’Anna Barral pateix un accident d’automòbil que la deixa en una cadira de rodes. D’aleshores ençà, se li ha enterbolit el caràcter, es discuteix contínuament amb la seva mare i utilitza la seva germana per dur a terme les seves maquinacions. Per això, quan coneix l’Eduard i s’enamora, veu una manera de fugir del seu món limitat i obrir-se a les emocions. Però res no és el que sembla. Quan l’Eduard vol desentendre’s d’ella, l’Anna planeja una terrible venjança. El que diuen els lectors: Este libro me lo leí porque mi madre se lo había leído y le había gustado mucho, ella que siempre descubre en las novelas policíacas quien es el malo o el asesino, en este libro hasta al final no supo bien lo que pasaba,

quien era en realidad ella. Por eso me insistió mucho en que me lo leyese, diciéndome que me iba a gustar mucho. Y efectivamente, me gustó bastante, siendo un tipo de novela que no leo mucho, ya que yo prefiero novelas fantásticas con seres mágicos, o sino románticas, pero me lo leí y me gustó, ya que empiezas y no puedes parar de leer. Es de esos libros que te enganchan y necesitas acabar de leerte el libro para enterarte del porqué, del sentido, de una cosa que tu veías que algo pasaba. El único problema para mí es la protagonista, Ana Barral. La odio. Estaba leyendo y yo hablaba sola maldiciendo a esta chica y diciendo que iba a parar

de leer, pero no porque no me gustase el libro, al contrario, que estaba super intrigada en saber que iba a pasar, sino porque Ana me cae super mal, este personaje tan... tan... odioso. No lo soporto. Supongo que le cogí manía. Aparte de este pequeño detalle, el libro en sí me ha gustado mucho.

Díaz Reguera , Raquel. Madre solo hay una y aquí están todas El que diu l’autora: No hay nada como reírse de una misma. Los últimos meses los he pasado trabajando intensamente en el álbum que aquí os presento. Escribirlo, idearlo e ilustrarlo ha sido muy divertido. En este afán mío por inventariar, después de el " catálogo de besos" y "Abuelas de la a a la z", me decidí a coleccionar todas las tipologías de madre, que a mi entender, existen. Treinta en total, además de diez páginas especiales en las que he tratado de reflejar todo lo que se nos ha ocurrido que comprende el infinito mundo de la maternidad. Y lo he hecho riéndome de mi misma y viéndome reflejada en casi todas las madres que recojo en sus páginas. No hay que olvidar que una madre “no nace, se hace” pero así como para ser médico, arquitecto o arqueólogo, tienes una formación mínima de cinco años, madre se es de un día para otro, ayer no lo eras y hoy resulta que sí, y te examinas cada día ante la mirada de un jurado de individuos que durante unos años no levantan ni dos palmos del suelo. Tu nombre, el propio, el que está escrito en tu partida de nacimiento, se pierde, porque a partir del momento en el que llega al mundo tu criatura, pasas a llamarte “mamá”. Eres la mamá de... en el pediatra, en la guardería, en el colegio, en las extra escolares. Madre que se dejó borrar el nombre felizmente porque cuando tu retoño “harto de verte decir ajó, ajó” por fin hizo el esfuerzo de decir mamá por primera vez, sólo te faltó dar saltos de alegría como si tu niño fuera un prodigio de la inteligencia humana, y no es que dijera, Mercedes Reguera Ramírez Sivianes Gago (que resulta que era tu nombre completo hasta el día que fuiste madre) no, ha dicho “Mamá” como el resto de los bebés del planeta y a partir de ese momento “mamá” será tu nombre de pila.

Page 3: 4RATLLES N. 58

Página 3

Cinema: Aquest estiu farem la volta al mon, ens acompanyes? El cinema ens transporta a llocs perillosos, a paratges exòtics i a excitants ciutats. És una bona forma de conèixer el món i una inspiració per preparar els nostres propis viatges. Cada pel·lícula és un viatge, qui no ha recorregut l’Àfrica de la mà de John Huston o el Tibet guiat per Jean Jacques Annaud?. Pots escollir viatges de llarga distància i recórrer el desert vermell d’Austràlia a través de Priscilla regna del desert, sobrevolar el Sàhara amb el Pacient anglès, contemplar els

colors del Rajastan des del tren de Passatge a l’Índia o escollir distàncies curtes i visitar el paisatges del país basc amb la taquillera Vuit cognoms bascos . La Biblioteca t’ofereix una selecció de pel·lícules perquè facis la volta al món, tota una invitació a fer le s maletes i viatjar. Què et sembla, divendres a l’Àfrica, dis sabte a Roma i diumenge al Japó?. Bon Viatge !!

LA REINA D’ÀFRICA, ( John Huston, 1951) La regna d’ Àfrica és una pel·lícula mítica, per la qual Humphrey Bogart va guanyar

un Oscar. Ho té tot, aventures, humor, uns diàlegs brillants, una fotografia espectacular i una parella plena de química. Els enfrontaments dels dos protagonistes, Rose( Katharine Hepburn) i Allnut (H. Bogart) en el vaixell La regna d’ Àfrica, són mítics en la historia del cinema i la preciosa història d’amor que neix entre aquesta estranya parella resulta inoblidable.

ALTRES TÍTOLS : Una mujer en África, ABC Àfrica, Hotel Rwanda, Las nieves del Kilamanjaro, Memorias de Africa, Flor del desierto, Paciente Ingles, Gorilas en la niebla, Mandela, Capitán Phillips, Diamante de sangre, La masai blanca, ... .

LOST IN TRANSLATION ( Sofia Coppola, 2003)

És la segona pel·lícula de Sofia Coppola i la que li va donar un Oscar a millor guió original l’any 2003. Lost in translation ens narra la història de dos americans en Tokio, Bob Harris (Bill Murray) un conegut actor nord-americà vingut a menys i Charlotte (Scarlett Johansson) una noia jove casada amb un important fotògraf al qui acompanya a Tokio. El dos vaguen per Tokio i tenen divertides trobades amb els habitants de la ciutat. Rodada íntegrament a escenaris naturals del Japó, la pel·lícula és una carta d’amor a l’amistat i a la ciutat de Tokio. ALTRES TÍTOLS : Come, reza y ama, Siete años en el Tibet, Indochina, El último emperador, La bicicleta de Pekin, Un bonito dia de primavera, Viajeros y magos, Mapa de los sonidos de Tokyo, La playa, .........

DIARIOS DE MOTOCICLETA , (Walter Salles, 2004) Al 1952, dos joves argentins, Ernesto Guevara, estudiant de medicina que en el futur seria el famós guerriller

conegut com el Che i Alberto Ranado, bioquímic, comencen un viatge per carretera per a descobrir la veritable Amèrica Llatina. Les seves experiències fan que es despertin en ells els homes en què es convertiran en

el futur i que definiran el recorregut ètic i polític de les seves vides. Un viatge de més de 14.000 km recorrent Argentina, Xile, Perú, Colòmbia i Veneçuela. ALTRES TÍTOLS : Manhattan, En América, Un dia en Nueva York, Suite Habana, Guantanamera, Hormigas en la boca, Ciudad de Dios, Hacia rutas salvajes, Entre copes, Thelma y Louise .......

PARIS JE T’AIME ( 18 directors, 2006) La pel·lícula està integrada per 18 curtmetratges dirigits per alguns dels més aclamats directors del moment , cadascun d'ells ens explica una història

que desenvolupa en un dels diferents districtes de París. El resultat és un ventall d'històries sobre l'alegria, la separació, les trobades inesperats i estranys, i, sobretot, sobre l'amor. Veurem aquesta ciutat d'una forma que mai hem imaginat i entendrem perquè París és la ciutat més romàntica del món. ALTRES TÍTOLS : Muerte en Venecia, Habitación con vistas, Oporto, Vacaciones en Roma, Berlin, sinfoni a de una Ciudad, Amelie, Midnight in Paris, The Way, Al s ur de Granada, Vicky, Cristina Barcelona, Mamma Mia, Notting Hill, Bajo al sol de la Toscana .........

Troben un autobús, el pinten de color lavanda i el bategen amb el nom de Priscilla, iniciant així un viatge ple d’aventures amb la música (banda sonora del grup ABBA) a tota marxa i l’autocar replet d’un llampant vestuari i sabates de plataforma. Una aclamada comèdia dramàtica en forma de road-movie. ALTRES TÍTOLS : Australia, Rapa Nui, La Taberna del Irlandés, El viaje de mi vida, Cocodrilo D u n d e e , K o n - T i k i , L o s descendientes, Todo incluido, Whale rider, Lago azul......

LAS AVENTURAS DE PRISCILLA, REINA DEL DESIERTO ( Stephan Elliot, 1993) Tres artistes que actuen en cabarets de Sidney son contractats per actuar durant

quatre setmanes en un hotel d’Alice Springs, al mig del desert roig d’Austràlia . Les tres protagonistes no són viatgers normals, Felicia i Mitzi són les reines del Drag Queen i Bernardette és transsexual.

Page 4: 4RATLLES N. 58

C/Baldiri Aleu 6-8

Telèfon: 93-630-97-60 Fax: 93-630-97-58

[email protected] www.biblioteques-santboi.org

Hivern: Dilluns, de 15 a 21 Dimarts a divendres, de 9 a 21 h Dissabtes, d’11 a 19 h Estiu (juliol/agost): Dilluns a dijous de 14 a 21 h Divendres, de 9 a 16 h Setmana Santa i Nadal: Consulteu a la Biblioteca, web o xarxes socials. Tancat diumenges i festius.

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat Pl. Montserrat Roig, I (L’Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 188 A/e: santboià@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

Softcatalà és una associació sense ànim de lucre l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies: www.softcatala.org La guia dels aparells en català És una guia on es poden consultar i documentar els aparells (mòbils, tauletes, lectors de llibres electrònics, etc.) que es poden configurar en català. També hi ha informació relacionada, com ara la disponibilitat de text predictiu en català: http://www.softcatala.org/wiki/Aparells#tab=M_C3_92BILS

Música Us proposem un recull d’algunes de les novetats musicals rebudes des de l’estiu de l’any passat, fins a juny d’enguany. En aquesta selecció hi trobareu des d’artistes consagrats, a d’altres que no ho són tant. Des de bandes sonores, cantautors, Rock, Blues, Rock

instrumental, Jazz... Tot un ventall de música per a gaudir-la en soledat o en companyia, en aquests llargs dies

d’estiu.