#496 - revista.timeout.cat · no, no n’hi ha una de bona o de dolenta. acabo, han revolucionat la...

#49615 - 21 DE MARÇ 2018

TE’L PODEM REGALAR GRÀCIES ALS NOSTRES ANUNCIANTS

2Compra entrades i reserva taula a timeout.cat

3 Compra entrades i reserva taula a timeout.cat3

SumariDel 15 al 21 de març del 2018

Reportatges Seccions12. Novetats, primícies, estrenes!La Maria Junyent ens porta als llocs més molons que han obert en els últims mesos.

16. Qui té por d’Isabella Rossellini? L’actriu ens explica per què s’ha passat al teatre.

18. El motor de la MotownParlem amb la diva soul Martha Reeves.

04. Ara i aquí20. Coses per fer26. Cinema29. Teatre i dansa33. Música i nit36. Art40. Menjar42. Beure44. Tendències

CONVERSA AMB NOSALTRES

facebook.com/timeoutbcn

@timeoutbcn

@timeoutbcn

Directora. María José Gómez sobre què farà aquest cap de setmana. Divendres a la nit, després d’enviar la revista a impremta, soparé al restaurant Ekubo: fa dies que somio amb un bon sushi! En Josep Lambies m’ha parlat meravelles d’aquest deliri que és Jeannette, així que segurament aniré al cine. I faré tot el possible per veure Link Link Circus: no em vull perdre l’oportunitat de veure la Rossellini en carn i ossos.

LA TRIA DE L’STAFF

Roger Mas Música, pàg. 33‘Jeannette’ Cine, pàg. 26 Xavier Miserachs Art, pàg. 36

‘El sistema solar’ Teatre, pàg. 29

IREN

E FE

RN

ÁN

DEZ

MA

RIA

DIA

S


Èpica saborosa: el ds. 17, el restaurant Pura Brasa vol fer rècord Guiness: 12.500 carxofes a la brasa! A les 11.30 h a la platja de Pineda de Mar i dinar popular al migdia. Carxofes, buti, pa i vi, 6 euros, en benefici del Banc dels Aliments.

Rebem amb els braços i la ment oberta el nou número de 5W. El flamant premi Ciutat de

Barcelona de periodisme us proposa Diversión: 250 pàgines explicant com s’ho passa bé la

gent, des de Gaza a les FARC.

Ara i aquí

Menja!Descobreix!

MARIA AURÈLIA CAPMANY va escriure i pronunciar paraules plenes de veritat i d’enginy. Fa uns dies, a la plaça Reial van commemorar el centenari del naixement de l’escriptora recordant el que havia escrit sobre la Rambla, on va viure. Venia a queixar-se dels que diuen que “la Rambla ja no és el que era” perquè la Rambla mai ha estat res, perquè la Rambla és de tots els barcelonins i de ningú alhora. El que vaig entendre que volia dir és que els carrers, les ciutats, els espais no són de ningú més que de qui hi és a cada moment. O sigui que la Rambla és de qui s’hi passeja, hi parla, hi viu. Fa un temps, l’Ajuntament va convocar un concurs per definir la transformació de la Rambla, que va guanyar l’equip km-ZERO, format per quinze professionals de diferents àmbits –arquitectura, biologia, sociologia, filosofia– liderat per l’arquitecta i exconsellera de Ciutat Vella Itziar González. El primer que va fer l’equip, que està treballant en el projecte, és anar a buscar el consell de SOS Rambla, un grup de veïns que viuen, treballen i es preocupen pel present i el futur d’aquest carrer. Sembla que algú coincideix per fi amb Capmany. Maria Junyent

No és el que era

ELS IMPERDIBLES Tres coses que has de fer aquesta setmanaIR

ISN

EGR

O

Per Andreu Gomila, Maria Junyent i Ricard Martín

timeout.cat/barcelona

Kylie Minogue en petit format pot semblar redundant, però no: és un concertàs. La icona australiana del pop ballable actuarà a la Bikini el dv. 16, com a prèvia de la publicació del seu

nou disc, Golden. Xou d’estadi als teus nassos!

Balla!

5 Compra entrades i reserva taula a timeout.cat

6Compra entrades i reserva taula a timeout.cat 6

Ara i aquí

La sostenibilitat es té en compte en la formació gastronòmica?No, s’està començant a fer. Aquí només es fan tallers puntuals, treballo molt més fora de Catalunya, sobretot al Basque Culinary Center, on s’educa de manera transversal. I és necessari, perquè la sostenibilitat s’ha d’entendre en tots els àmbits: des de les decisions de compra fins a la sensibilització dels clients.

Fas formació a restauradors en l’àmbit particular?Sobretot a equips de restauració de menjadors col·lectius o socials, com els d’escoles, hospitals, empreses... I també al personal de cadenes de restaurants. Treballem per reduir el malbaratament alimentari, perquè llancem moltíssims aliments. I també fem auditories de residus. Quin tipus d’estratègies aportes per reduir l’impacte ambiental?

Doncs, per exemple, amb el menjar per emportar que comporta una quantitat ingent de residus. Jo ajudo a buscar el packaging de menor impacte ambiental, que sigui compostable, per exemple, i a pensar estratègies per fer que el client porti la seva carmanyola quan sigui possible...

Com li ho transmeteu al públic?És una de les coses més difícils, perquè per a tothom és un rotllo, i el que fem és posar-hi humor i comunicar sense culpabilitzar. També lluitem contra la idea que ser sostenible és més car, perquè no és així. El futur serà sostenible o no serà.

Begoña García Carteron

Dues noies: –Tinc migranya

–¿Qué es tu ‘graña’?

Dos homes a la barra: –Són malignes.

–Qui? –Tots els nens!

Dues senyores: –Tienes mala cara.

–Ayer me sentó mal el agua.

Un noi i una noia dinant:

–Li va el rollo 70s, crec. Porta pantalons

de campana. –Li has mirat

els pantalons, marranot?!?

Dos estudiants als Ferrocarrils:

–Quants dies són la Setmana Santa?

–Ni idea, però comencem un

dimarts. Dilluns festa!

Coses divertides (o no) que hem sentit aquesta setmana als carrers de

Barcelona

Isabel Coderch Restauració sostenible, 41 anys. telosirvoverde.com

Has sentit alguna cosa que t’ha fet aixecar la cella

i que no et deixa dormir?Tuiteja’ns-ho a @timeoutbcn

#sentitalcarrer

SENTIT

AL

CARRER

“Lluitem contra la idea que ser sostenible és ser més car”

M’HO

MEREIXO

IREN

E FE

RN

ÁN

DEZ

Explica'ns per què et mereixes sortir a Time Out a: [email protected]


Ara i aquí

Taiwan ha crescut exageradament les últimes quatre dècades: la indústria s’ha desenvolupat de manera espectacular i l’agricultura ha passat a un segon pla. Això ha portat moltes coses bones però també inconvenients, com la gran quantitat de residus generats, sobretot a Taipei, la capital. Per acabar amb l’acumulació de brossa, que començava a ser un problema higiènic als carrers, l’administració se les ha empescat per trobar la manera d’incentivar el reciclatge: ara els camions de la brossa sonen a música clàssica, els treballadors vesteixen de pallassos i actors i fan espectacles. Un cop per setmana, baixar les escombraries és una festa. No és l’única mesura presa, però el fet és que Taipei ja és una de les ciutats que més recicla a tot el món. Jordi Garrigós

Una festa amb cada reciclatge

a Taipei

Grans coses que envegem d’altres llocs

GRRRR!

L’odi és ignorànciaHi ha tanta desconeixença sobre trap entre els adults que ens hem acostumat a englobar un poti-poti de gèneres –trap, dancehall, rap, reggaeton– en la mateixa paraula. Si voleu pensar que Bad Gyal i C. Tangana fan el mateix que els godfathers del trap (Yung Beef, Kaydy Cain...), d’acord, però fareu un ridícul espantós. El problema és que no l’enteneu, i no ho feu perquè us ha passat l’edat. Perquè és un estil amb llenguatge i codis propis, una música que no us interpel·la ni us parla a vosaltres. Potser el millor que podeu fer és seguir escoltant els vostres avorrits discos de Radiohead i deixar que la gent jove mogui el cul a 140 BPMs, el mateix tracte que hauríeu volgut quan éreu vosaltres els adolescents. Defensar l’estil que ara mateix està arrasant a tot el món és inútil, perquè la música o t’agrada o no, no n’hi ha una de bona o de dolenta. Acabo, han revolucionat la caduca indústria musical, només per això ja mereixen un carrer, avinguda Yung Beef. La proposta queda aquí. Signat: un que no escolta trap.

I un Beef negreD’acord, em poso la pistola al cap i aniré contra el zeitgeist: a mi, el trap, ni fred ni calor. No diré allò tan pagesívol “d’odio el trap”. S’ha de ser unicel·lular per carregar-se un gènere. Ara bé, de la negació a l’apostolat –l’amic Garrigós em deia l’altre dia que “donar l’esquena al trap és una irresponsabilitat per part de la premsa musical”– hi ha un bon tros. Només exerceixo de periodista musical quan vull i/o em deixen, o sigui que la meva irresponsabilitat no farà mal a ningú: no serà per culpa meva que un indie de 39 anys amb dos màsters deixi de dir coses com “ets un Goofi” i de vestir com un crazy nigga de Compton. Curiosament, un gènere que està movent més gent (i més jove) com el hip-hop polititzat no atrau ni la meitat d’atenció que el trap. Entenc tan poc el trap ara com el hip-hop als 15; però als 30 vaig aconseguir apreciar artistes com ara Public Enemy i N.W.A. Dubto que amb 65 em trobin cantant allò de “me llega un paquete de Puma”. El trap és la darrera llengua de la joventut. I com deia la poesia, no tornaré a ser jove.

Ens barallem per: el trap

FIGHT!

(i la setmana que ve... Celebrar els aniversaris)

Jordi Garrigós Ricard Martín

OR

IOL

MA

LET

8Compra entrades i reserva taula a timeout.cat 8

Ara i aquí

NOVEL·LES (II)Francesc Trabal

Quaderns Crema. 472 pàg. 22 €.

1.Un clàssic i un experimentEl segon volum de les novel·les de Trabal conté el que és un dels millors personatges del segle XX català, el Zeni de Vals, publicat el 1935, una mena de Frédéric Moreau flaubertià. Però també ens permet accedir a Temperatura, l’última obra de l’escriptor, publicada el 1947 quan era exiliat a Xile. Un experiment genial, on autor i personatges conversen, interactuen, es parlen de tu.

2.La rebel·lió d’AnnaTemperatura comença en un vaixell, amb la protagonista, Anna, que, sota la tempesta, viu una epifania, quan Herbert se li apropa, li frega un pit... Això la trasbalsa. I fa que es rebel·li contra el destí... i contra l’autor que l’ha creat. El diàleg que manté amb Trabal és escruixidor, d’una factura impecable, imprescindible per a tots aquells amants de l’autoficció.

3.Feminisme“D’ençà que vaig decidir cercar la meva personalitat, què he aconseguit?”, es pregunta Anna. I es respon ella mateixa: “Alguna cosa, és clar... sortir del no res, d’una ombra domèstica en una llar on no tenia ni veu ni vot, per encimbellar-me al mateix pla que l’home”. Anna va més enllà que Madame Bovary. Això, escrit fa 70 anys, és d’una contemporaneïtat esclatant. Andreu Gomila

3 RAONS PER LLEGIR...

S’anomena ‘medit erroni’ (barbarisme constatat) aquell espai mal mesurat que alterna un tros de mar i una platja artificial segons la porfídia de l’Ajuntament,

a palades de sorra, o la feresa de la Natura, a llevantades.

DICCIONARI URBÀ

ARGOT PER A BARCELONINS XERRAIRES

Medit erroniPer Josep Pedrals

Telecinco curiosament també s’hi apunta estrenant aquest 2018 una altra sèrie sobre

el narcotràfic a Galícia. Una estratègia de competència ferotge entre teles privades.

Això sí, amb José Coronado com a prota. Hi ha coses que no canvien.

Un jutge va ordenar el segrest del llibre de Nacho Carretero, arran de la petició de l’exalcalde d’O Grove que apareix citat en

dues línies del llibre. Lamentable. Només el trobareu a Amazon amb un preu de 100 euros.

Al final sortirà més car Fariña que la fariña.

Competència Llibre segrestat

SÈRIESUNA SÈRIE ESPANYOLA sobre tràfic de drogues que parla de polítics, fiscals i narcos reals? Ja era hora, amics. L’adaptació del llibre de Nacho Carretero arriba per parlar-nos sense embuts de la Galícia dels anys 80. Del contraban de tabac i del narcotràfic que van convertir gent humil en autèntics capos. Històries basades en fets reals interpretades per actors autòctons poc coneguts. I tot això en un canal en obert com Antena 3. Esperem que estrenar ficció local com aquesta comenci a ser una tendència. Espanya necessita sèries com Fariña.

Tots els dimecres a Antena 3.

FariñaPer Serielizados

99

Si l’avió on he de pujar d’aquí a quinze minuts cau, si morim tots, jo, la veritat, no sé què coi faré.

Potser tindré temps, mentre ens preparem per estimbar-nos, de fer l’última trucada a la nòvia, i donar records als sogres, madrilenys, com ella, d’Atocha. De desgràcies, els veïns del barri ja n’han vist unes quantes, i quan es va inaugurar el monument a les víctimes de l’11M hi eren, escoltant El cant dels ocells, a tocar de les escultures d’Antonio López, que gairebé tothom atribueix a Plensa.

Però no cridem el mal temps: també podria ser que l’avió, de Ryanair, iupi & deogratias, que simpàtics que són, però jo en dic el Qui és qui, acabi aterrant a Alacant, amb la mateixa placidesa amb què transcorre la conversa que

ara sento. A la taula del costat del Lizarran, dues senyores, tot esperant els vols respectius, s’han posat a xerrar. Pels accents estic gairebé segur que l’una és gironina i l’altra canària, no us sabré dir de quina illa. Són cordials i cosmopolites, tothom se n’hi torna, al lounge, i cadascuna parla de coses que li agraden de la cultura local de la interlocutora. La canària, de pintors catalans, de més d’un arquitecte, d’una novel·lista, d’un banc on té quartos, de marques d’interiorisme i de disseny, i d’esport i de política local, i esmenta la Ferrusola. La gironina ja voldria correspondre, però no sabria dir el nom de la dona de l’expresident del Cabildo i, pel que fa a la resta, recorda vagament un Millares al MACBA i... mira de somriure per tal que el seu silenci no sembli canariofòbia –no, home, no!– sinó, què sé jo, manca de temps, de fonts.

Una mica més tard, la cua del Qui és qui és, com cada any, una catifa vermella de la creació catalana actual. Mira, aquella banda tan coneguda, i aquell és el cantautor, i el que fa xunda-xunda però del bo, i l’artista que també hi és convidada, al Festival SOS, per exposar obra, i dues ponents que parlaran en un debat on hi haurà un representant no català, i aquella altra, com es deia, és una it girl nostrada. Quan arribem a Alacant ens repartirem en una dotzena de cotxes negres i farem el trajecte fins a Múrcia parlant en català, majorment barceloní. Si caigués aquest avió, o qualsevol altre dels que cada any noliegen per al SOS, on la cultura catalana és la que hi té una representació més nombrosa, aquell dia tràgic tothom s’adonaria de si les creacions d’aquí són apreciades a la regió de Múrcia. I potser algun prejudici s’extingiria, amb tots nosaltres.

Si jo la dinyo, si acabo fet un garbuix de carn i ferralla d’aeronau, no hi fa re, a mi la cosa Cronenberg ja m’està bé, però, esclar, si són els Manel ja no podran fer lluites de bandes amb els P.A.W.N. Gang i a tothom li sabrà molt de greu. Si anem avall –que Mahoma no ho vulgui– ja sé

què faré: li demanaré a l’hostessa que miri a la llista de passatgers com es diu l’it girl. Si em puc endur el seu nom al purgatori –allà m’esperen–, segur segur que tard o d’hora, tot invocant el seu nom, com un mantra de mudernu, me’n sortiré. Sé que me’n sortiré.

QUÈ LLEGEIXES?

TIMEOUT.CAT/LLIBRES

La cua del Qui és qui és una catifa vermella de la creació catalana

Els escriptors tenen la paraula

LA COLUMNA

L’autor ha publicat ‘En la confidencia: Tratado de la

verdad musitada’ (Anagrama). 208 pàg. 16,90 €.

SI L’AVIÓ CAU

PER ELOY

FERNÁNDEZ

PORTA


RECITAL

Sons amb donesL’actriu Eva Poch recitarà poemes i textos d’autores catalanes com Mercè Rodoreda, Maria Mercè Marçal, Ana Maria Foix o Montserrat Abelló. El saxofonista i clarinetista Peter Delphinich hi posarà la música.

Biblioteca Sofia Barat.

M: Girona. Dj. 15. 19 h.

ART

L’arbre de la memòriaPer commemorar els 80 anys del bombardeig de què va ser víctima Barcelona

Gaudeix de la ciutat per la cara

GRATIS BCN

IL·LUSTRACIÓ

Flavita BananaDins del cicle + Dones, el Centre Cívic Urgell exposa una recopilació de l’obra de la il·lustradora Flavita Banana que, amb un traç senzill i amb sinceritat, humor i cinisme, retrata la complexitat de les relacions humanes i sobretot de l’univers de les dones.

Centre Cívic Urgell. M: Hospital Clínic. De dl. a dv., de 9 a 21 h.

Ds., de 10 a 14 h i de 16 a 20 h.

per l’aviació italiana del 16 al 18 de març del 1938, es projectarà a la façana de l’Ajuntament la peça de mapping L’arbre de la memòria, plena de metàfores, simbolisme i al·legories.

Plaça de Sant Jaume.

M: Jaume I. Dv. 16 i ds. 17, de

20.15 a 22 h. Dg., 18 de 19

a 21 h.

CINEMA

No todo es vigilia + 16 semanasEl premiat curt 16 semanas, de Carlota Coronado, precedeix la projecció de No todo es vigilia, on Hermes Paralluelo retrata l’afecte en la vellesa, la por a la mort i a la pèrdua de la independència.

Biblioteca Francesca

Bonnemaison. M: Urquinaona.

Dt. 20. 19 h.

GASTRONOMIA

Festival de Sopes del MónApropeu-vos a altres cultures a través de les seves sopes! Sopes tradicionals, agosarades, fetes amb ingredients tropicals, o amb productes de temporada, o fins i tot amb el menjar sobrer del dia anterior.

Via Júlia. M: Via Júlia.

Dg. 18. 12 h.

NO T’HO PERDIS

Plaça Reial, 18, 1a planta 08002 Barcelona | Comercial i màrqueting T. 93 295 54 [email protected]ó T. 93 310 73 43 [email protected]ó T. 93 667 78 90

Portada:

IRISNEGRO

Impressió Rotocayfo Impresia Ibérica | Distribució Suscripress | Dipòsit legal B-44772-2010 ISSN 1888-3850 | Time Out Digital ISSN 2462-3385 | Exemplar gratuït, prohibida la venda

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya

Difusió controlada per:

Conseller Executiu Eduard Voltas | Directora General Financera Judit Sans | Directora General de Negoci Mabel Mas | City Manager Fanny Campeny | Directora María José Gómez | Director d’art Diego Piccininno Disseny Anna Mateu Mur | Edició gràfica Maria Dias | Cap de redacció Marta Salicrú | Redacció Andreu Gomila, Josep Lambies, Ricard Martín, Eugènia Sendra; Aleix Cabau i Sebastià Portell (agendes) | Web en català Manuel Pérez | Web en castellà Erica Aspas | Web en anglès Jan Fleischer | Notícies Marc Andreu | Col·laboradors Xavier Amat, Marcelo Aparicio, Laia Beltran, Javier Blánquez, Òscar Broc, Gerard Casau, Irene Fernández, Santi Fondevila, Violeta Kovacsics, Ivan Giménez, Maria Gorgues, Eulàlia Iglesias, Carlos Losilla, Oriol Malet, Beatriz Martínez, Ricard Mas, Aina Mercader, Iván Moreno, Juan Carlos Olivares, Miqui Otero, Josep Pedrals, Javier Pérez Senz, Marta Porter, Bàrbara Raubert, Martí Sales, Sergi Sánchez, Pere Vall, Daniel Vázquez Sallés, Nuria Vidal | Correcció textos Txell Coll, Rafel Soler | Subdirectores de negoci Carlota Falcó, Aroa Cervantes i Clara Narvión | Social Manager Júlia Gamissans | Cap de Branded Content Begoña García Carteron | Branded Content Anna Pruna | Màrqueting i Comercial Esther Andrés, Mercedes Arconada, Angelo Benetti, Jordi Caballé, Judith Gutiérrez, Mercè Llubera, Albert Méndez, Yolanda Muñoz | Coordinació de publicitat Carme Mingo Fabregat | Administració i Finances Maria Jurado, Julián López, Eduard Poch | Edita Time Out Spain Media SL. Reservats tots els drets. | Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni totalment ni parcialment sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ésser transmesa per cap mitjà o mètode, ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.

FLAV

ITA

BA

NA

NA


Time Out per a Totora

LA GASTRONOMIA PERUANA és una de les més celebrades del món. Juga amb els contrastos de sabors àcids i picants, és rica i diversa, i beu de les tradicions culinàries de països com el Japó, la Xina o Itàlia. A l’Eixample, el restaurant Totora s’ha perfilat, en només un any i escaig de vida, com un dels grans ambaixadors d’aquesta cuina. El nom del local prové dels caballitos de Totora, les embarcacions característiques de Huanchaco –una caleta de pescadors a la costa nord del Perú–. El seu xef, Pablo Ortega, aposta per receptes amb aromes a mar, amb una forta presència de cebiches, tiraditos, causas i també makis i niguiris, com a referències de la influència nikkei. Amb una matèria primera d’excel·lent

qualitat, els plats destaquen per la creativitat, l’avantguarda i el refinament. Quan hi aneu, no deixeu de tastar els tallarines saltats, el tacu tacu de marisc, el pop parrillero o el mític ají de gallina.

L’establiment té 700 metres quadrats diàfans i a l’entrada us donarà la benvinguda un majestuós caballito de Totora, el primer de tots els elements decoratius dedicats al món mariner que trobareu al local, evocant el paisatge pescador de Huanchaco. També compten amb una zona lounge i una fabulosa terrassa amb jardí vertical. Sovint programen actuacions musicals, tallers de cuina o festivals gastronòmics. Al migdia podeu fer el menú, que inclou primer, segon, begudes i postres o cafè per 17,50 €. Una fantàstica ocasió per tastar autèntica cuina peruana amb gust de mar.

Delícies del Perú marinerAl restaurant Totora trobareu plats creatius i refinats basats en algunes de les

receptes tradicionals de la cuina andina. Submergiu-vos en un espai dedicat al mar

DE QUÈ VA...

El restaurant Totora, de cuina peruana i especialistes en cebiche.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR...

Per degustar plats d’avantguarda en un espai que us transportarà a la costa nord del Perú.

Còrsega, 235.

M: Hospital Clínic.

T. 936 67 43 72.

totorabcn.com.


VIATGE AL LÍBAN

IakniEl Iakni ha posat la cirereta exòtica a un barri de frondosa oferta gastronòmica. No fa ni dos mesos que va aixecar la persiana i aquest local petit, servit amb diligència per un cambrer de somriure contagiós i sincer, ja ha robat uns quants cors entre els veïns que l’han visitat. De la seva cuina en surten els hits de la cuina libanesa executats amb tanta precisió com amor. L’hummus, el babaganuix, els cogombres avinagrats, el falàfel i l’entrepà de kefta són excelsos. Tot és casolà i fet amb productes de qualitat: el xauarma no surt d’un sospitós bloc de carn sinó d’un filet de vedella tractat amb respecte. I com s’agraeix...

Vilamarí, 3. M: Poble-sec. T. 672 294 793.

A CASA FORA DE CASA

Vermuteria La LolaLa Lola és el nou local dels de la Bodega Gracián. Qui conegui la Gracián, pot parar de llegir perquè sap que això és una altra cosa: bon beure i millor teca, el tracte d’un familiar proper i preus amics. No fa ni un mes que la Lola acaba d’obrir portes a pocs metres de la Bodega Gracián, pel traspàs d’una veïna que hi portava 30 anys i que ha volgut deixar-lo en les bones mans d’en Santi Pedro. A La Lola, fàcil i bo: envinagrats, fumats –tasteu-hi la sardina!–, conserves i llaunes. Cervesa ben tirada i bon vermut per gaudir-lo al solet de migdia que toca a la terrassa, mentre saludeu els veïns del barri.

Consell de Cent, 82. M: Tarragona. Obert de

12 a 22 h. Dimarts tancat.

UNA NOVA SALA AL MAPA

La Gleva TeatreEn ple barri del Farró i en un edifici de principis del segle XX, que havia estat carbonera i més tard estudi de

fotografia, taller d’arts gràfiques i plató de televisió, avui s’hi ha instal·lat La

Gleva Teatre; un nou espai escènic que vol donar cabuda a espectacles de petit i mitjà format, de companyies i autors que busquin una finestra on compartir les seves propostes. Fins al diumenge

18 sou a temps de veure Catòliques i de dretes, una sessió ideològica en format cabaret que parla d’homes,

virginitat, adulteri i altres tabús sense pèls a la llengua.

Gleva, 19. FGC: Plaça Molina.

www.laglevateatre.com

Novetats, primícies, estrenes!Si hi ha una cosa que no podem dir de Barcelona és que és una ciutat estàtica. Si us agrada arribar als llocs abans que ningú i busqueu el material més fresc, aquí teniu la llista de les novetats més interessants que han aparegut en els últims quatre mesos

Per Maria Junyent Fotografia Iván Moreno


THE LITTLE BASKET BY PICNIC

El Picnic, un dels locals de brunch més populars de la ciutat, té ara un germà petit que ha arrencat amb

ganes. Comerç, 16. M: Arc de

Triomf. T. 93 511 66 61.

MECÀNIC Des de desembre, Gràcia compta amb

un nou espai on hi ha una bona selecció de llibres i revistes de fotografia, amb exposicions i bar.

Verntallat, 30. M: Joanic.

www.mecanic.eu

BRAVA SANT ANTONI La casa barcelonina

de camises estampades Brava Fabrics va inaugurar botiga física a Sant

Antoni el passat 1 de març.

Parlament, 25. M: Sant

Antoni. bravafabrics.com


L’APOSTA PURISTA

EkuboLa Katia Torán ho tenia clar: volia obrir un japonès sense fusions.

Producte pur i de proximitat comprat cada matí a la Boqueria, al mercat del Ninot i a Sant Antoni. L’espai just –25

persones– per poder atendre cada comensal amb l’atenció que es mereix i el coneixement d’un xef nipó, Naotaka

Takayama, capaç de controlar amb precisió la frescor i el tall de cada peix. La seva especialitat és l’onsen tamago, un caldo fred amb ou ecològic cuinat a baixa temperatura, amb eriçó de mar, ikura (ous de salmó), calamar i caviar, i

també el nigiri de wagyu flamejat. Urgell, 108. M: Urgell.

T. 93 488 42 78. www.ekubo.es

LLIURE I SALVATGE

Maricas MaricasLa passió per la música, per l’art i per la cultura gai és el que ha portat Eloísa Blitzer, Georgina Asunción, Sofía García i Isabella a crear Maricas. Amb només dues edicions, la nova festa LGTBI de la ciutat ja ha aixecat bona polseguera i expectatives i ens fa creure que a Barcelona encara hi ha espai i ganes de tenir festes salvatges, eternes, lliures i plenes d’amor. Maricas és la nova festa queer techno de la ciutat. És la festa a la qual Ocaña no hauria faltat. Red58 és el club que l’acull i a la propera cita, que serà la festa número 3, hi han convidat el DJ uruguaià Omar, gust per l’oïda.

Ds. 17. Red58. Consell de Cent, 280.

M: Passeig de Gràcia. @maricasmaricas

EL NOU NOM DE L’ALTA CUINA

130 RestaurantUn espai per una trentena de comensals i una aposta pel producte de gran qualitat sense gaire floritura. Així es resumeix la proposta del 130 Restaurant, espai que assessoren la japonesa Rie Yasui (La Piccolina, el Nonna Maria) i la seva parella Jérôme Quibeuf, cap de cuina del Sant Pau. Als fogons hi ha en Macià Bagur, xef de 28 anys que després de treballar-ne tres al costat de Carme Ruscalleda i un més al Celler de Can Roca, ha volgut aplicar tot el que ha après en una cuina senzilla, basada en productes de qualitat, com una carn de wagyu directa del Japó, cuinada a 800 graus.

Laforja, 130. FGC: La Bonanova.

T. 93 143 92 40.

FREE TIME El quiosc de revistes internacionals que hi havia al 114 de la Rambla, s’ha traslladat a Sant

Antoni. Floridablanca, 115.

M: Sant Antoni.

CRUIX Bons arrossos, tapes i platets d’autor a preus raonables. La fama de les seves croquetes

d’ànec Pequín s’estén ràpidament per la

ciutat. Entença, 57.

M: Rocafort.

LLIBRERIA CANUDA Després d’haver

tancat dues vegades, l’any 2013 i el 2015,

per culpa del preu dels lloguers, la mítica

Canuda reobre a Gràcia.

Pere Laínez, 36.

M: Joanic.


BONES NOTÍCIES A LES CORTS

Biblioteca Montserrat

AbellóPocs dies abans del centenari del naixement de la poeta Montserrat

Abelló, l’1 de febrer, una nova biblioteca obria portes amb el seu nom. El nou espai que ha guanyat el districte és

espaiós, ple de llum, molt còmode per llegir i té una bona selecció de poesia, de narrativa i de còmic. A l’entrada hi

trobareu un petit ateneu de fabricació. Si voleu saber què hi fan i com funciona,

sumeu-vos a les visites que fan els divendres a la tarda. Comtes de Bell-lloc, 192-200.

M: Plaça del Centre. T. 93 222 11 98.

OBJECTES AMB HISTÒRIA

Ballut Concept StoreIsabel Bacinov és al capdavant de Ballut Concept Store; un espai que selecciona objectes decoratius per a la casa, des de tèxtil fins a vidre. El seu denominador comú, explica la Isabel, és la traçabilitat: “Sabem qui, com, a on i amb quins materials s’ha produït cadascuna de les peces que tenim a la botiga”. La selecció aposta també per la proximitat. El 80% dels objectes de Ballut han estat concebuts i fabricats a Barcelona, i el 20% restant ve de petites fàbriques i artesans europeus. El vidre bufat a Barcelona i també els porrons i càntirs artesanals són algunes de les seves apostes del moment.

Mallorca, 233. Local 2. FGC: Provença.

T. 93 250 44 71. www.ballut.org

SABIO INFANTE Bon cafè, pastissos casolans, cervesa

artesanal i preciosa decoració en ple barri de Gràcia. Un lloc per

estar-s’hi hores. Torrent de l’Olla, 39.

M: Diagonal. @sabioinfante

FLORIPA Sucs naturals, llarga

llista de còctels i receptes veganes de tot tipus que

agradaran a tothom: pastís de formatge,

nachos i creps. Aribau, 92. M: Passeig

de Gràcia. www.floripa.es

LOLA! El Freedonia vol fer-

nos remenar el cul els diumenges a la tarda i s’han inventat una festa capitanejada

per Muerta Sánchez i DJ Xoffi.

Lleialtat, 6. M: Sant

Antoni. www.freedonia.eu


Entrevista Time Out

Qui té por d’Isabella Rossellini?Un gos, andròmines i una icona del cine. L’actriu italiana estrena mundialment ‘Link Link Circus’ al Teatre Akadèmia

Per Andreu Gomila Fotografia Brigitte Lacombe


Isabella Rossellini

FILLA DE ROBERTO Rossellini i d’Ingrid Bergman, Isabella Rossellini és una icona del cinema contemporani des que David Lynch la va filmar a Blue velvet. I, coses de la vida, la tindrem al Teatre Akadèmia durant dues setmanes només per a nosaltres gràcies al fet que ha decidit pujar als escenaris. És una dona que, als 65 anys, imposa per la seva bellesa i simpatia. És una mirada plàcida i un parlar distès. Al petit teatre de l’Eixample, la tindreu més a prop que mai.

Vostè ha estat periodista, model, actriu de cinema... I ara ha decidit fer teatre. Per què?Fa uns anys, no tenia gaire feina ni com a model ni com a actriu de cinema. Així que vaig decidir tornar a l’escola...

Vostè no tenia feina?!?No hi ha gaire feina per a les dones quan ens fem grans. Vaig tornar a la universitat per estudiar el comportament animal. De seguida, vaig començar a fer unes pel·lícules divertides sobre animals per al Sundance Channel, que dirigeix Robert Redford. Van tenir molt d’èxit i van acabar convertides en un monòleg, Green porno.

Aquest monòleg no el va escriure vostè.Sí, el vaig escriure jo amb Jean-Claude Carrière. També vaig fer totes les pel·lícules. En Jean-Claude em va ajudar, perquè no estaven concebudes per al teatre i ell em va ajudar a convertir 40 curtmetratges en un monòleg. Va ser una amiga, Carole Bouquet, qui em va dir: “Hauries de fer això en un teatre”. Jo no havia fet mai teatre... La directora va ser Muriel Mayette, exdirectora de la Comédie Française. Em van ajudar els més grans! Va ser ella qui em va recomanar que escrivís el proper espectacle.

Què va experimentar a l’escenari? El teatre no té res a veure amb el cine.Aquí és on he titubejat més. No tinc gaire experiència en el teatre, perquè el teatre t’exigeix ser fora de casa per treballar. I jo tenia dos nens petits. Al principi em feia molta por. Però ara puc dir que m’agrada. Pel que escric, prefereixo els teatres petits... Potser em fa por que el públic sigui tan a prop meu. Si el públic és en la foscor, no el veus, i pots concentrar-te. Aquí, a l’Akadèmia, hi seré molt a prop.

Podrà sentir l’alè del públic.Quan el públic és molt a prop i algú et mira de manera hostil, és molt difícil ignorar-ho i continuar actuant com si res. A més, tinc un gos i si algú el crida he d’anar a buscar-lo!

Ha dit que el públic pot fer-li mirades hostils. Algú pot mirar-la així, a vostè?Volia dir que em poden distreure, amb el seu telèfon, per exemple. I el text se’n pot anar. Són 50 pàgines i són difícils de recordar.

italià va decidir restaurar-les i conservar-les: van reconèixer que una pel·lícula era una forma d’art més, que l’art no era només un quadre de Miquel Àngel. Ara hi ha un arxiu dedicat al meu pare, a Fellini... No existia quan vaig fer el curt.

Potser va ser per culpa seva!No tinc tant de poder. Tant de bo el tingués!

Com veu la indústria avui?A Europa, els governs financen el cinema. Als EUA, cap art rep diners del govern. La raó per la qual faig teatre és perquè visc als EUA. Si he d’esperar a aconseguir un milió de dòlars... I el mínim que necessites són tres milions! Això em portaria deu anys. Faig teatre perquè vull explicar coses.

Quina obra clàssica voldria fer?No ho sé. La idea de treballar amb el material d’un altre m’intimida. Puc fer un espectacle sobre el comportament animal i saltar a Eduardo De Filippo o Shakespeare, però... M’intimida sobretot el teatre clàssic, per haver de memoritzar tot aquest text.

Vostè coneix molt Robert Wilson, per exemple.Sí, amb en Bob hi treballaria. Amb alguna cosa avantguardista. El clàssic? No recordaria res. Fins i tot el meu text em costa. El llegeixo cada dia i acabo parafrasejant-lo.

És fan de De Filippo?Molt. Va mostrar una Itàlia que ja no existeix. Però s’adreça a l’esperit humà. Pots identificar els éssers humans.

Quan va decidir que valia la pena fer un altre espectacle?No sabia que Green porno tindria tant d’èxit. L’hem fet a més de 50 ciutats... Des que vaig anar a l’escola que tenia ganes de parlar d’altres coses sobre els animals. Volia transmetre-les d’aquesta manera histriònica, còmica.

A més, li agrada el transvestisme.M’encanta. A l’obra faig de mi mateixa, però també presento curts en què faig d’algú altre.

Com és el seu circ?Són les meves joguines. Moltes són meves a la vida real. I d’altres pertanyen a altres dones de 65 anys. I el gos, que és molt petit. I un titellaire, que m’ajuda a manipular les joguines.

Al curt My dad is 100 years old (2005) diu que el seu pare seria un cavallet marí. Perquè és un dels pocs animals mascles que es queda embarassat. I ell sempre em deia que

estava gelós de les dones perquè es podien quedar embarassades.

Quin animal seria vostè?Un gos. Crec que és el millor que es pot ser. No en alguns països, que se’ls mengen.

També deia que les pel·lícules del seu pare havien caigut en l’oblit. Encara pensa el mateix?Abans de morir, no trobava diners per fer pel·lícules. I quan va morir, moltes de les seves pel·lícules van desaparèixer. Fins que el govern

“Faig teatre perquè si he d’esperar a aconseguir un milió de dòlars per a una pel·lí-cula...”

Link Link Circus Rossellini fa un monòleg

inspirat en el món animal, a partir de dades científiques però amb una visió còmica.

Teatre Akadèmia. M: Hospital Clínic.

Fins al 25 de març. 18-22 €.

JOD

Y S

HA

PIR

O


n el primer xou d’Adrian Cronauer, el DJ que encarna Robin Williams a Good morning, Vietnam (Barry Levinson, 1987), un ritme de bateria explota, una línia de baix camina decidida entre cascavells, i els metalls obren camí a una poderosa veu de dona que admet, resignada però amb força, que no té on amagar-se. Des de Detroit, Martha Reeves em dóna les gràcies sense immutar-se quan li dic que Nowhere to run, un dels clàssics que va enregistrar als anys 60 amb la Motown, va ser la meva porta d’entrada a l’univers del segell de Detroit, al qual el seu fundador, Berry Gordy, va posar el sobrenom de Hitsville USA. És el que passa quan ets una icona: se’t nota que no et ve de nou que la gent et digui que la teva música li va canviar la vida.

Per rodar el vídeo de Nowhere to run –en els primers passos en blanc i negre del gènere–, Gordy, que abans havia treballat a la Ford Motor Company, amb seu a Detroit –quan l’anomenada Motor City era una potència de la indústria automobilística–, va enviar Martha Reeves and The Vandellas a cantar el tema entre motors i carrosseries a la cadena de muntatge del Ford Mustang, que el 1965 –l’any en què Nowhere to run entraria al top 10 de la llista de vendes– es convertiria en el cotxe més venut de la companyia. I sovint es fa servir la metàfora de la línia de producció fabril per explicar com s’ho van fer a Motown per convertir-se en una fàbrica d’èxits a la dècada dels 60, amb compositors, instrumentistes, cantants i enginyers produint hits en sèrie. Diu Reeves que el primer cop que hi va posar els peus li va semblar un rusc, tothom treballant per tastar la mel de l’èxit.

Un concurs de talents l’havia portada a cantar en un club nocturn, i allà va ser descoberta per William ‘Mickey’ Stevenson, A&R de Motown. “Em va donar una targeta i em va convidar a Hitsville

Peça clau de l’engranatge de Hitsville USA, la incombustible Martha Reeves para al Black Music

Festival. La Marta Salicrú sent la ‘heat wave’.

El motor de la

Motown

EUSA –explica–. Se suposava que li havia de trucar, però jo m’hi vaig presentar l’endemà, i ell, sorprès, em va dir que aquell dia no feien audicions”. Ja que hi era, però, li va demanar si podia estar pel telèfon, que ell “estava molt ocupat component una cançó per un bateria que es deia Marvin Gaye”. Quan va tornar, quatre hores després, Reeves ja remenava les cireres, i la van fitxar com a secretària. No va trigar a fer el salt al micro, primer com a corista –en aquell tema per a Marvin Gaye en què treballava Mickey Stevenson, que acabaria sent Stubborn kind of fellow, el primer hit del cantant de What’s going on–, i després com a solista, acompanyada per The Vandellas, un nom amb què homenatjava Van Dyke street, carrer que travessa l’est de Detroit, on Reeves va créixer, i la cantant Della Reese, veïna seva i font d’inspiració: si Della podia, ella també.

Motown va combatre la segregació amb cançons. “Al

principi alguns DJs no punxaven música negra”, recorda Reeves. Però van anar canviant d’opinió quan músics blancs van començar a versionar-los. Durant la tasca transformadora de la Motortown Revue, 24 músics en gira 94 nits consecutives per presentar el so Motown pels Estats Units, els artistes del segell van ser testimoni del canvi. “Els públics, segregats, tiraven les barreres a terra i s’unien per ballar, i nosaltres veient-ho des de l’escenari sense deixar de cantar”, recorda Reeves. Motown era una invitació a ballar per a tota la nació, cantava Reeves a Dancing in the street. “Berry Gordy la va començar perquè fos el so de la jove Amèrica –afirma, en referència al lema del segell–, però es va convertir en el so de tot el món”.

Black Music Festival. Auditori de Girona.

Dissabte 17. 20.30 h. 25-35 €.

“Els públics, segregats, tiraven les barreres a terra i s’unien per ballar”


Festival SECOEls jardins de les Tres Xemeneies són l’epicentre de la tercera edició d’aquest festival, que ha programat concerts, arts escèniques, cinema amb música en directe, gastronomia i arts visuals. Diferents sales i espais culturals del Poble-sec s’hi han sumat, com l’Upload –on tocaran Fasenuova i Filastine, entre d’altres– i Catascopio, Tinta Invisible i Porta Roja, que obriran el festival amb l’expo col·lectiva Croma. La festa més popular serà el diumenge 15 d’abril amb una paella i dansa per a tots els públics.

Jardins de les Tres Xemeneies. M: Paral·lel. Del 12 al 15 d’abril.

De 10 a 15 €.

All Those Food MarketEl mercat de gastronomia artesanal repeteix al TNC però amb novetats, com la primera edició del Crua Festival, on podreu tastar una selecció dels millors formatges artesans de Catalunya. No hi faltaran les propostes de Rafa Peña, del Gresca, i de Bernat Bermudo i Mano Rota. Hi

CCCB per parlar-nos de la seva experiència vital a través de monòlegs, xerrades i actuacions.

CCCB. M: Universitat. Dv. 11 i ds. 12 de maig.

Nit dels MuseusUn cop l’any, un centenar de museus i centres d’art de la ciutat obren fins a la matinada. És la Nit dels Museus, on, a més de poder visitar les expos en cartell, l’experiència es completa amb concerts, visites teatralitzades, degustacions gastronòmiques, recitals i molt més.

Diversos espais. 19 de maig. Gratis.

Tast a la RamblaUna de les cites gastronòmiques més esperades a la ciutat, on participen uns 50 restaurants dividits en cuina d’autor, tradicional, tapes i platets i pastisseries. Per tastar en petites

racions el que es produeix als millors fogons de la ciutat.

Rambla de Santa Mònica. M: Drassanes.

Del 7 al 10 de juny.

haurà tallers per als més petits i, com a prèvia de Sant Jordi, novetats editorials i roses!

TNC. M: Glòries. Ds. 21 i dg. 22 d’abril, d’11 a 23 h. 2 €.

World Press PhotoPrepareu l’estómac i la consciència abans de visitar una de les cites més importants de cada any amb el fotoperiodisme. Barcelona torna a ser una de les primeres ciutats on es podran veure les imatges guanyadores d’aquest prestigiós premi. La mostra es completa amb activitats paral·leles i visites comentades per enfrontar-vos a la realitat sense filtres.

CCCB. M: Universitat. Del 28 d’abril al 27 de maig. 6 €.

Primera PersonaLa setena edició del festival dels artistes que s’expressen en Primera Persona es postula com la més femenina i feminista. Entre els primers noms confirmats hi ha dones tan potents com Virginie Despentes, Carla Simón, Roxane Gay, Vivian Gornik i Elena Martín. Passaran pel

Aquesta primavera la cultura ens remenarà de cap a peus. L’Erica Aspas us ajuda a no

perdre-us cap cita important

La sang se’ns altera

Coordina Erica Aspaswww.timeout.cat/que-fer

Cosesper fer

Filastine és una de les bandes convidades del Festival SECO

El World Press Photo estarà al CCCB a partir del 28 d’abril

Virginie Despentes estarà al Primera Persona

GR

ASSET

NEI

L A

LDR

IDG

E

JULI

ETA

FER

OZ!


Coses per fer

RESERVA ARA

Un musical ple d’energiaL’amor adolescent, la repressió, la por i l’abús de poder són els grans temes del musical rock El despertar de la primavera, que arriba al Teatre Victòria el 5 d’abril. Aquest espectacle es va estrenar l’any 2006 a l’Off Broadway de Nova York i, des d’aleshores, s’ha convertit en una peça de culte que s’ha estrenat als escenaris de ciutats d’arreu del món. Aquest muntatge, dirigit per Marc Vilavella i amb coreografies d’Ariadna Peya, va triomfar al Teatre Gaudí.

Teatre Victòria. M: Paral·lel. Del 5 al 29 d’abril. Des de 16 €.

Una jove promesaJoan Chamorro, al capdavant de la Sant Andreu Jazz Band, actuarà a l’Hotel Mandarin amb Rita Payés, una jove promesa amb una veu ben treballada unida a un trombó igual d’estimulant.

Mandarin Oriental

Barcelona. M: Passeig de

Gràcia. Dimarts 20. 18 €.

‘Bulling’ laboral sobre l’escenariPau Roca, de la companyia Sixto Paz, dirigeix Bull a la sala Villarroel, una obra sobre l’assetjament laboral i els límits de l’ambició. Un text potent i incisiu.

La Villarroel. M: Urgell.

Fins al 13 de maig. Des

de 24 €.

Un projecte coralMi Capitán és un grup format per diferents músics de llarga trajectòria en l’escena independent local, que busquen noves vies d’expressió.

La [2] de l’Apolo.

M: Paral·lel. 6 d’abril. 16 €.

COMPRA LES ENTRADES A TIMEOUT.CAT/RESERVABCN


�

Divendres

CINEMA

MecalEl festival de curtmetratges celebra 20 anys i projecta més de 350 curts repartits per temàtica en tres setmanes. Fins al dg. 18 es podran veure els curts de la secció de ficció.

Institut Français.

M: Diagonal. 5 €.

TATUATGES

Only Tattoo BarcelonaEls tatuadors espanyols estan al mateix nivell, o inclús per sobre, que altres artistes europeus de la mateixa modalitat. Comproveu-ho en viu!

Fira de Barcelona.

M: Espanya. Del dv. 16 al dg.

18. De 12 a 23 h. 10-12 €.

MÀGIA

Juan TamarizEl mestre de la màgia torna a Barcelona amb un nou espectacle ple de grans trucs i el seu sentit de l’humor entranyable. L’acompanyaran Consuelo Lorgia i el mag Alan.

Teatre Tívoli. M: Urquinaona.

Fins al 25 de març. 20-30 €.

CAP

DE SETMANA

IDEAL

Music Spy Club: AnímicLa banda catalana és la convidada del mes de març en aquesta trobada amb músics,

crítics i agitadors artístics. El funcionament és senzill i efectiu: es punxen i comenten 10 peces publicades els últims 12 mesos que, segons els convidats, tothom hauria

de conèixer. Biblioteca Vapor Vell. M: Badal. Dv. 16. 19 h. Gratis.


Coses per fer

Dissabte

CINEMA

Gràcies per la plujaEl documental del mes explica els efectes devastadors del canvi climàtic sobre Kènia i sobre la família del granger Kisilu.

Teatre de Sarrià. FGC: Reina

Elisenda. 20.30 h. 3 €.

IOGAYoga brunchCuideu cos i ment amb una sessió de ioga vinyasa impartida per Miss Yogui seguit d’un brunch vegà i sense gluten amb vistes a la plaça Reial. Ohm!

The Foundery. M: Liceu.

11.30 h. 35 €.

ART

Visites en clau de gènereAquest mes, el MNAC ofereix visites comentades amb les dones com a protagonistes. Aquest dissabte és el torn de la mostra Art, dones, memòria i lluita.

MNAC. M: Espanya. Ds. 17.

12 h. Inscripcions:

[email protected].

CINEMASolo para cortosEl Casal de Joves de Prosperitat, Can Basté i l’Espai Jove les Basses acullen aquest festival de curts, amb secció infantil i una panoràmica dedicada a l’activisme feminista.

Fins al dg. 18. Gratis.

Star Wars in concert

Una orquestra de 80 músics interpretarà en directe la banda sonora d’Una nova esperança.

Palau Sant Jordi. M: Espanya. 17 h. 25-65 €.

Independent Label Market

Més de 40 segells discogràfics locals, estatals i internacionals es troben en la tercera edició d’aquest mercat de referència

de l’escena independent on tampoc faltarà la música en

directe. CREC. M: Paral·lel. Ds. 17, de 12 a 21 h. Dg. 18, de 12 a

20 h. Gratis.

Diumenge

Contingut patrocinat

Art contemporani a peu de platja

AMANTS DE L’ART, aquest cap de setmana teniu una cita que ja és tot un clàssic: la Fira d’Art de Sitges, que celebra 25 anys. Per a aquesta ocasió especial, l’envelat, situat a la platja de la Fragata, acollirà prop de 50 artistes d’estils diferents que exhibiran i posaran a la venda una selecció de les seves obres. A la 25a Fira d’Art, organitzada per la regidoria de Cultura, Tradicions i Festes de l’Ajuntament de Sitges, es podran veure i adquirir dibuixos, pintures, gravats i escultures. I, a més, fer-ho té premi, perquè, com a novetat, el comprovant donarà accés gratuït per a dues persones al Museu del Cau Ferrat i al Museu de Maricel, una visita que podran fer fins al 31 de març.

Però la celebració d’aquesta edició especial va més enllà, perquè programa una àmplia oferta d’activitats. Entre les propostes es podran visitar dues exposicions, ubicades al Centre Cultural Miramar,

que completaran un cap de setmana ple d’art. La primera fa un repàs als 21 anys de trajectòria del Taller de Núria Corretgé, artista sitgetana que ha fet del seu taller tota una escola d’art. I la segona està dedicada a l’il·lustrador Horacio Elena, d’origen argentí i que resideix i desenvolupa la seva carrera a Sitges. Tot plegat es complementarà amb una taula rodona dedicada a Josep Maria Subirachs i, per als més petits, tallers familiars que els faran sentir passió per l’art. No us ho perdeu!

DE QUÈ VA...Una fira que farà les delícies dels amants de l’art contemporani.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR... Perquè descobrireu un munt d’artistes i gaudireu d’una gran varietat d’activitats paral·leles.

XXV Fira d’Art de Sitges.

Envelat de la platja de la

Fragata. Ds. 17 i dg. 18.

D’11 a 20 h. Gratis.


LES TITELLES TENEN la virtut d’atrapar l’atenció dels nens des del primer parpelleig, però també la dels adults, que valoren també el vessant més artesanal i artístic dels putxinel·lis i, també, per la nostàlgia al recordar quan eren ells els que es quedaven meravellats davant de les històries que expliquen els ninos. Si voleu introduir els petits en aquesta disciplina, el Poble Espanyol acull la novena

Els mons que creen les mans

Ambnens

Coordina Erica Aspaswww.timeout.cat/nens

edició del Festival de Titelles de Barcelona. Us hi esperen setze espectacles de companyies catalanes i internacionals –dues estrenes i tres obres per a nens de 0 a 3 anys– que es repartiran per deu escenaris ubicats per diversos punts del Poble, la majoria d’ells a l’aire

lliure, reivindicant el carrer com a espai de creació.

Destaca l’estrena de Kàtia, de Ka Teatre, que ens parla d’un viatge a la recerca de les nostres arrels, i d’X de Ramonlluc, de la companyia La Finíssima, espectacle que commemora els 10 anys del trobador Ramonlluc

de Selvanyola. Per als nadons, hi trobareu les obres El lleó no em fa por, de la cia. Pamipipa; L’estany habitat, de Som Art, i La Filomena va al riu, de la companyia Pengim Penjam, a més d’un espai adaptat amb canviadors, jocs i zona de lactància. Erica Aspas

DE QUÈ VA...Novena edició del Festival de Titelles.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR... Per descobrir històries que agradaran a tota la família.

Poble Espanyol.

M: Espanya. Ds. 17 i dg.

18. D’11 a 18 h. Adults,

12 €. Nens, 7 €. Menors de

4 anys i socis, gratis.

PREN-NE NOTA!

Aquest diumenge 18, l’Escola de Rock de l’Apolo, els concerts matinals destinats al públic familiar de la sala de Nou de la Rambla, es transformarà en l’Escola de Soul. Hi sonaran versions d’Aretha Franklin, Otis Redding, The Temptations, Etta James i James Brown interpretades per la Leila Soul Band en un directe pensat per al públic infantil. I perquè tota la família conegui millor la història del gènere i els seus personatges clau, el crític musical Andreu Cunill presentarà el seu llibre Las maravillosas aventuras del Sr. Soul, il·lustrat per Tim Sanders, i gràcies al qual us convertireu en experts en la matèria. Us podreu tatuar (temporalment), fabricar xapes i imants, jugar a un Memory fet amb portades de discos clàssics de soul i aprendre a punxar amb un taller a càrrec de Professional DJ Kids.

ESCOLA DE SOUL La [2] de l’Apolo. M: Paral·lel. Diumenge 18. 11 h.

12 € (menors de 3 anys, gratis).


Time Out per a Bacoa

Noves burgers prèmiumBacoa ens presenta les novetats de temporada de la seva carta, amb opcions per als més carnívors i també per als vegans. Les voldreu tastar totes!

S’ACOSTA LA PRIMAVERA i, amb ella, les ganes de sortir a menjar fora i de tastar sabors renovats, que ens sorprenguin i ens aportin noves sensacions. Si somieu cruspir-vos una hamburguesa de categoria, d’aquelles que conjuguen tots els elements necessaris perquè el resultat sigui suprem, no us perdeu les noves propostes de Bacoa.

En primer lloc, la carta d’aquest restaurant torna a incloure –per petició popular i reiterada– tres de les especials que més bona acollida han tingut. Una d’elles és la famosíssima hamburguesa de Nadal, feta amb senglar desfilat de llarga cocció, bolets salvatges i xucrut de col llombarda. Si encara no l’heu tastat, us esteu perdent una explosió de sabors que no us deixarà indiferents. Per acompanyar la vostra burger, no dubteu a demanar les irresistibles braves brutals, un dels entrants preferits dels clients que s’estableix, per fi, a la carta. Porten, atenció, allioli d’all rostit i estofat de senglar amb botifarra. Sí, ho heu sentit

bé. Es tracta d’una revisió de les clàssiques patates braves que, com el seu nom indica, us semblarà brutal. I per als carnívors de mena, Bacoa us té reservada una sorpresa molt especial: una nova varietat de carn que us entusiasmarà. Ni més ni menys que 200 grams de chuletón de vedella fet a la graella. Un tall de màxima qualitat amb 35 dies de maduració. Saborosíssim!

A més, han pensat també en aquelles persones que segueixen una dieta vegana amb la roast beet, una hamburguesa de remolatxa i quinoa que ve acompanyada de salsa barbacoa casolana, remolatxa passada per la graella i alvocat. El resultat és una creació tan deliciosa com visualment atractiva. Gust i colors units en un plat que ens parla de la primavera. I penseu que tot això és només una petita part de tots els plats que podeu trobar a la seva carta, pensada per satisfer fins i tot els paladars més exigents. Però millor que llegir-ho és tastar-ho, no trobeu?

bacoaburger.com


Visions de Joana

EL PLAER MORBÓS que provoca el cinema de Bruno Dumont és un fenomen tan real com difícil d’explicar. Ara ha dirigit Jeannette, una comèdia musical que destil·la un humor esperpèntic, i que il·lustra la infància de Joana d’Arc i les seves revelacions religioses. “Busco diferents respostes, amagades en un món en clarobscur, a la profunditat mística que tenen els racons de l’ànima”, diu, il·luminat. La partitura és obra del tot terreny Igorrr, que

barreja en les cançons elements de la música tradicional barroca amb l’electrònica i el death metal.

Si mai no us heu endinsat en la filmografia de Dumont, aprofiteu aquesta marcianada insana, que com totes les seves pel·lícules es mou entre el sublim i el grotesc. “M’agrada pensar que soc capaç d’arribar a regions molt fosques i espirituals a través d’una comèdia bàrbara”, explica. A Hors Satan, per exemple, ens col·locava en un paisatge crepuscular, deixat de la mà de Déu, on el dimoni s’expressava de la manera més vil possible. A La vida de Jesús, abordava els Evangelis des d’una estètica motera, plena de ganyotes, malformacions i brutícia.

Hi ha un altre element comú que es repeteix en bona part de l’obra de Dumont, i són els paisatges del nord de França. “És un lloc que conec bé i la seva gent em fascina –diu–, perquè tothom està carregat de singularitats”.

A Jeannette, els personatges pasturen per camins i turons que ja havia recorregut en films anteriors. A més, tot l’elenc està format per actors no professionals que són aborígens dels pobles de la zona, igual que els collidors de musclos amb tendència al canibalisme de Ma Loute, una sàtira portentosa que es va estrenar ara fa poc més d’un any.

Dumont diu que “cal buscar l’harmonia perfecta entre el que resulta terriblement real i el que és pur producte de la fantasia”. Sota aquesta premissa desplega el que sembla una hagiografia escatològica, que hauria fet riure Dreyer i enamorat Bresson. Hi trobareu pastoretes aureolades, dues monges amb cabells rinxolats que semblen les bessones de Diane Arbus i uns nens afamats que xisclen entre els matolls. Les coreografies són,

de tan ortopèdiques, espectaculars. És un àpat exquisit, així que bon profit a tots.

Bruno Dumont munta una ‘rave’ al·lucinant a ‘Jeannette’.

En Josep Lambies hi parla

Coordina Josep Lambieswww.timeout.cat/cine

Cinema

“Arribo a regions fosques a través de la comèdia bàrbara”


Cinema

ERA UNA DE les pel·lícules més esperades al Japó l’any 2016. Ho demostra el fet que en la seva estrena escalés directament fins a la segona posició a la taquilla, només superada per Your name. Hi ha un regust de triomf poètic en el fet de veure totes dues cintes al cim, ja que tant l’obra mestra de Makoto Shinkai com el notable film de Naoko Yamada que ens arriba ara són exploracions de l’adolescència, complexes i hipersensibles a l’hora de tractar unes emocions que els personatges no saben com gestionar.

Fent l’esforç titànic de condensar els set volums del manga homònim de Yoshitoki Oima en poc més de dues hores de metratge, la directora i la guionista Reiko Yoshida s’enfronten amb A silent voice a la qüestió del bullying, col·locant-se en l’arriscada perspectiva de l’abusador: a l’escola primària, en Shoya agredeix sistemàticament la seva nova companya de classe Shoko, que pateix una sordesa total. Cinc anys després, convertit en un adolescent marginat i depressiu, en Shoya busca la Shoko per demanar-li perdó.

La trobada entre els dos joves farà que la seva relació comenci un nou capítol, on l’ona expansiva del passat afecta també la família i les amistats noves i antigues. Un dels grans encerts d’A silent voice es troba justament aquí, en la manera de mostrar com, en els moments de transició gairebé adulta, un lustre significa un oceà de temps transformador. L’altre és, sens dubte, el talent per buscar solucions expressives a l’aïllament físic i psicològic dels protagonistes a través d’una animació que és lluminosa i que està cuidada al detall. Gerard Casau

DE QUÈ VA…En Shoya vol fer les paus amb la Shoko, la noia amb qui es ficava de petit.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR... Perquè és una epopeia de trasbals adolescent.

Dir. Naoko Yamada

(Japó, 2016). 125 min.

A silent voice

��

JESÚS VA PASSAR els darrers anys de vida fent gira per Terra Santa envoltat dels seus deixebles com si fossin una banda de rock. De la mateixa manera, Maria Magdalena ha quedat sempre relegada a fer el paper d’una groupie espiritual, i només unes poques vegades ha sigut reivindicada per acostar-nos a una lectura feminista dels Evangelis. Això és el que intenta Garth Davis, amb la pretesa complicitat d'un Joaquin Phoenix bastant perdut en la pell de Crist i una Rooney Mara que fa el que pot encarnant la penitent bíblica, com una ombra als marges del camí. Un i altre comparteixen escenes introspectives, silencioses, amb algun diàleg escanyolit i poca carn dramàtica. “Tens el coratge de seguir allò que escoltes?”, li pregunta ell a ella, apel·lant a una profunditat que, si hi penses dos segons, està buida de sentit. Phil de Semlyen

EL CINE S’HA atipat de pel·lícules entorn de la vida i miracles de Joana d’Arc, una figura que travessa la història del setè art i que ha passat per la càmera de directors tan diversos com Dreyer, Bresson i Besson. Ara és Bruno Dumont qui s’encarrega de portar aquesta icona de la cultura francesa a la pantalla. La premissa és sens dubte original: primer, perquè Jeannette aborda una part poc coneguda de la història de Joana, la de la seva infantesa; segon, perquè Dumont ens explica tot això a través d’un musical en pop, metal i rap. A Jeannette, els àngels imiten els gestos i els balls de Febre del dissabte nit, en una barreja arriscada i fascinant entre ironia i espiritualitat. Basant-se en un text de Charles Péguy, Dumont ha fet una pel·lícula singular, que aconsegueix extreure bellesa de la natura i comicitat dels gestos dels seus personatges. Violeta Kovacsics

María Magdalena

��

Jeannette

��

DE QUÈ VA…Un biopic de la confident de Jesucrist.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR... Per la interpretació de Tahar Rahim, que és qui fa de Judes.

Dir. Garth Davis

(EUA, 2018). 120 min.

DE QUÈ VA…És un musical irònic sobre la infància de Joana d’Arc.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR... Perquè té un poder hipnòtic molt estrany.

Dir. Bruno Dumont

(França, 2017). 105 min.

ESTRENA DE LA SETMANA


Cinema

AL PRINCIPI SEMBLA una pel·lícula d’Asghar Farhadi, en què un conflicte quotidià desencadena una tempesta de desastres que qüestionen els principis ètics dels protagonistes. Però així com el cineasta iranià desplega els seus mecanismes de rellotgeria per interrogar-nos sobre el rol que ocupem en un sistema que ens supera, on la veritat i la mentida s’alien en un complex discurs sobre l’ambigüitat moral, Doueiri es mostra més preocupat per les tensions polítiques i religioses en un país, el Líban, on la convivència entre cristians autòctons i palestins refugiats segueix provocant sang. Una discussió per una canonada serveix com a òbvia metàfora de les ferides obertes d’una guerra on cada bàndol sembla tenir les seves raons. Se li ha d’agrair a Doueiri, antic ajudant de direcció de Tarantino, les ganes de fer visible un conflicte amagat sota les ruïnes de la Primavera Àrab, però la seva proposta tendeix a la simplificació i el didactisme, sobretot quan es converteix en pel·lícula judicial. Sergi Sánchez

DESPRÉS D’AQUELL ESTRANY parèntesi dins dels marges del cinema low-cost que va suposar l’excel·lent Isla bonita, el veterà Fernando Colomo torna als motlles de la comèdia convencional en aquesta pel·lícula que en un primer moment sembla recuperar l’esperit de crítica social present en la seva primera època, en títols ja mítics com Tigres de papel o La vida alegre. Només és un miratge: La tribu utilitza com a excusa la deshumanització que ha provocat la crisi econòmica per introduir-se en el costumisme perifèric, a través d’un mecanisme còmic que funciona gràcies al carisma dels seus dos protagonistes, Carmen Machi i Paco León, i d’un bon grapat de secundaris. El director compon una mena de Full Monty espanyol a ritme de streetdance i coreografies mogudetes que té alguns moments brillants i altres de poc afortunats. Entre el cel i l’infern bascula aquesta pel·lícula, a la qual l’única cosa que no se li pot negar és la seva clara intenció de generar bon rotllo a través de la rialla constant. Beatriz Martínez

El insulto

��

DE QUÈ VA…Una baralla per una canonada mal instal·lada es tradueix en una guerra judicial.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… El director és l’antic ajudant de direcció de Tarantino.

Dir. Ziad Doueiri (França

i Líban, 2017). 113 min.

La tribu

��

DE QUÈ VA…El retrobament entre un fill sense memòria i una mare que es diverteix en un grup de ball.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… Per Carmen Machi, Paco León i l’elenc de secundaris.

Dir. Fernando Colomo

(Espanya, 2018). 90 min.

TAMBÉ S’ESTRENA

PERDIDO��

Un nen segrestat durant unes colònies d’alta muntanya, en plena neu. Un pare absent que, de sobte, s’amorra a les gravacions d’una càmera domèstica per recuperar la imatge del fill perdut. Un thriller gèlid. J.L.

TOMB RAIDER��

La nova versió de la saga Tomb Raider tenia la missió d’allunyar-se de la imatge sexualitzada que ens havia ofert Angelina Jolie per adaptar-se als nous temps. El resultat, però, és molt superficial. B.M.

1945��

S’acaba la Segona Guerra Mundial, i en un poble hongarès on el secretari municipal està a punt de celebrar les noces del seu fill baixen del tren dos homes jueus

amb unes misterioses caixes. Eulàlia Iglesias

100 DÍAS DE SOLEDAD��

José Díaz filma un diari de muntanya dels cent dies que va passar en total solitud

al Parc de Redes, a Astúries, inspirant-se en el Walden de Thoreau. Nuria Vidal

THE BEST DAY OF MY LIFE��

És el retrat de sis joves de diferents indrets que es troben a Madrid l’1 de juliol del 2017 per celebrar junts el World Pride Day. La càmera els va seguint durant els dies anteriors, per mostrar-nos les seves històries. N.V.

Tomb Raider

LES CRÍTIQUES A...

TIMEOUT.CAT/CINEMA

El CCCB celebra la primera edició del Brain Film FestEs tracta d’un nou festival de

cinema, evolució natural del Premi Solé Tura, que ens vol descobrir

aspectes poc coneguts del funcionament del cervell, de les

seves capacitats i de les malalties que l’amenacen. Comença el dijous 15 amb la projecció de Monster in the mind, de Jean

Carper, un film sobre l’Alzheimer.

PREN-NE NOTA!


Teatre i dansa

Coordina Andreu Gomilawww.timeout.cat/teatre

Aina i Marc Clotet comparteixen escenari per

primer cop a ‘El sistema solar’. Per Andreu Gomila

Cosa de família

TOT I PORTAR anys i panys damunt dels escenaris, els germans Aina i Marc Clotet no havien coincidit en cap projecte. Fins ara. Fins que n’Aina, arran d’un càsting, va descobrir El sistema solar, de la dramaturga peruana Mariana de Althaus, i va aconseguir que el Teatre Lliure es decidís a produir una obra que parla d’un dinar de Nadal explosiu en una família de classe mitjana-alta. Ella és Edurne. Ell és Pavel. I tots dos, a la peça, també són germans. N’Aina diu que sempre s’han ajudat a l’ombra i que havia de passar, això de compartir escenari. Treballar amb Carol López (la directora) els ha ajudat, a més, a deixar-se anar, a no amagar la seva relació de sang. Tenen una cosa guanyada: no cal que impostin mirades còmplices de germans. L’actriu recorda una frase cèlebre del director anglès Declan Donnellan en la qual deixa clar que l’actor, als assajos, ha de sentir que té una xarxa a sota perquè després pugui arriscar-se en escena. “L’Edurne és la filla gran, és una noia que ha patit molt l’absència del pare, que va ser ministre, és molt valenta, maldestra emocionalment, i aquí la tenim com una coca-cola que han sacsejat molt i està a punt

d’esclatar”, ens diu ella. En Marc explica que Pavel és un home que ha fet carrera, més discret que Edurne: “Davant del terratrèmol que és la germana, ell es manté en segon pla”. És, a més, un paio que no ha tingut sort, ja que es va quedar vidu amb un fill al seu càrrec i, quan va voler refer la seva vida, el seu pare (Willy Toledo) li roba la nòvia. I així comença El sistema solar, amb el pare entrant a casa d’Edurne en una cadira de rodes empesa per Paula (Nausicaa Bonnín). “Tots són víctimes i botxins”, avisa n’Aina i deixa clar que els personatges de l’obra no actuen

amb voluntat de fer mal, sinó, simplement, “per egoisme”.

Diuen que la família que veurem té molt a veure amb els Coleman de Claudio Tolcachir o aquell El loco y la camisa de Nelson Valente. “L’obra demana desastre, caos, i si la féssim estil nòrdic, correríem el risc d’acabar en el culebron, ja que perdria comicitat, tot allò salvatge, això de saber que en qualsevol moment pot explotar”, dispara n’Aina. “Al principi, et pot fer riure i pot semblar anecdòtica, però hi ha terra baixa”. En Marc remarca que hi ha un corrent de fons molt potent i cal que els actors estiguin “carregats al 100%” perquè els espectadors

puguin veure totes les capes de la funció.

Teatre Lliure: Gràcia. M: Fontana. Del 21 de març

al 15 d’abril. 13,50-26,50 €.

“L’obra demana desastre, caos, i si la féssim estil nòrdic, seria un culebron”

IREN

E FE

RN

ÁN

DEZ


Teatre i dansa

ÍNTIMS PRODUCCIONS S’HA aliat amb el col·lectiu VVAA per seguir experimentant amb un teatre allunyat de les convencions. L’últim instrument per mantenir viu aquest objectiu és Pool (no water). Un text de Mark Ravenhill, autor britànic conegut per la dura franquesa i ironia amb què planteja els temes que desperten el seu interès (homosexualitat,

violència d’estat, lluita de classes). En aquest monòleg col·lectiu de personatges anònims (només els morts tenen nom) el focus se centra en un grup d’amics i bohemis –Rent sense el bàlsam de la música– que s’exposen a les seves màximes contradiccions quan un accident fortuït treu el millor i el pitjor d’ells i d’un ambient condicionat per l’ego, la sensibilitat, l’aspiració a l’èxit, l’enveja, la pietat, l’empatia i l’amistat.

Una piscina buida i el vol nocturn de l’àngel catalitzen un ambient electritzant d’energia postdramàtica. Teatre físic que competeix amb la paraula, llenguatge audiovisual pròxim a la performance, dens mur sonor, espai immersiu (entre la factoria platejada de Warhol i un centre de quarantena d’una invasió extraterrestre), palestres simultànies, moviment continu i una dramatúrgia que excedeix l’aportació de Ravenhill amb retalls biogràfics i enderrocs àcids de patums locals.

Un espectacle que explota tots els talents del repartiment, encara que no sigui un protagonisme homogeni, com podria semblar d’entrada. Hi ha intèrprets amb més visibilitat que d’altres. Però aquesta jerarquia sembla jugar a favor d’una proposta que encaixa a la perfecció en la seva visió del teatre. Juan Carlos Olivares

DE QUÈ VA...Un greu accident fortuït obre la porta a confrontar amistat, art i èxit.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR... Un muntatge que aposta i arrisca per un teatre postdramàtic

Sala Beckett.

M: Poblenou. Fins al 25 de

març. 8-14 €.

Pool (no water)

��

ESTRENA DE LA SETMANA

ÚLTIMES NOTÍCIES: EL president dels Estats Units, Donald Trump, ha acceptat la invitació de Kim Jong-un, secretari general del Partit del Treball de Corea del Nord, per reunir-se en una cimera bilateral. Així està la cosa el divendres 9 de març del 2018. La realitat ha tornat a superar la seva paròdia. I l’anècdota argumental –d’entrada improbable– sobre la qual Xavi Morató i Joan Olivé han construït una astracanada amb música i sense gràcia titulada The Trumps.

El to no és el problema d’aquest muntatge desmanegat en tots els seus aspectes escènics i artístics. El teatre popular es pot defensar sempre que estigui ben fet. És la diferència entre portar a l’escenari un vodevil de factura lletgista i lasciva com les pel·lícules de la Transició –una d’Ozores o Larraz– o copiar Mel Brooks i els instints bàsics que campen per Màxima ansietat o El jovenet Frankenstein. Tampoc és una qüestió de menyspreu a la paròdia política i els seus excel·lents exemples propers (Polònia) o llunyans (Saturday Night Live). Tot es redueix a un criteri tan simple com definitiu. Bo o dolent. J.C.O.

ÉS UN FAN declarat del món gitano i del flamenc, Manuel Veiga. Ja fa molts anys ens va sorprendre amb una mirada sobre la gran Carmen Amaya a Jar, espectacle que es va reposar fa dos anys al Teatre Akadèmia. Siempre a la verita tuya és una altra prova d’amor cap a l’art de la gitaneria flamenca que l’actor ha escrit, dirigit i que interpreta. Una oda a Lola Flores i un plany pel transvestisme en els anys 50 lligats amb diverses històries d’amor i una tragèdia. L’amor devot de Veiga per la Faraona; l’amor patern de Curro, i l’amor passional del seu fill que es transvestia per ser, per viure com ella.

En la solitud d’un camerino on espera que comenci la gravació d’un especial de Cap d’Any per a televisió, Curro parla amb una mosca, cadàver petrificat del seu fill víctima del feixisme i la intolerància. Una idea còmica que esdevindrà genial i quedarà plenament justificada al final de poc més d’una hora de poesia escènica amb un text d’alt lirisme, jondo, i una interpretació de colors i crits, de dolor i esquinçament, d’adoració i entrega.

Santi Fondevila

The Trumps

��

Siempre a la verita tuya

��

DE QUÈ VA…Donald Trump i Kim Jong-un dinen a la Casa Blanca amb Melania.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… Per comprovar com la paròdia més esbojarrada pot estar per sota de la realitat

Teatre del Raval.

M: Sant Antoni. Fins a l’1

d’abril. 22 €.

DE QUÈ VA…Una emocionant oda gitana per a Lola Flores.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… Un text d’alt lirisme en una posada d’esquinçament poètic.

La Seca. M: Jaume I.

Fins a l’1 d’abril. 10-17 €.


NO TÉ RES a veure amb la pel·lícula d’Álex de la Iglesia, tot i que li agrada. No, Le jour de la bête d’Aina Alegre està ben lluny del crit i l’ensurt, i molt més a prop de l’observació intel·ligent sobre allò que ens acosta com a comunitat. O com explica ella mateixa, “el temps cíclic, la trobada i un cos que es desperta”.

Aquesta jove coreògrafa catalana resident a París ens visita per segona vegada a la sala Hiroshima, on és artista resident. “Estem construint una mena de diàleg que engloba no només una producció, sinó tota la meva línia artística i un diàleg. Per mi és preciós que el Gastón –Core, director de la sala– hagi pres el risc de programar punts de vista molt diferents del meu treball”. L’any passat hi presentava No se trata de un desnudo mitológico, un solo virtuós de moviments repetitius; res a veure amb la peça per a cinc intèrprets que ara fa, si bé hi ha alguns tics que sí que s’hi poden reconèixer: “Crec que en totes les meves peces pico a terra. En aquesta ocasió es tracta d’un treball polirítmic d’empatia musical, mentre que en la peça anterior era per arribar a un èxtasi físic, de manera que és un mateix gest, però adopta significats diferents segons el cas”. Bàrbara Raubert

Aina Alegre o el dia de la bèstia

NO T’HO PERDIS

DE QUÈ VA…Del Mediterrani, la seva gent i les seves imatges.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… Per conèixer una creadora jove que té molt a dir.

Hiroshima. M: Paral·lel.

Del dv. 16 al dg. 18. 14 €.

HA

DR

IEN

TO

UR

ET


Teatre i dansa

A.K.A. Also Known AsObra que parla d’un noi de 15 anys que es diu Carles del qual serem oients, còmplices i jutges. Qui ets? Qui la gent creu que ets? O ets el que sents? O una barreja? Importa qui ets? Qui vas ser? O el que sembles ser?

Sala Flyhard.

M: Hostafrancs. Del 16 de març

al 5 d’abril. 14 €.

Master classEspectacle del dramaturg Terrence McNally que fusiona comèdia, drama, òpera i interpretació on María Bayo es

posa a la pell de Maria Callas per transportar-nos a l’auditori de la prestigiosa Juilliard School de Nova York.

Teatre Borràs.

M: Urquinaona. Del 16 de

març al 6 de maig. 18-22 €.

Three times rebelLa coreògrafa valenciana Marina Mascarell presenta una exploració sobre la desigualtat de gènere: arran d’una recerca en profunditat, Mascarell

va topar amb la crua naturalesa de la desigualtat.

Mercat de les Flors.

M: Poble Sec. Del 15 al 18 de

març. 22 €.

TroyanasEn aquest muntatge de Carme Portaceli, Hècuba, Cassandra, Helena, Andròmaca, Briseida o Políxena, és a dir, les dones de Troia, prenen la paraula per denunciar els que van decidir el seu destí en la més absoluta impunitat. Amb Aitana Sánchez Gijón, Pepa López i Míriam Iscla.

Teatre Romea. M: Liceu. Del

20 al 25 de març. 17-28 €.

Premis de la CríticaLa Villarroel n’acollirà el 26

de març la 20a edició, i L’ànec salvatge, la producció del Lliure

dirigida per Julio Manrique, encapçala el rànquing amb vuit nominacions. Bodas de

sangre, amb cinc, i La calavera de Connemara, amb quatre, són les altres favorites que copen més

finalistes, seguides per Ricard III i Jane Eyre: una autobiografia, amb

tres nominacions.

LES ESTRENES DE

TEATRE I DANSAD’AQUESTA SETMANA

PREN-NE NOTA!

RO

BER

T B

ENSCH

OP

Three times rebel


Coordina Marta Salicrútimeout.cat/concerts

Música i nit

ROGER MAS OBRE el seu Parnàs amb Jordi, adaptació d’una cançó tradicional anglesa sobre un home amb qui la llei actua de manera desproporcionada. “I en la versió de Fabrizio de André –ídol del solsoní–, encara més: el poble i fins i tot el rei estan en contra que el pengin, però la llei és la llei”, explica. Potser us sona d’alguna cosa aquesta història, però qualsevol semblança amb la realitat “honestament és casualitat”, diu el cantautor, que fa vint anys que s’hi baralla, com amb diverses de les adaptacions que formen aquesta col·lecció de poemes d’altri als quals ha posat música. “Fa molts anys que els tenia a la cartera i no trobava la manera que sortissin”, admet. D’una banda, perquè “els que considerava prou bons no feien un gruix suficient per fer un disc”. I no és que Mas hagi fet recerca: més aviat li han vingut. “Amb tots ha sigut fruit de l’atzar, llegeixes

Música de fons

Roger Mas esbatana les portes del seu ‘Parnàs’, on canta

poemes aliens. La Marta Salicrú passeja amb ell per aquest jardí

DE QUÈ VA…Roger Mas presenta Parnàs, un àlbum en què recupera el vestit de cantautor.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… Els poemes de Maragall, Martí i Pol i Amadeu Vidal i Bonafont que hi adapta li van com un guant.

Barnasants: Roger Mas.

L’Auditori. Dv. 16. 21 h.

20-22 €.

un llibre que t’agrada i en aquell moment se t’apareix una música”.

D’altra banda, Mas no trobava per a les adaptacions uns arranjaments que li fessin peça, fins que va desfer el camí que ara fa 10 anys l’havia portat al cim de Les cançons tel·lúriques. “M’he adonat que quan m’aventuro més en el pop-rock –com amb els anteriors A la casa d’enlloc (2010) i el cru Irredempt (2015)–, el públic assisteix en menor nombre als concerts i amb menys entusiasme, i que com més cantautor clàssic em poso, més bona resposta tinc”. Mas volia que el seu Parnàs “passés

molt bé, sense estridències, que fos còmode i agradable, i que fins i tot poguessis posar-lo de fons en un sopar”. “Et sents molt estimat, quan fas això –diu de la seva feina–, i és una cosa molt egoista i molt exhibicionista, molt poc recíproca. Jo intento acontentar el públic, però tinc la sensació d’estar-hi en deute, que fa més per a mi que jo per a ell”. I si per voler complaure el seu públic –sense trair-se a ell mateix– penseu que el solsoní és un venut, feu-vos-ho mirar. “Sempre has de ser tu però ho adaptes en funció a la resposta. Això és la comunicació”.

MA

RIA

DIA

S


Música

QUAN L’ORDINADOR PORTÀTIL es va convertir en l’instrument bàsic de la música electrònica al segle XXI va sorgir un problema: com traslladar una música 100% digital al context del directe? Durant un temps, tot el que veia el públic era una poma il·luminada i una persona movent un ratolí. Llavors va néixer el xou audiovisual per integrar la música amb imatges creades específicament perquè el públic veiés alguna cosa, i la trajectòria de Nosaj Thing –el productor californià Jason Chung– s’ha sostingut sobre aquesta base.

“No m’importa estar sol a l’escenari sempre que no sigui el centre d’atenció”, ens explica abans de la seva participació a la festa del Razz promoguda pel festival Mira. “Però si m’envolta una bona producció, puc treballar millor”. Aquesta producció es basa en gràfics digitals 3D i figures abstractes –generalment construïts en col·laboració amb el músic japonès Daito Manabe– que complementen la sensació poligonal i asimètrica dels seus ritmes.

Nosaj Thing va sorgir de l’escena del hip-hop de Los Angeles i va transformar els seus beats trencats en una experiència psicodèlica, fronterera amb el pop i el jazz, similar a la de companys de generació com Flying Lotus –“M’encanta com la música evoluciona ara d’una manera exponencial”, indica–, i ara presentarà el seu nou disc, Parallels. Et ve de gust viatjar al futur? Javier Blánquez

El futur del so electrònic que entra per la vista

NO T’HO PERDIS

DE QUÈ VA…Xou audiovisual amb sons punyents i efectes al·lucinants.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… És una de les millors experiències actuals en música electrònica.

The Loft. Razzmatazz

Clubs. M: Marina. Ds. 17.

21.30 h. 20 €.


Recitals, concerts, òpera... Pere Andreu Jariod tria el millor de la setmana

TOP 3 CLÀSSICA

‘La truita’ de SchubertTres dels solistes instrumentals més destacats del moment, Isabelle Faust (violí), Jean-Guihen Queyras (violoncel) i Alexander Melnikov

(piano) –acompanyats per Boris Faust (viola), Laurène Durantel (contrabaix) i Georg Nigl (baríton)–, interpretaran obres de Schubert,

inclòs el famós quintet per a piano i cordes La truita.Palau de la Música Catalana. M: Urquinaona. Dilluns 19. 20.30 h. 15-80 €.

Andrea ChénierUn dels títols més esperats del que queda de temporada al Liceu, sobretot per un primer repartiment amb Jonas Kaufmann, Carlos

Álvarez i Sondra Radvanovsky. Pinchas Steinberg dirigeix l’Orquestra i el Cor del Teatre, i la direcció d’escena és de David McVicar.

Gran Teatre del Liceu. M: Liceu. Fins al 28 de març. 20 h. 11-385 €.

András SchiffEl músic oferirà una selecció dels concerts per a clavecí de Bach, en versió de piano, acompanyat de la Cappella Andrea Marca. Tot i que

Bach va conèixer el piano cap al final de la seva vida, no va compondre cap obra específicament per a aquest instrument, però sí per a teclat.

Palau de la Música Catalana. M: Urquinaona. Dimarts 20. 20.30 h. 27-116 €.

MÉS INFO A TIMEOUT.CAT/CONCERTS

NA

DIA

F. R

OM

AN

INR

OH

/ B

ILL

CO

OP

ER


Coordina Eugènia Sendratimeout.cat/art

Art

FOTÒGRAF I EMPRESARI, referent de la fotografia documental i la nova avantguarda espanyola, Xavier Miserachs va morir de forma prematura ara fa vint anys. D’aquí el títol Epíleg imprevist per a l’exposició de La Pedrera, una retrospectiva comissariada per Laura Terré que aglutina 150 fotografies provinents del fons Miserachs cedit al MACBA. “La gent sempre es queda entrebancada en el llibre Barcelona. Blanc i negre (Aymà, 1964), però n’hi ha més: tenia fotos en color, les de publicitat, els viatges a l’Àfrica... Són fotos que sorprenen”, diu Toni Miserachs, germana del fotògraf i dissenyadora gràfica.

Miserachs va començar la carrera fent de fotògraf il·lustrador, ho recordava Oriol Maspons al pròleg del llibre PHotoBolsillo, de La Fábrica, reeditat el 2017. Destaquen els títols Costa Brava Show (1966), Catalunya des del mar (1982) –amb textos de Carlos Barral– i Barcelona a vol d’ocell (1987), amb Montserrat Roig. També va realitzar treballs publicitaris i reportatges, com el dedicat al Maig del 68 publicat a Triunfo. Va ser cofundador de la discoteca Bocaccio i també va exercir la docència. Miserachs va ser un dels mestres escindits d’Elisava que el 1968 van fundar l’escola EINA, d’on va ser el primer professor de

Retratar la vida

La Pedrera dedica una exposició retrospectiva a l’obra de Xavier Miserachs 20 anys després de la seva mort. Per Eugènia Sendra

DE QUÈ VA…Un repàs dels 40 anys de trajectòria fotogràfica de Xavier Miserachs, a través d’un centenar d’imatges.

PER QUÈ HI HEU D’ANAREl MACBA va fer viure la seva obra el 2015. Aquí s’exposa de forma més canònica.

Fundació Catalunya

La Pedrera. M: Diagonal.

A partir del dv. 16. 5 €.

fotografia. A l’assaig Criterio fotográfico. Notas para un curso de fotografía (1998), reiterava que calia distingir entre la fotografia decorativa i l’explicativa. “No entenia la foto com a substituta de l’art, com a peça única”–apunta Toni Miserachs–. “Li interessava el que passava al carrer, com era la gent, fotografiar la vida, per això diuen que com més mires les seves fotos, més coses hi veus”.

El bon ull a l’hora d’enquadrar l’escena i l’aprofitament de les superfícies, on sempre passen coses, és una altra de les habilitats de Miserachs. “Era curiós, es fixava en el menys

evident”, recorda la germana, que encara visualitza el Xavier de 15 anys, càmera en mà, i la banyera de casa dels pares plena de negatius.

‘BA

RCEL

ON

A, 1

96

2’,

XAVI

ER M

ISER

ACH

S


Una secció de Cerveses Moritzwww.moritz.com

Moritz

ÉS UNA RELIGIÓ, més que un costum. Un partit de futbol del nostre equip, alguna cosa per picar, els amics de sempre i unes cerveses per mullar la vetllada. La temporada futbolística està en el moment decisiu i no ens volem perdre cap matx, per això cal tenir-ho tot a punt per animar, des del bar o des de casa, el nostre equip preferit.

La primera vegada que es va retransmetre un partit de futbol en viu per la televisió va ser el 1937, a Londres. El primer a l’Estat va ser un Madrid-Barça. Era el 1959 i, a Barcelona, dies abans del partit, es van exhaurir tots els televisors. Des d’aleshores, veure el futbol es va convertir en un autèntic ritual. Tot comença amb la prèvia: mentre els jugadors s’escalfen al camp, nosaltres ho fem des del sofà. Encetem la primera birra i fem

les nostres porres. No sabem qui guanyarà però sí que hi ha coses que no poden faltar: càntics, una bona pantalla per no perdre’ns cap detall del partit i la nostra Moritz, un autèntic clàssic que ens acompanya des del 1856.

Comença el partit i l’adrenalina està servida. No perdem pista de la pilota i ens deixem la veu fent retrets a l’àrbitre i animant els jugadors. I quan arriba el moment del gol, aixequem les nostres

cerveses i brindem amb eufòria. Si el nostre equip guanya, la jornada haurà estat rodona. I si no, haurem passat una bona estona gaudint d’un costum que cada vegada compta amb més adeptes. Si vosaltres també sou uns futbolers empedreïts, recordeu tenir sempre a mà una bona Moritz, la cervesa que va portar la cervesa a Barcelona. Una victòria assegurada.

Un partit, alguna cosa per picar i unes cerveses per mullar la vetllada

Moritz. La primera cervesa de Barcelona. Des del 1856

El gust del gol

Si creieu que els dies de futbol són sagrats i veieu els partits amb amics i birres, celebreu

els gols amb una Moritz!

Us imagineu

la vida sense

cervesa?


Moritz

Un retrat intimista de la moda

SI NO RENUNCIEU al plaer de prendre cervesa de qualitat i teniu ganes d’emocions fortes, no us podeu perdre la setena edició del Barcelona Beer Festival, un esdeveniment que reuneix activitats, bona teca i sorpreses. Aquest cap de setmana La Farga de l’Hospitalet s’omplirà amb un centenar de tiradors de cervesa i també hi haurà exhibicions de cuina en directe, degustacions, conferències per difondre la cultura cervesera i actuacions musicals amb grups com ara The Penguins o els Boozan Dukes.

Els cervesers us sentireu al paradís! Podreu degustar, en primícia, la nova creació de la Moritz Beer Lab, el projecte que, des del 2016, potencia la cultura cervesera sota els paràmetres de la creativitat i la innovació. Es tracta de la nova Moritz La Bèstia, d’estil belgian strong golden ale i amb alta graduació alcohòlica (8º). Una creació sorprenent que arriba directament de l’infern i que actualment està madurant en barriques de fusta a la Fàbrica Moritz. També tindreu l’oportunitat de visitar l’estand de Moritz on l’Albert i el Germán, els mestres cervesers, us explicaran la seva creació i us la donaran a tastar. No us perdeu aquesta festa del culte a la cervesa on no hi faltarà de res. Salut!

Els noms de la creativitat

La festa de la cultura cervesera

DE QUÈ VA...La setena edició del Barcelona Beer Festival.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR...Perquè podreu tastar la Moritz La Bèstia, la nova creació del Moritz Beer Lab.

Del dv. 16 al dg. 18.

La Farga de l'Hospitalet.

M: Rambla Just Oliveras.

barcelonabeerfestival.com

NO T’HO PERDIS

LA MODA ÉS un fenomen cultural complex i viu, i un bon reflex de la societat i la seva història. El festival Moritz Feed Dog, que va néixer el 2015 i celebra ara la quarta edició, programa una selecció de documentals que ens ajudaran a entendre la riquesa del món de la moda des d’una nova perspectiva. Es tracta de l’únic festival de l’Estat dedicat al documental sobre moda i, amb el suport de Moritz, ofereix una programació en què preval la qualitat cinematogràfica de les obres.

Els documentals que participen en la mostra no se centren només en els creadors, també mostren el treball de fotògrafs, crítica, artesans... I mantenen la mirada posada en el carrer: la passarel·la més important del món. Algunes de les cintes més destacades són Westwood: Punk, icon, activist, de Lorna Tucker: un homenatge íntim a Vivienne Westwood, qui durant més de 40 anys va redefinir la moda britànica. House of Z, de Sandy Chronopoulos, retrata la història del dissenyador Zac Posen, una de les cares més reconegudes de la moda contemporània. Loïc Prigent dirigeix Les dessins d’Yves Saint Laurent, un tresor amb anècdotes i dibuixos que demostren el talent d’aquest geni de la moda. El Moritz Feed Dog és una cita imprescindible per conèixer de prop el fascinant món de la moda i la història dels grans noms que hi ha al darrere.

DE QUÈ VA...La quarta edició del Moritz Feed Dog, l’únic festival de documentals de moda de l’Estat.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR...Per entrar en el món de la moda des d’una perspectiva diferent.

Del 22 al 25 de març.

moritz.feeddog.org

COM NEIX UNA idea? Hi ha alguna fórmula màgica perquè s’encengui la bombeta sobre el nostre cap? Aquest serà el tema de debat de la nova tertúlia del Club de Creativos, que es farà el dimarts 20 a la Fàbrica Moritz. En aquesta ocasió ens proposen una taula rodona entre quatre perfils de direcció creativa de referència: Emma Pueyo, Helena Marzo, Pipo Virgós i Ximo Villalba. Aquestes ments pensants ens descobriran grans enigmes i curiositats del procés creatiu, i ens convidaran a veure com els nostres cervells s’adapten i evolucionen per trobar solucions creatives davant diferents situacions. A més, quan s’acabin les ponències, podreu continuar el debat amb una Moritz ben fresca a la mà, per lubricar les idees.

DE QUÈ VA...Una nova edició del Club de Creativos.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR...Per inspirar-vos amb els perfils de quatre referents creatius.

Fàbrica Moritz.

Ronda de Sant Antoni, 39.

M: Sant Antoni. Dt. 20.

20 h. 4 € (socis, gratis).


Fred, tebi, calent

hem hagut de trencar amb tot”, explica. També amb el protagonisme individual.

Hetta –‘calor’ en suec– remet a una carta amb nou productes de temporada –del rebost eco i km 0 de Tribu Woki–, ordenats per temperatures de cocció. “Als grans restaurants a vegades et menges l’ego del xef. Aquí el protagonista és tot l’equip”. Perquè, de fet, al Hetta hi ha quatre xefs: Olof, David Morera (ex-Dos Palillos), Alberto Sambinelli (ex-Xemei) i Paola Pisciotti (ex-Pakta). “Hi ha una jerarquia treballant, però compartim la creativitat, escollim els productes i cadascú crea el seu plat com vol”, puntualitza. Al Hetta, que manté el deliciós interiorisme (taules altes arrapades a una cuina oberta, el xou a un pam) hi ha el doble de cuiners que de cambrers. Sol ser l’inventor del plat qui el serveix i te l’explica. A la carta, una franja horitzontal amb els nou productes (espàrrec, cranc, vedella, ou...) fa intersecció amb un termòmetre.

Per damunt, els plats calents amb una icona que n’especifica la cocció. Per sota, els freds. Cuina creativa? “Sí, però humil. No volem estrella, sinó cuinar bé”. Tres plats per cap per quedar bé.

Visca l’anarquia: pots començar amb el més calent, un bestial ossobuco amb envinagrats (el forat de l’os va farcit amb carn guisada barrejada amb el moll) i acabar amb una crema freda de pèsols amb iogurt fumat deliciosa,

lleugera i amb caràcter. Es nota l’empremta nòrdica en una salsitxa de bonítol fumat (amb gravlax, curat de sal, sucre i anet), que mesclada amb mostassa i ceba fregida ajunta Munic i Suècia. Fred i fals calent. Boníssim. El Hetta és un pas més cap a l’alta cuina democràtica. I a diferència del que passava fa anys, no estira més el braç que la màniga, no esferifica per la patilla. La texturització d’un rovell d’ou com a ramen es fon a la

boca per amorosir el potent brou d’ànec. El Hetta és calor i talent, no pas jeta.

A Hetta quatre xefs creatius cuinen una carta ordenada per

temperatura. Per Ricard Martín

Coordina Ricard Martínwww.timeout.cat/restaurants

Menjar

UNA BATALLETA PERTINENT: vaig conèixer el suec Olof Johansson el 2006. I el recordo, com recordo el bestial entrepà de pollastre teriyaki que feia al Rococó, fantàstic pioner de l’entrepà gurmet a la Barcelona precrisi. 12 anys després, el retrobo com a cap del Hetta, novíssim restaurant que ocupa el buit deixat pel Celerí d’en Xavier Pellicer (Michelin el 2017). Canviar-ho tot per continuar, anar d’un rupturisme a un altre: “Aquí hi havia un projecte molt potent. I per poder continuar

DE QUÈ VA...Cuina creativa amb plats ordenats per la seva temperatura.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR... Per platassos com l’ou i parmesà amb ous de mújol, arengada i salmó.

Hetta. Passatge

Marimon, 5. M: Hospital

Clínic. T. 93 252 95 94.

35-40 €.

MA

RIA

DIA

S


Menjar

AL CARRER MUNTANER cantonada amb Mallorca hi ha Nova York. The Corner Bar està a la planta baixa de The Corner Hotel, disculpeu la redundància. I com que es tracta de portar un brunch d’estil Big Apple al bell mig de Barcelona, la carta del restaurant té un to d’aquells american breakfast que tot turista busca trobar quan creua l’Atlàntic. Un vol d’anada i tornada amb una cantant amenitzant el dinar amb l’Aretha Franklin en les seves pregàries. A mi m’agrada menjar amb la megafonia apagada per no acabar convertint l’àpat en un diàleg de sords, però, per sort, canta bé.

Amb un preu tancat de 19 euros, es pot escollir un aperitiu –trio uns blinis de salmó amb formatge de cabra caramel·litzat–, un plat fort –trio una hamburguesa de vedella amb cheddar i ou remenat servit amb pa de brioix–, i unes postres –trio un cheesecake de la casa–. Aquesta és una oferta sense misteris que depèn molt de la qualitat de la matèria, aquí òptima. I com que Amèrica és la terra, diuen, de les oportunitats, el client té l’oportunitat de prendre una copa de cava. Això sí, si prefereix carregar el dipòsit amb calories buides de més alta volada etílica, pot prendre un còctel. Jo, que soc fidel a la frase “s’ha de beure per oblidar”, demano un Lavanda Gin Fizz que entra com l’aigua. Ja ho sabeu. Si voleu passar un migdia cool, aneu a The Corner Bar. Daniel Vázquez Sallés

The Corner Bar Mallorca, 178.

M: Hospital Clínic. T. 93 554 24 00. 20-30 €.

��

DE QUÈ VA…Un bar d’hotel que ofereix un brunch els dissabtes i els diumenges.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… Per menjar molt bé estil novaiorquès per un preu tancat molt assequible.

RESTAURANT DE LA SETMANA

NO T’HO PERDIS!

Que aixequi la mà qui sàpiga fer un bon arròs. Sota aquesta premissa –ensenyar a turistes i locals a fer una paella decent– ha obert The Paella Club, un taller/experiència/restaurant centrat en el gra. El propietari, l’Álex, explica que “si un valencià ens veiés, es posaria les mans al cap”. Però no busquen el purisme sinó fer passar una bona estona. Drets davant d’un potent fogó, rebreu una amena classe sobre com fer un bon arròs en nou passos (tres són clavar trago al vi, ep!). I després asseure’s en esperit de companyonia a menjar i decidir qui és el mestre del gra sec.

PAELLA PER A AMATEURS The Paella Club. Doctor Dou, 5. thepaellaclub.com. A partir de 33 €.

LIN

DA

MA

REN

GO


BeureCoordina Ricard Martín

timeout.cat/bars

ELS BARS SÓN escletxes populars que esquerden la inhumanitat de la ciutat: és per on surten, fent pressió, les nostres arrels que esbotzen l’asfalt del dia a dia. Ens hi trobem espontàniament, camí de plaça, havent dinat a fer el cafè, o al vespre, per celebrar que la jornada s’ha acabat. A tocar del mercat de l’Abaceria –que aviat es traslladarà temporalment al passeig de Sant Joan per obres– hi ha un d’aquests racons que fan barri: la

Vermuteria Puigmartí. La va obrir fa dos anys l’Agustí, que xerra pels descosits i t’engalipa amb tota la gràcia del món: si vols vi però no saps quin, et porta tres o quatre ampolles perquè el tastis i el triïs. De cervesa té un tirador d’una txeca que tira ben tirada, amb crema (la canya, a 1,30 euros). Si la nit s’anima, pomelada: pomada menorquina amb pomelo (6,50 euros). Per picar, delícies com la pilota de Cantonigròs (9,50 euros),

el carpaccio de capipota (10,50 euros) o l’ensaladilla (3,90 euros), que l’hi fan Llegums Moliné, del mercat. La truita de patates l’hi encarrega al forner del costat, el logo del bar l’hi va fer el veí de dalt, en Joan Tarragó, i les olives les compra a en Raúl, d’Alcanyís, que les ven pel carrer amb un carro. Com podeu veure, a l’Agustí li agrada enredar qui té a prop: per això ens agrada i per això hi anem.

Martí Sales

DE QUÈ VA…Mam i teca populars i ben parits, com l’amo. Exposicions temporals a la paret i calidesa.

PER QUÈ HI HEU D’ANAR… Ideal per retrobar-vos amb amics, sense pressa, i que passin les hores, els gots i els plats.

EL CÒCTEL

EL TRUCÉs un invent del Manel

Vehí, un dels grans bàrmans del país, i assessor de l’hotel.

EL BARNomés el trobareu al City Bar, la cocteleria del Gran Hotel Central

(Via Laietana, 30).

EL CHAPOELS INGREDIENTSMescal, mango, xili de Jalapa i llima: un trago refrescant i de picant

agredolç.

VI DE LA SETMANA

Chivite Colección DO Navarra. 13,5%. 50 €.

��

Aquest monovarietal de chardonnay ret homenatge a Denis Budourdieu, qui va ser professor d’Enologia de Bordeus i director de l’Institut de les Ciències de la Vinya de la mateixa universitat: un referent científic i assessor de grandiosos cellers. Té un nas intens de fruita amb os, dens, amb la complexitat d’onze mesos de roure francès i una boca saborosa, estructurada i densa, que fa menys trist l’adeu.

Meritxell Falgueras

BAR DE LA SETMANA

Vermuteria Puigmartí

Puigmartí, 12. M: Fontana. T. 649 72 29 32.

��

MA

RIA

DIA

S


EL BACALLÀ ÉS un dels productes més versàtils de la nostra gastronomia i un dels més preuats. És un peix nutritiu, saborós i adequat per a qualsevol moment de l’any. Sabíeu que l’ofici de bacallaner només existeix a Catalunya? Són els mestres en l’art de tallar, dessalar i triar les parts més nobles d’aquest peix d’aigua freda.

Si vosaltres en el que sou experts és a degustar-lo, ara teniu l’ocasió perfecta per fer-ho amb la nova edició de la Ruta del Bacallà, que arrenca el dijous 15 i durarà fins al 8 d’abril. 25 dies durant els quals podreu tastar receptes amb l’autèntic bacallà d’Islàndia –el Gadus morhua, tallat, curat i remullat a l’estil tradicional– i maridar-les amb Inedit, la cervesa que va néixer fa deu anys de la mà dels mestres cervesers de Damm, Ferran Adrià i l’equip de

El bacallà com a protagonista

PREN-NE NOTA

Trenta restaurants i vuit bacallaneries de Barcelona participen en la VI Ruta del Bacallà: tot un esdeveniment gastronòmic!

ELS RESTAURANTS I bacallaneries que participen a la ruta us oferiran tres opcions culinàries amb el bacallà com a protagonista. El menú gastronòmic –que consta de primer i segon plat, postres i dues Inedit– té un preu d’entre 23 i 35 €. Una altra opció són els platets, més grans que la tradicional tapa i amb una Inedit, que només costen 5 € i us permetran tastar diverses receptes. La gran novetat d’aquest any és el menú migdia, amb plat principal, postres i una Inèdit, disponible els dies entre setmana a partir de 12 €. A més, els dissabtes 17, 24 i 31 de març i el 7 d’abril tindran lloc els tastets en algunes bacallaneries i mercats de

Barcelona, per poc més d’un euro i acompanyats d’una Inedit!

sommeliers d’elBulli. Enguany, el guardó de bacallanera novella serà per a la periodista Bibiana Ballbè, que ja s’ha iniciat en l’art i l’ofici. Durant la ruta, tastareu les creacions úniques i limitades d’una trentena de restaurants i vuit bacallaneries de Barcelona, que treballen amb un producte de qualitat, capturat a les aigües netes que envolten Islàndia, i produït amb la màxima cura i respecte. Quan feu la ruta, no oblideu el vostre mòbil, perquè una de les grans novetats d’aquest any és el sorteig d’un viatge a Islàndia entre tots els qui compartiu a les xarxes socials una foto participant a la ruta o una del vostre plat preferit. Sereu els afortunats?

Descobriu els establiments que hi participen amb el codi QR i regaleu-vos un bon homenatge amb el peix més salat!

Fins al 8 d’abril. rutadelbacalla.cat

Platets, menús i tastets

Time Out per a Gastronosfera


Dies de jute i palma

LES TENDÈNCIES ARRIBEN ràpid i es cremen encara més de pressa. “L’any que ve ningú voldrà una bossa de jonc o palla”, adverteixen des de La Varieté, botiga de disseny i mobiliari especialitzada en productes del sud-est asiàtic. “I el problema més gran és que l’explotació massiva de la tendència equival a explotació massiva material i laboral”. El Ricard Commeleran i la Raquel Muntal encarreguen la producció de bosses a artesans de la província del nord de Tailàndia, on treballen amb el jacint d’aigua des dels anys 70. “Fan dissenys senzills i plens de bon gust, prescindint dels mitjans. Amb les seves mans vesteixen una població poc conscient dels seus orígens”.

A la Cistelleria Germanes Garcia, a tocar de la plaça del Pi, també es mesura l’interès pels productes de fibres vegetals. Els clients són grans marques de retail i particulars que

busquen el que es porta: l’icònic cistell de Jane Birkin o la bossa de

palma que Michelle Obama es va endur com a souvenir de Mallorca. Són experts en cabassos i cistells –de palma, medul·la i vímet, sobretot– i indiquen les diferents qualitats d’un producte bàsic, utilitari i de tota la vida fet sobretot per petits productors de Tarragona, València i Mallorca. Els complements de

fibres naturals que associàvem a l’estiu s’incorporen als armaris d’hivern per la difosa frontera entre temporades (pensem en els barrets de Jacquemus per a la tardor que ve). A més, l’artesania es revaloritza passant pel sedàs de la moda, amb casos com els de l’americana Cult Gaia o la portuguesa Toino Abel. La marca ha recuperat la bossa tradicional feta amb teler i fulles de jonc i en promouen la tècnica (l’esteira) entre les noves generacions. També experimenten: per aquest estiu tenyeixen el jonc de negre.

La febre per les bosses de fibres vegetals, a mig camí entre

l’artesania i la moda, continua. Per Eugènia Sendra

Coordina Eugènia Sendrawww.timeout.cat/botigues

Tendències

Alta Blackwww.toinoabel.com129 €.

The Babe cultgaia.com 120,40 €.

Cistell de jacint d’aiguaLa Varieté (Pintor Fortuny, 30). 22-45 €.

Cistell de palma Germanes Garcia (Banys Nous, 15). A partir de 30 €.

“L’explota-ció de la tendència equival a l’explotació material i laboral”


Tendències

Laia AbrilLa història de la misogínia és el pla de recerca

d’aquesta artista multidisciplinària, especialista a explicar temes espinosos. Per Laia Beltran

www.laiaabril.com

‘On abortion’Aquest llibre, que acaba de presentar a París i Londres, és una colpidora panoràmica sobre les repercussions de l’avortament. Inclou objectes, testimonis i documents esfereïdors.

www.dewilewis.com

‘Feminicidis’A la instal·lació, que presenta a la galeria Homesession, Laia Abril denuncia els feminicidis ocorreguts a Espanya durant l’any passat: 49 dones mortes (oficialment).

Creu dels Molers, 15.

Del 16 al 24 de març.

Sophie CalleÉs una de les seves artistes favorites i la fascina la capacitat que té per fer connectar l’espectador amb les històries més mundanes i també com usa la paret en blanc per crear instal·lacions intel·ligents.

ENS

INSPIRA

ROBANo la veureu mai amb estampats, sempre vesteix colors sòlids.

JOIESLi agraden les pedres, per això és fan de les creacions de Pia (Verdi, 3).

CALÇAT Aquestes sabates tan llampants van ser un regal de la seva mare.

HI HA HISTÒRIES amagades. Hi ha històries incòmodes. Però sempre hi ha algú disposat a posar-hi llum. Laia Abril no es va fer periodista per vocació. “De petita era molt curiosa, no callava mai, m’encantava investigar... Potser per això vaig triar aquesta carrera, perquè em permetia explicar coses”, reflexiona. Especialitzada en periodisme internacional, fins i tot va trepitjar Bòsnia. D’allà va anar-se’n a Nova York, on va estudiar fotografia per necessitat: “La imatge em semblava més alliberadora, em permetia connectar amb les emocions. Escriure se’m feia més feixuc, no podia expressar-me com jo volia”. Una beca a la revista Colors se la va emportar cinc anys a Itàlia. Allà va començar a treballar en projectes personals, profusament documentats i centrats en temes espinosos com els desordres alimentaris. “He fet molta fotografia documental, i encara en faig, però cada cop m’era més difícil visualitzar allò que sentia. Per això he començat a usar eines de l’art i altres plataformes per mostrar el meu treball: museus, galeries, festivals”, diu. Ara està embarcada en un projecte a llarg termini: A history of misogyny. “Està format per capítols, el primer és el de l’avortament, i ja estic fent recerca sobre la cultura de la violació i la histèria massiva. Vull trencar estereotips i que s’entenguin les repercussions socials”.

IREN

E FE

RN

ÁN

DEZ


EscapadesAmb:

Perquè els barcelonins necessiten de tant en tant agafar aire lluny de la millor ciutat del món

TANT ELS APASSIONATS dels ferrocarrils com els de la història apunteu-vos aquestes dues dates: 24 i 25 de març. Són els dies que CultRuta, empresa de rutes i serveis culturals de Barcelona, ofereix l’oportunitat de conèixer, a través d’una visita guiada, històries i espais del que va ser el primer metro del continent europeu –que no d’Europa, perquè ho va ser el de Londres per pocs mesos–: la línia que unia la plaça de Catalunya amb Sarrià.

Des de les andanes, vestíbuls i trens de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) els participants coneixeran els orígens de la línia, i veuran els vestigis que encara se’n conserven. Descobriran tot un món subterrani que ha viscut en paral·lel al de la superfície de la ciutat, i s’explicaran des dels diferents plànols i projectes que

han existit fins a la decoració de les estacions. També s’accedirà a indrets habitualment tancats al públic: l’Espai de la Llum, el Centre de Documentació i Exposició Albert Vilalta i, com a novetat, s’inclou l’espai de l’antic Saló Recreatiu dels Billars on es va rodar una escena de la pel·lícula Bilbao, de Bigas Luna.

Aquesta visita guiada es va inaugurar el novembre del 2016 i es du a terme en ocasions molt puntuals, així que no hi ha gaires oportunitats de participar-hi. A més a més, només són 24 les places disponibles a cada visita i,

per tant, si hi voleu prendre part, ja cal que us afanyeu a apuntar-vos-hi! Feu-ho a través de www.cultruta.com. La visita començarà a les 10.30 h.

El Tren de Sarrià es va posar en funcionament l’any 1863 i unia Barcelona amb Sarrià, que fins al 1921 va ser municipi independent. Durant diverses dècades circulava per superfície, i va contribuir a teixir i consolidar l’Eixample. El 1929 es va soterrar, un pas més en l’evolució del que es convertiria en l’actual línia Barcelona-Vallès d’FGC.

Xavi Amat

Històries del Tren

de SarriàDescobriu els espais d’un

trajecte amb més de 150 anys de vida. Al març teniu diverses

oportunitats per fer-ho

COM ARRIBAR-HI...El recorregut s’inicia a l’estació d’FGC de la plaça de Catalunya, d’on surten o arriben tots els trens de la línia Barcelona–Vallès.

ON MENJAREM...Podem anar a fer un mos al mític local modernista Els 4 Gats, i així seguir viatjant a través del temps. Restaurant de cuina tradicional.

www.cultruta.com

AR

XIU

HIS

TÒR

IC F

GC

#496 - revista.timeout.cat · no, no n’hi ha una de bona o de dolenta. acabo, han revolucionat la...

Documents