1.- CREIXEMENT DE LA POBLACI I MOVIMENTS MIGRATORIS

Durant el s. XIX l poblaci espanyola va crixer, per menys que a la resta d'Europa per la seva elevada mortalitat (d'11'5 el 1797 a milions a 18'6 el 1890). El pes demogrfic de la perifria es va incrementar, i Catalunya, Valncia, Mrcia, el Pas Basc i les Illes Canries van ser les zones ms dinmiques. El creixement a Catalunya va ser ms del doble de l'espanyol, arribant a doblar la poblaci durant el segle (1'9 milions a finals de segle).

El creixement demogrfic va ser resultat d'una natalitat elevada i una mortalitat en decreixement, grcies a la millor alimentaci i a la fi de les grans epidmies. Tot i aix, la mortalitat infantil va continuar molt elevada, i les crisis de subsistncia encara es van anar repetint peridicament.

Les transformacions agrries (concentraci de la propietat, fi del rgim senyorial, mecanitzaci del camp, millora dels transports...) van motivar grans moviments migratoris al camp. Els emigrants es van dirigir massivament a les ciutats amb major dinamisme econmic (Madrid, Barcelona i Bilbao), aix com cap a les capitals de provncia. A Catalunya l'xode rural va tenir dues direccions: del camp a la ciutat i de l'interior cap a la costa. La costa de Barcelona va incrementar notablement la seva poblaci (Barcelons, Maresme, Valls Occidental, Baix Llobregat) i l'interior i els Pirineus en van perdre (Solsons, Pallars Juss, Pallars Sobir, Vall d'Aran i Alt Urgell).

A finals de segle les migracions a Amrica Llatina van guanyar pes, especialment des de les Illes Canries, Galcia i Cantbria, especialment cap a Cuba, Argentina i Mxic. Des de Catalunya uns 100.000 emigrants es van dirigir cap a destins americans.

L'xode rural va motivar un notable creixement urb. En cinquanta anys es va duplicar la poblaci urbana, i Madrid, Barcelona, Valncia, Sevilla, Mlaga i Saragossa van ser les ciutats amb majors creixements. A Catalunya aquest creixement es va concentrar als nous nuclis de creixement industrial, i Barcelona concentrava ms d'un quart de la poblaci catalana. A moltes ciutats es van generar eixamples per donar cabuda a poblacions en constant increment. Malgrat aix, Espanya va continuar com un pas majoritriament rural (70% de la poblaci).

2.- EL DESENVOLUPAMENT DE L'AGRICULTURA

El nou rgim liberal va introduir un seguit de transformacions al camp (reforma agrria liberal) que en van transformar les condicions de vida i treball. Aquesta reforma (que no va ser pas un programa coherent, sin un conjunt de transformacions independents vinculades a la mateixa ideologia) es pot concretar en:

La fi del rgim senyorial La desvinculaci i desamortitzaci de les terres de la noblesa i l'esglsia

La desvinculaci i desamortitzaci de les terres va permetre la creaci d'un mercat de terres i la formaci d'una nova classe propietria formada per burgesos i pagesos benestants. Per gran part de les terres van continuar en mans dels antics propietaris rendistes i absentistes. A ms, la privatitzaci de totes les terres va implicar pels pagesos la prdua de drets d'utilitzaci de les pastures i d'obtenci de llenya.

La permanncia d'una m d'obra barata i abundant al camp (jornalers) va restar inters a millorar la productivitat de les terres. Com a resultat, els rendiments agrcoles van continuar sent molt baixos, i la major part de la pagesia vivia a la misria, sense capacitat per generar un mercat interior que estimuls la indstria.

L'estructura de la propietat era totalment desequilibrada, amb zones dominades pels latifundis treballats per jornalers (Extremadura, Castella la Manxa, Andalusia) i d'altres pels minifundis (Galcia i sub-meseta nord). Uns i altres dificultaven la mecanitzaci del camp, els latifundis per manca d'inters (grcies a l'abundncia de m d'obra) i els minifundis per manca de capacitat econmica. A algunes zones, com Catalunya, Valncia, la cornisa Cantbrica i Rioja, l'estructura de propietat era ms equilibrada.

Els principals cultius van ser els cereals, les patates i el blat de moro. A les regions

mediterrnies hi tenien forta presncia l'arrs i els ctrics. A Catalunya i la Rioja la viticultura va adquirir notable importncia. Les taronges, el vi i l'oli eren els productes agrcoles amb major capacitat d'exportaci.

A Catalunya l'estructura de propietat era fora favorable als pagesos. Existien contractes d'arrendament de les terres de llarga durada (emfiteusi, rabassa morta i masoveria) que donaven als pagesos una notable estabilitat i els incitaven a introduir millores per incrementar la productivitat. A ms, la figura de l'hereu va impedir l'excessiva fragmentaci de les propietats.

La viticultura, ja important al s. XVIII, va continuar creixent, clarament orientada al mercat. Grcies a la destrucci de les vinyes franceses per la plaga de la filoxera, el vi catal va poder ocupar un espai notable al mercat europeu. La producci d'oli va millorar en qualitat, i es va orientar a cobrir les necessitats dels nous nuclis urbans i a l'exportaci. Els fruits secs (Camp de Tarragona), el suro (Girona) i l'arrs (Delta de l' Ebre) tamb van ser cultius importants.

El cultiu de cereals (Segarra, Urgell i Noguera) no va crixer a la mateixa mesura, i la producci no cobria les necessitats del pas (importacions de cereals de la resta d'Espanya i l'estranger). Per tal de poder regar les terres cerealistes i incrementar-ne la producci, l'any 1862 es va posar en funcionament el Canal d'Urgell.

3.- CATALUNYA, LA FBRICA D'ESPANYA

Catalunya va aprofitar el creixement agrcola del s. XVIII i l'aparici al mateix segle de les manufactures d'indianes per iniciar el seu procs d'industrialitzaci. El primer sector que es va desenvolupar va ser el txtil cotoner, a partir de la prohibici del 1802 a comprar cot filat. Rpidament es va introduir la mquina de vapor al procs de filatura, i el 1833 apareix a Barcelona la primera fbrica amb mquines de vapor, la Bonaplata. La mecanitzaci va representar una disminuci dels costos de producci i dels preus. A ms, el mercat espanyol es trobava protegit grcies a una legislaci proteccionista.

Les primeres fbriques eren conegudes com a vapors per la seva fora motriu. La major part d'elles es concentraven aprop del port de Barcelona, per tenir un fcil accs al carb importat de Galles o Astries. La importaci del carb encaria els preus de producci, i a partir de 1860 algunes fbriques van cercar alternatives establint-se a les ribes del Llobregat, el Cardener i el Ter per utilitzar l'energia hidrulica, creant les colnies industrials. Les colnies eren installacions industrials que, a ms de la fbrica, incloen els habitatges dels treballadors i tot un seguit d'installacions (esglsia, escola, economat...). Pels empresaris representava una reducci de costos i de conflictivitat laboral.

A mitjans del s. XIX noms Catalunya havia assolit un nivell d'industrialitzaci similar al de regions europees, i fins a finals de segle no es va estendre a altres regions espanyoles (Biscaia, Valncia, Astries i Madrid. La industrialitzaci d'Espanya tenia un seguit d'obstacles:

L'escassa capacitat de compra, motivada per la pobresa de la pagesia. Va representar un fre a l'estmul industrial.

L'absncia de burgesia emprenedora: l'escassa burgesia espanyola va conservar a l'aristocrcia com a model social, i va tendir a les inversions no productives (compra de terres per fer de rendistes, construcci de luxoses vivendes, oci distingit...)

Problemes de transport: El transport de matries primeres i de productes es veia molt dificultat per la manca d'infraestructures adients. Els camins noms permetien el transport en carro, el ferrocarril va arribar molt tard i amb deficincies i l'horografia del terreny dificultava tan el transport terrestre com la utilitzaci de canals fluvials.

La posici perifrica d'Espanya respecte els nuclis industrialitzats d'Europa va dificultar l'obtenci de matries primeres i la venda dels productes elaborats.

La inestabilitat poltica (diverses guerres civils, cops d'Estat reiterats...) van retraure els possibles inversors a prendre riscos.

4.- MINERIA I SIDERRGIA

La siderrgia va ser el segon sector industrial a desenvolupar-se, bsicament al Pas Basc. L'explotaci del subsl, com a sector subsidiari, tamb es va desenvolupar, encara que amb mancances i retard.

A partir de 1868 el govern espanyol, necessitat de rpida liquiditat per fer front a la crisi poltica i militar i al pes del deute exterior va concedir l'explotaci dels rics recursos miners del pas a companyies estrangeres (franceses i angleses). Les explotacions bsiques van ser el ferro (Pas Basc) i el carb d'hulla (Astries).

El carb resultava de mala qualitat per la seva utilitzaci com a font energtica per les mquines de vapor, i el ferro basc era d'alta qualitat per la fabricaci d'acer (per la seva manca de fsfor).

L'escassa demanda interior va fer que gran part de la producci es dirigs al mercat exterior. Durant un temps, Espanya va ser el principal provedor de ferro i coure a nivell europeu.

Catalunya disposava d'escassos recursos miners. El carb (St. Joan de les abadesses, Calaf o Berga) era escs, aix com el ferro (Pirineu). La sal (Sria i Cardona) era abundant, i destinada a la fabricaci d'adobs.

Els primers alts forns (destinats a la fabricaci d'acer) es van installar a Andalusia (1826). Comptaven amb ferro, per noms podien treballar amb carb vegetal, d'escs poder calorfic o tenien que importar el carb de coc. Aix va motivar la desaparici d'aquestes indstries siderrgiques a mitjans del segle.

Astries va ser el segon focus siderrgic, grcies a l'abundncia de carb d'hulla (de no massa qualitat).

Per a partir de 1876 es consolida el focus siderrgic basc, grcies a l'eix comercial establert amb Anglaterra: exportaci de ferro i importaci de carb galls. Les inversions angleses van permetre l'aparici d'alts forns, i la diversificaci en empreses de construcci metallrgica i naval.

A Catalunya la manca de ferro i carb van impedir desenvolupar un sector siderrgic important. Malgrat aix, la mecanitzaci del sector txtil va impulsar la creaci d'empreses metallrgiques de transformaci i de construcci mecnica (La Nueva Vulcano i La Maquinista Terrestre i Martima). Aquestes empreses produen ponts metllics, material ferroviari i maquinria agrcola i industrial. Per es van veure molt afectades per la llei de 1855 que permetia la importaci de material ferroviari sense pagar aranzels. Aix va provocar que el teixit industrial catal no es diversifiqus prou, concentrant-se al txtil.

5.- TRANSPORT, COMER I FINANCES

L'escs desenvolupament industrial espanyol est molt relacionat amb la debilitat del mercat interior, per la pobresa de la poblaci, i la seva escassa articulaci per les deficincies al sistema de transports.

El ferrocarril va arribar amb un notable retrs a Espanya, amb la primera lnia entre Barcelona i Matar construda el 1848. Per fins la Llei General de Ferrocarrils de 1855 no es va iniciar la construcci d'una xarxa estatal.

La necessitat de rapidesa a la construcci va fer que la major part dels materials utilitzats fossin importats, reduint l'impacte econmic d'estimulaci. A ms, la xarxa es va construir amb un plantejament radial amb centre a Madrid, i un ample de via ms ample que a la resta d'Europa. La seva estructura va restar eficcia econmica, i l'ample de vies va dificultar els intercanvis amb Europa, per en general va afavorir el mercat interior, abaratint el transport de mercaderies i persones.

La prdua de les colnies a principis de segle va obligar a orientar la producci al mercat interior, malgrat les seves debilitats. Cuba i Puerto Rico van ser importants mercats pel vi i els txtils catalans. S'importaven cot en floca i carb, i s'exportaven productes agraris (oli i vi) i en menor mesura txtils.

La indstria necessita un sistema bancari capa d'oferir crdit, i a partir de la llei de bancs del 1856 es va comenar a crear un sistema espanyol, amb el Banc d'Espanya al centre com a nic emissor de paper moneda. Amb el temps van aparixer nous bancs a les zones ms industrialitzades, com el Banc de Barcelona (1844), el de Bilbao (1856) i l'Hispano Colonial (1876). Les borses de Barcelona (1830) i Madrid (1846) van facilitzar l'aparici d'empreses per accions (S.A.).

El nou estat liberal tamb va imposar l' unificaci de pesos i mesures i de la moneda. El 1848 es va introduir el sistema mtric decimal, i el 1868 es va imposar la pesseta com a moneda oficial.

Durant tot el perode es va oscillar entre les poltiques comercials proteccionistes i lliurecanvistes:

Proteccionisme: poltica que afavoreix la imposici d'aranzels als productes estrangers per dificultar la seva introducci al pas i protegir la producci nacional.

Lliurecanvisme: poltica que defensa el lliure funcionament de la llei del mercat i la competncia amb els productes estrangers en iguals condicions.

Els productors agrcoles castellans eren favorables al lliurecanvisme, per els industrials catalans defensaven el proteccionisme.

6.- L'IMPULS DE LA SEGONA REVOLUCI INDUSTRIAL

A finals del s. XIX i principis del XX es va produir l'anomenada segona revoluci industrial, caracteritzada per l'aparici de noves fonts d'energia i per l'extensi de la indstria per noves zones del pas. L'agricultura va viure una forta crisi, motivada en primer lloc per l'arribada massiva de productes americans (U.S.A., Argentina, Canad) molt ms barats que els espanyols. Els cereals representaven el 50% de la producci agrria, i l'enfonsament dels seus preus va provocar la runa de molts propietaris fins la imposici de forts aranzels a les importacions de cereals.

A la competncia es va unir la crisi de la filloxera. La malaltia, arribada de Frana a partir de 1879, va representar la mort d'una part important de les vinyes catalanes. Fins l'empelt amb vinyes californianes resistents a la malaltia, el sector ms dinmic del camp catal no es va poder recuperar. La crisi va incrementar la conflictivitat social al camp, on els rabassaires van veure finalitzar els seus contractes emfitutics de llarga durada i empitjorar sensiblement la seva situaci.

L'electricitat i el petroli comencen a ocupar el primer lloc com a font energtica a principis del s. XX.

El petroli i el motor d'explosi van obrir pas a la creaci de la indstria de l'autombil. La indstria qumica tamb va viure un fort impuls, amb la fabricaci d'adobs, pintures, medicaments i explosius. A Catalunya la indstria qumica es va vincular especialment a la producci de colorants pel txtil i d'adobs per l'agricultura. Societat Annima Cros (1904) al sector qumic i Electroqumica de Flix (1897), productora de sosa electroltica per fabricar paper, vidre i sab.

La indstria es va estendre pel territori, per es van mantenir els desequilibris territorials. Catalunya i el Pas Basc van conservar el seu lloc, i Valncia i Madrid van incrementar el seu pes industrial. Contrriament, Canries, Galcia, Castella-la-Manxa, Extremadura i Andalusia van continuar vinculades a una agricultura d'escassos rendiments.

7.- LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA DEL S. XIX

Les transformacions econmiques del s. XIX van canviar profundament la societat espanyola, per el pes de la noblesa i l'Esglsia es va mantenir i la manca de potncia de la industrialitzaci va reduir l'impacte i profunditat dels canvis.

La noblesa terratinent va conservar la propietat de la terra malgrat perdre els drets senyorials sobre els pagesos. Per a finals de segle algunes famlies nobles, afectades per la prdua de valor de les propietats agrries, van veure's arrunades i es van veure obligades a vendre's les terres.

La nova classe adinerada era la l'alta burgesia. Era la propietria de les indstries i els bancs i gaudia del predomini social. Tamb es va convertir en propietria de les terres venudes per l'aristocrcia i producte de les desamortitzacions.

La mitjana burgesia (classe mitjana) era molt escassa, ja que la societat espanyola estava molt polaritzada. Per contra, a Catalunya els petits propietaris industrials, comerciants i professionals liberals van aconseguir una major importncia social.

Els pagesos constituen la major part de la poblaci. La prctica totalitat no eren propietaris, i treballaven com a jornalers dels grans propietaris o tenien terres arrendades en diverses condicions. Durant el s. XIX el nombre de jornalers va crixer, com a conseqncia de la reforma agrria liberal. Les seves condicions de vida eren dures, amb sous escassos, afectats per la pujada de preus i sotmesos a l'arbitrarietat dels propietaris. A Catalunya la pagesia va gaudir de millors condicions, grcies a sistemes d'arrendament ms estables i al rgim pairal (manteniment indivs de les propietats, transmeses a l'hereu).

A les ciutats hi vivien artesans i menestrals (sabaters, ferrers, fusters...), que podien ser propietaris dels tallers per normalment eren assalariats. Les seves condicions de vida eren precries, afectats per uns sous baixos i la pujada del cost de la vida. Al servei domstic les dones eren predominants (criades, cuineres, bugaderes, planxadores, etc.). La proporci de dones de les classes populars que treballaven arribava al 90%. Noms les dones de les classes altes o mitjanes podien dedicar-se exclusivament a la llar.

El creixement de l'activitat industrial i les conseqncies de la reforma agrria liberal van motivar un xode rural cap a les ciutats. Aquests antics pagesos treballaven a les fbriques juntament amb artesans sense feina a canvi d'un salari diari, i constituen el proletariat.

Per l'escassa fora de la industrialitzaci espanyola va impedir un creixement massa notable del proletariat, que es va concentrar bsicament a Catalunya. Dels 150.000 proletaris existents a Espanya a mitjans de segle, uns 100.000 treballaven al txtil catal. Les seves condicions de vida i treball eren molt dures, fet pel que van abraar rpidament les noves idees de l'obrerisme.

8.- ELS ORGENS DEL MOVIMENT OBRER

Durant els primers temps de la revoluci industrial no existia cap legislaci laboral, i les condicions de treball (salari, hores, condicions a les fbriques...) eren imposades pels propietaris. Des de l'Estat liberal es van illegalitzar les agrupacions obreres.

Les primeres manifestacions de descontentament obrer van tenir un carcter luddista. El luddisme va ser un moviment iniciat a Regne Unit i que consistia en atacar les fbriques per destruir la nova maquinria per intentar defensar les condicions de treball artesanals. El 1821 es van produir atacs luddistes a Alcoi, i el 1835 es va destruir la fbrica Bonaplata de Barcelona, el primer vapor de la ciutat.

El luddisme no va tenir llarga durada, tan per la repressi estatal com per l'evidncia de la seva manca d'efectivitat. No servia de res destruir les mquines sense alterar l'estructura social i econmica que permetia l'explotaci del proletariat.

El 1840, durant la regncia d'Espartero, es va fundar el primer sindicat espanyol, l'Associaci de Teixidors de Barcelona, que actuava com una societat de socors mutus. Per l'associaci va ser prohibida l'any 1843. Durant el bienni progressista es van tornar a autoritzar els sindicats, i el 1855 es va produir a Barcelona la primera vaga general, protestant contra la introducci de les mquines selfactines i els salaris baixos.

El Sexenni revolucionari va ser molt ms tolerant amb els sindicats. L'any 1868 es van crear Les Tres Classes de Vapor, sindicat que agrupava tots els treballadors del sector txtil i va ser el ms important a Catalunya durant la segona meitat del s. XIX.

El 1870 el Congrs de Societats Obreres de Barcelona es va adherir a la Primera

Internacional, creant la Federaci Regional Espanyola de l'Associaci Internacional del Treball. Per aquesta via l'anarquisme i el socialisme van arribar a Espanya.

Des d'un principi les idees anarquistes van tenir molt bona acollida, destacant: L'apoliticisme La necessitat de destrucci de l'Estat L'estructura collectivista de l'economia

A partir de finals de segle l'anarquisme va defensar l'acci directa contra la societat burgesa, produint-se una espiral de violncia (atemptats-repressi-atemptats). Diversos poltics destacats van morir assassinats (Cnovas del Castillo), i es van atacar alguns dels smbols socials i poltics ms destacats (atemptat al Liceu, atemptat contra Alfons XII, atemptat contra la process de Corpus a Barcelona). A Andalusia el fet ms rellevant va ser la repressi contra la M Negra (1883), societat a la que es van imputar sense proves l'assassinat de diversos propietaris agrcoles. La persecuci contra la m negra va justificar la repressi de tot l'anarquisme andals. A Catalunya, el 1897 es produeixen els processos de Montjuc contra obrers anarquistes, fins a forar als anarquistes contraris a la violncia a formular una corrent anarcosindicalista. El 1910 aquesta va formar la CNT (Confederaci Nacional del Treball, sindicat revolucionari que seria el ms important a Catalunya fins la Guerra Civil.

El socialisme es va desenvolupar ms lentament. Fins 1879 la federaci madrilenya, dirigida per Pablo Iglesias, no va fundar el Partido Socialista Obrero Espaol (P.S.O.E.), i el 1888 a Barcelona es va crear un sindicat d'orientaci socialista, la Unin General de Trabajadores (U.G.T.).

El P.S.O.E. va aconseguir dominar el proletariat de Madrid, Pas Basc i Astries. El seu objectiu era que el proletariat es fes amb el control de l'Estat per a, des del poder, canviar el sistema capitalista per una societat igualitria. El socialisme defensava l's de la vaga i l'acci poltica. La seva influncia poltica va anar creixent molt lentament (1910 primer diputat).