3413

40
Un di majeri hobbies, nce te nosta valedes, ie de jì cun ciacules: chëla che va cun chël, chël cun ch’l’autra, chëi che ie homo y chël che ie bi, chël che à fat chësc y chël che à fat chël. La ciacules ti sà a duc nteressantes y da rì. Manco da rì ieles per chiche ie tucà diretamënter, tan deplù canche la ciacules ie fauzes defin. Iló vëijen che la ciacules à na si dinamica, che les vën ngrascedes ad infinitum n iede che les sauta ora. L’ert dla ciacula ie saurida, l tleca tré n pitl sas suinsom che l vën ju na levina ntiera. Perchël: cuntons’la unitant inant, ma meton mpue’ a verda ala ciacula che ne n’ie nia vëira. La paroles possa fé mel, dassënn! Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB Bolzano - Taxe Percue P - Tassa pagata - Ordinaria Giornale locale Priesc singul: 1,80 Euro PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES 39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83 Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax 0471797384 [email protected], www.lauscdiladins.com Nr. 34/2013 - 30 de agost 2013 9 11 19 de Elsa Zardini Al nes à fat n gran plajei, a nos ampezans, che l Land Tirol à volù ti sourandé la crousc d’or a Giuseppe Richebuono. Grana é nosta legreza per l bel reconosciment che ti é vegnù fat, ajache per nos te Ampez él davignora sté na persona de referiment, n gran storich che à enrescì y che scrit la storia de nost paisc; na storia che é vegnuda desmentieda per trueps agn a la longia, na stora che la Talia y che l Fascism à volù ascone y sferié jù. Ai à volù scancelé nosta identité y ence chel fil che nes tegn liés al Südtirol y ai ladins. Richebuono é na persona che à desmostré n gran amour y na gran pascion per nosta tera y per nosta identité ladina. Te Ampez él sté per trueps agn. Chilò àl enrescì y metù adum la gran “Storia d’Ampezzo”, na sort de bibla per nos ampezans, che tocassa da vegnì ensigneda te dutes les scoles. Propi per dut chel che al à fat per nost paisc, dl 2010 ti él vegnù sourandé la zitadinanza onorara dal Comun de Ampez. En chela ocajion àl volù nes dì val a nos ampezans, al à volù nes lascé na sort de testament, che portes nosta jent Comentar de pruma Ciacules online sun portadoura dla onoranza claus gatterer 2012 Richebuono, un de nos 2 Meteo Previjions di proscimi dis. de David Lardschneider 20 22 23 va inant a plata 4 24 30 Persones Cënt ani! Ai 25 de agost à Karl Insam dl Ugrister cumplì i cënt’ani. L Chemun de S. Cristina ti à fat na pitla festa - l ie l prim zitadin ël de S. Cristina che ruva a chësta età. Uneranzes Bedaia al merit Josef Bernardi d’Alësc à pudù pië do la bedaia al merit dl Lond Tirol a Dispruch tla Hofburg n la Gran Santa Maria Val Badia Degüna musiga Almanco 160 é iniann les mitans y i mituns che ne ciafa nia lerch por imparè n stromënt tla Scora de Musiga Val Badia. Plü dl 30% di iscrić. La situaziun vëgn tres piec. La Ila Gran defilada Tröpa jënt é jüda a ti ćiarè en Santa Maria dal Ciüf ala defilada di ”mistiers da zacan”. San Martin Ert dla scemplité Por i 90 agn dl artist Lois Irsara de Badia él gnü daurì a San Martin na mostra personala. Val Badia Ciuhui... Asfalt! Tla Val Badia vëgnel chisc dis asfaltè danü incër 8 km de strada prinzipala. Fascia Neva tabeles La Frazion de Cianacei à metù fora sul teritorie de neva tabeles coi inomes veies de paìsc. Sport 4° Vertical Pardai Ence chest an n grop de amisc se à binà per na garejèda de corsa a pe su l’adort. Giuseppe Richebuono con Luis Durnwalder (a man ciancia) y Günther Platter (a man dreta). (foto: Land Tirol) La crousc d’or a Richebuono Ai 15 d’agost à l Land Tirol sourandé les medaies y les crousc al mirit. Danter i onorés che à giaté la crousc d’or él ence l ampezan Giuseppe Richebuono de plu a plata 4 Atualité - Al ê le dé 28 d’agost 1963 che Martin Luther King tignî so discurs storich a Washington, “I heave a dream”, dan 250.000 porsones. “I à n som”... che dötes les porsones vëgnes tratades por le contegnü de söa personalité, y nia por le corù de söa pel - chëstes parores me recordi y al é parores che vigni möt messass imparè te scora, mo nia por l’ejam, bëgn por la vita. Le discurs de Martin Luther King puntualisëia ma le comandamënt de Gejù “ôi bun ai atri, desche tö te ôs bun a te” y te na söa interpretaziun “no ti fà val’ a zacai, ći che te n’ôs nia che te vëgnes fat a te”. Martin Luther King é desco Mahatma Ghandi n portaûsc por la valianza dles porsones y i medemi dërć, testimone de prinzips universai dl’umanité. Martin Luther King y Mahatma Ghandi é gnüs criticà y copà por so ingajamënt cultural y sozial, trami romagn tla storia dla umanité desco martirs - valarà porchël indoman deplü co val’ politich y industrial. Tres ëi dui vëigon indere inće tan saurì che al é da tignì i dërć söl papier y manco da i realisé tla realté. L’America messass ester aladô dla “protlamaziun dl’emanzipaziun” de Abraham Lincoln (ann 1863) lëdia dla stlavité, mo intrês ćiamò é le numer de zënza-laûr danter la jënt de pel scöra plü alt co le numer di dejocupà blanć. Intrês ćiamò - o indô al dedaincö - adorasson personalitês tan stersces desco King y Ghandi, al é les usc dla pêsc y dl amur te n monn comanè da podëis egoistics y agressifs. Y spo le monn é pa döt un: te söa amplëza y complessité sciöche inće te sü details y söa scemplité. (ir) I à n som! Iubileum de 50 agn, mo al n’é nia da iubilé!

Upload: michael-moling

Post on 14-Mar-2016

299 views

Category:

Documents


12 download

DESCRIPTION

edition 3413

TRANSCRIPT

Page 1: 3413

Un di majeri hobbies, nce te nosta valedes, ie de jì cun ciacules: chëla che va cun chël, chël cun ch’l’autra, chëi che ie homo y chël che ie bi, chël che à fat chësc y chël che à fat chël. La ciacules ti sà a duc nteressantes y da rì. Manco da rì ieles per chiche ie tucà diretamënter, tan deplù canche la ciacules ie fauzes defi n. Iló vëijen che la ciacules à na si dinamica, che les vën ngrascedes ad infi nitum n iede che les sauta ora. L’ert dla ciacula ie saurida, l tleca tré n pitl sas suinsom che l vën ju na levina ntiera. Perchël: cuntons’la unitant inant, ma meton mpue’ a verda ala ciacula che ne n’ie nia vëira. La paroles possa fé mel, dassënn!

Poste Italiane Spa - Spedizione in Abbonamento Postale - D.L. 353/2003 (conv. in L 27/02/2004 n. 46) art. 1, comma 1, DCB

Bolzano - Taxe Percue P -Tassa pagata - Ordinaria

Giornale localePriesc singul: 1,80 Euro

PLATA DLA UNION GENERELA DI LADINS DLA DOLOMITES39046 Urtijëi (BZ), Senta tla Cësa di Ladins, streda Rezia 83Redazion: tel. 0471 797199, Aministrazion: tel. 0471 789294, fax [email protected], www.lauscdiladins.comNr. 34/2013 - 30 de agost 2013

9

11

19

de Elsa Zardini

Al nes à fat n gran plajei, a nos ampezans, che l Land Tirol à volù ti sourandé la crousc d’or a Giuseppe Richebuono. Grana é nosta legreza per l bel reconosciment che ti é vegnù fat, ajache per nos te Ampez él davignora sté na persona de referiment, n gran storich che à enrescì y che scrit la storia de nost paisc; na storia che é vegnuda desmentieda per trueps agn a la longia, na stora che la Talia y che l Fascism à volù ascone y sferié jù. Ai à volù scancelé nosta identité y ence chel fil che nes tegn liés al Südtirol y ai ladins. Richebuono é na persona che à desmostré n gran amour y na gran pascion per nosta tera y per nosta identité ladina. Te Ampez él sté per trueps agn. Chilò àl enrescì y metù adum la gran “Storia d’Ampezzo”, na sort de bibla per nos ampezans, che tocassa da vegnì ensigneda te dutes les scoles. Propi per dut chel che al à fat per nost paisc, dl 2010 ti él vegnù sourandé la zitadinanza onorara dal Comun de Ampez. En chela ocajion àl volù nes dì val a nos ampezans, al à volù nes lascé na sort de testament, che portes nosta jent

Comentar de pruma

Ciacules

online sun

portadoura dla onoranza claus gatterer 2012

Richebuono, un de nos

2Meteo

Previjions di proscimi dis.

de David Lardschneider

20

22

23

va inant a plata 4

24

30

Persones

Cënt ani!Ai 25 de agost à Karl Insam dl Ugrister cumplì i cënt’ani. L Chemun de S. Cristina ti à fat na pitla festa - l ie l prim zitadin ël de S. Cristina che ruva a chësta età.

Uneranzes

Bedaia al meritJosef Bernardi d’Alësc à pudù pië do la bedaia al merit dl Lond Tirol a Dispruch tla Hofburg n la Gran Santa Maria

Val Badia

Degüna musigaAlmanco 160 é iniann les mitans y i mituns che ne ciafa nia lerch por imparè n stromënt tla Scora de Musiga Val Badia. Plü dl 30% di iscrić. La situaziun vëgn tres piec.

La Ila

Gran defi ladaTröpa jënt é jüda a ti ćiarè en Santa Maria dal Ciüf ala defi lada di ”mistiers da zacan”.

San Martin

Ert dla scemplitéPor i 90 agn dl artist Lois Irsara de Badia él gnü daurì a San Martin na mostra personala.

Val Badia

Ciuhui... Asfalt!Tla Val Badia vëgnel chisc dis asfaltè danü incër 8 km de strada prinzipala.

Fascia

Neva tabelesLa Frazion de Cianacei à metù fora sul teritorie de neva tabeles coi inomes veies de paìsc.

Sport

4° Vertical PardaiEnce chest an n grop de amisc se à binà per na garejèda de corsa a pe su l’adort.

Giuseppe Richebuono con Luis Durnwalder (a man ciancia) y Günther Platter (a man dreta). (foto: Land Tirol)

La crousc d’or a RichebuonoAi 15 d’agost à l Land Tirol sourandé les medaies y les crousc al mirit. Danter i onorés che à giaté la crousc d’or él ence l ampezan Giuseppe Richebuono de plu a plata 4

Atualité - Al ê le dé 28 d’agost 1963 che Martin Luther King tignî so discurs storich a Washington, “I heave a dream”, dan 250.000 porsones. “I à n som”... che dötes les porsones vëgnes tratades por le contegnü de söa personalité, y nia por le corù de söa pel - chëstes parores me recordi y al é parores che vigni möt messass imparè te scora, mo nia por l’ejam, bëgn por la vita. Le discurs de Martin Luther King puntualisëia ma le comandamënt de Gejù “ôi bun ai atri, desche tö te ôs bun a te” y te na söa interpretaziun “no ti fà val’

a zacai, ći che te n’ôs nia che te vëgnes fat a te”. Martin Luther King é desco Mahatma Ghandi n portaûsc por la valianza dles porsones y i medemi dërć, testimone de prinzips universai dl’umanité. Martin Luther King y Mahatma Ghandi é gnüs criticà y copà por so ingajamënt cultural y sozial, trami romagn tla storia dla umanité desco martirs - valarà porchël indoman deplü co val’ politich y industrial. Tres ëi dui vëigon indere inće tan saurì che al é da tignì i dërć söl papier y manco da i realisé tla realté.

L’America messass ester aladô dla “protlamaziun dl’emanzipaziun” de Abraham Lincoln (ann 1863) lëdia dla stlavité, mo intrês ćiamò é le numer de zënza-laûr danter la jënt de pel scöra plü alt co le numer di dejocupà blanć. Intrês ćiamò - o indô al dedaincö - adorasson personalitês tan stersces desco King y Ghandi, al é les usc dla pêsc y dl amur te n monn comanè da podëis egoistics y agressifs. Y spo le monn é pa döt un: te söa amplëza y complessité sciöche inće te sü details y söa scemplité. (ir)

I à n som!Iubileum de 50 agn, mo al n’é nia da iubilé!

Page 2: 3413

2

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Dales zentrales di partis politics

Letres y Atualité

Priesc d’abonament anual: per la Talia: 64,00 euro. Foradecá: Raion 1 - Austria, Paejes Tudësc y Svizra: 64 euro per la zaita plu 86 euro per la posta, de ndut 150 euro. Raion 2 - Rest dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 136 euro per la posta. De ndut 200 euro. Raion 3 - Dedora dl’Europa: 64 euro per la zaita plu 236 euro per la posta, de ndut 300 euro.L abonament po gnì paié te vigni redazion de val o ence tres posta c/c nr. 14554398.Nosta banca é la Cassa Raiff eisen de CiastelIBAN: IT 12R08056 23120000302003031SWIFT: RZSBIT21211

Info abonament: Tel. 0471/789294

Registreda - LA USC DI LADINS - Plata dla Union Generela di Ladins dla Dolomites

Registreda pro l Tribunal de Bulsan, nr.9/72, 8528 - Iscrita al Register Nazional dla Stampa nr.06342. Porteda ite al REA de Bulsan nr.161697. Part. IVA: 00518150214. Ala vegn fora 1 iade a l’edema. L foliet nuza i contribuc statai direc aldò dla lege 7 agost 1990 nr. 250.Presidenta: Elsa Zardini.Senta: str. Rezia 83, I-39046 Urtijëi (BZ).Redazion: Tel. 0471/797199 - Fax: 0471/797384, Aministrazion: Tel. 0471/789294.Diretour responsabel: Iaco Rigo.Aministradoura: Marion Kostner.Comité de redazion: Iaco Rigo, Lucia Gross, Pablo Palfrader, David Lardschneider, Marco Dibona Moro, Lorenzo Soratroi.Stamparia: Litotipografi a Alcione, via G. Galilei 47, 38015 Lavis (TN).Impaginazion y Layout: Veronika Insam sun Apple Macintosh© con software InDesign©, Illustrator©, Photoshop©www.lauscdiladins.com - e-mail: [email protected] articui sotscric ne mess nia corespone a la minonga dla redazion. Les letres ne dess nia ester plu longes de na plata scrita a mascin; la redazion se tol la rejon de scurté o mané derevers articui. Al vegn tignì ite les leges sun la privacy. Vigni contribut scrit, fotografi ch y grafi ch, mené ite a la redazion, po ence gnì publiché sun la plata internet.Ultim termen per prejenté articui (ence per posta eletronica) é l lunesc seira.

Per Vost reclam sun LA USC DI LADINS Str. Mulin da Coi 31 - 39047 S. Cristina (BZ)podeise cherde su la fi rma Pentagon Tel. 0471/790052 • Fax 0471/790689 nfurmazions sot a www.pentagon.it e-mail: [email protected]

Vendres30 de agost

Sabeda31 de agost

Domenia1 de setëmber

Lunesc2 de setëmber

Les temperatures plu basses y plu autes

19°/27°7°/14°

19°/28°7°/14°

17°/26°8°/14°

18°/27°8°/14°

Segureza dles previjions

70% 70% 70% 70%www.provinzia.bz.it/meteo-ladin

L tempPrevijions di proscimi dis

Encuei vendres vala inant con n bel soredl. Da doman pòssel ciamò ester val' ciamp de nibl. Domesdì s’auza la poscibelté de plueies tles monts tl sud dl Südtirol mé de puech. Ence endoman sabeda él en general der da soredl y bon ciaut. En domenia vala inant con n'auternanza de soredl y nibles, domesdì y sun la sera via pòssel se porté pro val' smiz o temporal. L’edema che vegn porta l föhn da nord bel temp.

Bele la suite nr. 5, do le Conzert Talian é stè n momënt de gran Belëza. Mo canche Ramin Bahrami à metü man cun les variaziuns Goldberg, jon inant cun le ”Persischer Marsch” de J. Strauß, spo bëgn m’àl atochè le cör. Na porsona straordinara che nes à dè

N giulan por ”Un libro, un rifugio” y na serada particolaran momënt altiscim, de intensité ezezionala. Da Goethe vëgnel le pinsier perfet sura Bach: ”n dialogh dl Onipotënt cun se instës, avisa le momënt dan la Creaziun”

Giulan Gianna Schelotto y Damiano Dapunt y giulan a döt

le Consorz Turistich Alta Badia, por nes avëi dè la poscibilité de podëi vire chisc bi momënć tratan les incuntades ”Un libro un rifugio”, cun l’apoteosa ai 20 de agost: giulan divin Ramin Bahrami.

Michil Costa, Corvara

Che le vademecum informatif söl Südtirol Pass vëgnes scrit te 7 lingac mo nia por ladin é da se dodè. An po ma constatè

Nos viun te na democrazia: Nos savun che sura döt le monn y porchël incö te Südtirol vëgn i gragn (economicamënter) tres maius y i pici tres mëndri. Che i mëndri é cotan deplü co i gragn, chël é püch mo sigü. Sce la politica ne fej nia por oje dl ater vers chësta tendënza o ne le vëiga nia desche problem prinzipal de nosta sozieté, spo pôn zënzater dì che i ne sun nia te na dërta democrazia, gnanca te Südtirol.

La SVP é n partì de racoiüda cun strotöra democratica: Sce chësc foss vëi, spo fóssel jü ales prelîtes por le candidat da Presidënt dla Junta almanco trëi o cater candidać, un por ara politica, de n partì che se detlarëia instës de racoiüda. Deperpo él gnü presentè n su dërt candidat y un de stran, por che la lita ne sides nia daldöt por nia. I iscrić al partì é spo düć saltà a lité, desche n tlap de bîsces cherdades adöm dal famëi. Ester na biscia po inće avei sü vantaji, mo chësc n’à nia da fà cun democrazia interna.

La SVP é le partì de racoiüda

di todësc y di ladins: Sce la SVP foss tan bëgn le partì di ladins co di todësc, spo messassel ester sön süa lista di candidac por les lites provinziales almanco 2 ladins. Fajun pa dui cunć. I ladins te Südtirol é le 4,5%. Tignin cunt che tl partì n’él degügn taliagn é la percentuala di iscrić ladins de sigü plü co le 6%. Chël ô dì che sön 35 candidac messassel almanco ester 2 ladins. Dantadöt sce la basa ladina s’l damana (les ëres dla SVP ladina s’à damanè n post sön lista). Sce chësc n’é do le statut dl partì nia poscibl, spo ti dîjon a val’ de te’ discriminaziun!

Ladins Dolomites é le partì de racoiüda ladin?: Le Presidënt de Ladins Dolomites scrî sön La Usc dl 16 d’agost, che i candidać ladins sön d’atri partis ti tol usc al partì de racoiüda ladin. Che Ladins Dolomites cun za. le 20% dles usc ladines dales ultimes lites provinziales se mëte sciöche travert da gnì le partì de racoiüda ladin, n’é daldöt nia realistich.

I ladins adora en partì de racoiüda (etnich) che i raprejentëies: N partì etnich é l’idea plü vedla, che an po

avëi te na comunité che ô ester moderna, daverta, dinamica, tecnicamënter svilupada, cun deg üg n problems de comunicaziun sides a livel tecnich co dantadöt a livel de lingaz. I ladins dess tignì adöm y ciafé na forma por laurè deboriada (independentemënter dai partis politics) y rové a soluziuns democratiches sön les chestiuns che reverda ma i ladins ( p. ej. l ingaz , cultura , scora , informaziun, yii.) y por le rest dess düć avëi la liberté da jì dl vers che ai arata dërt. La crisa economica, la defenüda dl ambiënt, la manćianza de democrazia, la sanité yii. n’é nia problems ma ladins.

Na poscibilité por mëte en pé na te’ strotöra é la plataforma de democrazia direta che le Movimënt 5 Stëres ladin é tl laûr da cherié. N „Parlament Ladin“. Valch deplü podëise lì sön la plata „https://www.facebook.com/M5SLadin“.

Josef Pedevilla,Movimënt 5 Stëres

Les cin’ “bales” plü granes dla politica de Südtirol y ladina

Brosciüra informativa söl “Südtirol Pass” te 7 lingac mo nia por ladin: da se dodè!

sciöche la SVP sides ma sön la cherta n partì por la mendranza linguistica todëscia y ladina, grup linguistich ladin che mëss gnì

revaluté.Albert Pizzinini,

Alianza Bürgerunion-Ladins Dolomites-Wir Südtiroler

Stimà assessëur Mussner, ve scrije pervia dl sfuei stampà dala Provinzia de Bulsan per l „Südtirolpass“. Ne ve sàl pa nia che l ie l colmo che l ie unì stampà te set rujenedes, se desmincian l ladin de Gherdëina y chël dla Val

Badia? Cie ve ëis’a Vo mpensà canche ëis udù chësc scandul? Savon che l ie unì dat ora dal assessorat de Widmann, ma chël ne muda nia.

La Provinzia ufënd cun vel’ da de tel duta la jënt ladina y si

istituzions. Prëibel, stimà assessëur, tulëde pruvedimënc acioche vel’ da de tel ne suzede mei plu. Cun de biei saluc.

Stefan Kasslatter, presidënt dla Union di Ladins de Gherdëina

Sfuei Südtirolpass zënza ladin!

USC: Cie Ve n dijëis’a che tl Südtirolpass iel verscions te truepa rujenedes, ma nia l ladin?

Florian Mussner: Per spieghé l Südtirolpass y per pité servijes saurii da ruvé permez - nce per chëi che viv ti pitli luesc da na pert ora - iel unì fat la plata internet suedtirolmobil.info te cater rujenedes: tudësch, talian, ladin y nglëisc. Chësta cater rujenedes ie nce unides tëutes pra la spiegazion per i automac da cumpré la chertes singules che ie unii metui su te dut l raion provinziel. La Provinzia se noza dla rujeneda ladina per i ciamps y servijes che à dantaldut da n fé cun la populazion ladina, coche per ejëmpl la Scola ladina y la Cultura ladina. L departimënt per mubltà à daniëura mustrà gran sensibltà per la rujeneda ladina, fajan monce i orares dla curieres che furnea ti luesc ladins tla rujeneda dl post. I cunlauradëures se à propi dat ju cun nosta rujeneda: pra i orares y spiegazions ài nce tenì cont di idioms de valeda.

Nce sce l ne toca nia pra Vosc assessorat, ëis’a bele rujenà cun l assessëur Widmann de fé n sfuei nuef?

Da pert dl departimënt per mubltà me iel unì spiegà che l cudejel dat ora da permò ie na

nfurmazion de basa dantaprima per imigranc. Chësc spiega nce ciuldì che l ie unì fat te cin’ rujenedes fulestieres cun leprò nce tudësch y talian, per se fé plu saurì. L se trata de n proiet interreg per ti judé a chëla grupes dla populazion che depënd deplu dal trasport publich coche jënt de tëmp, families y imigranc.

Ntervista deDavid Lardschneider

Ala Provinzia iel da ti recunëscer che la à desmustrà n majer mpëni ti ultimi ani, ti dajan for plu y plu lerch nce ala rujeneda ladina. Dal’autra pert iel for inò situazions, ulache n se la desmëncia, ajache mo nia cunscidreda ala pèr dl’autra doves. Desmincé uel dì ti tò denità ala rujeneda ladina. Coche dì, nianca no mala fede, ma propi “mè” nia-cunscidrazion, che ie datrai mo piecia. L daunì muessa vester chël che la rujeneda ladina y cun ëila la jënt ladina giape la cunscidrazion che la se merita, l ie mo loces assé da strupé, tla rujeneda, tla reprejentanza y tla leges y ti regulamënc. Chësc se mbincions per la proscima legislatura.

David Lardschneider

Südtirolpass: la minonga de MussnerLa USC à cuntatà l assessëur provinziel Florian Mussner, ti damandan de dì la sia n con’ dla set rujenedes tl Südtirolpass, ma zënza la rujeneda ladina

Page 3: 3413

3

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

Politica - La svenüda de patrimone ladin é la gran plaia di ladins; ara va inant vigni ann piec. De chësta à Durnwalder ma dit che i comuns mëss instësc savëi, tan inant che al é dërt da vëne fora patrimone ladin. Al é gnü venü tröp demassa bele, al é te val’ comun foresć che à plö alberć co la jënt dl paîsc.Chësta svenüda de patrimone ladin é la plö stleta politica che nia ma i ladins à fat y fej dötaorela.Chësc fat resta na plata foscia tla storia di ladins. Al ô dì, trà adalerch jënt daldöt foresta che n’à nia da fà cun i ladins, ara baia d’atri lingac, à d’atres usanzes y tradiziuns y ne i porta al post nia, mo dëida inforestì la valada. Se vëne fora patrimone ô inće dì, perde bel plan la identité, les carateristiches ladines y ester tres manco patrun y daćiasa tl paîsc nadalin. Chi che à cumprè y cumpra é jënt da tröc scioldi che paia ći che al vëgn damanè. Chësc à menè sö i prisc ales stëres, de nosta jënt jona n’à nia le mö’ da se cumprè n alberch. Insciö i vëgnel fat gran dann a nosta popolaziun. Chi che à cumprè alberć chilò é jënt jüda pordüda sciöche tlientela te nüsc alberć. N’éssera nia ciafè da cumprè, fóssera impò tres ćiamò gnüda al frësch te ćiases de nosta jënt. Chi che vëiga ma l’economia n’arà degun futur, degöna storia.

Madër nia fà la fi n de Cortina d’Ampëz!

Sot a Magnago – Benedikter varôl leges urbanistiches plö rigoroses, deache an orô tignì nüsc raiuns, nosc patrimone te mans de jënt da chilò. Che al à podü gnì frabiché a na te moda sproporzionala te nüsc paîsc, é colpa de chi che é

gnüs do Magnago y à smorjelé les leges urbanistiches a na fosa che ti à davert les portes ala gran speculaziun, ai "furbići" che à ma ponsè da fà scioldi. Morvëia che i comuns s’à apëna defenü cuntra chësc marćé danus a nosta jënt. Tröc se damana bëgn: po ći nes joa pa l’autonomia, sce i ùn lascè arsì te val’ paîsc tan de jënt foresta che chëra dl post é en mendranza o manacia alüsc da perde la maioranza ! Chi che ćiara ma al’economia y trascöra le patrimone cultural ne arà degun futur. Pröm comandamënt por suravie mëss ester: Mantignì le patrimone tles mans de jënt dl post y ti garantì ai jogn n dagnì plö sigü te söa valada!

“Speculaziun” cun le frabiché convenzionè?

Tröc à fat sö costruziuns convenzionades che ne po nia gnì venüdes no afi tades a jënt fora dla provinzia da Balsan. Deache al à tres manćé le control da pert di comuns, à la gran pert afi té de chisc apartamënć a foresti. Balsan à da püch metü en pe na agenzia che dess jì fora por i paîsc a daidé i comuns controlé i apartamënć convenzionà. Te dui mëisc unse les lites y porchël crëii iö che degügn n’ais bria da se temëi da n control. An à aldì che val’ comun oress tó demez, smorjelé la convenziun a na fosa, che le patrun podess inće vëne n apartamënt “convenzionè”. Chësc oress indô dì, i daurì sö les portes deplëgn inće al vëne fora apartamënć convenzionà? Olà rovunse pa da jì inant insciö? Paîsc dlungia s’à dadî mostrè, ći fi n che an fej da vëne fora cënć de apartamënć. Incomà che Balsan

scuta y lascia i ladins se vëne alberć a galop, m’aspetassi che jënt dla politica ladina se moiess y fajess val’ de concret por arforé defüga la svenüda de patrimone ladin. Lascè arsì na maioranza foresta te paîsc ladins ô dì, ćiarè pro che i ladins vëgn te so paîsc tres manco y tira bel plan dlunch la cörta. I an él anfat ai speculanć sce de söa jënt jona mëss lascè so paîsc y jì altrò a vire?

I ladins se mirita na Cuotidiana

Plö inant à dit Durnwalder che le foliet ladin é de gran importanza y valüta, ma che al ne dess nia fà politica de partì. Mo sce al é le gran partì che fej na politica nia dagnora a bëgn di ladins, messaràl bëgn gnì critiché chi che fej chësta politica paza! Le foliet à tres inće alzé fora le bun che é gnü fat por i ladins! Balsan podess avëi les manies plö leries por daidé deplö le foliet ladin y la cultura ladina cun i garantì vigni ann ales lies na soma che i impormët da fà na ativité culturala che va debujëgn por raforzé la cultura, l’identité dla popolaziun. Cis a tëmp de crisa aldissel da gnì sostegnì la cultura tres deplö, ésera pö la fondamënta dla etnia ladina, chëra che crëia y garantësc identité ladina. Al foss pö dërt che le foliet ladin gniss fora plö otes al’edema, mo spo adorassel le spiné curì da fi nanzes sigüdes. I rumanc dal Grijun à bele da plö co 10 agn n foliet rumanc che vëgn fora cinch otes al’edema – La Quotidiana! I ladins se miritass inće na te’ plata dl dé! Les atres popolaziuns de Südtirol n’à deplö porom, vëgn fi nanziades ala grana da Roma y inće daidades dal’istituziun Provinzia de Balsan!

Falzes: Durnwalder y i ladinsEn vëia dla festa dla Gran Santa Maria à le surastant dla provinzia Durnwalder tignì desco vigni ann na conferënza stampa a Falzes, so paîsc nadalin. Al à cuntè sö ći che al é gnü fat l’ann passè da pert dl govern provinzial y ći che resta ćiamò sön mësa. Da chë ocajiun vëgnel inće damanè da jornalisć ladins, cô che ara se sta cun i dërć di ladins, ći che al é gnü arjunt por i ladins

Dorm pa Ampëz, Col y Fodom?

La cuestiun de Soramunt ne podô nia manćé a Falzes. Le surastant à l’impresciun che chi de Soramunt s’ais lascè n pü’ dofora impede menè do jö Roma. Dal referendum dl 2007 a Soramunt s’â la gran maioranza di trëi comuns Col de Santa Lizia, Fodom y Ampëz detlaré a öna da rové indô pro Balsan, olache ai é stà ćina al 1923. Dan 90 agn i â le fascism metüs pro la provinzia de Belun sciöche ai foss taliagn. Sides Belun co la regiun Venet à albü püch dessurora por nüsc fredesc ladins. I savun che la situaziun politica a Roma é dër malsigüda. I ne sa nia sce Durnwalder à bëgn baié cun Letta de Soramunt canche al à fat na spazirada sö Balsan. Nüsc rapresentanć a Roma, cis le ladin, podess menè inant la cuestiun di ladins a Roma. Chisc ultimi agn à Roma dè pro a de plö comuns da baratè provinzia y porchël podess inće la cuestiun ladina gnì portada a termo. L’ocajiun é buna, à pö Zaia dla Lega, le surastant dl Venet, dit da püch che al n’ess nia decuntra sce chi trëi comuns ladins da Soramunt baratass provinzia. Spo dess düć se rogücé ite les manies y menè inant la cuestiun por i fà avëi a Suramunt do da 90 agn de despartida indô so daćiasa te Südtirol. Goethe à dit: “Chël che afrontëia le momënt é la dërta porsona!” Al é da laldè che Durnwadler é stè da impröma incà bele por tó ite Suramunt pro Balsan y al foss ma bel, sce ara i garatass da deloje Suramunt pro Südtirol. Al à inće impormetü che Balsan y Trënt tolarà ćiamò sot a ël posiziun positiva por surantó Soramunt, ći

che é ma da laldè!

Le lian dlafora de “Lista Ladins”

Ala domanda ći che Durnwalder pënsa che “Lista Ladins” s’à metü adöm cun dui partis todësc de oposiziun, àl dit che al i sa gran morvëia, s’â pö Lista Ladins ćina sëgn metü sö da sora sciöche lista autonoma che gnô cotan respetada por söa autonomia inće da pert todëscia. Che ara abines pa insciö a brac cun partis todësc plö usc él da dubité, mo i odarun. An spera che ara ne se tàies nia ti dëić. Dai todësc n’él nia da se aspetè usc, les adori pö instësc por sü candidać y söes tröpes listes che candidëia d’otober. Spo i ladins se spidicia inće sö les usc cun candidé sön plö listes talianes y todësces. I odarun, ći program che LL deboriada cun “Bürger Union - Wir Südtiroler” nes metarà dant, ći ghiranzes che al sarà lassura por i ladins y ći candidać ladins che se presentarà.

Durnwalder i lasciarà so scagn a d’atri

Chësta é stada l’ultima conferënza stampa da d’isté de Durnwalder a Falzes amez agost, deache te dui mëisc pòl jì en ponsiun bëgn miritada. Dailò gnaral spo fat cunt: ći àl pa fat de bëgn te 25 agn surastant de Südtirol y ći n’àl pa nia fat dërt! Ara sarà sciöche cun vigni gran autorité: tl pröm l’àn pa bëgn manćia, êl pö valgügn iadi al dé da odëi ti media, mo spo s’aüson pa atira y i mët ma plö averda al nü che sarà döt atramënter. Le vedl spariarà fora dles ambries sciöche sü compagns che ne candidëia nia plö. (Lois Trebo)

La sign. Inge Aster dl ofi ze Comunicaziun y Marketing de STA y dla repartiziun Mobilité à tut posiziun al comentar publiché te La Usc dan otedé, olache i ùn osservè che la medema repartiziun à dè fora n codejel de informaziun sön le Südtirol-Pass te set lingac, zënza tignì cunt dl ladin.

La sign.a Aster tëgn da alzè fora che la brosciüra ”s’oj a migranc, tanco a porsones che é te nosta provinzia por rajuns de laûr o familiares, de chi che tröc adora le trasport publich. Por chësc fi n é la brosciüra gnüda realisada tla cornisc de n proiet Interreg, che à le travert da ti alisiré l’anuzamënt dl trasport publich a chi grups de porsones che depënn da chësc, tanco seniors, families y migranć.”

Tla tuta de posiziun vëgnel splighé inant che la brosciüra te set lingać dess pité por migranć na informaziun de basa y che le todësch y le talian é gnüs tuć ca ala pêr, sciöche cuntraposiziun ai atri lingac. Ara ne lascia nia valëi la critica che al vëgnes desmostrè püćia sensibilité por i ladins y scrî

inant: ”Al contrar. I ùn lascè fà la traduziun aposta por ladin de dötes les informaziuns sön le Südtirol Pass te Internet. Da valgügn agn él orars dl bus stampà por ladin aposta por les localitês ladines (cun düć i posć, les spligaziuns, anotaziuns, laprò ćiamò ti idioms de intrames les valades).” Ara stlüj jö osservan che ”ćinamai les indicaziuns di automać por les chertes é te döta la provinzia dlungia todësch, talian y inglesc inće por ladin”.

Le ladin mëss gnì ususSce an ô, ciafaràn dagnora

argomënć por adorè talian y todësch, y nia adorè le ladin. Insciö me pêl inće te chësc cajo. Iö arati che tla Repartiziun sàn avisa che an n’ess mai podü s’impormëte da lascè fora o le talian o le todësch, deache ilò fóssel saltè sö polemiches fora de mosöra. I romagni sön la mia dijon che al foss stè n bel sëgn da tó ite le ladin, te na brosciüra cun 7 lingac. Inće i migranć dess savëi che al vir trëi grups reconesciüs

te nosta provinzia.Por le rest él sambëgn da odëi

ma de bun edl sce la Repartiziun dla Mobilité à lascè fà traduziuns inće por ladin, sön la plata internet y sön i orars stampà. Chësc é sigü inće le resultat dla presciun che ladins instësc à fat agn alalungia, y nia ala fi n nosc foliet. Sce an maza sön chësc agü, pon inće fà la proposta che an podess amplié cun le ladin inće les comunicaziuns de fatura dl Südtirol Pass por posta. Inće ti automać sön les corieres - almanco chi iadi che i à fat la Val Badia y Mareo - mànćel dötaorela l’inom di posć por ladin.

I sun dla minunga che adorè le ladin ne dess nia ester n optional, che an promöi spo magari sciöche gran scincunda. Al dess ester usus - almanco tles valades ladines - che l’aministraziun publica adora düć i trëi lingac (desche al é por ater inće preodü dala lege). Sce an i adorass spo te döta la provinzia, fossel sambëgn le non plus ultra. I svizeri - che scrî le grijun ćinamai söi scioldi - nes é chilò danfora. (pablo)

Atenziun por le ladin: tuta de posiziun al comentar ”Uff ... indô zënza ladin”

Stimé Prinoth Oscar da Brida, i ulesse Ves fé na dumanda. Os tulëis daniëura ca cunzerć sciche ”Cör de Gejù”, ”Lond o tiera benedida”, ”Cristianamënter”. Sce Vo la minëis sceria y tl sëns veritiero, y sce Vo sëis veramënter dan dôt (tiefgläubig) y tolëis la religiun desco Vosc lomin de vita, de ejëmpl y da fondamënt por vire tla sozieté dl bëgn y dl mal, eco, chësc é le punt, o sce chëstes parores ”santes” (an po bëgn dì

Mëte averda

Nchin ai 13 de setëmber àn mo dl’aurela de sotscrì tl chemun de residënza per l referendum contra la lege scandalëusa dla SVP dla „partezipazion di zitadins“, che ti taia la giames ala democrazia direta. L ie da laudé duta la scumenciadives miredes a purté plu democrazia tl sistem che la SVP à metù su te Südtirol. Cie che purterà ënghe plu democrazia ie che fi nalmënter se à trëi partic metù adum acioche

Dales zentrales di partis politics

Sotscrijon per plu democrazia te Südtirol!l ne vede nia perdù stimes les spartian su sun truepa de pitla listes. Nscila puderàn vester plu stersc per pudëi rujené pea a arjonjer plu bënsté zënza abusé de nosta tiera. De gra a nosc presidënt Albert Pizzinini per l mpëni che l à metù per arjonjer chësc fi n.

Walther KasslatterLadins Dolomites –

Bürgerunion – Wir Südtiroler

enscila) rogor ma fora por osta lënga desco ”Kaugummi” o maestra coiüda y ćiaugnada de n lëgn de lersc. Bëgn, tl pröm cajo Ves toli jö le ćiapel, mo saulesse chësta prosa pseudoreligiosa por Os y te Osc daìte: ”No nominé l’inom de Dî por nia!”. Tl secundo cajo Ves diji: ”Scuta y va a te fà benedì, inće dit cristianamënter!”

Paul Zardini, Al Plan de Mareo

Page 4: 3413

4

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Zoom

Personalités - Anter i 13 südtiroleisc che à abù l onour de giaté ai 15 de agost la crousc d’or dal Land Tirol él ence Giuseppe “B e p e” R ichebuono. L reconosciment de gran valour ti é vegnù sourandé per dut l impegn y la pascion che al à dediché a la enrescida sun i ladins.

Richebuono é nasciù dl 1923 a Genova da genitours originars dl Ciadoura. Bele da pice ensù vegnìvel te Südtirol en vacanza, emparàn enscì da conesce l lingaz todesch y les usanzes dla Val de Puster. Tratant la Seconda Vera dl Mond é sia ciasa vegnuda borjeda dai americans y deberieda con sia familia él sciampé a Persenon, olà che con 18 agn él jù tl seminar. Ma a la batalia n’àl nia podù ti sciampé y enscì él vegnù mané a Spinges a combate.

L gran amour per Ampez

Dapò la vera, dl ’48, él ruvé per la pruma outa a Cortina, a ensigné. Al fova na Cortina autramenter – recòrdel – na Cortina zenza foresć, con de manco peton y de manco boteighes. Atira s’àl inamoré dla val d’Ampez, de sia natura, de sies crodes y dla jent, che l’à tout su bon, che ti à dè l “bon azeto”. Con les Schirates àl scomencé da jì su per les crodes, ad’arpizé. Dl ann 1950 él jù, deberieda con caranta scolars, sun l Pomagagnon olà che al à metù su la crousc. I cater agn che al à passè te Ampez recòrdel con gran plajei, anter i plu biei de sia vita. Can che al é ruvé a Milan, a l’université, s’àl pensé de scrive na tesa de laurea soura Cortina, soura Ampez tratant l’Eté Mesana. La tesa é vegnuda publicheda y zacontan’ d’agn dapò à l diretour dla Cassa Rurala damané a Richebuono de porté inant la enrescida y de scrive la storia d’Ampez enfi n a la Pruma Vera. La publicazion “Storia d’Ampezzo” àl spo porté a conclujion di agn Nonanta y spo dl 2008, can che sun invit dla Cooperativa àl reporté la storia de Cortina d’Ampez enfi n al didancuei.

Tratant i trueps agn de stude à l espert condut n gran laour de archirida ti archifs dla ploania, dl comun, dles Regoles y tl archif da Desproch. Chilò àl giaté trueps documenc ence soura les autres valedes ladines, la Val Badia, Gherdeina, Fascia y Fodom. Sun domanda de Lois Craffonara, diretour dl Istitut Ladin da San Martin, che fova sté n si scolar, à Richebuono scrit na “Pitla Storia di Ladins dla Dolomites”, publicheda dampruma per gherdeina y spo ence per badiot, fascian, per talian y per todesch.

La zitadinanza onorara, la plu bela scincunda

Richebuono s’à davignora sentì ladin. Dl 1978 s’àl declaré ladin al zensiment etnich. Per duta sia vita s’àl dé jù con i ladins y per fé conesce sia esistenza y si problems àl scrit sun deplù foliec, al à fat trasmiscions per la RAI ladina y al à tegnì

conferenzes tla Ladinia y foradecà. Per dut si impegn ti à l comun de Ampez sourandé la zitadinanza onorara dl 2010. Chesta é steda per al n gran onour, la scincunda plu grana che i ampezans essa podù ti fé per si nonant’agn. Sia gran pascion per la storia y la cultura ladina y l gran amour per Ampez l à spo condut en chest ann a giaté tla Hofburg da Desproch la crousc d’or, l reconosciment plu aut che vegn sourandé dal Land Tirol. Y ades, che al à complì nonant’agn, àl ciamò un n some, che al nes confesseia te chesta intervista:

La Usc: Ves esses aspeté de giaté la crousc d’or? Ci ves eis pa pensé can che al ves é ruvé la comunicazion?

Giuseppe Richebuono: No, i ne m’esse nia aspeté chest reconosciment. Ai à sourandé la crousc al mirit a 48 persones, 13 dla provinzia da Bulsan. Al pò ester che anter duc chisc n’ài nia volù lascé fora i ladins y che ai à cernù fora mi per avei almanco un n reprejentant dl terzo grup linguistich, che vegn de spes metù n puech sun na pert.

Cie sodesfazion él pa per vos personalmenter giaté n tel reconosciment?

Al é sté na bela sodesfazion. I é azeté con gran plajei chest onour, n reconosciment per i cincant’agn de laour per la Ladinia. A la zeremonia à tout pert ence Elsa Zardini, presidenta dla Union di Ladis d’Anpezo y dla Union Generela di Landins. Al m’à fat plajei vedei n grup de ampezans che é vegnus adalerch con i biei sarvije dl paisc, per me dé emportanza. Gramarzé ben a duc chi che é vegnus a Desproch per mi.

Da olà nasc pa vosta pascion, vost amour per i ladins?

I son ruvé te Ampez dl 1948 y i m’é inamoré atira dl paisc. La jent me à dé l bon azeto. I é ensigné te scola, i é conesciù les families, i é jughé y fat damat con i scolars. I é scomencé da jì su per les crodes con i studenc y dapò ence con les Schirates, con les guides ampezanes

che m’à porté ad’arpizé endlonch. Dapò, can che i son jù a Milan ae pensé de scrive la tesa de laurea sun Anpez, sun l’Eté Mesana, de chela che an ne savova nia massa. La tesa é vegnuda publicheda y l diretour dla Cassa Rurala me à spo sourandé l laour de scrive la storia d’Ampez enfi n la Pruma Vera. Al é sté set agn de stude y de laour, dantaldut te Ampez, ti archifs dla ploania, dles Regoles y dl comun, ma spo ence tl archif da Desproch.

Co éla pa spo juda inant?Dapò n valgugn an él sté la

Cooperativa che m’à dé su l laour de scrive inant la storia, dal 1914 enfi n al didancuei. Al é sté autri diesc agn de laour, de enrescida sun la Pruma Vera, sun i cambiamenc sot la Talia, l Fascism, les Opzions y spo les Olimpiades, la gran batalia dles Regoles per vegnì reconesciudes dal stat talian y la bela venta che ti à conzedù ai ampezans de mantegnì la proprieté de si teritore.

I s’eis dé jù truep con la storia de Ampez y di ampezans. Ma spo eise ence scrit na picera storia di autri ladins dles Dolomites…

Tl archif da Desproch ae giaté trueps documenc sun la Val Badia, Gherdeina, Fascia y Fodom. L professour Lois Craffonara, enlaouta diretour dl Istitut Ladin da San Martin, che fova sté n mi scolar, m’ova dit de scrive la storia de duta la Ladinia. Al é sté n gran laour, degugn ne l ova ciamò risćé. I l é scrita en curt chesta “Pitla storia di ladins dla Dolomites”, publicheda dampruma per gherdeina, spo per badiot, per fascian, per talian y per todesch.

Te duc chisc agn, cala è pa la sodesfazion plu grana, l recort plu bel?

Sodesfazions nen n’él truepes: la publicazion di libri, ma ence les conferenzes che i é fat, duc i reconoscimenc che ai m’à dé, dantaldut la zitadinanza onorara te Ampez y spo samben ence la crousc al merit.

Anter l auter eise ence ensigné per n valgugn agn storia di ladins tla université da Desproch. Tant

emportant él pa da vos enfora che la storia de nost popul ruves te na université sciche materia de stude?

Al é samben scialdi emportant, ma ence giust che na université sciche chela da Desproch se interesces di ladins. I é abù n bon azeto dai professours y dai studenc. Trueps de mi studenc é deventés persones emportantes, dantaldut tl mond dla politica de Südtirol, sciche per ejempl Otto Saurer y Sabina Kasslatter Mur.

Co vedeise pa vos la situazion di ladins, en particolar de chi che é sot la provinzia de Belun, al didancuei?

Sot la provinzia de Belun n’ései nia reconescius, ai n’à deguna autonomia. L lingaz va en malora ajache al ne vegn nia ensigné tles scoles y ajache i joegn se marida persones da foradeca. I ampezans n’é nience plu l mez dla popolazion, ai é entourn 3.000, ai é prest na mendranza te si paisc.

Cala fossa pa da vos enfora la soluzion per salvé i ladins da chesta burta situazion?

La soluzion fossa da mi enfora che Ampez, Fodom y Col ruvassa endò sot la provinzia da Bulsan. Al é ben sté l referendum, ma i politics ne vuel ne ti dé atuazion a la volonté dla popolazion.

L ampezan Dino Gilarduzzi à scrit sia tesa de laurea, che é spo deventeda na mostra, dal titul “Śirone adora?” Gilarduzzi se damana sce i ampezans sarà bogn de ti la fé, de jì inant, de souravive. Cie resposta desses pa vos a

chesta domanda?I é dé na man a Gilarduzzi da

porté inant chest laour, ma la domanda n’é nia saurida da respogne. “Sirone adora?” Magari, an spera, la speranza ne muer mai. Ma sce ai ne fej nia valch en prescia àe poura che i ladins cognarà morì fora, nia ma i ampezans, ma duc canc é te n gran pericul. Al didancuei, con la globalisazion y amez de gran cultures, sciche chela todescia y chela taliana y zenza na dreta reprejentanza politica ae poura che ai vegnes assimilés.

I eis fat truep per i ladins te vosta vita, i seis ruvé a na bela eté y ves porteis bon vosc agn. Él ciamò n some, n dejidere che i volesses vedei realisé?

I son ruvé a nonant’agn y i son content de mia vita, de duc i libri che i é publiché, de duc i reconoscimenc che i é giaté y dantaldut de mia bela familia, de mia fomena, de mi fi s y de mi nevous. Ma al é na ultima cossa che i volesse vedei realiseda: i volesse vedei i ladins duc deberieda, i volesse vedei Ampez te Südtirol.

I volesse vedei l ampezan ensigné ai pici da mames y da maestres ampezanes; i volesse vedei l ladin reconesciù, adoré polito endlonch y ence scrit. I volesse vedei duc i joegn che à cognù sen jì fora de Ampez vegnì zeruch a ciasa y giaté laour te si paisc. I volesse vedei duc i ampezans vive en armonia, zenza prozesc y stritaries, i volesse che i ampezans se acontentassa y respetassa les usanzes da zacan, lascian da pert l egoism y se dàn ju per l ben de duc y per n doman plu bel de al didancuei. (kp)

La crousc d’or a RichebuonoAi 15 d’agost à l Land Tirol sourandé les medaies y les crousc al mirit. Danter i onorés che à giaté la crousc d’or él ence l ampezan Giuseppe Richebuono

Deplù ampezans é jus a Desproch vestis su con i biei sarvije per ti fé festa a Richebuono, sun la foto con Tatiana Toscani (a man ciampa) y la presidenta dla Ulda y dla Union Generela Elsa Zardini (a man dreta).

a pensé soura y a se rende cont olà che i son tl laour de jì. De nia svene nosta tera, de se defene, de vive en armonia, tl respet de chel che nosc antenac à fat, nes dij Richebuono, ajache nosc antenac à davignora defenù nosta tera y ence nos, duc deberieda, cognon nes bate per la souravivenza dl popul d’Ampez, che podessa magari n bel di ruvé endò tl Südtirol.

Al nes preia de jì inant a scrì la storia d’Ampez y fosc él valgugn che à la vueia y la pascion dal fé; nosta storia, asconuda, ma de gran emportanza per l ben de nost paisc y de nostes families, per la renasciuda dla comunité ampezana. I volon ti di gramarzé ben a Richebuono. I t i son reconescenc per dut l ben che al ti à volù a nosta tera, a nos ampezans, a nos ladins.

Richebuono, un de nosva inant da la pruma plata

Elsa Zardini.

Page 5: 3413

5

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

de Manuela Obojes

Les condiziuns por l’adoziun

internazionala

Le Stat originar dl möt de mëndra eté mëss respetè les condiziuns dades dant dala Convenziun dl Aja. Insciö mëssel gnì detlaré le stat de adotabilité dl möt. Dantadöt mëss l’adoziun internazionala ester tl interès dl möt y les porsones, y les autoritês dl post che dà pro al’adoziun mëss gnì informades de dötes les conseguënzes dl’adoziun, en particolar dles normes dl mantegnimënt dl möt y dl’interuziun dl lian de parentela danter le möt y söa familia originara.

Les porsones y les istituziuns che dà pro al’adoziun dl möt mëss dè so consëns por scrit. Ares ne po nia avëi azetè scioldi o d’atri paiamënć por dè le consëns. Sce la uma dl möt à dè pro al’adoziun, spo mëss chësta dè so consëns do la nasciüda dl möt y nia denant.

Le möt che é bele madü assà da capì la situaziuns, mëss ciafè assistënza y gnì informè. Le möt mëss inće podëi gnì ascutè sö, por tó en conscideraziun söa

minunga y sü interesc.Le Stat che tol sö le möt mëss

verifi ché sce i geniturs che ô adotè le möt é cualifi cà y adeguà por l’adoziun dl möt y mëss i assigurè ala familia assistënza y consulënza por podëi tó sö le möt da n ater Stat.

Idoneitè di geniturs

L’art. 6 dla lege 184/1983, mudada dala lege 149/2001, dà dant che l’adoziun ordinara y internazionala i é consentida ai pers maridà da almanco trëi agn o inće demanco, sce le per à vit adöm bele dan le matrimone por trëi agn. La copia maridada po damanè l’adoziun sce ara ne s’à ti ultimi trëi agn mai despartì. I adotanć mëss avëi almanco 18 agn plü co le möt che vëgn adotè y almanco un di dui adotanć ne po nia avëi plü co 45 agn. La lege dà dant che chisc limić ne mëss nia gnì respetà canche le möt ess zënza n dann posoch y inće canche le per à bele adotè n fre o na só dl möt o à instësc ćiamò de pici mituns.

I geniturs che damana l’adoziun mëss ester adatà y cualifi cà por podëi crësce sö, mantegnì y eduché le möt che ai ô tó sö.

Domanda de adoziun

Le per che é a desposiziun da adotè n möt de n ater Stat, mëss presentè la domanda fi rmada da intrami al Tribunal di jogn plü daimprò.

Le Tribunal i surandà al sorvisc sozial l’inćiaria da valuté l’idoneité di geniturs da adotè n möt y da fà na ejaminaziun dla situaziun personala, economica, familiara y sanitara dl per. Insciö vëgnel valuté les capazitês di geniturs da eduché y fi stidié dl möt. Le sorvisc sozial dà inće les informaziuns sön la prozedöra de adoziun y dëida arjigné ca la familia por tó sö le möt.

Anter cater mëisc dala domanda de adoziun, i mëna le sorvisc sozial la relaziun al Tribunal sora l’idoneité di geniturs y söa situaziun. Do dui mëisc él le Tribunal che tol la dezijiun cun decret sce i geniturs à i recuisić o nia por l’adoziun internazionala. Le decret dl Tribunal po gnì impugné dan la Curt d’Apel de competënza.

Comisciun de adoziun internazionala

I geniturs che à ciafè dal Tribunal le decret de idoneité ala adoziun, mëss anter n ann fà la domanda de adoziun a n ënt/istitut autorisé dala Comisciun por les adoziuns internazionales. Vigni istitut se fi stidiëia dl’adoziun de mituns de n Stat determinè. Insciö po i geniturs adressè la domanda aladô dl paîsc originar dl möt che dess gnì adotè.

Chisc istituć acompagnëia i geniturs tratan döta la prozedöra de adoziun, ti dà la consulënza y assistënza che ai adora por tó sö n möt de n ater Stat.

Ezeziuns

Al é inće caji olache i geniturs ne mëss nia i menè la domanda ales istituziuns autorisades, por la adoziun internazionala. Insciö po porsones damanè diretamënter l’adoziun sce ai é parënć anter le sest gre cun le möt o sce ai à bele n raport stabil cun le möt che é orfan de un o intrami i geniturs.

I geniturs zitadins taliagn che vir bele da almanco dui agn tl Stat forest, po inće adotè diretamënter n möt de chësc paîsc, sce ai po porvè da avëi n raport diret cun chësc Stat.

Prozedöra de adoziun

L’istitut autorisé, che é gnü inćiarié dai geniturs da gestì

l’adoziun, mëna inant la domanda ai Stać chiris fora dai geniturs, ćina che chisc paîsc fej na proposta de incuntada danter i geniturs y le möt da adoté. Sce l’incuntada va bun, spo él l’istitut adöm cun les autoritês dl Stat forest che dà l’autorisaziun ala adoziun.

Al vëgn insciö informè le tribunal dl post competënt y la Comisciun por l’adoziun internazionala tla Talia, che verifi chëia düć i recuisić por l’adoziun, por podëi autorisé che le möt vëgnes condüt tla Talia.

Sce l’adoziun é gnüda detlarada dales autoritês dl Stat forest, spo mëss le Tribunal dl post dla Talia ejaminé la coretëza dla prozedöra de adozion y la regolarité dles dezijiuns dla Comisciun por adoziuns internazionala. Le Tribunal pormët la adoziun y lascia pro che le möt vëgnes condüt tla Talia sce al azertëia che al é gnü respetè düć i recuisić dà dant dala lege.

Ti caji olache le Stat forest n’à nia detlarè l’adoziun, mo à aprovè che le möt pois gnì dè en adoziun, él le Tribunal por i jogn dl post che dà pro l’afi damënt preadotif, sce chësc é tl interès dl möt minorënn. L’afi damënt preadotif tla familia nöia döra n ann dal momënt che le möt é gnü tut sö dala familia adotiva. Do n ann él le Tribunal che analisëia tres le sorvisc sozial sce l’adoziun é la miù soluziun por le möt y pronunzia spo l’adoziun defi nitiva.

Trascriziun dl provedimënt de

adoziun

Canche le möt é gnü condüt tla Talia, y en cajo de afidamënt preadotif positif - do che al é passè n ann, él le Tribunal competënt che comana la trascriziun dl provedimënt de adoziun tl register de stat zivil tl comun de residënza

Adoziun internazionala de mitunsL’adoziun internazionala é regolada dala lege 183/1984, mudada dala lege 476/1998, cun la ratifi caziun dla Convenzion dl Aja dl 29 de mà 1993 y dla lege 149/2001. La normativa dà dant che l’adoziun de mituns minorënns mëss respetè i prinzips dà dant dala Convenziun por la sconanza di minorënns y la cooperaziun tl ćiamp de adoziun internazionala dl Aja dl 1993, che dà dant les regoles por düć i paîsc dl monn che à ratifi ché chësta convenziun

di geniturs che à adotè le möt.

Conseguënzes

Tratan le pröm ann do che le möt é gnü condüt tla Talia, él le sorvisc sozial y l’ënt de competënza che dà assistënza y consulënza ala familia, sce ara le damana. Les dezijiuns dla familia y i intervënć di sorvisc soziai vëgn te vigni cajo inće controlà dal Tribunal di jogn dl post.

Cun l’adoziun vëgn taià düć i raporć de parentela dl möt cun la familia naturala. La trascriziun dl provedimënt de adoziun fej deventè le möt zitadin talian. L’adotè devënta por lege le möt di geniturs che à damanè l’adoziun y ciafa inće so cognom.

Les informaziuns söla familia biologica dl möt adotè po gnì dà ai geniturs adotanć ma te caji pesoć, cun autorisaziun dl tribunal, p.ej. tl cajo de n nezescité sanitara.

Le möt à le dërt da gnì al savëi de söa condiziun y al sarà i geniturs nüs che ti darà chësta informaziun ti modi che ai arata che al sides dërt.

Assistënza y informaziuns

Dal jügn dl 2010 incà él atif te nosta Provinzia le Sorvisc Adoziuns Südtirol, che dà aiüt y assistënza ai interessà. Implü él inće gnü metü sö la Lia di Geniturs Adotifs de Südtirol por i dè sostëgn ai geniturs che à adotè n möt. Por les adoziuns de mituns foresć pôn inće ciafè informaziuns diretamënter dala Comisciun por adoziun internazionala a Roma.

av.dra. Manuela Obojes, Stüde Wörndle & Partner (Balsan -

Tlüses - La Ila)

Politica - Che ara ne se sta nia massa bëgn cun la democrazia te Südtirol savunse düć, deache ara ne po nia jì bun, sce un o dui comana döt y düć i atri é feter sforzà da bate les mans y da scuté chić. Da püch à Balsan - la SVP - aproè na lege che dess portè l’inom: Plü democrazia - democrazia direta! Chësta lege da püch aproada

damana oramai 30.000 fi rmes por podëì tignì n referendum. Chësc é trö demassa - degügn ne foss bogn da abiné adöm te trëi mëisc tan de fi rmes por damanè n referendum. Deache chësta lege nöia ne n’é nia ćiamò en forza, ô n grup de uniuns arjunje cun n referendum che Balsan mësses ćiamò naota la tratè. Porchël à da püch plü de 30

assoziaziuns y lies menè fora ala jënt l’invit da jì te so comun a fi rmé cuntra chësta lege che ares arata antidemocratica. Pro chëstes assoziaziuns él le AVS, Lia natura y usanzes, sindacać, Pro Pustertal, Heimatpfl egeverband, Dachverband für Natur und Umweltschutz, Zentrala di Consumadus ez. Tl comitê él n gröm de porsones dër

conesciüdes desco Werner Palla, stè tröc agn defensur popolar dan la Volgger. I promoturs dl referendum cuntra chësta lege dij che 8.000 fi rmes messass bastè por arjunje n referendum.

Al mëss gni arjunt 13.000 fi rmes che Balsan trates danü la lege y arbàsses le numer de fi rmes che va debojëgn por tignì n referendum.

Döta la jënt po jì ćina ai 13 de setëmber 2013 te so comun a fi rmé por arjunje le cuorum da podëi tignì n referendum cuntra la lege provinziala. N govern che laora por düć n’à nia bria da se temëi da n referendum! ”Chël che ne fej nia politica, cun chël vëgnel fat politica”, dijô bele le minister Hahn da Viena! (Lois Trebo)

Jì a fi rmé por plü democraziaĆina ai 13 de setëmber pòn jì tl comun de residënza a fi rmé por na "revijiun" dla lege provinziala sön la democrazia direta

Page 6: 3413

6

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Atualité

de Armin Moroder

Valentina Zulian da Poza, assistenta educatora de Istà per i Bec

Cotenc de egn él che tu laore per Istà per i Bec?

“Chest an l’é stat l sesto.”

Chest an la é stata mìngol struturada autramenter...

“Ei, chest an l’é stat fat na colaborazion col Ski Team Fascia per meter a la leta doi assistenc sportives che ge fae far ai bec atività de sport. Canche l Ski Team me à domanà se volee l far, son stata n muie contenta percheche chest l’é proprio mie setor e dapò me à sapù n muie bel lurar con l’auter assistent che l’era Matteo Cigolla.”

Perché pa tie setor?“Percheche l’an passà de

otober me é laureà en scienze motorie e é fat la spezialistica en atività motoria preventiva e adatada per jent de età e portatores de handicap e donca me piasc n muie ge ensegnar sport ai bec.”

Che ge fajaade far ai bec?“Mudaane ogne setemana

obietif, ge aon fat far ejercizies de balanzament, sport de squadra desche basket o pallavolo, dapò na setemana aon fat l percors propriocetif coi pie nuc te l’aga, na setemena se aon dat jù col percors militar te palestra olache i podea se rodolar, se tirar su per le fun, far ciampilote.

Ge àl sapù bel ai bec far dute cheste atività sportive?

“Ge à sapù n muie bel, no i vedea l’ora che vegne l dì dedicà al sport.”

Co te àl sapù star dut istà coi bec?

“L’é stat sfadious ma ence n muie bel percheche i te dasc n muie de sodesfazion. Dapò chest an é podù lurar con duc i gropes e me à sapù più bel ajache é podù cognoscer miec duc i bec.”

Él più bel coi bec pìcoi o con chi più gregn?

“L’é desferent, perché coi gregn se pel far robe più senestre

Dancà y da na pertUedli y oredles daverc sun la sozieté ladina d’aldidancuei

enveze ai pìcoi se cogn ge ensegnar dant le basi de l’atività.”

Colune él stat le maor sodesfazion?

“I ùltimes dis co le beze grane l’é stat n muie bel percheche aon enjignà ensema n balet per la festa, le à cognù emparar dut dotrei dis dant, l’é stat na beliscima sodesfazion veder che l’é doventà e che le se à godù.”

Bec e beze se troei ensema?“Depen da l’età. I più pìcoi i

stasc de più ensema, ma jà tel grop di bec dai 9 e 10 egn en su, bec e beze taca a se spartir.”

Che peisseste de Istà per i Bec?

“Me sà na scomenzadiva n muie emportanta tant per le familie, che te sajon le à semper da far, ma soraldut per i bec che coscita i à valch da far via per i meisc de le vacanze e dapò vegn sport atività desferente e donca no i se stufa mai.”

Àla garatà la giornada del sport?

“Ei, n muie e fossa bel che la vegne mantegnuda ence i egn che vegn. L’é emportant ge far far sport ai bec percheche aon vedù che l’é bec che fasc dalbon fadìa a far sport, no i é n muie coordené, i é dures ti movimenc, i à tema a ciapar l balon. Gio peisse che i bec cogne far sport amàncol dotrei oute en setemana. A scola l’é demò n’ora e dapò per canche se rua te palestra e i se muda resta demò caranta menuc e donca no se é bogn de far trop. L’é emportant che i fae valch ence fora de scola e soraldut d’istà che se pel star a l’averta.”

Che faste ades che l’é fenì l’istà?

“Chest uton domesdì son semper al stadie a ensegnar a jir coi feres e inant mesdì son te le scole de Vich, Soraga e Moena a ensegnar educazion fi sica col projet del Coni.” (mci)

N à scumencià l’ultima ena cun na desgrazia ti crëps mpue’ autramënter che zënza. L fova da julé sun Sas Pordoi ulache n Base-Jumper american, che fova cunesciù a livel mundiel, fova frit tl crëp y da iló burdlà ju per n 150 metri, zënza avëi l mesun de s’la cavé. Base-Jumping ie n sport che à for n majer suzes. Tlo sàuten ju da n parëi de n crëp y jola cun n guant che à n drap spanà ora danter braces y corp y nce amesa la giames, per pudëi julé plu lonc y pudëi avisé l corp dl drë’ viers. Nscila se làscen tumé ju per pona giaurì n pitl parapënd dan che n dà sëura. L ie n sport che fej dessegur jì su l’adrenalina tl corp, ma l ie nce scialdi priculëus. L basta puech y la desgrazia ie tlo.

Na gran fertuna à abù na familia de cecs che se ova ncaprizià de pië su tert domesdì a fé la via fereda Schuster sun Sasplat. Ntëur la set da sëira fova ëi mo a cënt metri dala piza y se ova giapà na gran jeta. Nscila ài cherdà aiut, ma per gauja dl nibl ne fòvel nia mesun de ruvé permez cun l joler. L ne restova auter che mandé su na scuadra de judacrëp a pe. N à ciarià n valgun judacrëp de Gherdëina tl joler y n i à menei

Aiut Alpin Dolomites

cun l joler nchin sot al nibl, ma propi te chël mumënt se àl giaurì. Ntant fova la familia ruveda sun piza y nscila àn pudù julé su y i ciarië tl joler. Duc deberieda i àn julei a Puntives, ulache l dutor à pudù cunstaté che la pitla muta de cin’ ani che fova pea cun si genitores ova la temperatura dl corp scialdi bassa. Bon che la ie riesc ruveda te de bona mans y al bon ciaut, ajache scenó ëssel dessegur pudù vester cunseguënzes da sté plu ert.

L ie for inò jënt che se ncaprizieia de jì su per vel’ via o fereda zënza se avëi dant nfurmà avisa n cont dla jita. Nce sun la via fereda Lipella sun la Tofana di Rozes fòvel da ti judé a n alpinista che fova pià su zënza savëi avisa ulache l messova jì. L israelian de 51 ani ova cherdà aiut, dijan che l fova sun la via fereda y ne ruvova nia plu inant. Giut àn messù crì nchin che n l à abinà, ajache l ne fova nia iló, ma bëndebò dalonc dala via. L se ova falà y ruvova for plu y plu dalonc dala via marcheda. Do plu menuc de jol l àn udù te na luegia priculëusa y tlo fòvel danz unì gram y ova perchël cherdà aiut. Cun 50 metri de binda tacheda sot al joler l àn trat su y menà cun l joler al segur sun jëuf de Falzares.

La fertuna che n à n joler de sucors a desposizion, cun chël che

n ruva riesc sun la luegia, à abù n ël de 72 ani che se ova taià dassënn te n brac cun na sia a motor sun l Mont Dubieia sëura La Plief de Fodom. Ël se ova nce taià te na arteria y perdova truep sanch. Mé cun l ntervënt dl dutor dl Aiut Alpin àn pudù ti stanië l sanch y l mené cun l joler debota te spedel.

Desfertuna à abù n alpinista che se arpizova sun l Cimon della Pala a 3.000 metri. Ël fova sbriscià y nce sce l fova tacà, iel mpo tumà ju per n valgun metri se rumpian burt na giama. Te chësc cajo fova l ntervënt cun l joler de gran utl per ti sparanië truepa ëures de patimënc dan che l fossa ruvà te spedel.

L suzed datrai che n ne possa nia mé ti judé a zachei che se à fat mel, ma nce a purté al mond na criatura. Nscila iela stata pra n ntervënt ulache n fova unic cherdei da Burnech. Iló fòvel na jëuna che messova riesc parturì per salvé l pitl y chësc fova mesun tla ginecologia dl spedel de Bulsan. Nscila la àn riesc ciarieda y meneda cun l joler te spedel, ulache l ie pona nasciù n blòt pitl pop. Nce chësta ie stata na bela sudesfazion per dut l team dl Aiut Alpin!

Corvara - Dan otedé él sozedü a Corvara n fat che à descedè gran sciosciüre y morvëia sura döta la valada. I Carabiniers scrî te n comunicat che pro n control é le marescial da Corvara Armando Di Genova gnü agredì da na porsona dl post, y é rové te spitol cun ferides che variarà anter 7 dis. L’ël de 39 agn é gnü condüt te porjun.

Le fat é sozedü en vëndres ai 23 d’agost. Al ê püch do les 8 da sëra che n pere y so möt sonâ la bronsina pro la Caserma a Corvara. Ai ti cuntâ al marescial Di Genova che ai ê gnüs branćià ite y manacià da

Agresciun al marescialN ël dl post é rové te porjun por ti avëi fi ćé le cortel al marescial di Carabiniers da Corvara Armando Di Genova

Le marescial di Carabiniers da Corvara Armando di Genova.

n ël dl post, bonamënter cioch, por gauja de na mëndra groaria sön strada. Te n comunicat stampa di Carabiniers, vëgnel cuntè che le marescial s’à atira metü sön tru deboriada cun so colegh, y tosc à les forzes dl ordinn inće ciafè l’auto dla porsona chirida, che ê tles vijinanzes dla plaza dala dlacia. I carabiniers é lovà fora d’auto y s’à fat dè dal ël i documënć. La situaziun é jüda fora de control canche les forzes dl ordinn à orü fà n test dl alcohol. L’ël à metü ite la marcia cun l’orentè da s’an sciampè. De reaziun s’à le marescial tignì pro la porta d’auto, y le iade

se rovâ tosc dedô sö por n pêr de transënes.

Ilò s’à la situaziun scialdè sö ćiamò deplü. Le marescial orô trà fora les tlês d’auto, por che l’ël ne podess nia plü sciampè, y se ciafa n pügn tla müsa. Tratan le confl it à l’ël ćiamò trat fora n cortel, y à ferì le marescial al spiné. Tosc dedô é inće le colegh rové söl post, acompagné dala fomena dl ël, che â odü döta la scena. Tl tentatif da apajé ia la situaziun é inće chësta gnüda ferida a n dëit. Les forzes dl ordinn é stades bunes da dejarmè l’ël y da ti mëte les manëces de fer.

Söl post é rové inće le socurs dl 118, che à fi stidié da ti dè ai feris le pröm aiüt y da condüje le marescial te ospedal da Bornech, cun ferides che variarà te chi 7 dis. I Carabiniers à intratan fi stidié da assigurè le post dl bur’ fat: deboriada cun i colegs dla Seziun de Investigaziuns Scientifi ches dl Repart Operatif da Balsan él gnü documentè düć i fostüs dl stritoz - danter auto, taćes, guant scarzè y paz de sanch. La porsona arestada é gnüda condüta te porjun a Balsan, a desposiziun dl’autorité iudiziara. Les acüses é tröpes y pesoćes: tentatif de omizid, violënza y resistënza a n ofi zial publich, lejiuns gravëntes, portada ilegala de ermes y rovënüda sot al infl us de alcohol.

La marescial Armando Di Genova à 48 agn, y é da oramai 16 agn en sorvisc a Corvara, olache al vir cun la fomena y sü 4 mituns. (pablo)

Page 7: 3413
Page 8: 3413

8

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Dr. David LardschneiderRedaziun: Cësa di Ladins, str. Rezia 83, 39046 Urtijëi

Tel: 0471/797199 - Fax 0471/797384 - e-mail: [email protected]ëina

Aeromodelism - Guido Obletter da Juaut conta de si hobby, de mëter adum y lascé julé d’uni sort de modiei de jol: joleri, julieres y alianc de uni mesura cun motores a penzin o a lectrisc, metui adum cun gran amor, lezitënza y pascion tl tëmp liede dai pasciunei de chësc bel passatëmp. Obletter: „Ntan l jol di modiei iel debujën dl drë’ uedl y dla drëta cuordinazion. Tl jol vëniel muet i aletons de jì su o ju y per jì de un o dl auter viers, y l joler, julier o aliant fej avisa chël che l pilota cumanda. I tòc che se muev vën muec da n servocumande aldò di seniai radio giapei da fonz.“ Nscila Guido da Juaut, che tol nce l’ucajion de nvië ala festa de jol a Albions (c. sot a plates informazion).

Ma co rùven pra n model de jol? Obletter: „L ie plu manieres per ruvé pra n model: l n ie de tei che se l mët adum dala scatula de montaje, ulache l ie n dessëni y i

Jëuni - La Jonta provinziela à dat pro la pruposta dl assessëur ladin Florian Mussner de tò su n cumëmber sëuraprò tla Cunsulta ladina di jëuni. Chësta pruposta fova mueta dala Cunsulta nstëssa, ajache Jaime Venturini ova mustrà gran nteres y despunibltà a se dé ju y lauré pea per argumënc che à da n fé cun i jëuni dla valedes ladines. 

Venturini à bele abù esperienzes tl ciamp dl lëur per i jëuni, fajan pea i proiec “Hallo ciao Maroc” tl Marocco y “Kosso-Bo”, na cunlaurazion danter Bulsan y l Kossovo metuda a jì dal Ufi ze provinziel per i jëuni. Cun la nomina de Venturini vën la Cunsulta ladina di jëuni ngrandida a undesc cumëmbri.

L duvier prinzipel dla Cunsulta

tòc de lën che n muessa se mëter adum cun prezijion. O che n compra n model tan che bele fi nà, ulache l ie mé plu da mëter ite l aparat radio. Ma i drë’ modelisć tol ca n dessëni y se mët a jì si model da fonz ora. Vester boni de se fé si julier o joler o auter njin de jol y vester pona boni de l fé julé che dut funziunea a puntin ie pona mo la majera legrëza. Sambën iel dovia n cër’ savëi de materiai, a scumencé dal lën te duta si formes, ala peza de scipa GFK, al carbone o aramid. Chësc vën pona laurà cun coles extra, per fé tenì la strutura.“

La grupa Curnacins ova dan n valgun ani fat n gran sforz y se ova sëurantëut n gran cruzi y lëur per abiné na luegia adateda ulache i possa lascé julé si njins. Do che duc ova judà pea iesen stai boni de se marciadé ite de pudëi fé julé i modiei sun la ”Laurenzerwiese” a Albions. (usc)

La legrëza dl jolTruepes ie la manieres de ti jì permez ala faszinazion dl jol: una ie chëla di Curnacins, che se dà ju cun l hobby de mëter adum y pona lascé julé joleri y julieres d’uni sort y mesura

Jëuni cun n model de n julier.

Nce Jaime Venturini te CunsultaLa Cunsulta provinziela ladina per i jëuni ie unida ngrandida. La Jonta provinziela de Bulsan à numinà Jaime Venturini de Urtijëi

ie de lauré ora na cunsultazion per argumënc di jëuni, de chëi che la Jonta provinziela tol pona na dezijion. Chësc toca da una pert i programs anuei per l Ufize provinziel per i jëuni y dal’autra pert prupostes de lege o pruvedimënc a bën di jëuni. (ufi ze stampa provinziel de Bulsan)

Jaime Venturini de Urtijëi ie cumëmber nuef dla Cunsulta ladina di jëuni. (foto usp)

Ert - “L’opres d’ert de Hermann Josef Runggaldier spiedla la persona d’al didancuei,” à spiegà l presidënt Vinzenz Senoner n ucajion dla giaurida dla mostra “Tenscion” n juebia ai 22 d’agost tl Tublà da Nives te Sëlva. Tulan ora n fonin ora de si fuia àl njuntà: “I jëuni scrij al didancuei suvënz frases curtes via y ca. Ëi scrij messajes o SMS, che ie la frasa scurteda “Son Massa Sëul”. Una dl’opres che mostra su chësc pensier ie la nstalazion che ie danter l auter nce bele unida metuda ora tla mostra a Franzensfeste.

Chësc lëur reprejënta persones blances y fosces che se muev te direzions desferëntes, ma che ie despartides da na scipa y ne possa perchël nia rujené una cun l’autra y nianca no ti damandé a zachei sce l viers te chël che les ie tl lëur de jì ie bën l drët.

La giaurida cun mumënc al essenziel

N ucajion dla inaugurazion dla mostra à l presidënt dla Lia dl Tublà da Nives Leo Senoner abù de bela paroles de ntroduzion. L ambolt de Sëlva Peter Mussner à laudà l artista y la Lia Tublà da Nives per chësta mostra dut ntëur garateda. Pona à Hanenn Huber liet dant l test “Monumënc al essenziel” de Georg Demetz de Ianesc, te chël che l ie unì auzà ora la dimenscion spirituela di

lëures: “Hermann Josef mostra la persona te n valguna verscions: chëla tlassica dla scultura rëita tla posizion fërma tl tëmp, statica zënza emuzions, zënza abelimënc, desnuda. Pona chëla repurteda ala pruporzions dla lerch, cun na scipa tëurbla che fej da parëi y che lascia luné tres n’autra fi gura sciche alujion al bujën de comuniché. Y pona la verscion cun la persona sciche sumënza dla cultura senteda ite organica-mënter tl ciaut dla seves natureles, da ntënder povester sciche n “totem”.

O nce la persona siveda ite y abramida per la cunservé – tl cajo dla scipes scadredes.”

L mut dl artista, Lukas Runggaldier, che se dà ju truep cun mujiga, à sunà dant cun si oboe n pez che à sotrissà la tematica dla persona sëula di lëures de Hermann Josef Runggaldier. I tonns curc y acuc se mudova ju cun la notes longes y plëines, propi coche la simbiosa de chiet y muvimënt che ie da abiné tl’opres de Hermann Josef Runggaldier.

N lën cun ravises sotes

Cun paroles che mustrova su n gran ntujiasm à Vinzenz Senoner spiegà che Hermann Josef Runggaldier ie n artista che chier dai ani la reduzion formela per ti ruvé permez ala miola dla cosses. Si chedri y si scultures ie

chersciudes y à laite la esperienzes, i sentimënc y la sapienza che Hermann Josef à arjont ti ultimi ani. Ël ie n artista da puecia paroles, ma cun n pensier scialdi sot. “Hermann Josef ie sciche n tel gran lën che se sbinga mpue’ via y ca cun l vënt, ma che ne se lascia nia storjer plu che n tant. Si ravises va ju sot tla tiera, ju ju, ulache l viv i pensieres plu soc.” Cun cuer y ana à Vinzenz Senoner sapù da purté sun l pont l essenziel dl’ert de Hermann Josef Runggaldier.

Cultura per duc

La gran cumpëida de jënt che fova unida a ti cialé ala scultures y ai chedri de Hermann Josef Runggaldier se à mo fermà da dedò pra vel’ got o vel’ bon bucon, s’la ciaculan dl’opres che i à udù tla mostra ma nia mé. La bona ueia che ie unida su reprejënta povester nce n cuntrast dla figures de Hermann Josef, che se cëla tres na scipa tëurbla y ne possa nia comuniché. L’ert pieta n mesun per se rënder cont de cosses a chëles che n ne ti dà suvënz nia tan arta. I lëures de Hermann Josef Runggaldier rejona cun duc chëi che uel y chier n dialogh. Povester se rënd un o l auter nce cont de si cumpurtamënt persunel. L possa suzeder che l toma tl uedl cosses che n ne à povester mo nia spià te sé nstësc. Ie pa l dialogh che fajon cun d'autri for rëidl o rujenons’a nce nëus cun na scipa tëurbla danssù? Sons’a tan senzieres y dajons’a pro canche l’on stleta, o dijons’a dut s’la rijan: “La va bën bona.” Ti dijons’a nëus na critica o n cunsëi senzier a n cumpani o fajons’a sciche sce fussan dut ntëur a una cun ël, per pona rujené do spinel ju de duta ch’la cosses che ne nes scusova gor de no? L’opres de Hermann Josef Runggaldier nes mëina a ref lescions y dumandes desferëntes. La nterpretazion ie y dëssa nce vester per uniun mpue’ autramënter.

La mostra te Tublà da Nives resta mo davierta nchin ai 8 de setëmber y duc ie nviei de cuer a unì a ti cialé y a se lascé ite te n dialogh.

Sofi a Stufl esser

“SMS: Son Massa Sëul”La mostra “Tenscion” dl artista Hermann Josef Runggaldier da Passua ie unida inaugureda tl Tublà da Nives

Ntan la giaurida dla mostra “Tenscion” te Tublà da Nives.

La nstalazion che ie nce unida metuda ora a Franzensfeste. La fi gures ie despartides da na scipa tëurbla.

Page 9: 3413

9

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Architetura - L format fova garatà: nia referënc che ndutrinea da sëurajù, ma sentei dlongia l publich, te ustaria de Ianesc a Urtijëi, nce pra zeche da bever y n bucon, te na atmosfera nia stara, tl cuntat ndrët danter esperc y jënt unida adalerch a scuté su, ma nce a dì la sia. De architetura iel unì rujenà, d’agost a Urtijëi. I cin’ architec jëuni de Gherdëina y Ciastel ova bele danora cris ora n valguna fotografi es, per fé pona n ucajion dla sëira n valguna reflescions limpea, n valgun pensieres n con’ de si maniera de udëi, nia mé architetura ma nce ert, n pitl viac cun i uedli, ma nce ite tl pensier de cieche ie bel y burt, tl mond dl’estetica n generel. L ie unì rujenà de architetura, de geometria, de fotografi a, de mujiga, de cunzetualità, de raport cun la cuntreda y la tradizion, de inuvazion, dl raport danter forma y belëza, de kitsch, de ideologia, de anarchia, de regules, de lidëza.

Tla descuscion à pona duc i prejënc pudù dì la sia n con’ de cie

Architetura jëuna danter tradizion y inuvazionA Urtijëi iel nstadì stat na manifestazion cun i architec jëuni Igor Comploi, Hannes Mahlknecht, Nadia Moroder, David Stufl esser y Lukas Tammerle. Na ucajion per se fé n pensier n con’ dl’architetura n generel, ma nce dla situazion dl frabiché te Gherdëina

che ti sà bel y manco bel. Trueps à auzà ora che si cësa ie la plu bela, ma pona iel nce stat refl escions critiches, coche la dumanda dl frabicat zënza luech, coche dì cëses y ciasones che possa vester te Gherdëina, ma pona nce nzaul d’auter te dut l mond, cun l liam danter cësa y cuntreda che ne n’ie

nia plu tlo. Critiches iel nce stat al gran frabicamënt tlo da nëus, ma nia mé te na critica a blanch y fosch: ajache la mascimisazion di frabicac ie nce da udëi dal pont de ududa dla logistica mprendituriela y dla chëutes. Criticà iel unì l urdenamënt dl frabiché, nia tan per l bujën o manco de regules tleres, ma, da

I architec jëuni. La jënt unida adalerch per scuté su y rujené de architetura.

coche l ie unì dit da plu pertes, “l fossa drët che la regules unissa fates da chiche se ntënd y che tla cumiscions fóssel laite jënt che se ntënd zeche dla materia.”

Nsciuma, truep argumënc iel unì tratà pra la sëira de architetura tla ustaria de Ianesc a Urtijëi. Truep argumënc ne n’ie nia unii tuchei,

che l ciamp ie scialdi lerch. Ma ntant àn fat n bon scumenciamënt, chël de purté la cultura dla cunfruntazion, nce tl ciamp dl’architetura, danter la jënt, te n’atmosfera da sté saurì, ulache duc ie trac ite.

David Lardschneider

S. Cristina - „Bera Karl Insam dl Ugrister, nasciù tl 1913, fova l penultimo de ot mutons de Franzl dl Ugrister,“ conta Norbert Demetz de Martin da Ruacia, mut de na sor de bera Karl; l’oma de Norbert fova la plu jëuna di ot mutons, nasciuda fova ëila tl 1914. Inant conta Norbert Demetz: „Bera Karl ie na vita restà da sëul. L à fat pea la segonda viera mundiela y ie unì fat perjunier tla Ruscia. Mo n l di dla festa dl cumplì di ani me àl mo n iede dit che i rusc

ti dijova: “Davai, davai, rabota!“ (dai, dai, lëura!).“

Bera Karl ie stat n boniscimo scultëur, che ova arpà l talënt da si oma Agnes, che fova na sor da anda Trina da Gustin. Da diesc ani incà iel tla Cësa San Durich. Coche l ova dit ntlëuta canche l fova jit ora te Cësa de Paussa, ne n’iel pu, coche dit, mei stat maridà: „É messù ruvé a 90 ani per abiné zachei che me cujina...“.

La gran pascion de Karl de Franzl

Cënt ani de bera Karl dl UgristerAi 25 de agost à Karl Insam dl Ugrister cumplì i cënt ani. L Chemun de Santa Cristina ti à fat na pitla festa, ajache l ie l prim zitadin ël de S. Cristina che ruva a chësta età

Damprovia: Karl Insam dl Ugrister y Sn. Pluan Raimund Perathoner, che ie stat un di prim gratulanc. Bera Karl cun i parënc. Cin’ generazions y 99 ani de desferënzia.

dl Ugrister ie l Schach; mo cun si cënt ani aspietel uni di che Leo de Trina de Ianesc vën a fé na partida cun ël. Chësta pascion ti à dessegur judà a resté nsci bon de cë; ël cunësc mo for la jënt y se lecorda do la rata ënghe mo truep.

N dumënia ai 25 de agost danmesdì iel stat na bela mëssa tla dlieja de S. Cristina, abelida dal’Urchestra di Jëuni. Un di prim gratulanc ie stat l pluan Sn. Raimund Perathoner. Domesdì iel unì fat na

Bera Karl à giapà na bela brea da Schach. N lëur de Karl Insam dl Ugrister.

pita festa cun mujiga purteda dant dala Böhmische de S. Cristina tla Cësa San Durich. Unit adalerch ie l ambolt Eugen Hofer y l assessëur per l soziel Robert Ploner de S. Cristina y gran pert de si nepoc. Te

chësta ucajion à bera Karl pudù pië do na na bela brea da Schach che ti ie unì data dal Chemun de S. Cristina.

David Lardschneider

Page 10: 3413

10

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Ulësse te chësc articul fé n valguna cunscidrazions n con’ dl’ancunteda, ulache l fova nvià duc i presidënc dla unions y assoziazions, i cumiteies dla SVP y i ambolc de Gherdëina. Tl articul a pert sun chësta plata uei purté a cunescënza di scric ite dla Union di Ladins de Gherdëina y de duc i nteressei la prupostes che é purtà dant sa Costamula (c. articul a pert).

Cuestion dl Museum te Cësa di Cungresc

Sa Costamula éi cun marueia pudù nriescer dal assessëur Florian Mussner che l unirà prejentà na segonda sënta dl Museum de Gherdëina che dëssa unì fata te Cësa di Cungresc basite. L’idea ie unida purteda inant dal Chemun de Urtijëi. L unissa nscila valorisà la plaza nueva Stetteneck y nce i hotiei ntëurvia. Pra la senteda dl Cunsëi dl Museum ai 9 de nuvëmber

Stimà candidat ladin dla SVP dr. Florian Mussner, Stimei reprejentanc dla SVP,

ulësse rengrazië per l nvit ala descuscion per vosc program per la veles provinzieles 2013. Coche presidënt dla Union di Ladins de Gherdëina ulëssi purté dant n valguna prupostes che nes sta scialdi a cuer y che nes fajëssa dassënn plajëi sce les unissa tëutes n cunscidrazion te vosc program de vela:

Cësa di Ladins

Coche savëis, ëssa la Cësa di Ladins cun si museum, sala teater y biblioteca n gran bujën de unì restrutureda, ajache la ne curespuend nia plu al standard de segurëza che na cësa davierta al publich à da avëi. La sala teater ons bele messù dsaré, ma nce l museum ëssa n gran bujën de unì restruturà y remudernà. Dan rujené de fé na segonda sënta te Cësa di Cungresc basite fóssel da mëter a post chëla da śën te Cësa di Ladins. Ajache messon tenì cont che la gestion de doi sëntes costa for deplù che una y davia che l Museum à bele śën la stënta, ne n’ie chësc segur de no l mumënt de pensé a se slargë ora mo nzaul

2012 fòven duc a una, nce i reprejentanc dla Union di Ladins de Gherdëina, de purté inant la tratatives y che sce n giapëssa la garanzies che l unissa curì duta la spëises, nce de gestion, y che sce l

ne vën nia lascià tumé l proiet de ressanamënt dla sënta storica te Cësa di Ladins, fóssen dassënn a una de azeté la pruposta dl Chemun. L presidënt dl Museum se à tëut sëura de jì a rujené cun la man

publica per giapé la garanzies che n adrova, ma nchinamò ne n’ie chëstes mo mei ruvedes al ordn dl di dl Cunsëi dl Museum. Perchël iel tan plu da se fé marueia che Florian Mussner rejona bele de prejenté ala jënt n proiet de na segonda sënta dl Museum de Gherdëina, canche la cossa ne n’ie mo nia madura.

„Dant iel da fé ntervënc pra l

Museum tla Cësa di Ladins“

Da mé ora fóssel drët a mëter almanco a norma l Museum te Cësa di Ladins, dan che l vën rujenà de giaurì

d‘autra sëntes cun custimënc che semea de vester daujin ai 500.000 euro mé per l aredamënt, zënza personal, strom, sciaudamënt y n.i. Ulësse lecurdé che al mumënt à l Museum de Gherdëina de gran problems fi nanziei. N se stënta monce a paië l gasuele per l sciaudamënt. Me tëme che sce n fej l var majer dla giama va dut ala malora. Tambën l ambolt Moroder che l assessëur Mussner, che vën dal mond dla banches, sà avisa cieche l suzed canche zachei va ala malora.

Valorisé l ziplé

Me mpermëte mo de fé na pruposta, nia mé coche presidënt dla Union di Ladins, ma nce coche ferlëigher, de coche n pudëssa se nuzé de chël local per valorisé l artejanat dl ziplé, che ie una dla seves de nosta cultura. L’idea me ie unida a scuté su la paroles che l ambolt de Urtijëi Ewald Moroder à dit te na ntervista, ulache l à

L cianton dla UnionUnion di Ladins de GherdëinaCësa di Ladins, str. Rezia 83, Urtijëi - Tel: 0471 796870, e-mail: [email protected]

Descuscion politica sa CostamulaSun nvit dla SVP éi fat pea ai 8 de agost sa Costamula pra n domesdì de descuscion n con’ dl program dla veles provinzieles 2013 cun l assessëur Florian Mussner. Cunscidrazions

d’auter, tan bel che l fossa. Ve priessan perchël bel de purté inant chësc proiet, de chël che on bele rujenà te plu ucajions, ma che al mumënt ie for mo fërm. Per dut chël che la ULG à arjont te si storia cun si lëur de ulentariat per l bën dla mendranza y cultura ladina, se merìtela de unì metuda tla posizion de pudëi jì inant cun si atività te na strutura adatada y dënia di tëmps, zënza messëi dé ca ëila la Cësa y l Museum y si culezions. Cun na tel’ azion ti fajëssen n gran tort a duc chëi che, cun mpëni y ideal, à metù mpe dut cant.

La Usc di Ladins y la zaita Gana

Ulessan nce ve prië bel de tò su te vosc program de vela la cuestion dl fi nanziamënt a La Usc di Ladins. La zaita dla jënt ladina, che ena per ena porta nfurmazions d’uni sort, scrites per ladin de fac suzedui tla Ladinia y oradecà. La à nfati na funzion no mé de nfurmazion ma nce y dantaldut de liam danter duta la valedes ladines ntëur al crëp dl Sela. La tol perchël ite na funzion culturela fundamentela de na mendranza. Per garantì inant si lëur y pudëi s e s v i lup é adur vë ss e l a fi nanziamënc plu segures che va sëura la discreziunalità dla politica ora. Nchinamò ne sàn da un n ann al auter nia sce y tan de fi nanziamënt che n giapa y, coche puderëis segurmënter ve nmaginé, ne n’iel a de tel’ cundizions nia

saurì planifi ché l lëur. Savon che l ie udù danora n capitul aposta tl bilanz provinziel, ma l ie n capitul uet y mé da ann a ann vëniel fat ora tan de cuntribut cunzeder. Danter l auter iel nce udù danora dal art. 102 dl Statut de Autonomia che l’atività massmediatica dla mendranza ladina à l dërt de n sustëni sun mesura. L ie nce da dì che l fi nanziamënt da pert dla Provinzia ie ti ultims ani jit de reviers de passa l 20%.

Nce la zaita dl’ëiles Gana, che purtova drët de bon cuntribuc scric te duta la variantes ladines, te n bon ladin, da ëiles jëunes y

manco jëunes, per l’ëiles y nia mé, univa dassënn prijeda y reprejentova n liam danter la Ladinia, ova donca n valor culturel scialdi aut. Chësta zaita à messù la dé su, ajache la ne univa defi n nia plu fi nanzieda. L fossa bel sce n pudëssa fé a na moda che na tel ’ bela scumenciadiva unissa inò a se l dé. Nosta ëiles se l merita!

Cuntribuc ala Union di Ladins

de Gherdëina

Y pona ulessans mo ve mëter a cuer la cuestion dl regulamënt provinziel per l fi nanziamënt ala ativiteies cultureles per la grupa linguistica ladina. Son dla minonga

che l ne n’ie nia drët che i scioldi per i cuntribuc ala lies de ulentariat y chëi a fi rmes cun fi ns de davani vënie tëuc ora dal medemo poz, ajache l ie doi cosses desferëntes. Per n prinzip de democrazia, fóssel scialdi mpurtant che i cuntribuc cunzedui a lies de ulentariat ne fossa nia a discrezion dl assessëur cumpetënt, coche l ie scrit tl art. 2 paragraf 5 dl regulamënt (per tudësch: “Es liegt im Ermessen des zuständigen Landesrates oder der zuständigen Landesrätin nur e inen Tei l der Kosten anzuerkennen, für die ein Beitrag beantragt wurde”), ma vënie

cunzedui aldò de criters obietifs. I cuntribuc che ie unic taiei ala U.L.G. de passa l 80% te doi ani ie n bon ejëmpl de cie che l suzed canche i vën cunzedui a discrezion dl assessëur cumpetënt. Y chësc ie zeche che ne ti fej ënghenó gran unëur al assessëur per la cultura ladina nstës, ti réstel pu per for l “demerit” de avëi taià i cuntribuc tan da stramp, propi a chëla lia che à da mustré su de avëi, dantaldut te Cësa di Ladins, fat truepa atività culturela ladina y cultura n generel per duta la jënt che viv te nosta valeda da do la viera incà. Daviadechël se mbincessans gën inò l recunescimënt y la recunescënza che la Provinzia à desmustrà ti cunfronc dla U.L.G dai ani do l Segondo Statut de Autonomia nchin dan puech.

Ie spere che ie ebe dat cun mi ntervënt n valguna ideies. Ala U.L.G. ti fajëssel n gran plajëi sce chësta prupostes unissa nce tëutes su te Vosc program de vela. A inuem dla U.L.G. ve mbinci dut l bon per la veles.

Stefan KasslatterPresidënt dla Union di

Ladinsde Gherdëina

La prupostes dla Union di Ladins de GherdëinaTlo dessot la prupostes purtedes dant dal presidënt dla Union di Ladins de Gherdëina pra la descuscion per l program dla veles provinzieles 2013 cun l candidat ladin dla SVP Florian Mussner sa Costamula

sotrissà che la plaza nueva Stetteneck dëssa unì metuda a desposizion di artejans de Gherdëina. Sun na tela me éi mpensà: ne fóssel pa nia nce da i lascé da porta ite? Nosc artejans ie de tei che lëura tl lën y chël ne se adatea nia a sté alalergia. Chël local fossa dessegur adatà per fé mostres, desmustrazions de ziplé, de depënjer y manifestazions cultureles de uni sort, mpue’ sun l’idea dl Tublà da Nives te Sëlva. Sambën che per i aministradëures de Chemun fossa chësc scialdi n majer mpëni che lascé fé iló n museum, ma dal’autra pert unìssel arjont la fi nalità de pité nce iló cultura. A Urtijëi ons bele tan n bel Museum, che n pudëssa inò mëter a post cun do la rata n pitl custimënt, aldò de cie che l vën zënza spendù ncantëur.

Stefan Kasslatter,presidënt dla Union di Ladins

de GherdëinaFlorian Mussner.

Stefan Kasslatter.

Page 11: 3413

11

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Calënder de Gherdëina - Cie iel pa suzedù de nteressant o particuler chëst ann? La Union di Ladins de Gherdëina nvieia a mandé ite articuli de ntraunides, lecurdanzes, stories y poejies y fotografi es che possa vester de nteres per documenté la storia te y de Gherdëina chëst ann. L Terminn per dé ju ie al plu tert ai 15 de

L cianton dla UnionUnion di Ladins de GherdëinaCësa di Ladins, str. Rezia 83, Urtijëi - Tel: 0471 796870, e-mail: [email protected]

Scrijónsel tl Calënder de GherdëinaLa Union di Ladins de Gherdëina nvieia dutes y duc à mandé ite articui cun fotografi es per la edizion dl Calënder dl ann che vën

setëmber, tl ufi ze dla Union di Ladins de Gherdëina, tla Cësa di Ladins a Urtijëi. L vën prià bel de mandé dut o per e-mail a [email protected] o a man tla forma digitaliseda.

Nfurmazions y regulamënt giapëis pra la Union di Ladins de Gherdëina, ntan i orares de ufi ze De gra de vosta cunlaurazion!

Atualità - Tla Stazion di Carabinieri a Urtijëi à n’ëila fat a l savëi che l ti fova unì rubà na tascia che la ova lascià sëura per n mumënt te n local publich dl luech. Laite fòvel i documënc, la chertes bancomat, l fonin y scioldi. Riesc àn scumencià a crì do y te manco de 48 ëura ie i Carabinieri de Urtijëi, deberieda cun i colegs dl ”Nucleo Operativo”, stac boni de abiné la tascia y nce chëi che l’ova rubeda. L se trata de doi ciulieres

de 20 y 22 ani. I Carabinieri i à abinei tres i

videos de telecameres che fova metudes su te de plu locai publics. Nsci iel stat mesun de savëi ulache i doi fova jic ntant y de fé dumanda ala Procura dla Republica de Bulsan per pudëi ti jì do ala cossa. Cun l mandat dl Magistrat à i Carabinieri cialà do tla majons, te chëles che i doi sta y à riesc abinà la tascia rubeda, che n à nsci inò pudù ti reter ala patrona.

Ladraria a UrtijëiI Carabinieri à abinà doi ëi che ova rubà na tascia

Atualità - Pius Leitner fej te si nterugazion referimënt ala nutizies unides ora sun i mass-media, che la Provinzia uel mëter ite Saslonch y Sasplat tl patrimone Unesco. Leitner fej referimënt al assessëur provinziel Pichler Rolle, che dëssa avëi dit che chësc dëssa suzeder permò plu tert, „ajache i ani de proa va nchin al 2016 y l ne n’ie perchël nia mo l mumënt per fé dumandes per mudazions pra la Unesco,“ coche l vën zità Pichler Rolle. Leitner vëija te chësta minonga che nscila ti gëuren la porta per lascé fé mo bel riesc n valgun proiec, coche per ejëmpl n lift da Sautaria nchin sun Ciandevaves.

Leitner scrij inant te si nterugazion: „I Chemuns ie tl lëur de mudé si plans raionei y la jënt ne ruva suvënz nia a savëi de cie che l se trata perdrët. Segur iel che n valguna grupes à la ntenzion de fé n lift da Sautaria nchin sun Ciandevaves - Pana. Truepa urganisazions per l ambient a livel cumenel y provinziel à bele dit che les ne n’ie nia a una cun chësta scumenciadiva; de contra fova te n prim mumënt nce l Chemun de Ciastel y l Chemun de S. Cristina. Śën iela nscila che l semea che l Chemun de Ciastel sustënie chësc proiet, ntan che chël de S. Cristina ne à mo nia fat a l savëi na si posizion tlera. L semea che l ie bele proiec cuncrec per chësc lift, de chëi la jënt ne n’à mo nia abù l dërt de audì velch de plu avisa.“ Leitner se damanda perchël dala Jonta

provinziela de Bulsan na resposta a na lingia de dumandes:

„1. Ciun proiec à pa la Jonta provinziela per n lift da Sautaria nchin sun Ciandevaves?

2. Chi uel pa mëter a jì chësc proiet y ciun argumënc ài pa?

3. Ciuna ie pa la minonga dla Jonta provinziela n con’ de chisc proiec?

4. Ne fóssel pa nia na bona idea de lascé l raion danter Mont de Sëuc y Ciandevaves coche l ie, coche raion de paussa y recreazion, nce ajache l ie pu tl raion de scunanza de Mont de Sëuc?

5. Ne unissa pa tres l lift nia danejà la bona ega dla funtanes ti Plans de Cunfi n?

6. Ne à pa la Jonta provinziela nia tëma che l ne sarà nia plu mesun mëter ite l Saslonch y Sasplat tl raion de scunanza dl’Unesco, sce l vën a se l dé chësc lift?

7. Ciunes ie pa la sëides che n uel dé dant per l raion de scunanza che n uel junté pro al raion de scunanza dl’Unesco?

8. Iel pa per chësc raion nce d’autri proiec per nfrastrutures? Sce sci, ciuni pa?

9. Co vëija pa la Jonta provinziela la critica che n uel mo fé bel debota n valgun proiec, mo dan che l raion vënie purtà ite defi nitivamënter tl patrimone de scunanza naturela Unesco?“

Chëstes ie la dumandes. Repurteron plu inant la respostes tla USC, pernan che la Jonta provinziela arà respundù. (usc)

Lift Sautaria - Ciandevaves?L partit di Freiheitlichen à dat ite na nterugazion n con’ dl parch Naturel Scilier-Ciadenac y dl patrimone mundiel dl’UNESCO dla Dolomites

Persones - Uni ann, n la Gran Santa Maria, nvieia i sëurastanc dl Tirol decà y delà dal Prëner a na festa per uneré y premië chëla persones che se à dat ca per la cumenanza, tla lies de si luech, che à judà y laurà a fi n de bën y chël debant, zënza paiamënt, per la sëula sudesfazion de avëi pudù fé zeche per i autri.

N grum de jënt se òvel perchël inò abinà tla gran sala dla Hofburg a Dispruch per la festa solene, ulache i doi Landeshauptmänner Luis Durnwalder y Günther Platter, à sëurandat la bedaia al merit a 49 persones, sëni chësc che l ulentariat y l mpëni per l proscimo ie daniëura drët vives danter i tiroleri. Pra i unerei fòvel chëst ann nce Josef Bernardi d’Alësc, che ie chersciù su a Urtijëi y sta via n Sureghes, frazion dl chemun de Ciastel, ma che à perchël daniëura fat pea pra la vita dl luech de Urtijëi.

Josef Bernardi se à dantaldut fat merit lauran truep ani per la pluania de Urtijëi. L ie stat truep ani pra l cumité per frabiché dla pluania, canche l ie unì fat su la calonia nueva, canche n à derturà y fat lëures de ressanamënt pra la gran dlieja de San Durich y nce pra i

ultimi lëures fac per cumedé su la dlieja da Sacun. L ie pona nce unit a fé pert dl Cunsëi de Pluania, ulache l ie stat 20 ani alalongia danter l auter tl cunsëi de aministrazion. Deberieda cun l pluan da ntlëuta, dr. Josef Pavlic, y d’autri dl cunsëi se àl daniëura tëut sëura di cruzi cun gran dedizion y judan nce cun vel’ aiut fi nanziel canche i scioldi ne arjunjova inió. For tla pluania de Urtijëi iel nce stat per truep ani l cuordinadëur dla curtina.

N simbul de fede dla jënt de nosc raions ie for nce i crisć che vën ërc su sun vel’ piza de nosta montes. Nsci à Josef ziplà tl ann 2001 l gran crist che l à pona lascià mëter su sun l ëur de Resciesa dedora, l seguran nce cun n bon peratarluies acioche l ne vënie nia desdrù dal rie tëmp. N cont de lies fova Josef Bernardi leprò pra chëi che à metù su i Judacrëp, y nce la lia di Jëuni de Mujiga de Gherdëina.

Testemunianza de si legrëza per la mujiga ie nce i truep ani che l ie stat pra l Cor de Dlieja de Urtijëi, ”mesa na vita alalongia”, coche ël nstës dij, ”y l me a for sapù bel!”

Josef d’Alësc à nce for abù na man davierta per fi ns caritatives,

nsci àl metù su la Grupa per l Terzo Mond a Urtijëi, cun chëla che n cëla de judé la jënt ti paejes plu pueresc. Coche ël dij iel dla minonga che l ie miec ti judé a chëla jënt a pudëi sté y avëi da se tré l viver te si ncësa.

Cun chësc spirt àl da plu ani incà nce scumencià a ti judé a Otto Mair de Urtijëi, che se cruzia dla miscions tl’Africa, tl Kenya y tla Tanzania, che seniëur Engl Insam de Culac ova nvià via. Si ”slogan” per chësta miscions ie ”ega y istruzion”. Ega per pudëi senté ora velch y tenì bestiam per se tré l viver, y istruzion, mparé a liejer y a scrì. Diesc zitli dal’ega ài fat su nchin śën, che ie danter 40 y 170 metri soc, y si gran stolz ie che i porta duc for mo ega, cossa che ne n’ie pa nia for nsci. N à fat su scoles y nchin śën una na stala per ti dé sosta al bestiam. Oradechël àn cumprà n majer grunt ulache n à fat ciamps dal sorch y fat verzons da verdures. ”Nsci à la jënt da viver iló y ne à nia drë de se n jì y possa bel plan nstëssa se lauré inant.”

Josef Bernardi d’Alësc ie nstës chersciù su te na gran familia y ova fat pea i ani ulache l fova mpue plu la stënta, ma l à abù fertuna de unì a se n sté bën tres si lëur da ferlëigher y chësta fertuna uelen nce partì cun i autri. Nia mé per la jënt dl’Africa ne n’àl abù na man davierta, nce a families y jënt da tlo ti àl pià sot ai braces ti judan tant che l fova bon.

Ti on damandà a Josef Bernardi sce l se ëssa aspità chësta uneranza. ”No, nianca tl suenn no”, dìjel ”ma é bën abù legrëza, l me à sapù scialdi na bela festa laora a Dispruch cun duta ch’la autoriteies y tan de jënt. L me savova bel a udëi duta ch’la persones che à fat zeche per i autri te si vita, n sënt nce n cër tenì adum danter la jënt dl Tirol. L te dà a uni moda na bela sudesfazion a tuché pra duc chëi y zënzauter iel nce na sburdla per fé inant”, dij inant Josef n cont dla festa tla Hofburg. (uk)

N recunescimënt per l ulentariatBedaia al merit dl Lond Tirol per Josef Bernardi d’Alësc. Cun chësta uneranza àn ulù ti recunëscer si mpëni per la cumenanza y tla lies dl luech. Oradechël à ël nce judà dassënn tl ciamp soziel y per i paejes pueresc

L mumënt canche l sëurastant dl Südtirol ti sëurandà la bedaia al merit a Josef Bernardi de Urtijëi/Sureghes.

I Freiheitlichen à dat ite na nterugazion te Cunsëi provinziel per damandé stlarimënc n con’ dl patrimone Unesco cun Saslonch y Sasplat y dl lift da Ciandevaves ora Sautaria.

Page 12: 3413

12

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Gherdëina

Unika - La parola “Unika“ nes lascia bele audì de ce sort de mostra che l se trata: l ie na mostra de unicac, o plu avisa, de opres che ie unides zipledes a man da artisć che se noza de si fantajia y de si talënt artistich per fé ert. Nce chëst ann à la mostra Unika tl zënter dal tennis a Runcadic abù n gran suzes. Dai 22 ai 25 d’agost iel unì giaurì la portes a truep turisć ma nce a jënt da tlo. Pra la giaurida n mierculdi ai 21 d’agost iel stat truep uemes dla politica che à abù paroles de lauda y de rengraziamënt per la 19ejima edizion dla mostra Unika y per duta la grupa che tën adum y se proa cun cunvinzion a ti dé valor al’ert dl ziplé.

Cuncors per l troi sun Ciandevaves

La osta y l ost dl Hotel Cendevaves à scrit ora l cuncors de abelimënt dl troi sun Pana. Na cumiscion à pona cris ora i miëur lëures. Ajache i fova tan cuntënc di proiec mandei ite, iel unì cherdà ora sun palch diesc artisć danter i 26 che ova fat pea l cuncors. Mpede premië mé un n proiet, à la cumiscion tëut la dezijion de n

premië doi. L se trata dl lëur “Pultredes“ de Stefan Perathoner y de “Pluma“ de Erich Perathoner. L’opra de Stefan reprejënta doi mans che tën na curnisc. Chësta nes dà l’ilujion de n aparat da fé fotografi es. L cheder ie uet dedite y chël che va a pe possa udëi tres chësc cheder la cuntreda y la natura, ti dajan mo plu valor. L lëur de Erich ie na pluma che se auza lesiera y bruma de viers dl ciel.

Da dedò à l ambolt de Urtijëi Ewald Moroder y l sëurastant dla Jonta provinziela Luis Durnwalder metù adum n puzzle, inauguran la 19ejima edizion dla Unika.

Pec unics

La Unika ie nasciuda tl 1994, canche truep artisć, artejans, scultëures, moleri y nduradëures se ova metù adum per auzé ora l valor de si mestier. Bele al scumenciamënt àn metù su coche fi nalità de vënder pec unics. Che chësc prinzip vel mo for, àn pudù udëi nce te chësta edizion dl’Unika. La merca che garantësc lëures fac a man ie la sëula cossa che duta l’opres dla mostra à deberieda, ajache te duc i autri aspec se

Unika for unicaNce chëst ann à la mostra Unika abù n gran suzes. Stefan y Erich Perathoner à venciù l cuncors per l troi da S. Cristina sun Ciandevaves

I scultëures che à fat pea pra l cuncors cun l ost y la osta dl Hotel Cendevaves. Terzo y cuarto da man drëta Stefan y Erich Perathoner che à venciù l cuncors.

I artisć che à fat pea pra la 19ejima edizion dl’Unika cun l ambolt de Urtijëi Ewald Moroder y l sëurastant dla Jonta provinziela Luis Durnwalder che à inaugurà l’Unika.

desferenzieia i lëures per la fi gura, per la forma, per i culëures, per la spersa dl lën, per l spirt che i tramanda y sambën nce per l pensier che l artista à abù a fé l lëur. Da ert tradiziunela a ert cuntempurana, da ert sacrela a ert profana y da opres fi guratives a lëures astrac fòvel da amiré n gran spetrum artistich ntan i cater dis dla mostra. Turisć, jënt da tlo, jëuni y de tei plu de tëmp ova l mesun de rujené cun l artista, de mparé deplù n con’ dl’ert dl ziplé o nce de se cumpré n pez unich.

Truep proiec ti ultimi ani

L argumënt dla 19ejima edizion dl’Unika fova i gran proiec che ie unic a se l dé ti ultimi ani y che à for inò desmustrà la forza y la bona cunlaurazion dla grupa. Lecurdon tlo i „UNIKA Fans“ che ie unii mustrei te plu ziteies dl’Europa, la 25 scultures di alpinisć plu cunesciui de nosc raion, l proiet Movemënt, “Manifesta 7 Parallelevents“, l proiet dla dlieja de S. Franzësch sun Mont de Sëuc, l cuncors per l Parch Naturel Puez-Odles, la standarda nueva per l “Raiteda Oswald von Wolkenstein“ y mo d’autri.

La band Dyle che à sunà pra la giaurida.

Truepa jënt ie unida ala giaurida dl’Unika.

Chisc proiec y mo plu lëures de artisć dl’ Unika pòssen udëi pra mostres tla Talia ma nce oradecà

y sambënzënza nce tla “Galaria Unika“ a Runcadic.

Sofi a Stufl esser

Damprovia: L cunsëi dl’Unika cun l presidënt Filip Moroder Doss y la diretëura dla Lia dl Turism de Sëlva Ellis Kasslatter. I doi scultëures Erich Mussner dl Schneider y Guido Moroder dl Tannheim che ie unì recunesciui cun n gurmel dl’Unika cun Ellis Kasslatter, Norbert Insam y Filipp Moroder Doss. N valgun lëures che ie unii metui ora pra l’Unika.

Truepa jënt à amirà i lëures dl’Unika.

Page 13: 3413

13

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Redadoura: Katia Pizzininilunesc y mertesc a Badia, tel. 0471 839800, mercui a Cortina d’Anpezo, tel. 0436 868615

juebia a Col de Santa Lùzia, tel. 0437 720609 - [email protected] Souramont

Concors metù da jì da La Usc di Ladins

Manéde vostes fotografi es a la miscion e-mail [email protected] o per posta a la misciun: Redazion “La Usc di Ladins”, Self dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Fodom/Livinallongo (BL).Les fotos vegnirà ence publichedes sun la plata de Facebook “L sonn fodom tla Usc” olà che duc podarà dé ju si aprijament. Chisc vegnirà touc en consciderazion da la giuria per la valutazion fi nala.

“Canche jonve dai noni da Contrin.” Retrat mané ite da Valeria Bassot da Fodom.

Fodom/Col - “I sciori rua nta Fodom” é l titul dl teater metù en scena dai tosac dl Isté Ladin en juebia seira, dant otedi tl salf del Taulac, a La Plie da Fodom. La reprejentazion teatrala à sclut ju la terza edizion dl proiet da d’isté metù da jì dal Istitut Ladin “Cesa de Jan” per i tosac da Col y da Fodom. Truepes é les iniziatives che ti vegn pitedes ai mutons per sies edemes a la longia, de messel y d’agost, con l obietif de valorisé l lingaz, la cultura y la identité ladina. Anter i juesc, les jites y les

escurscions él vegnù organisé chest isté per la pruma outa ence n curs de teater, tegnì Erika Castlunger da Corvara. Deplù é i laboratori de teater che la rejista badiota à bele tegnì ence te Fodom, en colaborazion con la Union di Ladins y con les scoles. Ai é davignora vegnus aprijés y al é perchel che an s’à pensé de invié via n curs ence al intern dl Isté Ladin. Bele l ann passé ova i tosac che ova tout pert al proiet da d’isté metù en scena na repejentazion teatrala. Ai ova fat dut da sousc:

N teater per scluje ju n isté deberiedaL turism é l tema dla reprejentazion teatrala porteda dant dai tosac dl Isté Ladin tl salf del Taulac a La Plie da Fodom. Con l teater, dal titul “I sciori rua nta Fodom”, s’à ence sclut ju la terza edizion dl proiet da d’isté invié via dal Istitut “Cesa de Jan”

ai ova scrit i tesć, enjigné i costums, la scenografi a y les mujighes. La legreza y l interes che ai à desmostré per l teater à condut l diretour dl Istitut, Moreno Kerer, a pensé de mete da jì n curs y ti dé enscì la poscibelté de emparé da na ensegnanta esperta y da descorì deplù sun l’ert teatrala y sun l’esprescion artistica dl teater.

Fé teater per se conesce da miec

“L teater é na sort de juech, n juech cun certes regoles che deida da fé plu sterch l grup. I tosac empara da se conesce da miec, ai à n obietif che ai mess arjonje deberieda y enscì vegn l raport anter ai plu fort”, dij Erika Castlunger. L curs s’à desfi ré per duta la dorada dl Isté Ladin, does outes al’edema. L tema dl teater, l turism y l raport anter i sciori y la jent dl post, é vegnù metù dant da la ensegnanta. I mutons à spo laoré te de pici grups, svilupan les scenes y inventan i dialogs. “I dialogs n’é mai vegnus scric su – spliega Castlunger – vigni outa à i tosac crié n dialogh, se recordan da na outa a l’autra la scena y chest n’é dldut nia saurì.” L resultat é na interpretazion spontana, nia demé per cie che reverda i dialogs, ma ence i movimenc dl corp, les azions y plu en general les relazions anter i atours sun paladina.

I sciori ruva te Fodom

L tema cernù fora per la reprejentazion teatrala é l turism. Tl teater nen vàla de does families talianes che tol la dezijion de vegnì en vacanza te Fodom, a La Plie. I foresć se mesceda ite enscì tla vita trancuila dl pice paisc da mont y scassa su n pue duc canc, l boteghier, l farmazist, i ostiers, les guides alpines y enfi namai les amedes plu vedles. Ence sce la fi a plu joena, Claudia, fossa juda plu gen al mer, impàrela da d’aprijé la mont, per merit dla bela cherianza dla jent dl luech y dantaldut dla guida Maurizio che conduj i ghesć

sun Col de Lana, a vijité les mineores dl Fursil a Col de Santa Lùzia y che ti fej ciarcé la speisa locala. La vacanza te Fodom ti plej ai foresć che tol tla finada la dezijion de vegnì adalerch ence d’invern.

Con en sotfonz na scenografi a scempla, metuda adum da scagns

y banc da scola y na bela foto de La Plie proieteda sun muer, à i tosac sapù da rezité con gran spontaneité y da devertì l truep publich ruvé te salf per ti cialé pro al spetacul. La seira tl salf del Taulac s’à sclut ju con la proiezion dles fotografi es fates tratant l isté y i recorc di biei momenc passés deberieda. (kp)

L turism te Fodom é l tema dl teater metù en scena dai tosac dl Isté Ladin. La guida alpina Maurizio à condut i sciori sun l Col de Lana.

I turisć é t’auto, sun l viade contra Fodom.

I sciori te bar a La Plie.

Page 14: 3413

14

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

I s’à ciatà de un grun, pi che see ome e femenes de ra asociazios de socorso, par ra mesa che ‘l é stà dito śoiba, ai 22 de agosto, su da ‘l rifujo Rio Gere, pede el stradon che mena in Son Śuogo, par recordà chi cuatro ome che ‘l é morto śa cuatro ane, canche ‘l é tomà śo ‘l elicotero Falco, de el Suem 118 de Piee de Cadore.

“Ra animes de i juste ‘s é inze ra mas de el Signor; par chesto, chi nostre amighe i é inze ra mas de el Signor” – ‘l à dito don Giuseppe Pedandola, par recordà chera desgrazia. Chel sabeda d’istade, de el 2009, coscita indalonśe, ma coscita pede, par dute nośoutre, canche ‘l é tomà śo Falco, ‘l é morto el pilota Dario De Felip, el dotor Fabrizio Spaziani, el tecnico e copilota Marco Zago, el tecnico de elisocorso Stefano Da Forno.

Poche menute ignante de ra mesa, ‘l elicotero noo de el Suem, chel che i dora ades, ‘l é pasà via par sora chera graes, ‘l à ujorà sora ra śente, e dute à sentù ‘na steedida, canche i ‘l à vedù pasà via par sora el Ru de ra Graes, lasù Inpó Pontió, agnó che ‘l é suzedù ra desgrazia.

“Son dute ca par i racomandà a ‘l Signor chi cuatro anjele, par recordà chi cuatro amighe, che ancuoi no n’é pi, ma che i à dà ra so vita par chi outre – ‘l à śontà pede el pree – e a chi nostre amighe i dijon che lore i é vive, con nośoutre, parcé che i à vorù ben, i à betù el so amor, par chi outre. Podon scotà i vostre pasc, ve senton pede de nośoutre, çn acarod e chel che aé fato”.

I prime doi ane, dapò de ra desgrazia, de ‘l 2010 e de ‘l 2011, ra mesa i r’à dito su in outo, pede el Ru de ra Graes, Inpó Pontió; da ‘l an pasà, i à vorù se tramudà śo pede

el stradon, e anche ‘sto an ‘l ea un grun de śente, tropa autoritàs. Intrà dute chi outre, par el Governo talian, el prefeto da Belun, che ‘l é ruà in provinzia ai 5 de agosto: “Ra śente de chiste poste r’à inze de era ra justizia, ra umanità, ra voia de dià chi outre. Io son ca da poche dis, ma me sovien de chel che ‘l ea suzedù inalora, śa cuatro ane, canche in aea parlà duta r’Italia” – ‘l à dito el prefeto Giacomo Barbato. Anche par ‘sto an, cemodo che r’aea fato i anes ignante, ‘l ea ra deputata Rosy Bindi: “Son ca par ese pede a ra families, a i amighe, a chi che louraa con chiste cuatro ome, ma anche par fei el nosc laoro: beśen fei ra robes polito, ‘l é da fei chel che ancora mancia, par precurà chesta śente. Parcé che pó suzede ra desgrazies, ma calche ota ‘l é anche ‘l òn, che bete ra so parte. Dute ‘l é da fei algo, par defende chesta parsones, che ‘s laora par dute nośoutre”.

Con era ‘l ea anche ra deputata Margherita Miotto: “Son veneta e, par chesto, son ca par fei memoria de chera desgrazia, ma anche par i tende che duto prozede polito, a ‘l di de ancuoi, par chesto servizio, inze ra sanità de ra Rejon Veneto: ‘l é calche festide, a Belun, a Piee de Cadore, in Anpezo, par ra sanità. Chesto elicotero de el Suem, ‘l à da dià dute chi che vive, o vien in vacanza, inze chiste poste, indalonśe da i ospedai pi grei, de zità. Par chesto voron stà pede a i aministratore de chiste paesc, co i

so zavarie, de dute i dis”.Se sente dute i dis, de socorse in

croda, calche ota par calchedun che và agnó che no sarae da śì, o par ci che crede de podé smatiśà. Con chiste arnaśe el se stiza Pietro Paolo Faronato, diretor jeneral de ra Ulss de Belun: “Se pensà de ci che ‘l é morto, par dià chi outre, ‘l à da me fei pensà sora: nośoutre son pronte a moe, canche ‘l é biśoin, canchemai, agnochemai, ma ra śente r’à da inparà a se conportà polito, su par ra crodes, da no ris-cià ra vita, ra soa e de chi outre, che à da moe par i dià”.

Par el Comun de Anpezo, che ‘l é senpre stà pede a ‘l socorso in croda, e ancora depì dapò de chera desgrazia, ‘l é el vize capocomun a me dì doa paroles: “Chera de ‘l 2009 r’é una desgrazia che m’à segnà dute, inze ‘l cuore, e ancuoi, a ese ca, me sovien de chel di. Par chesto voron ese pede a ra families de chi cuatro ome e a dute chi che, ancora ancuoi, i và inaante con chel laoro, con chera de podé dià ci che à biśoin”.

Marco Dibona Moro

I Ladis a Pietralba

Da Anpezo a Pietralba, a Weissenstein, in pelegrinajo par ra Madona. Anche par ‘sto an, i Ladis de Anpezo i sarà aduna con chi outre, de ches’outra vales, inze chel santuario intrà ra crodes, fato su de ‘l 1553. Se se ciata de ‘l domegna, ai 15 de setenbre. Ra Union de i Ladis de Anpezo ra parecia un pullman, che moe dares 6.15 da bonora, da ra stazion, par ruà via par ra portiscion de ra Via Crucis, dares 10. De ‘l dapò disnà, dares 14 i disc mesa e dares 15 ‘l é un’outra portiscion, inze ‘l santuario. Ci che no se ra sente de caminà par un’ora e meśa, a fei ra Via Crucis, in su, par el bosco, el pó restà su ‘l pullman, che el mena fi n su da ra Madona de Pietralba. A parecià duto el pelegrinajo, par i Ladis de ra Dolomites, a rodoleto intrà ra vales de el Sela, ‘l é chi da Fascia, ma i Anpezane i à acaro de se śontà pede a i so śarmane.

El Comun par i studentes

I studentes de Anpezo pi varentes, che merita depì, i pó domandà i premie, betude da ‘l Comun. Anche par ‘sto an, pó domandà chiste sode i studentes de ra scora outes, i diplomade, chi che studia a r’università, i laureate. Par ‘l an pasà, el nosc comun ‘l à dà fora 22 mile euro, par 28 studentes, 21 tośates e sete tośate. “Par chesto an dajon fora danoo el medemo contributo – ra me disc Giovanna Martinolli, loudadó de comun par ra cultura e ra scora – e recordo a dute che ‘l é da mandà ra domandes ignante de i 31 de otobre. Par el regolamento, se pó el ciatà su ‘l sito de el Comun de Anpezo, sote ra vosc «in primo piano». Dià i studentes ‘l é el meo che ra comunità ra pó fei par el so doman. Studià ‘l é un laoro, ‘l é de iusto che betone alcuante sode, da dià chiste śoen, pi che see inze el nosc paes, agnó che a trope i vien erte de moe a lourà, lascià de studià, con chera de aé i so sode. Ma con chesto se fenisce par fei demanco de ciatà un laoro pi bon, pi bel, par un doman. Nośoutre voron inveze che i nostre śoen i pode studià, i vade adora a ciatà un laoro meo. Pi bel de duto, sarae che i podese dapò restà a chesto laoro, inze el so paes”.

I poerete in Anpezo

Elo por śente, inze ‘l nosc paes? Elo parsones, pi che see vece, o families, che no rua a ra fi n de ‘l mes? Somearae de sci, a scotà chi de ra Protezion Zivile, che i à chera de bete a śì ‘na cujina, inze ra vecia ciaśa de i Lesie, agnó che i à betude el comun, e de parecià algo de cioudo da zena, par chiste poerete, che no và adora gnanche a magnà. A in parlà, e a inpizà un bateboi, inze ‘l paes e fora, ‘l é stà Andrea Lacedelli Melero e Antonio Degasper Meneguto, el capo e el sacretariod e ra sezion de Anpezo de ra protezion Zivile. I à chera de scomenzà ades, co ‘l mese de setenbre, doa otes a ra setemana, de ‘l lunes e de ‘l vendrs, da dasera, a lourà, a parecià da magnà, a fei algo par ra por śente

de ‘l paes, aduna con chi outre vorentie de ra so asociazion, de sedesc. Da chel che i me disc, duto nasce da chel che i à vedù, inze chi outre paesc ca pede, a Piee de Cadore, ma anche a Belun, agnó che sarae parsones de Anpezo che và a vede de algo da magnà, parcé che i no và adora a se ‘l cronpà. El prin a dì che in Anpezo ‘l é families che stenta, de poerete, ‘l ea stà el pioan don Davide Fiocco, śa anes. Ades el decano don Paolo Arnoldo el disc che de spes i vere poerete i se sconde, i no se mostra, e inveze i arae da ciatà el corajo de domandà. Coscita da podé i dià, senza susuro, senza fenì su par ra gaśetes.

Rua ra Tares

Vera ca, un’outra steora, da te stremì! Chesta r’à gnon Tares, ra rua a ‘l posto de ra Tarsu. Son drio a parlà de spazadures. Ades se spende tropo depì, parcé che el Stato el vó che see el zitadin a pagà duto, e el no vó che el comun el bete gnanche un zentesimo. In Anpezo, par ra ciaśes, ‘l é beleche ruà ra letres, agnó che ‘l é scrito cuanto che ‘l é da pagà, e calchedun el s’in é śù indrioschena, a vede cuante sode. Pi che see, ‘l é i hotiei, ra boteghes, i camping, che à da pagà spropojite. Ma anche ra families, par ra ciaśes, arà da spende tropo depì. Chesta r’é r’Italia, che ra và coscita – el me disc Enrico Pompanin Marco, el vize capocomun – de calche ver se straza i sode de dute e, de chel outro ver, i comune varentes, che sparagna, cemodo che ‘l è el nosc, i tocia spende depì. El Stato ‘l à biśoin de sode e el vien a i domandà a i zitadis, senza che ra aministrazios de comun es pode fei nuia par i dià. A i comune i tocia strutà su ra steores, par el Stato, e fei ra fegura de ci che vó bartaśà ra por śente. Par el 2013 no podon fei nuia: chesto ‘l é. Par un doman, vedaron se se pó fei algo: louraron par chesto”.

Mussolini e Alexander Girardi

Fesc pensà sora, chel intarsio de len, che i à betù fora alolo inze de porta, da ‘l Alexander Girardi Hall: un gran laoro, outo tre metre, con Benito Mussolini, el duce a caal. Chi che rua inze, i varda, calchedun taje e sgorla ra testa, calchedun disc algo, ‘l é ci che à acaro. A fei chel laoro ‘l é stà i studentes de ra Scora d’Arte, de ‘l 1939, canche diretor ‘l ea Dante Morozzi, che ‘l aea fato i disegne, par chesto intarsio su ra “Apotesosi del Fascismo”. I tośate i à fato chesto intarsio, con toche de len de dute i colore: i à contà ra storia de el Fascismo, con i laore che ‘l é stà fato in Italia, co ra gueres, ra bonifi ches de ‘l Agro Pontino, i aeroplane de Italo Balbo, i amighe nazistes de Berlin e chi de Tokyo. Se rua fi n in Africa, con ‘l Inpero de ‘l 1936. Su ra soaśa de len, duto d’intorno, i à sciarpelà ra letres W e M, che vorea dì “Viva Mussolini”. Chesto laoro i ‘l à betù śo par pede chel gran caal de len, fato anche chel da Dante Morozzi, inalora, e comedà fora da i studentes de chel che ades ‘l é deentà liceo artistico.

Par Dario, Marco, Fabrizio e StefanoRa memoria de chi cuatro ome, morte śa cuatro ane, par fei un socorso, su ra roa, Inpó Pontió; el recordo de el so amor par ra croda e par ra parsones. Ma beśen fei algo, parcé che chi de el socorso i see pi segure, da no padì outra desgrazies

Su pede el Ru de ra Graes, un grun de śente, de autoritàs, pi che see i amighe de chi cuatro ome, morte ai 22 de agosto de ‘l 2009.

Ra Fregores Alcuanta noes in curto da ‘l nosc paes e da fora

Senpre manco aga, inze i nostre rus. E ra śirà senpre peśo, da ca inaante. Chesto suzede in Anpezo, ma anche inze ches’outra vales, śo par pede, de ra nostra provinzia e fora. Par i dà contra a chesto, che ‘l é drio a suzede, i é drio a se moe de trope, par duta ra vales, inze dute i paesc. Dinultima i s’à ciatà in Anpezo, vegnude su par ra Boite, da Perarolo, agnó che ra nostra aga ra se bicia inze ra Piave.

“Son pasade par dute i paesc, daante a ogni ciaśa de comun, a portà el nosc pensier” – ra me disc Marinella Piazza, cadorina de mare anpezana, ruada inze piaza, sote el cianpanin de Anpezo. “Nośoutre fosason contente de ese ca a fei festa, inze ‘l paes, inveze de aé da fei ra sepoltura de i nostre rus. Son ca par dì ra nostra, contra ‘ste laore che i vó fei, ma no n’ón par nuia acaro de ‘l fei”.

Con Marinella Piazza i ea de outre, a tegnì aduna chesta manifestazion. Ruade in Anpezo, par tre menute i s’à jazà, ferme

inciodade, inze piaza, i braze in outo, ves el ziel, a tegnì su epigrafes, co i gnomes de i rus morte, o drio par morì, marade, agnó che i tol fora aga, par fei ‘l eletrico: Anfela, Bigontina, Boite, Costeana, Cridola, Federa, Molinà, Orsolina, Talagona, Val Montina: ra sgoria de chiste gnomes r’é longa, par duta ra provinzia, inze duta ra vales, da ‘l Agordin a Zoldo, da ‘l Cadore a ‘l Comelego, senza se desmenteà Anpezo. Mario Fillarini ‘l é un de el grupo de el Cadore che el dia ra asociazion “Acque bene comune”; el me dia a capì parcé che i à fato duto ‘sto bateboi: “Nośoutre no son contra chi che dora r’aga polito – el me disc – e inveze son contra chi che copa i nostre rus, che i fesc morì, a i portà via masa aga. Inze chera casa, che ón portà par piaza, ‘l ea inze un morto: ra Piave”.

A spetà ra manifestazion, inze piaza, sote el cianpanin de Anpezo, ‘l ea el vize capocomun Enrico Pompanin Marco. El capocomun Andrea Franceschi de Matia, che

el no pó stà inze ‘l so paes, ‘l i à spetade a San Vido, in Cadore, co ‘l capocomun Andrea Fiori Monego: “Con chesta manifestazion voron craià, śontà ra nostra vosc – el me disc Pompanin – par ruà fi n in Rejon, parcé che ra me die, co ra lejes iustes. I arae da me lascià lourà, dì ra nostra, su i projete de inpiante noe, che i é drio a copà i nostre rus. I domandon de me lascià precurà ra nostre tèra: nośoutre son chi che ra conoscion meo de dute”.

Par defende ra nostra aga Ra Boite se svoita, ma anche i rus pi pize, da ra val de Anpezo inaante

In Anpezo, inze piaza, da duta ra provinzia, par precurà i rus.

Page 15: 3413

15

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Anpezo

Un di intiero, a ra fi n de ‘na setemana intiera, dapò de un an intiero. Aì, ra Festa de ra Bandes, in Anpezo, r’é propio coscita: de ‘l domegna, r’ultima de agosto, se taca alolo bonora, par ruà fi n da dasera, deboto co ‘l scuro. Un di intiero de musica, sonada par dute i ciantoi. E chesta śornada ra rua dapò de ‘na setemana intiera de musica, duta ra seres, e via par el di: chesto an s’à scomenzà domegna ai 18 de agosto, par fenì con domegna 25. E chesta setemana ra vien dapò de un an intiero de laoro, a scrie, a se ciamà, a zerne, a parecià.

“Ogni an con chera de portà algo de noo, inze ‘l nosc paes, de mostrà algo de outramente, da i anes ignante” – el me disc Matteo Colli, presidente de ra Banda de Anpezo, chel che tien aduna duta ra śente, dejines de parsones, che laora par chesta festa. Pi che see ‘l é propio i ome e ra femenes, i śoen de ra Banda, a lourà. Par lore ‘l é ‘na gran fadia. Basta recordà che ‘l ultimo di, de ‘l domegna, i

se ciata dares 8 da bonora, par moe co ra sfi lata dares 8.30, a i dà el bondì a dute, par el paes. Dapò i sona inze jeja de San Iaco, par ra mesa dares 10. E dapò ‘l é alcuante de lore che i à da i tende a ches’outra bandes, che vien da fora, par i conzerte dares 11, su zinche palche, in śiro par ra piazes. Dares 14 ‘l é ra sfilata, mile parsones e pi, par piaza, duta ra bandes, duta ra asociazios de ‘l paes, i grupe che laora par el sport, el sozial, ra cultura. E, anche ca, ra nostra Banda ra sona, ra dà fora con dutes, a sarà ra sfi lata, par ultima. Dapò dute i musicantes i se bete pede, inze el gran piazal de ra Postes, par el “Concertone”: tre musiches, sonades da siezento, setezento musicantes. Dapò danoo conzerte, par ra piazes, dares 16, dares 17 e dares 18, par duto el dapò disnà. No bastase, rua ra sfi lata da dasera, par saludà dute, par un bon a se reede, a ‘l an che vien: se moe dares 19.30 e se marcia inaante e indrio par ra piazes, ra strades, dute i ciantoi de el paes. Anche par i dì gramarzé

a i amighe pi sinziere, chi de i hotiei, che i dà alośo, i sporśe el disnà, a alcuanta bandes. Se fenisce che ‘l é deboto scuro. Chesto an i à fato algo de noo, chi de ra Banda: dinultima i s’à betù dute d’intorno a i bacuchè, inze piaza, in tondo, e i à sonà ‘na bela marcia. Un anel, a strenśe el paes intiero: un bel segnal.

“Ei da i dì gramarzé a duta ra bandes, par m’aé scotà, par aé spetà, de podé fei ra sfi lata, canche el guergno el m’à lascià. Sarae stà un pecà mortal, no ‘l fei, perde chesto tanto, dapò de un an de laoro” – ‘l à dito el presidente Colli a dute i musicantes, aduna par el gran conzerto. Aì, el guergno: el no n’à de seguro dià, ‘sto an. Ra pioa r’à roinà alcuanta seres, via par ra setemana, co i conzerte da dasera, inze piaza Angelo Dibona, daante a ‘l padeon de ra musica, sote el cianpanin. Ra pioa r’à fato scurtà ra sfilata, chera alolo bonora, par descedà el paes. Someaa che ra pioa r’aese da roinà i conzerte, chi da res 11, e inveze

R’anima de un paes in festaDa 37 ane rua in Anpezo musicantes da duta r’Italia, e da fora, par ra festa pi granda de duto ‘l an. Mile parsones in sfi lata, con chera de sonà, de stà aduna, de conosce e se fei conosce. Mondures, sarvije da canpanoto, strumente, bandieres: colore daparduto. Da alolo bonora fi n dadasera, deboto co ‘l scuro. Senza se cruzià par i dispete de el guergno

Ra Banda de Anpezo, a sarà ra sfi lata: dute co i strumente sun man, par un di intiero, da alolo bonora fi n deboto co ‘l scuro.

I corne da caza da ra Val Badia, intrà dute i amighe ruade in Anpezo, par sonà.

I pizete de i Sestiere de Anpezo, co ra so bela mondures, de sié colore. Intrà duta ra asociazios de el paes, che pasa par piaza, el di de ra Festa de ra Bandes, ra gucia rosa de i Scoiattoli.

dinultima r’é stada ‘na varente. Alolo dapò disnà, dares 13.30, intanto che i śia ves Begontina, da agnó che moea ra sfi lata, chi por musicantes i à ciapà un sguazo, ‘na bela laada, ma i no s’à cruzià, par chesto, e i à fato el so dover.

Chesta r’é, da ‘l 1977, ra festa pi granda de Anpezo, chera che ra dura pi a ra longa, par ‘na setemana intiera, chera che ra moe pi parsones. Basta menzonà i vorentie, pronte a dià ‘na man: dute chi che fesc el laoro de ufi zio, da sentì ches’outra bandes, da res ciamà, da zerne, intrà dute chi che domanda de vegnì, da duta r’Italia e da fora, senpre con chera de ciatà fora algo de noo, algo de bel, ogni an. E ‘pò ra hostess, cheres che i stà drio a ogni banda, da canche ra rua inze ‘l paes a canche ra s’in và. E no n’é senpre fazile, parcé che se ciata ci che se contenta, ma anche ci che à senpre algo che no và, chi cruzie. E ‘p ci che stà a ‘l bacuchè, a da fora da bee e da magnà, par ‘na setemana

intiera, da dasera, ogni sera, e ‘pò el di de ra festa, da bonora fi n da dasera. Chel bacuchè ‘l é anche da ‘l fei su, ignante, e da ‘l bete via, co ‘l é fenì duto.

E Calchedun ‘l à da ‘l fei, ‘sto laoro. Dute i conzerte i à canchedun che prejenta, che lieśe śo, che ciacolea co ra śente. Ra sfi lata r’à biśoin de ci che i tende, che duto vade ladin, senza se incioutà, e ‘l é senpre chera doa femenes che conta śo, che lieśe, che parla, da i spiegà a ra śente, pi che see a i foreste, ce che suzede, ce che se vede.

Par duto chesto laoro, e outro ancora, ra Banda de Anpezo ra ciata senpre ci che i dia ‘na man, a scomenzà da el Comun de Anpezo, co ra so sozietà Gis. Aduna con tropa parsones, calchedun da anes, calchedun che scomenza, o che lascia. Coscita se pó dì che par tropa ciaśes, par duto el paes, ‘l é calchedun tolesc inze. Drio chel che se disc, da anes: “R’anima de un paes in festa”.

Mdm

Page 16: 3413

16

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lorenzo SoratroiRedazion: Sèlf dei Ladins c/o ex Hotel Dolomiti, 32020 Livinallongo (BL)

Tel. e Fax 0436/7451 - e-mail: [email protected]

Comun - Gnánca ncora fata, la strada silvo pastoral Sotinglacia – Foram – Plán dei Sfoieis l’é bele ntamez a le polemiche. L Comun, co na delibera, l à dezedù de paié fora con 6 mile euro i paroni de n taren ulache à da passé la strada. Se trata de Elena Bernini e Stefano Borlandi, paroni del agriturismo “La Corte degli Elfi ”, fat fora da la vegla scola de Roncat. La strutura da plu de n ann l’é sarada e i paroni i se n’é jus. Auna a la cèsa che l’eva del “Pene”, i Borlandi – Bernini i ava compré ence i tarens. Nvalgugn de chisc i é su per Mont de Fopa. Su un n particolar, de puoch plu de 600 metri cuadri, l é pervedù

Vila S. Ijep - Ence sto ann ntel program de ricreazion per i vegli de Vila S.Ijep l é ste metù a ji na giornada sa mont. La scomenciadiva l’é piada via davánt n per de agn da n’idea de “Piere Dotor”. Per doi viadesc nvalgugn ospiti de Vila S.Ijep, chi che ciafi eia vèlcamia a se muove o che se po mené ntourn, i eva jus n Badia, sot al Sass dla Crusc. Sto ann nveze la meta l’é stada l Rifugio Fodom, sun Pordou. Coscita sabeda 24 de agost, zirca na ventina ntra noni e none i a passé fora le porte de Vila S. Ijep per rué, con pulmins e machine, fi n sot al Boé. Al Rifugio Fodom,

da le 11, scior pleván don Dario Fontana l a dita la S. Mëssa nte na “location” segur nò nia da vignidì: l skibar. Per chëst l bánch del bar l é deventé per puoch plù de na mes’ora l auté. Come di che cánche se se bina per laudé l Signour nte la fede, ogni luoch l deventa na picola catedral. Fenida la funzion duc a podù se senté ju pro taula per na bona marëna pariciada da la cèsadafuoch del Rifugio Fodom. Dut podëssa nsomié saurì fi n chilò, se no se descorëssa de muove fora ben 20 persone de temp che, sepùr vèlcamia bone de se muove da sole o acompagnade, i a mpò suoi

Na giornada sa mont per chi de tempMëssa e marëna al Rifugio Fodom per nvalgugn noni de Vila S. Ijep

che passe la nuova strada silvo – pastoral “Sotinglacia – Foram – Plán dei Sfoieis, proget fi nanzié con 193 mile euro de contribuc europei sul Psr ( Plán de Svilup Rural ). Ma demè per conzede de passé, e no per compré l taren, i a damané ben 6 mile euro, 3 mile per om, che l’aministrazion a deliberé de paié fora pur de podei fe la strada. L proget l perveiga de passé n gran pert su taren comunal, ma ence su tarens de fodomi, che nveze, da chël che se sa fi n ades, nveze mpér che i no ciaparà nia. Na dezijion che a fat sauté su dërt l capogrop de mendránza Leandro Grones che l descor de “n

Strada de Sotinglacia: “L Comun paia fora i foresti e l no da nia ai fodomi”La denunzia del capogrop de mendránza Leandro Grones:”Taren da mont paié come vigna de Champagne”

scándalo”. “Se paia fora i foresti e no se da nia ai fodomi – l disc. “Cánche è sapù de sto provediment, no volëve gnánca crei. L é vèlch de griéf, senn che l’aministrazion comunal l’é a la fruta. La strada che se perveiga de fè l’é ërta, duta ntel bòsch e de segur la deventarà n auter poz de S. Patrizion, n’autra plaia al ambient come chëla da Daghé a Fráncia. Lašon da na pert, per ntánt, che se spën ben 251 mile euro de scioldi dei contribuenc per fè na strada nten bòsch che no sierf cuaji a nia. Ma paié fòra 6 mile euro demè per podei passé co na strada, gnánca per compré l taren, a doi foresti e ai autri

dejeset fodomi gnánca n centejimo chëst proprio no. E po se trata de n “fi t” paié a peis de òr, ben 9,58 euro al metro cuadro; gnánca se fossa vigna de champagne. Nveze l é n tòch de taren gran come n ourt e ërt fora de ogni mesura. Ruaz e compagn – disc ncora Grones – i ava mpermetù de fè na politica dërta e liminosa, perciéche duc i zitadins i abe le medeme poscibilité. Se fossa coscita percié no n ali dé ence ai autri 17 fodomi, paroni come i Borlandi – Bernini de tarens ulache passa la strada, i 21 400 euro che vignissa fora ntra duc come fi t ? Ai foresti si e ai fodomi no. Se veiga che i pensa

che l taren compré da foresti l abe vèle deplù e chël dei fodomi nia. Da no azeté e nia dërt chël che l é ste fat. Damane che la Jonta de comun la comëde mprescia chël che l’a fat e la giustifi cheie i scioldi publici che l’a spenù: 5 oute plu aut del valour del taren fi scé da l’Agenzia de le Entrade e ence n relazion a chël che perveiga la lege de stabilité, reduzion dei cosć per la publica aministrazion e de le ultime sentenze de la Court dei Conc. I scioldi dei zitadins l é da i aministré polito – siera ite Grones. Sedenò sesabén che le casse del Comun i é tres vuote.” (ls)

problemi e suoi debujens. Souradut cánche se trata de jì fora da chël che oramei l é deventé suo ambient, sua cèsa, ma con duc i servisc che i se doura: la cèsa da paussè Vila S.Ijep. “Chësta l’é n’ativité che a n fi n ricreatif e se socializazion – spiega l’animatrize de Vila S.Ijep Gloria Micheluzzi. E chilò toca rengrazié Piere Dotor che l se l’a pensada e che l no se cruzia demé de vignì a vijité nuosc ospiti, ma l ciala ence al aspet social de la vita e de l’ativité de la strutura. E nte chëst l é daidé e sostignù deplen na nosta diretrize Mara Case, che la mpermët e la dáida prò da pert sua che chëste giornade le pobe vignì fate. Ma davòvia l é n gran laour a paricé prò e fé. N laour che se concretizeia demè grazie al aiut de sponsor e de troc volontari, che i ne dáida a paié ju i cosć i prums e a podei mené ntourn i noni co i pulmins i secondi. A cialé soura a la segurëzza e njignei a ntervegnì se valgugn no s’assa sentù polito, ence doi volontari de la sezion da Fodom de la Crousc Bláncia da Bolśán, che i à metù a dispojizion n auto. Sto ann la scomenciadiva l’é stada sostinguda dai contribuc de la Raiff eisen de la Val Badia, de la Anita del Hotel Olimpia e del Rifugio Fodom. A fe onour e compagnia ence nvalgune autorité: l’aministrazion de comun co l assessor Lorenzo Pellegrini, scior pleván, l marescial dei carabinieri de Rèba. Davò marëna à pensé nvalgugn jovegn sonadous de la Bánda da Fodom a soné su vèlch a sti noni con fl auc, clarinec e trombëte. “Co i temp che cor no l é saurì ciapé i scioldi per fè de tèl ativité – conta ncora Gloria. “Ma toca di che co se trata de Vila S. Ijep nlouta se ciapa tres tropa jent che dáida prò, de n viers o de chël auter. Na pert dei cosć i ven sostignus ence da la strutura con autofi nanziamenc o con donazion. Sto ann, per ejemple, proprio per chëst on metù a jì na loteria che la dáidarà a fi nanzié l’ativité per l ann che ven. L’estrazion la fajaron ai 12 de setembre al Taulac, nte na festa auna ai parenc de nuosc ospiti de la cèsa da paussé. Se podon fé dut chëst l é grazie a ne loaur de “equipe” de na mascia de jent. A

La S.Mëssa co nen auté scialdi particolar. Momenc de alegria alalergia

scomencé dal personal de Vila S. Ijep, che l resta “ a cèsa” per rencuré chi che no po’ vignì. “L é proprio velch de bel – disc don Dario – che vegne fat de tel scomenciadive. E nte dut chëst l é da amiré la gran colaborazion che se mët a jì ntra istituzion e volontari.” Ma ci penseli, ci proveli, co viveli sti berbesc e ste mëde de temp na tèl giornada ? L on damané a la Giannina Dariz. “Ah – la ne conta – a mi m’a sapù proprio ma proprio bel ence perciéche mi cassù, sun

Pordou, da tosata vignive su a sié co i miei. Onve n pré che confi náva col Osciario, l se clamëva “sa Joel”. E po n auter con chël de la Nila. Ilò se ie dijëva “Resconel”. Son juda su fi n che son stada bona. Ci bel che l eva.” Po nten colp i ricordi i se n va e la mente la tourna aldidancuoi e al tran tran de ogni di nte na cèsa da paussé. “Ncuoi se fèsc duta n’autra vita. Le giornade le no passa plu a no fè nia. Ma almánco ncuoi l’é passada e l é ste bel.” (ls)

Volontari e autorité. A marëna co l acompagnament mujical.

Page 17: 3413

17

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Fodom

Còl - Sabeda 24 de agost dut l paisc de Còl, dai plu jovegn ai plu vegli, l s’a de da fè per mëte a jì n apuntament de fi n isté per paejagn e sciori. Pro Loco e Union dei Ladign i a pensé mpruma e po nvié via, grazie al laour de volontari e associazion del paisc, n davòmesdì de cultura storia, teritorio, agricoltura, sou da nzacan ntel zenter storich per l’ocajion saré ai auti. Le associazion de volontariat come la Crousc Bláncia, i studafuoch e l aiut alpin i a metù n mostra massarie, materiai e video ulache se podëva vedei l gran laour de chisc volontari très njignei a daidé la jent che vif sa mont e che va da mont su. Arlevadous, ciaciadous, Regole e artejagn i a nveze mostré nte suoi stand coche i valorizeia e i ten su l ambient. L Istitut Ladin Cèsa de Jan l a nveze giourì le porte de sua senta

Ambient - Setemane de gran laour chëste de fi n agost per i iagri da Fodom che per nvalgugn dis i deventa “bacagn” per se fe ite l fen da porté fora per le scaliere ai animei per l inviern. Ma chësta l’é demè na pert de l’ativité de la Riserva. Davòvia l é n gran laour che dura dut l ann, ntra censimenc, mostre e ativité per mantignì l ambient.

Le mostre: l metro de la braura den iagher

Fenida la ciacia, d’inviern via, la Riserva la coia auna duc i corg dei animei copei, che po i vignarà valutei dai esperc. N laour lonch e difi zile. Ogni trofeo l mossa vignì mesuré e cialé ju drio parametri ben defi nìs per otignì n puntegio che po sarà chël che determineia le clascifi che nte le mostre. La Riserva de ciacia da Fodom l’a n database che peia via dal 1981, ulache l é stè archivié laìte duc chisc dac sui corgn. Fenide le valutazion, scomencia le mostre. Per i iagri da Fodom chële plu grane l é chële de Cencenighe, metusa a jì dal distret de ciacia del Agordin e chëla de Longaron. Per nvalgugn agn l é ste ence fat la mostra nta Fodom. Chëste manifestazion i é l metro de la braura de n iagher, ma ence n’ocajion, ence per chi che no n é del setor, per capì coche sta i animei salvaresc e coche se muda l ambient da mont.

I censimenc: tres deplù cierf

N’autra ativité che da gran laour ai iagri l é i censimenc, che dura cuaji duta isté. Se scomencia de auril via co l gial da mont “al balz” con chi del cierf, che i ven fac de not. Na outa a la setemana, siech persone con doi machine, i roda ju per la val nte luosc pianifi chei davántfora per conté i animei che i veiga. Sesaben che no n é poscibile avei l numer precijo dei animei che roda nte la val. Ma mpò l censiment l dáida a avei n’idea, na valutazion,

per mpermëte a la jent de ence da sëra via de vijité la carateristica cèsa del 1600, da ulache vigniva aministré le vegle miniere del Fursil. La caminada fora per l bel zenter storich del paisc la se feniva sul còl che duc cugnësc co la bela e carateristiga gliejia, ulache se podëva ciapé ncora storia, cultura e sou ladine co i stand de l’Union dei Ladign da Còl e de la Schützenkompanie Buchenstein “Catarina Lanz”. Amesaìte moste de fotografi e, pichi juosc, mujica e l pico marcé per i miscionari. Tropa la jent ruada adalerch per la pruma edizion de chësta festa, bele davòmesdì bonora, ence se l temp l manacëva, con gran sodisfazion dei organizadous che i disc n bel “Granmarzé” a duc chi a tout pert e daidé prò e i da bele l a apuntament e l sarevede a l ann che ven.

l plu de le oute mpò cotánt damprò a la realté, de la popolazion. I ultimi dac i descor de ben 400 cierf nte duta la val. Se trata de animel clamé “dominant competitor”, perciéche ulache l se nsenereia e l vif, l fèsc sciampé i autri animei, prum de duc l capriol che l é plu dëbel. Ntra lugio e agost ven fat i censimenc de ciamourc caprioi. Chisc ultimi, drio a le ultime statistiche, i é ndut 560. Cuaji compagn, 550, l numer dei ciamourc che i é tournei mprescia a ripopolé noste mont davòche i eva stei decimei da la rogna sarcoptica. L prum cajo l eva ste ciapé davánt 13 agn e la malora la s’ava mprescia slargé fora. Ma grazie a na bona “politica” de conteniment de la malora ( per troc agn la ciacia nta Fodom l’é stada sarada ) nte puoc agn la popolazion de chëst animel, simbol de le Èlpe, l’é tournada su de bogn numer. De setembre via se tourna a controlé le coade del gial da mont co i ciáns.

Fé fen, ma demé per l capriol

Ite per agost po se scomencia a fè fen. Ogni ann n ven fat ite dai 60 ai 110 cuintai. I iagri i sieia ju i prei su per Saviné, Forcele e sot Liné ju. L fen l ven po’ porté fora nte le 36 scaliere che ntourn su per le mont, ulache po’ prò demè i caprioi, che sedenò i restëssa senza ajache l cierf l mángia trop ma trop deplù. Demè

n cajo de gran neváste, come ntel cajo del 2009, cánche n’eva ste porté fora 70 cuintai, ven mené fen co l elicotero ai cierf. Le scaliere le ven mplenide ite per setembre, mpruma che vegne la nei e po controlade da la pruma nevësta fi n da Pasca dai soci de la Riserva. Le scaliere i é destrade fora, ncin su per dute le mont, dai 1500 ai 1900 metri a na moda che no se bine auna nten medemo luoch massa animei per cuestion de sanité. Ogni tánt ven ence porté fora l sèl per ciamourc, caprioi e cierf nte le saline.

La ciacia

E po rua setembre, l meis plu speté per l iagher, che l po tré fora l sclop, l rucsoch, i ciauzei peśòc e jì da mont su a se cherì l animel plu bel da copé. Ence sto ann la ciacia la scomenciarà l prum de setembre e la fi nirà l 30 de jené. Chëla la masćio del cierf la ven sarada da mez setembre a mez otobre, cánche i va amour. Chëla al ciamourc, che se po la fé demé acompagnei da nen espert la se siera nveze a mez dizembre. Ai giai e ai leor blánc se po’ i é tré demè doi meisc, dal 2 de otobre a la fi n de novembre. Per fenì, sto ann l’é stada arbassada del 30%, a gauija del burt inviern passé, la ciacia al masćio de capriol. (ls) (Se rengrazia l prescident de la Riserva de Ciacia da Fodom Leandro Grones per le infromazion)

Riserva de Ciacia: n ann de laour per la ciaciaL’ativité de l’associazion no la se ferma ai meisc che se po’ copé

Scout con pich de badil a comedé terioiSëdesc jovegn del “Clan Treviso1” i a daidé fora la Lia da Mont da Fodom nte nvalgugn intervenc su per Chël Vësco

Ambient - Sëdesc scout del “Clan Treviso 1” i a bu da laour per ben 5 dis su per Chël Vësco a comedé e signé fora nvalgugn terioi che da temp i eva scialdi arbandonei. Na gran mán per la Lia da Mont da Fodom che l’a coordiné i laour e che coscita l’a podù ntervegnì su n’autra bona fëta de terioi de la val davò l laour fat d’aisciuda via ntra La Plié e Anzisa e da Verda a Renac. I jovegn scout i é ruei sa na Rèba ai 11 de agost e bele n chël di i s’a fat na caminada da Pordou via per l Viel dal Pan, Chël Vësco e nfi n sun Padon, ulache i s’a mplanté le tende. La cëna i l’a ciapada scincada da la Gemma del Rifugio Padon. L dì davò i s’à trat fi n ju per Mont da Ornela ulache i a ndavò metù su le tende sun Pescoi, dinongia l rifugio del “Zucher”. Doi i terioi

che l é ste tout a mán: l numer 699 e l 698. L prum che va da Reba fi n sun Pizac, l é ste signé fora. Da Bèita da Vèrda n su nveze l é ste laoré con decespugliator per taié fora ram che ntrighëva. Ence l secondo, che peia via damprò la funivia e l rua fi n sun Pescoi, l é ste signé fora e po l é ste fat ju i busc per i pèi de le nuove tabele. Trop l’e ste laoré de pich e badil ulache se outa a mán ciámpa del vièrs de Pizac, nfi n ai scialins de sass fac dai saudèi ntánt la Pruma Vièra. Co l’ocajion l é ste tout ndavò a mán n auter teriol arbandoné da agn: chël che da teriol geologich sot a Sourarass l taia su nfi n nte la buja ulache nzacan l eva l lièch, damprò a la stazion mesana del Dmc. Chëst l é n bel teriòl, che l condusc su per na riva scialdi ërta,

ulache nten pèr de toc l é da cialé polito ulache se mët i piesc. Ruei sunsom al toch ërt paia la speisa fè autri doi varesc e ji fòra per la crësta ntamez a sasc, vegli ciuc, cirum e ciof de sita a se giaude la bela veduda sul Boè, Rèba, Jou de Chièrz e Sas dla Crusc. Mpruma de se n tourné a cèsa, sabeda 17 de agost, per i rengrazié de dut l laour fat, la Lia da Mont da Fodom la i a scinché la marëna al Hotel Olimpia e a na maieta de l’associazion. “N Diovelpaie” disc l prescident de la Lia Diego Grones, “l va a duc chi che da na mán a mantigni i teriòi, nten comun come Fodom che a plù de 140 km de teriòi. Se sa che scioldi publizi nou n’é troc; ma na bona che l é l volontariat che fesc la maiou pert del laour”. (ls) I scout de Trevijo che a comedé fora i terio su per Chël Vësco.

Còl n festa ntra cultura e sou ladine L zenter storich l é ste saré per lascé lerch ai stand de associazion e artejagn

Tropa la jent ruada adalerch ntel zenter de Còl.

Sou e speise ladineL fen, dai 60 ai 110 cuintai al ann, l ven nmucé mpruma de ester portè fora per le scaliere.

Page 18: 3413

18

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Pablo PalfraderRedaziun: Ćiasa dl Istitut Ladin - 39030 San Martin de Tor

Tel: 0474/524042 - Fax y ISDN: 0474/523005 - e-mail: [email protected] Badia

Musiga - Cô pon pa trà paraleles danter trames y fi göres de operes de Giuseppe Verdi y cunties y mić dles vals ladines? Susy Rottonara y Roland Verra à porvè chësc isté, cun n resultat che à plajü.

Bele le scenar dl spetacul “Tl Ćiastel dles Liëndes” é da liënda y storia, le Ćiastel Colz a La Ila. Ai 11 d’agost 2013 él rové adöm cotan de jënt por i ascutè pro a Susy Rottonara, Ulrich Willeit (tlavier) y Roland Verra (moderadù). Söl program na omaja al componist Giuseppe Verdi tl aniversar di 200 agn dala nasciüda.

Susy Rottonara, musizista y sopranista da La Ila, à ćiantè deplü aries conesciüdes dles operes La Traviata, Un ballo in maschera y Falstaff , cun acompagnamënt al tlavier de Ulrich Willeit. Le mirit por chësc domisdé cultural é en gran pert dla proprietara dl Ćiastel Waltraud Wieser Pizzinini, che à daurì les portes dl frabicat medieval y i à insciö dè le bëgnodü ala manifestaziun y ala jënt.

Tl pröm àn podü se tignì sö tla curt dl Ćiastel, olache an à ciafè le bëgnodü da pert dl diretur dl’Assoziaziun Turistica de Badia Roberto Huber y le pröm salüt solistich de Susy Rottonara, comparida desco na dërta prinzëssa cun söa eleganza y so bel vistimënt sön n pice sorà. Atocà ê i vistimënć dles sorvidëssses y di sorvidus dla

Aries de Verdi tles aries badiotesSusy Rottonara, Ulrich Willeit y Roland Verra y i à fat onur al gran componist talian Giuseppe Verdi, por sü 200 agn dala nasciüda

manifestaziun, cun laprò n atribut tradizional dl teater tla Talia y dl “Ballo in maschera”, la maschera. Dedô à i ghesć ciafè lerch te ćiastel, olache le terzet cun Susy, Ulrich y Roland à portè dant n repertore studié ite bun y inće strotoré a na moda informativa y interessanta por le publich local y i ghesć en vacanza te nostes vals. Les aries che Susy Rottonara (usc) y Ulrich Willeit (tlavier) à portè dant é gnüdes tutes fora dles operes “La Traviata”, “Un ballo in maschera” y Falstaff; paraleles a deplü carateristiches y

Susy Rottonara à ćiantè deplü aries conesciüdes. (foto: Freddy Planinschek)

I trëi interpreć dl domisdé cultural te Ćiastel, dlungia a n sorvidù “en maschera”: Ulrich Willeit, Roland Verra y Susy Rottonara. (foto: Freddy Planinschek)

particolaritês (inće mistiches y misterioses) dl libretto dles operes à Roland Verra inće ciafè tles liëndes y cunties ladines. Roland Verra à plajü por söes spligaziuns y descriziuns cuntades a na moda lesiera y dër prezisa, y tles aries dl Ćiastel do chësc program él romagnü na saù da tëmps passà te palac nobli y rić, danter amurs intravaià y cörs de eroi y eroines che sangonëia intrês ćiamò te nosc recort por mirit dles cunties y liëndes che à smorjelé sö y inće dramatisé i fać storics. (ir)

Inće val’ jones y ëres dla valada à podü trà ite por n momënt “aries nobles”. (foto: ir)

Page 19: 3413

19

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Musiga/1 - Te püć dis mët man les scores, y cun les scores metarà tosc man inće les leziuns de scora de musiga. Bele l’ann passè à i scolars ciafè la cherta por se scrì ite ai cursc, y cun chë cherta mët man n problem che vëgn vigni ann indô, y che se lascia iniann sintì ćiamò deplü: chël che tröc mituns ne ciafarà nia n post por imparè n stromënt. I agn passà, ćina che la Scora de Musiga tles valades ladines ê a pert, gnôl tut sö i scolars dala terza elementara insö. Por iniann, che an é sot le medemo tët cun i todësc, él gnü unifi ché o adatè les regoles d’iscriziun, y lascè pro inće mitans y mituns dala secunda tlassa insö. Ći che foss da odëi de bun edl, sce al foss pö ma i posć. Arbassè l’eté de iscriziun ne fej nia ater co alzè fora ćiamò deplü le gran problem dla ćiarestia de ores.

Bëgn 550 é les domandes de iscriziun rovades ite te secretariat dla Scora de Musiga Val Badia. De chisc - nes vëgnel dit - él 372 mituns che à bele ciafè le post. Mo le gran problem é che bëgn almanco 160 é sön la lista de speta - che ô dì al momënt defora da üsc. ”Al podess ester che al salta ćiamò fora al ultim momënt n post por valgügn”, dij le diretur dla Scora de Musiga Raimund Pitscheider. Mo la domanda che nasc é: pòn pa se pormëte da lascè sön tru passa le 32% - o dit atramënter - n terzo dles porsones scrites ite?

Chi che ô mëte man la paia

Raimund Pitscheider é tla

posiziun püch plajora da messëi ti splighé ales families che süa möta o so möt ne rovarà indô nia ite por imparè n stromënt. Chisc podarà - sce ai ô - jì a fà pert di grups de ćiantè, mo nia sonè n stromënt, dij le diretur.

Defora da üsc romagn suradöt chi che ô mëte man, che po s’aratè fortunà sce ai vëgn pro bele do le 2. ann che ai fej domanda. Pitscheider spliga le ciodì: ”Nos ùn mituns che va 10 agn alalungia ai cursc de musiga, ćina che ai röia ala matura, y chi à vigni ann n post garantì. Sce le möt ciafa n iade n post, spo mësson ti àl garantì. Y chisc é posć che manćia spo por i pici.”

Gherdëna laora cun la scora y à plü ores

Les rajuns che al é ma intan de posć é inće tosc dites: la Scora de Musiga Val Badia patësc da agn la gran ćiarestia de ores. Le contingënt da incö - 203 ores al’edema - ne basta dî nia por respogne ala gran domanda da pert dles families. Cun chësta cuantité - dij na statistica interna - à la Val Badia en relaziun 1 ora vigni 52,7 abitanć. Sce an fej n confrunt cun d’atri raiuns, spo dàl suradöt al edl la gran desfarënzia respet a Gherdëna, metüda cotan miù, cun n contingënt de 277 ores al’edema, tanco 1 ora vigni 37,3 abitanć. Mo chilò messunse fà na prezisaziun, che le diretur de Gherdëna Vinzenz Senoner nes spliga. Les ores ofi ziales dla Scora de Musiga de Gherdëna é indöt 199. Les atres 78 vëgn arjuntes tres na

acordanza cun l’Intendënza Ladina, olache al gareta 54 ores al’edema de musiga tla scora mesana da Urtijëi (tlassa cun ejam de amisciun y valutaziun), y ćiamò n iade 24 ores facoltatives dl Lizeum d’Ert da Urtijëi. Senoner injunta: ”Chëstes ores n’é nia nostes, y podess en teoria nes gnì tutes te vigni momënt”. Gherdëna baudia inće de püćes ores. Iniann él stè chës 700 iscriziuns, y al sarà chi 120 che ne ciafa nia lerch, dij Senoner.

Ćiodì pa na te’ desfarënzia de ores? Raimund Pitscheider n’ô nia polemisé cun Gherdëna, alzan fora che al é na buniscima colaboraziun impara: ”Al é dër n bun momënt y i tignun dër adöm, mo i messun tla fi nada inće mëte i numeri sön mësa.” Al spliga la desfarënzia cun la colaboraziun che Gherdëna à

cun la scora publica, mo inće che i gherdënes é stà bugn da tignì adöm deplü. Sce an l’ôj, pon insciö inće dì che la Val Badia n’à nia tignì adöm? Raimund respogn: ”I agn 1988/89 foss nosta scora de musiga feter tomada sot a Bornech; al gnô dit che i nüsc mituns podô bëgn jì lafora ai cursc. Al é spo stè suradöt Lois Ellecosta che s’à dër porvè, y insciö unse metü man da trà sö indô la scora tla Val Badia. Mo fà tignì adöm la Val Badia n’é nia stè saurì. Gherdëna à cun trëi paîsc albü plü saurì da organisé y zentralisé. Nos por trà sö la scora de musiga unse impröma messü dezentralisé y i ùn organisé cursc te 8 posć.” Sce an â tla Val Badia tl pröm incër 100 scolars, n’él śëgn cater iadi tanć, y an é śëgn rovà a n termo.

Tosc na incuntada

De setëmber saràl na incuntada cun l’assessur Florian Mussner y l’Intendënt ladin Roland Verra, olache al dess gnì tratè inće la problematica dles ores. Raimund Pitscheider metarà sön mësa i numeri avisa. Sce an ô podëi ti garantì a deplü mituns la poscibilité da imparè n stromënt, mëssel rové alerch plü ores, por ne messëi nia mëte man da stlü fora jënt. Pitscheider dij insciö: ”Iö sun por che tröc pois fà musiga, nia che an mësses selezionè i candidać o trà sö ma na elite.” Arjunje tan de ores che düć pois tó pert ai cursc sarà bëgn utopich, mo le pröm vare podess ester chël da conzede les poscibilitês y les ores da avalié cun i vijins de Gherdëna. (pablo)

Musiga/2 - Les leziuns de musiga metarà man ofi zialmënter ai 12 de setëmber. La gran novité é che tröc cursc gnarà tignis tla sënta nöia d’Al Plan de Mareo, do che le Comun de Mareo à lascè dorterè la Scora Vedla. Raimund

Pitscheider à ligrëza cun la strotöra nöia: ”Ciafè chësta scora é stada na grandiscima fortüna. I oress rengrazié porchël i ombolć Fortunato Ferdigg y Albert Palfrader, y sambëgn inće le vizediretur dla Scora de Musiga

Renzo Huber, che ti é stè do tröp. Chësta ćiasa é gnüda dortorada sö cun tröpes fadies. Al é locai adeguà ales esigënzes che an à da insigné: acustica, löm, locai por mëte jö i stromënć. Al sarà na ćiasa che se implësc de vita.”

La strotöra nöia contëgn 7 aules por l’insegnamënt. Raimund garantësc che: ”la scora de musiga gnarà dër adorada scialdi döta l’edema.” N fat che podess cherié problems é por le diretur l’orar dles scores, che se röia tla bassa valada pormò dales 14.10. Porchël saràl cursc de musiga dales 14.30 inant, cun l’ultima ora inće pormò dales 19.30. La ligrëza dla daurida dla sënta d’Al Plan vëgn plü turghera ti comuns vijins, olache i mituns messarà śëgn se spostè por i cursc. Raimund nes dij che a San Martin romagnaràl ćiamò döt le ćiantè dla elementara, le cor dla scora mesana, la teoria por la medaia de brom y n valgügn di pici che sona fabló. Por i atri stromënć messarà chi dl comun da San Martin jì a Al Plan. Geniturs s’à inće lascè sö che sü mëndri mëss jì fora Al Plan, y le diretur é a conescënza de chësc.

Scora de Musiga: almanco 160 defora da üscN terzo dles mitans y mituns che s’à scrit ite ala Scora de Musiga Val Badia por imparè n stromënt, ne gnarà nia pro. Por alisiré le problem oréssel ester plü ores de insegnamënt. Tosc saràl na incuntada cun i responsabli, olache le diretur Raimund Pitscheider ô mëte les zifres sön mësa

La sënta d’Al Plan deuraCun l’ann de scora nü, jarà za. 200 mitans y mituns al’edema a fà i cursc de musiga tla sënta nöia d’Al Plan de Mareo. Scemia che la strotöra é garatada, ne n’é nia düć entusiasć

”Por che al gniss fat la scora de musiga nöia, êl na condiziun che al foss inće le numer de scolars aladô. Inlaôta é le Comun da San Martin (ombolt Dejaco) stè a öna.” Nia tler n’él ćiamò ći che al sarà cun chi da La Val: ”Chi à la poscibilité da jì jöpert o söpert”, dij Pitscheider. Al sarà insciö cursc ma plü a Al Plan y La Ila, y chi pêr a San Martin. D’atres critiches va en general dlvers dla öga de Al Plan sciöche post: danter l’ater vëgnel lamentè che la sënta é a desman por la bassa valada, che ara ess messü garatè te n post plü zentral y che tl zënter d’Al Plan ne n’él - cis de sajun - nia la lerch da lascè jö i auti por condü alerch i mituns.

Discusciuns che an ess messü fà denant - scemai - y che messarà se destodé ia, é pö la strotöra bele en pé. Por le diretur é la sënta nöia na alisiraziun, ên pö intres ma metüs jö tles tlasses de scora. Al Plan é na bela soluziun: ”Por me nen jôra che al garatass na scora de musiga, spo olà m’êl plü anfat”, dij Pitscheider. La bassa valada é śëgn apost insciö. Y an spera che les critiches i lasces lerch ala ligrëza por na strotöra garatada. La soluziun manćia śëgn ćiamò por l’alta valada, olache na dezijiun é ćina ćiamò jüda sot tl consëi de comun de Badia, ajache an n’ê nia stà bugn da se gnì sön le post dla sënta: Badia o La Ila. (pablo)

La sënta nöia dla Scora de Musiga Val Badia a Al Plan.

Le diretur dla Scora de Musiga Val Badia Raimund Pitscheider. Dlungia: da n conzert de contlujiun dla Scora de Musiga Val Badia.

Page 20: 3413

20

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

La Ila - “Feragost” é na festivité che va zoruch ai tëmps di romans. Leteralmënter ôl dì feriae Augusti, les vacanzes de August, imperadù che l’â metüda sö. Ai 15 de agost ne vëgnel indere nia ma festejé “Feragost”, mo chilò da nos suradöt Santa Maria dal Ciüf, santa proteturia dla cöra y dla comunité da La Ila. A onur de Santa Maria vëgnel tignì dagnora da doman na santa mëssa, al vëgn benedì i

ciüfs dan altè y an va en prozesciun incër dlijia ia. Sciöche da tradiziun vëgnel spo metü da jì na festa tl zënter dl paîsc, n dé de aorela cörta, cun griliada y musiga, che se desfi ra ćina da sëra tert.

Mostrè sö i laûrs da n iade

Le momënt plü aspetè dla festa da La Ila é dessigü chël dla defi lada.

I mistiers da zacan defi lëia a La IlaDefi lada tradizionala a La Ila en Santa Maria dal Ciüf. Tema da en chësc ann: i laûrs da inlaôta

… y i peć fej pan. Sön i ćiars, vëgnel forlè… … les sartorësses cuj…

Por tröc agn alalungia éra gnüda inviada ia da Loise Rottonara y Paula Crazzolara, mo da trëi agn incà él la jona Jessica Dapoz che à tut tles mans la organisaziun. Por la defi lada da en chësc ann s’à Jessica ponsè de mëte en mostra i mistiers da zacan. Sön i ćiars él gnü portè dant sciöche al gnô laurè inlaôta. Insciö ân podü ti ćiarè pro ales sartorësses che cujî y ai feurs che batô sön l’ancügn. Sön

d’atri ćiars êl i peć che fajô le pan, i paurs che somenâ la blâ, che sapâ y che restelâ y i taialëgna che sfenô lëgna cun le manarin.

N ater mistier che é gnü mostrè tla defi lada é chël di maestri dai schi, n laûr nasciü canche le turism da d’invern é rové te nostes valades y che s’à intres plü deslarié fora. Vistis sö cun guanć da n iade y se portan do de te vedli schi à defi lé

I feurs. (fotos: Freddy Planinschek) N valgügn maestri s’à lascè trà dal lift. Ala defi lada à tut pert inće i ”Kirschtamando” da San Scimun.

na schira de maestri. Fajon n pü damat s’à n valgügn lascè trà da n lift fat sö sön n ćiar, strefl an cun i schi sön l’asfalt por döta la defi lada.

Musiga y aorela cörta ćina da sëra

Inanter ite à spo defi lé costüms tradizionai y diendli plü moderns, musighes y grups de bal. Al é rové adalerch les musighes vijines da Covara-Calfosch y da La Val, che à tignì n conzert domisdé y i platleri dla Uniun Bal Popular che à fat n pice spetacul. Ala defi lada à inće tut pert i ”Kirschtamando” da San Scimun.

Tres indô, tratan la sfi lada, arverjôi le ”Kirschtamichl”, portan dant na tradiziun che n’é nia propi tipica dles valades ladines, mo dantadöt dla val de Puster. La defi lada é gnüda stlüta jö dala Müjiga da La Ila y la festa é spo jüda inant por döt le domisdé y por döta la sëra sön le prè tl zënter dl paîsc, cun jüć y devertimënt, cun musiga y cun les ćianties portades dant dal grup ”Die Verspielten”. (kp)

Ladinité - La Chesa Planta a Samedan à invié le “ladin ethnical project” cun le scritur y ćiantautur marou Iaco Rigo da presentè döes serades ladin-dolomitiches i dis 22 y 23 d’agost 2013. L’interès por le contegnü dl spetacul é stè cotan gran, tan, che la “Chesa Planta” oress inće tl dagnì mëte da jì

regolarmënter barać danter grups grijuns y ladins dles Dolomites.

Le program é stè metü adöm da tröpa informaziun söla storia, cultura y les tradiziuns ladines, y inće dales spligaziuns y introduziuns ales ćianties ladines nöies (dla CD “la scogna” y

“pulsaziuns”) y n valgönes ćianties popolares sciöche “Salüć dal frostì”, “La ćiantia di crafuns” y “Bel lingaz dla oma cara”. Cun Iaco Rigo él stè da aldì sön paiun Ludwig Rindler, Angelika Willeit, Alfons Facchini y Angela Palfrader. I cin’ maroi à portè dant la musiga y les ćianties zënza amplifi caziun, a na moda naturala y spontana. Lerch à albü inće la mitologia de Fanes y l’usanza da jì a crafuns - chësta ultima portada dant cun saù tradizionala y inće i crafuns tla man... Na pert é inće stada plü teatrala, cun portè dant - inće ma cun rezitaziun - la storia de “Jan de Flès” y “Franzislâo”.

Püć dis dan l’apuntamënt ladin tla Engiadina Alta é Robert Grossmann instës (al sona stromënć da corda antics), tl duo cun la fl autista Nadia Prousch, stè por döes serades tla Val Badia: en colaboraziun cun Badiamusica. Ël spera da podëi tignì inant n

Na bela esperiënza ti GrijunsLa “Chesa Planta” de Samedan (Engiadina Alta) cun so dirigënt nü Robert Grossmann oress inće tl dagnì avëi barać culturai cun i ladins dles Dolomites

program metü en pé deboriada danter i ladins dla Val Badia y i grijuns dl’Engiadina. Deache, desche ël dij, é les vijinanzes culturales y linguistiches tröpes,

Le “ladin ethnical project” tla Chesa Planta a Samedan. Da man ciampa: Alfons, Angela, Ludwig, Angelika y Iaco. (foto: Rolf Canal/Die Südostschweiz)La “ćianćia dai crafuns”.

y inće interessantes, y trami i popui retoromans dles Alpes y nia tan dainciarà ess debujëgn da se conësce damì. Y, da imparè val’ un dal ater, foss n ütl por düć. (ir)

Page 21: 3413

21

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Bornech - Da mëisc vëgnel debatü te Südtirol sön le degret legislatif (DL) nr. 155/2012, dè fora l’ann passè dal govern de Mario Monti, cun chël che al dess gnì stlüt dötes les sëntes destacades di tribunai dla Talia, insciö inće chëres de Südtirol: Bornech, Porsenù, Maran y Solaneres. Le decret jarà en forza ofi zialmënter ai 13 de setëmber de chësc ann. Chësc ô dì che da chël dé inant dess düć i sorvisc di tribunai de Südtirol gnì conzentrà te n post su, a Balsan. Mo te Südtirol se pàron: nia ma sön le frunt politich, mo inće da pert di avocać instësc.

En atuaziun dl decret legislatif statal, â le presidënt dl Tribunal da Balsan Heinrich Zanon tut iniann d’aurì n provedimënt che prevëiga döes cuestiuns. Pröm: le Tribunal da Bornech foss gnü stlüt defi nitivamënter ai 13 de setëmber; Secundo: bele dai 22 de messè inant ess messü döta l’ativité gnì desfi rada a Balsan. Cun chësta antizipaziun ne n’ê na ligna de avocać nia a öna, y à presentè n recurs dan le TAR - Tribunal Aministratif Regional. Le recurs é gnü scrit da n grup de cater avocać, sostegnì te chësta gauja da na ligna de colegs de Puster y dla Val Badia. Pro i redadus alda inće l’avocat Daniel Ellecosta d’Al Plan, cun chël che i se l’ùn cuntada sön le dagnì dl Tribunal da Bornech.

Ći argomënć à pa i avocać?

Tl recurs cunta sö i avocać na ligna de argomënć che iustifi chëia da tignì en pé la sënta destacada da Bornech. Ai ô ester bugn da desmostrè che le decret statal contëgn elemënć incostituzionai. Daniel Ellecosta spliga: ”Le DL 155/2012 é basè sön n decret delega dl 2011. Te chësc él scrit che al ne po nia gnì straihé dötes les sëntes destacades, mo che le numer mëss gnì smendrì aladô de cer’ criters avisa. Inće la Ćiamena y le Senat ti à anunzié al govern che al messâ gnì tignì ite criters determinà. Le DL indere prevëiga da straihé dötes les sëntes, zënza tignì cunt de degun criter.”

Danter i criters che Ellecosta anunzia alda p.ej. che al mëss gnì

tignì cunt di comuns ti raiuns da munt (döt Puster y la Val Badia alda laprò), sciöche inće dla destanza danter la sënta zentrala y chëra destacada di tribunai, dla situaziun dles strades y dles condiziuns dl tëmp. Interessanta é a chësc punt inće na inrescida fata dal Tribunal de Porretta Terme (BO), olache al é gnü valuté ći tribunai che respogn a düć i criters odüs dant dal Stato. ”Tla Talia él ma 4 tribunai che respogn a düć i criters. Un de chisc é propi chël da Bornech”, dij Ellecosta.

N ater argomënt che i avocać porta dant tl recurs é la particolarité linguistica de nosta provinzia. Nüsc zitadins à le dërt da avëi n prozes inće por todësch, porchël unse inće na sënta destacada dl Tribunal Superiur a Balsan. ”Tla lege él scrit che vigni raiun de n Tribunal Superiur à le dërt da avëi trëi tribunai. Do nosta minunga fóssel Balsan, Maran y Bornech”.

Intratan ma na sospenjiun

Canche i avocać à deponü le recurs, s’ài inće damanè che le presidënt dl TAR sospeness atira y fina ala pröma udiënza i provedimënć tuć dal Tribunal da Balsan. Chësc é gnü conzedü ćina al’udiënza di 20 d’agost. Intratan é Zanon jü en pensiun y al é gnü süa sostituta temporana Elisabeth Roilo

(”presidente facente funzioni”). Ai 20 d’agost él stè la udiënza dan le TAR, olache la sospenjiun é gnüda arlungiada ćiamò n iade ćina ai 13 de setëmber. Chësc ô dì che ćina en chël dé jarà döt inant sciöche tres tl Tribunal a Bornech. Na pröma dezijiun sön le recurs tomarà indere pormò tla udiënza publica che le TAR à fi ssé por i 19 de forà 2014. Ellecosta dij insciö: ”Al é bel che i ùn davagné sön chësc punt, mo al ne porta nia na soluziun ala cuestiun.” Avisa insciö, deache la domanda é ći che al nen sarà do i 13 de setëmber.

Ći saràl pa ćina ala trataziun dl recurs?

”Chësta é la gran cuestiun”, dij Ellecosta, ”Al vëgn inće sciacarè a Roma - a livel politich - por salvè les sëntes da Maran y Bornech, por arjunje da tignì almanco n ofi ze de periferia. Chësc oress dì che al romagness na strotöra te chëstes döes citês cun almanco val’ sorvisc por la jënt.” Chësc é indere ćiamò döt tl’aria.

Desche le recurs jarà fora, odaràn do i 19 de forà dl ater ann: ”Ilò nen jaràra dla cuestiun de ilegitimité costituzionala”, spliga Ellecosta. Sce le TAR ess da partì la minunga di avocać, passarà döt inant ala Curt Costituzionala, che messarà spo se pronunzié sce le DL statal va davëi cuntra la costituziun, ći che é por Ellecosta bindebò rî. ”Śëgn sunse tl tlima dl sparagné y dl zentralisé. I tëmps che an baiâ de federalism y de portè l’aministraziun plü dlungia al zitadin é passà. Les cuestiuns de incostituzionalité che nos portun dant ne n’é nia da sotvaluté, mo ares é dötes particolares ma por Südtirol, y chësc po inće ester n prigo.” Ćiodi pa? ”A Roma él bele la idea che i südtiroleji ciafass indô n iade na ezeziun, sciöche susc te döta la Talia. Y avëi intres na posiziun de privilegh é n pü’ rî da mazè tres la Curt Costituzionala”, dij Ellecosta.

N cost trasferì sön la jënt

Le govern talian ô smendrì les sëntes di tribunai suradöt por sparagné scioldi, mo inće cun le fi n da pité n sorvisc plü efi ziënt. En cunt di cosć vëiga Ellecosta plü co

Ći dagnì por le Tribunal da Bornech?Le govern Monti à l’ann passè dè fora n decret legislatif che prevëiga da stlü dötes les sëntes destacades di tribunai dla Talia, inće les cater sëntes da Bornech, Porsenù, Maran y Solaneres. Por salvè Bornech él gnü fat n recurs, scrit inće da n avocat ladin

ater n trasferimënt de spëises dal’aministraziun publica al zitadin: ”Sce de un n vers él le Stat che se sparagna val’ deache döt vëgn zentralisé, él dl ater vers le zitadin che la paia lassura cun i cosć implü, te forma de ores de laûr pordüdes, scioldi dl iade a Balsan, da parchè y d’ater.”

Y al é inće convinziun che sön l’efi ziënza ne davagnaràn nia. Tl Tribunal da Bornech él gnü tratè ti ultims 5 agn en media 1.880 prozedimënć al ann, bele ma l’ann passè passa 2.200. Ellecosta: ”Tla Talia él sigü strotöres che ne laora nia bun y cun efi ziënza, mo Bornech desmostra cun chësc numer alt de prozedimënć süa buna efi ziënza. Inće por ći che reverda la planta organica, éson a Bornech cotan sot le numer de personal che foss preodü. Da me infora él n tribunal che funzionëia bun, y i ne crëii nia che ara funzionëies miù sce döt röia a Balsan.”

Nia ma prozesc

Le plü la paiarà i zitadins, che messarà jì plü lunc por cuestiuns che vëgn tratades te tribunal. Y chilò ne nen vara nia ma de prozesc. Al é na ligna de sorvisc d’öga por la jënt, che an po ćina ćiamò destrighé a Bornech, y por chi che la jënt messarà tl dagnì jì a Balsan, sce la sënta destacada vëgn stlüta. Ellecosta nen cunta sö n valgügn: ”I podun mëte man dal atestat de

L’avocat Daniel Ellecosta, che à scrit para le recurs.

La sënta destacada dl Tribunal da Bornech.

apartenënza de lingaz, che an po ćina śëgn apostè y jì a se do a Bornech. N’atra cossa é inće i aministradus de sostëgn o tutors de porsones. Chisc po aministré le patrimone dla porsona, mo sce al é de majeri investimënć da fà - p.ej. cumprè na mascînn da lavè o d’atri ać straordinars - mëssai deposité na istanza te Tribunal, cun domanda da podëi fà chësc investimënt, y aspetè le decret cun l’aproaziun. D’atri sorvisc é spo inće dötes les pratiches de arpejun danter i privać, o les istanzes tavolares che reverda les cuestiuns imobiliares. Por dötes chëstes cuestiuns messaràn jì a Balsan, sce la sënta da Bornech vëgn stlüta. Na porsona jona s’la cava ćiamò, mo por porsones plü vedles él plü rî da rové ite Balsan, tó i trasporć publics y s’armöie te cité.”

N gran pëis ti tocarà spo inće ai testemoni pro i prozesc. Aladô de na statistica fata da n dependënt dl Tribunal da Bornech - sa Ellecosta - se tràtera de 900 porsones al ann tl ambit zivil, y ćiamò n iade tantes pro i porzesc penai.

An odarà sce nüsc politics é bugn ćiamò n iade da se sciacarè fora a Roma na ezeziun, o almanco na ezeziun parziala por la realté de Südtirol. Y an odarà sce le TAR i darà de forà 2014 rajun ai avocać recorënć. De öna na cossa é Ellecosta sigü: ”Al sarà dër rî da mantignì le Tribunal da Bornech sciöche i l’ùn śëgn ” (pablo)

Corvara - Le sport dla roda à arjunt ti ultims agn tres plü popolarité. Al é n trend che crësc da ann a ann y i ziclisć é gnüs n target turistich che se mirita süa atenziun. Sambëgn à i ziclisć inće descurì la sugestiun de sëmenes y trus dl’Alta Badia, y s’la pedalëia ion fora por nostes contrades; nia dainré sön sëmenes olache ai röia a contat cun chi che va a pé. Ziclisć y escurscionisć: le raport n’é nia dagnora le miù, y val’ iade se vëgnon a splunder. Chi che va a pé dij che les rodes va massa debota

y zënza respet, chi dles rodes dij alüsc che i escurscionisć stà te tru.

Bëgn, le Comun de Corvara y l’Assoziaziun Turistica Corvara/Calfosch à śëgn orü reagì ala situaziun a bunes, y à da püch metü en pé la campagna de sensibilisaziun ”Be respectful”, che oress dì por ladin ”Ais respet!”.

Cun chësta campagna ô Comun y AT invié intrames les perts da se portè plü respet. Tratan l’isté 2013 à le CAI Val Badia metü sö tofl es sön ur’ di trus plü ”trafi cà” dales rodes. Les tofl es inviëia a n valgönes

atenziuns por alisiré la convivënza. Un di consëis a chi dles rodes é chël da s’avijiné plan a chi che va a pé, y sonè adora assà por che i escurscionisć s’un intënes por tëmp. ”La maiù pert di feedback negatifs - stàl scrit sön les tofl es - vëgn dala preocupaziun da gnì tuć ala impreodüda da ziclisć che s’avijinëia zënza preavis.” N ater consëi é chël da rovëne la roda cun precauziun, sciöche inće da ne pedalè nia te massa de gran grups, sön sëmenes che ziclisć y escurscionisć mëss se partì. (pablo)

”Ais respet!”Comun y Assoziaziun Turistica da Corvara à invié ia na campagna che inviëia al respet danter ziclisć y chi che va a pé

Tru cun la tofl a dla campagna ”Be respectful!” (Foto: Freddy Planinschek)

Page 22: 3413

22

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Mostres - Dan püch plü co n mëis à l’artist Lois Irsara de Jan de Badia complì sü 90 agn. So pere ess pordërt orü che le jonin Lois imparass le mistier da bocà, mo nou - le tru dê ester n ater - al dê ester chël dl’ert. Insciö él jü a studié tla scora de pitöra ”Colombo” a Milan; l’ert l’acompagnëia ćiamò incö sön le tru de süa vita. Tres l’ert i dàl espresciun a sü sentimënć y sües impresciuns plü sotes. Lois Irsara é sigü l’artist plü popolar de nosta valada. Sü dessëgns, sües pitöres ciafon incö te n gröm de ćiases dla valada. De sües operes ćiara inće jö dales falzades de frabiches publiches, o é gnüdes stampades por chertes da Nadè o recordanzes.

Ala domanda de tan de operes che al à realisé, ne sa l’artist nia da respogne. Al n'é di cënć sce nia di milesc. Süa ativité é na vita alalungia stada spëssa y rica. Ćiamò aldédaincö fl orësc inant süa capazité artistica y creativa.

Por coronè i 90 agn êl atochè da i dediché a Lois Irsara na mostra personala. Chësta é gnüda daurida en vëndres dan otedé tl salf dl Istitut Ladin a San Martin de Tor. Al é la cuarta mostra da d’isté y porta le titul ”Na vita por l’ert”. Da odëi ciafon na seleziun de passa 100 operes de Irsara, cun portrês, motifs de contrades, natöres mortes, ciüfs, details dla natöra.

Tl salüt à le presidënt dl Istitut Albert Videsott presentè Lois

Irsara sciöche n artist aprijé por süa ert, mo inće por so ester. La laudatio é spo gnüda tignida da Angel Miribung da La Val, n gran compagn de Lois Irsara, che à baié de ”n onur da avëi podü le conësce y da podëi ester so compagn”. Miribung à portè dant n valgügn fostüs de vita dl artist, cuntan de chës esperiënzes che l’à atochè deplü. ”N avenimënt che à determiné süa manira de ponsè, depënje y ester, é stè che al à conesciü le movimënt di focolarins, n avenimënt important che l’à daidé crësce te süa personalité y spiritualité”, à dit Miribung. Lois Irsara mantignî n contat sterch cun la fondadëssa dl movimënt Chiara Lubich, a chëra che al ti menâ jö intres indô de sües operes, y che al à inće podü jì a ciafè de porsona. ”Por Lois él stè n momënt divin de süa vita”.

Operes da gran spiritualité

Chësc liam al movimënt, mo suradöt la fede te Chël Bel Dî, se spidlëia inće tla ert de Lois Irsara.

”Sü chedri trasmët na spiritualité sota. Ai é espresciun de n Dî che é indlunch y te vigni porsona cossa y aziun - à dit Miribung - Sü portrês y les porsones che al rapresentëia é espressives y carateriëia la personalité y l’ester de sü modei tl plü sot, valorisan les belëzes y carateristiches de vigni porsona”.

”Maester de vita por nos düć!”

Miribung à defi nì l’artist sciöche n maester de vita por nos düć. Na porsona scëmpla che à dagnora porvè da odëi le bel te ći che é incër nos ia, y che à albü sciöche valur dër alt la pêsc. L’artist Lois Irsara ne n’à nia depënt ma por se instës. La ligrëza por la pitöra orôl trasmëte inant, y chësc àl fat pitan por dejenns alalungia cursc de pitöra tla Val Badia y inće a Bornech. Dagnora debann, deache al n’orô nia se sintì lié a n dovëi, mo orô ester lëde te süa creativité. Tres i cursc àl podü entusiasmè cënć de porsones por la pitöra y la ert.

Ert de scemplité y spiritualitéT’Istitut Ladin a San Martin pon odëi chisc dis na mostra personala dl artist Lois Irsara de Jan, che documentëia - sciöche le titul dij - ”Na vita por l’ert”. Pro la vernissaja él inće gnü presentè le liber ”Advënt - Nadè - Cripeles”, cun incër 180 operes nadalines dl artist de Badia

Pro la daurida ê Lois ilò, segnè inće da na vita che ne i à nia sparagné fi stidi y difi coltês de sanité, mo tres cun n sorì söla boćia. Al ne n’à dit nia pro la daurida, mo süa presënza y süa scemplité dijô deplü co n gröm de parores.

Y la tröpa jënt rovada adalerch n’ê ilò poèster nia ma por süa ert, mo inće por i sporje y i reconësce le respet y la stima. Na stima che inće le Comun de Badia i à reconesciü l’ann passè, canche al

Pro la daurida dla mostra de Lois Irsara. (Foto: Daniele Irsara) 

Contrades, ciüfs y details metüs fora pro la mostra a San Martin.

N valgügn portrês.

ti é gnü surandè le prousc de mirit dl Comun.

N liber cöi adöm operes nadalines

La daurida dla mostra é inće stada la ocajiun por presentè na publicaziun nöia sön l’artist, gnüda fora dan püćes edemes. Le liber, realisé suradöt por interessamënt de Pio Sottara - nasciü a a La Val mo da mez secul a Porsenù, porta le titul ”Advënt - Nadè - Cripeles”. Al contëgn incër 180 operes dl artist de Badia, che à da fà cun la tematica nadalina. Operes che é gnüdes en gran pert dal atelier dl artist, dala racoiüda personala de Sottara, sciöche inće da porsones privates che les à metüdes a desposiziun. Laìte respogn inće l’artist instës ala domanda ”Ći é pa Nadè?”, y ”Ći nes dij pa la cripele?”. Le liber ciafon da cumprè danter l’ater te Istitut Ladin a San Martin, al prisc de 15,00€.

Sottara à tla presentanziun inće incundè danfora che le gran Calënder d’Advënt che vëgn cherié vigni ann tla cité dl vësco, en gaujiun dl marćé da Nadè, contignarà chësc ann 24 pitöres de Lois Irsara, tutes fora dal liber pormò stampè. La serada de daurida é gnüda abelida dai ćiantadus dl Cor di Ëi de Badia. Pro n bun buff et à tröc tut l’ocajiun da stè ćiamò n pez a s’la cuntè.

La mostra instëssa sarà ćiamò daverta chësc vëndres, sabeda y lönesc dales 10.00 ales 12.00 y dales 16.00 ales 19.00, y en domënia dales 10 ales 12. (pablo)

Le motif sön le cuertl dl liber.

Page 23: 3413

23

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Val Badia

Viabilité - Valgügn se tol a dì che al é l’efet dles lîtes, d’atri é scemplamënter contënć. Mo al é inće anfat por ći o por cô. La strada dla Val Badia é en malester y al ê gran ora che ara ciafass n mantel d’asfalt nü. Mëisc alalungia él lové sö critiches por la situaziun precara dla strada, critiches dai ombolć, da partis y inće dai ghesć. Śëgn s’armöiel val’. Les mascînns é bele da n valgügn dis al laûr por asfaltè danü, y nos ùn damanè do pro i colaboradus dla strada ći che al

gnarà fat avisa.Klaus Kaneider é vizecoordinadù

dles strades por le tòch dala burćia da San Martin fora ćina San Laurënz. Al nes confermëia che por chësc altonn i él gnü conzedü 3,5 km de asfalć nüs. ”La gran pert de chisc - nes dijel - gnarà realisà da Longega itepert, cuntra San Martin. Al gnarà fat tòć de 500-600 metri de asfalt nü”, dij Kaneider, assiguran che al gnarà cuncè fora düć i tòć che é plü en malester. Laurè gnaràl ćina che al é maiù trafi ch, scialdi de

Ciuhui.... Asfalt!Tla Val Badia - bassa y alta - vëgnel śëgn asfaltè incër 8 km de strades

nöt, y canche le trafi ch lascia do, inće ia por le dé.

Novitês inće da San Martin söpert, olache i ùn contatè le coordinadù Albert Deval. Al nes à confermè che iniann da d’altonn garatarâl indöt chi 5,5 km de asfalć nüs. Al nes dij inće avisa ola: dala burćia da San Martin demez ćina ite Preroman, spo do Punt de Fer sö por i tornanć y inće le tòch dan Pedraces, olache la strada à dè do. Inant vara da La Ila, do le Hotel Gran Risa, ćina ala burćia por La Ila Alta, y ćiamò n tòch dan le Hotel Cristallo ćina sö da Col Maladët. Ala fi n él preodü asfalt tl zënter da Corvara, ćina sö cuntra Ćiaulunch, tan inant che an röia cun le contingënt conzedü.

Degun asfalt olache al vëgn la fi ra otica

Albert Deval dij inće che al foss stè gran bojëgn da asfaltè de majeri tòć dal zënter da Pidrô demez ćina sö dan Punt de Fer, mo deache al mëss dailò ćiamò gnì metü jö i ros dla fi ra otica, ne pòn śëgn nia asfaltè, ajache zënza messass la strada nöia indô gnì ćiavada sö. Da d’aisciöda parôl ćiamò che al garatass püć asfalć nüs tla Val Badia, śëgn n’él impò saltè fora cotanć. Albert Deval dij insciö: ”Al é ma scioldi che an à tut demez da chi preodüs por baratè ite mascînns. Śëgn é le problem ilò, olache i ùn mascînns dër vedles y en malester.” (pablo)

Mascînns da fà asfalt é arjignades. Val’ tòć nüs é bele garatà.

La Pli de Mareo - Söl articul gnü fora dan otedé te chësc foliet sön le desliamënt dles döes abitaziuns convenzionades tla Ćiasa Pezzoni tl zënter d’La Pli de Mareo él l’ijin che à surantut la cubatöra convenzionada che à da tlarì döes cosses: - che l’iniziativa por deslié a chësta manira les döes abitaziuns dala

Vijin: “Dui tlarimënć!”convenziun soziala n’é nia piada ia da ël, mo da “d’atri” (insciö dîjel), y - che l’import de scioldi che ël ciafa dai proprietars dles döes abitaziuns por surantó ël le convenzionamënt sozial n’é nia na zifra de “sis numeri” (desco scrit te La Usc di Ladins aladô de ći che al vëgn baié a La Pli), mo ma de “cater zifres”. (ir)

Pai numeri dla lotaria dla Musiga d’Al Plan publicà l’edema passada manćiâl le numer prinzipal dl pröm pest, che foss le B1055. I nes scusun. (La Redaziun)

Numer che manćia

Page 24: 3413

24

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Coordinazion: Lucia GrossRedazion: Ciasa dla Moniaría Sen Jan, 38039 Vich de Fascia

Tel. e Fax 0462/764545 - e-mail: [email protected]

Cianacei - L’é da n trat che fora per Cianacei se à tacà a veder chela neva tabeles de legn con sù l’inom del post. Inomes scric per ladin e che l’é chi veies e veiores duré amò canche Cianacei no l’era pien de hotìe e n muie de cèses e strutures te paìsc no era amò states fates sù.

L’idea é nasciuda al daìte del Comitat de la Frazion de Cianacei, più avisa aldò de na proponeta de Maria Assunta Merli, e la é stata touta sù con piajer e gaissa da duc i componenc de la Frazion.

La medema Assunta ne à spiegà che la lingia di toponimes che la Frazion de Cianacei à metù fora sun so tegnir la era jà stata metuda ensema acà desvalives egn da don Simon Lauton del Lip e sie colaboradores, canche l’era capofrazion. “Aon fat chest lurier de tirèr cà i veies inomes – ne à dit Assunta – percheche ne saea polito tegnir sù chisc inomes da n’outa, inomes di lesc che autramenter i jissa a se perder o che i é jà perdui. Ence chesta pìcola robes fèsc pèrt del patrimonie culturèl de noscia Val”.

L lurier l’é jà tacà da desvalives meisc e l jirà inant fora per l’invern e via per l’aisciuda che vegn ajache en dut vegnarà metù fora 23 tabeles e su ogneuna ge vegnarà tacà sù ence n logo da poder lejer col fonin e donca jir sun internet e lejer da olache vegn l’inom e mìngol de istoria de chel post, a na vida che tel medemo temp se posse ence realisèr n percors culturèl stroz per paìsc.

Chesta 23 tabeles les vegnarà metudes fora tant paìsc e ence su per la mont de Cianacei, amàncol ti lesc de nonzech e olache vegn pojà i loti de legnam e la legna de pèrt, a na vida da poder se entener più sorì. L’é stat metù ite Pent de la Roa, La Lesta, Col de Pin, Tobiadel,

Cultura - L’é da n trat che te Fascia, desche te etres posć del Trentin, se é dò che se peissa a endrezèr vèlch scomenzadiva per l cedean di 100 egn da canche l’é crepà fora la Gran Vera.

Sun chest l conseier del Comun general Luca Guglielmi l’à portà dant al Consei general na interogazion, domanan a la procuradora e a l’ombolt de Procura se te Fascia l’é stat portà inant apontin vèlch projet.

Te l’interogazion vegn dit che amò jai dotrei egn la Provinzia Autonoma de Trent, per scomenzadiva de l’ex assessor a la cultura Franco Panizza, aea metù a la leta, proprio con la previjion del cedean, na lingia de fi nanziamenc per meter a post stonc o strutures sul teritorie states teater de combatimenc tel gran conflit mondièl. Da chel che disc Guglielmi, somea che i intervenc te Fascia e Fiem tole ite demò l projet de meter

Poza - L’é prest ora per bec e joegn de tachèr via n auter an de scola, ma i studenc de la scola d’èrt, che da l’an passà i va a scola te la aules de la vejina scola mesèna de Poza e te na strutura prefrabichèda coleèda, fata sù aposta e che ge dèsc alberch ai laboratories, no i à amò vedù scomenzèr via i lurieres te sia veia scola, l storich Istitut dedicà a Bepin Soraperra, che dombra oramai passa 70 egn de storia.

Chisc lurieres, pervedui per realisèr n frabicat dut nef pissà per loghèr ben 280 studenc, tel respet de la normatives e adatà ai neves besegnes de la didatica moderna, i aessa jà cognù pontèr via chest’aisciuda passèda. L frabicat defat l’é stat librà fora béleche deldut, “l 95% de dut chel che l’era daìte l’é stat sbetà - l’à dit l professor Claudio Valentini, vicarie de la Scola de Fascia - resta amò vèlch roba de enteress artistich che cogn esser la Sovrintendenza ai Bens artistics, a una con l’Apop, l’Agenzìa Provinzièla de la Operes Publiches, a dir co gestir.”

Ampò i lurieres no i é mai taché, donca per n saer de più sui motives de chest entardivament aon

domanà fora l responsàbol de l’Apop, l’architet Claudio Pisetta, che l’é enciarià de ge stèr dò a chest intervent e che l ne à deschiarì che “la prozedura de gara la é stata fermèda per trei meisc per poder gestir n recors al TRGA, l Tribunal regionèl de Giustizia Aministrativa. Con delibera de la Jonta provinzièla via per de messèl l’é stat nominà la Comiscion tecnica enciarièda de valutèr la ofertes ruèdes, che anchecondì la é al lurier. Bonamenter via per de november che vegn vegnarà tout fora la fi rma che ciaparà l’apalt di lurieres e, dò la fi rma del contrat e i adempimenc pervedui da la normativa, col scomenz de l’an che vegn podessa tachèr i lurieres.”

Recordon che l’intervent perveit de bater jù deldut l veie frabicat per fèr sù na strutura neva, con carateristiches particolères, “a l’avanguardia” per chel che revèrda l confort e l’ecocompatibilità, integrèda col teritorie e respetousa de l’ambient. L cost pervedù per dut l’intervent l’é de passa 14 milions de euro e ge volarà presciapech trei egn per la realisazion. (cri.m)

l’arichiment de la arees enteressèdes con tulins esplicatives, na mapa che enviasse a vijitèr chisc lesc, fosc tras n percors tematich”.

Sun chesta basa Guglielmi à domanà coscita de poder aer l resultat de la relazion fata da Rebecca Sommavilla; de saer coluna azions l Comun General à intenzion de adotèr e se no se podessa meter sù na comiscion, ensema con l’Istitut Culturèl Ladin, l’Apt e la categorìes economiches e turistiches de Fascia, per svilupèr n projet de azion unitèr”. La procuradora Cristina Donei à responet che i fi nanziamenc pervedui da Panizza tol ite doi pèrts. Una l’é chela del restaure de la infrastrutures e di caminamenc e sun chest, su la basa del studie de Rebecca Sommavilla l’é stat dezidù de meter a post chi sun Fedaa e Marmolèda e sun Piz Boces con intervenc de squadres del “Progettone” de la PAT, coordenèdes da la Sociazion “Sul

Fiziaa (ló da la Cortina), Piaz de Sèn Florian, Pent de la Sia, Mortic, Col de Sot Ort, Col da Ronch, Anter Mur, Tolpei (Tolpees de la Caciues), Dò Costa, Pera Lengia, Vera de la Volp, Crepa dai Coi, Fojina, Palua, Piz, Pian de Pareda, Ciampac, La Vila e Pian de Frataces (che ades duc ge disc Lupo Bianco).

La tabeles les é de legn, les é states fates da la fi rma Decrestina

Cianacei tira cà i veies inomesLa frazion de Cianacei à dezidù de no fèr jir jù i inomes veies de paìsc acioche la jent la se use endò a i durèr

Can i lurieres per l’Istitut d’èrt?La Comiscion tecnica é al lurier per dèr sù l’apalt, che bonamenter sarà via per de november. I lurieres fàzile podessa tachèr col scomenz de l’an che vegn

L rendering de coche cognessa vardèr fora la neva scola. La tabeles de la Frazion de Cianacei con sù i toponimes ladins di posć.

de Soraga e metudes fora dai dependenc de la Frazion de Cianacei: Martino Soracreppa e Andreas Rasom, col didament de duc i conseieres de la Frazion.

La scomenzadiva l’é n vèrech inant envers la valorisazion de nosc patrimonie culturèl, descheche à dit apontin Assunta Merli, e speron che la posse vegnir portèda inant ence te etres lesc (vr)

Envers i evenc per l centené de la Gran VeraTe l’ùltim Consei general de Fascia l’é stat domanà se l’é en program azions per valorisèr i stonc, en ocajion de l’emportant cedean

a post l Fort Dossaccio sun Panevege e comedèr chel de Someda. “Sotvalutèr o no ge dèr l’emportanza che l se meritea a chest projet - scrif Guglielmi - descheche l’era jà stat fat per l centené de la Gran Strèda de la Dolomites del 2009, te n moment de contrazion economica desche chela che sion dò a viver, volessa dir se lascèr sciampèr na ocajion emportanta, tant dal pont de veduda storich-culturèl che turistich.”

Te l’interogazion vegn dit che l Museo ladin de Fascia, con la colaboradora Rebecca Sommavilla, aea metù jù na relazion su la Gran Vera te Fascia e che chest studie, comiscionà dal Comun general, l’é stat fat, ma no se n sà più nia.

Te Fascia fossa n muie de lesc enteressé a chest projet de valorisazion, da la Marmolèda a Moena passan per la Val de Sèn Nicolò, disc Guglielmi, “no servissa projec massa cères, ma piutost

Front di Recorc” de Moena per chel che vèrda i soralesc.

Per la seconda pèrt, chela de l’organisazion di evenc, te man del Comun general, vegn fat a saer che jà del 2012 l’é stat metù sù n grop de lurier che se à jà binà 4 outes e olache l’é ite i raprejentanc di Comuns, de l’Istitut Cultura Ladin, de la Sociazion “Sul front di recorc”, dal raprejentant del Museo de la Vera sun Fedaa e da l’Apt. Chest grop l’é dò che l laora per meter ensema n program de evenc culturèi , comemoratives e percorsc de la memoria, ence con fi ns turistics tras la creazion de na mapa tematica. Per la realisazion de dut chest l’é stat pissà ence de tor sù con n

contrat ocajionèl la medema Rebecca Sommavilla.

Per la pèrt de fi nanziamenc da pèrt de la Provinzia vegn confermà la volontà de fi nanzièr i projec, ti limic de la ressorses desponiboles sul bilanz provinzièl en cordanza con l nef assessor a la cultura che vegnarà lità con la litazions de chest uton. (vr)

La stazion olache ruèa l prum toch de la teleferica austriaca sun Marmolèda (scrin.net).

Page 25: 3413

25

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Turism e cultura - L’é ruà ai ùltimes apuntamenc un di evenc culturèi de maor emportanza de l’istà te Fascia: l program de scontrèdes coi autores dal titol “ParoleVistaDolomiti”.

L’é passà 5 egn (apontin n luster, donca) da canche a Cianacei la giornalista Virna Pierobon, ensema con Dimitri Demarchi e Mauro Giuliani se à pissà de creèr na proponeta culturèla de scontrèdes con i autores. Chesta scomenzadiva, che Virna Pierobon à chiamà “ParoleVistaDolomiti”, é jita inant e ti egn la é cresciuda e da l’an passà la se à ence slarià fora te etres paìjes de Fascia.

Jà l prum an chest grop à portà a Cianacei inomes cognosciù desche Erri de Luca, e da sobito l’à abù l sostegn del Comitat Manifestazions de Cianacei, che dapò l se à tout sù più diretamenter l’endrez. Virna Pierobon l’à seghità a esser l’ènema de chest event, e tel grop l’é ruà ite ence Giorgio Pedron e Domenico Volcan, che l’à vedù te chesta scomenzadiva na bela ocajion per fèr sinergìa e proponer tel chèder de “ParoleVistaDolomiti” ence la scontrèdes con i autores che da egn l’endrezèa con la Biblioteca de Cianacei. Da enlouta ence el l’à semper colaborà per chest percors.

L’é dò a ruèr a la fi n l percors culturèl “Sèntes, stries e eroìnes”, metù a jir chest istà a Poza, tel chèder de “ParoleVistaDolomiti”, dal Comitat Manifestazions de Poza e da l’Istitut Cultural Ladin.

N event caraterisà da la scontrèdes con autores e esperc, che vigni mèrtesc te sala del Consei de Comun de Poza à menà n muie de ghesć e de fascegn a cognoscer aspec particolères de la cultura ladina, leé soraldut a la fegura feminina te desvalives contesć e vardèda da ponc de veduda de la storia, la letradura, l’èrt e l mit. Chest percors à abù n leam artistich stàbol te la mostra “A proposito di Streghe”, coi depenc e dessegnes de Mariano Vasselai ispiré al liber de Italo Giordani sui prozesc a la stries forin Fiem, che é stac metui fora dut istà te Ciasa de Noscia Jent a Poza e

Chest an ence la scontrèdes culturèles coi autores endrezèdes a Moena e a Poza é jites fora sot chest inom oramai cognosciù. Co éla jita? N’aon rejonà apontin con Virna Pierobon.

“La é jita segur ben – ne disc Virna Pierobon - ence se chest an no l’é stat proprio l personaje de ponta desche Messner l’an passà, e ence se a Moena no l’é ruà Mauro Corona, che te l’ùltim temp no l’à tout pèrt a nesciun apuntament. Cognon fèr i conc col budget - e per chest per vèlch scontrèda particolèra cognon rengrazièr vèlch sponsor - e ence con l fat che vèlch personaje preferesc lesc con maor “appeal”, ma aon abù dalbon na bona partezipazion e n gran enteress, ence a vardèr l numer de libres venui.”

Lesc, oraries e temes desferenc, co éi stac cernui e coluns él, aldò te tia esperienza oramai slarièda fora sun duta la val, che à maor ejit?

“Segur Cianacei l’é l paìsc olache l’inom “ParoleVistaDolomiti” à ciapà più pe ti egn, e canche l’é stat i evenc te piaz l’é semper stat na bona resposta. A Cianacei sion jic inant a soraldut coi temes de l’alpinism, de l’aventura, temes che

peisse che i respone al spirit de la jent che vegn sa mont e che mosce ence ti troes adorc de la mont la metafora de la vita. A Poza enveze l’é stat metù ensema l percors “Sèntes, stries e eroìnes” e a Moena la scontrèdes “MoenaIncontri”. Coi etres comuns no l’é stat contac... no me é mai stat domanà, ma a dir la verità no l’é mai fat nience gé. Fosc bastassa se proponer.”

Chi él che cern i autores e tol contat con ic?

“A Cianacei i autores é stac cernui en pèrt da Domenico Volcan, per chel che vèrda la scontrèdes de la Biblioteca, e i etres i é chierii gé. A Poza l’é stat fat chest percors pissà da l’Istitut Cultural Ladin e en particolèr dal diretor Fabio Chiocchetti, dò che aon fat vèlch scontrèda e se aon confrontà ence con l president del Comitat Manifestazions Edi Croce; a Moena i me à domanà vèlch imput, ma l’à fat dut belebon en autonomìa l’assessora Ilaria Chiocchetti.”

E per chel che vèrda lesc e oraries?

“Chest a Cianacei l’é stat l problem che no aane più a la leta la sala 2 del Chino Marmolèda, che duraane ti egn passé, ma gé peisse che la piaza sie l post ideèl per

chesta sort de scontrèdes, se demò che l temp permet. Tant a Cianacei che a Moena la Sala de Comun l’é l post più vejin per no fèr sciampèr la jent se l’é burt temp, e ence la bela sala del Consei de Comun de Poza l’é n post bel e adatà per chisc evenc. Per i oraries da sera la va miec. A Moena l’é stat cernù de fèr la scontrèdes da mesa les sie domesdì, e me sà che l penalisee mìngol. A Cianacei e Poza aon fat demò 3 scontrèdes domesdì e l’é stat cheles che à abù manco ejit. Dapò de segur i gregn inomes, desche chel de Carmine Abate che à avert la scontrèdes de Moena, i chiama semper n muie de jent e i jonta valor a l’event, ma da sera la partezipazion é semper maora.”

E co la comunicazion co vèla?“Gé me cruzie diretamenter de

l’ofi ze stampa, e peisse che vegne fat na bona informazion de nesc evenc sui media, ma ge volessa che vegne fat ence maor comunicazion ti hotìe, ajache no duc ge fèsc saer a si ghesć chel che vegn fat te paìsc. Dapò segur fossa bel aer n maor coordenament de la comunicazion e ence del calandèr di evenc te val. Te etres teritories chest vegn fat da l’APT, chiò enveze l’APT no la fèsc d ire tamenter endrez e coordenament, ma la ne dèsc semper na piata sul Fassa News olà prejentèr nesc evenc.”

L’é ence de autra scomenzadives che fosc en pèrt se sorapea, peisse per ejempie a “Ispirazions d’Istà”. No fossel miec fèr evenc coordené e i comunichèr adum?

“No vedesse rejons per no l fèr. Peisse che più la proponetes, te n setor desche chel de la scontrèdes culturèles, vegn fates adum enveze che a toc, e maor ejit les pel aer. Però ge vel troèr na vida de coordenament. Nos ades cognaron v a l u t è r s e f è r a m ò “ParoleVistaDolomiti” sun duta la

Luster per “ParoleVistaDolomiti”L’event de scontrèdes coi autores te Fascia l’à compì 5 egn e l se à slarià fora da Cianacei a duta la val. Aon fat n bilanz con Virna Pierobon, ènema de chesta scomenzadiva

val o se l tegnir demò a Cianacei, olache l’inom é più fort. Gé peisse che Fascia aessa segur l met de poder endrezèr e ge dèr alberch a n percors culturèl slarià fora sun duc i paìjes, tel respet de la tipologìa de ogne paìsc, de la carateristiches de si ghesć e de l’idea di desvalives comuns. Peisse per ejempie che fossa stat bel che la prejentazion de n liber desche chel del Socors de la Val de Sora posse vegnir endrezèda ence a Ciampedel, che l’à na gran vocazion alpinistica.”

Colunes podessel esser per tie cont la prospetives per la proponetes de scontrèdes coi autores?

“Peisse che l’idea de fèr ogne dì na scontrèda con l’autor te n paìsc de la val, desferenzian i argomenc e la colaborazions, fossa dalbon l’obietif mior, ma ge volessa apontin fèr n desch de lurier coordenà e ge volessa che chi che à te man l strument più potent per gestir la comunicazion, che l’é l’APT, ge dae l maor sostegn possìbol. Peisse ence che te la proponetes turistiches de Fascia sie n gran spazie per la cultura, ence locala. L ghest che vegn a chesta scontrèdes l’é per gran pèrt n ghest leà a Fascia e chesta proponetes ge dèsc n muie. Chest istà l’é podù veder chiaramenter: pissèe che l percors de “Sèntes, strìes e eroines” l sie senester, enveze me é fat marevea de cotant che l’à soscedà enteress. La persones che cern la cultura les la vif e doventa n piajer e n gran valor enjontà per l turism. L lengaz ladin se pel l passèr e l fèr cognoscer ence al ghest che vegn da fora. Fossa da valutèr de creèr tel davegnir na pèrt de “ParoleVistaDolomiti” dedichèda a la cultura ladina, da fèr cognoscer aldò di argomenc e di interlocutores te n percors de val, ajache aon de gran ressorses.”

Lucia Gross

ades i é da poder veder enscin ai 10 de setember tel Museo Ladin a Sèn Jan. La scontrèdes, che à abù n gran suzess de publich, les à abù anter la protagonistes la professora Ulrike Kindl, presidenta de la Comiscion culturala de l’Istitut Ladin, che à avert l’event ai 25 de jugn prejentan l liber “Miti ladini delle Dolomiti. Dolasilla e Ey de net” e en mèrtesc passà l’à portà dant sie ùltim lurier, realisà semper en colaborazion col scritor Nicola Dal Falco, dat fora da Palombi Editore e da l’Istitut Ladin Micurà de Rü: se trata del secondo volum de la serie dedichèda a la reinterpretazion del zicle epich del “Ream di Fanes”, che chest’outa più avisa tol dant “La Segnores del temp”.

I desvalives apuntamenc fora per l’istà à metù dant anter l’auter i prozesc per strionarìa te Fiem

travers i studies storics de Italo Giordani, la fegura de Maria Piaz de Pavarin prejentèda da la storica fodoma Luciana Palla, che à rencurà l liber “Dal Pordoi a Katzenau”, e amò la lejenda del Ream de Fanes, veduda travers i eies de la scritora Brunamaria Dal Lago Veneri, del studious Adriano Vanin e travers l spetàcol multimedial proponet te oratorie de Poza da la ciantarina Susy Rottonara sun tesć de Roland Verra. I apuntamenc de “Sèntes, stries e eroìnes” jirà inant amò en mèrtesc ai 3 de setember con la prejentazion del liber de Fabio Chiocchetti “I Misteri del Cjaslir. Storia di un santo vescovo e di una presunta strega”, e i se serarà sù l mèrtesc dò, ai 10 de setember, con l’antropologh Cesare Poppi che rejonarà de “Il fato delle fate. Madri, Amanti, Streghe”. (lg)

Sèntes, stries e eroìnesL percors culturèl de l’istà a Poza, pissà con l’Istitut ladin, à soscedà enteress e valorisà la cultura locala e la fegura feminina

L storich Italo Giordani e l’artist Mariano Vasselai a l’inaudazion de la mostra “A proposito di streghe” con l diretor de l’Istitut Ladin Fabio Chiocchetti e l president del Comitat manifestazions de Poza Edi Croce.

Virna Pierobon con Carmine Abate a Moena e a dreta coi colaboratores del Comitat de Cianacei dò la scontrèda de ParoleVistaDolomiti de l’an passà con Reinhold Messner.

Page 26: 3413

26

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

Tel paìsc de Selva tole la strada comunala envers le majon de Daunëi, la part più al soladif de Selva sot jù i pré e le pasture de Juac.

Ló da le majon de Daunëi la strada asfaltada la pea sù bona adorta envers le ùltime majon, chele de la Vila de Tublà. Pech dant se pel lasciar jù l’auto, l’é trei piazole, ló olache pea demez i troes envers Stevia, Juac e la Mont de Ncisles.

L prum troi a dreta, bel segnà, l’é l numer 17/A che bon adort l’arjonc la Steviola e l se conjobia con l numer 17, chel che traversa duta la Mont de Stevia e l’arjonc Col da la Pieres, mie travert de anché. De retorn en ju per la forcela e la valena de Sieles e de Ncisles, Juac e Daunëi.

Tole l troi envers Juac, troi sorì che l se n arloa sù a termen del bosch ló enlongia la sief coi pré de la mont de Juac.

Sa Juac, 1900 metres de auteza, l’é na majon, sul modern, na ostarìa te chel bel pianejel al soreie con

na bela pruma vijion su la Odles, sun sora a dreta i Crepes de Stevia, envers soreie la Meisules e se sà ben l Saslonch.

A ruar sa Juac su dal paìsc de Selva l’é n’oreta da jir a pé, ló rua sù na zopa de turisć, no dalonc, se pel se goder n bel chiet e na bela pasc.

Ló pea en su a dreta l troi numer 17 che sul scomenz l traversa n bel bosch mescedà de peces, larjes, zirmes e dò, sui prumes giarons, l se auza a tornichees, a sćialins enscin sa la forcela de Sèn Silvester.

Vardan junsot l’é n bel gran ciadin, na dolina i dijessa i esperc de geologìa, majìe de perons anterite zirmes, l’é Plan de la Tambres. Sunsora a ciel l parei de la Pela de la Vit.

Da la forcela se pea en ju, l’é doi o trei tornichees e se se conjobia col troi che traversa la Steviola.

Dò bele n cart de ora, l dislivel l’é de n centené de metres, se é sun chel gran zopé olache l’é la Utia, l Refuge Stevia. Se é a 2.312 metres de auteza e na spazierada

da Daunëi su de presciapech 2 ore.Da marevea la vijion envers la

Val Longia ló de sot, valèdes fones, crepes e pisauches, ló vegn sù na via ferada enjignada acà n pec de egn, troi per esperc o besegna esser vidé da n menacrep.

La utia la é averta via per la sajon da d’istà, bel post panoramich sui crepes del Cir, Mont de Soura, l plateau de Crespeina e l Sela.

Patrogn de la Utia l’é pastres, bachegn da Gufi daun coche me à contà na belota gherdenera endana che me n jie su envers forcela La Piza.

Sun duta la mont, gran bela pastura, l’é schiapes de feide, biesces coche i disc per Gherdëina.

Sun chela forcela rua su n auter troi bon adort, l’é l 17/B te l’ùltim struf con tornichees, sćialins, sief de legn e valch toch de fun de acial, per segureza. L vegn su da la valena de Ncisles.

Dò me aer conscidrà che che sozet ló de sot, na pruma bela veiada su la gran Mont de Ncisles, envers Seceda, pee inant e l troi l

traversa l’aut valon sot jù la Muntejela e con n bon struf l se auza e l’arjonc la cresta de Col da la Pieres.

Te l’ùltim trat l’é servì de fun de acial, valch sćialin e sief de legn tras per na maor segureza, su le mape l’é segnà desché via ferada.

Sul spiz envers Selva l’é la Crousc con sie gran Crist artistich brujà e slavà jù dal temp. Bela opera de n artist de la valèda, l stel l’é chel.

N pech più inant sun chel pianejel l’é la cresta, l pont più aut, olache se veit jù l valon e la forcela de Sieles.

Col de la Pieres l’é aut 2.750 metres, post panoramich sun bona part de la Val de Gherdëina, envers Mont de Sousc, l Sciliar, Antermoa, l Ciadenac, i crepes de Fascia e più vejin l Saslonch, la Meisules e l Cir. Envers Nord i crepes del Puez, Piz Duleda, i Spic de l’Ega, la Furchetta, la Odles.

De sot a dreta la gran Mont de Seceda, la Sela de Cuca e la Arenaries di Pic.

Endana che se se conforta con n bocon, n pensier a chel bel Die che l ne à donà na natura scì maraveousa.

Coche é jà dit, da Col de la Pieres, tole l troi bon adort, da meter a vèrda che l pea en ju envers la forcela de Sieles, en bon saut de presciapech 300 metres.

Ló da la forcela l troi de Stevia, l numer 17, l se conjobia col numer 2, l troi che da Urtijei su, su per la Val d’Ana, l’arjonc la Sela de Cuca, l traversa la mont de Mastle, chela de Ncisles e l rua enscin sun Mont de Puez, passan apontin per la forcela de Sieles.

Te la valena de Sieles autres troes i arjonc la forcela dla Roa e inant sot jù la Crestes de Longiarü envers l Jouf de Poma, l Jouf de Börz. L’é l troi, auta via Dolomites numer 2, che conjobia Persenon con Feltre.

Te pech più de na mesora son ló da la pastura de l’auta valena de Ncisles. Gran mace de baranchies, de bie zirmes, valgun saetà e brujà dal temp, chiò e ló a dreta e a

Raides per cognoscer lesc, cultura e stories de noscia valèdesNa spazierada te Gherdëina

Ciajei de Juac. Utia de Juac. Troi envers forcela de Sen Silvester.

Envers l Cir. Utia de Stevia. Forcela La Piza.

Col de la Pieres. La utia Ncisles envers la Odles.

Page 27: 3413

27

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

A pe con Fernando

Resi Perathoner con sie genitores e la sor.

cencia de la gran valena.Ló desvalives troes, no segné

su la mapes ofi ziales, i arjonc i pascoi de la mont de Ncisles, Piera Longia e Seceda. Dut entorn pascentea armenc di paures de

Gherdëina, l’é n bel sonar de bronsins, l’é na orchestra da mont.

Te pec varesc arjonje la Utia de Ncisles, pont de referiment per i alpinisć rampinadores su la Odles e per chi che traversa e arjonc l

Puez o l Jouf de Frea.Ló da la Utia, entorn domesdì

via l’era n gran busiament, no é abù ocajion de rejonar coi Perathoner. Jiré n’autra outa, canche l’é più chiet, sul fenir de la

sajon da d’istà.Pee demez, tole la strada da

mont envers Sènta Cristina enlongia jù l ruf de Ncisles, olache dò n cart de ora i à fat na stua, ló l’é n bel laghet, ló pea fora la strada

envers i ciajei de la mont de Juac e te na bona mesa ora arjonje l piaz di auti ló de sora le majon de Daunëi.

Fernando Brunel da la Riza.

Vijions da Col de la Pieres.

Da forcela de Sieles envers l’auta Val Longia e Col da la Pieres.

La Familia Perathoner ti egn Setanta.

Na istoria longia passa 120 egn da canche del 1888 con na gran festa l’é stat vert e benedì na pruma pìcola utia, la Regensburger Hütte.

Del 1870 l’é nasciù soraldut per scomenzadiva de Max Schultze la sezion de Regensburg d e l D e u t s c h e n u n d Österreichischen Alpenverein.

Max Schultze, nasciù a Garmisch-Partenkirchen del 1845 l’era na persona de gran cultura, architet di prinzipi Thurn und Taxis, l’era ence depenjador e fotograf.

Ti egn anter l 1883 e l 1895 l’é stat a ciaf de la sezion de l’Alpenverein de Regensburg e l’aea de bogn contac con la Sezion de l’Alpenverein de Gherdëina metuda sù del 1885.

Da chisc contac l’é stat dezidù de frabicar na utia da mont sun Mont de Ncisles sot jù la ciadena de la Odles.

L’era i tempes a la fi n del 1800, tempes de gregn nazionalismes, l’obietif de la sezion l’era ence chel de tegnir sù e portar inant le idee del Germanism te la tera ladina.

L’é stat comprà l teren, prejentà i projec e te l’istà del 1887 à metù man i lurgeres e ai 26 de aost del 1888 co na gran festa l’é stat l’inaudazion de la neva utia, benedida da part del curat de

Sènta Cristina Paul Pezzei e l’à peà l’inom ofi zial de Regensburger Hütte a oute ence Geisler Hütte.

Patron l’era Max Schultze che del 1904 l l’à donada a la Sezion de Regensburg. Te chi ùltimes egn del 1800 la Sezion l’à dezidù de no tor sù n ost per l’istà, ma i sozi aldò de n regolament i aea l doer de tegnir dut en orden e a pontin la utia.

Del 1897 la utia é stata smaorada per na pruma outa, aldò de n numer tras maor de alpinisć che ruaa sun Ncisles e a rampinar su la Odles. Te chel an l’é stat ence dezidù de tor sù n ost, la segnora Luise Skasa, femena del depenjador e fotograf sloven Konrad Skasa che luraa a Urtijei.

Del 1905 la utia, n’autra outa smaorada, l’aea 13 cambres, doi gregn cambrons, con en dut 33 lec.

Del 1906 sa la Utia de Ncisles l’é ruà l Re del Sachsen Fredrich August III e sie fi Christian Prinzipe ereditarie, che coche se sà, enlouta l passaa sie ferie te n Hotel de Sousc.

Del 1907 ost de la Utia l’é doentà Giuani Nepomuk Demetz da Tlusel che l’à menà inant la utia enscin del 1940. Del 1911 l’é stat endrezà ence n coleament de telefon e na pompa per l’aga, ajache te Ncisles l’era problemes con l’aga.

Col crepar fora de la Gran Vera del ’14, la utia é jita te man de l’Armada d’Austria, vegnìa endrezà i corsc de alpinism per i ufi ziai,

N goc de istoria de la Utia Ncislescorsc fac da menacrepes de Gherdëina. Dò la Pruma Vera, 75 refuges/uties da mont sul tegnir de la Region Trentin Südtirol é passé al Stat Talian, che n pec de egn dò l li à dac en don a le desvalive sezion del CAI (Club Alpin Talian). L Regensburger Hütte l’é doentà Rifugio Firenze.Del 1939 bera Giuani Demetz da Tlusel à lascià sù la gestion de la utia, che é stata data te man a Matiè Perathoner da Selva. L’era i egn greves del crepar fora de la Seconda Gran Vera, i egn senestres de le opzion e del nazionalism più sfegatà.

Matiè Perathoner l’era menacrep de nonze, om de parola, l’aea na gran familia de nef fi es. L lurger no

ge fajea de segur poura. I nec de bera Matiè, de sia fi a Resi, i é amò anchecondì osć de Ncisles.

Del 2010, canche Resi Perathoner, la fi a de Matiè à festejà si 70 egn, sun utia de Ncisles l’é stat publicà n codejel, co la istoria de la utia e soraldut la vita, i momenc bie e senestres di Perathoner, coche conta Resi.

Anchecondì Resi, de 93 egn la passa si dis te cèsa de paussa a Urtijei coche l me à dit sie nez Bruno, anchecondì ost de la utia, al telefon.

L codejel l’é da pear ló da la utia, l conta de la istoria, di desvalives fac sozedui sun Ncisles.

Resi e sie recorc, di menacrepes de nonzech da enlouta, de canche

ruaa su Luis Trenker, de sie mul Pippo, di amores e de si spajimanc, de sia familia, frades e nec. Resi la conta de canche ti egn ’60 ruaa ló Reinhold Messner, sia pruma palestra l’é stat la Odles e de canche ti egn ’80 ghest de nonze l’era l president de la Republica Sandro Pertini.

Pìcoi e gregn fac de sia longia vita passada sun Ncisles, l’ùltim pensier l’é per si nec, la i recomana de ge voler ben a chela utia descheche ela ge n’à volù, e a anda Resi ge fajon i miores augures de poder viver amò en sanità.

Fernando Brunel da la Riza.

Inaudazion de la utia Ncisles.

Resi col prum trogher Super Pippo.

Page 28: 3413

28

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Poza - L temp no ge à permetù a Claudio Merighi e a duc i volontadives de la sociazion Lifeline Dolomites de endrezèr te anter i pré e i monc de la Val Sèn Nicolò la festa de l’amicizia e de la solidarietà, che i met a jir ogne an de aost per ge dèr l’ocajion ai amisc che deida l dotor Carlo Spagnolli e si projec tel Zimbabwe de se troèr e stèr per na dì ensema con l medico trentin te l’Africa da na vita. Ma l spirit de fradaa, la legreza e la lum ti eies di prejenc à sciudà ite l tendon de Poza tant che l maor soreie da d’istà.

La festa é scomenzèda jà la sera dant, en sabeda ai 24, con l spetacol che amò n’outa i bravi ciantarins e balarins de la sociazion “Des Etoiles”, vidé da Mauro d’Alessio, à volù portèr dant a sostegn de Spagnolli, e la domenia l tendon, fornì sù con i placac di desvalives projec de Lifeline e col bel marcià de manufac africhegn, ge à dat a duc alberch, na bona marena endrezèda dai volontadives e amò momenc de legreza, musega e spetàcol.

N regn de giustizia sun chesta tera

Ma l’é stat la messa, ofi zièda te gejia de Poza da don Gigi Vian, l moment più fort de la giornèda. La paroles del preve da Valongia à ressonà dretes e fortes, tel comentèr l Vangele che disc de chierir de jir ite per l’usc strent. “Vedon duc i dis bec che mer trucidé, jent che vegn refudada, pedimenté, droghé, clandestins e imigré che nesciugn vel, percheche i cer de vegnir a magnar apede noi. E no dijon nia... Noi vardon en aut, percheche dijon che l Segnoredio l’é en aut, enveze El l’é en bas, anter i ùltimes. Fajon valch! Proteston duc! Ence Gejù l se à metù contra al poder e contra a la Gejia ofi ziala de so temp. Se nosc cher no pianc no sion cristiegn. L’é vera, l Segnoredio l’à n usc strent. Bravo!”

Paroles dures, desche cheles de Carlo Spagnolli: “L Regn del

Segnoredie l’é dant da dut n regn de giustizia, e nos vivon te n mond pien de ingiustizies e no dijon nia. L Segnoredio ne domana de “costruir so regn te chest mond” no demò de star a spetar che che sarà dò la mort. Dir orazion no l’é assà. Passar per l’usc strent vel dir azetar de far n saut tel scur. Noi vivon na vita de calcoi, e coscì destudon la gaissa, ma l contat coi malé, coi ùltimes, ne dèsc de retorn 100 outes chel che dajon, proprio descheche ne à emprometù Gejù. Die l’é misericordia e l la palesa travers chel che fajon nos, che cognon vardèr de fèr so regn de giustizia sun chesta tera. Chest l’é passèr per l’usc strent.”

Na orazion e n pensier pien de speranza per P.

Paolo Dall’Oglio

No l’é mencià da più man paroles de recort cruzià per P. Paolo Dall’Oglio, che apontin l’an passà l’era ruà a Poza per la festa de Lifeline Dolomites. L’assessora Lia Beltrami à recordà la preziousa opera de mediazion, de empegn per la pèsc e de sostegn al dialogh anter religions che l gesuit à portà inant per passa 30 egn te la Siria. Dò esser stat parà fora l’an passà, de messèl l’era endò jit te chel Paìsc per chierir de portèr inant la tratatives per fèr librèr etres doi preves ortodosc rapii. No l’à volù nesciuna scorta, per no meter en pericol la vita de autra jent, ma da passa cater setemènes de el no se sà più nia de segur. Se pel demò sperèr e preèr che l sie vif e che l posse prest vegnir de retorn. (lg)

Poza - Fazile béleche nesciuna, anter la cent e cent persones che en sabeda ai 17 de aost à empienì l tendon de Poza, se aessa pissà che da la mans de fémenes puretes, che vif te vilajes olache i à pech e nia, a passa 3000 metres de auteza su le Ande de Perù, Ecuador o Bolivia, aessa podù vegnir fora guanc scì bie, rencuré e enscinamai de lus.

La defi lèda de guanc andins metuda a jir da l’Operazione Mato Grosso l’é stat l moment de maor luster de la mostra “Fii anter la mans”, che ence chest istà, per l quarto an de seghit, l’é stat endrezà a Poza con gran bon ejit. Na mostra olache vegn metù fora apontin i fruc del lurier de maia, recam, sartorìa e tessidura fat ti “taller”, i laboratories che chesta sociazion, metuda sù acà passa 40 egn dal salesian Padre Ugo de Censi, porta inant te chi pìcoi “pueblos” sui monc, per ge permeter a la jent de se vadagnèr vèlch e aer na vita degnitousa con

sia familia. Apede a secodir la emergenzes

sanitères e a chierir de portèr l messaje de amor e atenzion envers i più purec, i setores olache l’OMG se à spezialisà te chisc egn l’é soraldut la scoles per i pìcoi, i laboratories e copratives de tislerai per fèr mobilia e scultures per i fenc, e i laboratories e copratives de recam, tessidura e maia per la touses. I resultac, te un e te l’auter setor, à arjont livìe de ezelenza, ence de grazia al didament de volontadives da chiò, desche i zipiadores de noscia valèdes o desche l stilist Luigi Dell’Amico, che à didà a creèr i guanc porté a Poza, col marchie “Mama Ashu” en onor de la Madona.

La cedena che porta chisc lurieres, duc fac a man, enscin te la mostres o boteighes te nesc paìjes, se poja sun n endrez che va de contra a ogne logica economica moderna – à dit père Ambrogio Galbusera, fin dal scomenz te l’OMG, tel prejentèr

Con Lifeline Dolomites ence na festa pel descedèr la coscienzesLa scontrèda te Fascia anter l dotor Carlo Spagnolli e si amisc à portà legreza, ma ence “scorlà sù” chi che à scutà la paroles dites endèna messa da Spagnolli e da don Gigi Vian

N muie de amisc se à binà te tendon de Poza per la festa de Lifeline Dolomites con Carlo Spagnolli.

Endèna messa Don Gigi Vian e Spagnolli i à dit paroles fortes, che à scorlà sù la coscienzes.

I fi i anter la mans di più purec fèsc miracoiLa mostra e la defi lèda de guanc da la Andes endrezèda a Poza da l’Operazione Mato Grosso à abù n gran suzess

Per l quarto istà a Poza l’é stat metù fora con gran ejit la mostra marcià de maies, tapees, guanc e recames de auta calità de la Coprativa “Mama Ashu”.

Ence n muie de joegn fascegn se à metù a la leta per na sera per moscèr a duta la jent ruèda te tendon de Poza i beliscimes guanc realisé da la fémenes andines ti laboratories endrezé da l’Operazione Mato Grosso. (foto Carlo Trolese)

la serèda. Dut l’é frut del lurier fat a scuf da n muie de volontères, da chi che spen sia vita te la cèses de l’OMG te l’America Latina, a chi che se dèsc da fèr te la Tèlia dut l’an per sostegnir da chiò l lurier di amisc dalonc.

Ma ence l didament dat da chi che se à metù a la leta per na sera a fèr da “modelli”, col spirit de servije segur maor che la vanità, l’é prezious. Tropes i era fascegn, e i é stac dassen bravi a jir inant e endò per chela paladina con l pas segur e l’emozion sconeta, descheche braves l’é stat cheles che, sot ite la paladina, se dajea da fèr per i regolèr apontin te n senteamen e i enjignèr a n’autra roda con n auter guant.

Amisc, autoritèdes e n muie de jent, fascegn e da fora, ge à resservà lonc e forc batimans ai joegn che à defi là, e indiretamenter un amò maor a duta la femenes che con pascion, pazienza e atenzion laora chi fi i de alpaca per i fèr doventèr operes d’èrt. (lg)

Page 29: 3413

29

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Fascia

Chi él pa?Soluzion del retrat su La Usc nr 33 del 2013

L retrat de boschieres publicà la setemèna passèda ne era stat portà da Antonio Vian de Fedele da Valongia, e nesc letores à stentà a cognoscer fora chi che l’é sù. A responer, apede a Antonio, l’é stat Lino Soraperra Medico e soraldut Bruno Ghetta de Martin, che l’à cognosciù fora béleche duc i omegn sul retrat che, l ne à dit, l’é stat fat sa Vich no più tèrt che del ’60, ajache l numer 1, Paolo Freina,

l’era amò capo boschier e ti prumes egn ’60 l’é doventà vèrda bosch.

Chisc i inomes: 1. Paolo Freina, del ’21; 2. un de la Forestale; 3. n forest che à comprà l legnam; 4. Leo Anes de Bafo de ’28; 5. n auter de la Forestale, per Lino podessa esser Angelo Volcan da Moena; 6. Giovanni Mattioli de Cruz del ’25; 7. Fedele Vian de Poch del ’33; 8. Marino Massoner del ’25; 9. Carleto Pollam de Ciascian del ’23 che l’era vize capocomun e l tegnìa la nota

de la bores; 10. n lurierant paà da chel che comprèa la bores per les segnèr e vardèr se les era bones.

Desche ogne outa ge sporjon n bel develpai a chi che ne deida a meter ensema vèlch toch de noscia storia, e chest’outa jon endò te la Val de Sora con n retrat veie fat via per de aost a Cianacei.

Ve envion a de ne dèr voscia resposta te redazion, ence per telefon o fax al 0462.764545 o per mail a la direzion: lausc@

ladinsdefascia.it. al più tèrt per en mèrtesc sera.

Ve recordon che chi che ne dèsc la resposta giusta o troa fora

amàncol la maor pèrt de la jent sul retrat i ciapa en don n liber o n CD de musega, sporc da l’Union di Ladins de Fascia.

6

9

87

10

1

2

3

4

5

1

2

La rassegna “Ispirazions d’istà 2013” de la Comiscion per la cultura, l’ecumenism e l dialogh interreligious del Decanat de Fascia se à serà sù enstadì a Cianacei con doi ghesć de ecezion, cognosciui a livel nazionèl, che à rejonà de fe e de converscion

“Cognoscer Papa Francesch”

N bon numer de jent se à troà te piaz Marconi per la scontrèda con Andrea Tornielli, vaticanist de La Stampa, autor del blog “Sacri Palazzi” e scritor de desvalives libres. Gran cognoscidor de la Gejia, Andrea Tornielli é stat envià te Fascia ence per rejonèr de sie nef liber “Francesco – Insieme”. Prejentà al publich da Cesare Bernard che l’à dit che l giornalist é stat ence su l’aereo de Papa Francesch canche l vegnìa de retorn da la Giornèda Mondièla de la Joeneza tel Brasil.

Jorge Mario Bergoglio, clas 1936, l’é nasciù en Argentina da na familia de reijes taliènes. Si giaves aea lascià l Piemont del 1929 e proprio ic, più avisa sia giava Rosa, l’é stat na fegura n muie emportanta te la vita del Papa. La l vardèa via canche si genitores lurèa e la ge à fat cognoscer la strèda envers la fe cristièna e la fegura de Gejù. Papa Francesch l l’à jà recordèda trei outes te sia perdices, n’outa ence canche l’à dit “Il sudario non ha tasche” per dir che tedò l cèr di morc no n’é n auter con su la mobilia. Per duta sia vita, su l’ejempie de la fe de sia giava, Papa Francesch à semper metù dant

la fe de la jent scempia. L l’à desmostrà più outes e se l’à vedù soraldut tel Brasil, olache l’é jit ence contra ai protocoi de segureza per scontrèr l maor numer de jent. E a la domana “No él massa pericolous?” l’à responet “Pel semper sozeder de esser vitimes de l’acia de n mat, ma la vera “follia” fossa stat no stèr ensema a la jent”.

Per l Papa – à contà Tornielli - la fe di scempies la é più emportanta

de la fe di eclesiastics. Stèr te anter la jent l’é più emportant che se scontrèr con i gregn de la Tera. Te duta sia vita, da preve e da piscop no l’à mai lascià de confessèr e ence ades l porta inant comportamenc più vejins a la jent. No demò pìcola robes desche se tor dò la bolga te aereo, ma ence stèr de cèsa a Sènta Marta, no aer n canzelist personal, jir a pe e durèr i mesi publics. N’outa Papa Francesch l ge à dit a un del

IOR “San Pietro no aea pa na banca” e più che n’outa l’à condanà “l fèr da patrons” de preves, piscopes o cardinai. Per el la Gejia no cogn esser na “dogana” che controlea. L’envit l’é de orir i ujes de la gejies e de stèr te mez a la “feides” e no ge stèr tedant o tedò. Dut chest ampò cogn pontèr demez da na auto-reforma, che vegn data dant de dut con l’ejempie.

Ma l messaje più emportant l’é chel de misericordia. “L Segnoredie no l se stencia mai de perdonèr. Sion nos che se desmention de domanèr perdonanza”, l’à dit n’outa l Papa, “dant del Giudizie, l’é l “braciacol de misericordia” l segn de l’amor zenza condizions ti confronc di etres, chel amor che va sorafora i giudizies e che l’azeta l’auter coche l’é”. (vr)

Con foto: Gé bale con Die, la testimonianza de

Suor Anna Nobili

Te chest ùltim temp se à sentù trop rejonèr a livel nazionèl de Suor Anna Nobili, la tousa che dò n passà da cubista la se à fat monia e l’à metù sù na scola de bal modern cristian a Roma per trasmeter travers l bal l’amor per Gejù. De dut chest la conta ence te so liber dal tìtol “Io ballo con Dio” dat fora de oril da Mondadori. Su la paladina del chino de Cianacei, intervistèda da Elisa Salvi, Suor Anna Nobili l’à spartì col publich vèlch mizacola de sia vita, contèda a na vida scempia, semper col grignot sul vis. L’à dit che da pìcola l’era na beza n muie serèda e solarina e che adertura la balbonèa, l’à contà de so gran besegn de afet che la chierìa passan da n om a l’auter, de sia converscion dò aer fat n pelegrinaje a Assisi, de so gran amor per l bal che no se à mai morentà nience canche l’à ciapà i voti, de 28 egn.

“L’é stat n moment che é lascià ló de balèr – l’à dit Suor Anna – percheche pissèe che l bal no aesse nia a che fèr con Die. Canche son

jita da le Monie Operaie de la Sènta Cèsa de Nazareth é abù n moment de crisi, é molà l’ensegnament del bal e me é dit che aesse balà demò se Die l l’aessa volù. Dapò l’é stat mia sores che me à spent a ciapèr endò ite, les à dit che l’é n don che paa la speisa meter a la leta e aon metù sù la scola de bal cristian “HolyDance”. Ades aon n centené de arlieves, pìcoi e gregn, e ensegnon desvalives stii de bal, classich, modern, hip-hop e ence rap. Sion na comunità de monies n muie ativa, algegra e dal spirit joen, l’é ence na monia che scrif tesć de musega rap.”

E l’é stat soraldut col bal che Suor Anna l’à volù dèr testimonianza de sia converscion e trasmeter la beleza de sie raport col Segnor. Ensema a trei balarins de la compagnìa “Agape” l’à portà dant l spetacol dal tìtol “Eccomi. Balli sulla vita di Maria” su la museghes de don Federico Corrubolo, poejìes de Rainer Maria Rilke e letures di Vangeles da la oujes de Michela Zanet e Martin Bernard.

La gran espressività del corp e del vis, che somea amò chel de na beza e na lum sgalizenta ti eies, à ciapà ite l publich e la l’à fat restèr encantà. A la fi n del spetacol l’à uzà en aut la statua del Bambinol che la tegnìa te man e l’à fat levèr en pe l publich che batea fort la mans. “Levon en pe per na gran star, perché pa no podassane l fèr ence per nosc Segnor?” l’à dit con pascion suor Anna. Na pascion che se à sentù fona te la sala del chino e che fosc la jent se à portà dò ence a cèsa. (mci)

Papa Francesch e Suor Anna NobiliL giornalist Andrea Tornielli à rejonà del nef Papa e la monia Anna Nobili à balà per dèr na testimonianza de fe

Suor Anna Nobili endèna l spetàcol tel chino Marmolèda de Cianacei.

L giornalist Andrea Tornielli ensema a Cesare Bernard.

Page 30: 3413

30

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Balon - L’é scomenzà en domenia passèda la neva aventura de la pruma squadra del Fascia Balon che, dò aer vent acà trei meisc l campionat de Pruma Categorìa, se troa ades a se la veder col campionat de Promozion. N tornoi seguramenter de n livel più aut che metarà a dura proa la formazion de Mister Cigolla, che aboncont no l’à nesciuna intenzion de partir jà batuda amò dant de pontèr via. L’é vera che i jiadores l’é semper chi e che no l’é stat tout nesciugn a renforzèr la squadra, ma la gaissa per chesta neva endesfi da farà scì che i joegn fascegn dae chel zeche de più che serf de contra a squadres de na categorìa maora.

A engatièr dut cant maormenter l’é ence la regola che disc che cogn esser semper te ciamp amàncol doi joegn nasciui del 1994 e 1995 o amò dò. Belebon che l setor de la squadra mendres del Fascia Balon l’é da semper metù delvers e un o l’auter joen no menciarà a dèr na man, enceben con duta la difi coltèdes che sarà, leèdes a l’esperienza, al valor tecnich e atletich e ence a l’estro che vèlch outa a chesta età

Vertical - Ence chest an, desche oramai tradizion, l dì de Sènta Maria Maor ta Dèlba l’é stat metù a jir l Vertical Pardai, garejèda de corsa sa mont, e ence per chesta edizion podea tor pèrt demò chi che vegnìa envié dal Comitat de endrez.

Entorn les 4 domesdì i atlec chiamé ite se à binà al Tobià de Zeli ta Dèlba, olache i à podù aer l numer de gara e la ùltima indicazions del “regolament”... Ùltima bira, e pian pian duc se à enarloà ja chi de Boìo olache più tèrt l’é stat dat l “via!”. Desche semper foto de grop e dapò duc contra duc.

Se sà ben, Colombo del Maester Pollam l’é partì desche na tiza. Chest an l pissèa de se portèr a cèsa la corona de “King of Pardai”, ma no l’à fat i conts con l’ost!!! N’era più de un che volea se portèr a cèsa l titol e su per chi vièi de Doleda l’é stat “fech e fi ames”. Se à formà n pìcol grop de atlec con ite Franz Soricia, Lodo de Ennio Brach, Colombo del Maester Pollam, Andreas da Soraga e sobito de dò Adriano e Diego, che i à ben proà a ge stèr taché tel cul, ma chi cater era massa forc per tegnir l pas.

Sunsom i ne à contà che fi n a la fi n i se à “scanà” per l prum post, ma a aer la venta l’é stat Lodo de Ennio Brach, che con n sprint ai ùltimes metres l’é stat bon de aer la soramessa sun Colombo e Franz. Destaché de vèlch pìcol menut l’é ruà Andreas, Adriano e Diego e con vèlch menut mìngol più gran Brodol Crust e Enrico (Pasto). À serà l grop de atlec Renato, Luca e Noce. A chest ùltim l Comitat de endrez no ge à lascià fèr gara: massa fort e l’à bele cognù ruèr sù japede a duc.

Ence se l’é stat na bela “batalia”

l temp de gara de l’an passà no l’é stat batù e l record de Franz Soricia l tegn dur ence se ge vel dir che i é rué n muie vejins.

N’outa rué sù duc se aon beù vèlch, se aon fat doi ciacoles e dò pan pian se aon tirà en ju... ence perché l bel l’é tacà dò la garejèda. Defat, ja Penìa, tedant cèsa de Colombo, l’é stat endrezà via la cena per i concorenc e per la compagnes de chisc, estra a dotrei amisc.

Endèna cena via l’é vegnù fat la premiazion scomenzan dai ùltimes, trei col medemo temp, a chisc ge é vegnù dat n “salame” per om. Sobito dò sion passé al podie: 3° post per Franz Soricia, 2° post per Colombo del Maester Pollam e 1° post per Lodo de Ennio Brach che se à portà a cèsa la corona de “King of Pardai 2013”. L’é stat na emozion veder Franz Soricia cogner se tor jù la corona e ge la meter sul cef a Lodo. L’era doi egn che Franz l venjea e la corona la fajea bela mostra sun vedrina de cèsa… più contenta Sara, femena de Franz, che zacan la se n’à librà!!!

Nience dir che la serèda é jita inant con musega, bai e festejamenc fi n tèrt. Da zeche ora la touses ne à fat veder che ora che aane fat e les à chiamà n “dest riga” e duc su l’atenti, coran a sturtèr ensema duta noscia meja. Fenì via che aon abù, duc a cèsa sia, vender l’era da levèr per jir a lurèr!

Ence chest an aon fat fadìa, ma se aon godù e chesta l’é stat la roba più emportanta… chela corona duc la vel, ma più che dut se speta i 15 de aost per se passèr na sera contenc en compagnìa. Chest l’é l gran valor del Vertical Pardai!

Diego Salvador

va e vegn.L campionat taca chesta domenia,

prum de setember e vedarà la formazion del President Ghetta jièr sul ciamp amich de Vich, da les cater, de contra al Rovereto.

Acà na setemèna enveze, la pruma endesfi da ofi ziala de la sajon 2013/14, à vedù l Fascia fèr n dopie saut ajache l’à jià te la Copa Tèlia Provinzièla de contra al Levico Terme, formazion chesta che no jia tel campionat de Promozion, ma te chel de Ezelenza.

4° Vertical PardaiEnce chest an n grop de amisc se à binà per na garejèda de corsa a pe su l’adort. A venjer la corona de “King of Pardai 2013” l’é stat Lodovico de Ennio Brach

La foto del grop de atlec fata dant de pontèr via con la garejèda.

L podie de la 4^ Vertical Pardai. Lodo de Ennio Brach con la corona, apede a Colombo del Maester Pollam e a Franz Soricia che ge passa la copa.

L Fascia taca l’endesfi da de la PromozionL’empegn de la maor squadra fascèna de balon é peà via jà la setemèna passèda con la Copa Tèlia Provinzièla

L resultat fi nèl, contra ogne previjion, l’é stat de 0 a 0, e se volon la parità l’é n ejit giust per chel che se à vedù te ciamp. L prum temp i ladins à sfadià n muie a se adatèr al ritm de jech di ghesć, ma i à risćià demò sun vèlch trata da cet e dal cianton. Tel secondo temp enveze, la miora ocajions les é states sui piesc di fascegn, dant con Cigolla che à falà na trata vis a vis col portier aldò de n contratach, e dò con Debertol che adertura se à fat parèr na trata dai undesc metres.

Mìngol de recor per chesta ocajions falèdes l’é de segur, ma più che l recor resta la sodesfazion per na partida jièda dassen delvers contra n aversarie de gran valor, che fèsc ben sperèr per l scomenz del campionat.

Sarà na sajon longia e senestra olache duc, jiadores, alenadores e dirigenc, cognarà dèr zeche de più. Fajon n envit donca ence a la jent de Fascia che la se dae jù per sostegnir i joegn del Fascia Balon vegnan a empienir la tribunes del Cotura de Vich.

Cristoforo Debertol

Cristoforo Debertol, capitan del Fascia Balon.

Triathlon - Chësc triathlon ie metù adum da trëi disciplines desferëntes, che ie avisa nudé, roda da mont y sauté. Da scumencé fòvel cun l nudé tla nudadoia Mar Dolomit, ulache i atlec messova fé tla nudadoia dedora 375 metri, chël uel dì chindesc iedesc su y ju. Da dedò fòvel da jì cun la roda

Mudé da n sport al auter te una na garejedaChësc ie chël che ie suzedù pra la 2. edizion dl Val Gardena Triathlon n sada dan otodì a Urtijëi

N valgun atlec de Gherdëina che à fat pea pra chësta segonda edizion dl Val Gardena Triathlon.

Manuela Perathoner sauta ca per puent.

da mont per furné zirca 20 km da Urtijëi, su per la Val de Iënder nchin te Sautaria, inant de viers de Mont de Pana y inò ju y da Iënder ora per pona mudé dan la nudadoia Mar Dolomit la roda da mont cun i ciauzei da sauté. Da sauté fòvel zirca 3,5 km y chël muvan de viers dla stazion dla furnadoia de Mont de Sëuc, sëura l puent via, dan l hotel Adler su, inant ite per la promenada Luis Trenker nchin ta la plaza dai juesc. Iló unìvel dat ëuta y sautà nchin pra la furnadoia y pona ite mo n iede nchin ta la plaza dai juesc y de revieres nchin pra l Mar Dolomit. Fat pea pra chësta garejeda à una n’ëila che à fat dut da sëula, 42 ëi che à ënghe fat du da sëui, una na stafeta metuda adum da mé ëiles, trëi stafetes metuda adum da mé ëi y trëi stafetes mescededes. Repurton tlo i resultac di atlec de Gherdëina che à fat pea. Pra la stafeta dl’ëiles à Barbara Runggaldier de Sëlva

fat la garejeda de nudé, Ilse Pertoll de Eppan cun la roda y Manuela Perathoner di Gherdëina Runners chëla de sauté arjunjan n tëmp fi nel de 1:33:36. Pra la stafetes di ëi àl venciù Romed Moroder nudé, Thomas Piazza roda y Hugo Senoner di Gherdëina Runners sauté cun n tëmp de 1:22:57, 2. David Insam nudé, Klaus Galliani roda y Silvio Piazza sauté cun 1:26:07 y 3. Faris Goller nudé, Werner Goller roda y Elmar Perathoner di Gherdëina Runners sauté cun 1:35:45. Pra la stafetes mescededes àl venciù Corinna Boccacini nudé, Giovanni Maccaluso roda y Davide Carrara sauté cun 1:29:40. Pra la categuria di ëi che à fat dut da sëui àl venciù l campion talian Mattia De Paoli cun 1:15:27, 2. Walter Polla 1:22:34 y 3. Mirko Bonfi glioli 1:25.31. Ludwig Insam de Urtijëi, l sëul de Gherdëina che se à muserà te duta la desciplines, se à tlassifi cà al 8. post cun n tëmp de 1:29:39. (mp)

Page 31: 3413

31

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Sport

Runners - N sada ai 24 de agost à n valgun atlec di Gherdëina Runners fat pea pra la 15. edizion dla trëicherc de mesa maratona da Burnech nchin a Sand in Taufers, che ie 17 km longia. Ruvà nchin te travert ile 594 atlec. Tla categuria di ëi à Georg Brugger venciù cun n tëmp de 58 menuc y 4 secunc, 2. Hannes Rungger 1:00:07 y 3. Michael Burger 1:00:22. Tla categuria dl’ëiles ie Kathrin Hanspeter ruveda prima cun 1:08:26, 2. Edeltraud Th aler 1:10:40 y terza Petra Pircher 1:12:01. Śën passons ala tlassifi ca di atlec di Gherdëina Runners y tlo ie stat l plu asvelt Georg Piazza se plazan al 24. post dla tlassifi ca

generela di ëi y al 9. de chëla di nasciui dan l 1979 cun n tëmp de 1:06:56, segondo miëur ie stat Markus Prinoth cun n 13. post tla categuria M35 y n 54. post te chëla generela di ëi cun n tëmp de 1:10:55. Mario Falchi se à tlassifi cà al 61. post tla categuria di ëi y al 19. tla M40 cun 1:11:42. Mario Hofer ie 6. tla M55 cun 1:15:01, Fenno Ploner à abù 1:15:50 y ie ruvà 20. Pra i M45, Ivan Mussner 29. tla M45 cun 1:18:32, Walter Mairhofer 53. tla M40 cun 1:20:28, Alex Perathoner 47. tla M45 cun 1:25:04, Raff aele Pellizzari 66. tla M40 cun 1:25:14, Monika Leonardi 13. tla F45 cun 1:27:55, Stefano Zanotti 78. tla M40 cun 1:28:44 y

Clara Nogler 13. tla F50 cun 1:45:05. Doi atlec à fat pea tla categuria hobby, chël uel dì che i ne n’ie nia tla tlassifi ca ufi ziela. Arnold Senoner se à plazà al 32. post cun n tëmp de 1:29:53 y Inge Perathoner al 63. cun 1:41:50.

N dumënia ai 25 de agost ie n valgun atlec di Gherdëina Runners Cassa Raiffeisen de Urtijëi y Ciastel furnei a Kitzbühel a fé pea pra la 35. edizion dl Kitzbüheler Horn Berglauf. Nchin sun la piza dl Kitzbüheler Horn a 1.996 metri messova i atlec sauté. L deslivel fova de 1234 metri cun na pendënza dl 20 % y longia fòvela 12,9 km. Piei via iesen sun la plaza

Bedaia de bront per Georg DemetzL calënder per chëi che sauta ie drët spëss de manifestazions. Pra bën cater manifestazions podistiches, danter la sada y dumënia dl’ena passeda, fòvel atlec di Gherdëina Runners che à fat pea, nsci da Burnech te Turesc, a Kitzbühel, a Pardac y sambën a Urtijëi

prinzipela de Kitzbühel dala 9.30. Vencià à pra i ëi l american Gray Joseph cun n tëmp de 59 menuc y 45 secunc. I doi atlec de Gherdëina possa vester drët cuntënc de coche la ie jita: Georg Demetz ie cun n tëmp de 1:13:26 ruvà 18. tla tlassifi ca generela di ëi y al 3. tla M40. Peter Perathoner à arjont l 4. post tla categuria M60 y l 64. te chëla generela cun n tëmp de 1:33:08.

Do n ann de pausa à i urganisadëures dla US Dolomitica de Pardac inò metù a jì n dumënia ai 25 de agost l ”Trofeo Latemar Vertical Kilometer”. La garejeda scumenciova dala 10 danmesdì

cun 101 partezipanc dal Rifugio Gardone a 1670 metri y da nia drë n bel tëmp, tant che daduman se àn mpensà de mudé trassa. Ma pona mes’ ëura dan pië via se àl giaurì y l ie unit ora l surëdl. Nscila àn pudù sauté sun la trassa coche la fova scrita dant, che mostra su na lunghëza de 3,3 km y n deslivel de 1000 m. Philipp Götsch ie bel snel jit danora y ie passà via l travert pra l Rifugio Torre di Pisa a 2670 metri do 37 menuc. De Simone Roberto ie ruvà segondo cun 38:36 y al 3. post Daniele De Colo cun 38:41. Nosc atleta Christian Peterlunger se à tlassifi cà al 66. post cun n tëmp de 54:56. (mp)

Schach - Rainer Demetz, che à venciù l plu tituli te dut Südtirol, lascia l juech dal Schach. Per bën 35 ani se àl dat ju cun chësc sport da pensé y ulëssa śën fé na paussa. Rainer ie stat presidënt dla Lia Schach Gherdëina nuef ani alalongia y ie deventà campion dla lia set iedesc, l à venciù 19 tituli de Südtirol, 16 cun la scuadra de Gherdëina y 3 cun l Tluses. L ie nce deventà campion de Südtirol de ‘blitzen’ y chël bën 11 iedesc y 2 iedesc de ‘halbblitzen’. Ël à nce venciù cin’ iedesc l turnoi de

‘halbblitzen’ a Tluses, un n iede chël a Tramin y plu iedesc chël a Kaltern, un a San Giorgio d.P. y un a Olang. 16 iedesc fova Rainer nce tla scuadra che à venciù l turnoi de blitz de San Stefun. Dut l cunsëi rengrazia de cuer Rainer Demetz per dut chël che ël à fat per la Lia Schach de Gherdëina y nia mé, i ti fej de gran cumplimënc per i resultac arjonc ntan si cariera. Cun 217 partides tl campiunat de Südtirol a scuadres à Rainer Demetz arjont 167 ponc, chël ie 76,96 percënt, na perzentuela

Rainer Demetz lascia l juech dal SchachL gran campion dla Lia Schach Gherdëina fej na paussa. L ie unì lità l cunsëi nuef cun la presidënta Christine Perathoner

bëndebò auta y arjonta da tan che deguni.

Cunsëi nuef dla Lia dl Schach Gherdëina

Pra la senteda generela dl 17 de agost 2013 iel unì lità l cunsëi nuef dla Lia Schach de Gherdëina, che ie śën metù adum nsci: Christine Perathoner, Bruno Goller, Manuel Taschler, Elisabeth Delago y Giuana Prugger. L ie unì lità la presidënta nuevas tla persona de Christine Perathoner. De gra a

Rainer Demetz, che possa cialé de reviers a na bela lingia de suzesc, lascia per ntant l sport dl Schach.

Christine che la à tëut su chësta ncëria y speron che dut bute tl daunì y che la vede inant tan bën sciche la ie jita nchin śën. Rengrazion nce dut l cunsëi che se à metù a desposizion y a Ruben Bernardi che curerà inant la plata internet y che se tulerà inò sëura, sciche bele dai ani, dl gran lëur de scrì y mëter adum l liber dl ann; n liber de 220 plates cun duc i resultac, la nueves y dut chël che à da n fé cun nosta lia dal Schach.

Giuana Prugger

Codla - N sada passeda iel stat n gran turnoi Under 13 sun l ciamp dala codla a Urtijëi. De ndut sies scuadres se à mesurà te partides da mes’ëura prun, tla prima pert dl turnoi. Per la fi neles fòvel pona partides da n’ëura, cun doi tëmps da mes’ëura. L Gherdëina ti ie stat al Eppan per 2 a 0, desmustran de vester miëur sibe taticamënter che tecnicamënter. La segonda partida fova pona cun l Wacker Innsbruck, che ie la scuadra de referimënt de dut l Tirol dl Nord y nscila nce cun na gran cualità. Ma i nosc ne à nia messù se ascuender, i se à batù ala pèr, y mé na azion desfertuneda, ulache la codla ti ie unida data al infal a n jugadëur averser che à pudù jì tan che da sëul sun cassa y mëter la codla tl sach, à fat sci che i tiroleri ebe venciù la partida. Ma tramedoi scuadres à abù plu de una na puscibltà de fé gol. Coche dì, la fertuna à bussà l Dispruch, ma i nosc ie stai a si livel. Tan deplù ie chësc resultat da auzé ora positivamënter, sce n tën cont che l Dispruch à pona batù te fi nela l FC Südtirol. Nsciuma, perdù bën, ma cun unëur, y cun de bona speranzes per l daunì, de gra nce al bon lëur di doi trainadëures Marco Maraner y Emran Aljiu.

Perdù per 1 a 0 à l Gherdëina nce tla pitla fi nela cun l Bozner FC, ma mé per un n undescmetri, contra na scuadra che ova tan che dut jugadëures de n ann plu vedli, y n sà pu cie che chësc possa fé ora te chësta età. La partida ie oradechël stata valiveda ora, cun chances da tramedoi pertes.

FC Gherdëina y lëur per i jëuni

On abù l’ucajion de s’la ciaculé mpue’ cun l respunsabl dl setor di jëuni Christof Rifesser, che vën

judà te chësta atività da Ivo Malsiner, Max Tiozzo, Ivan Wieser y Günther Insam. Rifesser à spiegà l cunzet che l cunsëi dl FC Gherdëina à: “On tëut doi trainadëures da oradecà, speran che i debe profesciunalità y savëi, acioche sonse boni de crëscer a livel de urganisazion y de juech. L se trata de Stefano Tarabelli y Maurizio Massimi. Chisc se cruzia de duta la scuadres di jëuni, sustenian i trainadëures da tlo che à na si scuadra. L travert dl FC Gherdëina ie de fé n bon lëur, de mëter la fundamënta per vester

pona boni, a livel de prima scuadra, de jì su plu alauta.”

La scuadres di jëuni

Tl setor jëuni dl FC Gherdëina iel i mëndri dla scola dl juech ala codla, de ndut 27 mutons, doi Under 8 che fej campiunat via y ca, cater scuadres Under 10 che fej ënghe via y ca, pona na scuadra dl 2002 che fej da area a area, doi Under 13 che fej l campiunat sun dut l ciamp, na scuadra de jëuni dl 1999, na Under 15 y na scuadra Juniores nchin al 1993.

L FC Gherdëina tën peaMé 1 a 0 a l FC Gherdëina perdù contra l Wacker Innsbruck, che à batù te fi nela l FC Südtirol. Na desmustrazion che n ie sun la bona streda cun chësta scuadra de Gherdëina che fej pea pra l campiunat Under 13 tla proscima sajon. Prejentazion dl’atività di jëuni

La sies scuadres che à fat pea l turnoi Under 13 a Urtijëi: FC Südtirol, Persenon, Wacker Innsbruck, Bozner FC, Eppan y l FC Gherdëina.

Sustëni dala man publica y dai privac

Christof Rifesser auza ora che l ie unì fat n bon lëur, che l ie stat n gran mpëni y che n à giapà truep sponsores, che juda pea a curì i gran custimënc che l’atività di jëuni à. N iede i Chemuns y la Provinzia, ma nce truep privac. N gran merit de chësc viers ti va ai doi respunsabli Alfred Runggatscher y Michael Platzgummer.

Atività te Gherdëina y oradecà

Te Gherdëina iel śën trëi de biei ciamps. “De gra ai Chemuns che pudon for se nuzé de chisc!” Nscila Rifesser, che auza ora che dal ann passà incà iel monce a desposizion dl FC Gherdëina n ciamp a Bulsan, sun i prei dla Talfer, per i 20-25 jugadëures de Gherdëina che va a scola a Bulsan, che à nscila nce si trainadëures. Rifesser: “Un n iede al’ena vëni su te Gherdëina, doi iedesc ài training a Bulsan, de merdi y mierculdi. I studënc che ie a Persenon y Burnech - tlo n iel de manco che no a Bulsan - se alenea cun scuadres da iló.” (David Lardschneider)

Page 32: 3413

Informazions y Manifestazions

32

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

♦Auti di soldas da dandaìaDai 5 ai 8 de setëmber gnaràl tignì tl’Alta Badia la 7. Indunada di mesi militars storics

Por le setim iade sarà les Dolomites y plü avisa l’Alta Badia le scenar por l’indunada internazionala di mesi militars storics. Propi sön Lagació él stè tratan la Pröma Vera dl Monn de gragn combatimënć danter i taliagn y i austriacs. Tratan i cater dis se incuntarà tla localité cënć mesi storics che vëgn da döta l’Europa. Por l’ocajiun gnaràl fat escursciuns, al gnarà portè dant la cultura ladina y al gnarà metü da jì serades a tema. I mesi storics, danter chisc modei sciöche le Hafl inger, la Munga Fiat Campagnola, le Willy’s Jeep, le Kübelwagen VW, le Horch, motors storics Sidecar Zündapp, BMW R75 o Motoguzzi Alce, se spostarà te na carovana lungia, dessigü n bel spetacul por chi che ćiara pro.

Jöbia, ai 5 de setëmberDales 15.30 escursciun da Piz Sorega ćina pro la Ütia Bioch, olache an podarà amiré l’inrosadöra tratan n bun aperitif. Prenotaziuns pro les Assoziaziuns Turistiches. Dales 21:15 vëgnel tignì na serada folclorisitca tl salf dles manifestaziuns a La Ila.

Vëindres, ai 6 de setëmberDales 11.00 ales 18.00 röia adalerch i partezipanć tl’Alta Badia. Chisc se incunta sön la plaza dla cabinovia dl Piz La Ila tl zënter da La Ila, olache an po jì a ti ćiarè. Domisdé ia se spostarà i mesi ćina a San Ćiascian, olache i partezipanć jarà a vijité le Musuem Ladin ursus ladinicus.

Sabeda, ai 7 de setëmberDales 8.30 s’incunta indô i mesi storics sön plaza dl lift a La Ila. Dales 9.00 pëia chisc ia por jì ćina a Cortina, olache ai passa fora por le Corso Italia.

Domënia, ai 11 de setëmberDales 8.30 se incunta le grup sön plaza dl lift da La Ila por jì sön Col Pradat a Calfosch, olache l’indunada di mesi storics vëgn stlüta jö ofi zialmënter.

L’organisaziun dla manifestaziun vëgn inviada ia dal comitê d’organisaziun cun a će Werner Crazzolara, cun le sostëgn dl Consorz Turistich Alta Badia. Por le garatè vëgnel rengrazié la Cassa Raiff eisen Val Badia y düć i atri sponsors, i Comuns da Corvara, Badia, la polizia de comun di comuns de Badia y Corvara, dötes les atres forzes dl ordinn, i stödafüch de düć i comuns, la sozieté ”Grandi Funivie Alta Badia” y le grup di iagri.

♦Debann tla Scolina SalterinaDis dla porta daverta tla Scolina Salterina a San Ćiascian, cun azes debann dal 31 d’agost ai 8 de setëmber, por mituns ćina 10 agn

L’Uniun Sport Amatoriala San Ćiascian mët da jì na promoziun cun ”dis dla porta daverta” pro i jüć dla Scolina Salterina, söl ćiamp dl sport a San Ćiascian. Dötes les mitans y düć i mituns ćina 10 agn podarà anuzè debann i jügn dla Scolina Salterina, dala sabeda ai 31 de agost ćina ala domënia ai 8 de setëmber. Mituns plü gragn po ćoghé al palê tl ćiamp de erba sintetica y/o tl beach-volley, aladô dla desponibilité di ćiamps.I jüć dla ”Scolina Salterina”, le ćiamp dl sport y le bar dla zona sportiva a San Ćiascian é daverć vigni dé dales 10.00 ales 19.00, inće sabeda y domënia ćina ai 8 de setëmber. Por informaziuns pon inće cherdè sö i numeri de fonin 338/1807080 o 335/7890497.

♦Conzert dla fi n dl istéAl 31 de agost vëgnel organisé le ”Summerend Concert” a Badia, cun trëi bands sön paladina

L’isté va plan plan a piz, la scora mët tosc man. Mo denant vëgnel ćiamò organisé a Badia le ”Summerend Concert”, ch’é rové a süa sesta ediziun. Le conzert gnarà tignì en sabeda al 31 d’agost dales 20.30 inant (les portes vëgn daurides incër les 19 - 19.30). En chësc ann podaràn aldì 3 bands. I pröms che nes lascia aldì süa musiga é le grup ”Frace” da Bornech, che sona musiga hard rock. Dedô ti lasciarài le post ai ”Hell Warrior”, n grup de jogn de Badia che ćianta y sona cover de grups metal y rock dër conesciüs; ai lasciarà inće aldì val’ süa composiziun. La band prinzipala de chësc ann é i ”Xbox Rock” - n grup talian che sona do les ćianties di ”Greenday”; le stil de chësta musiga ti va do al pop/punk. I Greenday é na band americana nasciüda tl 1987, un di grups plü conesciüs al monn y inće al dedaincö ćiamò dër atual. I ”Xbox Rock” lasciarà aldì sües ćianties plü beles. Por stlü jö la serada saràl ćiamò n DJ che mët sö musiga rock.Tratan la serada saràl la poscibilité da cumprè chertes por na lotaria, olache an po davagné döes chertes por le conzert di ”Dream Th eater” - che sarà plü inant jö por la Talia. Le staff s’la conforta a na gran partezipaziun sciöche ti agn passà y inviëia de cör düć da gnì al conzert por passè na bela serada rock en compagnia.

A Badia vëgnel stlüt jö l’isté cun n conzert.

La ”Scolina Salterina” a San Ćiascian fej na promoziun.

I mesi militars röia indô tl’Alta, por la 7. ediziun dla indunada.

Palê - Tl fi n dl’edema passè, en sabeda ai 24 d’agost, à les cater scuadres amatoriales dla Val Badia śoghé les prömes partides de Copa Provinzia. Tla secunda categoria à le Mareo batü fora de ćiasa le Steinhaus por 2 a 1, deperpo che la Val Badia à messü se dè sot por 4 a 0 cuntra Falzes, sön le ćiamp aversar. Tla terza categoria él saltè fora dui pêrs. Le Rina à parejé por 1 a 1 cuntra Le Sest, y La Val à fat n 2 a 2 cuntra Aicha. Intrames les ladines à śoghé te ćiasa. Les partides de retüda gnarà śogades en mercui

Resultać y mudaziunMa le Mareo à davagné la pröma partida de Copa Provinzia

ai 11 de setëmber dales 8 da sëra.

Chësta domënia mët spo man les partides de campionat. Respet ai orars publicà l’edema passada, él da anotè la mudaziun che inće la Val Badia śogarà la domënia al 1. de setëmber (nia la sabeda), dales 16.00 sciöche les atres scuadres, sön la plaza da San Iaco te Ahrntal, cuntra Steinhaus. Le Mareo śoga te ćiasa cuntra San Laurënz. A Rina śogarà le Rina cuntra Raas, y a Le Sest śoga Le Sest cuntra La Val. (rp)

SozialDeberieda: jon a cialé al verzon dala craitles

N juebia ai 5.9. jiràn deberieda cun la lia ”Lichtung” a ti cialé al verzon ulache l vën zidlà craitles a S. Laurënz dlongia Burnech. N se anconta dala 14.00 tla streda Stazion dlongia la Cësa de Paussa. ”Deberieda” ie na grupa, na ucajion per se ancunté danter persones che à problems psichics o de sozialisazion cun ulenteres. Per nfurmazions plu avisa pudëis cherdé su Julia Prucker, tel. 0471/798015. Respunsabl dla jita: Roman Delago.

AvisUdienza dla defensëura populera

La proscima udienza a Urtijëi te Cësa de Chemun sarà n juebia ai 5 de setëmber dala 9.30 nchin la 11.30. Per fé ora n terminn danora pòssen cherdé su l numer 0471/301155.

Iniann da d’aisciöda él por le pröm iade gnü arjigné n program stampè de dötes les manifestaziuns tla Val Badia. Al à albü suzes, porchël jaràn inant inće da d’altonn. Consëis de Formaziun y lies dla valada che oress avëi sües manifestaziuns stampades, po les dè ite diretamënter sön la plata internet www.manif.it, o zënza les menè al Sorvisc Formaziun Val Badia, anter i 5 de setëmber. La mail é [email protected]. Ći che rovarà ite dedô, gnarà ma plü inserì te internet. Dè ite les manifestaziuns é fat te

Program da d’altonnInće da d’altonn gnaràl stampè n program de dötes les manifestaziuns dla Val Badia. Les lies po les menè ite ćina ai 5 de setëmber

püć vari: 1) jì sön www.manif.it; 2) druchè a man ciampa sön ”Dè ite iniziatives; 3) chirì fora le raiun olache al vëgn metü da jì la manifestaziun; 4) scrì fora düć i ćiamps y druchè spo sön ”Mëna le formular”; 5) al se deura na fi nestra olache an po ćiamò n iade controlè les informaziuns; 6) sce döt stimenëia, druchè sön ”Inserì chësta manifestaziun”.

Chi che à domandes, po s’oje al Sorvisc de Formaziun por damanè do plü avisa. Le numer é 0474/524022.

Informazions

Page 33: 3413

Informazions y Manifestazions

33

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

AviscL Mobil dla Zentrela di Cunsumadëures

L KVW de Sëlva fej a l savëi che l “Verbrauchermobil” unirà nce chëst ann y plu avisa n juebia,  ai 5.9.2013 sun plaza Nives dala 10 ala 12 danmesdì. Duc ie nviei a se nuzé de chësc servisc.

Udiënzes dla Uniun di OstisLa Uniun di Ostis HGV tëgn udiënza inće a La Ila, vigni secundo y cuarto lönesc dl mëis, dales 16.00 ales 17.00, te ćiasa de Comun a Badia.

Ofi ze dla Zentrala di Consumadus a PicolinL’ofi ze é da ciafè tla sënta dl Raiun Sozial, tla terza alzada, y é davert vigni 2. y 4. jöbia dl mëis. Telefonn: 0474/524517.

Orars nüs pro i ambulatori infermieristicsDal 1. de setëmber él deplü mudaziuns: l’ambulatore infermieristich da Lungiarü vëgn defi nitivamënter stlüt, por d’atri él mudaziuns de orar. L’ambulatore d’Al Plan é dal 1.09 davert le lönesc, mercui y vëndres dales 9.45 ales 10.15, chël da La Val vigni jöbia dales 10.00. A Picolin é l’ambulatore davert dal lönesc al vëndres dales 8 ales 9.

La festa de chi di 1963 dla Val BadiaChi dla Val Badia che complësc iniann 50 agn é invià ala festa dla tlassa, ai 5 d’otober. Ara mët man dales 15.00 cun la mëssa a Calfosch, y dedô aorela cörta deboriada sö dala Edelweisshütte. Infos y prenotaziuns fi na ai 25 de setëmber pro Walter al 338/6611345, Paolo al 335/6843350, Bruno al 348/9506507, Milio Terza al 333/2773371 y Arnold (pizzeria Al Plan) al 335/6235003.

♦Di de jol di modiei de julieres y joleriLa grupa de aeromodelisć ”Curnacins” mët a jì si di de jol n dumënia ai 1. de setëmber a Albions deberieda cun i Destudafuech

Sce ruvëis a Albions cun l auto, unieis avisei riesc do dlieja te n pra iló dlongia ulache puderëis lascé l auto. L ie pona mo da fé n trëi var y sëis ruvei tl ciamp de jol di Curnacins. N scumencerà dala 9 danmesdì cun n ”Frühschoppen” y ntan dut l di nchin la 7 da sëira saràl da udëi ejibizions de jol de duc i modiei, danter l auter de joleri a turbines, jets, joi acrobatics cun julieres a motor o cun l aliant. Nce l Aiut Alpin mustrerà coche n fej n ntervënt per tò su un che se à fat mel.I aeromodelisć, la gran pert de Gherdëina ma nce da oradecà, lascerà udëi si njins che i se à pastelnà adum y puderà a chësta maniera dé inant de prima persona la legrëza per chësc hobby. Sce ulëis passé n bel di alalergia unide duc a cialé y povester abinons vel’ cumpani nuef che ëssa legrëza cun chësc passatëmp. Nce da maië y da bever ne manceràl y per i mëndri devertimënt assé. Sun vosc unì se ncunforta la Grupa Modelisć Gherdëina ”Curnacins”.

♦Cun l KVW a MontegrottoLa grupa KVW de Sëlva mët inò a jì l viac a Montegrotto da n dumënia ai 20 de utober nchin n dumënia ai 27 de utober 2013

N stajerà tl hotel Augustus, hotel da cater stëiles, ulache n arà nce la puscibltà de se nuzé dla nudadoia, dla ”grotta” y dl local da fé ginastica, y ulache l sarà oradechël nce mesun fé

cures de uni sort per la sanità y per se n sté bën.L priesc per l viac y l sté a Montegrotto ie de 530 € per persona tla majon da doi, 60 € deplù iel da paië per na majon da sëui. Tl priesc iel laite l viac cun la curiera da Sëlva demez, marënda y cëina (scumencian cun la marënda la prima dumënia y f inan cun la marënda l’ultima dumënia). Nia laite

ne n’ie la buandes y l ticket per la cures. Nfurmazions plu avisa giapëis da Rudolf Mussner, tel. 335 6380973, ulache l ie nce da se lascé scrì su nchin ai 15 de setëmber 2013.

♦Festa sön PisciadùEn sabeda ai 7 de setëmber por i 25 agn dla crusc

La Lia da Munt Ladinia Val Badia fej festa en sabeda ai 7 de setëmber sön Pisciadù, adöm ai organisadus, la Kolpinggruppe St.Stephan, Lahr Reichenbach, en ocajiun di 25 agn dla crusc sön Piza de Pisciadù, metüda sö avisa da chësc grup dai Paîsc Todësc. Dales 11.00 vëgnel tignì na mëssa solëna sön Piza de Pisciadù, acompagnada dala musiga de Reichenbach/Schwarzwald. La Lia da Munt Ladinia inviëia düć a tó pert a chësta manifestaziun, al é na ocajiun por s’incunté y stè adöm.

Prejentazions“I Misteri del Cjaslir” a Poza

Per la lingia de apuntamenc “Sèntes, strìes e eroines”, endrezèda da Comitat Manifestazions de Poza e Istitut Cultural Ladin tel chèder de ParoleVistaDolomiti, en mèrtesc ai 3 de setember h. 21.00 te sala del Consei de Comun, Fabio Chiocchetti prejenta so liber “I Misteri del Cjaslir. Storia di un santo vescovo e di una presunta strega”.

Prejentazion de libres a MoenaPer ParoleVistaDolomiti a Moena en mèrtesc ai 3 de setember da les 21.00 te sala de Consei de Comun vegn prejentà l liber del fotograf Pierluigi Orler dal titol “Silenzi da guardare”. La prejentazion sarà viventèda da n compagnament de musega.

La crusc sön Piza de Pisciadù.

♦Chi dl ’53 va en jitaLa tlas di 60 agn de chi dla Val Badia fajarà na bela jita ai 28 de setëmber

A düć chi dl 1953: en sabeda ai 28.09.2013 s’incuntunse por passè n dé deboriada. I piun ia dales 8 da doman da San Martin (por rajuns de organisaziun y cëna). A Neustift (Moar im Psack) tolunse le danmisdé y dedô junse a Sarnthein a vijité n artejan batalana. Nosc iade nes condüj spo al Durnholzer-See y dailò fajunse na bela oraziun tla dlijia de San Micurà. Dlungia la dlijia él le Jägerhof, olache i jun a marëna (cun na spezialité de Sarntal). Do marëna él l’ocajiun da jì incër le lêch (25 min.). La coriera nes mëna spo a ti ćiarè a n furn, olache al vëgn borjé barantli por fà öre de medejina. Sce al é bel tëmp, junse por le Ju de Pens, Sterzing, Vahrn, Puster, San Martin, olache i stlujiun jö le dé pro na cëna. Lascésse scrì ite y dijele inant a üsc compagns dl ’53. Prenotaziun ćina ai 20/09 tres le versamënt de 110,00€ sön le cunt dla Raiff eisen IT33M 08010 58830 000404423798 sot a ”Jahrgang 1953”. Por foradecà SWIFT-BIC RZSBIT21408. D'atres infos al 339/7004892.

ReferacLat dla uma y prevenziun dles caries

Chësc é le tëma de chël che an baiarà en mercui ai 4 de setëmber dales 10.00 tl Zënter Families Ergobando. Le danmisdé fej pert dles incuntades sön l’alatamënt y alimentaziun di pici mituns. Informaziuns ciafon pro Fiorella al 339/6950036 o ala mail [email protected].

ReligionPreparaziun al Bato

En sabeda ai 14 de setëmber dales 15:00 ales 17:00 vëgnel tignì te salf dles manifestaziuns ”Dumëne Moling” da La Val la preparaziun al Bato cun Erich Frenademetz. Invià é geniturs che à na creatöra da batié, sciöche inće totes y tòć. S’anunzié pòn te calonia al nr. 0471/843121.

L hotel a Montegrotto Terme.

Modiei de julieres y joleri de uni sort.

Le Durnholzer-See é inće travert dla jita de chi dl ’53. (Foto: feine-fotos.de)

Page 34: 3413

Informazions y Manifestazions

34

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Dotors y ApotechesDotor

L dutor de servisc dala 8.00 daduman de n sada ai 31 de agost nchin la 8.00 daduman de n lunesc ai 2 de setëmber ie l dutor Simon Kostner de Sëlva, tel. 0471/794002 o l 798626.Le dotur en sorvisc tla fi n dl’edema di 31 d’agost y 1. de setëmber, ti cin comuns dla Val Badia, é la doturia Sara Schmid, Badia, tel. 0471/839639.

ApotecaL’apoteca de servisc che à daviert ora dl orar ordiner da n vënderdi (dala 19.00) ai 30 de agost nchin n vënderdi ai 6 de setëmber ie chëla de S. Cristina, telefonn 0471/792106 o 333/1776615 (orar de giaurida 8.00-12.00/15.00-19.00).L’apoteca en sorvisc tla Val Badia, fora dl orar ordinar, dal vëndres ai 30 d’agost al vëndres ai 6 de setëmber, é chëra d’Al Plan, tel. 0474/501240.

Sport11^ edizion de la Marcialonga Running

En domenia 1° de setember da les 9.30 pea via da Navalge la 11^ edizion de la Marcialonga Running, che rua fi n a Ciavaleis. Da Ciavaleis da les 10 pea via ence la Minimarcialonga Running per i bec dai 6 ai 12 egn. Info sul sit: www.marcialonga.it.

Turnoi de tennisDai 31 de agost nchin ai 8 de setëmber saràl tl zënter dal tennis a Runcadic n turnoi “FIT Open - 4NC”.

Partida de hockey: HC Gherdëina contra CortinaChësta partida per se anjenië ca al campiunat nuef, ie n vënderdi ai 6.9. dala 20.30 tl stadio Pranives te Sëlva.

Ladinia Beach CupL’Uniun Sport La Ila mët da jì en domënia al 1. de setëmber le turnier de beachvolley ”Ladinia Beach Cup”. Informaziuns y iscriziuns al 347/0842309 o sot www.uslaila.it.

MujigaAlan Farrington sun Ciampac e a Moena

En mèrtesc ai 3 de setember da la does domesdì sun Ciampac sora Dèlba tel chèder del “Ciampac & Bufaure Music Festival” se pel scutèr l conzert de musega dal vif de Alan Farrington, Fiorenzo Delegà e Cesare Valbusa. Se fossa burt temp, l conzert sarà da les 17.00 al Dòlaondes a Cianacei.

Mujiga cun l SellatrioTl raion da jì a pe de Urtijëi suneràl ncuei vënderdi ai 30.8. dala 17.30 l Sellatrio.

”Musikantenstadl”, mujiga folcloristica y bal populerN dumënia ai 1.9. saràl dala 9 da sëira inant l “13. Ulricher Musikantenstadel“ tla cësa de cultura de Urtijëi. L sunerà i Ladiner y i pitli musicontri de Gherdëina, n valgun talënc ora dla Scola de Mujiga de Urtijëi y la grupa de bal populer prejenterà si bai tradiziunei.

Corni da mont y stlefé cun la scuriedesN mierculdi sëira ai 4.9. dala 21.00 tl raion da jì a pe de Urtijëi, audiràn sunan la grupa de corni da mont de Gherdëina, acumpaniei da chëi dala scuriedes.

Cunzert dla Mujiga de SëlvaN juebia ai 5.9. dala 9 da sëira sun Plaza de Chemun de Sëlva.

Cunzert cun Herbert PixnerL sunadëur d’armonica cunesciù se prejenterà te Sëlva n dumënia ai 8.9. cun si program ”Na und?!”. L cunzert tla cësa de cultura O.v. Wolkenstein te Sëlva scumëncia dala 9 da sëira. Chertes danora giàpen da cumpré tla Lia dl Turism de Sëlva.

Le cor Kèrygma ćianta deboriada cun le Vocalensemble MemmingenLe conzert dl cor Kèrygma deboriada cun le Vocalensemble Memmingen vëgn tignì en sabeda ai 7 de setëmber dales 20:30 tla dlijia de Badia.

Teater“Freunde zum Essen” - teater cun cëna

Na comedia culinara de Donald Margulies, regia de Claus Tröger, organisaziun: Uniun Kulto. Rapresentaziuns: al 1. de setëmber dales 18:00 - premiera, spo ai 4, ai 5, ai 6, ai 8, ai 11, ai 12, ai 13, ai 14 y ai 15 de setëmber, dis da laûr dagnora dales 20:00, les domënies dagnora dales 18:00. Prenotaziuns: [email protected] y tel. 328 5660 227.

CurscCurs de Yoga-Prana-Flow

Curs de muvimënt y relassamënt energetich scumëncia n mierculdi ai 4.9., dala 8 da sëira, l dura nchin mesa la diesc y vën tenì da Judith Demez, de ndut 10 iedesc, sa La Locia a Urtijëi. Metù a jì dala Lia Sanynton. Per nfurmazions 339 7336788 (Judith).

Curs de talian per ëiles da oradecàL curs che vën tenì da Francesca Trentin Wanker ie for de lunesc, dai 23.9. nchin ai 25.11.13, dala 9.30 ala 11.00, tla sala dla sentedes dl Servisc Soziel tla streda Purger 16 a Urtijëi. Priesc: 20 €. Da se scrì ite iel pra l Servisc furmazion, tel. 0471 773225 o l Servisc soziel 0471 798015.

Curs por geniturs che à mituns da 0 a 18 agn: ”Tëmp y ligrëza cun mituns”Organisé da KVW La Ila y Consëi de Formaziun dl Comun de Badia. Al mët man ai 13 de setëmber dales 9 ales 11.30, tla ćiasa Vijo Vittur a Badia. Referënta é Ingrid Hofer Kienzl. Indöt 8 incuntades de vëndres dales 9 ales 11.30. Cost: 45,00€ a će, 55,00€ por copies. Infos y iscriziuns pro Sandra al 348/7821170 o [email protected]

Curs de LnB Motion a La ValLe Consëi de Formaziun da La Val organisëia n curs de ginastica LnB Motion cun Marisa Clara, por miorè i movimënć y prevenì mai, y laurè sön la dërta postöra dl corp. Le curs é dai 9.09 ai 10.10.2013, por 10 iadi, lönesc y jöbia dales 20.00, te palestra a La Val. Cost: 95,00€ a će. Infos y prenotaziuns pro Marisa al nr. 340/2756166.

Curs da fà jö por prinzipianćCurs de döes serades, organisé dal Fotoclub Val Badia, cun Paul Erlacher y Helmut Elzenbaumer. Terminns: ai 3 y 5 de setëmber dales 19.00 inant, tl salf dla Cassa Raiff eisen a San Martin. Al gnarà fat na introduziun ala fotografi a, splighé i aparać da fà jö y ći che an dess ćiarè canche an fej fotos. Prenotaziuns pro Paul al 347/7706384 - [email protected], o pro Helmut al 338/7941256 - [email protected].

♦Sonns y saûs de ArmentaraNa roda fora por i prà de Armentara, che inviëia da spaziré, ascutè sö cors y d’atri grups musicai, cun laprò de bunes spezialitês gastronomiches

En domënia al 1. de sëtember vëgnel metü da jì por le terzo iade da pert dl’Associaziun Turistica da La Val la manifestaziun ”Sonns y Saûs de Armentara”. La manifestaziun mët man cun la Santa Mëssa dales 10:00 tla dlijia da La Crusc, abelida dales melodies dl Cor de dlijia da La Val. I prà de Armentara sarà le scenar de chësta manifestaziun, olache al sarà cinch punć por storje pro: Ranch D’André, la ütia di Côrs da La Val, la ütia dl’Assoziaziun Turistica da La Val, la ütia dla Jonëza da Paur da La Val y sö La Crusc. Pro vigni punt vëgnel pité de vigni sort de spezialitês gastronomiches, dales spezialitês ala grilia ales delicatëzes arestides y laprò inće les saûs dl bosch. Deplü grups musicai y cors fi stidiarà dl intratenimënt musical fora por döt le domisdé. Por pici y gragn saràl le Parch Natural che mët sö n tru educatif cun deplü tofl es dal Ranch d’André ćina sö La Crusc, olache al vëgn splighé y dè de vigni sort de informaziuns sura le Parch Natural Fanes - Senes - Braies. L’organisaziun dla manifestaziun oress rengrazié la Provinza de Balsan - Seziun natöra y contrada, le Ranch D’André, la dita da moler Castlunger Davide y le stüde Tributar Bassot Rag. Daniele por le sostëgn al garatè dla manifestaziun.

MostresMostra Anvidalfarei e Bonell a Ciavaleis

Al Zenter d’èrt contemporana de Ciavaleis enscin en sabeda ai 31 de aost h. 15.30-19.30 e 21.00-23.00 se pel veder la mostra “L’immagine terrestre” de Lois Anvidalfarei e Gotthard Bonell. En domenia 1 de setember gran festa de fi nissage con entrèda debant: h.16.00-18.00 “tango e sangrìa” e scontrèda con i artisć amisc del Museo; h. 18.30 tel palaz de la Magnifi ca Comunità conzert de Lieder de Schubert.

“Crepes trasfegurèdes” a PozaEnscin ai 7 de setember te Ciasa de Noscia Jent a Poza se pel veder i retrac fotografi cs de Marcella Pedone, che tol jù noscia crepes moscian con tecniches particolères la trasfegurazions contèdes te la lejendes. La mostra restarà fora duc i dis con orarie 16.00-18.30 e 20.30-22.00.

La storia de Domenico Chiocchetti “Goti”A Moena te ciasa de le sociazion (ex scola mesana) enscin a la fi n de aost con orarie 17.00-19.00 se pel veder la mostra “Domenico Chiocchetti Goti 1910-1999: una storia piccola dentro la grande storia”.

Dessegnes su la ferata en mostra a PozaEnscin doman, sabeda ai 31 de aost, te sala de Consei del Comun de Poza l’é na mostra de la sociazion Transdolomites su la ferata ti dessegnes de “La Domenica del Corriere” e etres sfoes del temp. La é averta con orarie 16.30-18.30 e 21.00-23.00.

“Femena” en mostra a MoenaEn sabeda ai 31 de aost h. 18.00 a la Minicivica te Piaz de Sotegrava a Moena per endrez de Mauro Defrancesco e Federica Giobbe vegn enaudà l’esposizion personèla de Sara Giannatempo, che ti retrac de la mostra dal tìtol “Femena” chier de arvejinèr fotograf ìa, cinema e pitura. Sia operes restarà fora enscin ai 15 de setember.

La “strìes” de Vasselai en mostra te MuseoEnscin ai 10 de setember te Museo Ladin de Fascia se pel veder la operes de grafi ca e pitura de Mariano Vasselai dal titol “A proposito di streghe”, ispiré ai prozesc per strionarìa de Fiem. La mostra é metuda fora te sala Heilmann, con entrèda debant, e averta ti oraries del Museo: duc i dis h. 10.00-12.30 e 15.00-19.00.

Mostra de fotografi esPultrec de alpinisć cunesciui y fotografi es de cuntredes dl fotograf Manuel Ferrigato de Persenon unirà metui ora tl zënter de Urtijëi dai 2 ai 20 de setëmber.

Sugestiun sön i prà de Armentara, scenar dla manifestaziun ”Sonns y saûs”.

Page 35: 3413

Informazions y Manifestazions

35

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

♦Bënunì te GherdëinaCun la prejentazion “Bënunì te Gherdëina“ dëssa duc i nteressei giapé la puscibltà de ntënder miec aspec dla storia, rujeneda y cultura de Gherdëina. La prejentazion unirà fata da Sabine Piazza, tla rujeneda tudëscia, n merdi ai 3 de setëmber dala 20.30 tla sala Raiff eisen te chemun a S. Cristina

L turism ne se basa nia mé sun na bela cuntreda, ma nce sun la cultura particulera de si raion. Cun la prejentazion “Bënunì te Gherdëina“ saràl mesun ntënder miec aspec dla storia, rujeneda y cultura de Gherdëina. Can ie pa la valeda de Gherdëina unida populeda dala jënt? Co vivòven pa zacan ti mejes sa mont? Co se furniva pa la jënt ntlëuta y cie maiovi pa? Ciuldì se à pa l ziplé tl lën svilupà dantaldut te Gherdëina? Ciuldì vëniel

pa te nosc raion mo rujenà ladin. N giaperà truepa nfurmazions nteressantes ntan la sëira de prejentazion. La ntreda ie debant.

♦Paur dl ann y paur jëunn dl annNtan la festa per l desmunté dl bestiam, n dumënia ai 1. de setëmber te Val, uniràl premià l ”paur dl ann 2013” y l ”paur jëunn dl ann 2013”

Per l terzo ann ndolauter vëniel premià dal Cunsorz Turistich Val Gardena-Gröden Marketing l ”paur dl ann 2013” y l “paur jëunn dl ann 2013”. Do che la grupes di paures de uni luech a cris ora si candidac, ie chisc stac valutei da na giuria metuda adum da reprejentanc dla aministrazions cumeneles, dla Lies per l Turism y de Val Gardena-Gröden Marketing. Te na pitla zeremonia n dumënia domesdì via te Val ti uniràl sëurandat chësta uneranza ai paures, dala presidënta de Val Gardena-Gröden Marketing, Christina Demetz.I premiei ie: Siegfried Santifaller, luech da Peza, Sacun (paur dl ann 2013) y Werner Perathoner, luech da “Guton”, Sëlva (paur jëunn dl ann 2013).Pra la valutazion iel unì tenì cont dla gestion ejemplera dl mesc, dla pusizion dl mesc, dla ntegrazion tla vita dl luech y dl mpëni per la cumenanza.

♦Desmunté dl bestiam te ValFesta cun i Paures Jëuni de Sëlva n dumënia ai 1.9. te Val, cun scumenciamënt bele dala 10 danmesdì

Cun legrëza ulons ve dì che la dumënia ai 1. de setëmber ne sarà nia sciche uni di. L desmunté dl bestiam vën n chël di a s’l de y perchël ne daussa deguni mancé. Per scumencé Luca y Jonas cun l’armonica dala 10 inant nes tenirà cumpania, per jì po inant dala 11 cun la santa mëssa cianteda dala grupa ”De Cater”. A na bona marënda ulons po ve saludé, ulache la grupa ”Vollgas” scumen-cerà ënghe a cianté.Da mesa la 3 l desmunté scumencerà y da dedò l paur cun la plu bela vacia unirà premià. N pest per i paures plu lezitënc ne mancerà nce chëst ann nia, perchël nia tan prësc ne ulons fi né via. La grupa Dyle sunerà mo nchin ala fi n, per pudëi fi né via pra n bon got de vin.Sun vosc unì se ncunforta la Lia di Paures Jëuni de Sëlva.

Chino, FilmChino Eden Cortina

Encuei, vender ai 30/08 él da vedei da les 17.30, 19.45 y 22.00 l fi lm de animazion “Turbo” y en doman, sabeda ai 31/08 vegniràl mostré ti medemi orars l fi lm de fantascienza “Elysium.” Per infos: 0436/881812.

Al chino de CianaceiInsnet, vender ai 30 e en sabeda ai 31 de aost da les 21.15 se pel veder l fi lm “Red 2”.

Al chino de TieserAnché vender ai 30 de aost, h. 21.15 se pel veder “Body Language”, en domenia 1° de setember h. 15.00 (en 3D) e h. 17.15 vegn moscià “Monster University”. En domenia 1 e en lunesc ai 2 de setember h. 21.15 l’é n program l fi lm “L’evocazione”, resservà a chi che à più che 14 egn. En sabeda ai 31 h. 21.00 vegn portà dant na rassegna de cores da mont.

Sëira de fi lm de roda da montNcuei vënderdi ai 30.8. saràl dala 21.15 te Cësa de Cultura O.v. Wolkenstein te Sëlva na sëira de fi lm dla garejeda de rodes da mont “Südtirol Sellaronda Hero“.

Parch naturel Puez Odles y la storia dla TieraL Parch naturel Puez Odles à da mustré su na gran richëza naturela y culturela y fej pert perchël dl’arpejon mundiela Unesco. Truepa particulariteies sciche nce l mesun che l dà de udëi la storia dla Tiera, à Hubert Schönegger fermà cun si camera. L fi lm sarà da udëi n merdi ai 3.9., dala 20.30, tla cësa de cultura de Urtijëi.

Trasmiscions TV y RadioNutizier ladin sun TCA

Südtirol TV y Alto Adige TV: de sada dala 19.35 za., de dumënia dala 13.15 y 22.15. TML da lunesc nchin vënderdi dala 18.00 y dala 23.30, de sada dala 18.00 y dala 00.15, de dumënia dala 17.45 y dala 00.15.

Paladina - L zil l’è l jir: Gei, te mene ge!N martesc ai 3.9.2013, da les 20.50. L program va dò al besegn di turisć de aer zachei per se arvejinèr a la natura e descuerjer neva emozions : la fegura del menasciori. Dò n cors de formazion che tol ite aspec naturalistics, storics e artistics vignun pel jontèr ite ence si capazitees coscì aon chi che mena la jent e ge ensegna l nordic walking desche Andrea Vian e chi che spartesc con ic si saer dintornvìa la erbes desche Erica Bernard. Program de Anna Mazzel. Informaziuns plü menüdes söi programs radio y TV Ladina pôn ciafè sön www.raibz.rai.it . La trasmisciuns sarà da udëi por n’edema sön www.raibz.rai.it .sot a “Paladina”.

Paladina - Roda y turismN jöbia ai 5.9., da les 20.50. Le sport dla roda chërda adalerch tröc sciori tles valades ladines. Al gnarà mostrè ci che al ti vëgn pitè ai sciori apascionà dla roda y les manifestaziuns plü granes liades a chësc sport, sciöche la Maratona dles Dolomites, la Sellaronda Hero y l’ Sellaronda Bike Day. Chësc sport é n gran potenzial por le turism da d’isté, porchël vëgnel tres indô laurè fora idees nöies. Protagonisć dla trasmisciun: Andy Varallo, Damiano Dapunt, Michil Costa y Markus Rubatscher. Program de Concetta Bonaldi y Fulvio De Martin. Informaziuns plü menüdes söi programs radio y TV Ladina pôn ciafè sön www.raibz.rai.it . La trasmisciuns sarà da udëi por n’edema sön www.raibz.rai.it .sot a “Paladina”.

Rai Radio Ladin

Na lingia de programes de letradura ladina moderna dai 7 de setember. Con sabeda ai 7 de setember scomenza via da les 19.05 a les 19.30 na lingia de programes culturèi dediché a la letradura ladina moderna. La letradura l’é l cher de n lengaz, canche chela cresc e vegn valorisèda e aprijièda, cresc l lengaz te si formes e te so prestije. L domesdì leterèr alalèrgia metù a jir da l’Union di Ladins de Gherdëina l’é stat ocajion per cognoscer autores da desvaliva valèdes ladines. En particolèr chest an l domesdì leterèr é vegnù dedicà a 5 eles: Tiziana Ghedina de Ampez, Olimpia Rasom de Fascia, Ruth Videsott da la Val Badia, Rut Bernardi e Elisabeth Kostner de Gherdëina. Con vigniuna de chesta eles l’é vegnù fat n program radio olache podaron scutèr sù si tesć e na curta intervista per cognoscer miec l’autora. Tel prum program intervista con Milva Mussner vize-presidenta de l’Union di Ladins de Gherdëina e l’autora Rut Bernardi. Program de Anna Mazzel. I programes é da scutèr sù ence da podcast su www.raibz.rai.it.

“Hole’s Lovers” tel Cianton sun TMLTe “L Cianton de l’Istitut” sun TML amò chest fi n de setemèna se pel veder l program “I zipiafaceres de la Èlpes”. Dai 2 ai 15 de setember vegnarà manà fora “Hole’s Lovers - Artisć deribolenc”. Oraries indicatives: lunesc h. 15.45; mèrtesc h. 18.00; mercol h. 21.45; jebia h. 20.15, vender h. 11.30 e amò sabeda h. 17.30 e domenia h. 21.00.

Programes de Ercamedia sun TML e webSun TML ogne setemèna va fora i program per ladin “Ercaboan” e “Retrac”. La programazion de TML é da poder veder ence sul sit www.tmltv.it; i programes de Ercamedia sun www.tvladina.com.

Werner Perathoner da Guton.Siegfried Santifaller, Peza.

Pra l desmunté dl bestiam te Val. (fotografi a: Diego Moroder)

Storia, rujeneda y cultura de Gherdëina.

Page 36: 3413

Informazions y Manifestazions

36

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

♦Concurs dl Fotoclub Val Badia: terminnsLe Fotoclub Val Badia dëida recordè che le terminn da dè jö les fotos por le Concurs 2013 é ai 16 de setëmber

Le Concurs 2013 é davert a düć y le tema da chësc ann é ”Blanch”. Pro chësc tema tómel ite düć i retrać olach’al vëgn dant le blanch, te na forma prevalënta o inće ma te details dl retrat. Laprò àldel por ejëmpl fotografi es macro, mo inće de vigni sort d’atres fotografi es de contrades, crëps, ciüfs, ogeć artifi ziai, fates jö belanfat olâ. Les 30 plü beles fotografi es gnarà metüdes fora te na mostra da d’altonn dl 2013 y les 10 plü beles, chirides fora da na juria metüda sö dal Consëi dl Fotoclub, gnarà premiades cun la soma de 250, 150 y 100 euro por i pröms trëi posć, y de 25 euro dal 4. al 10. post. Por plü informaziuns y por odëi le regolamënt vì a nes ciafè sön la plata internet dl Fotoclub Val Badia www.fotoclubvalbadia.it

♦Tëmp y ligrëza cun mitunsCurs por geniturs che à mituns da 0 a 18 agn

Le KVW da La Ila y le Consëi de Formaziun dl Comun de Badia mët da jì n curs por geniturs, che mët man en vëndres ai 13 de setëmber, te biblioteca a Pedraces/Badia. Referënta dl curs é Ingrid Hofer Kienzl (Workshop Starke Eltern - Starke Kinder). Indöt saràl 8 incuntades ti mëisc de setëmber y otober, dagnora de vëndres dales 9 ales 11.30. Le curs costa 45,00€ a će o 55,00€ por copies. Le numer de partezipanć é limité a 14 porsones. Infos y iscriziuns pro Sandra al 348/7821170 o tres mail a [email protected].

♦N aiüt por chi che dëidaLe Raiun Sozial Val Badia organisëia n curs de chinestetica - sön dezijiun dl Comitê de Raiun y proposta dl Grup de autoaiüt por porsones che fej le guern a ćiasa

La chinestetica mostra sö co che an po socodì zacai zënza ciafè mè de spiné y sconan le corp. La chinestetica se basëia sön esperiënzes, te chësc cajo esperiënzes de movimënt, por imparè da conësce tres damì nosc corp. Insciö éson spo bugn da s’adatè plü saurì

al’atra porsona. Pro la chinestetica se tràtera ma en pert de na tecnica, al é plü na fi losofi a de vita che se basëia sön le prinzip dl aiüt por se daidé instësc.Chinestetica é vigni porsona buna de fà, ara funzionëia te n gröm de situaziuns y dess porchël inće gnì adorada da düć. Tratan le curs fej i partezipanć tröc eserzizi pratics, por podëi adorè a ćiasa chëstes esperiënzes aladô de sües esigënzes. Rodunt porsones che fej le guern a ćiasa à gonot de vigni sort de mai, problems al cör y al magun. La cossa plü importanta é da ćiarè de se instësc; sce iö me stà bun, ti dai inće inant chësc ala porsona de chëra che i ćiari. Sce i ne me stà nia bun, spo ne sunsi nia bun da pité na buna

assistënza. Ći che dëida tröp é fà vigni movimënt ponsan a ći che an fej. Sce an à val’ mè, désson atira fà val’ decuntra, y por evité i mai désson dagnora ćiarè da avëi la dërta posiziun tratan la cura. De döt chësc gnaràl baié tratan le curs tignì da Walter Bortolon. Al mët man en mercui ai 11 de setëmber y va inant ai 18 y ai 25/09, tres dales 16.00 ales 18.00, te Ćiasa de Palsa a San Martin de Tor. Le cost é de 30,00€ a će. Prenotaziuns al 0474/524552.

Iadi, jites y escurscionsA s’arpizé ta Pederü

La Lia da Munt Jonila inviëia da jì a arpizé, en sabeda al 31 d’agost, tla palestra ”vedla” ta Pederü. Dedô saràl por düć na griliada y poscibilité da anuzè la slackline. An dess s’anunzié almanco dui dis danfora pro Verena Dapoz al 338/3399409, o Paul Erlacher al 347/4736300.

Escursciun sön le MoosstockLa Lia da Munt Ladinia - Val Badia organisëia en domënia al 1. de setëmber na escursciun sön le Moosstock (Ahornach - 3.059 m). Ara é de difi colté mesana, por n tëmp da jì de 3,5 ores y n deslivel complessif de 1.750 metri. Informaziuns pro Denis Moling al 340/5990115.

Escursciun incër la Croda da LagoChësta escursciun vëgn metüda da jì dala Lia da Munt Ladinia Val Badia, en domënia ai 8 de setëmber. Ara condüj dal Ju Giau a Mondeval, lech Federa y Ru Curto. Ara é saurida, cun n tëmp da jì de 5 ores y n deslivel söpert de 300 metri y jöpert de 600 metri. Por informaziuns pòn s’oje a Franz Moling al 340/6816332 o Hartmann Frontull al 347/2388302.

Cun la roda cun la Lia da MuntLa Lia da Munt Ladinia - Val Badia mët da jì en domënia ai 8 de setëmber na jita cun la roda da San Laurënz, Klammjoch y Stallersattel. Ara é ria, cun na destanza de 100 km y n deslivel de 2.000 metri. Informaziuns ciafon pro Klaus Dapoz al nr. 333/2167305.

Cures y palses a Abano TermeAl vëgn metü da jì dala Val Badia demez n iade de ot dis a Abano Terme, dai 3 ai 11 de novëmber 2013. Informaziuns y prenotaziuns pro Monica Costa Clara al nr. 0474/590069, ćina ai 20 d’otober.

Pelegrinaje dla Uniun dles Porsones Vëdues y Sores dla Val BadiaPelegrinaje a Weissenstein, en jöbia ai 26 de setëmber. Orars: bus 1) 7.00 a San Ćiascian, 7.15 Calfosch, 7.20 Corvara, 7.30 La Ila, 7.40 Pedraces; bus 2): La Val 7.30, Pidrô 7.40, San Martin 7.45, Longega 8.00; bus 3) La Pli 7.30, Al Plan 7.45, Longega 8.00. Iade y marëna costa 45,00€. Infos y prenotaziuns anter i 20/09 pro la rapresentanta de paîsc o al 0474/590069.

Traverseda dla Dolomites de SextenLa grupa “Nëus jon pa bel plan” dla Lia da Mont de Gherdëina mët a jì n dumënia 1.9. na traverseda tla Dolomites de Sexten, dal Kreuzbergpass a Fischleinboden. N furnerà cun la curiera nchin sun l Kreuzbergpass, da ulache n muerà de viers dla Rotwandwiesen, sot ala Rotwand, tlo iel la puscibltà de fé na varianta sun n troi plu ërt y panoramich che ruva sun l jëuf de Burgstall a 2.200 m. L sarà n 4-5 ëura da jì.

Jita al Achensee y a cialé a na berstot dala scipaL Muvimënt Catolich dl’Ëiles de S. Cristina mët a jì per n merdi ai 3.9. na jita a Rattenberg a cialé a na berstot ulache n lëura la scipa, dopro iel na mëssa tla dlieja de S. Notburga y per marënda furnéien al Achensee. L vën pià via dala 7 daduman sa Dosses, n possa senté su nce pra la fermedes dla curiera. Nfurmazions: Anneliese Kasslatter, tel. 339 6783073. Iscrizion Cassa Raiff eisen Santa Cristina. Priesc: 52 €.

Crì ierbes de medejinaN mierculdi ai 4.9. a S. Cristina cun Diego Deiana. L ie da se nunzië nchin al di dant tl Ufi ze de Turism de S. Cristina y da paië ite 15 euro. N muev dala 9.00 dan l Activ a S. Cristina.

Jì a cialé l levé dl surëdl y dopro a gustéChësta ie na manifestazion de Val Gardena Activ che vën metuda a jì uni juebia. A Urtijëi vëniel jit sun Resciesa y muet dala 4.15 daduman dan l Ufi ze dl Turism. A S. Cristina vëniel jit sun Pic y muet dala 4.00 dan l Activ. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant ti ufi zies de turism y da paië iel 30 euro cun gusté leprò.

A descuvierjer la ierbes de medejinaN vënderdi ai 6.9. danmesdì: jita sun Col de Flam cun Diego Deiana. N se urta dala 9.30 dan l Ufi ze de Turism a Urtijëi. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl Ufi ze de Turism a Urtijëi y da paië ite 15 euro.

Jita geologica meneda sun l Geotrail sa Bula N vënderdi ai 6.9. cun l geologh Herwig Prinoth. N se urta dala 15.00 dan l Ufi ze de Turism a Urtijëi. L ie da se lascé nuté su tl Ufi ze de Turism a Urtijëi nchin al di dant y da paië ite 15 euro.

Marcia populera ”Luis Trenker”N sada ai 7.9. y n dumënia ai 8.9. saràl inò la manifestazion tradiziunela de sport populer, ulache n puderà crì ora danter jites da 6, 12 y 21 km, pian via for da plaza de chemun de Sëlva. Tlo saràl ntan chisc dis nce mpue de festa, metuda a jì dala Lia di Ciambonfs, ulache n giaperà nce da maië y da bever.

Traverseda da Schnals a MatschLa Lia da Mont Gherdëina mët a jì chësta jita, ulache n passa nce pra i Saldurseen, n dumënia ai 15.9.. L sarà da fé n deslivel de n 1000 metri y da jì zirca 6 ëura.

Jita a Pinzolo, Madonna di Campiglio y MaléLa Grupa KVW de S. Cristina nvieia duc i scric ite de Gherdëina n sada, ai 28.9. a passé n bel di tl Trentin. L vën furnà a Pinzolo, Madonna di Campiglio, Campo Carlo Magno, Folgarida y Malé. Da se scrì ite iel tla Cassa Raiff eisen de S. Cristina, ulache n giapa l prugram. L priesc ie de 31 €. Na bona marënda ie ënghe leprò.

Chinestetica: te Ćiasa de Palsa a San Martin vëgnel tignì n curs.

A Badia vëgnel tignì n curs por geniturs cun mituns da 0 a 18 agn.

”Blanch” é le tema dl concurs dl Fotoclub Val Badia.

Page 37: 3413

Informazions y Manifestazions

37

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Temp ledeAncunteda di Oldtimer

Ncuei vënderdi ai 30.8. dala 15.00 ala 17.00 se ancunterà i auti Oldtimer tl raion da jì a pe de Urtijëi.

L paiazo ”Mago Remy” devertësc i mutonsNcuei vënderdi ai 30.8. dala 20.30 tl raion da jì a pe de S. Cristina dan l hotel Post.

Domesdì per mutonsNcuei vënderdi ai 30.8. dala 14.00 ala 16.30 iel n domesdì per mutons dai 6 ai 12 ani te Val. N possa se scrì ite pra la Lia dl Turim de Sëlva. N possa fé pea debant. Sce l ëssa da vester bur’ tëmp ne unirà chësta manifestazion nia a se l dé.

Spëisa da paurLa paures de Gherdëina cujinerà n dumënia ai 1.9. dala 10 danmesdì inant sun Plaza S. Antone a Urtijëi spëisa tipica da paur.

A ti cialé ai mulins da BulaN merdi ai 3.9. dala 15.30 se ùrten dan l hotel Mesavia sa Bula, da ulache n muev per na vijita meneda ai mulins. L ie da se lascé nuté su nchin al di dant tl Ufi ze de Turism a Urtijëi y da paië ite 15 euro.

Sëira AlpinaN mierculdi ai 4.9., dala 20.30 sun plaza Nives te Sëlva. Na sëira che à dut ntëur da n fé cun la natura y la montes. L sarà da udëi de plu desmustrazions sportives.

De vedli juesc scuvierc da nuefL Museum Gherdëina nvieia uni juebia ntan i mënsc de setëmber al’azion nterativa per pitli y granc. Co se tripova pa i mutons dan 100 ani? De ce material fova pa la roba da fé damat? Granc y pitli po’ scuvierjer da nuef i vedli juesc y fé damat deberieda. N se anconta n juebia ai 5 de setëmber dala 16.00 tl museum tla Cësa di Ladins a Urtijëi. Nfurmazions y iscrizions tl Museum Gherdëina o tla Lies dl Turism.

Trix, sëira de juescN sada ai 7.9. dala 20.30, tla sala di jëuni ”Saut” a Urtijëi. Sëira de juesc da mëisa per jëuni y granc.

Spazireda tres les ruines dl ciastel St. HubertusTl cercl di “Mercui dla cultura ladina” invieia ia la Union di Ladis de Anpezo le mercui ai 4 de setember na spazireda tre les ruines dl ciastel de St.Hubertus. An se enconta da les 10:30 tla plaza de S. Hubertus, encrojeda per Malga Ra Stua. Per infos: [email protected].

Ultim apenrosa é gnü desditL’ultim apuntamënt cun Apenrosa, preodü incö vëndres ai 30 d’agost pro la Stüa dal Tê Raetia a Corvara, é gnü desdit.

Domisdé por i mitunsEn mertesc ai 3 de setëmber vëgnel tignì a Calfosch n domisdé de magia por pici y gragn. L’incuntada cun i clowns é preodüda por les 17.00.

Conversaziun por inglesc o todëschLa biblioteca ”Angelo Trebo” d’Al Plan organisëia adöm al Zënter Families Mareo vigni mëis na sëra da se la cuntè por inglesc o todësch. Inće sce la conescënza dl lingaz é picera, é düć invià da gnì impò. Le pröm iade s’incunton la jöbia ai 12 de setëmber dales 20 ales 21.30, te biblioteca d’Al Plan.

♦De èrt en èrt: “Magnifi ci Contemporanei”La mostra de Anvidalfarei e Bonell a Ciavaleis se sera sù con na gran festa tel Zenter d’èrt contemporanea e tel palaz de la Magnifi ca Comunità

La é da poder veder enscin al prum de setember la mostra de Lois Anvidalfarei e Gotthard Bonell “L’immagine terrestre”, metuda fora chest istà tel Zenter d’èrt Contemporanea de Ciavaleis (p.ta Rizzoli). Apontin en domenia l’esposizion se serarà sù con na bela festa, che met ensema la doi gran istituzions culturèles de Ciavaleis, la Magnifi ca Comunità de Fiem (MCF), dedichèda a la storia, e l Zenter d’èrt Contemporanea (CEAC), dedicà al temp de anchecondì. Na festa che pearà via en domenia domesdì e che jirà inant ence en vender ai 6 de setember. Chest l program.

En domenia 1 de setember:Da les 15.00 - vegn orì l Palaz de la MCF e l CEAC, con vijites vidèdes, laboratories e atività per families. Per l’ocajion l’entrèda é debantDa les 16.00 - CEAC: “tango e sangria” col Carlos Gardel Trio e scontrèda coi artisć amiscDa les 18.30 – MCF: conzert “Lieder de Franz Schubert” con Gotthard Bonell bariton e Antonio Ballista al piano (entrèda € 5,00, prenotazion h. 18.00 a la cassa de la MCF – tel. 0462.340812)

En vender 6 de setember:Da les 16.00 - vegn orì l CEAC con laboratories d’èrt per families. Scontrèda: Pitura e scultura, notes su la mostra “L’Immagine terrestre”Da les 17.30 - vegn orì i ujes del Museo de la MCFDa les 18.00 te la MCF e da les 18.30 al CEAC - scontrèda “Di arte in arte” con l critich d’èrt Fiorenzo DegasperiDa les 19.00 - MCF: “Faceres da Krampus” de Luca Pojer. Laboratorie de faceres e workshop fotografi ch. “ARTEAperitivo: vizi e virtù nelle allegorie del Palazzo”.Da les 19.00 - CEAC: na viva... contemporaneaDa les 20.00 - MCF: vijita vidèda a la mostra “Enrico Clauser, il respiro della montagna”

Da les 20.30 al CEAC e da les 21.00 te la MCF - Musega classica con Chiara Tomasini e Maddalena WaldnerDa les 20.45 - MCF: conzert per piano de Matteo ScaletDa les 21.00 - CEAC: “L’Arte e il Museo” dialogh anter l’artista Gotthard Bonell, l diretor Elio Vanzo e l publichDa les 21.30 - MCF: Vijita vidèda “Con la maschera sul naso. Magia e tradizione”

♦Zumba FitnessCun Giorgia Cipolleschi, dai 23 de setëmber nchin ai 11 de nuvëmber

L KVW de Urtijëi mët a jì chësc curs cun Giorgia (offi cial Zumba instructor), per persones danter 14 y 50 ani. L scumëncia n lunesc ai 23.9. dala 20.15 nchin la 21.15 y vën tenì per

de ndut 8 iedesc, uni lunesc nchin ai 11.11. tla cësa de cultura de Urtijëi (dlongia dlieja), tla sala ”Cassa dl Sparani” tl prim partimënt.Furnimënt: brea da ginastica y malieta. Davia che la soles di ciuzei dëssa vester nëtes, prëien bel de tré sëura i ciauzei cun chëi che n bala permò te sala. Nia desmincë na boza d’ega y n suiaman!Da paië ite iel 80 € y n prëia bel de paië l curs ala fi n dla prima sëira.Sce n se arjuma la

lezion n lunesc, pòssen jì a chëla dl mierculdi dala 17.30 o dl vënderdi dala 9.30 te Sëlva! Per nfurmazions cherdëde su: Giorgia 349 4674583.

La sentes del CEAC e de MCF a Ciavaleis.

L'opera “Abele e Caino" de Lois Anvidalfarei fèsc bela parbuda a l'entrèda del Museo de la Magnifi ca Comunità de Fiem.

Segres y festes50° di Alpins a Cianacei

En vender ai 30, en sabeda ai 31 de aost e en domenia prum de setember l’é gran festa te tendon a Cianacei per i 50 egn del Grop di Alpins de la Val de Sora.

34^ edizion de la Gran Festa da d’IstàA Cianacei dai 5 ai 8 de setember sarà ence chest an gran festa te tendon te Pian de Parèda. En domenia ai 8 h. 10.00 sarà messa grana te pra apede tendon e h. 14.30 partirà la tradizionèla defi lèda de museghes e gropes de folclor stroz per Cianacei. Chest an la defi lèda pea via dal tendon.

Segra a RuncadicN dumënia ai 1. de setëmber. 28 ani ie bele passei da canche la dlieja de S. Ujep ie unida cunsagreda. Lecurdon chësc di cun la gran mëssa dala 9.00, lieta da Sn. pluan Johann Tscholl y cianteda dal cor de dlieja de Runcadic cumpanià dal’orchestra, cun do mëssa mo la pruzescion tradiziunela. Da dedò jirà la festa inant alalergia, dan la scola, ulache n puderà se maië y se bever velch, scutan su i biei pec sunei dala Mujiga da Bula.

Trëi dis de Al Plan Folk FestivalDai 30 d’agost al 1. de setëmber, tl zënter d’Al Plan de Mareo. Ti trëi dis saràl da aldì y odëi indöt 20 bands y grups. Ai 30 mët man le program dales 17:00, al 31 dales 12:10 y al 1.09 dales 10 danmisdé, cun n grup che sona la mëssa. Tl program de cornisc alda al 31 dales 8:30 na meditaziun yoga-shiatsu, y la domënia dales 15.00 n workshop de zircus por mituns. Organisaziun: Cërtl Grup Atif. Infos: www.alplanfolkfestival.com

”Paîsc in festa” a San ĆiascianFesta en mercui ai 4 de setëmber, tl zënter da San Ćiascian stlüt al trafi ch. An ciafarà spezialitês gastronomiches, y por i mëndri él l’incuntada ”Sön les pedies dla laûrs preistorica”, adöm al Museum Ladin ursus ladinicus y le Parch Natural Fanes-Senes-Braies. Dales 20.00 inant sona le musizist Alex Pezzei.

Zumba Fitness, fé ginastica balan.

Page 38: 3413

38

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Religion y Anunzies

22. Domënia ia por l’ann C, al 1. de setëmber 2013

Dal vagnele do San Lüca, 14, 1.7-14

Gejù ê rové n dé de sàbat a past tla ćiasa de n farisê alangrana y la jënt l’osservâ. Canch’al odô, sciöche i ghesć se chirî fora i posć de onur, àl tut l’ocajiun por i dè n insegnamënt. Al ti à dit: ”Sce t’es invié a na noza, no te chirì fora le post d’onur. Deache al podess ester invié n ater, che é plü nobl co tö. Al podess spo gnì chël che à invié tè y l’ater, y te dì: Lasci lerch a chël. Tö messesses te dodè y jì a tó ite l’ultimo post. Sce t’es invié, va, canche te vëgnes, a tó ite l’ultimo post; spo gnarà chël, che t’à invié, y te dijarà: Mi amì, vì ma plü inant! Chësc sarà por tè n onur dan da düć i atri ghesć. Deache chël che s’inalza gnarà umilié, y chël che s’umiliëia gnarà inalzè.” Spo ti àl dit a chël che l’à invié: ”sce t’ofrësces da misdé o da sëra n past, spo ne stè a invié tü amisc o tü fredesc, tü parënć o tü vijins rić; zënza t’inviëii inće ëi, y cun chël te vëgnel döt indô retü. Nou, canche t’ofrësces n past, spo inviëia ite püri, storpià, zoć y verc. Tö saras beat, deache ai ne po nia t’al rete; al te gnarà retü dala ressoreziun di iüsć.”

Parora dl Signur. - Lalt a té, Gejù Crist!

Vangel dla Domenia

Lecort

Ulon se lecurdécun na Santa Mëssate dlieja de Urtijëi

de nosta sor

Sabine Moroderche nes à lascià dan 19 ani.

Chëi de familia

Cunduel

A nosc bon chef WilliTe sention gra per i biei mumënc

che on pudù passé cun te!Ti vester daulëibon, de bon cuer y ti vijion positiva

dla vita resterà inant te nosc pensieres.

A Anni, Andreas y Simon,per l unì a mancë de ti bon uem y vosc bon pere ve

fajons la cundulianzes plu sentides yve mbincion scialdi forza te chësc rie mumënt.

Duc i cunlauradëures dl Senoner Sartëur

Partezipaziun

Les colaboradësses y i colaboradusdl Departimënt Educazion y Cultura Ladina

tol pert al dolur de nosta colegaCarla Pedevilla

por la pordüda dl pere

Friedl Pedevilla

Recordanza

Rodolfo PitscheiderGrìes - Cianacei

31.08.1993 - 31.08.2013

L’é jà passà 20 egn da canche te n’ès lascià.Tie recort l restarà per semper vif te nesc cheres,

più fort che n braciacol e più emportantche ogne parola dita.

Con amor,tia femena Lidia, la fi a Mariagrazia con Riccardo,

Nikolas e Martina

Rengraziamënt

”Mia anima aspanâ fora les aresy se lasciâ portè sura lêć chić,

prà y bosć cuntra la löm.”

Anna Graff onara vëd. Zingerle*22.12.1920 +20.08.2013

De cör rengraziunse düć chi che à acompagné nosta Uma te süa vita, l’à daidada, ti à orü bun, é gnüs a la

ciafè a ćiasa y te ospedal.

Dilan al dotur Agreiter Edo, ales infermieres dl Sorvisc Sanitar, al dotur Pizzinini Marco y a so personal che l’à assistida cun amur y dignité.

Dilan a düć chi che à perié por nosta Uma, a Tone che à dit dant les corones. Dilan ai proi, a düć chi che l’à acompagnada sön so ultimo iade, al Cor de Dlijia de so bel ćiantè, ai sorvidusc, al Tobias y a düć chi che à fat n sorvisc por la sopoltöra.

Osta presënza nes à fat gran ligrëza y nes à daidé portè l’dolur.Dilan di bi pinsiers, dles ćiandëres, dles ofertes a fi n de bëgn y a chi che la stlüj ite

te sues oraziuns.La Uma cun süa buna löna restarà inant ti cörs y daidarà dal cil.

Cun reconescënza

Les families da Gherjenara

Cunduel

I tolun pert al dolurdla familia Senoner y de nosc presidëntAndreas Senoner por la mort de so pere

Wilhelm Senoner.I ti fajun les condolianzes plü sintides.

Le comitê di Cores dl Raiun Ladin

Tradiziun - La Domënia di Agnui Custodi ê te nostes cöres la festa di jogn, a chëra che düć se confortâ. Bele valgügn dis denant jô na pert di jogn a se confessè. En la vëia da sëra jô spo i jogn dales jones a nagoles y rosmarin che ai n’ess de beles da mëte sön le ćiapel che düć portâ laota. Al ê inće jogn che jô a segra de munt y spo sön val’ crëp a se cöie zacotan de stinfes de stëra de munt da fà plü i braui di atri. Sciöche al gnô pa spo ćiarè no ma dales jones che che â en la festa le plü bel ciüf!

En la vëia dla festa sön la sëra gnôl portè te dlijia le confarun di jogn, le gran zinch. En le dé dla festa jô i jogn da La Pli bele les cater da doman a soné l’aimaria cun la Gran Marora che rondenî iteissö por chi crëps stlauris por indesprè y incundè a döt Mareo la gran festa. Le capolan ê a chës ores bele te confescional che spetâ i pröms pićiadus che jess a desćiarié sü pićià. Dales cinch êl mëssadora; tratan y do mëssadora êl inće ocajiun da jì a se pissié, confessè.

Dala mesa dales nü cherdâ dötes les ćiampanes düć da jì a mëssagrana vistis da festa. La mëssa ê en terz y le cor de dlijia ćiantâ öna dles plü beles mësses. Le ploan pordicâ dla gran importanza dl Angel Custode che verda la porsona y cis i jogn, che an dess porchël gonot le perié y le tignì alalt. An dij pö: ”Ma chël à albü n Angel Custode da chë desgrazia! Chësc é bëgn n sëgn tler che al é, che al esist!” I jogn da San Ćiascian sorvî instësc a

mëssa en süa festa. Amesa la funziun dl domisdé, do i Öspi

da festa, gnô i jogn de 18 agn cherdà dal ploan da jì sö dai lintrins, sö dan ciancelea a se lascè scrì ite tla Confederaziun di jogn. Dailò i cuntâl dant, ći importanza che la Confederaziun â y ćiodì che ai dê se lascè scri ite. Ai messâ impormëte da tignì alalt la Confederaziun respetan i comandamënć, da vire la crëta cristiana y da ti dè a düć n bun ejëmpl. Al gnô inće tignì oferta por la Confederaziun. Al’ostaria podô i jogn pormò jì canche ai ê stà cun 20 agn ala vijita. Sce ai jô impò risćiâi che i gran jogn i sciurass defora da porta. A Lungiarü y a La Val gnôl tignì la prozesciun cun le confarun di jogn.

A ći moda che chësta bela gran festa é tan che sparida él rî da capì, adorass pö i jogn cis al dedaincö sostëgn religius y le bun ejëmpl da pert di gragn che lascia gonot n pü’ fora. Tles calonies pon odëi les mapes cun i inoms di mëmbri dla Confederaziun. (Lois Trebo)

La festa di jognChi che é bele n pü’ plü vedli se recorda che al gnô la pröma domënia de setëmber tignì la ”Festa dl Sant Angel Custode”, che ê la festa di jogn

Page 39: 3413

39

nr. 34 / 30 de agost 2013

www.lauscdiladins.com

Inserac y Congratulazions

Da vëne 4 felghes de aluminium originales dla Alfa Romeo 215/45/17 a 50,00 euro l’öna (original 330,00 euro l’öna). Tel. 347/9893343. (32/13)•••Da vëne na mansa grija de trëi agn, che fej le pröm videl d’otober. Da vëne na vaćia Simmenthal de trëi agn, che fej le secundo videl söl’aisciöda. Da vëne na mansa Simmenthal de dui

Da vende

Da chirì

Na nsenianta chier n cuatier da tò a fi t a Urtijëi da śën inant. Tel. 349/4350839. (32/13)•••Na familia de cin' persones chier n cuatier da to a fi t a Urtijëi o Santa Cristina da setëmber inant. Tel. 329/6666297. (32/13)•••Al vëgn chirì n apartamënt por 2

porsones tl'alta Val Badia por döt l'invern (da dezëmber fina merz). Prëibel telefonè al numer 339/7553781. (33/13)•••N studënt de Gherdëina chier n penic de segonda man. Te. 327/8350479. (34/13)•••Doi jëuni da tlo chier n pitl cuatier da to en afi t te S.Cristina o te Sëlva da

Ie aspiete tlotla cësa di tieres che

zachei unissa a me tò.Prëibel cherdé su la

Cësa di Tieres Obervintl0472/868172.

www.tierheim-obervintl.it

Chirì da laour

N ël chier da lëur te na utia da mont, n restaurant o n hotel, sciche capo partida o a judé te cësadafuech per la sajon da d’instà y chëla da d’inviern, pusciblmënter cun albierch. Ël à truepa esperienza y n diplom dla scola alberghiera. Tel. 347/1547203 o mandé na e-mail a [email protected]. (32/13)•••N ël chier da lëur da śën inant a judé te cësadafuech o a lavé ju. Ël rejona talian y franzëus. Tel. 348/3761280. (31/13)•••Na ëra cun na laurea de lingac por le comerz y linguistica se pîta da fà traduziuns tl ćiamp dl turism, dl comerz, plates internet, corispondënza y d’atri tesć - dal todësch, inglesc y spagnol al talian - y dal talian, todësch y spagnol al inglesc. Ara ćiara inće jö laûrs de trascriziun al computer. Tel. 320/6811663 (danmisdé) o sms. (32/13)•••Na ëra dl post chir laûr tla Val Badia, trëi iadi al’edema, da fà ćiamenes, laûrs te ćiasa, puzenè o ćiarè de de pici mituns, por setëmber, d’invern, o inće döt l’ann. Telefonè al 333/7832854. (32/13)•••N jëun chir n lëur te n hotel da śën inant, l fajëssa uni sor de lëur. Tel. 3394327329. (32/13)•••Doi jëunes de Urtijëi chier da lëur sciche baristes o ciulées. Ëiles sa tudësch, talian, nglëisc y franzëus. Tel. 333/1355833.

(33/13)•••L vën cris n lëur a lavé jù taieresc o a fé d’uni sort de stroc, da śën inant. Tel. 331/8617442 (33/13)•••N ël de 30 ani dl Bangladesh, cun esperiënza, chier da lëur a judé te cësadafuëch, sciche aiut al cuech o co-comis. Tel. 389/3164560. (33/13)•••N ël chier da lëur a lavé jù o a fé d’uni sort de stroc. Tel. 380/7650921 o 333/6283941. (33/13)•••N ël chier da lëur a lavé jù o a fé d’uni sort de stroc. Tel. 333/7690159. (33/13)•••N ëila che à 12 ani de esperienza chir per la sajon da d'inviern n lëur sciche cammeriera ai piani. Cherdè su danter la 2 y la 4 domesdi Tel. 345 7869998.•••N ël cun esperienza chier n lëur te cësadafuech o sciche ciulier, o a fé d'uni sort de stroc. Tel. 388/4270577. (33/13)•••N jonn de Badia oress imparè le laûr da eletricher, al chir da atira n laûr da lerner tla Val Badia. Tel. 0471/839562 (da sëra). (34/13)•••N jëun de 22 ani residënt a Santa Cristina chier da śën inant n cuatier da to a fi t per dut l ann per doi o cater persones. Tel. 347/4823530. (34/13)

•••N cogo cun 20 agn de esperiënza chir da laûr tla Val Badia. Tel. 338/4880321. (34/13)•••Na jona de Rimini cun bunes conescënzes di lingac chir da laûr por la sajiun da d'invern sciöche rezezionista o chelnera tl'alta Val Badia. Prëibel cherdè sö le nummer 3407757904 o mené na email a [email protected]. (34/13)

agn y mez cun videl de trëi edemes. Tel. 339/7006949. (32/13)•••Da vënder n motocross Beta RR enduro, 50 cc. Prëibel cherdé su do la 6 da sëira. Tel. 333 8233372. (33/13•••L vën vendù doi vieresc dla fi rma Wolff , tan che nueves, mesura 115 x 115 cm, a scialdi n bon priesc. Tel. 0471 797362

dezëmber inant. Tel. 340/9165461. (34/13)•••Chiri da furnè pea uni di da duman, da Urtijëi fi na a Persenon o fi na Pruca! Tel: 3317385620. (34/13)•••I sun drio a chirì da laûr por la sajun da d'invern sciöche dëidacogo tla Val Badia. Tel. 388/3478240. (34/13)

Jü a perdeAi 11 de agost él jü a perde a La Ila chësc pice iat! Al à püch plü de 2 agn y al é saurì da conësce fora deache al ti manćia  n toch de coda, y al à i ödli un pur sort. Al é dër zerte.Recompensaziun garantida! Tel. 335/5943250 o 339/1687783. (33/13)

L vën fi tà via n cuatier cun verzon, tl zënter de

Urtijëi, a na familia jëuna. Prëibel cherdé su l

339/8494125(do la 18.00)

A Porsenù dlungia le Vinzentinum vëgnel afi té

ia n apartamënt cun 2 ćiamenes a studëntes.

 Tel. 0472/838191.

Hotel Gran Ćiasaa Calfosch

chir por la sajun da d’invern

1  massöra/estetista.Prëibel cherdè sö le

0471-836138o menè Osc curriculum a

[email protected]

Le Salon Traudia S. Ćiascian chir

na friseria por döt l’ann.Prëibel telefonè al

338/4558139.

N Garni a Corvarachir por

la sajun da d’invernna ёra part time por

sorvì i gostà.Por informaziuns prёibel

cherdè sö le0471/836008.

A Bulsanvëniel fi tà via n cuatier

cun doi majons da durmì, cun cësadafuech y na

luegia per n auto. Tel. 338/7634193.

L vën dat ca na mascin da cujì a pedal dla marca Necchi. Tel. 0471 797362 - 333 5823824. (33/13)

Da dé ca

- 333 5823824. (33/13)•••N usc de lën de pëc te scialdi de bona cundizions, mesura 200 x 80 cm, vën vendù a n bon priesc. Tel. 0471 797362 - 333 5823824. (33/13)•••L vën vendù na roda da mont per na muta danter 10 y 15 ani a n bon priesc. Tel. 339 3395135. (33/13)

Tl raion da jì a pe de Urtijëi

vëniel fi tà via na butëiga.

Prëibel cherdé su l333/4606593

Hotel Sassonghera Corvara

chir por la sajun da d’invern

n/na secretêr/iacun esperiënza

che ais conescënzes dl program ASAj y di lingac talian, todësch y inglesc.

Prëibel cherdèsö le 0471/836085o menè na email a

[email protected]

Na familia de Badiachir por döt l’ann

na ëra dal post a ćiarè do de pici mituns y fà

val' laûr te ćiasa.Orar: dal lönesc al vëndres

dales 8.00 ales 13.00. Sabeda y domënia lëde.

Tel. 339/1361728

Na familia a S.Ćiascan chir da dezëmber inant

na ëra a daidé te ćiasa y daidé cun de pici

mituns.Al vëgn damanè che ara

ais la patent dl auto.Por informaziuns

347/0408270.

Le Café Bracuna Corvara chir

por la sajun da d’invërnna barista

cun conescënzadl talian y todësch.Por informaziuns:

[email protected]

[email protected]

Romantik Art Hotel Cappella - CalfoschI chiriun por la sajun da d’invern

y eventualmënter inće por döt l’annn/na secretêr/ia cun esperiënza,

che ais conescënzesdl program ASAj y di lingac talian, todësch y inglesc.

 Ma por la sajun da d’invern chiriunse

n Chef de Partie por i pröms,en Commis de Cuisine

y en Chef de Rang. 

Prëibel telefonede al 0471/836183o menede osc curiculum a [email protected]

A San Martin de Tor,nia dalunc dal zënter, vëgnel afi té ia por döt

l’annn apartamënt scialdi nü

de 50 mq.Por informaziuns telefonè

al 339/3115679.

A Bornech vëgnel afi té ia na ćiamena/cuatier

a na porsona ladina (studënt/a - scolar/a).

Telefonè prëibel al 0474/555112.

La Scola de Schide Urtijëi

chier per la sajon da d’inviern

lauranc per l ufi ze y per l mprëst dai schi.

Per nfurmazions prëibel cherdé su l

0471/796153.

Le Hotel Gran Paradisoa San Ćiascian chir

n/na secretêr/ia dl postda novëmber inant.Prëibel cherdè sö le

0471/849424.

Hotel La Stöaa Al Plan

chir por la sajun da d’invern

1 chelner/a por salf y1 chelner/a por bar/salf.

Cherdè sö le numer 0474/501055.

Dan da 18 agn n beriun an aldì,canche

la Tinapor le pröm iade i ödli à daurì...

Mo la vöia da scraié n ti é nia ciamò passada,Deache ara mëss dì do vigni matada.

Por so talënt da mët l’lach era consciüda,sües aundles fej tres na bela parüda.

Sbat l’ce y pel d’giarinaNe po bëgn mai mancé pro la Martina

Mo porchël te orunse pa bëgn impò n monn de bunY tröpa ligrëza por le dagnì t augurun! 

D’Urso, Felder, Cadeau, Winky, Th omas, Judith, Giugi, Romina, Marie, Robi, Sara, Elisa, Lefty, Elena

M., Manu, Mathy

A nosc

Lucadöt le bun por i 18 agn

che te complësces ai 3 de setëmber 2013!Romagn ennant sterch (por te) y pros (por nos)!

Töa familia Obwegs

Wintersteiger Italia Srla La Ila

chir na porsona dinamica, motivada y autonomada surantò n ofi ze comerzial de articui sportifs.

Al se trata de n laûr de contat cun tliënć,liferanć y contabilité de basa.

Al vëgn damanè de bunes conescënzesde talian, todësch y inglesc scrit y baié.

Por informaziuns cherdè sö le 0471/844186

Email: [email protected]

Sön Ćiaulunch/Corvaravëgnel afi té ia

n local de 33 mq por botëga o ofi ze.

   Infomaziuns al 0436/79145.

Hotel Garni Elisir Ćiaulunch/Corvara

chir por la proscima sajun da d’invern

na chelnerache sais le talian y todësch che fej i gostà danmisdé y

stais domisdé te reception.

Preibel telefonè al 0436/79145

o menè na mail [email protected]

Page 40: 3413