3. l'Àmbit del pla

Diagnosi general. Memòria 3. 1

3. L’ÀMBIT DEL PLA 3.1. Estructura geogràfica 3.2. Característiques de les comarques 3.2.1. L’Alt Camp 3.2.2. El Baix Camp 3.2.3. El Baix Penedès 3.2.4. La Conca de Barberà 3.2.5. El Priorat 3.2.6. El Tarragonès


3.1. Estructura geogràfica L’àmbit del Camp de Tarragona és un territori de característiques genuïnament mediterrànies, en el context de Catalunya i de l’arc mediterrani peninsular, en tots els seus aspectes i des de temps immemorials. El Camp de Tarragona, tant en el sentit estricte com en el sentit més ampli, constitueix una zona de cruïlla dins de Catalunya i de l’arc mediterrani en relació a l’interior de la Península Ibèrica, a través de la vall de l’Ebre.

Aquest territori es composa de sis comarques reconegudes administrativament, de les quals tres corresponen al que podríem anomenar “comarca natural” del Camp de Tarragona, que inclou l’Alt i el Baix Camp i el Tarragonès, i les altres tres envolten aquesta unitat central i se situen en el seu àmbit d’influència, dues d’elles formades per muntanyes, altiplans i conques interiors (Conca de Barberà i Priorat) i una altra de costanera amb una posició de ròtula en relació amb la regió metropolitana de Barcelona. En total, suposa una superfície de 2.999 km2 dividida, administrativament, entre 131 municipis.


La configuració geogràfica d’aquest àmbit és formada, a grans trets, per dues parts: una gran plana oberta al mar, el Camp de Tarragona pròpiament dit, envoltada d’un territori majoritàriament muntanyós amb algunes petites conques, tan interiors com litorals.


3.2. Característiques de les comarques 3.2.1. L’Alt Camp La comarca de l’Alt Camp, ubicada entre la serralada litoral i pre-litoral, té una superfície de 538,01 km2, que representa un 18 % de l’àmbit del Pla i poc més d’un 1,6 % de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre aproximadament 168,18 km. L’Alt Camp és integrat per 23 municipis: Mont-ral, la Riba, vora el Francolí, entre la Serra de Miramar i les Muntanyes de Prades; Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la Serra de Miramar; Querol, el Pont de l’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà, que integren el Bloc del Gaià, que toca també Montferri; el Pla de Santa Maria en situació intermèdia, i els municipis del sector planer d’Alcover, Valls, el Milà, la Masó, el Rourell, Vallmoll, Nulles, Alió, Puigpelat, Bràfim, Vilabella i els Garidells. La seva capital és Valls que té una extensió de 55,28 km2; els municipis amb més extensió són Aiguamúrcia amb 72,95 km2 i Querol amb 72,26 km2, aquests dos municipis ocupen un 27% dels km2 totals de la comarca; el més petit en extensió és el Rourell amb 2,32 km2. A la comarca hi ha 63 entitats singulars, la major concentració està a Aiguamúrcia i Alcover que en tenen 9 cadascuna, Valls en té 4. Medi físic El relleu de l’Alt Camp el formen una plana oberta al sud i un semicercle de muntanyes, fracció de la Serralada Pre-litoral. Té una superfície de 538,01 km2, i el seu perímetre recorre 183,17 km. La plana ocupa el sector central i el terrenys guanyen altitud de manera imperceptible des del sud i des d’ambdós marges del Francolí fins a la perifèria. A la plana cal diferenciar dos sectors d’extensió desigual: els terrenys situats a la dreta del Francolí i els que es troben entre aquest riu i l’extrem oriental de la comarca. El primer, que representa una petita part de la plana comarcal, és una continuació del Baix Camp. El terreny ascendeix de manera imperceptible des de la llera del riu fins al peu de les muntanyes de Prades. En canvi, al marge esquerre del Francolí hi ha un graó d’algunes desenes de metres a partir del qual el terreny guanya alçada en direcció nord i adopta formes més irregulars. Un amfiteatre de muntanyes ocupa tota la perifèria de l’Alt Camp, a excepció de la part meridional, i s’estructura en tres unitats ben diferenciades: les Muntanyes de Prades, la Serra de Miramar i el Bloc del Gaià. A ponent les Muntanyes de Prades representen el principal accident orogràfic de l’Alt Camp, amb diversos punts que superen els 1.000 m. d’altura: Mola de Roquerola (1.063 m.), Punta de Barrina (1.010 m.) i Puig Pelat (1.075 m.). La complexitat del terreny ha provocat la presència d’escasses vies de comunicació, i també de pocs nuclis habitats d’una certa consideració. A llevant es troben les muntanyes del Bloc del Gaià, amb el conjunt format per les serres d’Ancosa i de Montagut, que assoleix els 1.002 m. al Puig de Formigosa i els 964 m. a Montagut. Per sobre i per sota d’aquest nucli més elevat trobem serres menors, en general entre els 600 i els 850 m. d’alçada i alguna plana com el Pla de Manlleu a l’extrem més oriental de la comarca. Malgrat que es tracta d’un terreny relativament complicat des del punt de vista orogràfic i dominat pels ambients forestals, en algunes zones més suaus han proliferat les urbanitzacions. Entremig de les muntanyes tabulars del Bloc del Gaià i de Prades, s’alça la serra de Saburella, separada del nucli Ancosa – Montagut per la vall del Gaià, que assoleix els 925 m. a la serra de Morena, la Serra de Comaverd, contigua a l’anterior i que s’allarga fins al coll de Cabra, pas natural cap a la Conca de Barberà i que assoleix els 908 m. al Puig de Comaverd, a continuació la serra de Miramar, amb el Tossal Gros de Miramar (867 m.), que continua cap al sud per la serra Carbonària fins al coll de Lilla, i després, per la serra de les Guixeres, fins a l’estret de la Riba, a l’altra banda del qual ja trobem les estribacions de les Muntanyes de Prades.


Entre aquests extrems muntanyosos s’ubica la plana central de l’Alt Camp, molt més antropitzada, travessada per força vies de comunicació i on hi trobem les principals poblacions. L’ús dominant del sòl és agrícola, que es transforma en un paisatge agroforestal a mesura que ens acostem a les muntanyes perifèriques. Aquesta plana s’obre al sud, cap al Tarragonès i el Mediterrani, mentre que pel nord està tancada per les formacions muntanyoses de la serralada prelitoral. Al sud de la plana central, la proximitat de la serralada litoral no suposa grans accidents geogràfics. Solament destaquen, al sud-est de la plana, algunes formacions aïllades, continuïtat del massís de Bonastre (el Baix Penedès) d’altures modestes (Tossa Grossa de Montferri, 387 m.). Les comunicacions amb la resta del Camp de Tarragona són fàcils, ja que la rodalia s’obre planera vers el Baix Camp i el Tarragonès. Enllaça amb majors dificultats, si bé moderades, amb la Conca de Barberà per l’estret de la Riba i les collades de Lilla i de Cabra, amb l’Alt Gaià i l’Anoia per l’estret de Santa Perpètua i el coll d’Esblada, i amb el Baix Penedès pel coll de Santa Cristina. L’altitud de la major part del territori oscil·la entre els 150 i els 400 metres. El nucli de població que està ubicat a una major altitud és Mont-ral (888 m.) i el de menor és el Rourell.


La xarxa hidrogràfica s’articula al voltant de ues conques principals. La Conca del Francolí abasta i estructura tot el sector central i occidental de la comarca. El riu entra a l’Alt Camp per l’estret de la Riba, des d’on es dirigeix cap al sud per entrar al Tarragonès a l’alçada dels Garidells. En aquest recorregut el tram mig del riu Francolí rep l’aportació de diferents afluents, que s’originen a dues zones ben definides. D’una banda, per l’oest, els barrancs i rieres que provenen del sector oriental de les Muntanyes de Prades, entre els quals destaquen el riu Brugent, que desemboca al Francolí a la Riba; i més al sud el riu Glorieta, que inicialment pren la direcció oest-est per, posteriorment, girar al sud-est i arribar al Francolí prop dels Garidells, al sud de la comarca. De l’altra banda, per l’est, els barrancs i rieres que davallen de les serres de Comaverd i de Miramar, menys importants que els del vessant occidental, que una bona part de l’any estan secs. Podem citar el torrent del Puig, que desguassa al Francolí per sota de Valls, i que és el resultat de la unió d’un seguit barrancs (rases) que provenen de la serra de Miramar; el torrent de Vallmoll paral·lel a l’anterior però més a l’est, que neix als estreps meridionals de la serra de Comaverd (serra Voltorera), i arriba al Francolí després de passar el nucli de Vallmoll. La Conca del Gaià: el tram mig d’aquest riu estructura el sector oriental de l’Alt Camp. El Gaià neix, com el Francolí, a la Conca de Barberà, i entra a l’Alt Camp per sobre el nucli de Querol, des d’on travessa la comarca de nord a sud. Per sota del nucli de Montferri el riu fa de límit amb el Tarragonès, i abandona la comarca a la cua de l’embassament de Gaià. La major part dels afluents del Gaià a l’Alt Camp provenen de l’est, de les muntanyes d’Ancosa i de Montagut, mentre que alguns altres baixen de les muntanyes de Saburella. Tots ells són barrancs secundaris que estan secs bona part de l’any. A més, a la xarxa hidrogràfica de l’Alt Camp trobem algunes rieres o barrancs, molt poc significatius, al sector nord-oriental de la comarca, que no pertanyen a cap de les dues conques esmentades: la riera de Marmellar que, juntament amb alguns afluents seus, neix al sud del nucli d’Ancosa – Montagut i després de recórrer un curt tram per l’Alt Camp, passa al Baix Penedès per sota el nucli del Pla de Manlleu, des d’on va a buscar el riu Foix; i un conjunt de barrancs que neixen al nord del nucli Ancosa – Montagut i es dirigeixen al nord-est, per desembocar a la riera de Carme, i posteriorment, al riu Anoia, afluent del Llobregat. En general, els rius de l’Alt Camp presenten un caràcter marcadament mediterrani, amb alternança d’èpoques de cabal molt baix amb grans avingudes, principalment de tardor, però també de primavera. De fet, excepte els dos rius principals (Francolí i Gaià) i els principals afluents del primer (Brugent i Glorieta) la resta acostuma a assecar-se totalment durant una part de l’any; i fins i tot aquests rius més importants arriben a quedar-se sense aigua durant les sequeres més acusades. Finalment, cal destacar que a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya) no es cita cap espai que estigui inclòs a l’Alt Camp, i pel que fa als embassament que puguin afectar el paper connector dels rius, a la comarca trobem solament la cua de l’embassament de Gaià, ubicat al Tarragonès. Dades socioeconòmiques Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els conformen. Si bé per a la presa de decisions en l’elaboració del Pla territorial s’ha utilitzat sempre la informació estadística més actual disponible, hi ha una sèrie de dades que només es poden obtenir a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu anys (el darrer es va fer l’any 2001). Per tal d’obtenir una imatge coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives comarcals s’ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara que existeixin dades més recents per alguns camps –que existeixen–, s’ha optat per donar la darrera radiografia homogènia de la comarca. Expressions utilitzades: “POR” és la població ocupada resident; “LTL” són els llocs de treball localitzats; “taxa de dependència” és la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a


la POR. A la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna “Equipaments Educatius” 1 significa que tenen escola, 2 que tenen Institut i 3 que tenen estudis universitaris.


Població A l’any 2007 a la comarca hi vivien 42.586 persones, amb una densitat de 79,2 habitants per km2. La comarca de l’Alt Camp, té un 7% del total d’habitants del Camp de Tarragona, i està en el lloc quart pel que fa a proporció d’habitants comarcals sobre el total. La seva densitat és relativament baixa, també es troba en el quart lloc, amb menys de la meitat de la densitat mitjana del conjunt de l’àmbit. Valls concentra més de la meitat de la població comarcal. Té 23.948 habitants l’any 2007, que representen un 56% del total de la comarca, la seva densitat és de 433,2 habitants per km2 ; cal assenyalar que dins el seu terme municipal hi ha l’entitat municipal descentralitzada de Picamoixons, amb una població de 429 habitants, l’any 2007. Alcover és el següent municipi amb més nombre d’habitants, un 11% del total de la comarca, la resta de municipis estan per sota el 5% comarcal, hi ha tres municipis que no arriben als 200 habitants, i el municipi amb menys població és el Milà amb 177 habitants l’any 2007.

Taula: Dades bàsiques de la comarca de l'Alt Camp. Any 2007 Comarca Nombre

municipis Capital Superfície

(Km2)Població 2007 Densitat

població 2007 Pes (%)

població capital/

comarca Alt Camp 23 Valls 538,01 42.586 79,15 56,23Total àmbit 131 2.999,02 575.333 191,84 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT. Any 2007.

A les darreres dècades la població de l’Alt Camp ha anat augmentant, principalment a Valls, la capital i principal nucli comercial de la comarca, que més enllà dels seus límits, estén la seva influència per algunes localitats de la Conca de Barberà i el Tarragonès. L’any 2007 Valls era l’únic municipi de la comarca que superava els 5.000 habitants (23.948) i havia crescut un 16% respecte el 2001. Per la seva banda, Alcover, amb 4.731 habitants, estava a punt de superar el llindar dels 5.000; aquest municipi havia crescut un 23% respecte cinc anys abans. La distribució de la població comarcal denota una important estructura rural, amb un 47,8% de municipis que tenen fins a 500 habitants, un 39,1% s’engloben dins l’estrat dels 501 als 2.000 habitants, i només un 8,7% s’inclouen dins l’estrat de 2.001 a 5.000 habitants.


L’evolució de la població 2001-2007 ha estat positiva, amb un increment d’un 19% en aquests 6 anys, per sobre l’evolució de Catalunya (d’un 13%), i per sota la de l’àmbit, d’un 27%. Tots els municipis han incrementat el seu nombre d’habitants en els darrers set anys, excepte Alió que ha passat de 372 a 368 habitants, amb una pèrdua gens significativa de quatre persones. En comparació amb les altres comarques del Pla, cal destacar que en l’ordre de creixement, per darrera seu només hi ha les comarques del Priorat amb un creixement d’un 6% i la Conca de Barberà amb un 10%, i que la seva evolució és propera a la del Baix Camp, que ha tingut un creixement d’un 23%. Alguns municipis augmenten amb una proporció elevada la seva població, aquest és el cas de municipis propers a Valls, els quals tenen una relació forta amb la capital per trasllat de l’habitatge o per relacions residència – treball. És el cas de Puigpelat amb un increment del 54% (311 persones) i de Vallmoll, amb un 22% d’increment poblacional. Montferri és el municipi on, proporcionalment, més ha augmentat la població, ja que ha passat de 147 persones l’any 2001 a 323 el 2007, augment que representa un 119,72%; Cabra del Camp també té un augment notori d’un 58,46% que en xifres absolutes són de 373 persones; i Aiguamúrcia amb un 33% d’increment que comporta 213 persones més l’any 2007 que el 2001. En aquests casos les evolucions positives de la població estan més relacionades amb l’existència de segones residències que es converteixen en habitatges permanents.

Taula: Evolució de la població per municipis. Període 2001-2007 Municipis 2001 2007 Evolució 2001-2007 (%)

Aiguamúrcia 651 864 32,72

Alcover 3.841 4.731 23,17Alió 372 368 -1,07Bràfim 567 674 18,87Cabra del Camp 638 1.011 58,46Figuerola del Camp 288 330 14,58Garidells, els 160 198 23,75Masó, la 277 287 3,61Milà, el 167 177 5,98Mont-ral 169 182 7,69Montferri 147 323 119,72Nulles 358 414 15,64Pla de Santa Maria, 1.685 2.045 21,36Pont d’Armentera, el 565 604 6,9Puigpelat 580 891 53,62Querol 298 533 78,85Riba, la 704 710 0,85Rodonyà 415 504 21,44Rourell, el 261 362 38,69Vallmoll 1.254 1.529 21,93Valls 20.568 23.948 16,43Vila-rodona 1.033 1.112 7,64Vilabella 779 789 1,28

Total Comarca 35.777 42.586 19,03

Total Àmbit 453.289 575.333 26,92

Catalunya 6.361.365 7.210.508 13,35

Font: Elaboració pròpia apartir de les dades del Padró municipal d'habitants de l'IDESCAT. Anys 2001 i 2007.


La comparació del moviment migratori entre 2001 i 2006 es fa en base als saldos migratoris (entrades menys sortides de nombre de persones) a cada municipi. També s’assenyala quins son els principals municipis de destí de la immigració estrangera. Els moviments migratoris estan relacionats amb el canvi de residència de població en recerca d’habitatge amb més bona relació qualitat - preu, que es dóna en trasllats de municipis grans cap a altres de més petits propers als grans. L’altra gran causa del moviment migratori és la recerca de treball i millor qualitat de vida, aquests és el cas dels immigrants procedents de fora d’Espanya que recerquen feina lluny dels seus països doncs les condicions d’aquests no els hi permeten desenvolupar-se. Aquesta població sol anar a viure a municipis més grans on les possibilitats de trobar feina són majors. La taula següent recull les dades del saldo migratori de persones que venen o van a altres municipis d’Espanya. De la taula es destaca el saldo positiu de la comarca tant l’any 2001 com el 2006, el darrer any estudiat el saldo migratori ha doblat el del 2001 (762 i 344 respectivament). Valls és destaca com el municipi on l’arribada de població ha superat a la que se’n va, amb saldos propers a les dues-centes persones el 2001 i superiors a aquesta xifra 5 anys més tard.


Cal destacar que la majoria dels municipis de la comarca han tingut saldos migratoris positius els dos anys estudiats, tant sols dos municipis han tingut saldos negatius, encara que la pèrdua d’habitants ha estat molt minsa. La lectura dels saldos per municipis indica que molts d’ells tenen una evolució positiva en l’atracció de població en els darrers anys. En el cas d’Aiguamúrcia, Montferri, Puigpelat, Querol, el Rourell des de principis de la dècada del 2000, altres com Valls, Alcover i el Pla de Santa Maria, des de finals dels anys 1990, Cabra del Camp i Vallmoll des de fa uns 20 anys. Alguns d’aquests municipis han tingut recentment, saldos migratoris molts positius, aquests és el cas de Valls amb 218 persones, Querol amb 115 i Alcover amb 89, l’any 2006.

Taula: Saldos migratoris (destinació-procedència) per municipis. Comparació 2001-2006 Municipis 2001 2006

Aiguamúrcia 22 33Alcover 90 89Alió -1 -4Bràfim 4 21Cabra del Camp 16 48Figuerola del Camp 3 -2Garidells, els -6 0Masó, la -4 10Milà, el -1 -3Mont-ral 0 0Montferri -9 55Nulles 12 28Pla de Santa Maria, 18 36Pont d’Armentera, el -16 15Puigpelat -26 55Querol 10 115Riba, la -6 16Rodonyà 13 9Rourell, el 37 -8Vallmoll 28 22Valls 172 218Vila-rodona -4 1Vilabella -8 8

Total Comarca 344 762

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT. La immigració estrangera és més elevada als municipis grans com Valls o Alcover. L’any 2006 qui va rebre més immigrants fou Valls amb 509 persones, prop del 50% del total comarcal, el fet de ser un municipi gran i el seu dinamisme com capital comarcal el fan atractor de la població forana. Alcover amb 109 immigrants estrangers fou el segon municipi més aglutinador. El mateix any, alguns municipis més petits van rebre entorn de 20 persones procedents de l’estranger, com són Cabra del Camp, Vallmoll, Rodonyà i el Pla de Santa Maria. La resta de municipis varen rebre menys nombre d’estrangers o bé no en van rebre cap. Els municipis amb nombre significatiu de segones residències, tenen saldos migratoris positius, possiblement per la conversió d’aquestes en principals: és el cas de Querol i Montferri, amb saldos positius el 2006. Cal tenir en compte també que en alguns municipis, l’evolució favorable del seu nombre d’habitants, respon en part als empadronaments de persones que només resideixen al municipi durant el cap de setmana.


El moviment migratori repercuteix amb l’estructura d’edats de la població, a les zones receptores s’incrementen els estrats de població de 15-64 i dels menors de 15 anys, que corresponen a l’edat de persones que venen a treballar i la dels seus fills. A l’Alt Camp, l’any 2001, les persones en edat laboral representaven un 66%, les de 14 anys o menys un 14%; aquestes proporcions s’han incrementat lleugerament el 2007, en el primer estrat la proporció ara és d’un 68% i un 15% en l’estrat dels menors. A la taula següent està distribuïda la població per grans grups d’edat.

Taula: Estructura d'edats. Comparació 2001-2007 (%) Comarca Alt Camp Camp Tarragona Catalunya

Edats/any 0-14 15-64 >= 65 0-14 15-64 >=65 0-14 15-64 >=65

2001 13,80 66,62 19,57 14,60 69,14 16,25 13,60 68,98 17,412007 14,98 68,08 16,93 15,59 69,87 14,53 14,52 69,06 16,41

Font: Elaboració pròpia a a partir de les dades de l'IDESCAT Les proporcions de població infantil de la comarca estan lleugerament per sota de les de l’àmbit del Camp de Tarragona, tant l’any 2001 com el 2007. A l’inrevés passa amb els estrats d’edat de més de 65 anys, on les proporcions de l’Alt Camp són majors que les del Camp de Tarragona. La composició de l’estructura d’edats per municipis indica que els creixements més elevats del grup d’edats entre els 15 i els 64, entre el 2007 i el 2001, són a Aiguamúrcia, amb una diferència d’uns tres punts; Montferri amb una diferència de quasi 10 punts; el Pla de Santa Maria on aquest estrat ha passat de representar un 64% a un 67%; Rodonyà amb uns 4 punts per sobre el 2007. En el cas de Valls l’augment d’aquest grup només ha estat d’un punt. Economia L’Alt Camp havia estat sempre una comarca eminentment agrícola. Tanmateix en el decenni 1960-1970 sofrí una transformació produïda sobretot per la industrialització del Camp de Tarragona, que atragué la pagesia i actualment el sector industrial es perfila com el més important. En el sector agrícola, cal destacar que l’Alt Camp forma part de l’àrea vitivinícola més important de Catalunya. L’avellana és un altre conreu important a la comarca, l’altre és l’ametller. En els darrers anys ha augmentat el nombre d’hectàrees destinades a la vinya i han disminuït les destinades a la fruita seca. La indústria és l’activitat econòmica predominant, i ara representa prop del 50% de l’estructura del PIB comarcal. Es concentra a Valls, encara que Alcover s’ha convertit en un centre força consolidat. Tant a l’Alcover com a la Riba hi ha indústries de paper que es van iniciar al segle dinou. Altres municipis amb activitat industrial destacable són el Pla de Santa Maria, Vallmoll, Vila-rodona i Puigpelat. Els factors que més beneficien la localització d’indústria a la comarca són, d’una banda, l’existència de sòl industrial, i de l’altra, les infraestructures que circulen pel seu territori, com l’autopista AP-2, que la relaciona amb els principals focus industrials de Catalunya, Espanya i d’ Europa. Això facilita la instal·lació d’indústries foranies, en especial a Valls, que sovint necessiten indústries que els facilitin productes concrets, i d’aquesta manera s’ha generat un teixit industrial que dinamitza la comarca. El sector de la construcció que havia tingut una bona incidència en l’activitat econòmica de la comarca en els darrers anys, té una realitat de recessió com a conseqüència de la manca de venda d’habitatges per l’encariment dels seus preus i la manca de liquiditat de les famílies degut a d’actual crisi econòmica, per tant, les seves perspectives futures són de contenció.


El sector terciari se centra molt a la capital, Valls, com a centre on estan instal·lats bona part dels serveis i del comerç. El pes del terciari és baix en relació a altres comarques del voltant, com el Tarragonès. El creixement s’ha centrat en els serveis de les administracions públiques i també, en l’hostaleria. El nombre i el tipus de serveis públics depenen del volum de població, ja que aquests serveis resten estancats si no s’incrementa el nombre d’habitants. També el comerç, en especial alimentari, està directament relacionat amb el nombre d’habitants del municipi i de la comarca. En el cas de Valls atrau població d’altres zones de la comarca. L’atracció turística de la comarca és més aviat poca, cal destacar la menja dels calçots que és típica d’aquests comarca i atrau població de l’àrea de Tarragona i de la de Barcelona, en la seva temporada de collita, però es tracta d’un turisme de cap de setmana o de diumenge i, per tant, els ingressos econòmics que resten a la comarca no són excessivament importants. Tot i l’existència d’algunes urbanitzacions a les la zones més forestals i de muntanya, el turisme no té a l’Alt Camp el dinamisme que té a altres comarques veïnes com el Baix Penedès i el Tarragonès. Recentment, s’ha creat un Consorci de desenvolupament comarcal, conjuntament amb les comarques de la Conca de Barberà i l’Anoia. A l’Alt Camp se celebraven 5 fires anuals, l’any 2006. Valls és el municipi que concentra major activitat firal. La Firagost que se celebra l’estiu de cada any ( l’any 2009 s’ha fet la 55ena.) és la més coneguda; aquesta fira consisteix en una exposició sobre productes del camp, de ramaderia i maquinària agrícola, també té un caire turístic. Per altra part, cada dimecres i dissabte es fa el mercat de la fruita i la verdura de Valls, el qual té vuit segles d’història. La mobilitat residència-treball és un element bàsic d’identificació de l’atracció de les zones econòmiques més dinàmiques sobre les de menys activitat. L’enquesta de mobilitat quotidiana de Catalunya feta l’any 2006, indica que un 69,4% dels desplaçaments diaris de residents a l’Alt Camp es queden a la mateixa comarca. Les relacions més notòries amb les altres comarques són amb la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, les quatre amb fluxos superiors als 2 milers de desplaçaments. La mobilitat per comprar o gaudir del lleure és menor, encara que en aquest cas la mobilitat cap a fora la comarca és propera al 50%. Com en el cas de la mobilitat per motius laborals, les comarques veïnes del Tarragonès, el Baix Camp el Baix Penedès i la Conca de Barberà són les més receptores de les persones que es desplacen des de l’Alt Camp. L’any 2007, el nombre de persones en atur eren quasi 1.500 (1.499 exactament), quasi el doble dels desocupats de 4 anys abans, l’any 2004, quan el nombre d’aturats era de 960 persones. Per branques d’activitat, on es registren més persones sense feina són les indústries manufactureres, amb un 26% proporció coincident amb la del 2004, i en la branca de les immobiliàries, lloguers i serveis d’empreses, on la proporció dels seus desocupats ha passat d’un 19% el 2004, a un 25% el darrer any, recollint la influència negativa sobre les immobiliàries de la disminució de la venda d’habitatges degut als seus elevats preus i a la crisi econòmica. L’altre sector amb més persones en atur és el de la construcció i el del comerç. La crisi econòmica que ha afectat el sector de la construcció, no tant sols ha repercutit negativament en les empreses constructores sinó que també ha afectat a altres industries que li donaven servei i, en especial, a les promotores i a les immobiliàries. Dotació d’equipaments La dotació en equipaments d’una comarca o d’un municipi és un indicador del grau d’autosuficiència que té i del grau d’atracció que genera sobre les zones veïnes, així com de les seves mancances. L’Alt Camp està dotat amb els equipaments bàsics, els més essencials per cobrir les necessitats de les persones que hi resideixen. A continuació es recullen les dotacions en equipaments educatius, sanitaris i de benestar social que donen servei a la població de la comarca.


L’any 2006 a l’Alt Camp hi havia 41 centres d’ensenyança, la majoria dels quals (90%) eren de titularitat pública. El nombre total de centres va augmentar entre el 2001 i el 2006, el primer any eren 37, per tant, l’evolució positiva fou d’un 10,8%. La comparació, l’any 2006, amb l’àmbit del Pla i amb Catalunya indica que proporcionalment, els centres públics són més abundants a l’Alt Camp aquest fet està directament vinculat amb el nombre de població en edat escolar existent a la comarca que condiciona la dotació pública d’escoles, també està relacionat amb les oportunitats de negoci que cerquen les escoles privades en general. L’any 2006, el total de centres d’ensenyança de la comarca representen un 11,05% dels existents al Camp de Tarragona. L’any 2001 aquesta proporció era similar (11,78). Valls és el municipi que té més nombre d’escoles i en concentra un 37% de la comarca. Alcover amb 3 (7%) és el segon municipi en el rànquing d’escoles. Aiguamúrcia, el Pla de Santa Maria, Puigpelat, Rodonyà i Vallmoll tenen 2 escoles cadascun. Hi ha 11 municipis que tenen una escola i tres que no en tenen cap. En relació a 5 anys abans, Alcover i Aiguamúrcia tenien 3 escoles cadascun i quatre municipis no en tenien cap. La taula adjunta recull les dades de la titularitat dels centres de la comarca i els compara amb les del Camp de Tarragona i amb les de Catalunya.

Taula: Centres d'ensenyança. Comparació proporció públics i privats. Any 2006 Àmbit Territorial Públics Privats Total

Nombre % Nombre % Nombre %

Alt Camp 37 90 4 10 41 100Camp Tarragona 290 78 81 22 371 100

Catalunya 2.808 67 1.360 33 4.168 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT La taula següent recull els nombre de centres segons el grau d’ensenyament que imparteixen. Els destinats a infantil i a infantil i primària són els més abundants tant l’any 2006 com el 2001. En el primer any representen un 85% del total d’escoles i en el segon una mica menys, un 84%. La capital, Valls, és l’únic municipi on hi ha escoles que ofereixen totes els nivells d’ensenyança, alguns coberts per centres públics i privats i altres només per centres públics o privats, tant l’any 2001 com el 2006. Aquests dos anys a Valls només hi havia dos centres privats on s’imparteix tot l’ensenyament obligatori, primària i secundària i també l’infantil. A més, Valls disposa d’un centre d’educació especial de titularitat pública. Dels altres municipis només Alcover disposa d’un centre de secundaria, tan el 2001 com el 2006.

Taula: Nombre de centres d'ensenyança segons tipus d’ensenyament que fan. Comparació 2001-2006 Àmbit Territorial Infantil Infantil i primària Secundària Infantil, primària i

secundària Educació especial

Any 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006

Alt Camp 5 10 26 25 3 3 2 2 1 1Camp Tarragona 73 104 156 177 47 51 29 30 9 9Catalunya 965 1.163 1.608 1.751 630 647 485 478 121 129

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dades de l'IDESCAT L’equipament sanitari que dóna servei a la comarca, compta amb quatre centres hospitalaris. El nombre de centres hospitalaris el 2007, representa una proporció d’un 19% del total de centres del Camp de Tarragona i un 1% dels de Catalunya.


Taula: Nombre de centres i llits hospitalaris. Comparació 2001-2007. Centres hospitalaris (1) Nombre llits Àmbit Territorial

2001 2007 2001 2007

Alt Camp 4 4 227 262Camp Tarragona 17 21 2.737 3.056Catalunya 208 231 31.265 33.743

(1): Centres inclosos dins la XHUP i la resta de centres que donen suport al Servei Català de la Salut. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Salut, Servei Català de la Salut i de l’IDESCAT.

El Pius Hospital de Valls és un hospital d’aguts i forma part de la Xarxa hospitalària d’utilització pública (XHUP), essent un dels sis centres d’aquesta xarxa del Camp de Tarragona. Les dades facilitades pel Servei Català de la Salut (any 2002) indiquen que a l’Alt Camp hi ha 3 centres d’atenció primària; a Valls, Alcover i Vila-rodona, que representen un 9% dels CAPs de l’àmbit del Camp de Tarragona. Valls també disposa de 2 centres de salut mental, vinculats amb l’hospital, mentre que Aiguamúrcia disposa d’un centre residencial d’assistència als drogodependents. Un altre indicador de cobertura sanitària és l’índex del nombre de farmàcies per 1.000 habitants. L’any 2001 la dotació comarcal era de 24 farmàcies, amb un 0,69 farmàcies/1.000 residents, el qual és superior al del Camp de Tarragona (0,51) i al de la majoria de comarques de l’àmbit Pla, excepte el Priorat (1,09). El 2007, el nombre d’oficines de farmàcia havia disminuït i era de 22, que representa un índex de 0,51 farmàcies per cada 1.000 habitants Valls és el municipi on hi ha instal·lades més farmàcies, la meitat de totes les localitzades a l’Alt Camp, mentre que 12 municipis més de la comarca tenen una farmàcia cadascun. Els equipaments de benestar social tenen l’objectiu d’ajudar a les persones amb dèficits econòmics, familiars, que necessiten atenció especialitzada o per col·lectius concrets, el més nombrosos de tots és el dels avis. La dotació en centres de dia i en residències destinades a la tercera edat és un indicador bàsic de la cobertura que fan aquests equipaments en un territori. La taula adjunta recull les dades d’aquesta dotació a l’Alt Camp i la compara amb les del Camp de Tarragona i amb les de Catalunya.

Taula: Nombre de centres de dia i places a residències per a gent gran. Comparació 2001-2007 Àmbit Territorial

Nombre centres Nombre places

Nombre places a Residències Àmbit Territorial

2001 2007 2001 2007 2001 2007

Alt Camp 3 7 57 149 260 368Camp Tarragona

25 52 309 918 2.348 3.558

Catalunya 466 706 7.328 12.746 39.071 50.267

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. L’evolució en els darrers 6 anys ha estat positiva tant en el nombre i places de centres de dia, com en el de les places ubicades a residències. L’evolució positiva també s’ha produït al Camp de Tarragona i a Catalunya. La recerca d’ajut de les persones grans que no són prou autosuficients i de les seves famílies, conjuntament amb l’increment del nombre d’habitants, potencien l’ampliació d’aquesta dotació social.


A l’actualitat, l’Alt Camp aglutina un 13% dels centres de dia del Camp de Tarragona, un 16% del nombre de places a aquests centres de dia i un 10% de les places ubicades a residències. El 2001, aglutinava un 12% dels centres, un 18% del seu nombre de places i un 11% de les places dins les residències. La distribució per municipis confirma la tendència a ampliar aquest servei d’assistència a la gent gran. Així, el 2001, només dos municipis de la comarca tenien centres de dia, i l’any 2007 eren quatre els municipis que disposaven d’aquest equipament que és tant bàsic per al benestar social. Valls amb dos centres i 45 places era el municipi més ben dotat en centres de dia de la comarca l’any 2001, l’altre municipi era Alcover que disposava d’un centre amb12 places. Actualment aquests dos municipis tenen més dotació per als avis i s’han afegit a la llista dos municipis més: Nulles i el Pla de Santa Maria. El 2007, Valls té tres centres amb 82 places, Alcover dos amb 37 places, i Nulles i el Pla de Santa Maria en tenen un cadascun, amb 10 i 20 places respectivament. També augmenten els darrers anys el nombre de places en residències, a Valls i a Alcover. A Valls, el nombre places han passat de 235 a 314, el 2007. Per la seva banda, les places d’Alcover, han augmentat de 25 a 29. A més, el 2007, el Pla de Santa Maria s’afegeix a la dotació i disposa de 25 places de residència per a la gent gran. Actualment Valls aglutina quasi un 43% dels centres comarcals, un 55% del total de places a aquests centres i un 85% de places dins les residències per a la gent gran. El nombre d’habitants, el grau d’atracció del municipi, la seva ubicació en el territori i el nombre de persones grans que hi resideixen condicionen la construcció d’aquests equipaments, tant el seu nombre com el lloc on es localitzen. Valls com a capital, compleix aquests condicionants, per tant, és el municipi que té més proporció de places a centres de dia i sobretot, a residències per a persones grans. Les darreres dades disponibles, indiquen que a la comarca hi ha ubicades 9 biblioteques, 2 arxius i 2 museus, que representen un 12%, un 10% i un 7% respectivament del total d’aquests equipaments culturals existents a l’àmbit del Camp de Tarragona. La utilització de l’equipament TIC1 és també un indicador del grau de desenvolupament d’una comarca i, sobretot, la seva connexió amb la resta del territori. La taula recull les dades de tinença i ús de noves tecnologies, com l’ordinador i la connexió a Internet, el telèfon mòbil i la banda ampla. La tinença d’ordinador, la connexió a Internet i el telèfon mòbil s’han anat introduint dins la dinàmica de la comarca en els darrers anys, i l’any 2006 està uns 3 o 4 punts per sobre respecte el 2004. Probablement si es disposés de dades més recents, la introducció a les noves tecnologies fora major. En cas de la banda ampla, el canvi ha estat més profund, el 2006 s’ha doblat la proporció de persones que en tenien el 2004. L’any 2006 una mica més de la meitat de la població tenia ordinador, i quasi un 40% es connectava a Internet. El telèfon mòbil era la nova tecnologia més emprada per les persones de la comarca, quasi la totalitat en tenien, en concret un 84%, i també és així a altres zones del Camp de Tarragona. Comparativament amb l’àmbit del Pla, la tinença d’ordinador, la connexió a Internet i la banda ampla són superiors al Camp de Tarragona, no obstant, l’ús del telèfon mòbil és molt similar. En general, les diferències no són molt significatives. Per podríem dir que la comarca de l’Alt Camp té un grau d’ús de les TIC similar a les de la zona del seu entorn.

1 Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar.


Taula: Equipament TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar). Comparació 2004-2006 Tinença ordinador Connexió Internet Telèfon mòbil Banda ampla Àmbit Territorial

2004 2006 2004 2006 2004 2006 2004 2006

Alt Camp 51,7 55,4 34,8 38 79,8 84 12,6 24,9Camp Tarragona 54,4 57,3 36,1 39,6 80,6 83,5 16,2 30,4Catalunya 54,7 57,2 40,4 43,1 79,7 85,2 17,8 33,8

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades l’IDESCAT. Notes finals L’Alt Camp és una comarca en creixement poblacional. La majoria de municipis tenen una evolució positiva del nombre d’habitants, així com del saldo migratori, especialment als municipis de Valls i Alcover, Vallmoll i el Pla de Santa Maria. Aquests creixements estan relacionats, amb ser un centre de serveis i d’activitat econòmica en el cas de la capital; també en la ubicació propera als eixos de comunicació principals, és el cas d’Alcover, Vallmoll i el Pla de Santa Maria que estan ben comunicats amb la resta del Camp de Tarragona pels eixos viaris (AP-2, N-240 i C-14). Valls concentra el 56% de la població de la comarca, actualment es produeixen emigracions de part de la seva població cap a municipis propers en recerca d’una millor relació qualitat - preu dels habitatges. Alcover és el segon centre en nombre d’habitants, on viu l’11% de la població comarcal i està proper al llindar dels 5.000 habitants. El Pla de Santa Maria, Vallmoll, Vila-rodona i Cabra del Camp, són els altres municipis amb poblacions que superen els 1.000 habitants. La majoria d’ells tenen al seu entorn, municipis amb poc nombre d’habitants, sobre els quals fan de pols d’atracció. L’Alt Camp és una comarca bàsicament industrial que conserva la seva tradició agrícola: la vinya, a la qual es van afegir conreus d’ametlles i d’avellanes. Valls n’és el centre industrial, la seva massa poblacional i el sòl industrial proper fan que hi hagi una concentració d’activitats industrials, que està potenciada per les infraestructures. Alcover és el segon centre industrial. Caldria mantenir la indústria i consolidar-la a la comarca. Els municipis ubicats a les zones més muntanyoses de l’Alt Camp concentren un major nombre d’urbanitzacions, generalment de segona residència. El turisme a l’Alt Camp és un potencial que cal concretar en el territori, impulsant el turisme vinculat amb el sector agrari, de la vinya i el cultural. Els equipaments de nivell bàsic estan ubicats principalment a Valls on l’especialització és major. El segon municipi amb més dotació és Alcover. Valls fa el paper d’aglutinador de serveis, tal com correspon a una capital comarcal. Alcover és un subcentre que té influència sobre el seu entorn.

3. l'Àmbit del pla

Documents