Ja han començat les obres de re-modelació de l’edifici situat alnúmero 2 de la plaça Tetuan, ondesprés de l’estiu obrirà les por-tes el Centre de Serveis SocialsDreta de l’Eixample. El nou equi-pament oferirà un catàleg de ser-veis d’acord amb el nou model deServeis Socials Bàsics.En el conjunt de la ciutat, l’Ajun-tament de Barcelona destina mésde cinquanta milions d’euros amillorar la qualitat de l’atenciósocial i augmentar de 34 a 41 elscentres de Serveis Socials. Desdel 2008 ja s’han incorporat 88nous professionals a la xarxa,amb els quals el personal d’a-quests centres arriba a un totalde 550.

Comencen les obres del Centre deServeis Socials Dreta de l’Eixample

CANVIS

Voreres de 4,6 metres,nou arbrat i xamfransmés amples

OBJECTIU

Les obres han fet elcarrer més agradableper als vianants

MILLORES

Tindran unimpacte molt positiuen els comerços

Pàg. 3

ENTREVISTA Pàg. 8

Jordi VilardellResponsable de RelacionsInstitucionals i XarxesSocials de l’Hospital Clínicde Barcelona

“El Clínic és unhospital d’altatecnologia i de barri”

ENTITATS Pàg. 4

Club de laBona TaulaOrganitzaconferències mensuals

POLIESPORTIU Pàg. 7

El parc JoanMiró,un espai per al’exercici físici la salut

SERVEI PÚBLIC Pàg. 7

Barcelona tindràun servei d’atenciójurídica gratuïta

EQUIPAMENTS Pàg. 6

Biblioteca ArúsHa estatcompletament renovada

Pàg. 5

E I X A M P L EB A R R I S D E www.bcn.cat | Març 2010

F O R T P I E N C · S A G R A D A F A M Í L I A · D R E T A D E L' E I X A M P L E · S A N T A N T O N IL ' A N T I G A E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L E · L A N O VA E S Q U E R R A D E L ' E I X A M P L ES

UP

LE

ME

NT

El centre s’instal·larà en aquest edifici de la plaça Tetuan.

El carrer Balmes guanyaespai per als vianants

2_EIXAMPLE.qxp:bcn 26/2/10 13:35 Página 1

E I X A M P L E

MÚSICA

Dijous 18 de marçDones compositoresA les 20 h, al Conservatori Municipal de Música de Barce-lona (carrer Bruc, 112).Obres de Clara Schumann, Fanny Mendelssohn, AlmaMahler, Assumpció Codina, M. Teresa Roig, M. TeresaXimenes i M. Rosa Ribas.

Divendres 19 de marçInesperadamentA les 20.30 h, centre cultural Casa Elizalde (c. València, 302)Intèrprets: Meritxell Gené (guitarra, acordió diatònic iveu), Jordi Rexach (contrabaix), Jordi Noró (percussions).

Divendres 26 de marçEl romanticisme a l’òperaA les 19 h, al centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de lesCorts Catalanes, 491)León de la Guardia (tenor) i Ricardo Estrada (pianista).

INFANTILS

Divendres 26 de marçEspectacle visual: Va de guantsA les 11 h, a la Bibl. Sagrada Família (carrer Provença, 480)Activitat dins del cicle “Lletra petita”.

Dijous 28 de marçEl cau dels somnisA les 18 h, a la Biblioteca Fort Pienc (carrer Ribes, 12-14)Activitat dins del cicle “Lletra petita”.

TEATRE

Dijous 25 de marçLas negras culonas “infraganti”A les 20 h, al centre cívic Sagrada Família (c. Provença, 480)A càrrec de Cía. Botonverbenero. Actrius: Esther Beni-to i Nídia Tusal.

2 Març 2010

I N FOÚT I Lt L ’AGENDAW

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions: Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert,

Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director: Enric Casas. Director adjunt: Joan Ariza. Director editorial: José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Redacció: Felicia

Esquinas, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Jordi Miró, Belén Ginard, Alexandra Rubio i Núria Mahamud.Coordinació general:

José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia: Joan Soto i Rafael Escudé. Fotografia: Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Vicente

Zambrano i Carolina García.Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió: Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió: Printer Industria

Gráfica Newco, SL.Manipulació: Societat Catalana d'Aplicacions pel Marketing i la Publicitat, SL (SCAMP ).Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració: Ascensió García. Departament

d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 66. 08038 Barcelona.Dipòsit legal: B. 29.175-1994.

E I X AMPLEB A R C E L O N A

www.bcn.cat/publicacions

bcnrevistes@bcn.cat

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’atenció al ciutadà (OAC)Aragó,328,pl.baixaTelèfon d’informació 010(0,45 ? IVA inclòs d’establiment de trucada,més0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)Telèfon del Civisme 900 226 226Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Casa Golferichs 93 323 77 90Gran Via de les Corts Catalanes, 491.Centre cívic Ateneu Fort Pienc 93 232 78 27Ribes, 14.Centre cívic Cotxeres Borrell 93 324 83 50Viladomat, 2-8.Centre cívic Sagrada Família 93 450 89 17Provença, 480.Centre cultural Casa Elizalde 93 488 05 90València, 302.Centre de Cultura Populari Tradicional de la Sagrada FamíliaPtge.Sant Pau,16.Centre sociocultural Espai 210 93 265 36 45Padilla, 210.Espai jove de l’Eixample 93 232 06 13Ali Bei, 120.Aula Ambiental 93 435 05 47Lepant, 281.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca Sagrada Família 93 450 87 33Provença, 480.Biblioteca Fort Pienc 93 265 24 35Ribes, 12.Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada 93 439 41 90Rocafort, 236.Biblioteca pública Joan Miró 93 426 36 57Vilamarí, 61.Biblioteca pública Sofia Barat 93 231 77 67Girona,64.Biblioteca pública Sant Antoni 93 329 72 16Comte Borrell, 44-48.

SERVEIS SOCIALS

CSS Dreta de l’Eixample 93 244 06 40Ctra.Antiga d’Horta, 1.CSS Nova Esquerra de l’Eixample 93 363 85 90París, 64.CSS Antiga Esq. de l’Eixample 93 256 37 80Mallorca, 219, 2a.CSS Sagrada Família 93 256 28 28Mallorca, 425.CSS Sant Antoni 93 256 23 50Manso, 28.

GENT GRAN

Casal de gent gran Carlit 93 232 49 67Roger de Flor, 162.Espai M. Aurèlia Capmany 93 453 60 75Enric Granados, 47.Espai de gent gran Esq. Eixample 93 410 82 65Rosselló, 78-80.Espai de gent gran Fort Pienc 93 232 78 27Ribes, 14.Espai de gent gran Sant Antoni 93 451 6 7 36Comte Borrell, 44-46.Espai Sagrada Família 93 450 89 17Provença, 480.

ALTRES SERVEIS

Punt d’Informació i Atencióa les Dones (PIAD) 93 256 28 19Mallorca, 425.Of. de l’habitatge de l’EixampleValència, 307, bxos.Arxiu municipal de Districte 93 291 62 28Aragó,311.C. de Normalització Lingüística 93 451 24 45Mallorca, 115-123, entl. 1a.

SEGURETAT I SERVEIS URGENTS

U.T. Guàrdia Urbana EixampleNàpols, 42-62.Comissaria Mossos d’EsquadraGran Via, 456.Emergències Guàrdia Urbana 092Emergències Mossos d’Esquadra 088Telèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT

CAP Ausiàs Marc 902 500 179Ausiàs March,39-4.CAP Carles I 93 231 77 05Marina,168.CAP Sagrada Família 93 507 25 80Còrsega,643.CAP Eixample 93 227 9800Rosselló, 161.CAP Manso 93 325 28 00Manso,19.CAP Sant Joan 93 232 97 67Pg.Sant Joan,20.CAP València 902 500 179València, 377-379.Dispensari del carrer València 93 227 93 00València, 184.

EXPOSICIONS

Del 18 de març al 3 d’abrilLos pasos de la ruta de la sedaAl xalet del centre cívic Casa Golferichs (Gran Via de lesCorts Catalanes, 491)Fotografia de Pablo Strubell.

Fins al 22 de marçMujeres: secretos y confidenciasA la sala d’actes del centre cívic Sagrada Família (carrerProvença, 480)Mostra dins del cicle “Fem en femení”.

Del 23 de març al 10 d’abrilMostra de cartellsmodernistes: facsímilsAl centre cívic Cotxeres Borrell (carrer Viladomat, 2-8)Exposició amb motiu del Dia Mundial del Teatre. Pecesque mostren les principals tendències europees, ambartistes com ara Jules Chéret i Henri Toulouse-Lautrec.

ACTIVITATS

Dijous 18 de marçMarató metroDe 10 a 21 h, a la parada d’Universitat de la línia 2 delmetro.Concurs de música al metro.

Dijous 18 de marçEl piano jazzA les 19.30 h, al centre cívic Casa Golferichs (Gran Via deles Corts Catalanes, 491)Conferència inclosa a la programació Les Golfes delJazz, a càrrec de Bernat Font.

Fins al 28 de març“Rambleros”Exposicions, teatre, taules rodonesCarpa a la rambla de Santa Mònica.Més informació: www.bcn.cat

L A COMUN I TAT ÉS COSA DE TOT S

És important tenir cura delsespais comuns de l'edifici,

ja que són compartits i utilit-zats per veïns i veïnes. És res-ponsabilitat de tothom mante-nir-los en bon estat. Per això,en cas de detectar algun des-perfecte (a la porteria, les bús-ties, la instal·lació elèctrica,l’ascensor...), cal avisar el presi-

dent de la comunitat perquè hiposi remei. Col·laborar en elbon ús de les instal·lacions i elsespais comuns de l'edifici con-tribueix a disminuir la despesaeconòmica de la comunitat i, elque és més important, a millo-rar la convivència i les rela-cions entre les persones queen formen part.

Manteniment i cura delsespais comuns

2_EIXAMPLE.qxp:bcn 26/2/10 13:35 Página 2

E I X A M P L E

JordiMiró

Han estat gairebé deu me-sos d’obres que han tin-

gut un impacte moderat –ine-vitable– en el trànsit devehicles, però tot plegat ha val-gut la pena: des del final delpassat mes de febrer, el carrer

Balmes s’ha fet més agrada-ble, en un dels seus trams, perals vianants. En concret, estracta del tram que comença ala Diagonal, creua els carrersParís, Còrsega, Rosselló, Pro-vença, Mallorca i arriba fins aAragó, gràcies a l’ampliació de

les voreres de les bandes Llo-bregat i Besòs, les quals hanpassat a tenir 4,6 metresd’amplada. “Balmes era uncarrer amb un trànsit moltagressiu i poc fàcil per gaudir-ne. Amb aquestes actuacions,convida més a passar-hi cami-

nant. ProEixample és l’empre-sa gestora de l’obra, que hatingut un cost d’uns 3,8 mi-lions d’euros. També els xam-frans amb els carrers trans-versals s’han millorat –s’hanampliat fins als 5,60 metres–per facilitar les funcions decàrrega i descàrrega dels vehi-cles i s’han apropat els passosde vianants. S ’han plantattil·lers al llarg de tot el tram,arbrat que fa més amable l’es-pai i esmorteeix el soroll delsmilers de cotxes que baixencada dia des de la part alta dela ciutat. Això tindrà indiscu-tiblement un impacte positiuen la gran quantitat de co-merços que hi ha en aquellapart del carrer. Tot plegat perfer que passin més personesper un carrer situat molt aprop de dues vies molt temp-tadores per passejar a l’Eixam-ple: Enric Granados i la ram-bla Catalunya. La idea inicial

de l’Ajuntament era queaquesta actuació no collésmassa el trànsit que baixa i,malgrat que es perd un delsquatre carrils, no hi haurà afec-tacions importants. Paral·lela-ment, s’ha renovat l’enllume-

nat amb el model de fanalEixample, una lluminària con-temporània i sostenible ambuna eficiència energètica supe-rior en un 40% als vells fanals ique millora la distribució de lallum en les voreres gràcies a laseva alçada (7,5 m). La calçadade 10,80 metres ha quedatamb 4 carrils: 3 carrils de circu-lació per als cotxes i motocicle-tes i 1 carril bus.

3Març 2010

Uns operaris planten arbres al carrer Balmes, el febrer passat.

El carrer Balmes, una de les

artèries comercials de la ciutat,

va veure acabades el febrer les

obres d’ampliació de voreres i

plantació d’arbrat entre Diagonal

i Aragó per fer-lo més agradable

per als vianants

Aquesta renovacióurbanística potafavorir l’activitatcomercial

CIUTADANS OPINEN

Hiram FernándezInformàtic

La vorera està bé, peròjo circulo molt en cotxeper aquí i això que enshagin tret un carril nom’ha agradat gaire.

Maite LópezEncarregada

La ampliación de laacera me parece escasa,ya que siguen aparcan-do las motos y se noscomen la mitad y aúnmás para nosotros, quetenemos el negocio enla misma esquina.

Pedro CanteroPropietari bar

Me parece muy bien,hacía mucha falta arre-glarlo. Para los comer-ciantes nos viene muybien, ya que ahora ape-tece pasearse por aquí.

Pilar BermejoSecretària

Em sembla molt bé, haquedat molt més macai més ampla, i en gene-ral estic molt contenta.Trobo que són dinersben invertits.

Reyes ChacónDependenta

Està molt millor, ésestupend, resulta moltcòmoda per passejar-hi.N’estic contenta.

Sergi CostaEnginyer

Em sembla bé, hi passocada dia i és molt mésagradable. Trobo moltbé que hi hagin tret elcarril. A vegades, en llocde treure’l, el redueixend’amplada i em semblauna solució pitjor.

Què op i n a d e l a r e f o rma que s ’ h a f e t a l c a r r e r B a lme s ?

Balmes es transforma ambvoreres més amples i arbrat

UN FEBRER DE FINAL D’OBRA A L’EIXAMPLEAEntre els mesos de gener i febrer, l’Ajuntament de Barcelona va enllestir a

l’Eixample, a més d’aquestes obres de Balmes, les de la plaça de l’avinguda de Roma

entre Viladomat i Urgell, i les reurbanitzacions dels carrers Urgell i València, dues de

les grans artèries del districte.

2_EIXAMPLE.qxp:bcn 26/2/10 13:35 Página 3

4 Març 2010

ENT I TAT S

Beatriu Sanchís

El Club té la seu a l’em-blemàtica Casa Golfe-

richs. L’entitat va ser funda-da l’any 1969 per un grup demaîtres i professionals de larestauració interessats en elmón de la gastronomia, enles dietes saludables i tambéhi ha altres associats que hiparticipen com a forma d’ocii distracció. L’entitat organit-za, amb caràcter mensual,conferències que tracten so-bre alimentació, consum,productes dietètics o enolo-gia, entre d’altres. Aquestesxerrades estan a càrrec deprofessionals relacionatsamb el món gastronòmic ide la cuina. La darrera xerra-da del mes de febrer va trac-

tar sobre els calçots. Les con-ferències estan obertes a to-tes aquelles persones quevulguin assistir-hi; cal, però,

confirmar amb antelació l’as-sistència. Al mateix temps, elClub organitza sortides cul-turals per tal de visitar in-drets del país i conèixer ins-tal·lacions com, per exemple,caves, cellers, fàbriques degaletes o envasadores d’ai-gua, o les visites organitza-des a les fires del sector comAlimentària. L’entitat també

celebra amb caràcter anuall’elecció del Gourmet barce-loní i participa en actes comLa ruta del Xató o Els nousvins del Penedès, sense obli-dar els sopars de gala queofereix El Club de la BonaTaula en diferents èpoquesde l’any per als seus socis isòcies. El secretari del Club,Jordi Tomàs, destaca entreels objectius de l’entitat obrirla participació a nous amics iassociats i subratlla com anovetat d’enguany la creaciód’un web que és previst quesigui operatiu en breu, aixícom els nous acords amb es-tabliments comercials per tald’oferir als associats del Clubdescomptes i avantatges.

Més informació:El Club dela Bona TaulaCasa Golferichs, 477Telèfon: 93 531 38 75

Xerrada del Club de la Bona Taula a la Casa Golferichs.

Les xerrades tracten

sobre alimentació,

consum,productes

dietètics o enologia

El Club de la BonaTaula,amb una trajectò-ria demés de 40 anys, aplega totamenade persones interessades en la cuina

Quaranta anys al servei de labona taula i la gastronomia

Construcció de la Diagonal entre el carrer Numància iGran Via de Carles III. (Foto: A.M.D. de les Corts).

La història de laDiagonal (III)

J. M. ContelÀLBUM HISTÒRIC

És la millor iniciativa empresarial 2009 de “La millor botiga del món”.

Crearte perruquers va rebre el premi a lamillor iniciativa empresarial en l’edició del

2009 de “La millor botiga del món”. Al capda-vant hi ha el Guillermo García, que comptaamb l’ajut de la seva mà dreta, el Cristian diStefano. Crearte ens proposa un nou conceptede perruqueria. Volen donar a l’ofici el lloc quemereix. Per a ells, és important que els clientsse sentin com a casa. L’acollidora decoració dellocal i la música d’ambient ja ajuden a trobar-s’hi bé, però per damunt de tot hi destaca eltracte afable i l’atenció personalitzada. Fan as-

sessoria d’imatge, diagnòstic del cuir cabellut,massatge de digitopuntura mentre renten elcabell, utilitzen productes naturals, d’origenvegetal i biodegradables... i tot a un preu quesorprendrà molta gent. El resultat és que sor-tim amb l’autoestima molt amunt i amb la se-guretat de saber que posem la nostra imatgeen bones mans.

Crearte perruquersC. Girona, 134Telèfon: 93 457 32 67

E L TAULE L L

Redefinint el concepte de perruqueria

Joan Anton Font

Pel que fa al segment de la Diagonal entre la plaça Macià il’entrada a Barcelona des d’Esplugues, aquest tram no es vacomençar a urbanitzar, en part, fins a l’any 1921. El primertros fou el comprès entre la carretera de Sarrià i el palau dePedralbes. En realitat, el palau fou l’excusa per urbanitzaraquella avinguda i donar-li un to regi, perquè la Diagonalno anava enlloc i s’acabava un cop passat el palau. Per obriraquest tram va caldre enderrocar algunes masies de lesCorts. Finalment, el palau va ser lliurat al rei Alfons XIIIl’any 1924. Pel que fa a la construcció de l’enllaç amb la car-retera d’Esplugues, van haver de passar més de vint anys iva arribar de la mà de Joaquim Molins Figueras, presidentde la Penya Rhin, quan el 1946, després d’haver rebut elspermisos oportuns i fer les obres de condicionament, vaobrir aquell any el circuit de curses de vehicles de la Diago-nal, un circuit que ben aviat es va guanyar un gran prestigientre els amants del motor d’aquella dura postguerra.Un altre punt important d’aquest tros és la plaça Macià i elpaper que juga en la via. Construïda com una gran roton-da, permet dissimular o encaixar els dos trams de la Diago-nal, que són d’amplada diferent. L’enjardinament d’aquellnou tram va ser encarregat a Rubió i Tudurí, que el va pro-jectar el 1928, però que no es va fer fins al 1934.Amb el pas dels anys, aquest tram de la Diagonal va anarexperimentat un canvi espectacular i passà d’uns terrenyseminentment rurals a acollir una gran part de la Universi-tat de Barcelona, per convertir-se finalment en un centrede serveis i de negocis.Si té fotografies o documents del seu barri, en pot ferdonació a l’ArxiuMunicipal del Districte, 93 291 62 28

E I X A M P L E

2_EIXAMPLE.qxp:bcn 26/2/10 13:35 Página 4

E I X A M P L E 5Març 2010

NOT ÍC I E SfNova sessió de l’Audiència PúblicaEl dimarts 23 demarç se celebra l’Audiència Pública del’Eixample, un òrgan de participació que té per finali-tat potenciar la comunicació periòdica entre el Conselldel Districte i la ciutadania. L’acte tindrà lloc, com éshabitual, a la sala de Plens de la seu del Districte (Ara-gó, 311). El calendari de totes les audiències públi-ques, plenaris i consells de barri es pot consultar alwebwww.bcn.cat/eixample.

L’Oficina de l’Habitatge, a Alí BeiL’Oficina de l’Habitatge de l’Eixample s’ha traslla-dat al carrer Alí Bei, 13-15, on oferirà els mateixosserveis que fins ara: Registre de Sol·licitants d’Ha-bitatge amb protecció oficial; ajuts al lloguer i bor-ses de lloguer; ajuts a la rehabilitació, i assessora-ment en problemàtiques d’habitatge. Horari: dedilluns a divendres, de 9 a 14 h; de dilluns a dime-cres, de 16 a 18 h, i dijous de 16 a 19.30 h.

Itinerari per edificis viatgersMolts edificis de Barcelona no són al seu emplaçamentd’origen. De vegades s’han reaprofitat fragments opedres d’un edifici per aixecar-ne un altre de nou. D’al-tres s’ha traslladat edificis sencers. La Biblioteca SofiaBarat (Girona, 64-68) ha organitzat una ruta per Ciu-tat Vella, l’Eixample i l’àreametropolitana que visitaaquests edificis, basada en el llibre Edificis viatgers, deJ. Peñarroja. Inscripcions a la biblioteca.

“Fotògrafes pioneres a Catalunya”L'exposició Fotògrafes pioneres a Catalunya. Genealo-gia d'un segle de fotografia, de l'Institut Català de lesDones, aterra elmarç a l’Espai Jove de l’Eixample (AlíBei, 120).Mostra fotografies fetes des demitjan segleXIX fins al principi de la dècada de 1970 del segle XX.El 19 demarç també es farà l’espectacle de dansaDonetes i el conteDeliciós còctel de contes i jazz.

DanielVenteo

El passat mes de febrer vancomençar les obres de

transformació de l’edifici de laplaça de Tetuan, número 2, onproperament hi haurà el nou imodern Centre de Serveis So-cials Dreta de l’Eixample. Elnou equipament donarà cober-tura a un barri de més de43.000 habitants que actual-ment reben atenció al Centrede Serveis Socials Dreta-FortPienc. D’aquesta manera, des-prés de l’obertura del nou cen-tre, hi haurà un equipamentd’aquestes característiques acadascun dels sis barris del dis-tricte.En el Centre hi treballarà unequip multidisciplinari, inte-grat fonamentalment per tre-balladors socials, però tambéper educadors socials i psicò-legs, amb un suport adminis-tratiu especialitzat, a més de ladirecció del Centre i l’assesso-

rament d’un jurista. En total,es calcula que el nou equipa-ment comptarà amb una quin-zena de professionals especia-litzats.El catàleg de serveis socials ques’oferirà, d’acord amb el noumodel de Serveis Socials Bà-sics, inclou l’atenció individuali familiar, i també informació,orientació, suport i tractamentsocial a les persones o famíliesque ho requereixin. També esfacilitarà assessorament jurí-dic, suport i atenció psicològi-ques. Així mateix, al nou cen-tre es tramitaran els Serveisd’Atenció Domiciliària, teleas-

sistència, assumptes relacio-nats amb la Llei de Dependèn-cia i prestacions econòmiquesd’urgència social o prestacionsd’altres administracions, comara la Renda Mínima d’InsercióSocial o els ajuts al pagamentdel lloguer, entre d’altres. Desdel Centre de Serveis SocialsDreta de l’Eixample també esderivarà a altres serveis espe-cialitzats, es duran a terme in-tervencions socioeducatives ies treballarà en aspectes deprevenció, detecció i atencióa situacions de maltractamentsa persones vulnerables comper exemple gent gran i in-fants.Al costat de l’atenció individuali familiar, en els serveis del noucentre destaca l’atenció grupalo col·lectiva, és a dir, de suporta determinats col·lectius ambproblemàtiques comunes, comara grups de persones cuidado-res de gent gran, grups de fa-mílies monoparentals o grupsde dones, entre d’altres, i tam-bé de suport a iniciatives veï-nals, formatives i de sensibilit-

L’Auditori acollirà concerts experimentals de petit format.

La nova Sala 4 de L’Auditori eixampla els seus horitzonsmusicalsAlexandra Rubio

Un dels espais on es fanmés de mil actuacions a

l’any, L’Auditori de Barcelona(c Lepant, 150), ampliarà elseu entramat d’infraestructu-res amb una quarta sala. Elsarquitectes d’aquest projecte,Lucho Marcial i Rafael More-no, aprofitaran les capacitatsde l’edifici per conservar elconcepte arquitectònic i elsistema constructiu originalde l’Auditori.

La nova Sala 4 comptarà ambun escenari de 80 m² i un afo-rament de 168 persones. Estracta d’un espai situat a laplanta baixa i al soterrani quees destinarà a la celebració deconcerts en petit format decaire innovador i experimen-tal, i també com a sala d’actesde l’Escola Superior de Músi-ca de Catalunya (ESMUC),concerts de l’acadèmia i pro-jectes de final de carrera delsseus estudiants. D’altra ban-

da, servirà com a zona d’as-saig de la Banda Municipal, elgrup instrumental BCN216,el Quartet Casals i altresgrups com l’Orquestra Àrab,la Capella Reial de Catalunyao l’OBC. L’entrada principal alrecinte se situarà a la façanadel carrer Padilla i la secundà-ria –per a l’accés restringit aartistes i l’evacuació de lasala– al carrer Lepant. Lesobres s’iniciaran al final delmes d’abril.

La Dreta del’Eixample disposaràdesprés de l’estiud’un nou Centre deServeis Socials a laplaçaTetuan

Les obres ja han començat a l’edifici on s’instal·larà el centre.

AEl desplegament del nou model de Serveis Socials

Bàsics és una prioritat de l’Ajuntament en aquest

mandat, amb la millora qualitativa de l’atenció a les

persones i amb l’ampliació de la xarxa d’equipa-

ments i els equips de professionals que hi treballen.

L’objectiu és donar resposta a la nova Llei de Serveis

Socials aprovada pel Parlament de Catalunya l’octu-

bre del 2007.

La Dreta de l’Eixample tindràunnou Centre de Serveis Socials

EL NOU MODEL DE SERVEIS SOCIALS

2_EIXAMPLE.qxp:bcn 26/2/10 13:35 Página 5

6 Març 2010E I X A M P L E

Daniel Romaní

La Biblioteca Pública Arús s’ha reno-vat completament. Les obres van

quedar enllestides al final de desembre.Se n’ha restaurat la façana principal i lade l’interior d’illa; s’ha tornat a fer im-permeable la coberta de l’edifici i el pa-viment del pati interior; s’ha reformatcompletament el tercer pis –que serà

un espai d’entitats, i també s’ha restau-rat el fresc que hi ha al sostre d’un pas-sadís, que és del final del segle XIX,quan es va fundar la biblioteca. S’hanreforçat gran part de les bigues de fustadels sostres dels pisos que alberguenl’Ateneu Enciclopèdic Popular i l’edito-rial Avenç. A més, s’hi han instal·lat dosascensors, amb la qual cosa el centre i el

seu edifici ara són accessibles a les per-sones amb mobilitat reduïda. Totesaquestes obres s’han fet amb el FonsEstatal d’Inversió Local.La Biblioteca Arús conté un extens fonsde llibres sobre el moviment obrer i elsmoviments socials a Espanya i Europadel segle XIX i començaments del XX ila maçoneria. Cal destacar el fons deRossend Arús (1845-1891) i les actesmanuscrites de la Primera Internacio-nal. El fet que la biblioteca es tanqués alpúblic l’any 1939 i no tornés a obrir finsa l’any 1967 va permetre que es deslliu-rés de les purgues “purificadores” delfranquisme i el seu fons hagi arribat alsnostres dies gairebé intacte. La Bibliote-ca Arús programa nombroses activitats:cursos, seminaris, conferències, presen-tacions de llibres… Un dels elementsque més la identifica és la reproduccióde l’estàtua de la llibertat situada al ves-tíbul. Va ser una idea de Rossend Arús,materialitzada per Valentí Almirall i An-toni Farnés poc després de la mort dequi du el nom de la biblioteca.

Més informació:Biblioteca Pública ArúsPasseig de Sant Joan, 26Telèfon: 93 232 24 04

EQU IPAMENT S

A la biblioteca s’exposen alguns llibres gairebé únics al món.

Conèixer l’art quehi ha al carrerEls carrers i les places de la ciutatcompten amb nombroses obresd’art. Aquest llibre és un catàlegde tot aquest art públic amb tex-tos d’un nombrós grup de pro-fessionals, estudiosos i especia-listes que n’han fet una lecturahistòrica i una anàlisi artística.Cada peça va acompanyada d’unail·lustració.

Art Públic de BarcelonaJaume Sobrequés, Josep M.Huertas, Jaume Fabre i altres.Edita: Ajuntament de Barcelona iÀmbit Serveis Editorials.PVP: 68 euros

LLIBRES

E L S GRUPS MUN IC I PA L S OP INENO

GRUPS MUNICIPALS

Elcarrer Balmesja és tramaCerdàPSC. Assumpta Escarp

Ja està enllestidal’ampliació de lesvoreres del carrerBalmes, el qualara gaudeix d’un

equilibri més gran entre l’espaiper al vianant i la calçada i so-bretot amb arbrat. Un delscarrers emblemàtics de la ciu-tat pren el caràcter i la qualitatd’espai públic de la resta del’Eixample. Millorar la qualitatde l’espai públic és millorar laqualitat ambiental, la qualitatde vida dels veïns i veïnes, itambé facilitar una diversitatcomercial més àmplia. Uncarrer que antigament va divi-dir l’Eixample per la presènciade la via del tren avui ja és uneix plenament integrat, reno-vat en la seva superfície i tam-bé en el subsòl amb el nouvestíbul i intercanviador entreels Ferrocarrils de la Generali-tat i el metro. La transforma-ció de carrer Balmes és unmagnífic exemple de la volun-tat de canvi i recuperació del’esperit Cerdà, ara que cele-brem el 150è aniversari de l’a-provació del Pla del genial ur-banista.

CiU, un pacteper a l’EixampleCIU. Gerard Ardanuy

L’informe presen-tat no fa gaire perla Síndica deGreuges de Barce-lona ho avala: l’Ei-

xample és un districte que esqueixa molt de l’Administraciómunicipal. I no ens manquenmotius de pes: estem a la cua enserveis socials, en equipamentspúblics i en subvencions a enti-tats. Els anys de desídia munici-pal a l’Eixample s’entenen per-què, en el fons, el bipartitmunicipal no hi ha cregut mai.Tenim una població de primera(som 270.000 habitants), peròunes prestacions públiques detercera. Cal un canvi profund enles maneres de fer. I, des de CiU,força que estima i viu l’Eixam-ple, presentem una alternativaen defensa dels interessos delsveïns i veïnes del districte, laqual passa per oferir un pacteper a l’Eixample dirigit a tot-hom, que ens permeti combatrejunts la crisi, unint forces per di-namitzar el districte socialmenti econòmicament, millorar-hiles condicions de vida i propi-ciar un Ajuntament més eficaç iproper. Et demano que ens aju-dis a fer possible aquest canvi.

Volem un barri digne,també a les GlòriesPPC. XavierMulleras

L’Eixample recla-ma dignificar lesGlòries. Els veïnsi comerciants dela plaça de les

Glòries han patit una gran de-gradació al seu barri, que sesimbolitza amb “el mercat de lamisèria”, activitat il·legal devenda i intercanvi d’objectes desegona mà de procedència“dubtosa”. Al seu voltant, amés, han proliferat activitatsil·legals, que generen insegure-tat i brutícia a la zona. La man-ca d’atenció de l’alcalde Hereuha deixat que es consolidés unadegradació que mai hauriad’haver arribat a la plaça de lesGlòries. En el seu lloc, des delPP demanem a l’Ajuntamentque hi afegeixi emplaçamentsper a habitatge social i equipa-ments públics. L’Eixample noes una excepción a otras peti-ciones barcelonesas como lu-char contra la crisis y la delin-cuencia aumentando el númerode policías, la atención a laspersonas, con más equipamien-tos y servicios sociales, y unainmigración ordenada quecumpla la ley y respete a la ciu-dad y el país que les acoge.

EcologiaquotidianaICV-EUiA. Ricard Gomà

En els darrersmesos hem des-plegat a tots elsdistrictes la novacontracta de ne-

teja de Barcelona. La seva caramés visible són els nous con-tenidors, més accessibles i mésa prop de tothom, ja quen’hem augmentat el nombreen un 37%. El servei de netejade la via pública també ha aug-mentat la seva freqüència mit-jana. Alhora, hem estès a totala ciutat la recollida selectivade la fracció orgànica –la quees diposita en els contenidorsmarrons–, que ens permetaprofitar una part importantdels residus per fer compostper a jardineria o per generargas i electricitat. Fem així unnou salt endavant cap a unaciutat més sostenible, mésverda, més humana, però enscal la col·laboració de tothom.L’ecologia de la quotidianitatés, sens dubte, la que té un po-tencial més elevat de transfor-mació, perquè sense els canvisd’hàbit a petita escala, en eldia a dia, de poc serveixen elscompromisos i les declara-cions d’alt nivell.

El Paral·lel tambéés Sant AntoniERC. RicardMartínez

Estem d’acordque cal una es-tratègia alParal·lel que tin-gui en compte

tota l’oferta d’oci nocturn i es-pectacle, i més quan algunesde les emblemàtiques saless’estan reformant per tornar al’escena. No podem, però,abordar un debat exclusiva-ment sobre l’oci al Paral·lel sen-se tenir uns sistemes eficientsper garantir la convivència i eldret al descans. Creiem tambéque el nou Paral·lel ha de teniren compte tota la seva poten-cialitat, sobretot aquells aspec-tes que poden reforçar la ideade ciutat compacta, amb mix-tura d’usos, convivencial i co-mercial. Aquesta potencialitatla té en la gent dels tres barrisque limiten l’avinguda. El Pa-ral·lel també és Sant Antoni iel barri ha de poder dir quel-com sobre com treballar el fu-tur de l’avinguda: estrictamentdes del punt de vista de l’oci il’espectacle?, o ampliant el fo-cus i afegir la mobilitat, l’urba-nisme, el comerç, el paisatgeurbà i els equipaments comu-nitaris?

La Biblioteca Arúsrecobra el seu esplendor

2_EIXAMPLE.qxp:bcn 26/2/10 13:35 Página 6

E I X A M P L E 7Març 2010

MULT IMÈDI A

TELEVISIÓ

BTV“Connexió Barcelona”De dilluns a divendres, de 17 a 20 h“Info Barris”. Dimarts a les 14.40 hCanal 39 UHF i Canal 26 TDTwww.btv.catwww.btvnoticies.cat

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FMTravessera de les Corts, 139Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Revista Esquerra de l’EixampleAssociació de Veïns i VeïnesAv. Roma, 139. Tel. 93 453 28 79

Revista Cor EixampleConsell de Cent, 352. Tel. 93 487 12 43

Revista ACelObert Sagrada FamíliaC/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10

Revista ACelObert Sant AntoniC/ Indústria, 137-141. Tel. 93 446 32 10

Revista Fort PiencAssociació de Veïns de Fort PiencAli Bei, 94-96

Revista Sagrada FamíliaAssociació de Veïns Sagrada Família.C/ València, 417, local 4. Tel. 93 459 31 64

Sant Antoni 2000 L’InformatiuAssociació de Veïns de Sant AntoniAv. Mistral, 30, pl. baixa.

INTERNET

Web d'obres

Informació actualitzada setmanalmentde totes les obres que es fan a Barcelona.inclou una bústia per atendre les consul-tes, les queixes i els suggeriments de laciutadania. Hi ha totes les obres queafecten la via pública i que tenen unadurada prevista superior a una setmana.www.bcn.cat/obres

Web d'Idea Diagonal

El web de la Diagonal s'actualitza ambnous continguts audiovisuals i informaciósobre com serà el vot durant la consultaque es portarà a terme entre el 10 i el 16de maig. La votació serà electrònica i espodrà fer de manera presencial en qualse-vol dels Punts de Consulta Presencial(PCP) habilitats amb aquesta finalitat o,de manera remota, a través d’Internet.www.bcn.cat/diagonal

wPOL I E SPORT IU

Pere S.Paredes

“Activa’t als parcs de Barcelona”és el programa que ajudarà a

mantenir un estil de vida saludable,tot fent activitat esportiva i salut alsparcs de Barcelona, en aquest casconcret, al parc Joan Miró.L’Institut Barcelona Esports, amb elsuport de l’Agència de Salut Pública ila col·laboració de l’Àrea de Medi Am-bient i de la Diputació de Barcelona,posa a l’abast de tothom aquest pro-grama amb l’objectiu de millorar lasalut de la ciutadania, especialmentper als més grans de 40 anys.Aprofitant els parcs de Barcelona,s’impulsa aquest programa de pro-moció de l’activitat física i la salut através d’activitats saludables com lescaminades, els exercicis de memòria,o el tai-txi i el txi-kung (gimnàstiquesorientals de moviments suaus iharmònics on es fonen respiració,concentració mental i moviment).Les caminades són suaus per dins delparc, duren uns 30 minuts, i sempre

es fan després d’uns exercicis d'escal-fament. Durant la sessió, es propo-sen exercicis per activar la memòria.“Activa’t als parcs de Barcelona” volrepercutir positivament en aspectes

físics com l’augment de la mobilitatarticular, un millor equilibri i el con-trol de postura, exercitant el sistemacardiovascular, millorant la capacitat

d’atenció i la memòria, fomentantl’autonomia, millorant l’humor i l’es-tat d’ànim i, com no, divertir-se i rela-cionar-se amb altres persones.No cal fer inscripció, només cal anar-hi amb roba còmoda i calçat esportiu.Els monitors recolliran les dades perelaborar la targeta Activa’t, que iden-tifica com a usuari de l’activitat.De setembre a juliol els horaris són:dilluns de 10 a 11 h tai-txi i txi-kung,i dimecres de 10 a 11 h caminades iexercicis de memòria.

Més informació:www.bcn.cat/esports

La millor manerad'allunyar les malalties ésmantenir una vida activaque ens ajudi a trobar-nos en millors condicions

Caminades, exercicisde memòria, tai-txii txi-kung esperenels participants

Tai-txi al parc Joan Miró.

El parc de JoanMiró,un espaiper a l’exercici físic i la salut

RedaccióL’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu;la consellera de Justícia, Montser-rat Tura, i el degà del Col·legi d’Ad-vocats de Barcelona (ICAB), PedroL. Yúfera, han signat un conveniper posar en marxa un servei d’in-

formació, orientació jurídica i me-diació a l’Oficina d’Atenció al Ciu-tadà (OAC) de la plaça Sant Mi-quel. El conveni es va signar el 5 defebrer passat a la seu del Col·legid’Advocats i “permetrà avançar enun model d’orientació jurídica gra-

tuïta molt àgil i a l’abast de tot-hom”, segons va manifestar l’alcal-de. El conveni té com a objectiucrear un servei gratuït i properd’informació i orientació jurídica imediació per als ciutadans, que re-forci la proximitat de la justícia araque els serveis jurídics s’han tras-lladat a la Ciutat de la Justícia, a lafrontera amb l’Hospitalet. El serveitambé oferirà assessorament sobrel’assistència jurídica gratuïta queofereix el Col·legi d’Advocats deBarcelona. I potenciarà la media-ció, una via alternativa per resoldreconflictes mitjançant el diàleg queevita l’entrada d’assumptes al jut-jat. La posada en marxa del nouservei està lligada a la properatransformació de l’OAC de SantMiquel en una oficina multiserveisd’atenció al ciutadà. Un grup detreball està definint com serà i comfuncionarà aquest nou servei.

Barcelona tindrà un serveid’atenció jurídica gratuïta

S ERVE I PÚBL IC

2_EIXAMPLE.qxp:bcn 26/2/10 13:35 Página 7

El Clínic és un hospital amb moltahistòria i històries, oi?Sí, té més de cent anys. Va néixer el1906, després que Valentí Carulla, avidel cardiòleg Valentí Fuster, convencésles administracions perquè invertissinrecursos per posar-lo en marxa.Si un hi entra per primera vegadaes perd pels seus passadissos.Home... sí, és un hospital gran. Té uns850 llits. La major part de malalts i fa-miliars diuen que un cop el coneixens’hi troben bé i no tenen la sensació quesigui tan gran com sembla. És un hospi-tal d’alta tecnologia i “de barri”, amb totel que això significa. I és també, des delsorígens, un hospital universitari, elprincipal centre d’ensenyament de laFacultat de Medicina de la Universitatde Barcelona.Parli’ns del Fòrum Salut Clínic,que heu iniciat aquest any 2010.Es tracta d’un cicle de conferències quetenen l’objectiu d’explicar temes relacio-nats amb la salut que preocupen els ciu-

tadans. Aquestes conferències estanadreçades a tota la població. No sónclasses magistrals, tot i que els confe-renciants són grans professionals, sinósessions molt didàctiques, amb un tornde preguntes i opinions al final per partdels assistents.Quins temes es tracten?Hàbits posturals, tabaquisme, consumde sal, la depressió –que afecta moltespersones; n’hi ha que saben que la pa-teixen i n’hi ha que no–, la degeneraciómacular associada a l’edat, la incon-tinència urinària… També s’explicaràquè hem de fer per prevenir algunes deles malalties més prevalents, com elcàncer –que és una malaltia que es potprevenir, tractar i curar–, i específica-ment el càncer de còlon i el de pròstata.I es facilitaran consells a l’hora d’anar aurgències, qual calgui anar-hi.S’hi acudeix massa?Sí. Quan una persona no es troba bé,el que vol és que li resolguin el pro-blema ràpidament, i moltes vegadesla millor solució no és anar al serveid’urgències d’un gran hospital. En ca-sos de grip, gastroenteritis… una tru-cada telefònica al metge del CAP potser eficaç, s’eviten desplaçaments i es

contribueix a no omplir les sales d’es-pera dels hospitals, que hi ha diesque estan molt plenes. També es pottrucar al telèfon de Sanitat Respon(902 111 444) o bé anar al CAP.

Avui dia, si a una persona li diag-nostiquen que té, posem per cas,la febre mediterrània familiar, fauna recerca a Internet i té a l’ins-tant un munt d’informació. Tésentit fer conferències de divulga-ciómèdica al segle XXI?Crec que sí. Està molt bé que qualsevolciutadà pugui informar-se a través d’In-ternet de qualsevol matèria, també demedicina, però és clar, corre el risc deno entendre tot allò que llegeix. El con-tacte directe, en aquest cas amb els pro-fessionals de la medicina, pot ajudar acomprendre i ordenar tota la informa-

ció que ha obtingut. Cal tenir en comp-te, a més, que la medicina no és unaciència exacta, i algú pot espantar-se sillegeix una informació a Internet sobreuna malaltia greu… A més, encara avui,molta gent gran –i a l’Eixample hi haforça gent gran– no està familiaritzadaamb l’ús d’Internet. Des de l’HospitalClínic hem posat molta il·lusió enaquest cicle de conferències i ens agra-daria que tingués continuïtat i que es-devingués un referent en el camp de l’e-ducació sanitària. Per a nosaltres erauna assignatura pendent.Vostè és nascut a Barcelona?No, jo vaig néixer a Vic. Vaig venir a viu-re a l’Eixample barceloní quan vaig co-mençar a estudiar la carrera.Quina impressió va fer-li la granciutat, quan va venir-hi a viure?De seguida m’hi vaig trobar bé. L’Ei-xample és molt acollidor. Sempre hihem trobat tot allò que hem necessitat:escoles per als fills, mercat, transportspúblics, botigues... ho tens gairebé tot amà. Des d’un principi ens vam plantejarfer vida al barri, i així ho fem. Ens agra-da passejar-hi i sentir-lo. Sempre hemintentat aprofitar els avantatges queaquest barri cèntric ens proporciona.

ENTR EV I S TA Jordi Vilardell, responsable de Relacions Institucionals i Xarxes Socials de l’Hospital Clínic

Vilardell, al Clínic. “La medicina no és una ciència exacta”, recorda.

Jordi Vilardell és metge nefròleg. Forma part

de l’equip de la Direcció de Comunicació

Corporativa de l’Hospital Clínic de Barcelona.Ha

estat coordinador de trasplantaments d’aquest

centre hospitalari i director de l’Organització

Catalana deTrasplantaments

El Fòrum Salut Clínic és uncicle de conferències sobretemes de salut adreçata tots els ciutadans

“El Clínic és unhospital d’altatecnologia i de barri”

8 Març 2010E I X A M P L E

DanielRomaní

2_EIXAMPLE.qxp:bcn 26/2/10 13:35 Página 8