1rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/22623/2/unitat 2.doc · web viewarticle 759. proves i audiències...

UNITAT 2

ELS SUBJECTES DEL DRET

1

2 Pàgina parell (títol del quadern)

2.1 Esquema bàsic de la unitat 1. Concepte i classes de persones: introducció2. La persona física

Començament de la personalitat: (art. 29 CC) Requisits (art. 30 CC)La situació jurídica del concebut i no nascut Fi de la personalitat (art. 32 CC) La declaració de defunció (art. 193-197 CC)Prova del començament i fi de la persona El Registre Civil

3. Capacitat jurídica i capacitat d'obrar

Concepte i diferències Límits a la capacitat d'obrar: l'edat i la incapacitació

4. La persona jurídica

Concepte Classes de persones jurídiques (art. 35 CC) a) Segons la finalitat que perseguisquen:

1. D'interès públic 2. D'interès privat

b) Segons la seua estructura:1. De base associativa o corporativa2. De base fundacional

c) Segons si formen part o no de l'administració pública1. De dret públic2. De dret privat

Començament de la persona jurídica 1. Maneres d'adquirir la personalitat:

1. Per concessió de l'autoritat2. Lliure constitució3. Sistema intermedi

Caràcters de les persones jurídiques

2. Els subjectes de l'activitat turística

Les empreses turístiquesEls turistes o usuaris de serveis turístics

3. La representació

Concepte i subjectesApoderament i contracte de mandat Classes de representació

Pàgina senar (títol del capítol) 3

Representació sense poder i autocontractació

2.2 Normativa jurídica bàsicaCodi civil:

Art. 29 a 32, art. 193 a 197: persona física, declaració de defunció.

Art. 35 i 36: persona jurídica.

Art. 314 a 324: major edat i emancipació.

Art. 199 i 200: incapacitació.

Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil:

Art. 756 a 763: dels processos sobre la capacitat de les persones.

Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació.

Llei 14/2008, de 18 de novembre, d'associacions de la Comunitat Valenciana.

Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions.

Llei 8/1998, de 9 de desembre, de fundacions de la Comunitat Valenciana modificada per la Llei 9/2008, de 3 de juliol.

Llei 3/1998, de 21 de maig, de turisme de la Comunitat Valenciana.


2.3 La persona física

2.3.1 Començament de la personalitat

L'art. 29 CC estableix que és el naixement el que determina la «personalitat». No obstant això, fins al 23 de juliol de 2011 no bastava amb el fet físic de nàixer per a adquirir la condició de persona a efectes civils, sinó que l'art. 30 deia que només es considera nascut el fetus que tinga figura humana i visca vint-i-quatre hores enterament després del claustre matern. Per tant, s'excloïen dels efectes civils del naixement els fetus nascuts morts, però també els que no sobrevisqueren, almenys, 24 hores.

2.3.2 La situació jurídica del concebut i no nascut

Pel que fa al concebut i no nascut, també conegut com a nasciturus, l'art. 29 in fine estableix que «el concebut es té per nascut per a tots els efectes que li siguen favorables, sempre que nasca amb les condicions que expressa l'article següent».

2.3.3 La fi de la personalitat

Segons l'art. 32 CC «la personalitat civil s'extingeix per la mort de les persones». Però a més, s'assimilen als efectes que produeix la mort física els de la presumpció legal de mort de la persona absent quan concorren les circumstàncies previstes en els art. 193 al 197 CC. En aquests casos, es pot instar judicialment la denominada declaració de defunció.


2.3.3.1 Annex documental

I. Escrit per a sol·licitar la declaració de defunció.1

AL JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA DE ___________

[Nom] ___________, davant del Jutjat comparec i com millor procedisca en Dret DIC:

Que per mitjà del present escrit promoc expedient de jurisdicció voluntària per a la declaració de defunció de ____________, basant-me en els següents fets i consideracions jurídiques:

1a Que el senyor_______ , es trobava en _______________[s'expressaran les circumstàncies concurrents segons els supòsits dels art. 193 i 194 CC i s’aportaran les proves conduents a justificar els requisits exigits], sense haver-se tingut des de llavors notícies seues.2a Que el sol·licitant té interés en la declaració de defunció per ser ________________[cònjuge, hereu, creditor, etc] com s'acredita amb la documentació que s'acompanya.3a Que el desaparegut tenia en el seu últim domicili i va nàixer en ________________, en el Registre Civil del qual està inscrit en el llibre _________, tom ______, foli _____, com s'acredita amb la corresponent certificació del Registre i certificat d'empadronament que s'adjunten.4a Que és competent el Jutjat a què em dirigisc, conforme amb l'art. 63 regla 24a LEC.Per tot allò que s'ha exposat, a l'empara de l'art. 193 i ss CC i dels art. 2042 i ss LEC.

SOL·LICITE AL JUTJAT. Que tenint per presentat aquest escrit amb els documents que l'acompanyen, i per promogut expedient de jurisdicció voluntària, prèvia l'oportuna publicació d'edictes i la pràctica d'informació testifical que oferisc i les altres proves procedents, escoltat el ministeri fiscal, es dicte interlocutòria declarant la defunció de ______________, i que s’hi expresse la data en què s'entenga succeïda la mort.

És justícia que demane a ____________, el ___, de ____, de________________

Firma de l'advocat i del solicitant______________

1 Document extret de www.laleydigital.es, Formularis d’accions civils, Ref. LA LEY 894/2007

http://www.laleydigital.es/


II. Edictes judicials per a donar publicitat als procediments de declaració de defunció d'una persona (www.boe.es)


2.3.4 Prova del començament i fi de la personalitat: quadre sinòptic del Registre Civil2

El Registre Civil és un registre dependent del ministeri de justícia en què s'inscriuen els fets relatius a l'estat civil de les persones. Institucionalment, el Registre Civil és únic. Conforme amb l'article 10 de la Llei del Registre Civil, està integrat pels registres municipals a càrrec del jutge de primera instància, assistit del secretari, pels registres consulars, a càrrec dels cònsols d'Espanya a l'estranger i pel Registre Civil Central.

A continuació s’exposa un quadre sobre l’organització del Registre Civil espanyol i posteriorment una sèrie de formularis que s’han de completar per a fer les inscripcions.

2 Dades i documents extrets de la pàgina web del Ministeri de Justícia: www.mjusticia.es


EL REGISTRE CIVIL

Cóm s’organitzaEfectes NormativaQué s’inscriu

S’organitza en 4 seccions:

NAIXEMENT I

GENERALMATRIMONIS

TUTELES I REPRESENTA-CIONS LEGALS

DEFUNCIONS

Fets relatius a l’estat civil de les persones

NAIXEMENTS I

DEFUNCIONS

FILIACIÓ, NOM

I COGNOMS

EMANCIPACIÓ I

HABILITACIÓ D’ EDAT

MODIFICACIONS JUDICIALS SOBRE LA

CAPACITAT DE LES PERSONES

DECLARACIÓD’ABSÈNCIA O

DEFUNCIÓ

NACIONALITAT I

VEÏNATGE

PATRIA POTESTAT, TUTELA, ETC.

MATRIMONI

Prova dels fets inscrits

Llei 8 juny 1957 sobre el Registre

Civil

Decret 14 novembre 1958 que aprova el

Reglament de la Llei del Registre Civil.

Reial Decret 644/1990, 18 maig,

sobre normes relatives al Registre

Civil Central.


2.3.5 Casos pràctics

I. Durant la gestació del fill de Maria, el pare d'aquesta mor com a conseqüència d'un atac de cor. En el seu testament, l’avi del nasciturus va disposar un llegat a favor del seu futur nét en virtut del qual li llegava un terreny i una casa de camp de la seua propietat, tots dos situats al municipi de la Torre de les Maçanes. Digueu, raonant adequadament totes les respostes, si:

a) És vàlid el llegat disposat per l’avi a favor del nét concebut però no nascut en el moment d'atorgar taquestament?

b) Què ocorreria amb el terreny i l'immoble si el concebut no arriba a nàixer?

c) Imaginem ara que el xiquet naix amb greus problemes de cor i mor a les 18 hores posteriors al part. El pare acudeix ràpidament al Registre Civil per a inscriure el naixement però, davant de la seua sorpresa, el jutge encarregat es nega a practicar la inscripció:c.1 Creieu que el jutge té raó? c.2 Quina seria la situació respecte de la titularitat dels béns?

d) Si haguera nascut amb greus problemes de cor però sobrevisquera durant el mes següent al part, hauria arribat a adquirir els béns?

II. Fins al 23 de juliol de 2011, el nostre Codi civil exigia dos requisits per a aconseguir la condició de «persona» als efectes civils: figura humana i viure 24 hores enterament després del claustre matern (art. 30 CC); d'altra banda, tant el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 19 de desembre de 1966 (art. 24), com la Convenció de l'ONU sobre Drets del Xiquet, de 20 de novembre de 1989 (art.7), ˗tots dos textos vigents a Espanya des de la seua publicació en el BOE˗, estableixen que «el xiquet serà inscrit immediatament després del seu naixement i tindrà dret des que naix a un nom, a adquirir una nacionalitat...».

a) Atenent a aquests preceptes i al principi de jerarquia normativa estudiat en la primera lliçó, indiqueu si us susciten algun tipus de qüestió i exposeu els vostres raonaments.

III. La mare de Joan, anciana de 75 anys d'edat i malalta d'Alzheimer, desapareix sense deixar rastre. Joan denuncia la seua desaparició el 20


de gener del 2008. Com que no té notícies del seu parador durant uns quants mesos, Joan vol que es procedisca a l'obertura de la seua herència, ja que sa mare comptava amb un patrimoni important. Digueu:

a) Què podrà fer Joan en aquest cas per a aconseguir l'herència?b) Quan es procedirà a l'obertura de l'herència?c) Entre els béns de l'herència hi havia un apartament a

Benidorm que JOan ven per 300.000 €. Si el 13 de juny del 2015 la seua mare reapareix, tindria dret a recuperar l'apartament?

2.4 Capacitat jurídica i capacitat d’obrar

2.4.1 La capacitat d’obrar:

Plena

Major d'edat no incapacitat judicialment. L'art. 322 estableix que «el major d'edat és capaç per a tots els actes de la vida civil, llevat de les excepcions establides en casos especials per aquest Codi».

La majoria d’edat comença als 18 anys (art. 315 CC)

Limitada

Menor d’edat emancipat (art. 323 CC)

Incapacitat sotmès a curatela. La sentència judicial indicarà els actes per als quals el subjecte no té capacitat d’obrar suficient.

En aquests dos casos, la capacitat dels subjectes és limitada però completable: curador.

Especial

És aquella capacitat, diferent de la general, que l’ordenament exigeix per a realitzar actes concrets i específics (ex. art. 175 CC «L’adopció requereix que l’adoptant siga major de vint-i-cinc anys»).

Falta de

capacitat

Menor d’edat no emancipat: a pesar de no tenir capacitat d’obrar en sentit estricte, no es pot dir que siguen totalment incapaços, ja que en la pràctica realitzen actes als quals es reconeix eficàcia (ex. adquisicions de baixa quantia econòmica).


Incapacitat judicialment sotmès a tutela.

En aquests dos casos, aquestes persones necessiten un representant legal que actue en nom seu: pares o tutor.

2.4.2 L’emancipació

2.4.3 La incapacitació

S'incapacita una persona per mitjà d'un procediment judicial a través del qual se suprimeix o es limita la seua capacitat d'obrar. Per la transcendència dels seus efectes, la llei estableix que «ningú pot ser declarat incapaç sinó per sentència judicial en virtut de les causes establides en la llei» (art. 199 CC). Pel que fa a les causes per a incapacitar una persona, l'art. 200 CC expressa que «són causes d'incapacitació les malalties o deficiències persistents de caràcter físic o psíquic que impedisquen a la persona governar-se per si mateixa».

2.4.3.1 Annex documental

I. Llei d’enjudiciament civil 1/2000, de 7 de gener (BOE número 7, del 8/1/2000, pàgines 575 a 728)3

DELS PROCESSOS SOBRE LA CAPACITAT DE LES PERSONES

Article 756. Competència.

3 Actualitzacions extretes de http://noticias.juridicas.com/

TIPUSD’EMANCIPACIÓ

PER MATRIMONI(ART. 316 CC)

PER CONCESSIÓ DELS QUE

EXERCEIXEN LA PÀTRIA POTESTAT

(ART. 317 CC)

PER VIDA INDEPENDENT(ART. 319 CC)

PER CONCESSIÓ JUDICIAL

(ART. 320 I 321 CC)


Serà competent per a conèixer de les demandes sobre capacitat i declaració de prodigalitat el jutge de primera instància del lloc en què residisca la persona a qui es referisca la declaració que se sol·licite.

Article 757. Legitimació en els processos d'incapacitació i de declaració de prodigalitat.

1. La declaració d'incapacitat pot promoure-la el presumpte incapaç, el cònjuge o qui estiga en una situació de fet assimilable, els descendents, els ascendents, o els germans del presumpte incapaç.

2. El ministeri fiscal haurà de promoure la incapacitació si les persones esmentades en l'apartat anterior no existiren o no l'hagueren sol·licitat.

3. Qualsevol persona està facultada per a informar el ministeri fiscal dels fets que puguen ser determinants de la incapacitació. Les autoritats i funcionaris públics que, per raó dels seus càrrecs, conegueren l'existència de possible causa d'incapacitació en una persona, hauran de posar-ho en coneixement del ministeri fiscal.

4. No obstant el que disposen els apartats anteriors, la incapacitació de menors d'edat, en els casos en què siga procedent d'acord amb la llei, només podrà ser promoguda pels que exercisquen la pàtria potestat o la tutela.

5. La declaració de prodigalitat només podrà ser instada pel cònjuge, els descendents o ascendents que perceben aliments del presumpte pròdig o es troben en situació de reclamar-li'ls i els representants legals de qualsevol d'ells. Si no la demanaren els representants legals, ho farà el ministeri fiscal.

Article 758. Personació del demandat.

El presumpte incapaç o la persona la declaració de prodigalitat de la qual se sol·licite poden comparèixer en el procés amb la seua pròpia defensa i representació.

Si no ho feren, seran defensats pel ministeri fiscal, sempre que no haja sigut aquest el promotor del procediment. En qualsevol altre cas, el tribunal designarà un defensor judicial, llevat que estiguera ja nomenat.

Article 759. Proves i audiències preceptives en els processos d'incapacitació.

1. En els processos d'incapacitació, a més de les proves que es practiquen de conformitat amb el que disposa l'article 752, el tribunal escoltarà els parents més pròxims del presumpte incapaç, examinarà aquest per si mateix i acordarà els dictàmens pericials necessaris o pertinents en relació amb les pretensions de la demanda i la resta de mesures previstes per les lleis. Mai es decidirà sobre la incapacitació sense que s’haja emès prèviament un dictamen pericial mèdic, acordat pel tribunal.

2. Quan s'haguera sol·licitat en la demanda d'incapacitació el nomenament de la persona o persones que hagen d'assistir o representar l'incapaç i vetlar per ell, sobre aquesta qüestió s’escoltarà els parents més pròxims del presumpte incapaç, aquest, si tinguera seny suficient, i les altres persones que el tribunal considere oportú.

3. Si la sentència que decidisca sobre la incapacitació fóra apel·lada, s'ordenarà també d'ofici en la segona instància la pràctica de les proves preceptives a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article.

Article 760. Sentència.

1. La sentència que declare la incapacitació determinarà l'extensió i els límits d'aquesta, així com el règim de tutela o guarda a què haja de quedar sotmès


l'incapacitat, i es pronunciarà, si és el cas, sobre la necessitat d’internament, sense perjudici del que disposa l'article 763.

2. En el cas a què es refereix l'apartat 2 de l'article anterior, si el tribunal accedeix a la sol·licitud, la sentència que declare la incapacitació o la prodigalitat nomenarà la persona o persones que, d'acord amb la llei, hagen d'assistir o representar l'incapaç i vetlar per ell.

3. La sentència que declare la prodigalitat determinarà els actes que el pròdig no pot realitzar sense el consentiment de la persona que haja d'assistir-lo.

Article 761. Reintegració de la capacitat i modificació de l'abast de la incapacitació.

1. La sentència d'incapacitació no impedirà que, sobrevingudes noves circumstàncies, puga instar-se un nou procés que tinga com a objecte deixar sense efecte o modificar l'abast de la incapacitació ja establida.

2. Correspon formular la petició per a iniciar el procés a què es refereix l'apartat anterior a les persones mencionades en l'apartat 1 de l'article 757, a les que exerciren càrrec tutelar o tingueren l'incapacitat sota la seua guarda, al ministeri fiscal i al mateix incapacitat.

Si s'haguera privat l'incapacitat de la capacitat per a comparèixer en judici, haurà d'obtenir expressa autorització judicial per a actuar en el procés per si mateix.

3. En els processos a què es refereix aquest article es practicaran d'ofici les proves preceptives a què es refereix l'article 759, tant en la primera instància com, si és el cas, en la segona.

La sentència que es dicte haurà de pronunciar-se sobre si és procedent o no deixar sense efecte la incapacitació, o sobre si s’han de modificar o no l'extensió i els límits d'aquesta.

Article 762. Mesures cautelars.

1. Quan el tribunal competent tinga coneixement de l'existència de possible causa d'incapacitació en una persona, adoptarà d'ofici les mesures que estime necessàries per a la protecció adequada del presumpte incapaç o del seu patrimoni i posarà el fet en coneixement del ministeri fiscal perquè promoga, si ho estima procedent, la incapacitació.

2. El ministeri fiscal podrà també, quan tinga coneixement de l'existència de possible causa d'incapacitació d'una persona, sol·licitar del tribunal l’adopció immediata de les mesures a què es refereix l'apartat anterior.

Les mateixes mesures podran adoptar-se, d'ofici o a instància de part, en qualsevol estat del procediment d'incapacitació.

3. Com a regla, les mesures a què es refereixen els apartats anteriors s'acordaran amb audiència prèvia de les persones afectades. Per a això serà aplicable el que disposen els articles 734, 735 i 736 d'aquesta Llei.

Article 763. Internament no voluntari per raó de trastorn psíquic.

1. L'internament per raó de trastorn psíquic d'una persona que no estiga en condicions de decidir-ho per si mateixa, encara que estiga sotmesa a la pàtria potestat o a tutela, requerirà autorització judicial, que serà demanada del tribunal del lloc on residisca la persona afectada per l'internament.

L'autorització serà prèvia a aquest internament, llevat que raons d'urgència facen necessària la immediata adopció de la mesura. En aquest cas, el responsable del centre


en què s'haguera produït l'internament haurà de donar compte d'aquest al tribunal competent com més prompte millor i, en tot cas, dins del termini de vint-i-quatre hores, a l'efecte de procedir a la preceptiva ratificació d’aquesta mesura, que haurà d'efectuar-se en el termini màxim de setanta-dues hores des que l'internament arribe a coneixement del tribunal.

En els casos d'internaments urgents, la competència per a la ratificació de la mesura correspondrà al tribunal del lloc en què radique el centre on s'haja produït l'internament. Aquest tribunal haurà d'actuar, si és el cas, d'acord amb el que disposa l'apartat 3 de l'article 757 d’aquesta Llei.

2. L'internament de menors es farà sempre en un establiment de salut mental adequat a la seua edat, amb un informe previ dels serveis d'assistència al menor.

3. Abans de concedir l'autorització o de ratificar l'internament que ja s'ha efectuat, el tribunal escoltarà la persona afectada per la decisió, el ministeri fiscal i qualsevol altra persona la compareixença de la qual estime convenient o li siga sol·licitada per l'afectat per la mesura. A més, i sense perjudici que puga practicar qualsevol altra prova que estime rellevant per al cas, el tribunal haurà d'examinar per si mateix la persona de l'internament de la qual es tracte i escoltar el dictamen d'un facultatiu per ell designat. En totes les actuacions, la persona afectada per la mesura d'internament podrà disposar de representació i defensa en els termes assenyalats en l'article 758 d’aquesta Llei.

En tot cas, la decisió que el tribunal adopte en relació amb l'internament serà susceptible de recurs d'apel·lació.

4. En la mateixa resolució que acorde l'internament s'expressarà l'obligació dels facultatius que atenguen la persona internada d'informar periòdicament el tribunal sobre la necessitat de mantenir la mesura, sense perjudici dels altres informes que el tribunal puga requerir quan ho crea pertinent.

Els informes periòdics seran emesos cada sis mesos, llevat que el tribunal, atesa la naturalesa del trastorn que va motivar l'internament, assenyale un termini inferior.

Una vegada rebuts els informes esmentats, el tribunal, prèviament a la pràctica, si és el cas, de les actuacions que estime imprescindibles, acordarà allò que corresponga sobre la continuació o no de l'internament.

Sense perjudici del que disposen els paràgrafs anteriors, quan els facultatius que atenguen la persona internada consideren que no cal mantenir l'internament, donaran l'alta al malalt, i ho comunicaran immediatament al tribunal competent.

II. Demanda sobre declaració d’incapacitat de persona major d’edat interposada pel seu cònjuge4

AL JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA

El senyor/senyora .............................., procurador dels tribunals amb número de col·legiat/da .............................., en nom i representació del senyor/ senyora .............................., amb domicili en aquesta ciutat, c/ .............................., núm. .............................., la qual cosa acredite per mitjà d'escriptura de poder per a plets degudament validada i acceptada, la devolució

4 Document extret de www.laleydigital.es


de la qual des d'ara deixe sol·licitada previ testimoni en interlocutòries, assistit/da del lletrat/a El senyor/senyora .............................., amb núm. de col·legiat/da .............................., com més procedent siga en dret davant del jutjat comparec i DIC:

Que en la representació acreditada formule demanda sobre declaració d'incapacitat contra el cònjuge del meu mandant el senyor/senyora .............................., major d'edat, amb residència en el mateix domicili, en el qual haurà de ser part com a demandat el ministeri fiscal, amb base en els següents

FETS

PRIMER. El meu mandant va contraure matrimoni amb el/la presumpte/a incapaç el .............................. de .............................. de .............................., en .............................., la qual cosa acredite per mitjà d'aportació de certificació literal del Registre Civil de .............................., com a DOCUMENT NÚM. DOS adjunt a aquesta demanda.

SEGON. El/la presumpte/a incapaç pateix la malaltia de .............................. des de l'any .............................., que s'ha vingut agreujant progressivament, i l’ha portat a la impossibilitat d'atendre les seues necessitats més elementals com a persona per si mateix/a, que per descomptat no realitza cap activitat retribuïda, i les necessitats econòmiques de la família són ateses pels pares del meu mandant, que actualment es troba en situació de desocupació. S'aporta certificat mèdic lliurat pel centre hospitalari .............................., com a DOCUMENT NÚM. TRES.

TERCER. Com s'adverteix de la lectura del certificat mèdic esmentat, la malaltia patida per l'espòs del meu mandant persistirà amb caràcter definitiu, i és molt possible el seu agreujament, per la qual cosa en l'actualitat s'està tramitant el corresponent expedient en l'oficina de l'Institut de la Seguretat Social de .............................., per a la concessió de la pensió que corresponga. S'aporta com a DOCUMENT NÚM. QUATRE, certificació acreditativa del que manifaquesta.

Als fets anteriors resulten aplicables els següents

FONAMENTS DE DRET

I. JURIDICOPROCESSALS:

JURISDICCIÓ

D'acord amb el que prescriuen els art. 21.1 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i art. 36 de la Llei d'enjudiciament civil, els jutjats i tribunals espanyols de l'orde civil són els competents per a conèixer de l'acció que s'exerceix.

COMPETÈNCIA


OBJECTIVA I FUNCIONAL

Segons el que disposa l'art. 85.1 LOPJ, el coneixement d'aquest litigi correspon als jutjats de primera instància, en la mesura que aquesta norma no els atribueix a altres jutjats o tribunals.

TERRITORIAL

En virtut del que disposa l'article 756 de la Llei d'enjudiciament civil, correspon el coneixement d’aquesta demanda als jutjats d'aquesta ciutat perquè és el lloc del domicili del/de la presumpte/a incapaç.

LEGITIMACIÓ

Els meus mandants estan legitimats per a la presentació d'aquesta demanda en virtut del que disposa l'article 757.1 de la Llei d'enjudiciament civil.

Legitimat passivament ho està el senyor/senyora .............................., com a presumpte incapaç.

D’accord amb l'article 749 de la Llei d'enjudiciament civil, haurà de ser part el ministeri fiscal.

POSTULACIÓ

D'acord amb l'article 750 de la Llei d'enjudiciament civil, aquesta part compareix representada pel procurador legalment habilitat per a actuar davant dels jutjats i tribunals d'aquesta ciutat i sota la direcció tècnica de lletrat exercent.

PROCEDIMENT

Correspon donar a aquesta demanda la tramitació establida en l'article 753 de la Llei d'enjudiciament civil.

II. JURIDICOMATERIALS:

PRIMER. Escau invocar l'aplicació de l'article 200 del Codi civil, i també que de la documental mèdica aportada amb aquesta demanda es desprén que es dóna la circumstància exigida per aquest precepte, com és l'existència d'una malaltia física o psíquica de caràcter persistent que impedeix al/a la demandat/da governar la seua persona per ella mateixa.

SEGON. S'invoca igualment l'article 760 de la Llei d'enjudiciament civil sobre l'extensió i límits de la incapacitació que hauran de ser fixats en la sentència que recaiga, als efectes de l'exercici de la tutela pel meu mandant, a qui li correspondrà de conformitat amb l'article 234 del Codi civil.

TERCER. Les costes d’aquest procediment hauran de ser imposades a la part demandada segons assenyala l'article 394 de la Llei d'enjudiciament civil.

Per tant,


SOLLICITE AL JUTJAT: Que presentada aquesta demanda i documents adjunts, amb les seues còpies, se’n done el preceptiu trasllat al ministeri fiscal, i s'emplace el senyor/senyora .............................., perquè, una vegada fets els tràmits pertinents, es dicte sentència per la qual s’estime la demanda i es declare el senyor/senyora .............................. incapacitat total per a regir la seua persona i béns.

És tot això, justícia que demane a .............................., el .............................. de .............................. de ..............................

Firma lletrat/da

NÚM. col·legiat/da Firma procurador/a

2.4.4 Exercicis pràctics

Exercici 1:

Els pares de Pere, de 16 anys d'edat, volen emancipar-lo, però aquest s’hi nega,

a) Seria procedent en aquest cas l'emancipació?

Després de pensar-s’ho millor, Pedro decideix que sí que volia emancipar-se i així ho comunica als pares.

b) Com ha de dur-se a terme llavors l'emancipació?

Al cap de dos mesos de convertir-se en un menor emancipat, mor l’avi de Pere (que era un col·leccionista de vehicles de luxe) i en el seu testament li deixa 15.000 €, un Porsche 911 Turbo i una parcel·la als Alps suïssos:

c) Pere vol construir-se una casa rural en la parcel·la dels Alps però per a fer-ho necessita demanar un préstec, podrà fer-ho?

d) Finalment, Pere decideix que començarà a construir la casa amb els 15.000 € heretats i que posteriorment hipotecarà una part de la parcel·la, podria fer-ho?

e) Un temps després, els pares de Pere, cansats de l'actitud malgastadora del fill, decideixen revocar l'emancipació que al seu dia van concedir, és això possible?

f) Una vegada que Pere aconsegueix la majoria d'edat, el seu amic Juan, que adora els esportius, li demana que li venga el Porsche. Podria fer-ho?

Exercici 2:

Carme i Lluís, pares d'Andrés de 17 anys, pateixen un brutal accident de cotxe en què els dos moren. Mariana, tia d'Andrés, és l'únic familiar que aquest té. Per a anar a viure amb la seua tia, Andrés ha de traslladar-se des de Girona a Tarragona, lloc on resideix la seua tia. Però Andrés no vol anar a viure allí perquè té tota la seua vida a Girona i tampoc vol abandonar a mitjan curs l'institut en què estudia. Responeu a les qüestions següents:


a) Quin càrrec tutelar correspondria designar per a Andrés?b) Podria Andrés emancipar-se per a així quedar-se a Girona? Quina seria

la millor forma de fer-ho? c) Si és així, una vegada acabat el curs, podria vendre sa casa de Girona

per a traslladar-se a Tarragona i comprar-hi una altra casa?d) Podria vendre un anell de maragdes herència de sa mare tot i ser menor

d'edat? I si fóra un menor emancipat?e) Transcorreguts uns quants mesos des de la mort dels seus pares, Andrés

decideix contraure matrimoni amb la seua xicota de 16 anys. Els pares d'ella, empresaris acabalats, els regalen un famós quadre de Goya de gran valor econòmic que havia pertangut a la seua família durant molts anys. No obstant això, dies després, la jove parella decideix vendre’l per a poder pagar-se un viatge al voltant del món en la seua lluna de mel. Podrien dur a terme aquesta venda per si sols? I si Andrés tinguera 20 anys en el moment de contraure matrimoni?

Exercici 3:

Analitzeu els supòsits següents i responeu a les preguntes que es plantegen:

a) Els pares de Jesús, de 15 anys, pretenen emancipar-lo, i hi compten amb el seu consentiment. És possible aquesta emancipació?

b) Vicent, de 17 anys, fill de pares que viuen separats, sol·licita al jutge la seua emancipació. És necessari el consentiment dels pares?

c) Aurora contrau matrimoni als 15 anys amb Jesús, que n’ha complit 17, i fixen el domicili conjugal en l'immoble que el pare d'aquest els dóna amb aquesta finalitat. Tindrien els cònjuges capacitat suficient per a acceptar aquesta donació?

d) Berta és una jove de 16 anys que amb consentiment dels pares viu de manera independent. Decideix posar-se a treballar amb una amiga seua que té un negoci de menjars preparats. A fi de poder anar al treball més ràpidament decideix comprar-se una moto de segona mà. El propietari del concessionari de vehicles, advertint que és menor d'edat, es nega a vendre-li-la, ja que considera que no té capacitat suficient. Esteu d’acord amb el comportament del propietari? Raoneu la resposta.

Exercici 4

Llegiu atentament aquesta notícia de premsa i responeu a les preguntes que se us plantegen: 5

UNA JUTGE ES NEGA A INGRESSAR A LA FORÇA UNA JOVE AMB ANORÈXIA A PESAR QUE PODRIA MORIR

FA 1,70 D’ALÇADA I PESA 34 QUILOS

Agències. 27.01.2006 - 15.35 h

5 http://www.20minutos.es/noticia/85718/anorexia/juez/bulimia/


Una jutge ha denegat la sol·licitud d'internament presentada per una família per a ingressar una jove de 20 anys amb anorèxia i bulímia, que es resisteix a ser tractada a pesar que informes sanitaris aconsellen «el seu ingrés involuntari via judicial» i alerten de possible «risc vital».La família ha recorregut contra la denegació davant de l'Audiència de Barcelona, però tem per la vida de la malalta, Rocío S., abans que es resolga el cas, sobretot després que el passat 11 de desembre intentara suïcidar-se produint-se talls i ingerint un got de lleixiu.

Olga Rubio, advocada que representa les germanes de Rocío, ha explicat que la família se sent «impotent i desesperada, perquè volen ajudar la seua germana, però no poden perquè és major d'edat i ella no vol ser hospitalitzada, a pesar que la seua salut es va deteriorant progressivament».

«Veuen que es pot morir i la justícia no els correspon», ha assenyalat l'advocada, que ha demanat a l'Audiència de Barcelona que sotmeta la malalta a un nou informe forense perquè comprove el seu estat.

1,70 i 34 quilosLes germanes de Rocío, Ángeles i María del Valle, han explicat que estan «desesperades» perquè veuen com la seua germana, que fa 1,70 d’alçada i ha arribat a pesar 34 quilos, empitjora dia a dia i no fa cas dels tractaments ambulatoris ni vol ser hospitalitzada.

Les dues germanes van sol·licitar fa quasi un any al Jutjat de Primera Instància número 2 de Badalona (Barcelona) que autoritzara el seu internament en la Unitat de Trastorns de l'Alimentació de l'Hospital de Bellvitge o en el departament de psiquiatria de l'Hospital de la Vall d'Hebron.

Van adjuntar un informe de l'Hospital de Sant Pau amb el diagnòstic d'anorèxia, bulímia, «sobreingestes sense control, amb inducció del vòmit» i «trets límit de personalitat», i en el qual els especialistes plantejaven «l'ingrés en sala d'aguts».

Sense orde judicial

També van portar al jutjat un altre informe de l'Hospital de Bellvitge en què es constava que «després de parlar amb la pacient no accepta ingrés voluntari en el nostre centre ni en l'Hospital de Sant Pau (...), es comenta amb la família la incapacitat d'ingressar involuntàriament la pacient si no és amb orde judicial, per la qual cosa es recomana agilitzar els tràmits judicials per a avançar en la mesura que es puga el tractament». El 10 de març de l'any passat, la unitat de psiquiatria de l'Hospital de Sant Pau va elaborar un altre informe en què assenyalava «la falta de col·laboració de la pacient», la seua «evolució negativa i un possible risc vital davant de la persistència de conductes purgatives». A pesar d'això, la titular del jutjat de primera instància número 2 de Badalona va dictar el 14 d'abril de l'any passat un interlocutòria en què va desestimar l'autorització de l'internament de Rocío després de sol·licitar un informe forense que «no va apreciar alteracions o deficiències físiques o psíquiques que impedisquen el govern de si mateixa».

«Ni la va pesar»

http://www.20minutos.es/noticia/85718/anorexia/juez/bulimia/


Ángeles S. ha assegurat que «el forense ni es va molestar a pesar la meua germana, ella li va dir que pesava 48 quilos i que no li passava res i ell s'ho va creure». «La meua germana està cada vegada pitjor, necessita ajuda i ningú li’n dóna», ha dit Ángeles, que ha advertit que Rocío, que va perdre la seua ocupació i la seua parella per culpa de la seua malaltia, «està variant a un caràcter cada vegada més agressiu». L'advocada Olga Rubio considera «incomprensible» la decisió de la jutge, «que ha impedit que la xica puga ser ajudada pels metges» i va apel·lar contra la interlocutòria a l'Audiència de Barcelona, que la passada setmana, nou mesos després, ha ordenat practicar un nou informe forense a la malalta abans de resoldre el cas.

Intent de suïcidi

Mentrestant, el passat 11 de desembre, Rocío S. va haver de ser assistida en l'hospital de Can Ruti de Badalona després d'ingerir un got de lleixiu i intentar suïcidar-se tallant-se les venes.

Olga Rubio ha demanat que «l'anorèxia i la bulímia siguen tractades no sols com a trastorns físics, sinó també com a trastorns mentals, que generen problemes de comportament i familiars i que invaliden la voluntat de qui les pateixen, que, encara que controlen el seu cos, no són conscients del que estan fent amb ell».

___________________

a) Redacteu un breu resum dels fets plasmats en la notícia indicant què sol·liciten els interessats al jutge i els arguments que usen per a justificar la seua pretensió.

b) Imagineu que formeu part del tribunal de l'Audiència Provincial de Barcelona i feu una valoració personal de la decisió del jutge de Primera Instància posicionant-vos a favor o en contra de la decisió. Digueu si en el cas concret considera procedent la incapacitació i/o internament de Rocío S. Raoneu la vostra resposta jurídicament.

Exercici 5:

Imagineu ara que acudeix al seu despatx professional una persona el pare de la qual té greus problemes amb el joc. Tots els diners que ingressa en el patrimoni familiar se'ls gasta en les màquines «escurabutxaques» dels bars, en els bingos i casinos de la ciutat. Davant de la greu addicció del progenitor i el continu malbaratament dels seus béns, el fill li planteja les qüestions següents:

a) Vull gestionar tot el patrimoni de mon pare a fi d'evitar la seua desaparició, puc fer-ho directament sense adoptar cap mesura prèvia?

b) Com a fill, puc instar aquests mesures? Quina causa hauria d'al·legar? I si no fóra familiar, directe podria sol·licitar-les?

c) Si adopte aquests mesures, se l’incapacitaria totalment? I d'altra banda, seria per sempre?

d) Aquestes precaucions l’incapacitarien laboralment?e) D'altra banda, perdria tots els seus drets?


f) Quina institució protectora seria necessari adoptar?

2.5 La persona jurídicaLes persones jurídiques són entitats socials formades per una col·lectivitat de persones o conjunt de béns que es dirigeixen a un fi permanent i que obtenen el reconeixement de l'estat com a subjectes de drets.

2.5.1 L’associació i la fundació

2.5.1.1 Activitat en grup

Instruccions: L'alumne ha de crear una associació amb els materials que se li faciliten. Per a aquesta activitat compta amb un model d'estatuts i d'acta fundacional obtinguts del Registre Autonòmic d'Associacions de la Comunitat Valenciana. L'únic requisit que ha de complir és que l'associació creada ha de tenir relació amb el sector turístic.

Sr./a.________________________________________________ major d’edat, amb DNI núm. _______________ veí/veïna de ___________________________________ amb domicili al carrer____________________________________ CP __________ i telèfon _________________

E X P O S E: Que en nom propi i en el de la resta de promotors de l’associació jovenil denominada ______________________________________________________i per donar compliment del que disposa l’article 10.3 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, adjunta al present escrit, per duplicat:

- Acta fundacional, en la qual conste l’acord adoptat en la data ________________ de constitució de l’esmentada associació.

- Estatuts aprovats que regiran el seu funcionament.

Igualment, es presenta la documentació acreditativa de la identitat dels promotors i, en el cas de persones jurídiques, l’acord de l’òrgan competent en què figura la voluntat de constituir l’associació i formar-ne part, i la designació de la persona física que la representarà.

Per això,

S O L · L I C I T E : Que, segons la documentació presentada, viseu els estatuts i resolgueu la inscripció de l’associació.

______________________,____ d ______________ de _____


CONSELLERIA DE JUSTÍCIA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUESREGISTRE D’ASSOCIACIONS D'ALACANTPASSEIG DR. GADEA 10 CP 03001 ALACANT

ACTA FUNDACIONAL

PERSONES ASSISTENTS:

Sr./a. ____________________________________ de nacionalitat _________________ amb DNI núm._______________ i domicili en la localitat de _______________________ C/ _________________________________________ CP ___________Sr./a. ____________________________________ de nacionalitat _________________ amb DNI núm._______________ i domicili en la localitat de _______________________ C/ _________________________________________ CP ___________Sr./a. ____________________________________ de nacionalitat _________________ amb DNI núm._______________ i domicili en la localitat de _______________________ C/ _________________________________________ CP ___________Sr./a. ____________________________________ de nacionalitat _________________ amb DNI núm._______________ i domicili en la localitat de _______________________ C/ _________________________________________ CP ___________Sr./a. ____________________________________ de nacionalitat _________________ amb DNI núm._______________ i domicili en la localitat de _______________________ C/ _________________________________________ CP ___________

REUNITS A LA CIUTAT D ______________________________________ EL DIA _____________, LES PERSONES INDICADES MÉS AMUNT, ADOPTEN ELS ACORDS QUE TOT SEGUIT ES TRANSCRIUEN:

PRIMER. Que lliurement i voluntàriament acorden per unanimitat constituir en la localitat d _________________________________ l'associació jovenil, sense finalitat lucrativa, anomenada ______________________________________________________, en el camp delimitat per la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, i el Reial Decret 397/88, de 22 d'abril.

SEGON. Aprovar els estatuts que regiran el funcionament de l'associació i que s'adjunten, els quals queden incorporats íntegrament a aquesta acta.

TERCER. Les persones designades per a ocupar els òrgans provisionals de govern són:

President/a:__________________________________________________Vicepresident/a:______________________________________________Secretari/ària_________________________________________________Tresorer/a:___________________________________________________Vocal_______________________________________________________Vocal_______________________________________________________


Vocal_______________________________________________________

I perquè tinga els efectes pertinents, s'estén acta amb la signatura dels promotors.

Igualment, es faculta el Sr./a. ______________________________________ perquè, en nom i representació dels reunits duga a terme totes les gestions que calguen per a obtenir la inscripció de l'associació.

ESTATUTS

CAPÍTOL I. DENOMINACIÓ, DOMICILI, ÀMBIT, FINALITATS I ACTIVITATS

Article 1. Denominació

Amb la denominació de _______________________________________________ es constitueix una ASSOCIACIÓ JUVENIL, sense finalitat lucrativa, la qual s'acull al que disposa la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, en l'article 7.2 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, i en el Reial Decret 397/1988, de 22 d'abril, a l'empara del que disposa l'article 22 de la Constitució.

Article 2. Personalitat jurídica

L'associació té personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d'obrar per a administrar i disposar dels seus béns i complir les finalitats que es proposa.

Article 3. Domicili i àmbit d'actuació

L'associació estableix el seu domicili social a ______________________________L'associació durà a terme principalment les seues activitats en l'àmbit territorial de

________________________________________________________________.

Article 4. Finalitats

L'existència de l’associació té com a finalitats: _____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Article 5. Activitats

Per al compliment de les finalitats enumerades en l'article anterior es faran les activitats: _____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

CAPÍTOL II. ELS ASSOCIATS

Article 6. Capacitat


Podran formar part de l'Associació totes les persones físiques amb edats compreses entre els catorze i els trenta anys que, lliurement i i voluntàriament, tinguen interès en el desenvolupament dels fins de l'associació.

Hauran de presentar una sol·licitud per escrit a l'òrgan de representació, el qual s’hi pronunciarà en la primera reunió que celebre. Si el sol·licitant s'ajusta a les condicions exigides en els estatuts, l'òrgan de representació no li podrà denegar l'admissió.

La condició d'associat és intransferible.

Article 7. Drets dels associats

L’associat té els drets següents:

a) Participar en les activitats de l'associació i en els òrgans de govern i representació, exercir el dret de vot, i també assistir a l'Assemblea General, d'acord amb els estatuts. Per a poder ser membre dels òrgans de representació és requisit imprescindible ser major d'edat, estar en ple ús dels drets civils i no estar sotmès a cap dels motius d'incompatibilitat establits en la legislació vigent.

b) Ser informats sobre la composició dels òrgans de govern i representació de l'associació, del seu estat de comptes i del desenvolupament de la seua activitat. Els associats podran accedir a tota la informació, a través dels òrgans de representació.

c) Ser escoltats, amb caràcter previ a l'adopció de mesures disciplinàries contra ell, i a ser informat dels fets que donen lloc a aquestes mesures; a més a més, l’acord que li impose la sanció, si escau, haurà de ser motivat.

d) Impugnar els acords dels òrgans de l'associació que estime contraris a la llei o als estatuts.

Article 8. Deures dels associats

Els deures de l’associat són:

a) Compartir les finalitats de l'associació i col·laborar en la seua consecució.b) Pagar les quotes, derrames i altres aportacions que, d'acord amb els

estatuts, puguen correspondre a cada soci.c) Complir la resta d'obligacions que resulten de les disposicions

estatutàries.d) Acatar i complir els acords adoptats vàlidament pels òrgans de govern i

representació de l'associació.

Article 9. Causes de baixa

Són causa de baixa en l'associació:a) La voluntat pròpia de la persona interesada, comunicada per escrit als

òrgans de representació. L’associat podrà percebre la participació patrimonial inicial i altres aportacions econòmiques realitzades, sense incloure les quotes de pertinença a l'associació i sempre que la reducció patrimonial no implique perjudicis a tercers.

b) No satisfer les quotes fixades, si deixa de fer-ho durant _________ períodes consecutius.

c) Complir els trenta anys d'edat.

Si la pertinença d'un menor a aquesta Associació impedeix o perjudica el seu desenvolupament integral, qualsevol interessat, persona física o jurídica, o entitat pública, podrà dirigir-se al ministeri fiscal perquè promoga les mesures jurídiques de protecció que estime necessàries.


Article 10. Règim sancionador

La separació dels associats per motiu de sanció tindrà lloc quan es cometen actes que els facen indignes de seguir pertanyent a l’associació. Es presumirà que hi ha els següents tipus d'actes:

a) Quan deliberadament l'associat impedisca el compliment de les finalitats socials o hi pose obstacles.

b) Quan intencionadament entrebanque, de qualsevol manera, el funcionament dels òrgans de govern i representació de l'associació.

En qualsevol cas, per a acordar la separació per part de l'òrgan de govern, caldrà la tramitació d'un expedient disciplinari que comprenga l'audiència de l'associat afectat.

CAPÍTOL III. L'ÒRGAN DE GOVERN

Article 11. L'Assemblea General

L'Assemblea General és l'òrgan suprem de govern de l'associació i està integrada pels associats per dret propi irrenunciable i en igualtat absoluta, la qual adopta els seus acords pel principi majoritari o de democràcia interna.

Tots els membres quedaran subjectes als acords de l'Assemblea General, fins i tot els absents, els dissidents i els qui encara que estigueren presents s'hagen abstingut de votar.

Article 12. Reunions de l'Assemblea

L'Assemblea General es reunirà en sessió ordinària com a mínim una vegada l'any, a _______________________ .

L'Assemblea General es reunirà amb caràcter extraordinari sempre que calga, o a requeriment d'un nombre d'associats que represente, com a mínim, un deu per cent de la totalitat.

Article 13. Convocatòria de les assemblees

Les convocatòries de les assemblees generals, tant ordinàries com extraordinàries, es faran per escrit. Els anuncis de la convocatòria es col·locaran en els llocs de costum, amb quinze dies d'antelació com a mínim. Sempre que siga possible, es convocarà individualment a tots els membres. La convocatòria inclourà el dia, l'hora i el lloc de la reunió, i també l'orde del dia.

Les reunions de l'Assemblea General les dirigiran el president i el secretari.

El secretari redactarà l'acta de cada reunió, la qual reflectirà un extracte de les deliberacions, el text dels acords que s'hagen adoptat i el resultat numèric de les votacions. Al començament de cada reunió de l'Assemblea General es llegirà l'acta de la reunió anterior a fi que siga aprovada o no.

Article 14. Competències i validesa dels acords

L'Assemblea quedarà constituïda vàlidament en primera convocatòria amb l'assistència d'un mínim d'un terç dels associats presents o representats; i en segona convocatòria siga quin siga el nombre d'ells, la qual s'haurà de celebrar mitja hora després de la primera i en el mateix lloc.

En les reunions de l'Assemblea General correspon un vot a cada membre de l'associació.


Són competència de l'Assemblea General:

a) Aprovar, si és procedent, la gestió de l'òrgan de representació.b) Examinar i aprovar o rebutjar els pressupostos anuals d'ingressos i

despeses, i també la memòria anual d'activitats.c) Establir les línies generals d'actuació que permeten a l'associació complir

les seues finalitats.d) Disposar totes les mesures dirigides a garantir el funcionament

democràtic de l'associació.e) Fixar les quotes ordinàries o extraordinàries.f) Elegir i destituir els membres de l'òrgan de representació.g) L’expulsió de socis, a proposta de l'òrgan de representació.h) Constitució de federacions i integració en aquestes.i) Sol·licitud de declaració d'utilitat pública.j) Dissolució de l'associació.k) Modificació dels estatuts.l) Disposició i alienació de béns.m) Acordar la remuneració dels membres de l'òrgan de representació, la qual

haurà de figurar en els comptes anuals aprovats per l'Assemblea.

Els acords es prendran per majoria simple de les persones presents o representades, quan els vots afirmatius superen els negatius. No obstant això, requeriran majoria qualificada de les persones presents o representades, que resultarà quan els vots afirmatius superen la meitat, els acords relatius a la dissolució de l'associació, modificació dels estatuts, disposició o alienació de béns i remuneració dels membres de l'òrgan de representació, sempre que s'haja convocat específicament amb aquest objectiu l'assemblea corresponent.

CAPÍTOL IV. L'ÒRGAN DE REPRESENTACIÓ

Article 15. Composició de l'òrgan de representació

L'associació la regirà, administrarà i representarà l'òrgan de representació denominat _________________________________________________, format pel president, ________________________________________________________________

L'elecció dels membres de l'òrgan de representació es farà per sufragi lliure i secret dels membres de l'Assemblea General. Les candidatures seran obertes, és a dir, qualsevol membre podrà presentar-s’hi, i seran requisits imprescindibles: ser major d'edat, estar en ple ús dels drets civils i no estar sotmès als motius d'incompatibilitat establits en la legislació vigent. I en resultaran elegits per als càrrecs de president, secretari, tresorer i vocals, els candidats que hagen obtingut un nombre més gran de vots i per aquest orde.

Els càrrecs de president, secretari i tresorer han de recaure en persones diferents.

Els càrrecs de l'òrgan de representació remunerats són: ________________________________________________________________________.

Article 16. Temps de mandat en l'òrgan de representació

Els membres de l'òrgan de representació exerciran el càrrec durant un període de ____ any(s), i podran ser reelegits indefinidament.

El cessament en el càrrec, abans d'extingir-se el terme reglamentari, podrà ser per:


a) Dimissió voluntària, presentada mitjançant un escrit, en el qual se’n raonen els motius.

b) Malaltia que l’incapacite per a l'exercici del càrrec.c) Ser baixa com a membre de l'associació.d) Sanció imposada per una falta comesa en l'exercici del càrrec.

Les vacants que es produïsquen en l'òrgan de representació es cobriran en la primera Assemblea General que se celebre. No obstant això, l'òrgan de representació podrà comptar, provisionalment i fins a la pròxima Assemblea General, amb un membre de l'associació per al càrrec vacant.

Article 17. Competències de l'òrgan de representació

L'òrgan de representació té aquestes facultats:

a) Assumir i exercir la representació de l'associació i dur a terme la direcció i l'administració de la manera més àmplia que reconega la llei i complir les decisions preses per l'Assemblea General, i, d'acord amb les normes, les instruccions i les directrius generals que l’Assemblea General establisca.

b) Prendre els acords necessaris per a la compareixença davant dels organismes públics, per a l'exercici de tota classe d'accions legals i per a interposar els recursos pertinents.

c) Resoldre sobre l'admissió de nous associats, i portar la relació actualitzada de tots els associats.

d) Proposar a l'Assemblea General l'establiment de les quotes que els membres de l'associació hagen de satisfer.

e) Convocar les assemblees generals i controlar que els acords que s’hi adopten es complisquen. En especial, i pel que fa als acords sobre modificació d'estatuts, es notificarà al Registre d'Associacions el contingut de la modificació en el termini d'un mes, comptador des de la data de celebració de l'Assemblea convocada per a aquest efecte.

f) Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'Assemblea General perquè els aprove, i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.

g) Portar una comptabilitat d’acord amb les normes específiques que permeta obtenir la imatge fidel del patrimoni, del resultat i de la situació financera de l'entitat.

h) Efectuar l'inventari dels béns de l'associació.i) Elaborar la memòria anual d'activitats i sotmetre-la a l'aprovació de

l'Assemblea General.j) Resoldre provisionalment qualsevol cas imprevist en els estatuts presents

i donar-ne compte en la primera Assemblea General subsegüent.k) Qualsevol altra facultat que no estiga atribuïda d'una manera específica

en els estatuts a l'Assemblea General.

Article 18. Reunions de l'òrgan de representació

L'òrgan de representació, convocat prèviament pel president o per la persona que el substituïsca, es reunirà en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decidisquen, que, en tot cas, no podrà ser superior a dos mesos. I es reunirà en sessió extraordinària si ho sol·licita un terç dels seus components.

L'òrgan de representació quedarà vàlidament constituït amb convocatòria prèvia i un quòrum de la meitat més un dels seus membres.

Els membres de l'òrgan de representació estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquen, encara que podran excusar la seua absència per causes


justificades. En qualsevol cas, caldrà l'assistència del president i del secretari o de les persones que els substituïsquen.

En l'òrgan de representació es prendran els acords per majoria simple de vots dels assistents. En cas d'empat, el vot del president serà de qualitat.

Els acords de l'òrgan de representació es faran constar en el llibre d'actes. A l’inici de cada reunió es llegirà l'acta de la sessió anterior perquè s'aprove o es rectifique.

Article 19. El president

El president de l'associació també ho serà de l'òrgan de representació.

Són pròpies del president les funcions següents:a) Les de direcció i representació legal de l'associació, per delegació de

l'Assemblea General i de l'òrgan de representació.b) La presidència i la direcció dels debats dels òrgans de govern i de

representació.c) Signar les convocatòries de les reunions de l'Assemblea General i de

l'òrgan de representació.d) Visar els actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'associació. e) La resta d’atribucions pròpies del càrrec i les que li delegue l'Assemblea

General o l'òrgan de representació.

Al president el substituirà, en cas d'absència o malaltia, el vicepresident o el vocal de més edat de la Junta.

Article 20. El tresorer

El tresorer tindrà com a funció la custòdia i el control dels recursos de l'associació, així com l'elaboració del pressupost, el balanç i liquidació de comptes a fi de sotmetre'ls a l'òrgan de representació, conforme es determina en l'article 17 dels estatuts.

Signarà els rebuts, quotes i altres documents de tresoreria. Pagarà les factures aprovades per l'òrgan de representació, les quals hauran de ser visades prèviament pel president. La disposició de fons es determinarà en l'article 25.

Article 21. El secretari

El secretari ha de custodiar la documentació de l'associació, redactar i signar les actes de les reunions dels òrgans de govern i representació, redactar i autoritzar els certificats que calga lliurar, i també tenir actualitzada la relació dels associats.

CAPÍTOL V. EL RÈGIM ECONÒMIC

Article 22. Patrimoni inicial i recursos econòmics

El patrimoni inicial d'aquesta associació està valorat en ________________ euros.

El pressupost anual serà aprovat cada any en l'Assemblea General Ordinària.

Els recursos econòmics de l'associació es nodriran:a) De les quotes que fixe l'Assemblea General als seus membres.b) De les subvencions oficials o particulars.c) De donacions, herències o llegats.d) De les rendes del mateix patrimoni o bé d'altres ingressos que puguen obtenir.


Article 23. Benefici de les activitats

Els beneficis obtinguts, derivats de l'exercici d'activitats econòmiques, incloses les prestacions de serveis, es destinaran exclusivament al compliment de les finalitats de l'associació, sense que siga procedent en cap cas el seu repartiment entre els associats ni entre els seus cònjuges o persones que convisquen amb ells, amb anàloga relació d'afectivitat, ni entre els seus parents, ni la seua cessió gratuïta a persones físiques o jurídiques amb interès lucratiu.

Article 24. Quotes

Tots els membres de l'associació tenen l’obligació de sostenir-la econòmicament mitjançant quotes o derrames de la manera i en la proporció que determine l'Assemblea General a proposta de l'òrgan de representació.

L'Assemblea General podrà establir quotes d'ingrés, quotes periòdiques mensuals i quotes extraordinàries.

L'exercici econòmic es tancarà _________________________________________.

Article 25. Disposició de fons

En els comptes corrents o llibretes d'estalvi, obertes en establiments de crèdit, hauran de figurar les signatures del president, del vicepresident, del tresorer i del secretari.

Per a poder disposar de fons seran suficients dues signatures, de les quals una serà necessàriament la del tresorer o bé la del president.

CAPÍTOL VI. DISSOLUCIÓ DE L'ASSOCIACIÓ

Article 26. Causes de dissolució i lliurament del romanent

L'associació podrà ser dissolta:

a) Si així ho acorda l'Assemblea General, convocada expressament amb aquest objectiu, i amb el vot favorable de més de la meitat de les persones presents o representades.

b) Per les causes determinades en l'article 39 del Codi civil.c) Per sentència judicial ferma.

Article 27. Liquidació

La dissolució de l'associació obri el període de liquidació, fins al final del qual l'entitat conservarà la seua entitat jurídica.

Els membres de l'òrgan de representació, en el moment de la dissolució, es converteixen en liquidadors, llevat que l'Assemblea General en designe d’altres o bé els qui el jutge, si és procedent, decidisca.

Correspon als liquidadors:a) Vetlar per la integritat del patrimoni de l'associació.b) Concloure les operacions pendents i efectuar les noves que calguen per a

la liquidació.c) Cobrar els crèdits de l'associació.d) Liquidar el patrimoni i pagar als creditors.e) Aplicar els béns excedents de l'associació a les finalitats previstes pels

estatuts.


f) Sol·licitar la cancel·lació dels assentaments en el registre corresponent.

En cas d'insolvència de l'associació, l'òrgan de representació o, si fa al cas, els liquidadors, han de promoure immediatament l'oportú procediment de concurs davant del jutge competent.

Si hi haguera excedent líquid es destinarà per a finalitats que no desvirtuen el caràcter no lucratiu de l'entitat, en concret a _____________________________________.

Els associats no responen personalment dels deutes de l'associació.

Els membres o titulars dels òrgans de govern i representació, i les altres persones que actuen en nom i representació de l'associació, respondran davant d'aquesta, davant dels associats i davant de terceres persones pels danys causats i els deutes contrets per actes dolosos, culposos o negligents.

CAPÍTOL VII. RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Article 28. Resolució de conflictes

De conformitat amb el que disposa l'article 40 de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, les qüestions litigioses que puguen sorgir en relació amb el tràfic jurídic privat de les associacions i del seu funcionament intern seran competència de la jurisdicció civil.

Els acords i les actuacions de les associacions podran ser impugnats per qualsevol associat o persona que acredite un interès legítim. Els associats podran impugnar els acords i actuacions de les associacions que estimen contraris als estatuts, dins del termini de quaranta dies a partir de la data en què s’adopten, per a instar la seua rectificació o anul·lació i la suspensió preventiva, si és procedent, o acumular les dues pretensions pels tràmits establits en la Llei d'enjudiciament civil.

No obstant l'anterior, també es podran resoldre els conflictes de forma extrajudicial per mitjà d'arbitratge, a través d'un procediment ajustat a allò que disposa la Llei 36/1988, de 5 de desembre, d'arbitratge, i amb subjecció, en tot cas, als principis essencials d'audiència, contradicció i igualtat entre les parts.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Amb caràcter subsidiari dels estatuts i dels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans de govern i de representació, en tot allò que no estiga previst en aquests estatuts s'aplicarà la vigent Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, i les disposicions complementàries.

_______________________, _____ de________________de ______


NOTES ACLARIDORES PER A FORMALITZAR ELS ESTATUTS

Article 1. La denominació no podrà incloure cap terme o expressió que induïsca a error o confusió sobre la seua pròpia identitat i, en especial, mitjançant l'adopció de paraules, conceptes o símbols, acrònims i semblants, propis de persones jurídiques diferents, siguen o no de naturalesa associativa.No són admissibles expressions contràries a les lleis o que puguen suposar vulneració dels drets fonamentals de les persones. Tampoc no podrà coincidir o assemblar-se de manera que puga crear confusió amb cap altra prèviament inscrita, ni amb qualsevol altra persona jurídica pública o privada, ni amb entitats preexistents, ni amb persones físiques, excepte amb el consentiment exprés de la persona interessada o els seus successors, ni amb una marca registrada notòria, llevat que la sol·licite el titular o amb el seu consentiment. (Article 8 Llei)

Article 3. Carrer, plaça, número, localitat, codi postal i província. Podrà ser el de la seu del seu òrgan de representació, o bé aquell on desenvolupe principalment les seues activitats. (Article 9 Llei) Especifiqueu si es tracta d'àmbit local, provincial, autonòmic o nacional.

Article 4. Les finalitats hauran de descriure's de manera precisa, procurant que se’n desprenga la naturalesa de l'associació, i s’evitarà utilitzar expressions o paraules que puguen induir a confusió.

Article 5. Les activitats necessàries per al compliment de les finalitats hauran de descriure's de forma precisa, per exemple: reunions, concerts, conferències, etc. Les activitats hauran d’atendre’s a la legislació específica que les regule.

Article 9. Especifiqueu nombre de períodes: mesos, trimestres, anualitats.

Article 12. Data aproximada de l'any.

Article 15. Nom que es dóna a l'òrgan de representació. Per exemple: Junta Directiva, Junta de Govern, Comitè de Direcció, etc.Cal detallar la resta dels càrrecs de l'òrgan de representació. Per exemple: vicepresident, secretari, tresorer, comptador, bibliotecari, vocals, etc. No poseu el nom de la persona que ocupa el càrrec.Pot no haver-hi cap càrrec remunerat, i en aquest cas s’haurà de posar NO CAP, o bé els que siguen necessaris dins dels que siguen nomenats en l'òrgan de representació.

Article 16. Especifiqueu nombre d'anys.

Article 22. Indiqueu la quantia del patrimoni inicial. Si no n’hi ha, poseu ZERO.

Article 24. Data aproximada de l'any. És convenient que siga pròxima a la data de convocatòria de l'assemblea general anual, per tal que s’hi puga aprovar els comptes.

Article 27. Especifiqueu l'entitat pública o privada, sense finalitat lucrativa, a què es dedique el possible romanent, i que no desvirtue el caràcter no lucratiu de l'entitat.

II.5.1.2 Activitat en grup

Instruccions: L'alumne ha de crear una fundació amb els materials que se li faciliten. Per a l’activitat compta amb un model de sol·licitud d'inscripció i un


Instruccions: L'alumne ha de crear una fundació amb els materials que se li faciliten. Per a l’activitat compta amb un model de sol·licitud d'inscripció i un model d'estatuts.6 L'únic requisit que cal complir és que la fundació creada ha de tenir relació amb el sector turístic.

6 Obtiguts de: http://www.gva.es/portal/page/portal/inicio/procedimientos/pro_documentos?id_proc=1096&id_page=&id_site=368&id_caso=docs


11/02/10CONSELLERIA DE JUSTÍCIA I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. PROTECTORAT DE FUNDACIONS DE LA GVCONSELLERIA DE JUSTICIA Y ADMINISTRACIONES PÚBLICAS. PROTECTORADO DE FUNDACIONES DE LA GV


MODEL D'ESTATUTSTÍTOL PRIMER

DISPOSICIONS GENERALS

Art. 1. Denominació i naturalesaAmb la denominació ....()...., es constitueix una fundació de

caràcter ....().... i sense ànim de lucre, sota la tutela del protectorat que exerceix la Generalitat.

Art. 2. Personalitat i capacitatLa fundació adquirirà personalitat jurídica des de la inscripció de

l'escriptura pública de la seua constitució en el corresponent Registre de Fundacions.

Art. 3. RègimLa Fundació es regirà per la voluntat del fundador, pels estatuts i

normes que en interpretació i desenvolupament d’aquests establisca el patronat, i en tot cas per les disposicions legals vigents.

Art. 4. Nacionalitat i domiciliLa fundació té nacionalitat espanyola. El domicili social de la

Fundació radicarà en ....()..... Per acord del patronat i amb la corresponent modificació estatutària, podrà traslladar-se aquest domicili. Aquesta reforma estatutària s'inscriurà en el Registre de Fundacions de la Comunitat Valenciana.

Art. 5. Àmbit d'actuacióLa fundació desenvoluparà les seues activitats principalment en el

territori de la Comunitat Valenciana ....()..... Quant a l'àmbit personal o sector de la població atesa, l'actuació de la fundació se circumscriu a ....()....

TÍTOL SEGONOBJECTIU I BENEFICIARIS

Art. 6. Fins i activitats La fundació té com a objectiu .................................................................

Correspon al Patronat de la fundació determinar la manera en què s'hauran de complir els fins enumerats en aquest article. Les prestacions de la fundació es concediran de manera no lucrativa.

El desenvolupament de l'objectiu de la fundació s'efectuarà a través d'alguna de les formes següents d'actuació:........................................................................................


Art. 7. BeneficiarisSeran potencials beneficiaris de la fundació ....().... La fundació

concedirà amb criteris d'imparcialitat, objectivitat i no-discriminació els seus beneficis a les persones o entitats que reunint les condicions expressades anteriorment estime el patronat que en són legítims creditors, d'acord amb les bases, normes o regles que establisca a aquest efecte.

Ningú podrà al·legar davant de la fundació dret preferent a gaudir dels seus beneficis, ni imposar la seua atribució a una persona o entitat determinada.

TÍTOL TERCERGOVERN DE LA FUNDACIÓSECCIÓ I. DEL PATRONAT

Art. 8. El patronatEl patronat és l'òrgan de govern, representació i administració de la

fundació que executarà les funcions que li corresponen amb subjecció al que disposa l'ordenament jurídic i aquests estatuts.

Art. 9. Composició del patronatEl patronat aquestarà compost per ....()....Els patrons exerciran el seu mandat pel temps ....()....

Art. 10. Cessament i nomenament de patronsEl cessament en el càrrec de patrons es produirà per la concurrència

d'alguna o diverses de les causes establides legalment.Una vegada produïda una vacant, el patronat designarà, de conformitat

amb les regles establides en estatuts i amb la legislació vigent, la persona per a ocupar-la.

El nomenament es comunicarà al protectorat en la forma establida per la normativa vigent.

Art. 11. Obligacions dels patronsEntre altres, són obligacions dels patrons fer que es complisquen les

finalitats de la fundació, concórrer a les reunions del patronat a què siguen convocats, vetlar per la legalitat dels acords que s'adopten, exercir el càrrec amb la diligència deguda, mantenir un bon aquestat de conservació i producció de béns i drets de la fundació i complir en les seues actuacions allò que s'ha determinat en les disposicions legals vigents i en estatuts.

Art. 12. Caràcter gratuït del càrrec de patróEls patrons exerciran els seus càrrecs gratuïtament, sense que en cap

cas puguen rebre retribució per l'exercici de la seua funció. No obstant això, tindran dret al reemborsament de les despeses degudament justificades que l'exercici de les seues funcions els ocasione.

Art. 13. Organització del patronat


Es designaran per elecció entre els membres del patronat, un president, un vicepresident i un secretari.

L'exercici d'aquests càrrecs tindrà una duració de ....()....

Art. 14. El presidentAl president li correspon exercir la representació de la fundació davant

de qualsevol classe de persones, autoritats i entitats públiques i privades; convocarà les reunions ordinàries i extraordinàries del patronat i fixarà l'orde del dia, les presidirà, dirigirà els seus debats i, si és el cas, executarà els acords. Per a fer-ho pot dur a terme qualsevol classe d'actes i firmar els documents necessaris amb aquesta finalitat.

Art. 15. El vicepresidentCorrespon al vicepresident exercir les funcions del president en els

casos de vacant, absència o malaltia. Pot actuar també en representació de la fundació en els supòsits en què així es determine per acord del patronat.

Art. 16. El secretariSón funcions del secretari la custòdia de tota la documentació

pertanyent a la fundació, estendre les actes corresponents a les reunions del patronat, expedir les certificacions i els informes que siguen necessaris i totes aquelles que expressament es deleguen.

Art. 17. Facultats del patronatCorrespon al patronat complir i fer complir les finalitats fundacionals,

d'acord amb el que disposa la llei i estatuts i administrar els béns i drets que integren el patrimoni de la fundació, i mantenir plenament el rendiment i utilitat d’aquests, d'acord amb els criteris economicofinancers d'un bon gestor.

Amb independència de les funcions que li assignen els estatuts, i sense perjudici de sol·licitar les preceptives autoritzacions al protectorat, a títol merament enunciatiu i no limitador, seran facultats del patronat ....()....

Art. 18. Reunions del patronat i convocatòriaEl patronat es reunirà anualment almenys ....().... Correspon al

president convocar les reunions a iniciativa pròpia, o bé quan ho sol·licite un terç dels seus membres.

La convocatòria es farà arribar a cada un dels membres almenys amb 48 hores d'antelació a la data de la seua celebració. En la convocatòria es farà constar el lloc, dia i hora de celebració de la reunió, i l'orde de dia.

No serà necessari convocatòria prèvia quan es troben presents tots els patrons i acorden per unanimitat la celebració de la reunió.

Art. 19. Forma de deliberar i prendre els acordsPer a la vàlida constitució del patronat es requerirà la presència del

president i del secretari, o si és el cas, dels que els substituïsquen, i de la meitat almenys dels seus membres, en primera convocatòria, i en segona


convocatòria quan estiguen presents ....().... Les reunions seran dirigides pel president. Els acords s'adoptaran per majoria dels patrons, en els termes establits en els estatuts. Cada patró haurà de tenir un vot, i cap patró podrà estar mancat de dret de vot. El secretari estendrà l’acta corresponent de les sessions del patronat, la qual haurà de ser subscrita i aprovada per tots els membres presents en la reunió.

Art. 20. Règim jurídic del patronatEn la seua actuació, el patronat haurà d'ajustar-se a allò que preceptua

la legislació vigent i la voluntat del fundador manifestada en aquests estatuts. El patronat retrà comptes al protectorat, presentarà el pla d'actuació, sol·licitarà les autoritzacions necessàries i efectuarà les comunicacions preceptives de conformitat amb la normativa vigent.

SECCIÓ II. DE LA GESTIÓ

Art. 21. Dotació fundacionalLa dotació fundacional estarà integrada per tots els béns i drets que

constitueixen la dotació de la fundació i per altres que d'ara en davant s’hi aporten amb aquest caràcter.

Art. 22. Patrimoni de la FundacióEl patrimoni de la fundació pot estar constituït per qualsevol classe de

béns i drets susceptibles de valoració econòmica. La fundació figurarà com a titular de tots els béns i drets que integren el seu patrimoni, per a la qual cosa aquests s'inscriuran en els registres públics corresponents, i s'inclouran en l'inventari de béns de la fundació.

Art. 23. Del finançamentPer a l'exercici de les seues activitats, la fundació es finançarà amb els

recursos que provinguen del rendiment del seu patrimoni i, si és el cas, amb altres procedents de les ajudes, subvencions o donacions que reba tant de persones o entitats públiques com privades.

Art. 24. De l'administracióQueda facultat el patronat per a l'administració i disposició del

patrimoni de la fundació, de conformitat amb el que aconselle la conjuntura econòmica de cada moment i sense perjudici de sol·licitar les degudes autoritzacions del protectorat.

La fundació aplicarà els seus recursos al compliment dels diversos fins fundacionals que perseguisca, d'acord amb els percentatges establits legalment i en la proporció que per a cada exercici determine el patronat a l’hora d'elaborar i aprovar els corresponents plans d'actuació anuals.


Art. 25. Règim financerL'exercici econòmic coincidirà amb l'any natural. En la gestió

economicofinancera, la fundació es regirà d'acord amb els principis i criteris generals determinats en la normativa vigent.

Art. 26. Rendició de comptes i pla d'actuacióEs confeccionarà per a cada exercici tota la documentació comptable

que exigisca la normativa aplicable en matèria de fundacions, que haurà de ser aprovada pel patronat i remesa al protectorat per al seu examen i comprovació de la seua adequació a la normativa vigent, i dipòsit en el Registre de Fundacions, dins dels terminis marcats en la legislació vigent.

TÍTOL QUARTDE LA MODIFICACIÓ, FUSIÓ O EXTINCIÓ

Art. 27. Per acord del patronat podran ser modificats els presents estatuts. Per a fer-ho s’haurà d’ajustar a les causes, quòrum, majories i procediments establits en la legislació vigent.

Art. 28. La fundació té duració il·limitada; no obstant això, el patronat podrà proposar la seua fusió a una altra fundació o acordar la seua extinció, en els termes fixats per la legislació vigent.

En cas d'extinció es donarà als béns la destinació que el patronat determine, d'acord amb el que ordena la normativa vigent (), i el romanent s’aplicarà a la realització de fins d'interès general anàlegs.


2.6 Els subjectes de l’activitat turística

L'art. 14 de la Llei 3/1998, de 21 de maig, de turisme de la Comunitat Valenciana (LTCV), obliga les empreses turístiques a notificar a l'administració turística l'inici i cessament de la seua activitat o les modificacions que durant aquesta activitat pogueren produir-se. Per a fer-ho, qualsevol empresa turística haurà de presentar una comunicació prèvia o declaració responsable de conformitat amb el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Pràctica:

Heu creat la vostra pròpia empresa turística –tenint en compte que tenen aquesta condició les enumerades en l'art. 5 de la LTCV–. Per a posar-la en funcionament, la llei us exigeix que notifiqueu a l'administració l'inici de l'activitat. Per tant, la primera cosa que heu de fer és omplir un «imprès normalitzat», i dirigir-lo al Servei Territorial de Turisme de la província on l'establiment s'ubique, i aportar la documentació requerida. A partir d'aquest moment podràs exercir l'activitat en els termes comunicats.

En el següent enllaç teniu a la vostra disposició els impresos necessaris segons el tipus d'empresa turística de què es tracte. Trieu el que corresponga a l'empresa que has creat, ompliu-lo i entregueu-lo al professor (que actuarà en qualitat de Servei Territorial de Turisme):

http://www.comunidad-valenciana.org/opencms/opencms/turisme/es/contents/tramitacion/empresa_turistica/empresa_turistica.html?tam=

2.7 La representació

De les diverses accepcions que el Diccionari valencià conté sobre el terme representar ens interessen dues en especial:7

♠ Representar consisteix a fer present en la ment (algú o alguna cosa) per mitjà de paraules, símbols, la imatge que en reté la memòria, una obra pictòrica, etc. ♠ Representar és substituir algú en l'exercici dels seus drets, en l'acompliment dels seus deures, fent alguna cosa en lloc seu, pel seu compte.

En sentit jurídic, el concepte no varia massa. S'entén que hi ha representació quan una persona anomenada representant actua per compte d'una altra anomenada representat. Encara que de vegades és la mateixa llei la que estableix o ordena la representació (representació legal), hi ha un altre tipus de representació sorgida de l'acord o voluntat de les parts (representació voluntària). Però perquè el representant puga actuar per compte del seu representat és necessari que prèviament es duga a terme un acte denominat apoderament, que és, ni més ni menys, un negoci jurídic en virtut del qual una

7 Vid., definició en http://www.trobat.com/servicis/dvo.php

http://www.comunidad-valenciana.org/opencms/opencms/turisme/es/contents/


persona –poderdant– confereix a una altra –apoderat– el poder necessari per a representar-la, és a dir, per a actuar en nom seu 8 i pel seu compte.

2.7.1 Annex documental

Poder per a actes de disposició i administració en relació amb un habitatge9

NÚMERO (protocol)

A …………………, la meua residència, el dia ….………… de ………………… de ……………….

Davant meu, ................................................., notari de l'il·lustre Col·legi de ....................................

COMPAREIXEN

Els cònjuges Sr………….............. i Sra.................................., majors d'edat, de professió..................................., veïns de.......................... ., domiciliats al carrer...................................................., amb DNI números, respectivament, .....................................i ...............................

INTERVENEN

En nom i dret propis, i en benefici de la seua societat de guanys.

Els identifique pel seu document nacional d'identitat.

Tenen, al meu entendre, capacitat legal per a atorgar aquesta escriptura d'APODERAMENT, a l'efecte de la qual:

EXPOSEN

I. Que als compareixents pertany el ple domini, amb caràcter de guanys, de l’habitatge següent:

«Pis .......... lletra ………., destinat a habitatge, de l'edifici …………………, situat a .......………………., carrer …………………………………., amb una superfície de ……………………..metres, distribuït en………………......fita amb ……………….»

Quota: « …………………..»

8 Encara que és el supòsit més comú, no sempre el representant actua en nom del representat. Pot actuar en nom propi, encara que sempre per compte del representat, donant lloc a la denominada «representació indirecta».9 Formularis d'actes, negocis i contractes, 1997, Ref. 203, LA LLEI 1973/2004.


Títol: « …………………….»

Inscripció: « ………………………..»

II. Que en relació exclusiva amb el pis o departament descrit.

ATORGUEN

Que, en benefici de la seua societat de guanys, confereixen poder tan ampli i bastant com en dret es requerisca i siga necessari, en favor del Sr./Sra. ………………………, de professió ……………………...., veí/veïna de …………………………, domiciliat/da en carrer …………………….., amb DNI número ………………….. i el Sr./Sra………………………………., major d'edat, de professió ……………………….. , veí/veïna de ………………, domiciliat/da al carrer ………………………………………, amb DNI número ……………………………. , perquè mancomunadament o solidàriament puguen exercir les següents

FACULTATS

Vendre a la persona o persones naturals o jurídiques, siguen públiques o privades, que lliurement concerte, el pis descrit abans, pel preu i condicions que estipulen, i el preu del qual podrà o podran percebre al comptat, confessar haver-lo percebut amb anterioritat, o ajornar-lo en tot o en part, fins i tot podran garantir aquest preu ajornat amb hipoteca o condició resolutòria o qualsevol altra garantia, la que podran cancel·lar al seu dia.

I a aquest efecte atorgar i firmar tots els documents públics o privats que siguen necessaris.

Administrar en els termes més amplis expressats, i poder dur a terme, complir i exercir qualsevol classe de drets i obligacions, retre, exigir i aprovar comptes; constituir, modificar, resoldre o extingir tot tipus de contractes, molt especialment d'arrendament i sense cap limitació, i fer contractes d'assegurança de qualsevol classe; promoure tot tipus de reclamacions i processos o procediments, siguen extrajudicials siguen judicials, especialment de desdonament d'arrendataris, precaristes i qualsevol altre tipus d'ocupants; acceptar, pagar i cobrar deutes i crèdits per capital, interessos, dividends i amortitzacions, i amb relació a qualsevol persona o entitat pública o privada, incloent-hi l'aquestat, la comunitat autònoma, la província o municipi, i que es referisquen directament o indirectament amb l'expressat pis o les seues dependències; firmar rebuts, saldos, factures, conformitats i resguards; assistir amb veu i vot a les juntes de propietaris; acceptar arbitratges en relació amb tot tipus d'actes relatius al pis, constituir, reconèixer, acceptar, executar, transmetre, dividir, modificar, extingir i cancel·lar totalment o parcialment usdefruits, servituds, penyores, hipoteques, anticresi, comunitats de qualsevol classe, propietats horitzontals i, en general, atorgar i firmar tots els documents que crea necessaris o estime convenients als fins d'aquest apoderament, a més de poder, en cas d'alienació, transmissió o venda del pis, atorgar escriptures d'addició, rectificació, esmena o aclariment; fins i tot poders


generals o especials de representació processal i a favor de procuradors i lletrats de la seua lliure elecció.

AUTORITZACIÓ

Llegisc als senyors atorgants aquesta escriptura, per elecció seua, després d’informar-los del seu dret a fer-ho per si mateixos, em manifesten la seua conformitat, i firmen amb mi.

I jo, el/la notari/notària DONE FE de tot això, d'identificar els atorgants pel document exhibit i, en general, d'haver-se observat les formalitats legals i la resta de consignat en aquest instrument públic que redacte en ……… folis de classe ……………, sèrie ………….., números …………….

2.7.2 Exercici pràctic

Atenent al poder de representació exposat anteriorment, contesteu les qüestions següents:

a) Quin tipus de poder s'ha atorgat?b) Es tracta d'una representació legal o voluntària?c) Serà vàlid el contracte de compravenda subscrit pel representant a

través del qual ven una finca del seu representat diferent de l'especificada en el poder?

d) Imaginem que s'haguera establit un límit al poder concedit en el sentit de no poder vendre l'immoble per menys de 240.000 €. El representant fa cas omís d'aquesta indicació i ven l'immoble per 180.000 €. Quedaria vinculat el representat pel contracte de compravenda que el representant va fer en nom seu i pel seu compte? Quins efectes tindria aquesta venda?

e) Suposem ara que el representant troba un comprador disposat a pagar els 240.000 € que exigia el representat. Per pura casualitat, el representant descobreix que el comprador era un vell company de treball del seu representat amb el qual no es portava gens bé. Per por que trenque els tractes previs, decideix no desvelar la identitat del representat i contractar en el seu propi nom. Davant de quin tipus de representació ens trobem? A qui podrà el comprador reclamar posteriorment l'entrega de l'immoble venut?

f) En el cas que el representat fóra un menor emancipat, seria vàlid el poder de representació atorgat?


2.7.3 Joc de rols

Instruccions: els alumnes formaran grups de tres persones. Cada un d'ells haurà d'assumir un rol: un serà el representant (apoderat), un altre el representat (poderdant) i un altre el notari que autoritza l'escriptura de poder.

Prenent com a pauta o exemple el poder de representació anterior, el notari haurà de redactar una escriptura en què s'arreplegue el poder que una part atorga a l'altra, tenint en compte les indicacions següents:

- Ha de ser un poder especial.- Les facultats que el poderdant atorgue a l'altra part no han de ser

menys de dos ni més de cinc.

1rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/22623/2/unitat 2.doc · web viewarticle 759. proves i audiències...

Documents