INFORMACIÓ 198

AGOST 2017 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

CENS DE NIUS D´ORENETA CUABLANCA

El dissabte, 8 de juliol, al matí, tal i com s´havia programat pel grup d´ornitologia de l´ANT, es va realitzar la sortida de camp del cens de nius d´Oreneta cuablanca (Delichon urbica). Com en els últims anys les dades recollides es traslladen a l´Institut Català d´Ornitologia (ICO) per compartir-les dins del Projecte Orenetes. Al web de l´ICO es poden consultar les dades de tots els censos de Catalunya sobre aquesta espècie. A continuació reproduïm les dades obtingudes del cens i, després, una taula comparativa amb els resultats dels últims anys.

CENS D´ORENETA CUABLANCA (Delichon urbica) 2017 Data: 8 juliol 2017 Participants: Pep Domènech, Rosa Simon i Tomás Blasco.

RECOMPTE TOTAL

Ocupats per l’oreneta ................................... 73 Ocupats per altres espècies ........................ 1 Sense senyals d’ocupació ......................... 54 En construcció ........................................... 5 Trencats o restes ....................................... 35

TOTAL 168 CENS D’ORENETA CUABLANCA (Delichon urbica) TAULA COMPARATIVA del 2010 al 2017

2010 4 juliol

2011 9 juliol

2012 8 juliol

2013 31 juliol

2014 13 juliol

2015 19 juliol

2016 10 juliol

2017 8 juliol

Ocupats per l’oreneta

119 103 59 64 62 39 67 73

Ocupats altres espècies

8 5 2 3 1 3 3 1

Sense senyals d’ocupació

39 63 92 68 59 76 47 54

En construcció

3 5 2 0 3 2 3 5

Trencats o restes

18 10 27 28 32 42 35 35

TOTALS

186 186 182 161 160 162 155 168

Si ens limitem a comparar el nombre de nius ocupats en cada cens realitzat a Torrelles de Llobregat el resultat és el següent.

NIUS OCUPATS ANY / 2001 / 2005 / 2007 / 2008 / 2009 / 2010 / 2011 / 2012 / 2013 / 2014 / 2015 / 2016 / 2017 /

NOMBRE 88 110 109 115 120 119 103 59 64 62 39 67 73

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 183 dins de la col·lecció, que porta el títol “Can Microbi”. Per confeccionar aquest document hem recollit dos articles de la secció Can Microbi que periòdicament es publiquen a la revista de divulgació científica Mètode, publicada per la Universitat de València. Els autors són els científics Ricard Guerrero i Mercè Berlanga, amb la col·laboració de l´il·lustrador Carles Puche. Els títols dels dos articles són: “Com és possible la vida a la Terra?” i “Jo soc jo ... i la microbiota”. Els dos ens donen una informació senzilla del funcionament dels éssers vius que podem denominar com a microbis. Un article d´aquesta sèrie, dels mateixos autors, ja es va publicar en el document nº 149, amb el títol “Microbis en la boira”, corresponent al lliurament de l´octubre del 2014. A continuació en reproduïm un altre article i les il·lustracions del document.

La biodiversitat invisible 10/10/2011 Ricard Guerrero, Mercè Berlanga, Carles Puche

Microorganismes 1 Achromatium 2 Spirogyra 3 Caulobacter 4 Saccharomyces cerevisiae 5 Diatomea 6 Aspergillus flavus 7 Spirulina maxima 8 Diatomea 9 Penicillium 10 Virus de la grip 11 Paramecium 12 Trypanosoma brucei 13 Vorticella 14 Microcoleus 15 Giardia

16 Closterium 17 Protist 18 Trypanosoma cruzi 19 Euglena 20 Diatomea 21 Mixobacteris 22 Spirulina 23 Chromatium 24 Trichomonas vaginalis 25 Virus 26 Lyngbya 27 Protist 28 Giardia lamblia 29 Protist

Els éssers vius sorprenen per la seva gran varietat. Formes i colors extravagants tatuen la pell viva de la Terra. En una petita parcel·la de selva tropical podem trobar, d’un sol cop d’ull, centenars d’organismes diferents, plantes i animals. Si, a més, descendim al món microscòpic, observarem milers i milers de criatures de formes i activitats desconegudes. De les espècies actualment classificades, s’estima que s’han descrit prop del 90% de les plantes i animals vertebrats, menys del 5% dels fongs i menys de l’1% de les «espècies» de procariotes.

La proposta d’Emile Zuckerkandl i Linus Pauling, el 1965, segons la qual la història de la vida podria quedar reflectida en les seqüències d’àcids nucleics i proteïnes fou una revolució per a la taxonomia, en especial per a la microbiana. Carl Woese, el 1977, utilitzà com a eina filogenètica de classificació dels organismes la seqüència de bases de la molècula de RNA ribosòmic 16S (18S en els

eucariotes), que és en la subunitat petita del ribosoma. El 1991, dividí els éssers vius en tres grans dominis: Bacteria, Archaea i Eukarya. Els microorganismes corresponen principalment als dos primers dominis (els procariotes), però també hi ha molts microbis eucariotes. Ara, per primera vegada, la microbiologia està dins un marc filogenètic, en el qual l’ordenació de la diversitat microbiana passa de ser una mera col·lecció d’aïllats a ser l’estudi més profund de les seves relacions en la història evolutiva.

Recentment, la utilització de tècniques moleculars en general, i en especial de les «òmiques» (genòmica-metagenòmica, proteòmica-metaproteòmica, transcriptòmica-metatranscriptòmica o metabolòmica), ha obert perspectives insospitades en la detecció, la identificació i l’estudi funcional d’una gran varietat de microorganismes dels quals, fins fa poc, solament se sabia que eren escassos, inconspicus i indetectables.

S’han proposat més de 55 fílums, o divisions, de Bacteria i cinc fílums d’Archaea, encara que això només és el principi. S’ha descrit la diversitat (coneguda) en diferents hàbitats: la diversitat dels tapissos microbians és molt alta, 42 fílums de Bacteria; el sòl pot contenir més de 20 fílums; i aproximadament 12 fílums el Mar dels Sargassos. A la boca d’una persona podem trobar fins a 700 espècies de bacteris. En tot el cos humà hi ha uns 100 bilions (1014) de cèl·lules bacterianes, deu vegades més que de cèl·lules del propi cos. Tot i la dificultat de definir què és una espècie en els procariotes, per facilitar l’ordenació i la descripció encara s’utilitza aquest concepte.

Des de l’aparició de la seqüenciació completa del genoma d’un bacteri (Haemophilus influenzae), el juliol de 1995, fins a novembre de 2010 s’han publicat els genomes de 1.259 membres de Bacteria, 94 de Archaea i 134 d’Eukarya. En el cas d’espècies microbianes, la genòmica ha revelat les diferències entre microorganismes estretament relacionats i la variabilitat en el contingut genètic. Una mitjana del 40% del genoma dels procariotes contenen elements mòbils, com ara profags, plasmidis, seqüències d’inserció i transposons. La seqüència total del genoma ens ajuda a comprendre quin és el repertori complet de gens d’una espècie

bacteriana determinada. Aquest conjunt de gens de l’espècie s’ha denominat pangenoma, que inclou els gens centrals (core), presents en totes les soques, i els gens variables (disposable), que poden canviar d’una soca a una altra (molts d’ells en plasmidis, en bacte-riòfags, en transposons, etc.). Si examinem els genomes de tres soques seqüenciades d’Escherichia coli, amb aproximadament 6.000 gens cada una, les tres comparteixen 2.996 gens (genoma central), però el 58% dels seus gens es troben només en una o dues soques (genoma variable). En canvi, en Bacillus anthracis, en quatre soques estudiades, el pangenoma té 3.800 gens, i els gens centrals són la majoria, 3.600, fet que podria ser conseqüència de l’emergència recent d’aquesta espècie. L’estudi dels genomes en un marc evolutiu ha demostrat ser útil per comprendre el funcionament dels organismes, sense oblidar que és en l’ambient on evoluciona i actua el patrimoni genètic dels organismes, i d’ell depenen, en últim extrem, la supervivència, l’organització i la modulació del genoma de les poblacions, i la resposta del sistema mateix a les variacions constants de l’entorn.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 101 dins de la col·lecció, que porta el títol Moratòria per a les noves granges de porcs a Catalunya. Es tracta d´informacions recollides del diaris El Punt Avui, El Periódico, Ara, Segre i del diari electrònic Nació digital, que fan referència a la proposta del departament d´agricultura de la Generalitat de moratòria a la creació de noves granges de porcs i a l´ampliació de les ja existents en els municipis on hi ha excedents de purins, on els camps de conreu no poden absorbir més nitrats i on les aigües subterrànies estan contaminades. A continuació reproduïm la introducció de l´Informe sobre la contaminació provocada per purins a Catalunya fet per la Sindicatura de Greuges presidida per Rafael Ribó.

INFORME SOBRE LA CONTAMINACIÓ PROVOCADA PER PURINS A CATALUNYA 1. INTRODUCCIÓ La contaminació de les aigües per un excés de nitrats provinents dels purins és certament una problemàtica complexa. Fins a dia d’avui, tot i els esforços de l’Administració i del sector ramader, no s’ha avançat significativament en aquesta qüestió. Prova d’això és que, malgrat la regulació existent i la declaració de determinades zones com a vulnerables per la contaminació de nitrats, una part del territori continua contaminat per nitrats, amb les conseqüències que comporta aquest fet per al medi ambient i la salut de les persones. L’article 45 de la Constitució espanyola determina que tothom té dret a disposar d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo. El concepte de medi ambient adequat inclou el dret a gaudir d’un entorn ambiental segur per al desenvolupament de la persona i, com a contrapartida, inclou el deure de conservar-lo i l’obligació per part dels poders públics de vetllar per una utilització racional dels recursos naturals. L’article 27.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC) estableix que “totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures”. I l’article 47.2 de l’EAC disposa que “les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció [...]”. Per aquest motiu, l’any 2006 el Síndic de Greuges va tramitar una actuació d’ofici amb relació a 100 xarxes d’aigua de Catalunya que contenien un excés de nitrats i que superaven els límits permesos per la legislació vigent i feien que l’aigua no fos potable. El Grup de Defensa del Ter va fer públic un estudi, el març de 2015, en el qual es posava de manifest que la meitat de les fonts d’Osona no eren potables per l’alta concentració de nitrats. En qualsevol cas, es tracta d’una problemàtica no resolta malgrat el pas del temps i l’adopció de mesures per solucionar-la. La contaminació de les aigües subterrànies és una realitat, però que també afecta les aigües superficials. En concret, cal remetre’s a l’estudi del Centre d’Estudis de Rius Mediterranis, Seguiment de l’estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona. Memòria de l’any 2015, en el qual es posa de manifest que: “Als ecosistemes naturals, les concentracions de nitrats normalment són baixes i el seu origen principal és de tipus agrícola, per l’aplicació d’adobs i purins, aquests darrers molt rics en amoni que als camps de conreu s’oxida a nitrats. Les concentracions de nitrats elevades poden provocar el creixement excessiu d’algunes espècies d’algues −fenomen denominat eutrofització−, cosa que impedeix a la resta de la comunitat biològica desenvolupar-se amb normalitat. De la mateixa manera que la concentració de la resta de formes nitrogenades, la concentració de nitrats és superior als valors obtinguts per a aquest paràmetre els últims tres anys. El valor de nitrats augmenta significativament al Meder i el Gurri i d’una manera més discreta al curs principal del Ter. Destaquen sobretot tres punts on la concentració de nitrats és superior a 10,0 mg/L: el Meder a la Guixa (Te1) a l’estiu, 10,4 mg/L el Rimentol (Te2) a la primavera: 16,2 mg/L i el Gurri al Polígon industrial de Malloles (Te6) a l’estiu: 10,6 mg/L. Aquest valor es manté força constant −fins i tot disminueix− al punt situat aigua avall de l’EDAR de Vic (Te7): 2,1 mg. Aquest augment tan considerable i generalitzat de la concentració de nutrients (amoni, nitrats, nitrits i fosfats) als cursos fluvials d’Osona, i especialment als rius Gurri i Meder, amb dues conques relativament petites, una densitat humana considerable i una gran activitat agrària, és on l’efecte de concentració dels nutrients és més acusat. El poc cabal i un període extens i generalitzat de sequera, amb poca aigua circulant pels rius d’Osona, pot haver afavorit la concentració elevada de nutrients a causa de la manca de dilució a l’aigua. Però una altra causa probable és el sobreadobament dels camps de conreu, que pot esdevenir un focus important de contaminació difusa de nutrients (nitrogen i fòsfor) als cursos fluvials d’Osona. A bona part dels punts on es detecten valors elevats de nutrients, s’hi sol trobar el nitrogen en les seves formes nitrogenades de nitrats i nitrits, formes que ja han passat per un primer procés d’oxidació, probablement al sòl (camps de conreu propers al riu). D’aquí se’n deriva la probabilitat que augmenti a causa de la contaminació difusa a través dels camps de conreu sobreadobats. Un altre cas a destacar seria el punt del riu Gurri situat aigua avall de l’EDAR de Vic (Te7), on la principal forma de nitrogen és l’amoni, que prové de l’abocament directe de l’EDAR; la sequera i el poc cabal circulant a l’estiu han comportat un augment considerable de la concentració d’aquest valor”. (sic). En definitiva, es constata que la relació nitrats-conreus és molt clara i que a hores d’ara també s’estan afectant les aigües superficials. En l’estudi sobre l’anàlisi de la contaminació de les fonts d’Osona, presentat aquest any 2016 pel Grup de Defensa del Ter, es posa de manifest que de les dades d’enguany es podria induir que la concentració de nitrats als aqüífers de la comarca ha disminuït efectivament, però no és necessàriament així. El Grup de Defensa del Ter posa de manifest que, tal com han demostrat diversos estudis elaborats al territori, el nitrogen resta al sòl fins que plou, moment en el qual és arrossegat fins als aqüífers. Per tant, amb la poca pluja d’aquest any és lògic que els resultats de contaminació per nitrat siguin inferiors als de l’any passat, que abans de les anàlisis va ser bastant plujós.

El Grup de Defensa del Ter conclou que la contaminació dels aqüífers i les aigües superficials a Osona és un tema que no està solucionat, i que és urgent l’aplicació de mesures encaminades a establir un control de la gestió real dels purins i reduir la cabana per part de la indústria porcina i així alliberar terra per a la pagesia. D’altra banda, és d’una rellevància especial l’informe tècnic elaborat per l’ACA en data 21 de març de 2016, d’avaluació de la problemàtica originada per l’excés de nitrats d’origen agrari en les masses d’aigua subterrània a Catalunya, en el qual es posa de manifest que les principals repercussions de l’excés de nitrats al medi afecta principalment les captacions d’aigua per a l’abastament humà. Les dades de les anàlisis dutes a terme pel Departament de Salut (Agència de Salut Pública de Catalunya) assenyalen que s’han detectat 139 municipis amb concentracions elevades de nitrats a la xarxa d’abastament d’aigua potable, que han obligat a clausurar pous. En qualsevol cas, no només s’han clausurat pous, sinó que hi ha fonts que no són aptes per al consum humà. L’informe també assenyala que el mapa d’excés de producció de nitrogen d’origen agrari és molt coincident amb el mapa de masses d’aigua afectades per excés de nitrats i el mapa de zones declarades vulnerables. En aquest sentit, és il·lustratiu el mapa següent, en el qual s’aprecien les masses d’aigua en mal estat a causa dels nitrats a les aigües subterrànies. En concret, d’acord amb la informació de l’ACA, l’excés de nitrats provoca el mal estat en un 41% de les masses d’aigua subterrànies a Catalunya. Per la seva banda, el passat mes de maig el Síndic va emetre una resolució arran de la queixa rebuda de la Plataforma Lluçanès Viu, la qual plantejava la disconformitat amb l’atorgament de les llicències d’activitat i urbanístiques a l’empresa Granges Terragrisa SLU, a Serrarols, municipi de Sant Martí d’Albars. En concret, es denunciava el projecte d’explotació porcina de garrins a la Granja Serrarols, al terme municipal de Sant Martí d’Albars, que preveia la construcció de set noves naus, un dipòsit d’aigües i un dipòsit de purins, on abans hi havia una granja d’ovelles de pastura. En la seva resolució, un cop analitzades les dades facilitades per totes les administracions, el Síndic va fer les recomanacions següents : Que l’Administració valorés la possibilitat de dictar una moratòria en l’atorgament d’autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí a la comarca d’Osona. Que l’Administració analitzés si calia una reducció de la cabana porcina existent en cadascuna de les granges, com a mesura per reduir els purins. Que l’Administració també valorés les conseqüències que ocasionava la implantació de la Granja Serrarols en l’àmbit mediambiental i de depuració de residus i en l’àmbit de la mobilitat, per l’augment de la densitat del trànsit a la carretera com a conseqüència dels camions de pinso, de purins, etc., i que s’adoptessin mesures per reduir aquest augment del trànsit. Que es valorés la necessitat que els ramaders paguessin un tribut que ajudés a pal·liar el cost que origina la depuració de residus. En qualsevol cas, i atesa la importància i la repercussió dels purins a tot el territori català, el Síndic ha considerat necessari abordar aquest assumpte des d’una perspectiva global, no només respecte de la comarca d’Osona, motiu pel qual es va obrir l’actuació d’ofici 00042/2016, que ha derivat en l’elaboració d’aquest informe.

16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

Les respostes correctes a les quatre últimes fotografies del concurs, corresponents als mesos de maig i juny, són les següents:

Foto nº 9: Athene noctua Mussol comú Little Owl Mochuelo

Foto nº 10: Tringa glareola Valona Wood Sandpiper Andarríos Bastardo

Foto nº 11: Limosa lapponica Tètol cuabarrat Bar-tailed Godwit Aguja Colipinta

Foto nº 12: Calidris melanotos Territ pectoral Pectoral Sandpiper Correlimos Pectoral

Aquestes eren les dues fotografies del mes de maig.

Aquestes eren les dues fotografies del mes de juny.

16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS

A l´hora de tancar la redacció d´aquest full informatiu encara no disposàvem de l´actualització de la classificació amb la puntuació corresponent a les fotos del mes de maig i juny. Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del febrer i del març ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de juliol, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 de juliol.

En Sergi Sales va enviar, a mitjans de juliol, deu fotografies d´ulls d´ocells, corresponents a la segona prova extra del concurs. A 0,2 punts per espècie, la puntuació màxima arribaria als dos punts. El termini per respondre acaba el 30 d´agost. Reproduïm el text rebut. Adjunto les fotos de la segona prova extra. Cada encert puntua amb 0,2 punts Hi ha temps fins el 30 d´agost, per si algú marxa de vacances.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES

Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Cal donar les següents dades: espècie, nombre d´exemplars, data, hora i lloc de l´observació. A continuació publiquem les observacions que ens han comunicat del mes de juliol. Enganyapastors (Caprymulgus europaeus) (X ex.) escoltats entree can Gallina i les Rovires. Diumenge, 30 de juliol del 2017, a les 21,15 hores. Observador: Vicenç Roig Pardal xarrec (Passer montanus) (3 ex.) observats un adult peixant dos joves, en un om mort, al torrent de sota can Balasc de baix. Diumenge, 30 de juliol del 2017, a les 20,05 hores. Observador: Vicenç Roig Papamosques gris (Muscicapa striata) (1 ex.) observat als camps de can Querol. Diumenge, 30 de juliol del 2017, a les 19,45 hores. Observador: Vicenç Roig Abellerol (Merops apiaster) (6 ex.) observats en vol per sobre de can Querol. Diumenge, 30 de juliol del 2017, a les 19,40 hores. Observador: Vicenç Roig Astor (Accipiter gentilis) (1 ex.) observat en vol entre can Coll i el raval Mas. Dissabte, 29 de juliol del 2017, a les 20,50 hores. Observador: Juan Mora Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) (2 joves) observats a la xemeneia de la masia de can Coll. Dissabte, 29 de juliol del 2017, a les 20,45 hores. Observador: Vicenç Roig Oreneta cuablanca (Delichon urbica) (120 ex.) + Oreneta vulgar (Hirundo rustica) (12 ex.) observats als fils del carrer major, davant cal Traver. Dilluns, 24 de juliol del 2017, a les 7,30 hores. Observador: Vicenç Roig Ballester (Apus melba) (8 ex.) observats a prop de la paret mitgera de davant el Forneret, on nidifiquen. Dilluns, 17 de juliol del 2017, a les 7,30 hores. Observador: Vicenç Roig Xot (Otus scops) (1 ex.) escoltat cantant al casc urbà. Diumenge, 16 de juliol del 2017, a les 23 hores. Observador: Vicenç Roig Cornella negra (Corvus corone) (3 ex.) + Xoriguer (Falco tinnunculus) (1 ex.) observats en vol a la pedrera de can Gallina. Diumenge, 16de juliol del 2017, a les 21,10 hores. Observador: Vicenç Roig Corb (Corvus corax) (2 ex.) observats sobrevolant Cesalpina. Diumenge, 16 de juliol del 2017, a les 20 hores. Observador: Vicenç Roig Tórtora (Streptopelia turtur) (1 ex.) observat a can Balasc de baix Diumenge, 16 de juliol del 2017, a les 19,15 hores. Observador: Vicenç Roig Falcó mostatxut (Falco subbuteo) (1 ex.) observats en vol per sobre el raval Gener. Dimecrres, 12 de juliol del 2017, a les 20,35 hores. Observador: Tomás Blasco Cornella negra (Corvus corone) (3 ex.) observats a la pedrera de can Gallina. Diumenge, 9 de juliol del 2017, a les 19,15 hores. Observador: Vicenç Roig Xot (Otus scops) (1 ex.) escoltat cantant al casc urbà. Dissabte, 1 de juliol del 2017, a les 2 hores. Observador: Vicenç Roig

POLL DE XOT

El dilluns, 10 juliol, al matí, un grup de nens va portar un poll de Xot (Otus scops) a l´ajuntament. L´havien trobat en un lloc indeterminat del casc urbà. El seu estat no era gaire bo i anava carregat de paràsits. Mònica Riera, treballadora municipal, seguint les instruccions del full informatiu de l´ANT, el va traslladar dins d´una caixa de cartró, al Centre Veterinari Molins, de Sant Vicenç dels Horts, on passen a recollir-lo els Agents Rurals que el traslladen a un Centre de Recuperació de Fauna.

EL CABUSSET ES REPRODUEIX A LA DESEMBOCADURA DEL BESÒS

A l´informatiu dels parcs de la Diputació s´informa de la reproducció del Cabusset (Tachybaptus ruficollis) al Parc Fluvial del Besòs, en un ambient molt humanitzat. Reproduïm la nota informativa.

Parc Fluvial Besòs Gràcies a la protecció d'un canyar El cabusset, nova espècie reproductora al Parc Fluvial 10/07/2017

Cabusset. Autor: Xavier Larruy Aquest 2017 s’ha constatat per primera vegada al Parc la nidificació del cabusset (Tachybaptus ruficollis), un ocell aquàtic de mida petita de la família dels Podicipedidae que cria en les zones humides catalanes. Als rius, el cabusset és força escàs i localitzat, ja que necessita trams amb poca corrent d’aigua, una certa fondària i, preferiblement, amb vegetació aquàtica o de ribera als marges on poder amagar-se i criar. És una espècie que a Catalunya es troba propera a l’amenaça i apareix al Parc Fluvial bàsicament durant la tardor i l’hivern. És remarcable doncs que enguany, gràcies a la protecció que li ofereix un canyar, una parella hi hagi intentat la reproducció. Actualment, tenen polls i, tant de bo, aconsegueixin culminar la cria amb èxit.

En els propers anys veurem si es consolida la seva reproducció o si es tracta d’un fet anecdòtic, tal com va passar amb el cames llargues (Himantopus himantopus) per la manca d’unes condicions de nidificació adequades.

Altres referències: Legislació aplicable Ley 42/2007 Annex IV (Espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat). Decret Legislatiu 2/2008 Espècie protegida (Categoria C).

CURS DE FOTOGRAFIA DE PAISATGE

La Biblioteca Municipal Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat ha organitzat un Taller de fotografia de paisatge, com a eina de suport al Concurs de fotografia naturalista torrellenc que organitza la nostra associació cada dos anys. En el full informatiu del mes de maig ja donàvem informació que ens havien passat des de la biblioteca. No era definitiva. De les quatre sessions inicials s´ha passat a tres d´una hora i mitja. Les sessions seran les següents: Dimarts, 17 d´octubre, a les 19,15 hores. Tècnica fotogràfica aplicada al paisatge. Dimarts, 24 d´octubre, a les 18 hores. Sortida de camp. Dimarts, 31 d´octubre, a les 19 hores. Projecció de fotografies realitzades, anàlisis i composició. Aquest taller anirà a càrrec del fotògraf Sergi Flores. El termini per inscriure´s finalitza el 10 d´octubre però les places són limitades i ja és obert el període d´inscripcions. Us podeu adreçar a la Biblioteca o bé apuntar-vos a través del següent formulari online: https://goo.gl/forms/M6mXJm868gYdIRQm1 En l´última edició del concurs, l´any 2015, en la modalitat de paisatge va ser la categoria en la qual es van presentar menys fotografies. El jurat només va concedir el primer premi i es van declarar deserts el segon i el tercer. Esperem que aquest taller, programat per a inicis del proper curs, el mes d´octubre, aconsegueixi millorar la participació i la qualitat de les fotografies, si més no, en l´apartat de paisatge. Agraint l´esforç de la biblioteca, reproduïm el cartell del curs.

1r premi de fotografia de paisatge de la 8a edició del Concurs de fotografia naturalista torrellenc. Autor: Enric Daunis.

9è CONCURS DE FOTOGRAFIA NATURALISTA TORRELLENC

L´ANT organitza cada dos anys el Concurs de fotografia naturalista torrellenc. Enguany és la novena edició del concurs. Us animem a fer les vostres fotografies de la natura del nostre entorn. Recordeu que es poden presentar fotografies en tres apartats diferents: fauna, flora i paisatge. Es publiquen aquestes bases amb temps més que suficient per realitzar i triar les fotografies a presentar. A continuació reproduïm les bases del concurs.

BASES

OBRES: Màxim 3 fotografies per apartat i autor/a. MIDES I PRESENTACIÓ: Format entre 15 X 20 cm. i 21 X 30 cm. muntades sobre cartolina de 40 X 50 cm., darrera de la qual es farà constar el títol de l´obra. El mateix títol o títols, si es presenta més d´una obra, haurà de figurar en un sobre tancat on hi constarà el nom i el telèfon de l´autor/a. LLIURAMENT: QUISES. Major, 47. 08629-Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. JURAT: Estarà format per persones enteses en fotografia i natura. EXPOSICIÓ: Les fotografies s´exposaran a la sala d´exposicions de la Biblioteca Pompeu Fabra.

CALENDARI

DATA D´ADMISSIÓ: Fins el diumenge, 5 de novembre del 2017. LLIURAMENT DELS PREMIS: El dijous, 9 de novembre del 2017, a les 20,30 hores, a la Biblioteca Pompeu Fabra. EXPOSICIÓ: Del 10 de novembre al 25 de novembre del 2015, a la Biblioteca Pompeu Fabra.

PREMIS

APARTAT FAUNA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT FLORA: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 € APARTAT PAISATGE: 1r. Premi 50 € - 2n. Premi 30 € - 3r. Premi 20 €

NOTES

Cada persona concursant tindrà dret a un sol premi per apartat. Les obres premiades de cada apartat, després de l´exposició, seran dipositades a l´arxiu de l´ANT i podran ser publicades per la nostra entitat. Les fotografies no premiades es podran recollir a partir del 27 de novembre a QUISES. Major, 47. Torrelles de Llobregat. Tel. 93 689 12 11. L´organització es reserva el dret de suspendre el concurs si no es presenten un mínim de fotografies. Els premis, a judici del jurat, podran declarar-se deserts. En l´apartat de fauna no s´admeten fotografies de nius, polls i/o animals en captivitat. Totes les fotografies han de ser realitzades a l´àmbit local de Torrelles de Llobregat. El fet de participar en aquest concurs suposa l´acceptació d´aquesta normativa i de les bases. Imatges de l´exposició i de l´acte del lliurament dels premis de la 8a edició del concurs, l´any 2015.

LA NOVA BASSA DEL PANTÀ DE VALLVIDRERA Ens fem ressò de l´actuació realitzada al Parc Natural de la Serra de Collserola, en la qual s´ha fet una nova bassa a la cua del pantà de Vallvidrera per protegir els amfibis. Reproduïm la nota de l´informatiu del parcs de la Diputació. Collserola Per afavorir la reproducció de petits amfibis Es presenta la nova bassa del pantà de Vallvidrera 06/07/2017

Detall de la tanca i el plafó. Autor: CPNSC L’objectiu d’aquesta instal·lació és potenciar la biodiversitat del pantà de Vallvidrera i oferir un espai de refugi per a la fauna quan calgui buidar-lo per raons de manteniment. Al mes de juny s’ha presentat la nova bassa per a amfibis situada a la capçalera del pantà de Vallvidrera. Les obres de construcció han estat finançades per Aigües de Barcelona, gràcies al conveni signat amb l'entitat al principi d'any. A l’acte hi ha assistit el Director General d’Aigües de Barcelona, Ignacio Escudero, i Pilar Diaz, vicepresidenta executiva del Consorci, entre d’altres. La finalitat d’aquesta instal·lació és afavorir la reproducció de petits amfibis, de manera complementària al

pantà, assegurant un mínim d’efectius poblacionals de la majoria d’espècies que tradicionalment s’havien reproduït al pantà, tals com la granota verda, el gripauet, la reineta, la salamandra i el tritó, entre d’altres. Així mateix, servirà de punt d’aigua quan calgui buidar el pantà per raons de manteniment. El mes d’abril es van iniciar les obres per substituir la petita bassa existent a la cua del pantà de Vallvidrera. Aquesta havia quedat obsoleta, tant per les seves dimensions reduïdes com pel grau de deteriorament que patia després de divuit anys de funcionament. La nova bassa, finalitzada a principis de juny, té una làmina d’aigua d’entre 170 i 200 m2 de superfície i entre 80 cm i 1 m de fons. Un cop enllestides les obres, des dels serveis tècnics del Parc es realitzarà el seguiment, tant pel que fa al procés de renaturalització i revegetació, com, sobretot, pel paper que ha de tenir com a punt reproductiu i de refugi de les diferents espècies d’amfibis potencials de la zona. Minimitzar l’impacte Per tal de minimitzar l’impacte s’han realitzat els mínims moviments de terra. El disseny manté un contorn de forma irregular per incrementar l’efecte vora i obtenir la màxima naturalització. Els pendents de les vores són suaus per afavorir l’accés de la fauna. S’ha col·locat un gran tronc d’arbre caigut de fa anys per incrementar la diversitat d’ambients. La impermeabilització de la bassa s’ha aconseguit col·locant una làmina de polietilè d'1,5 mm d’alta densitat, prèvia compactació i anivellament del terreny i col·locació d’un geotèxtil. Sobre la làmina impermeable s’ha col·locat una malla volumètrica que, d’una banda, protegeix el butil i, d’altra, millora l’adherència de la capa final de terra d’uns 15 cm col·locada a sobre. La intervenció s’ha completat amb la col·locació d’una tanca metàl·lica per tal de protegir l’àmbit, i un cartell divulgatiu que explica la funció de l’espai i la fauna associada. Està previst, un cop la bassa s’hagi revegetat i estigui en ple funcionament, realitzar activitats de divulgació i educació ambiental a l’espai, així com actuacions de voluntariat ambiental.

CABAL ECOLÒGIC DEL RIU GAIÀ

A continuació reproduïm una nota informativa del web de l´ACA sobre el manteniment del cabal ecològic del riu Gaià. 21-06-2017 L'ACA i Repsol donen continuïtat al conveni pel manteniment dels cabals ecològics i la recuperació de l'ecosistema fluvial del Gaià Malgrat la manca de pluges en l’últim any hidrològic (octubre de 2015 a octubre de 2016) s’ha alliberat el 16% de l’aportació d’aigua que va entrar a l’embassament del Catllar com a cabal ecològic Ha circulat aigua pel tram final del Gaià durant 144 dies de l’any (un 39% del temps) La trobada va comptar amb la presència i participació d’entitats, regants i ajuntaments de la conca baixa del Gaià, la qual cosa va permetre valorar el seguiment de l’acord i analitzar millores

Imatge actual de l'embassament del Catllar. L’Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa Repsol han dut a terme aquesta setmana la reunió anual amb entitats i ajuntaments per fer balanç de l’acord per a l’alliberament de cabals ecològics al tram baix del riu Gaià, que es va dur a terme al municipi de la Riera de Gaià. Després d’un any amb molt poques pluges a la conca, s’ha informat del balanç de l’any hidrològic 2015-2016, en el que s'ha alliberat com a cabal ambiental el 16% de l’aportació d’aigua que va entrar a l’embassament del Catllar des d’octubre de 2015 a setembre de 2016 (uns 0,7 hm3d’aigua). En aquest període s’han alliberat cabals ambientals un 39% del temps (144 dies de 365). L’escassa entrada d’aigua a l’embassament no ha

permès, no obstant, alliberar cabal generador (el darrer alliberament d’un cabal elevat va ser el novembre de 2015). Tant l’ACA com REPSOL continuen amb l’acord i l’alliberament de cabals ecològics i cabals generadors o crescudes controlades quan sigui possible, amb totes les precaucions necessàries i avisant a tots els municipis aigua avall. Mitjançant aquesta sessió, i en compliment amb el conveni signat per l’ACA i Repsol fa set anys, es pretén exposar i fer partícep a les entitats i ajuntaments de la zona dels acords adoptats i les accions programades per continuar en la recuperació del cabal del tram final del riu Gaià, i es convida als agents implicats de la conca a participar en l’anàlisi de millores i balanç de les actuacions. L’ACA va anunciar també que mitjançant un projecte europeu (SMIRES Cost Action) durà a terme una anàlisi de l’estat geomorfològic del riu des de l’embassament del Catllar fins al mar, per tal de tenir una valoració dels hábitats fluvials que permet mantenir els cabals ecològics alliberats. Els estudis es faran abans de finals de juny.

WEB DEL PROJECTE LIFE TRITÓ DEL MONTSENY

A l´informatiu del parcs de la Diputació es presenta el web del projecte #LifeTritóMontseny. A continuació reproduïm la nota informativa.

Montseny Recull els antecedents, objectius, accions i resultats del projecte En servei un nou web per al seguiment de les accions del projecte #LifeTritóMontseny 05/07/2017

Web del #LifeTritóMontseny. Autor: XPN El projecte europeu #LifeTritóMontseny compta des del juliol amb un nou web per a la difusió i seguiment de les accions dissenyades per a la conservació i protecció del tritó del Montseny i el seu hàbitat, un amfibi únic al món en perill d’extinció. És una de les diverses accions comunicatives previstes per donar a conèixer i difondre el projecte Life Tritó Montseny. Entre d’altres informacions d’interès, la pàgina web recollirà totes les accions desenvolupades al llarg del període 2016-2020 durant el qual el projecte estarà vigent.

El web s’adreça a científics, tècnics i professionals de l’àmbit de la conservació dels espais naturals, però també a estudiants, voluntaris i persones aficionades que tinguin interès a conèixer i estar al dia de l’evolució i novetats del projecte. En aquest espai es poden consultar els antecedents, objectius, accions i resultats del projecte i veure’n la seva evolució durant els anys de vigència del projecte. Altres continguts són els apartats dedicats a recollir informacions aparegudes als mitjans, tant de premsa digital, com també de televisió i ràdio, a més d’una galeria d’imatges que s’anirà enriquint de manera regular amb noves aportacions. En el mateix web també es disposarà d’informació dels socis que participen en la iniciativa, així com de les entitats, empreses, administracions i persones a títol individual que també hi donen suport. La seva implicació i ajuda és clau per assolir els objectius i executar les accions del projecte. Des del mateix web es pot accedir al canal de Youtube del Life Tritó Montseny, així com fer un seguiment de Twitter a partir de l'etiqueta #LifeTritóMontseny.

Primers passos del projecte LIFE El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), endèmic d’aquest parc natural i considerat l'amfibi més amenaçat de l’Europa Occidental, va ser descobert l’any 2005. Des d’aquest moment, l'òrgan gestor del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, mitjançant els seus tècnics i guardes, així com investigadors externs, han invertit esforços humans i econòmics per tal de conèixer aquest amfibi, per saber exactament el seu l’hàbitat, quina és la seva població, quines són les seves necessitats ambientals i quines les principals amenaces. Així, l’any 2015 es va fer una aposta per assumir amb garanties un pla d'acció per millorar la conservació dels hàbitats i assegurar la supervivència d'aquesta espècie endèmica. Amb la col·laboració de quatre socis (Diputació de Girona, Departament de Territori i Sostenibilitat, Zoo de Barcelona i Forestal Catalana), després d'un seguit de

reunions es va proposar, per part de la gestió del Parc, presentar el projecte a les convocatòries LIFE de la Unió Europea. Un cop concedit el projecte, es desenvoluparà entre els mesos d’octubre del 2016 i desembre del 2020, a través d’accions diverses que tenen com a objectiu millorar l’estat de conservació de l’amfibi i el seu hàbitat de ribera, com ara incrementar la qualitat hidrològica i el cabal dels torrents on viu, eliminar o reduir les amenaces que actualment hi ha sobre el seu hàbitat, assegurar la conservació genètica de l’espècie i ampliar la seva àrea de distribució. El projecte també vol establir una major cobertura legal a partir de l’aprovació d’un pla de conservació de l'espècie, incrementar el coneixement científic i requeriments ecològics, així com implicar i comprometre els diferents agents del territori, tant de persones com d’administracions i entitats, en la conservació dels hàbitats de ribera i especialment de la seva biodiversitat.

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

CIÈNCIA

Des d´una associació naturalista com la nostra es pretén, si més no, col·laborar amb la ciència. Amb el que actualment s´anomena ciència ciutadana. Per exemple quan es fa el cens de nius d´Oreneta cuablanca, aportant les dades a l´ICO, s´ajuda a conèixer científicament la evolució d´aquesta espècie. Sovint en les nostres publicacions ens fem ressò d´alguna notícia, informació o article de la revista de divulgació científica, de la Universitat de València, Mètode. Ara ens hem fixat amb un article de Pere Estupinyà, dins de la secció El lladre de cervells, que vol definir d´una manera original el que és la ciència. El reproduïm a continuació.

La ciència és agafar cireres amb els ulls tancats «El terme ‘cherry picking data’ ve del món de la investigació i es refereix a la trampa de seleccionar només les dades experimentals que encaixen amb la teva hipòtesi» «L’etapa més crítica i la que en la pràctica més pot desvirtuar tot el mètode científic és la final d’interpretació de resultats» Il·lustració: Moisés Mahiques El que possiblement no sabran els lectors de Mètode –potser ni tan sols el seu director– és que el títol del meu últim llibre, Menjar cireres amb els ulls tancats, ve d’un debat organitzat per aquesta revista al maig de 2015 a Barcelona, al qual em van invitar a participar juntament amb filòsofs i científics per discutir la tan acotada pregunta [ironia] «Què és la ciència?». Vaig reflexionar força preparant la meva intervenció, perquè volia donar una resposta simple però no simplista, i amb algun enfocament original més enllà del conegut.

El primer pas va ser establir que per a mi la ciència no és una disciplina sinó un mètode. No és una categoria de coneixement acadèmic com sí que podrien considerar-se les matemàtiques, la biologia o la sociologia, sinó quelcom molt més transversal que no depèn de l’àmbit d’estudi sinó de l’aplicació o no d’unes eines i normes. Per exemple, quan un físic com Roger Penrose s’inventa sense evidències una teoria de fenòmens quàntics i microtúbuls neuronals per a explicar l’origen de la consciència, no està fent ciència, per molt d’argot tècnic que faci servir. Però si un historiador compara de forma meticulosa i objectiva textos antics per veure si confirmen o desmenteixen unes hipòtesis ben definides, aquest treball sí que podria considerar-se científic. D’aquí –entre moltes altres coses– la pocasoltada de la divisió entre ciències i humanitats. No hi ha un sol àmbit de la nostra vida extraescolar on es trobin aïllades. Però assumint que és la metodologia seguida i no els termes utilitzats el que fa que un coneixement sigui científic, quin és aquest mètode científic? En un intent de concreció extrema, la definició bàsica –potser ingènua– que vaig utilitzar en el debat va ser: «La ciència és un mètode d’adquisició de coneixement basat primer en l’observació; després, en la formulació d’hipòtesis a partir d’aquesta observació; tot seguit, en el disseny d’experiments per a posar a prova si aquestes hipòtesis són certes o no i, finalment, en una interpretació objectiva dels resultats.» Si ens posem epistemològics i reflexionem sobre com adquirim coneixement en el nostre dia a dia, complim bé només els dos primers passos: observem el que ocorre en els nostres treballs, comportament d’amistats, discussions polítiques o anàlisi de temes conflictius; reflexionem, interpretem la informació que tenim i en traiem unes conclusions. I aquí parem. Si tinguéssim mentalitat científica, d’aquestes conclusions hauríem de dir-ne hipòtesis i mantenir-les subjectes a canvis; no obstant això, solem tractar-les com a opinions sòlides i amb el temps refermar-les en creences. I és natural que així sigui. Hi deu haver gent més espavilada que una altra, però per a la majoria de situacions quotidianes aquest mètode d’observar, pensar i concloure ja ens està bé. El problema potser ve de no assumir que la percepció ens enganya, que la memòria no és de fiar, que les emocions del moment dirigeixen els nostres pensaments, que un munt de biaixos cognitius condicionen les nostres decisions, i que el més intel·ligent seria no aferrar-nos gaire a aquestes conclusions, sinó prendre-les com a hipòtesis i anar revisant-les segons que les noves dades que anem adquirint les confirmen o no. Ment oberta és la que dubta, no la que creu. La ciència és menys arrogant i més insegura del que molta gent pensa. Però aquí és quan vaig trobar problemes per a traslladar la metodologia científica al dia a dia. És clar que el procés científic acadèmicament acceptat segueix els passos d’observació, hipòtesi, experimentació i conclusions, i que és la tercera fase la que clarament caracteritza el concepte ciència. Però la veritat és que no podem anar fent experiments pertot arreu per a «pensar científicament» i comprovar de manera experimental si les nostres idees són certes. Fins i tot en cas que ho féssim, segurament seríem víctimes d’un problema que afecta també molts científics: el cherry picking (“triar cireres”). El terme cherry picking data ve del món de la investigació i es refereix a la trampa de seleccionar només les dades experimentals que encaixen amb la teva hipòtesi. Si algú pretén argumentar que el canvi climàtic no és tan greu, pot seleccionar les dades que així ho indiquen i ignorar les altres. Si vols «demostrar» que el vi negre és bo per a la salut, doncs et fixes només en dades cardiovasculars i no en les hepàtiques. Cherry picking és seleccionar les cireres més madures d’una cistella i dir «uuuummmm, què bones», sense voler veure que algunes són verdes i d’altres estan picades. És quan t’ofereixen de comprar-les i has de negociar un preu, que començaràs a dir que n’hi ha de malmeses. Cherry picking és el que fan polítics, economistes, advocats, venedors, nosaltres quan defensem els nostres interessos, farsants pseudocientífics, però també –conscientment o inconscientment– alguns científics en les seves investigacions i divulgadors en debats controvertits. Els prejudicis dirigeixen les nostres mirades, sempre solem interpretar la informació que ens arriba a la nostra conveniència i sota les nostres conviccions, i en l’era del big data i de l’accés fàcil a la informació en realitat és senzillíssim trobar dades empíriques que defensin el que ens vingui de gust. De nou, està bé fer-ho per negociar amb un venedor de cotxes de segona mà que en realitat també està fent cherry picking, o per recordar només el pitjor del teu ex per a així tenir la tranquil·litat que deixar-lo va ser el millor. Però sí que trobo que aquest caire inconscient de dades no sempre actua necessàriament «a la nostra conveniència», i moltes vegades el que fa és reforçar els nostres errors o privar-nos d’una ment més flexible que ens fa més savis i condueix a prendre millors decisions. A títol quotidià, considero que analitzar la informació de manera objectiva ja és pensar científicament, encara que no hi hagi experimentació. Però fins i tot en el món de la ciència, excepte en disciplines més «exactes», m’atreveixo a dir que la fase experimental no és la més determinant del procés científic. L’etapa més crítica i la que en la pràctica més pot desvirtuar tot el mètode científic, sobretot quan al final arriben d’una manera o una altra a la societat, és la final d’interpretació de resultats. Amb tot això considero que, en realitat, la ciència és agafar cireres amb els ulls tancats. Pere Estupinyà . Escriptor i divulgador científic (Nova York). @perestupinya © Mètode 2017 - 92. L'univers violent - Hivern 2016/17

PREMI RAMON MARGALEF D'ECOLOGIA 2017

Es concedeix el Premi Ramon Margalef d´Ecologia 2017 a la doctora Sandra Díaz. A continuació reproduïm la nota informativa del web de la Generalitat de Catalunya.

13-07-2017 La doctora Sandra Díaz, Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2017 El jurat distingeix la seva contribució a la comprensió del paper de la biodiversitat en els ecosistemes Des del 2004 la Generalitat atorga aquest premi en memòria del professor Ramon Margalef, considerat un dels màxims exponents de l’ecologia a escala mundial El jurat del Premi Ramon Margalef d’Ecologia ha acordat concedir el tretzè guardó a la doctora argentina Sandra Díaz, reconeguda investigadora experta en l’estudi de l’impacte del canvi ambiental global sobre la biodiversitat regional dels ecosistemes vegetals. Considerada una de les científiques més influents del món, el jurat ha reconegut “el seu paper protagonista i pioner en el desenvolupament teòric i la implementació pràctica del concepte de diversitat funcional”, així com “les eines que ha desenvolupat per a la implementació metodològica del concepte i la seva aplicació empírica”. D'aquesta manera, el jurat premia la seva contribució a l’avanç de l'ecologia fonamental, i la considera una de les millors expertes mundials en la matèria. L’acte de lliurament del premi tindrà lloc aquesta tardor, a Barcelona. Sandra Díaz és doctora en ciències biològiques (cum laude) el 1989 a la Universitat Nacional de Córdoba. Des de 1994 és professora a aquesta Universitat i investigadora superior del Consell Nacional d’Investigacions Científiques i Tècniques a l’Institut Multidisciplinari de Biologia Vegetal (IMBIV) de la Universitat i el CONICET. També treballa en el Comitè de Ciències de la Terra del Futur, la iniciativa integrada del Consell Internacional per a la Ciència (ICSU) i co-presideix l’Avaluació Global sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES).

Sandra Díaz. Foto: Agència UNCiencia - UNC – Argentina Base de dades global de plantes Líder en iniciatives internacionals de recerca en els àmbits de biodiversitat, canvi ambiental global i ecosistemes, Sandra Díaz ha dirigit grups de científics de diferents països i orígens. Una de les seves contribucions d’èxit (juntament amb un petit nombre de col·legues) ha estat el desenvolupament de TRY, la base de dades comuna dels

caràcters funcionals de les plantes més gran de la història a escala mundial. És la fundadora i presidenta de Nucli DiverSus, una xarxa interdisciplinària que duu a terme investigació primària i síntesi sobre la biodiversitat i la sostenibilitat, amb èmfasi a l’Amèrica Llatina i projecció global. Compta, a més, amb nombrosos premis nacionals i internacionals, com ara el Premi Nobel de la Pau atorgat el 1997 al Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic en què treballava. També pertany a acadèmies nacionals de ciències de diversos països, com ara les Acadèmies Nacionals de Ciències dels Estats Units i de França. És reconeguda pel lideratge d’iniciatives internacionals en biodiversitat i canvi ambiental global. En aquest sentit, va treballar al Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) entre 1994 i 2007, i va ser una de les autores líders del projecte Avaluació dels Ecosistemes del Mil·lenni (Millenium Ecosystem Assessment). També ha estat un membre prominent del Comitè de Ciències de DIVERSITAS i desenvolupa funcions de lideratge a la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES). Reconeixement als líders de l’ecologia La Generalitat va crear el Premi Ramon Margalef d’Ecologia l’any 2004 per reconèixer aquelles persones d’arreu del món que destaquen en el conreu de la ciència ecològica. El guardó honora la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), considerat un dels màxims exponents mundials, reconegut per la seva contribució en la tasca científica i intel·lectual en el camp de l'ecologia moderna. Institucions universitàries, escoles superiors, centres de recerca, acadèmies científiques o amb branques científiques i altres institucions de finalitat anàloga, presenten cada any candidatures al guardó, dotat amb vuitanta mil euros i una obra d’art en memòria de Ramon Margalef. Es tracta del guardó més important que atorga la Generalitat, juntament amb el Premi Internacional Catalunya. En edicions anteriors, han estat premiats els científics Paul Dayton, John Lawton, Harold Mooney, Daniel Pauly, Paul Ehrlich, Simon Levin, Juan Carlos Castilla, Daniel Simberloff, Sallie Chisholm, David Tilman, Robert E. Ricklefs i, l’any passat, Josep Peñuelas.

LLEI D´ESPAIS AGRARIS

Reproduïm la nota informativa del web de la Generalitat de Catalunya sobre la presentació del projecte de Llei d´Espais Agraris.

13-07-2017 El departament d'Agricultura celebra l'inici de la tramitació de la Llei d'Espais Agraris Ha entrat al Parlament la Proposició de Llei, impulsada pel grup Junts pel Si, amb el suport del Departament d'Agricultura

S’ha presentat al Parlament de Catalunya la Proposició de Llei d’Espais Agraris impulsada pel grup Junts pel Si, amb la qual es dóna resposta a una reivindicació històrica del sector i del territori i a les demandes del mateix Parlament, que ha urgit de manera reiterada sobre la necessitat d’una llei d’espais agraris. El text que ha iniciat la seva tramitació parlamentària té el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i ha estat concertat amb les principals entitats del sector, amb l’objectiu de dotar el país d’una Llei que permeti planificar i actuar tenint en compte el sector agrari, com a productor d’aliments, equilibrador del territori i cohesionador social. Els objectius de la Llei d’Espais Agraris són, per una banda, definir bé què són aquests espais i identificar aquells que tenen un alt valor agrari,

amb l’objectiu de preservar-los, i, per altra banda, posar en funcionament un mecanisme que permeti mobilitzar al màxim les terres en desús, amb transparència i garanties, per tenir el màxim de superfície agrícola en condicions de producció per avançar en la sobirania alimentària, garantir la gestió sostenible del medi i afavorir el relleu generacional facilitant que més joves es puguin incorporar a l’activitat agrària així com el dimensionament d’explotacions professionals que ho necessitin. Tal i com recull el Preàmbul de la proposició de Llei, Catalunya té 3,2 milions d’hectàrees de superfície de les qual el 21,6% són conreus de regadiu i de secà, el 7% són pastures i el 64% és forestal. Alhora, segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya, hi ha 45.000 hectàrees de conreus abandonats, el que suposa l’1,4% de superfície catalana. Tenint en compte la seva importància quantitativa, des d’un punt de vista territorial és necessària una regulació substantiva per tal que els espais agraris tinguin el reconeixement dels seus valors i estiguin dotats de la regulació que els correspon. Un altre aspecte que destaca el text és la necessitat de “reconèixer que la multifuncionalitat i la sostenibilitat de l’activitat agrària vénen donades per la capacitat d’assegurar satisfactòriament el vincle entre la producció, la qualitat i la seguretat alimentària, l’equilibri territorial i la preservació del món rural i els seus habitants, el manteniment del paisatge i el respecte per les condicions mediambientals i la conservació de la biodiversitat; així com la seva contribució a la mitigació del canvi climàtic”. Els continguts de la Proposició de Llei

El text que ha entrat avui al Parlament es divideix en un Títol preliminar i sis títols. En el Títol preliminar es delimita l’objecte i les finalitats de la llei que no és una altra que la planificació i la gestió dels espais agraris, determinant-ne el seu règim jurídic i la regulació dels supòsits i modalitats d’intervenció pública. En el títol primer es determinen i desenvolupen els instruments de planificació territorial sectorial agrària, establint els criteris que cal tenir en compte perquè pugui ser realitat el Pla Territorial Agrari de Catalunya i els Plans Territorials Agraris Específics sobre àrees concretes, amb singularitats. El títol segon regula l’Anàlisi d’afeccions agràries com a instrument preceptiu de les relacions entre la planificació territorial, el planejament urbanístic i la protecció de l’espai agrari que el territori identifiqui, ja sigui per la qualitat productiva com des del punt de vista mediambiental. El títol tercer esmenta els sistemes d’informació per la protecció i conservació dels espais agraris, com a eina d’avaluació i de control i seguiment de l’estat dels espais agraris i de la necessària sostenibilitat i conservació dels sòls. El títol quart fa la delimitació entre infraestructures d’interès general en sòl agrari i les infraestructures agràries, així com els camins rurals,

per establir la consideració dels espais agraris en la regulació de les obres, la planificació, programació i execució d’aquestes, així com la preservació de la unitat mínima de conreu en l’execució d’aquestes obres. El títol cinquè es dedica a l’activitat agrària periurbana, com una realitat territorial, i el fet que hagi de ser tinguda en compte en la planificació territorial i en el desenvolupament de les infraestructures. El títol sisè defineix l’establiment i les funcions del registre de finques agràries en desús que ha de gestionar les terres que es declarin com a infrautilitzades, tenint en compte aspectes com la declaració, la transparència i les garanties per les parts i per afavorir l’accessibilitat als professionals o joves que vulguin incorporar-se al sector.

CENTRES DE RECUPERACIÓ DE FAUNA SALVATGE

A continuació reproduïm una nota informativa sobre els centres de recuperació de fauna salvatge de la Generalitat de Catalunya. A més es donen les xifres dels alliberaments de fauna recuperada i de la procedent de la cria en captivitat. No es donen xifres de la mortalitat que de ben segur deu ser alta. 10-07-2017 Rècord d'entrades i alliberaments d'animals salvatges als centres de fauna de la Generalitat Durant el 2016, els centres de Torreferrussa, Vallcalent, Aiguamolls de l’Empordà i Canal Vell han atès 12.459 exemplars, 252 més que l’any anterior S’han alliberat 291 animals més, passant dels 5.260 exemplars del 2015 a 5.551 el 2016, la xifra més alta mai assolida

Els centres de fauna salvatge del Departament de Territori i Sostenibilitat han assolit per segon any consecutiu xifres rècord d’entrades i alliberaments d’animals a les seves instal·lacions. Així, segons dades de la memòria del 2016, els centres de Torreferrussa (Vallès Occidental), Vallcalent (Segrià), Aiguamolls de l’Empordà (Gironès), i Canal Vell (Baix Ebre) han atès durant l’any passat un total de 12.459 exemplars, 252 més que el 2015. Precisament aquell any ja es va assolir el pic més alt mai registrat fins llavors, amb 12.207 animals atesos, la qual cosa representava un 19% més que el 2014. Per centres, els animals atesos el 2016 es distribueixen de la següent manera: · Torreferrussa: 9.179 · Vallcalent: 1.780 · Aiguamolls de l’Empordà: 1.061 · Canal Vell: 439

5.551 exemplars alliberats Pel que fa als alliberaments, tant de fauna recuperada com d’exemplars nascuts en captivitat, el 2016 se’n van comptabilitzar fins a 5.551, 291 més que el 2015. Concretament, s’han retornat a la natura els següents exemplars per centres: · Torreferrussa: 4.476 · Vallcalent: 587 · Aiguamolls de l’Empordà: 386 · Canal Vell: 102

13.226 cries en programes de cria en captivitat D’altra banda, durant el 2016 el programa de cria en captivitat d’artròpodes, peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers, ha obtingut també xifres rècord, amb 13.226 naixements i 101 larves de tritó del Montseny, davant dels prop de 7.048 cries i 220 larves del 2015. Per espècies, els naixements de l’any passat es distribueixen de la manera següent:

· Artròpodes Cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes): 943 cries

· Peixos o Fartet (Aphanius iberus): 3.485 o Samaruc (València hispànica): 6.774 o Espinós (Gasterosteus aculeatus): 270 o Rabosa de riu (Salaria fluviatilis): 104 o Llopet de riu (Cobitis palúdica): 649 · Amfibis o Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi): 101 larves

· Rèptils o Tortuga d’estany (Emys orbicularis): 234 o Tortuga mediterrània (Testudo hermanni): 398 · Ocells o Trencalòs (Gypaetus barbatus): 3 polls o Xoriguer petit (Falco naumanni): 151 polls o Trenca (Lanius minor): 138 polls o Òliba (Tyto alba): 74 polls · Mamífers o Visó europeu (Mustela lutreola): 3 cries

PROJECTE GREEN

Quatre parcs del Pirineu català participen en el projecte GREEN. Es volen coordinar les polítiques que es portin a terme per coordinar una estratègia eficient en la conservació de la biodiversitat de tot el Pirineu. Es volen coordinar les polítiques de preservació de la biodiversitat de tota l´àrea pirinenca encara que pertanyi a tres estats diferents. Reproduïm la nota informativa del web de la Generalitat de Catalunya. 17-07-2017 Quatre parcs catalans participen en un projecte europeu per crear una xarxa d'espais naturals protegits als Pirineus El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i els parcs naturals de l’Alt Pirineu, del Cadí – Moixeró, i de les Capçaleres del Ter i del Freser aportaran 268.000 euros al projecte GREEN Pretén impulsar la col·laboració de tots els espais naturals del Pirineu de Catalunya, Navarra, País Basc, França i Andorra per trobar estratègies globals que garanteixin la preservació de la singularitat d’aquest massís

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural del Cadí - Moixeró i el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser participaran fins al 2019 en el projecte europeu GREEN, que té per objectiu potenciar la col·laboració entre els diversos espais naturals al llarg de tot el massís dels Pirineus, per crear una xarxa que permeti coordinar una estratègia eficient i comuna en la preservació i millora de la biodiversitat d’aquesta àrea. El projecte, compta amb un pressupost global de 2 milions, cofinançats al 65% per fons FEDER, mitjançant el Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020). En aquest marc, la Generalitat aportarà prop de 268.000 euros, dels quals recuperarà el 65%. A més de la Generalitat, formen part del projecte 16 socis més, vinculats a espais naturals de la zona dels Pirineus d’Aragó, Navarra, País Basc, França i Andorra. Concretament, FORESPIR, Parc Naturel Régional des Pyrénées-Catalanes, Parc Naturel Régiohal dels Pyrénées-Ariégeoises, Parc National des Pyrénées, Office National des Forêts, Centre National de la Propiété Forestière, Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage, Conservatoires d’Espaces Naturels de Midi-Pyrénées, d’Aquitaine et d’Ariège, Fédération des Réserves Naturelles Catalanes, Gestión Ambiental de Navarra, Fundación HAZI Fundazioa, Comú d’Ordino, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Diputaciones Forales de Álava, Guipuzkoa, Bizkaia, Conservatoire Bontanique des Pyrénées et de Midi-Pyrénées, Université Paul Sabatier (EDB) et CNRS (Géode).

Una xarxa d’espais protegits dels Pirineus La diversitat de figures de protecció, espais naturals i administracions implicades al llarg del territori que abasta el massís dels Pirineus ha fet necessària la col·laboració entre les diverses regions per tal de garantir una estratègia comuna en l’abordatge de la preservació de la biodiversitat i singularitat d’aquesta àrea. Ara, el projecte vol fer un pas més creant una xarxa comuna per identificar punts forts i febles i consensuar respostes globals a l’hora d’actuar en tot aquest territori. El projecte treballarà al voltant de quatre accions principals: · Posada en xarxa: es compartiran experiències, dades i informació local en una plataforma informàtica comuna que facilitarà l’intercanvi de coneixements. · Boscos: es vol potenciar la millora del coneixement i la pràctica forestal amb accions pilot al voltant de la maduresa de les masses forestals i l’impacte que suposa la presència de cèrvids al bosc. · Mitjans agrícoles: s’estudiarà la conservació de la biodiversitat de manera global, per al manteniment de l’equilibri ecològic. Els socis restauraran hàbitats posant en valor les activitats agrícoles i ramaderes. · Llacs i torberes: es millorarà el coneixement de llacs i estanys dels Pirineus, creant una xarxa d’observació de l’impacte del canvi climàtic sobre la biodiversitat de les zones humides d’aquesta àrea específica, es recuperaran i restauraran medis torbosos i es difondrà el seu patrimoni excepcional.

RECUPERACIÓ DELS SISTEMES DUNARS DE L´EMPORDÀ

El butlletí de medi ambient informava de la licitació per part del departament de Territori i Sostenibilitat de diverses obres de recuperació de zones de dunes a l´Alt Empordà, a prop del parc natural dels Aiguamolls i al Baix Empordà, a prop de les Illes Medes. Reproduïm la nota informativa del web de la Generalitat.

12-07-2017 Territori i Sostenibilitat licita obres de recuperació i protecció de sistemes dunars a l'Empordà És un dels projectes d’infraestructura verda que ha començat a executar la Generalitat i compta amb un pressupost de prop de 500.000 euros

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha licitat les obres de recuperació de sistemes dunars a les platges de l’Empordà, concretament a Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador (Alt Empordà), i Torroella de Montgrí i Pals (Baix Empordà). Les obres, amb un pressupost de prop de 500.000 euros, pretenen frenar els factors de degradació dels sistemes dunars, i indirectament de la seva flora i fauna associada; recuperar-ne la morfologia natural; eliminar la flora invasora; i recuperar els hàbitats dunars reforçant la vegetació autòctona. Per fer-ho, s’instal·larà un acordonament dels sistemes dunars que dissuadirà el pas de les persones i s’executaran mesures de gestió tova per afavorir-ne la recuperació morfològica, com ara col·locar trampes de sediments o eliminar els elements que estiguin afavorint l’erosió per causa del vent. Finalment es realitzarà un transport de sediments en els casos necessaris i es plantarà vegetació autòctona per recuperar o reforçar els hàbitats. El projecte inclou la

instal·lació de senyalització informativa. Hàbitat del corriol camanegre L’execució de l’actuació està prevista per a aquesta tardor, època en què el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), un ocell que té una de les principals poblacions reproductores del litoral gironí en aquestes platges, haurà acabat l’època de cria. Les platges de l’Empordà allotgen encara alguns sistemes dunars d’elevat interès, amb una representació significativa dels hàbitats típics d’aquests ambients. Tanmateix, la major part d’aquests sistemes es troben exposats a diferents impactes, fonamentalment d’origen humà, que n’estan provocant la degradació i comprometent-ne la conservació. D’una banda, la construcció i urbanització històrica dels espais rereduna han alterat els fluxos de transport i sedimentació de la sorra i la dinàmica pròpia d’aquests sistemes. D’una altra, la hiperfreqüentació, degut a l’afluència massiva de banyistes i altres ususaris de la platja i la circulació incontrolada de vehicles, estan causant importants processos de degradació mecànica, que en alguns punts es consideren greus o molt greus perquè tenen un efecte sinèrgic al llarg de tot el cordó dunar. Una de les espècies de fauna que es veu més afectada és el corriol camanegre. A tot i això s’hi afegeix la presència de flora invasora, que contribueix a incrementar les amenaces sobre la flora autòctona pròpia dels sistemes dunars. Europa 2020 La implementació de la infraestructura verda és uns dels eixos principals d’Europa 2020, l’estratègia de la Unió Europea per assolir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. El seu full de ruta marca que la infraestructura verda constitueix un pas important cap a la protecció del capital natural i també està inclosa en l’estratègia de la UE sobre la biodiversitat. Per donar-hi compliment, el Departament de Territori i Sostenibilitat compta amb una unitat de Projectes d’infraestructura verda que analitza els diversos punts del territori que han patit els efectes d’un desenvolupament poc sostenible, i proposa i desenvolupa actuacions de recuperació del capital natural.

ÀGUILA CALÇADA

Reproduïm la nota informativa sobre la reproducció d´una parella d´Àguiila calçada al parc del Montnegre-Corredor.

L'àguila calçada s'ha reproduït al Parc del Montnegre i el Corredor 24/07/2017

Poll de l’àguila calçada, de fase clara. Autor: Xesco Macià El present juliol es va poder confirmar per primer cop la reproducció de l'àguila calçada (Aquila pennata) a la zona de la serralada Litoral compresa entre Badalona i Tordera, concretament dins del Parc del Montnegre i el Corredor. Es tracta d'una espècie d'interès comunitari i l'Estat espanyol alberga la major població reproductora a escala mundial. A Catalunya es troba en expansió i s'estima una població d'entre 100-200 parelles. La recent colonització és una dada interessant, atès que els rapinyaires juguen un paper essencial en el funcionament dels ecosistemes forestals i tenen una important influència sobre els nivells de biodiversitat.

Aquesta dada s'ha obtingut gràcies al seguiment de rapinyaires forestals que es duu a terme al Parc des de l'any 2010 per part de l’ornitòleg Xesco Macià.

RESIDU MÍNIM A BARCELONA?

Després d´una proposta d´aplicar el projecte Residu Mínim al barri de Sarrià, l´Ajuntament de Barcelona ho va descartar. El CEPA ens va enviar un correu electrònic donant la seva opinió sobre aquesta decisió política. Ho reproduïm a continuació.

14jul.2017 Tornem-hi amb els ecologistes de debó? L’ajuntament de Barcelona es fa enrere i no permet fer Residu Mínim a Sarrià.

L’any 2015 per iniciativa veïnal i ecologista es va fer un estudi a Sarrià per saber «quin és el model de recollida necessari per aprofitar els residus com a recursos, evitar problemes de contaminació, mantenir net el barri i no superar el cost mitjà de la recollida a Barcelona». L’estudi va concloure que calia un nou model per superar l’anonimat i la deixadesa i va triar «Residu Mínim»: en síntesi, fer la recollida porta a porta i separar a casa solament quatre fraccions: matèria orgànica (marró), paper i cartró (blau), vidre (verd), i fracció inorgànica (gris). Residu Mínim permet que tots els envasos que els sarrianencs posin a la fracció inorgànica puguin ser recuperats posteriorment en una planta de recuperació i que els seus productors

paguin els costos, segons el que ordena la normativa comunitària. Ara, solament es recuperen els envasos dipositats al contenidor groc, mentre la major part dels que es posen a la fracció «rebuig» no es recuperen ni reciclen i el cost d’incinerar-los o abocar-los el paguem els ciutadans. L’estudi va obtenir un reconeixement tècnic i va merèixer que s’aprovés al Consell de Barcelona+Sostenible dins del concepte transformador Residu Zero. L’equip de govern de l’ajuntament ha declarat reiteradament que aplicarà els projectes aprovats per aquest Consell que vinguin “des de baix”. Ara, però, l’equip de govern de l’ajuntament canvia les conclusions de l’estudi, imposa continuar amb el model de cinc separacions i no respecta la proposta de l’Associació de Veïns i el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius. La direcció municipal imposa una resposta autoritària que comporta sotmetre’s al que vol mantenir Ecoembalajes España, l’agrupació de grans empreses productores i distribuidores d’envasos i plàstics: que la població i el medi ambient paguem la proliferació i l’abandonament d’envasos. Aquest ajuntament no té valentia política per canviar la situació actual d’abús. Estem decebuts. Esperàvem que l’Ajuntament estaria al nostre costat, però el que fa és impedir que s’apliqui Residu Mínim, tot i “reconèixer que és el millor model”(!!). La regidora Janet Sanz d’IC-V, es refugia en “arguments” de tàctica política conjuntural mentre demana confiança a les associacions i temps per, més endavant, “construir el relat” i poder aplicar el model Residu Mínim, sense data (??). El CEPA ha respost a aquesta imposició dient que no podem participar en aquestes pràctiques de renúncia a transformar la situació i continuar amb l’ enganyifa al ciutadà. Ens veiem obligats, amb recança, a desvincular-nos del projecte que hem proposat i al qual hem dedicat molts esforços. Com és possible que l’Ajuntament no fixi el calendari per tancar la incineradora i no permeti posar en marxa el model triat a Sarrià Antic (el Residu Mínim) que inclou aquest objectiu, mentre proclama que vol l’Estratègia Residu Zero?. Que cadascú tregui les conclusions de l’actuació d’un equip de govern i uns partits que es presenten per transformar la situació segons el bé comú, l’interès general i l’avenç cap a la sostenibilitat, però que en els fets solament són valents per “pressionar” a la junta de l’Associació de Veïns de Sarrià perquè no es desvinculi de donar suport al projecte modificat per l’ajuntament com ha fet el CEPA. Molt trist, molt decebedor…

DIA MUNDIAL DE L´ELEFANT

El 12 d´agost es celebra el Dia Mundial de l´Elefant per la World Elephant Society per conscienciar sobre la situació crítica d´aquesta espècie de mamífer. Es pot trobar més informació a l´adreça: http://worldelephantday.org/events

NOUS IMPOSTOS DE LA LLEI DE CANVI CLIMÀTIC

La tramitació de la Llei del canvi climàtic implicaria l´aprovació de nous impostos. Reproduïm dues informacions dels diaris Ara i El Punt Avui.

La llei del canvi climàtic inclourà impostos sobre grans vaixells, cimenteres, mines, refineries i químiques Els tributs haurien d'entrar en vigor el 2019 i se sumaran al que ja va aprovar el Govern sobre vehicles contaminants ACN Barcelona 20/07/2017

Un vaixell al Port de Tarragona, amb dipòsits de la indústria petroquímica al fons / Port de Tarragona El text del projecte de llei sobre el canvi climàtic, aprovat en comissió parlamentària i que es votarà al ple de la setmana vinent de la cambra catalana, inclou dos nous impostos que penalitzen la contaminació: un que grava les activitats econòmiques i un altre sobre els grans vaixells. Aquests dos tributs s'afegiran al que ja va aprovar el Govern sobre vehicles contaminants. El projecte de llei indica que els dos nous impostos hauran d'entrar en vigor el 2019. L'impost sobre activitats econòmiques contaminants gravarà refineries de petroli i de gas, la indústria metal·lúrgica, cimenteres, fàbriques de vidre i paper, la indústria química, adoberies, grans escorxadors i instal·lacions ramaderes, instal·lacions per a l'eliminació de residus perillosos i mines, entre d'altres. Les activitats afectades són les incloses a la directiva 2003/87/CE i a l'annex 1 de la llei 20/2009.

Els ingressos derivats de l'impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte hivernacle s'hauran de destinar a la dotació del fons de canvi climàtic. La quota tindrà caràcter progressiu en funció del volum de les emissions. Segons el projecte de llei, el tipus impositiu s'hauria de situar en un valor estimat mitjà d'uns 10 euros per tona de diòxid de carboni, que ha d'augmentar cada dos anys fins a uns 30 euros per tona el 2025. Primer pas per impulsar la llei del canvi climàtic Pel que fa a l'impost sobre els vaixells, gravarà les emissions d'òxids de nitrogen durant les maniobres d'atracament i durant l'estada d'embarcacions al moll. Els ingressos derivats de l'impost es destinaran a la dotació del fons per a la protecció de l'ambient atmosfèric. Segons el projecte de llei, les emissions d'òxids de nitrogen s'han de calcular amb la metodologia establerta per la Unió Europea, utilitzant els factors d'emissió aprovats per l'Agència Europea de Medi Ambient. No detalla qui haurà de pagar l'impost El text indica que la quota s'ha de determinar en funció de la base imposable i del tipus impositiu, "que s'ha de situar en un valor estimat de 1.000 euros per cada tona d'òxids de nitrogen". De fet, no detalla quin serà el subjecte passiu de l'impost, és a dir, qui l'haurà de pagar. Entre les esmenes que es debatran la setmana vinent al ple del Parlament, la CUP demana que es taxin els vaixells que utilitzin combustibles fòssils i tinguin més de 24 metres d'eslora. La formació també sol·licita que el tipus impositiu general de l'impost sobre els grans vaixells sigui de 3 euros per quilogram d'òxids de nitrogen, el triple del que es recull en el projecte de llei.

Nou impost pels grans vaixells que contaminen La nova mesura desenvoluparà la llei del canvi climàtic que s’aprovarà dijous Entrarà en vigor d’aquí a dos anys Jordi Panyella - barcelona - 23 juliol 2017

Un vaixell al port de Tarragona Foto: ACN/ARXIU. L’any 2018 passaran per caixa els cotxes contaminants i el 2019 els creuers. Després que el Parlament de Catalunya hagi aprovat aquest any l’impost que grava els vehicles contaminants, la cambra s’ha marcat l’objectiu d’aprovar l’any vinent una mesura impositiva idèntica però que tindrà com a objecte les emissions portuàries dels grans vaixells, com els que transporten passatgers en els creuers d’oci. La nova norma que desenvoluparà l’impost pels vaixells naixerà del mandat de la llei del canvi climàtic que està previst que aprovi el Parlament aquest dijous, en el ple escombra abans que comencin les vacances d’estiu. No és l’única llei que s’haurà de desenvolupar a conseqüència de la llei del canvi climàtic, ja que també s’haurà de crear una nova norma que reguli un impost sobre les activitats econòmiques que generen diòxid de carboni. La llei del canvi climàtic aprovada en el seu dia pel Consell Executiu només preveia l’impost pels vehicles, i va ser en el tràmit parlamentari que es va acordar incorporar les altres dues figures impositives que ara s’hauran de desenvolupar. Tant l’impost dels vaixells com el de les activitats

econòmiques van ser objecte de negociació entre Junts pel Sí i la CUP quan discutien els pressupostos. La llei que s’aprova dijous indica que abans que acabi l’any el govern haurà d’aprovar els dos projectes de llei per tal que el Parlament els pugui tramitar durant el 2018 i els nous impostos es puguin començar a cobrar el 2019. Tot el que es recapti des d’aleshores tindrà com a destí el fons per a la protecció de l’ambient atmosfèric, que crea també la llei del canvi climàtic. La contaminació atmosfèrica dels vaixells és un problema que ha anat augmentant en els últims anys a causa de l’esclat del negoci dels creueristes, sobretot al port de Barcelona, si bé són els grans mercants els que més pol·lueixen. Un estudi de l’autoritat portuària de la tardor de l’any passat va arribar a la conclusió que l’activitat del port genera el 7% de la pol·lució de l’aire de Barcelona. La llei que ha d’aprovar dijous el Parlament fa una aposta decidida per les energies renovables i, en aquest sentit, proposa el tancament de les centrals nuclears amb vista al 2027. Aquesta voluntat només podria ser duta a la pràctica en un marc polític català diferent de l’actual, ja que l’àmbit de les nuclears és una competència estatal.

ACORD DE CUSTÒDIA DE L´ALGUER DEL MARESME

Una associació sense ànim de lucre es farà càrrec de la custòdia de l´alguer de posidònia de la costa del Maresme. Amb un conveni amb el departament de Medi Ambient de la Generalitat i l´ajuntament de Mataró, l´entitat es compromet a protegir-lo i divulgar els seus valors naturals. Reproduïm una informació publicada al diari El Punt Avui.

Mataró cedeix la custòdia de la posidònia a una entitat El compromís és de realitzar noves activitats de divulgació, protecció i potenciació de l’espai marí protegit L’alguer, que té més de 2.900 hectàrees, està en una certa regressió Lluís Martínez - mataró - 22 juliol 2017

Marcel Gubern, Núria Calpe i Marta Subirà, ahir al matí, durant la signatura del conveni de col·laboració a Mataró Foto: LL.M. Amb l’objectiu de preservar encara més la praderia de posidònia que hi ha davant mateix de la costa de Mataró, la Generalitat i l’Ajuntament han cedit la custòdia d’aquest espai marí protegit a l’associació Posidònia 2021. L’alguer –com també se’l coneix– té una superfície de més de 2.900 hectàrees i presenta un elevat interès de conservació que fins ara era competència de la direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Ambient de la Generalitat. Amb el conveni que es va signar ahir a tres bandes, l’entitat mataronina es compromet, en el marc d’un programa d’actuació bianual consensuat amb l’Ajuntament, a realitzar activitats que serveixin per divulgar

l’espai, protegir-lo i potenciar-lo amb els seus propis mitjans o amb la participació d’altres agents. “Es tracta de preservar aquest tresor que hi ha mar endins i que malgrat que no es veu, forma part del patrimoni de la ciutat”, va reivindicar la regidora de Medi Ambient, Núria Calpe (CiU), que no amaga que en els darrers anys les praderies de posidònia estan “en una certa regressió”. Per la seva banda, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Marta Subirà, va recordar que l’administració catalana fa anys que treballa en la custòdia del territori, com a fórmula de gestió que involucra directament la societat civil. “Aquesta és una eina eficaç per mantenir el patrimoni natural”, va defensar. El president de l’entitat que ha rebut l’encàrrec de custodiar la posidònia, Marcel Gubern, va remarcar la necessitat de reivindicar un espai únic i d’un valor mediambiental de primer ordre que s’ha de redescobrir i aprofitar més. LA FRASE : En la conservació del patrimoni natural hem d’involucrar també la societat civil Marta Subirà, secretària de medi ambient i sostenibilitat El primer objectiu, un rècord Guinness En el marc d’aquest conveni de col·laboració, la primera activitat de divulgació que ha previst l’associació Posidònia 2021 és batre el rècord Guinness de persones fent snorkel a la platja del Varador de Mataró. L’activitat, que també s’ha inclòs en el programa de les Santes esportives, està previst per demà a les dotze del migdia. Per participar-hi només cal portar unes ulleres de busseig i un tub. Segons el president de l’entitat, Marcel Gubern, el rècord no el té ningú però l’objectiu és aplegar, com a mínim, 250 persones perquè el jurat validi la fita.

SEGUIMENT DE LA MIGRACIÓ AL PARC DEL FOIX A l´informatiu dels parcs de la Diputació de Barcelona es dona la programació del seguiment de la migració postnupcial de les aus planejadores organitzada per l´associació Còbit al parc del Foix. Totes les activitats són gratuïtes. La reproduïm a continuació. Nou programa d’observació de migracions d'ocells al Parc del Foix 21/07/2017

Esparver cendrós, jove. Autor: Cisco Guasch Des del 26 de juliol i fins al 21 d'octubre, el Parc del Foix acull un nou cicle d'observacions de migracions d'ocells. El programa està organitzat per Còbit, recerca i estudi de natura al Foix, Gaià i Anoia amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa i compta amb el suport del Parc del Foix i la Fundació Abertis. A continuació, us oferim les dates, horaris i indrets en què estan programades les diverses activitats i sessions d’observació d’aus migratòries: 26 de juliol a les 18 h Alliberament de rapinyaires i presentació del cicle d'activitats. Aparcament del castell de Penyafort.

12 d'agost a les 18 h. Alliberament de rapinyaires. Aparcament de l’església de Castellet. 6 de setembre. Alliberament de xots. Activitat restringida als voluntaris que han construït refugis per a xots (contactar amb Còbit). 9 de setembre entre les 10 i les 13 h. Observació de les migracions. Turó de les Tres Partions. 17 de setembre entre les 16 i les 19 h. Observació de les migracions. Turó de les Tres Partions. 23 de setembre entre les 16 i les 19 h. Observació de les migracions. Turó de les Tres Partions. 30 de setembre entre les 10 i les 13 h. Observació de les migracions. Turó de les Tres Partions. 7 d’octubre entre les 16 i les 19 h. Observació de les migracions. Turó de les Tres Partions. 21 d’octubre a les 10 h. Anellament científic d'ocells. Punt de trobada: aparcament a baix de Castellet. Totes les activitats són gratuïtes. En cas de mal temps (o risc de mal temps), quedaran suspeses o ajornades. Aprofitem per recordar que l'observació de migracions és totalment imprevisible i, consegüentment, és aconsellable portar prismàtics. El cicle està organitzat per Còbit, recerca i estudi de natura al Foix, Gaià i Anoia amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa i el suport del Parc del Foix i la Fundació Abertis. Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

RATOLÍ DE BOSC I RATOLÍ DE CAMP Segons els censos que es realitzen a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació les poblacions de ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i de ratolí de camp mediterrani (Mus spretus) estan disminuïnt en aquests espais naturals. A continuació reproduïm dues notes informatives publicades a l´informatiu dels parcs i al web del Museu de Granollers.

Les poblacions de ratolí de bosc i ratolí de camp mediterrani decreixen El canvi ambiental afecta les poblacions de rosegadors de la Xarxa de Parcs Naturals 19/07/2017

Ratolí. Autor: Ignasi Torre / Museu CN Granollers L’any 2008, gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i altres Institucions (CENMA), es va començar un seguiment de petits mamífers (SEMICE) d’àmbit estatal, fent unes proves preliminars a Catalunya i Andorra. Aquestes van permetre validar un protocol senzill però eficient, buscant un compromís entre esforç i rendiment, tenint en compte la participació de personal voluntari. Aquest seguiment s’ha anat consolidant tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol gràcies a diversos ajuts rebuts pel Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino i la Fundación Biodiversidad. A la Xarxa de Parcs Naturals es realitza el seguiment a sis espais naturals, amb

dotze estacions portades per personal professional i quatre portades per personal voluntari, amb un total històric de 22 estacions des dels inicis, i que es distribueixen en un rang altitudinal de més de 1.400 m. Actualment, la sèrie temporal ja és prou llarga com per realitzar les primeres anàlisis de tendències, les quals demostren que dues espècies de rosegadors presenten tendències poblacionals negatives: el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), i el ratolí de camp mediterrani (Mus spretus). Els efectes climàtics a curt termini (l’increment de les temperatures i del dèficit hídric en els darrers anys) en el primer i la pèrdua d’hàbitat en el segon es postulen com les causes més versemblants de les davallades poblacionals d’aquestes espècies. A causa de la rellevància dels rosegadors en les xarxes ecològiques, es poden preveure efectes negatius en altres organismes (depredadors) i processos (dispersió vegetal). Per una banda, els petits rosegadors representen una font d’aliment principal per a molts depredadors aeris (rapinyaires) i terrestres (carnívors), i la manca dels primers pot condicionar la biologia dels segons (per exemple, fracàs reproductor, baixa condició física, etc.). Per una altra, els petits rosegadors són una font rellevant per a la dispersió vegetal, procés cabdal per la regeneració de la coberta arbòria que depèn, no només, de la relació mutualística entre la planta i el seu dispersant, sinó de complexes interaccions amb els seus depredadors. El Conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona s’estructura en quatre línies principals essent la part més important la corresponent als seguiments i recerca sobre els grups de papallones, ratpenats, amfibis i rèptils i, en el cas del SEMICE, petits mamífers.

El SEMICE i el canvi ambiental als parcs naturals de Barcelona Des de l’any 2008, gràcies al recolzament de la Diputació de Barcelona i altres Institucions (CENMA, Parc de Collserola), es va començar un seguiment de petits mamífers (acrònim SEMICE) d’àmbit nacional amb una prova pilot que es va realitzar a Catalunya i Andorra. Durant l'any 2016 el projecte s'ha expandit gràcies a un Ajut de la Fundación Biodiversidad (convocatòria 2015.

Enguany, amb una sèrie de dades de nou anys (2008-2016), es realitza el càlcul de les tendències de les espècies de petits mamífers mitjançant el programa TRIM a 22 estacions situades a la xarxa de parcs naturals de la província de Barcelona. Dues espècies mostren tendències negatives moderades: el ratolí de bosc (A.sylvaticus, -5,7%), i el ratolí de camp mediterrani (M.spretus, -5,6%). Degut a que el ratolí de bosc és l’espècie dominant a les comunitats estudiades, també s’observa una tendència negativa del conjunt dels petits mamífers (-4%). Les anàlisis realitzades han permès detectar una tendència a l’alça (marginalment significativa) de les poblacions d’espècies mesòfil·les, és a dir, associades a ambients humits de muntanya mitjana i alta.

Complementàriament, s’observa una davallada significativa de les espècies termòfil·les. Aquestes tendències serien contràries al que caldria esperar solament a causa del conegut increment de les temperatures, però podria ser explicable pels canvis en els usos del sòl (pèrdua d’espais oberts i reforestació natural). Això és degut a què les espècies termòfiles són majoritàriament d’espais oberts, i les espècies mesòfil·les són principalment forestals. Per tant, les espècies termòfil·les es veurien més desafavorides per la pèrdua d’hàbitat que per la favorabilitat d’un entorn climàticament més adequat. Contràriament, les espècies mesòfil·les es veurien afavorides per l’increment de la massa forestal i de la humitat associada, i no tant negativament per l’increment de les temperatures que propicia un entorn climàticament desfavorable. En el cas del ratolí de bosc, s’hipotetitza que la davallada de la productivitat (conseqüència de l’increment de les temperatures i del dèficit hídric) podria estar al darrera de la davallada poblacional en aquesta espècie a la XPN.

PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

A l´informatiu dels parcs de la Diputació es va publicar la nota informativa del Parc Agrari que reproduïm a continuació.

En el marc del conveni signat amb l'ASPCAT El Parc Agrari dona suport a l'alimentació saludable i mediterrània 19/07/2017

Josep Perpinyà i Joan Guix. Autor: Consorci Parc Agrari

El Parc Agrari del Baix Llobregat incorporarà itineraris saludables inclosos al Pla d'activitat física, esport i salut (PAFES) i impulsarà la inclusió dels establiments integrats en el grup Els sabors de l'Horta, en el programa Amed d’establiments promotors d’alimentació mediterrània. Aquests són dos dels punts que es deriven del conveni signat el dimarts 18 de juliol entre el secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), Joan Guix, i el president del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, a través del qual ambdues institucions col·laboraran en matèria de difusió dels programes de promoció de la salut. Salut Pública inclourà el Pla d’activitat física, salut i esport dins l'àmbit del

Parc Agrari, incorporant-hi rutes recomanades dins l’espai natural que no interferiran en els camins agrícoles. També s'impulsarà el programa Aquí sí. Fruita i Salut que promou el consum de fruita fresca, variada, de qualitat i de proximitat als establiments Els sabors de l'Horta, un col·lectiu gastronòmic que recull l'oferta dels restaurants del Baix Llobregat que treballen el producte fresc del Parc Agrari. El conveni també recull actuacions encaminades a oferir educació sanitària en l'àmbit de protecció de la salut, amb informació i assessorament en els vessants alimentari i ambiental. Totes aquestes actuacions s'articulen igualment amb l'objectiu de donar visibilitat a l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) dins del Parc Agrari del Baix Llobregat, assegurant-ne la presència en esdeveniments puntuals dels Mercats de pagès i divulgació en les pàgines web. Precisament en l'àmbit de la comunicació electrònica es fomentaran les interconnexions entre els continguts dels webs del Parc Agrari i de l’ASPCAT.

Hygrocybe spadicea

Al diari digital Vilaweb es publica la informació d´agència sobre la troballa a Andorra d´una espècie micològica escassa.

Troben als Pirineus un bolet en perill d’extinció És el primer cop que es localitza a Andorra i fins ara només ha estat citat cinc vegades a Catalunya ACN - 26.07.2017

Una expedició científica va localitzar el 13 de juliol passat a Ordino (Andorra) un bolet en perill d’extinció. Hygrocybe spadicea és una espècie prou estesa pel centre i nord d’Europa. No obstant, la troballa és la primera que es registra a Andorra, i només havia estat documentada en cinc ocasions anteriorment a Catalunya. L’equip que va trobar el fong correspon a l’expedició Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees de l’EarthWatch Institute, liderada per l’investigador del CREAF i la UAB Bernat Claramunt, i en la qual hi participa el CENMA i que també compta amb el suport d’Andorra Turisme i el Comú d’Ordino. Aquesta

espècie de fong, de baix interès culinari, forma un bolet amb barret marronós i lluent (d’aquí li ve el nom llatí, que vol dir ‘cap humit i de color marronós’), amb unes làmines i un peu d’un viu color groc. Amb una altura d’entre 4 a 7 centímetres i un barret de 3 a 7 centímetres de diàmetre, és una espècie pròpia de prats i pastures alpins calcaris i s’alimenta descomponent la matèria orgànica del sòl. Segons Manel Niell, micòleg i tècnic del CENMA i de les expedicions de l’EarthWatch, és difícil dir si un fong és present en una zona o no. ‘O es fa amb tècniques moleculars d’anàlisi del sòl, o només podem saber si hi és quan veiem el bolet’, ha explicat. I és que molts bolets no surten cada any, només quan les condicions els són propicies per a fer-ho. Per tant, ‘és probable que aquesta espècie estigués ja al terreny sense que s’hagués pogut detectar la seva presència’, ha detallat.Hygrocybe spadicea és, com d’altres espècies del seu gènere (Hygrocybe spp.), una bona indicadora del nivell d’antropització d’un territori. Tenint en compte això, i el baix nombre de cites que hi ha, aquest fong es considera en perill d’extinció, o com a mínim en clara regressió. ‘Es veu amenaçada per l’efecte de fertilitzants artificials (és especialment sensible a alts nivells de nitrogen al sòl), i la desaparició dels prats i augment dels matollars per culpa de la reducció de la ramaderia’, ha ressaltat Bernat Claramunt. De fet, a la llista vermella dels fongs de la Península Ibèrica és una espècie catalogada com a ‘amenaçada’, i als Pirineus aragonesos està prohibit collir-lo. ‘I a la llista vermella dels fongs del departament francès de Midi-Pyrénées es cataloga Hygrocybe spadicea com “en perill”, és a dir amb extensió i ocupació de l’espècie petita, fragmentada, i amb poblacions en disminució per alteració de l’hàbitat’, ha puntualitzat Niell.

XXIII CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL GARRAF, OLÈRDOLA I FOIX

A l´informatiu dels parcs de la Diputació de Barcelona s´informa de la convocatòria de la 23a edició del Concurs de fotografia del Garraf, Olèrdola i Foix. A continuació reproduïm la nota informativa. 1 d´agost del 2017 XXIII Concurs de fotografia del Garraf, Olèrdola i Foix fins al 21/11/2017 Parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix Organitzadors: Viu el parc conjuntament amb el Grup de Fotografia Experimental de Castelldefels Telèfon: Tel. 667 467 503 i 629 350 221 A/e: viuelparc@diba.cat Públic a qui va dirigida l'activitat: General Accés: Gratuït Descripció: La bellesa singular dels paratges dels parcs del Garraf, d’Olèrdola i del Foix convida els amants de la fotografia a sortir amb els estris a punt per captar els matisos dels paisatges, les llums i els contrastos. El programa Viu el parc us convida a presentar les vostres fotografies al XXIII Concurs de Fotografia que organitza conjuntament amb el Grup de Fotografia Experimental de Castelldefels i que es regula segons les bases següents: Tema. S'estableixen dues modalitats temàtiques: Qualsevol aspecte del Parc del Garraf, del Parc d'Olèrdola i del Parc del Foix. Qualsevol instantània dels actes de la Festa Major del Parc que se celebrarà el diumenge 6 de novembre al castell d'Olèrdola. Concursants. El concurs és obert a qualsevol persona afeccionada a la fotografia. Obres. S'hi podran presentar fins a un màxim de tres fotografies, en cadascuna de les modalitats. Procediment. Qualsevol procediment, tant en blanc i negre com en color. Les fotografies han de ser sobre paper fotogràfic. Format. El format de les fotografies és lliure, però han d'anar muntades sobre una cartolina blanca o negra de 30x40 cm i amb un gruix no superior a 2 mm. Jurat. Es designarà oportunament i serà format per tres persones de prestigi reconegut; hi actuarà com a secretari un membre del Grup de Fotografia Experimental de Castelldefels. El veredicte del jurat serà inapel·lable. Data límit d'admissió i lloc de presentació. Les obres es presentaran o s'enviaran dins d'un sobre, abans de les 20 h del dia 21 de novembre del 2017 a l'Ajuntament de Castelldefels, Regidoria de Cultura, plaça de l'Església, s/n. 08860 Castelldefels. En el sobre, hi haurà de dir: «XXIII Concurs de Fotografia dels Parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix, 2017» i al dors de cada fotografia presentada es farà constar el títol de la fotografia, el nom, els cognoms, l'adreça i els telèfons de l'autor i de l'entitat fotogràfica a la qual pertany, si és que en forma part d'alguna, i el correu electrònic. Veredicte i lliurament de premis. Es farà públic el divendres 1 de desembre del 2017, a les 20 hores, a la Sala Margarida Xirgu de la Biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels, coincidint amb la inauguració de l'exposició. Premis. Per a la primera modalitat (qualsevol aspecte del Parc del Garraf, del Parc d'Olèrdola i del Parc del Foix), s'estableixen els premis següents: un primer premi de 375 euros, un segon premi de 200 euros i un tercer premi de 150 euros. Per a la segona modalitat (qualsevol instantània dels actes de la Festa Major del Parc), s'estableix un primer premi de 250 euros, un segon premi de 150 euros i un tercer premi de 100 euros. Per tant, l'import total dels premis serà de 1.225 euros. Drets d’edició i exposició de les fotografies. L’organització tindrà dret a publicar i reproduir les obres premiades. L’organització es reserva el dret de publicar un catàleg i exposar una selecció de les fotografies presentades en els llocs que consideri d’interès, però, en acabat, les fotografies no premiades es retornaran als autors, no abans del final de novembre del 2018.

RETORN D´ENVASOS

Un estudi encarregat per l´Agència de Residus de Catalunya creu viable el retorn dels envasos. Caldria implantar el pagament de 10 cèntims en la compra que es s´abonarien quan es retornés. A continuació reproduïm una informació del diari El Punt Avui i, després, una informació sobre un debat organitzat a València sobre el sistema de dipòsit que vol implantar la Generalitat Valenciana. En el debat hi va participar un representant de Ecoembes el qual defensava l´actual sistema de recollida i reciclatge del vidre. Un estudi considera viable el retorn d’envasos La devolució dels cascos de les begudes en podria reduir un 90% l’abocament Marta Clapés - barcelona - 26 juliol 2017

El retorn d’ampolles de vidre reduiria els abocaments posteriors al reciclatge Foto: EL PUNT AVUI.

La implantació d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) d’envasos d’un sol ús podria augmentar fins a un 95% el reciclatge d’aquests recipients i en reduiria prop d’un 90% l’abocament indiscriminat. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), que preveu l’aplicació d’una càrrega addicional de 10 cèntims al preu de venda de l’envàs. Els consumidors pagarien el dipòsit i, en el moment de la devolució, els seria retornat. La mesura seria complementària a la recollida selectiva d’envasos actual i s’aplicaria a les begudes envasades en vidre, plàstic, llaunes

i brics de menys de tres litres, per a productes com ara aigua, sucs, refrescos i cerveses. Segons l’informe, amb aquest sistema es podrien recollir 121.000 tones de residus, és a dir, 41.000 tones més que actualment, i el reciclatge d’envasos de begudes augmentaria d’un 63% a un 95%. A més, tal com va explicar ahir el director de l’estudi, Ignasi Puig, l’abocament d’aquests envasos podria caure de les 1.280 tones actuals a 173, prop d’un 90%. El retorn dels envasos es faria de manera manual, als botiguers, o a través de màquines que lliurarien uns tiquets amb l’import a abonar, i es podria efectuar en qualsevol establiment, fins i tot si la beguda es comprés fora de Catalunya. Un organisme regulador del sistema garantiria la viabilitat, la transparència i la justa aplicació del sistema. Amb el SDDR, es preveu que els comerços rebin una compensació econòmica de 40 milions d’euros l’any en concepte de costos laborals, espai, logística, i instal·lació i operació de màquines. L’administració s’estalviaria 17 milions en neteja viària i del medi ambient, i en serveis de recollida i tractament de residus. El sistema s’ha inspirat en una prova pilot de recollida i devolució d’envasos a Cadaqués l’estiu del 2013 i en els prop de 40 països i regions del món que han implantat amb èxit sistemes similars. El govern, instat pel Parlament, crearà abans d’acabar el 2017 una comissió de treball per tractar de quina manera es pot arribar a posar en marxa aquest mecanisme de gestió dels residus.

Punt verd contra retorn d’envasos: arguments a favor i en contra L’Associació Valenciana d’Educadors Ambientals ha organitzat un debat per a analitzar el Sistema de Depòsit (SDDR) que pretén implantar la Generalitat En la trobada han participat Ecoembes, que gestiona el model SIG de contenidors, i Retorna, que aposta fermament pel model de l’SDDR Carlos Navarro Castelló - València - 27/10/2016

Serafín Huertas, president d’Avedam, entitat organitzadora de la jornada

L’Associació Valenciana d’Educadors Ambientals ha organitzat aquest dijous un debat per a analitzar el Sistema de Depòsit, Devolució i Retorn d’Envasos (SDDR) que pretén implantar la Generalitat en el primer trimestre del 2018. La introducció d’aquest sistema ha provocat una gran polèmica entre les diferents organitzacions que defensen dos sistemes diferents d’obtenir els envasos per a reciclar-los o reutilitzar-los posteriorment. Així, en la trobada han participat les dues entitats més representatives dels dos models: Ecoembes, entitat que gestiona en exclusiva el model de punts verds (contenidors) vigent a la Comunitat a través d’un conveni i que agrupa les principals empreses

envasadores i distribuïdores, i Retorna, integrada per la indústria del reciclatge, ONG ambientals com Greenpeace i Ecologistes en Acció, que aposta fermament pel model SDDR. Ambdues entitats defensen les bondats dels seus sistemes i posen en dubte algunes de les virtuts i beneficis de l’altre. Penalització fiscal En un clima de cordialitat, el portaveu d’Ecoembes, Juan Ramón Meléndez, ha assegurat que actualment la taxa de reciclatge de tots els residus que recullen (envasos, paper i cartó) és del 74%, la qual cosa suposa 146.000 tones a la Comunitat Valenciana, mentre que l’SDDR només comprendria 40.000 tones d’envasos i, d’aquestes, només està previst que se’n tornen fins un 90%. Sobre això, Meléndez ha advocat per crear un sistema fiscal que penalitze a qui més residus de qualsevol tipus genere i que bonifique a qui menys. A més, ha advertit que l’SDDR, com que haurà de conviure amb el sistema de punts verds, suposarà més mitjans de transport per a traslladar els envasos i, per tant, més contaminació i un cost més elevat per a sufragar ambdós sistemes que es repercutirà al consumidor. Finalment, ha explicat que després d’analitzar els resultats de l’SDDR a Alemanya, els governs de França, el Regne Unit, la República Txeca i Irlanda han eliminat l’obligatorietat d’implantar-lo.

Evitar abocaments De la seua banda, el portaveu de Retorna, Miquel Rossell, ha defensat el sistema de retorn d’envasos com a mitjà per a evitar l’abocament d’aquests residus al medi ambient, gràcies a l’incentiu que suposa la recuperació dels 10 cèntims que es paguen prèviament per cada envàs. En aquest sentit, han assegurat que el 80% dels residus que acaben a la mar provenen de la terra i que la meitat són envasos de begudes. A més, ha explicat que aquest sistema ja funciona en 40 països del món, entre els quals el Canadà, Austràlia, els Estats Units o Alemanya, i ha comentat que Catalunya i les Balears estan també en procés de sumar-s’hi. Rossell ha afegit que l’SDDR estalviarà 40 milions d’euros en despeses de neteja als ajuntaments de la Comunitat Valenciana, ja que recolliran un 20% menys d’envasos de papereres, carrers o platges. Quant als ciutadans assistents a la jornada, la majoria de preguntes s’han centrat en el finançament del sistema. Sobre això, han explicat que ve del pagament de les taxes de la indústria, dels ciutadans que no tornen l’envàs i, per tant, no recuperen els 10 cèntims per envàs, i de la venda dels envasos recuperats als recicladors.

Esborrany de la llei Com va avançar eldiariocv.es, la Conselleria de Medi Ambient ja ha redactat un esborrany del projecte de Llei de protecció addicional del medi ambient que regularà la implantació de l’SDDR a la Comunitat Valenciana, que ja s’ha remés als membres del CAPMA (Consell Assessor i de Participació del Medi Ambient) perquè l’analitzen i el tracten amb vista a la reunió que s’esdevindrà el pròxim 3 de novembre. Entre altres aspectes, l’esborrany preveu sancions de fins 1,7 milions d’euros a les entitats obligades a integrar-se en el sistema i que, de manera activa o omissiva, impedisquen la posada en marxa del servei pel gestor del sistema. Aquesta iniciativa suposarà el cobrament extra de 10 cèntims en els refrescos i les begudes amb envasos de metall, plàstic, brics i vidre, que després seran reembossats als consumidors una vegada tornat l’envàs en bon estat en els punts d’arreplega habilitats, que seran tots els comerços que venguen aquests productes i els supermercats. En aquest sentit, Ecovidrio, entitat implicada en la recollida selectiva de vidre, ha manifestat també la seua oposició a l’esborrany de projecte de llei. En aquest sentit, destaca l’impacte de la mesura en els ciutadans, que duplicarien l’esforç tan important que ja fan per a reciclar, atés que haurien de separar els envasos que es depositen als contenidors actuals dels que es gestionarien a través de l’SDDR (un 49% del total en el cas del vidre). L’entitat ha advertit que, amb independència que considera que el projecte no és viable jurídicament, davant del nou escenari que descriu l’esborrany, es podrà veure en la necessitat de revisar els plans i les inversions previstos a la Comunitat a causa del descens en el volum de residus que formarien part de la seua competència de gestió.

ACTUACIÓ DELS AGENTS RURALS

Els agents rurals van retirar d´un edifici de la ciutat de Lleida els sistemes de punxes metàl·liques instal·lades per impedir la nidificació de fauna i que havien provocat la mort d´algun exemplar de Falciot negre i de ratpenat. Reproduïm la informació penjada al web d´Ipcena.

Els Agents Rurals retiren punxes metàl•liques de dues illes de pisos de lleida per protegir els falciots Amb més de 200 parelles, és una de les colònies més importants de la ciutat 09/06/2017

Els Agents Rurals han retirat aquest divendres prop de 270 barreres amb punxes metàl·liques que s’havien instal·lat en orificis de ventilació de dues illes de pisos de Lleida per evitar que hi entressin els ocells. L’acció s’ha fet després de constatar que a les punxes hi morien clavats exemplars de falciots, que és una espècie protegida. L’entitat ecologista Ipcena va presentar el 4 de maig una denúncia al departament de Territori alertant que aquests elements suposaven un perill per als ocells. Des de la conselleria es van posar en contacte amb les comunitats afectades i els veïns van acceptar que els agents rurals retiressin les punxes sense cap cost. El portaveu d’Ipcena, Joan Vàzquez, ha destacat la col·laboració de tots els implicats en aquesta actuació. L’actuació s’ha dut a terme en dos edificis situats al barri dels Instituts. Aquí es concentra una de les colònies més importants de falciots de la ciutat, amb més de 200 parelles. A banda de ser una espècie protegida, el falciot també és un gran aliat per combatre la proliferació de mosquits i mosca negra, tal com ha explicat el cap dels Agents Rurals de Lleida, Llorenç Ricou. Aquest divendres efectius del Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals s’han despenjat amb cordes des de la teulada per anar retirant les barreres una a una. El Agents Rurals han retirat els 270 sistemes de pinxos anticoloms que hi han ubicats als dos edificis de Cos Gayón / Issac Albeniz de Lleida. Com podeu veure a les imatges en alguns dels pinxos retirats hi ha els cadàvers clavats de falciots i ratpenats. Des d’Ipcena, estem molt satisfets en la mesura optada de retirar definitivament aquest macabre sistema després de la denúncia que vam presentar el mes de maig davant del Departament de Territori de la Generalitat, advertint d’aquestes morts, També FAADA va sol·licitar mitjançant una denúncia al mateix departament una intervenció per a buscar una solució urgent al problema. Agraïm la intervenció dels Tècnics Ambientals i els Agents Rurals per solucionar eficaçment aquest problema en una zona on es concentra una colònia molt important de falciots a la nostra ciutat, una espècie protegida i de vital importància en el nostre ecosistema que ens ajuda enormement a un control natural de insectes.

TRENCA

L´associació Trenca encarregada per la Generalitat del programa de conservació de la Trenca (Lanius minor) informa al seu web de l´arribada aquesta primavera de 19 exemplars d´aquesta espècie. Cal dir que procedents de la cria en captivitat, s´han alliberat 285 exemplars en els últims tres anys. A continuació reproduïm la nota informativa del web.

Un any extraordinari per a les trenques! 12, jun, 2017

Enguany estem gaudint d’una magnífica temporada amb les trenques i és que a dia d’avui han arribat un mínim de 19 exemplars diferents, el que suposa una enorme alegría i una gran fita per al Projecte de Conservació a Espanya. Feia més de 10 anys que no tornaven tantes trenques a la seva última zona de cria, una finca situada a Lleida i dins de la Xarxa Natura 2000. Mascle de trenca (Lanius minor) alliberat mitjançant hacking el 2015. Foto: J. Guerra/Trenca

De moment tenim sis parelles, una d’elles situada al nucli d’Artesa-Alfés, una antiga zona de cria d’on es va extingir fa vuit anys i on també s’estan duent a terme alliberament de polls. A més d’aquestes parelles hi ha també

cinc mascles territorials, i encara som a temps de que arribin més femelles i puguin formar parella amb els mascles solters. Una parella de trenques (Lanius minor). Foto: J. Guerra/Trenca

Dels exemplars que han tornat, tots menys dos són nascuts en captivitat al Centre de Cria de la Trenca, a Vallcalent (Lleida), i van ser alliberats mitjançant hàcking (set de 2016, tres de 2015 i un de 2014). Una altra de les trenques és un dels únics set polls envolats a tota Espanya el 2016. Un any més ens sorprèn l’arribada d’un mascle que va néixer en un niu salvatge el 2011 i des de llavors ha tornat i criat anualment. En menys d’un mes farà sis anys, tota una proesa per a un ocell tan petit i que fa una de les migracions més llargues dels passeriformes europeus. Esperem poder continuar explicant bones notícies per a la Trenca les properes setmanes! Jove de trenca (Lanius minor) alliberat en hacking el 2016. Foto: M.Galvez/Trenca

LLOP ALS MONEGROS

Diversos diaris d´Aragó han informat de la presència d´un exemplar de Llop de la subespècie Canis lupus italicus als Monegros. Des d´alguns mitjans es vincula aquesta presència a diversos atacs a ramats d´ovelles. El que es desprèn de les diverses informacions és que aquest únic exemplar detectat de la subespècie italiana hi ha arribat procedent del Pirineu català, on des de fa anys s´hi han observats diversos exemplars. A l´esquerra reproduïm una imatge, de l´exemplar detectat del llop de càmera-parany, instal·lada pel departament de Desarrollo Rural i Sostenibilidad del Gobierno de Aragón.

DELTA BIRDING FESTIVAL

Del divendres, 22 al diumenge, 24 d´abril es realitzarà el Festival Internacional d´Ornitologia del Delta de l´Ebre, organitzat per Oryx, l´Institut Català d´Ornitologia i la Fundació Catalunya La Pedrera. A continuació reproduïm el text de la primera pàgina del web del festival.

22, 23 i 24 SETEMBRE 2017

Com cada any, al Delta de l’Ebre, un dels espais naturals més importants de la Mediterrània Occidental, el Delta Birding Festival ofereix un programa d’activitats ampli i atractiu amb conferències, cursos, tallers, concursos, etc… acompanyat d’una gran fira de productes i serveis per als ornitòlegs i per a la gent que gaudeix de la natura en general. El 2017 serà la quarta edició de l’únic festival ornitològic que es celebra a Catalunya. A més, continua essent l’únic festival a l’estat espanyol que destina el benefici econòmic de les entrades a projectes relacionats amb l’estudi i la conservació dels ocells i la natura i el que més visitants estrangers rep. En aquesta edició destinarem aquesta aportació econòmica a l’estudi de les rutes migratòries de la tórtora comuna o europea. La tórtora (Streptopelia turtur) ha patit una acusada regressió de les seves poblacions degut en bona part a l’excessiva pressió cinegètica que pateix al llarg de les seves rutes migratòries. De ser un dels ocells més abundants de les zones rurals de bona part d’Europa, s’està convertint en una espècie cada vegada més escassa i ja hi ha alguns estudis que indiquen que podria acabar extingint-se del tot, tal com va passar amb el colom migratori a Amèrica el Nord. El festival ha assolit un gran prestigi entre els ornitòlegs per la categoria dels seus ponents, de reconegut de prestigi internacional, pel gran nombre d’activitats programades com ara sortides en vaixell, visites a alguna de les reserves integrals del Delta, tallers, etcètera i per la gran quantitat d’expositors, destacant la gran participació de les principals marques d’òptica i fotografia i un gran nombre d’estands de productes i serveis. On es celebra?

El Delta Birding Festival es celebra a MónNatura Delta, un conjunt d’instal·lacions de la FCLP situades a l’hemidelta sud del Delta de l’Ebre, en un paisatge d’arrossars i llacunes molt característic i de gran riquesa en una de les zones humides més importants de l’Europa occidental. Terra i aigua s’uneixen i creen un escenari propici per a la concentració d’una fauna única i variada, sobretot d’aus aquàtiques. La Fundació ha restaurat els terrenys de les antigues salines de la Tancada, amb una superfície de 41,2 hectàrees i ha creat un centre d’interpretació i una proposta d’activitats lúdiques i didàctiques que permeten conèixer de prop el valor d’aquesta àrea i que el visitant del Festival tindrà la oportunitat de visitar. El Delta Birding Festival ocuparà aquestes instal·lacions de MónNatura Delta, aprofitant la infraestructura existent i afegint carpes per desenvolupar la majoria d’activitats i la fira comercial.

Qui ho organitza?

ORYX, la botiga de l’amant de la natura, és la impulsora del Delta Birding Festival que organitza conjuntament amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i la Fundació Catalunya – la Pedrera (FCLP), entitats de reconegut prestigi dedicades a l’estudi i la conservació dels ocells i dels espais naturals.

ELS EPISODIS DE SEQUERA PODEN PROVOCAR CANVIS ALS BOSCOS

A continuació reproduïm la nota informativa del web del CREAF en relació a un article publicat a Ecology Letters. Fa referència a un estudi sobre l´afectació dels episodis de sequera a les diverses espècies d´arbres.

13 de juliol 2017 Els arbres de fusta poc densa i fulles primes moren de set abans Un estudi en què han participat investigadors del CREAF i de la UAB alerta que l’augment de les sequeres pot afectar la composició d’espècies i estructura dels boscos i fer-los cada cop més vulnerables.

Els experts analitzen els boscos secs. Autor: José Luis Ordóñez.

Un estudi internacional publicat a la revista Ecology Letters demostra que la intensitat de la sequera incrementa de forma exponencial la mortalitat dels arbres. Aquest patró s’ha demostrat per primer cop a escala global i és especialment preocupant en l’escenari actual de canvi climàtic, on els episodis de sequera extrema són cada vegada més freqüents, perquè pot provocar canvis dràstics en la composició dels boscos. Els investigadors, entre els qual es troben els ecòlegs del CREAF i de la UAB Jordi Martínez-Vilalta i Francisco

Lloret, apunten que les espècies d’arbres més afectades seran aquelles que tenen la fusta menys densa —i per tant un sistema vascular vulnerable a les embòlies— i fulles primes —amb més superfície per on perdre l’aigua per unitat de massa. Espècies com el faig o els arbres que colonitzen típicament un nou espai presenten les dues característiques i són, per tant, els de pitjor pronòstic. En termes generals, hi ha espècies forestals que reuneixen les dues característiques, com és el cas del faig o els pins. I d’altra banda, la etapa de la vida en que es troba l’arbre també influeix. “Després d’un incendi, un fort episodi de sequera, o una altra pertorbació neixen nous arbres que repoblen l’espai. Aquestes espècies típiques de les primeres etapes de la recuperació d’un bosc, justament presenten les dues característiques vulnerables que hem trobat”, explica Jordi Martínez-Vilalta. I afegeix que “si les pertorbacions van augmentant (cosa que s’espera que passi), aquestes etapes primerenques predominaran als boscos i els faran molt sensibles al canvi de clima. És un peix que es mossega la cua”.

Vista general d’una pineda de pi pinyer (Pinus pinea) afectada per la sequera al Maresme. Autor: José Luis Ordóñez. El procés ja ha començat: alguns boscos estan canviant L’article analitza uns 60 casos de mort forestal per sequera, en més de 30 localitzacions distribuïdes per tot el món. Els països implicats van des del Canadà fins a Austràlia, passant per Espanya, Estats Units o la Índia, entre d’altres. “Els boscos juguen un paper molt important en el clima global, d’acord amb el seu rol en el cicle de l’aigua i l’habilitat de segrestar i emmagatzemar grans quantitats de carboni”, recorda Francisco

Lloret. I adverteix que “amb les creixents sequeres es posa en perill aquest sistema i els serveis ambientals que hi van associats. A més, altres factors com la desforestació i els canvis en els usos del sòl sovint empitjoren la situació”. Article de referència Greenwood S., Ruiz-Benito P, Martínez-Vilalta J., Lloret F. et al. (2017). Tree mortality across biomes is promoted by drought intensity, lower wood density and higher specific leaf area. Ecology Letters 20, 539-553. DOI: 10.1111/ele.12748

Verónica Couto Antelo Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).

198 AGENDA AGOST 2017

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 28 d´agost, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 28 d´agost, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Les reunions de la junta directiva de l´ANT són obertes a la participació de tots els membres de l´associació, amb veu i sense vot. Les reunions del grup d´ornitologia són obertes a la participació de totes aquelles persones que tinguin interès en el món de les aus.

ACTIVITATS DE L´ANT

Diumenge, 6 d´agost, a les 18 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 27 d´agost, a les 20 hores, a can Sostres. Sortida de camp per fer el cens d´aus nocturnes. A càrrec del grup d´ornitologia i oberta a la participació de tothom. Dilluns, 31 d´agost. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies corresponents al mes d´agost del 16è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Per participar en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com. Dissabte, 9 de setembre, a les 17 hores, al peu de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració de les aus planejadores.

POLLS CAIGUTS DEL NIU I ANIMALS FERITS Als membres de l´ANT sovint ens demanen consell sobre els casos de polls caiguts del niu o animals ferits. En el cas de joves que comencen a volar és millor no tocar-los del lloc on són, generalment encara són atesos pels pares. Si estan en un lloc no recomanable on poden ser depredats per gats i gossos o poden ser víctimes d´accident, només cal posar-los en un lloc elevat on estiguin fora de risc. En cas necessari es pot trucar al telèfon 93.574.00.36 del servei central dels agents rurals que el passarien a recollir, o bé portar-lo al Centre de Recuperació que tingueu més a prop. En l´últim cas consultat la persona col·laboradora va informar de que, a proposta del centre de recuperació, havia dipositat l´exemplar a l´Hospital Veterinari Molins, a Sant Vicenç dels Horts, que és obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, on passen a recollir-los els agents rurals. Donem l´adreça d´aquest centre privat perquè és el lloc més a prop on es poden deixar. HOSPITAL VETERINARI MOLINS Polígon Industrial Molí dels Frares, Carrer B, Nau 27, a prop de la Comissaria dels Mossos d´Esquadra. 08620-Sant Vicenç dels Horts hospital@hvmolins.com T. 936685753 Els centres següents pertanyen al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya. Disposen de tot el necessari per a la recuperació i, si és possible, s’encarreguen de la seva posterior reintroducció. MAPA D´ACCÉS A TORREFERRUSSA CENTRE DE RECUPERACIÓ DE TORREFERRUSSA Crta. Sabadell / Sta. Perpètua Km 4,5 08130 Sta. Perpètua de Mogoda (Barcelona) – Tel.- 935600052 CENTRE DE RECUPERACIÓ DE VALLCALENT Camí de Vallcalent, 63 25003 Lleida – Tel.- 973267990 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Mas del Cortalet – 17486 Castelló d’Empúries (Girona) Tel.- 972454222 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE Plaça 20 de maig s/n - 43580 Deltebre (Tarragona) – Tel.- 977489511