AMPA i ESCOLAFERRAN SUNYER

NÚMERO 16MARÇ 2013

Infoferranet

El món del cinema arriba per

carnestoltes

01 Portada02 Sumari03 Editorial04-05 Actualitat06-07 Mulla’t

08-09 Entrevista10 Consell Escolar11 AMPA12-15 Carnetoltes16-17 Coeducació

18-19 Espai migdia20-21 Salut22-23 Pel plaer d’estar junts24-25 Sosa càustica

26-27 Llegim?28 Festa Major

CoordinacióGemma AlcobaGemma SobrinoRosana RodríguezXavier Morta

CorreccióRosana RodríguezDissenyXavier Morta

FotografiaCarme VinyetaOlga PardoSofia Roca

Il·lustracióEva SantanaLuisa Vera

Sumari

Publicitat Sant Antoni Comerç

Qui som?

Contacteu-nos per correu electrònic a: textferranet@gmail.com

2 /Infoferranet

Els lectors habituals de l’Infoferranet des que va aparèixer, ja fa gairebé quatre anys, us adonareu que aquest segon lliurament del curs actual té un nou format. No hi ha les pàgines taronges dedicades a la canalla en la part central ni tampoc cap dels articles que l’escola ens fa arribar, bé per explicar-nos algun dels projectes que estan portant a terme o bé perquè ens assabentem del que s’està treballant a cada cicle.

Aquesta revista surt cada trimestre perquè escola i AMPA ho fan possible, a més de tots els pares i mares, nens i nenes que hi col·laboreu quan us ho demanem. Però enguany arriba Sant Jordi i la seva visita anual comporta una gran feinada per a l’escola, que organitza els Jocs Florals amb la participació de tot l’alumnat i la implicació de tots i totes els/les mestres. És per aquest motiu que la direcció de l’escola ens ha transmès la seva decisió de no participar en aquest número de l’Infoferranet, i és que és impossible arribar a tot en una època en la qual els recursos cada cop són més limitats.

Enguany, quan les retallades en segons quins sectors estan a l’ordre del dia, hem d’agrair enormement la renovada confiança que el Sant Antoni Comerç (SAC) ha dipositat en aquesta revista i en aquesta escola. Són temps complicats per subvencionar projectes com el nostre i, malgrat tot, aquesta associació ha tornat a fer possible que l’Infoferranet s’autofinanciï per segon any consecutiu. No obstant això, voldríem aprofitar aquest espai per fer una crida a altres possibles patrocinadors interessats en aquesta publicació.

També volem aprofitar aquest editorial per recordar-vos que la nostra escola té el distintiu d’Escola Verda i, per tant, dins del projecte educatiu es treballen valors ecològics com el respecte a la natura i el medi ambient. El Drac Pet ens recordava el significat de les 5R que fan possible la sostenibilitat: reciclar, reduir, reutilitzar, reparar i respectar. Per tot plegat i per ser coherents amb el projecte de residu zero de l’escola, ens hem plantejat fer una versió digital de l’Infoferranet per a aquelles famílies que ho desitgin. La idea és fer una mostra prèvia en aquest nou format digital perquè tothom la pugui valorar i després passaríem una nota a les famílies perquè s’hi puguin apuntar en el cas que hi estiguin interessades.

Són temps de canvis i d’adaptació a la situació que ens està tocant viure i és, per tot plegat, que l’Infoferranet vol fer un pas endavant per poder continuar informant-vos del que succeeix en la nostra comunitat educativa. Us animem a tots i totes que continueu col·laborant amb nosaltres com ho heu fet fins ara. El nostre agraïment per a tots i totes els qui feu possible que cada trimestre puguem gaudir d’aquesta revista.

Editorial

Infoferranet/ 3

4 /Infoferranet

Actualitat / Música

Conèixer, créixer... cantar. La música sempre és una bona excusa per crear vincles. Aquest curs, a l’extraescolar de cant coral, es va donar una curiosa situació: la professora era alhora cantant d’un grup, 9SON, i enguany gravaven un nou CD. El mestissatge del grup sona a rumba, música llatina, funky, música africana... però ens vam arriscar a compondre una balada; Els mil paisatges tracta d’un moment de reflexió en el qual un personatge recapitula sobre la vida viscuda i anhela un canvi en la seva manera de degustar la vida; en el darrer moment, com un alè d’alliberació i renaixement, la coral de l’escola pública Ferran Sunyer fa sonar el lema «Per fi he estat viu».

L’experiència ha estat molt positiva, ja que hem viscut un treball coral (mai millor dit) amb tota la comunitat educativa, en col·laboració amb el grup 9SON i la discogràfica que produeix el disc. La preparació dels cantaires ha estat molt engrescadora, amb un treball vocal intens que ha generat l’entusiasme dels nens i nenes, i això s’ha pogut fer gràcies al recolzament tan excepcional de l’AMPA i l’acolliment de la iniciativa per part de l’escola.

Ara mateix el disc s’està mesclant als estudis de Palma de Mallorca i sortirà a la llum a mitjan abril, com a regal de Sant Jordi. Esperem que el gaudiu!

Gravem un discCarla Gordo (mestra de Cant coral)

El Dominical del Llibre de Sant Antoni celebrarà el Sant Jordi, el diumenge dia 21 d’abril amb regals i sorpreses per a les persones que hi vagin!

Publicitat Sant Antoni Comerç

En un hivern ple de festes, entre Sant Antoni i el Carnaval, l’escola es troba amb la Festa Major d’hivern de la ciutat de Barcelona i, com cada any, ens convida a participar-hi.

El dia 9 el Patxoca, la Cucafera i tots els elements del Ferran Sunyer van enfilar els carrers de Barcelona per anar al Pati Manning, on es van exposar durant tota la setmana, i el dia 16, puntuals des de la plaça dels Àngels, van sortir ballant al ritme dels nostres tabals.

El color taronja omple de llum i color els carrers de Barcelona. Any rere any, de primer amb les bates, després amb les samarretes i des de fa un parell d’anys amb els folres, s’ha convertit en el símbol d’identitat de l’escola. Per això creiem en la importància d’anar a les cercaviles amb un dels elements que ens identifica i perquè formem part d’un grup.

Els nostres infants són els protagonistes de la festa, deixem que gaudeixin de fer ballar la Cucafera, de portar les fruites, els animals o el garrinet i la garrineta. Als pares i les mares ens agrada molt veure com els nostres infants s’ho passen bé, però deixem que siguin ells que ballin i de pas nosaltres gaudim de la festa. No cal anar de la mà del nen o nena quan és sota la Cucafera, en podem gaudir apartats, deixant que se sentin protagonistes i que facin gaudir a tots dels nostres elements.

Escalfa’t, arriba la cursa d’El Corte Inglés!!!… i aquest any ens hem proposat

superar les edicions anteriors en nombre de participants del Ferran Sunyer.

Si ets alumne/a, exalumne/a, mare o pare, familiar o conegut, mestre/a o exmestre/a, i vols córrer els 10,766 km amb nosaltres de la 35ena edició d’aquesta cursa, no t’esperis al darrer moment i apunta-t’hi ja!

Les inscripcions són gratuïtes i estaran obertes fins al 6 d’abril en qualsevol punt d’El Corte Inglés o d’Hipercor.

No tens excusa… Si vols caminant, camina,i si vols corrent, corre,però t’esperem amb el nostre color,el taronja.

Una onada taronja

7 abril 2013

Actualitat / Festa Major

Actualitat / Curses

Olga Pardo (mare de 3r i P5)

Infoferranet/ 5

Mulla’t

6 /Infoferranet

Saida El Hamoudi (mare de 2n i P4)

Jo crec que sí que hi hauria d’haver porteries de futbol a l’escola. Tant els nens com les nenes gaudirien de més diversitat en l’esport col·lectiu. I per a l’escola seria positiu, atès que oferiria més varietat d’esport. Sempre pensant el millor per a l’escola.

Daniel Marín (pare de P4)

A l’escola s’ensenya i s’educa; parcialment, és clar… els pares hem de fer una part de la feina perquè els infants acabin sent un nois de profit (que dirien fa uns quants anys). També juguen i salten i… corren darrere d’una esfèrica que sembla que tan sols serveix per ficar-la entre uns pals i barallar-se entre ells per la seva «possessió» i… ai las!, resulta que al Ferran Sunyer no tenen pals on introduir la pilota. I s’esdevé la pregunta: calen?

Per a un individu com jo que l’esport no està permès a la meva religió i el futbol ni fu ni fa, les porteries no calen. Ara bé, a casa aquesta religió tan sols la segueixo jo, per tant, em diuen que sí que calen unes porteries a l’escola. I la qüestió és: deixem córrer la imaginació, l’enginy o la inventiva per crear unes porteries o els les donem fetes

i, en conseqüència, que es relaxin perquè la feina ja l’ha fet l’altre. Ara que me’n recordo… us n’explicaré una de familiar i una porteria… doncs resulta que hi havia una porteria i un nen penjat del travesser que de cop i volta va desaparèixer, el nen, i va aparèixer al terra amb una esgarrinxada a l’entrecuix dels pantalons produïda pels ganxets de la xarxa que va anar més enllà dels pantalons i va acabar amb uns punts de sutura en aquella part que tan sols tenim els homes (uff, quin mal) i us direu que per evitar accidents no calen unes porteries amb ganxets, però la versió del nen és que sí que calen i per dos motius ben clars: 1) faciliten jugar a l’esport rei del país i 2) és l’únic nen de l’escola a qui han cosit «els picarols» (i això sí que farda!!!!!).

I com que jo no sóc ningú per dir res tan sols opinaré que les porteries no calen perquè ocupen un espai que ara és multidisciplinar, perquè eviten l’enginy dels infants, perquè valen uns calerons, perquè… Però per sobre de tots els perquès n’hi ha un de personal: no m’agrada el futbol!

Ets un dels seguidors de l’esport estrella que mou milions de fans arreu del món? O potser trobes que la canalla ja veu prou futbol al voltant seu i necessita conèixer altres alternatives? No t’has plantejat mai per què a l’escola no hi ha porteries de futbol? Per què només hi ha cistelles de bàsquet? Què en penseu vosaltres, nens i nenes de l’escola? Us agradaria poder disposar de porteries de futbol per emular les grans estrelles del moment? I els monitors d’extraescolars, tenen preferència per un esport en concret? Aquí teniu una mostra del que ens heu contestat.

Hi hauria d’haver porteries de futbol a l’escola?

Infoferranet/ 7

Iker Fernández (alumne de 3rB)

No, perquè hi hauria baralles cada dos per tres, som molts nens i nenes a l’escola i tots voldríem jugar cada dia amb elles.

Clara Seró (monitora de bàsquet)

Personalment, veient els nens i nenes jugar a futbol al pati, penso que els aniria bé tenir unes porteries. De ben segur, si els ho preguntéssim, estarien encantats! Ara bé, la meva pregunta és: hem de deixar que els nens i nenes simplifiquin l’esport? És a dir, que juguin exclusivament a cromos, cartes i futbol?

La nostra escola es diferencia per la creació d’una escola de bàsquet plena de valors, respecte i sobretot grans jugadors/ores que demostren, dia a dia, el seu esforç i qualitat. Això forma part de la nostra identitat.

Sabent de l’existència de tants esports minoritaris i/o desconeguts, apostaria per ampliar la quantitat de recursos, jocs i esports. , tot i que no em quedaria només amb la idea de posar dues porteries. Podríem aprofitar millor els espais i fer més varietat de racons de joc i, per què no, incorporar-hi algun esport amb la mateixa ideologia i metodologia que fins ara.

Jana Riba (alumna de 3rB)

Jo crec que sí que podríem posar-les, sempre que fossin mòbils. D’aquesta manera quan no juguéssim a futbol no serien un destorb.

Aina Riba (alumna de 6èB)

Jo que jugo a vegades a futbol m’agradaria que en posessin. Perquè els que juguem a futbol tenim sempre moltes discussions amb temes d’arbitratge (alta, pal, fora… ) és molt difícil valorar qui té raó, quan la porteria és imaginària.

Olga Garcia (coord. d’extraescolars)

Es cert que a gairebé totes les escoles en tenen, però m’agrada l’oferta que tenim a l’escola de conèixer altres esports. Qualsevol nen juga a futbol al parc, però no qualsevol nen agafa una cinta de gimnàstica rítmica. Tenim pocs espais per fer moltes activitats a la vegada. És possible que si hi hagués porteries a la llarga hauríem d’oferir l’activitat i més endavant es voldria competir. El futbol el tenim a totes hores a la premsa, però el que jo he vist que genera el bàsquet a l’escola no ho canvio per res.

Estudiant de 2n curs de grau en educació primària

Entrevista

Núria Rabassa

Sacra Comorera (mare de P5A)

8 /Infoferranet

Quin és el teu animal preferit? El gos.

Sóc amb la Núria Rabassa en una cafeteria.

Què ens pots explicar de tu? És el primer cop que faig pràctiques. He

estat a 4tA i l’experiència ha resultat molt interessant. Em reunia regularment amb la tutora del grup, la Lídia, una persona que m’ha aportat molts coneixements.Quina ha estat la teva trajectòria acadèmica i professional?

Vaig fer Batxillerat Social i ara sóc estudiant de 2n curs de Grau en Educació Primària. A més, treballo en una escola pública impartint classes de repàs. M’encanta el que faig i em xoca veure altres estudiants que no han escollit la carrera amb vocació, sinó perquè no tenien una altra opció. Si uns determinats estudis no agraden, és millor no fer-los, sobretot si estan relacionats amb la docència. Podries descriure la teva experiència al Ferran Sunyer?

Al Ferran Sunyer m’he sentit molt a gust, d’una banda, per l’experiència que ha suposat per a mi i, de l’altra, per tot el que la Lídia m’ha aportat. És una persona molt propera que m’ha ensenyat, entre d’altres, a resoldre conflictes. Recordo que la primera setmana de treball els nens i nenes em miraven molt atentament... També m’ha agradat el fet que sigui una escola sostenible, perquè no és gaire habitual. L’aula de joc del 4t pis és molt maca i útil. Però hi ha quelcom que em va sorprendre: el fet que els petits siguin a dalt de tot. Jo he vist més aviat el contrari en altres centres educatius. A més, en cas d’incendi, els petits corren menys que els grans i, per tant, estarien millor al primer pis. Alguna anècdota interessant viscuda durant el teu període de pràctiques?

Un nen que tenia un Pla individualitzat em reclamava sovint i això em va fer sentir bastant útil. També recordo amb afecte el darrer dia a l’escola: els nens i les nenes em van regalar un àlbum amb dibuixos i una dedicatòria en què em deien «Seràs molt bona mestra, t’enyorarem».Quin és el millor record que t’emportes de l’escola?

La relació amb l’alumnat, les aportacions de la Lídia i també el record de les classes de la mestra de música. Les imparteix molt bé.

Què és el que més t’agrada de la feina de docent?

És el fet que es pot ensenyar i aprendre al mateix temps. Els nens i les nenes poden oferir-nos molt més del que ens pensem.I el que menys?

Ser davant d’una situació de conflicte. Aquí la Lídia em va ser de gran ajuda: ella és una persona càlida amb l’alumnat però alhora sap molt bé com resoldre un conflicte des de la serenor. És una mestra que sap compaginar molt bé l’afectivitat amb l’autoritat.Quines són per a tu les característiques d’un/a bon/a docent?

Ha de ser un bon/a comunicador/a. També ha de ser algú que sàpiga compaginar l’autoritat amb l’afectivitat i, a més, una persona educada en valors, altrament no els podrà transmetre, amable, extravertida i que tingui clar que s’ha d’ocupar de tot l’alumnat. A vegades s’oblida què és l’escola inclusiva: els/les docents s’han d’ocupar de tots, dels que van malament i dels que van bé, ja que sovint es deixa una mica de banda aquests últims. S’han d’adaptar a les necessitats d’ells perquè cada nen té característiques i necessitats diferents i, per tant, tots són especials. La Lídia això ho tenia ben en compte. Què opines de les retallades en Educació?

A mi ja m’afecten! És el darrer que s’hauria de retallar! Tenir coneixements és bàsic! Si fomentem que la societat creixi inculta, en un futur no gaire llunyà ens en penedirem. Et consideres una lletraferida? Quin és el darrer llibre que has llegit?

Sí que ho sóc. El darrer llibre que m’he llegit és Summerhill, de Kevin Frane.Ets cinèfila? Quina és la darrera pel lícula que has vist?

Django, de Tarantino.Quin és el teu plat preferit? I la teva beguda preferida?

M’encanta la pasta, la paella i la fideuà, i la meva beguda preferida és la Coca-cola.

Ha estat un plaer entrevistar la Núria, una persona intel·ligent, sensible, amable, educada i que sap comunicar-se. A més, transmet honestedat i serenor. Amb aquestes virtuts, jo també penso com els seus exalumes de 4t: de ben segur serà una molt bona mestra.

Infoferranet/ 9

Fa unes quantes setmanes es va reunir el Consell Escolar per acomiadar els membres que el deixaven i rebre els que hi entraven. El van deixar les mestres Imma Compte, Berta Gámez i Montserrat López, d’una banda, i, del sector de pares i mares, en Txus Blanco, la Laura Gallego, la Mónica Rubio (que ja se n’havia anat pel juny) i la Gemma Sobrino. Des d’aquí volem agrair a totes aquestes persones la tasca feta en pro de l’escola. També donem la benvinguda als nous membres: Neus Castelló, Joana Pedrós i Daniel Vidal, del sector de mestres; Consol Pujol, del sector de personal laboral; Ethel Baraona, Eva Espuña, Joan Carles Vendrell i Ignasi Badia, del sector de pares i mares, i Olga Pardo, com a nova representant de l’AMPA. Esperem que puguin dur a terme una feina ben profi tosa per a l’escola.

Al cap d’uns quants dies d’aquesta reunió diguem-ne protocol·lària, n’hi va haver una altra, el 5 de febrer, de més transcendent, atès que s’hi van aprovar coses de tant de pes com la Programació general anual del centre (en què es defi neixen els objectius generals i l’organització de l’escola, el pla de treball dels equips docents i amb els serveis externs, el menjador escolar i la gestió econòmica del centre), les sortides del curs, el pressupost de l’any 2013 o la Programació anual de l’AMPA. És a dir, tot el que té relació, per exemple, amb el calendari

del curs, l’horari escolar, la vigilància del pati, els llibres de text, les activitats extraescolars, el menjar de la canalla, la tasca dels delegats i delegades, la feina del professorat, les excursions, la Setmana Cultural, l’organització de festes, etc.

Tothom al Consell és conscient de les difi cultats per les quals passa –o passarà–l’escola a causa de la mala situació socioeconòmica i política que vivim. D’una banda, fan pagar a l’ensenyament públic, i per tant als nostres infants, les conseqüències d’una crisi fi lla d’un sistema econòmic, el capitalisme, profundament injust i immoral. D’altra banda, el sistema escolar català, que amb prou encert respon a les necessitats i demandes de la nostra societat, està amenaçat per la repulsiva Llei Wert, manifestament retrògrada en els continguts i descaradament anticatalana. El convenciment, però, és que, amb l’esforç de tothom, aconseguirem de redreçar la situació. Per començar, el Consell Escolar va votar unànimement a favor del manifest contrari a aquesta Llei proposat per la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya.

Enmig de les injustes retallades i de l’intent de desfer, en maneres, llengua i continguts, el model escolar del nostre país, el Consell Escolar aprova la Programació i el pressupost anuals.

Un Consell Escolar renovat continua treballant pel Ferran Sunyer

10 /Infoferranet

Consell Escolar

Després de molts anys amb el català prohibit, es va acordar que el millor model educatiu per a l’escola catalana, en pro de la llengua, de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats, era el d’immersió lingüística, és a dir, fer que el català es convertís en la llengua de l’ensenyament, sense separar l’alumnat segons la llengua dels pares.

Han passat 30 anys des que va posar-se en marxa aquest mètode, i el resultat és que el nivell de castellà a Catalunya és millor que el de la mitjana a Espanya, i que fi ns i tot els catalanoparlants escolaritzats segons aquest sistema igualment dominen el castellà.

Per contra, encara hi ha infants i joves a Catalunya a qui costa expressar-se en català, i és habitual veure que un sol nen que parla castellà fa canviar –de manera involuntària, és clar– la llengua de tot un grup que juga en català.

Així i tot, el ministre Wert no en té prou. Vol anar més enllà, permetent que per obtenir el títol d’ESO o de batxillerat no calgui acreditar coneixements de català, si convé separant els alumnes segons la llengua que triïn els pares.

L’objectiu és clar: si fem créixer uns nens i nenes que no aprendran mai català

perquè la llengua de casa i de l’escola és el castellà, ¿en quina llengua s’hauran de comunicar amb els catalanoparlants? En l’única llengua que compartiran, i que curiosament és la del ministre Wert.

Aquest, però, no és l’únic despropòsit de la Llei. A tall d’exemple, dóna al Consell Escolar una funció merament consultiva, de manera que pares i mares deixen de participar en els òrgans de decisió.

D’altra banda, posa les bases per privatitzar progressivament el sistema educatiu, i cicles com infantil o batxillerat podrien deixar de ser gratuïts, ja que no s’inclouen dins de l’educació bàsica.

Així mateix, és una Llei segregadora, ja que a banda de dividir l’alumnat segons la llengua, dóna cobertura legal a les escoles que separen per raó del sexe, i alhora permet agrupar l’alumnat segons els resultats acadèmics, cosa que fomenta la competitivitat.

Vaja, ja ho veieu: una llei que ho té tot! Tot per dir que no la volem, tal com ja han fet, entre d’altres, el Consell Escolar de Catalunya, la FAPAC i també el Consell Escolar de la nostra escola, a través de la declaració de rebuig que hi va portar l’AMPA.

AMPA

Contra la Llei WertDesprés de 30 anys s’ha demostrat que l’alumnat que a casa parla català i que fa immersió lingüística igualment domina el castellà, mentre que hi ha canalla a qui costa expressar-se en català. Què pretén, doncs, la Llei Wert? Atemptar contra el model d’escola pública catalana. Per això LA REBUTGEM.

A la web de la FAPAC, hi trobareu un apartat específi c sobre el tema, amb una carta de protesta que podeu adreçar al ministre, l’esborrany de la Llei, les valoracions del Marc Unitari de la Comunitat Educativa i altres informacions d’interès: www.fapac.cat/espai-lomce

12 /Infoferranet

Un Carnestoltes de cinema!

Festes/ Carnestoltes

Famílies de P5

Infoferranet/ 13

Dia 10 de febrer, 11 h, escola Ferran Sunyer. S’obren les portes de Viladomat i, talment com si en Sisa ens cantés allò d’«Oh, benvinguts, passeu, passeu!», s’endinsen cap al pati la Blancaneu, en Batman, dàlmates, princeses i individus de tota mena. Es tracta, evidentment, del Carnestoltes 2013. Llums, càmeres, acció!

La festa de Carnestoltes representa molt per a les famílies de P5. Ja és el tercer curs a l’escola, en coneixem el funcionament, ens hem avesat els uns als altres però... realment tenim consciència de grup? És en aquesta festa que les famílies implicades fem un pas més en la integració en el centre dels nostres fills i filles, i és, sens dubte, la nostra carta de presentació envers la resta de l’escola. En aquest moment s’estrenyen els llaços que poden haver sorgit durant els dos primers cursos d’infantil perquè hi ha un objectiu comú i una responsabilitat

indiscutible. Potser penseu que estem exagerant. Al capdavall només es tracta d’una festa de l’escola. Cal prendre-s’ho tan a pit? Evidentment, això depèn de cadascú però, a qui no li agrada contemplar la carona orgullosa del seu fill/a quan veu que els seus pares consideren tan important la seva escola? Hores de reunions, de feina, de manualitats, de preparacions, tot per l’escola, aquell lloc en què els infants passen tantes hores cada dia. Precisament aquest és el moment de demostrar-los amb els nostres actes que perquè les coses surtin bé cal treballar en equip i de valent, esforçar-s’hi, compartir, ajudar... I que bé veure’n amb ells el resultat!

D’altra banda, la relació entre les famílies en surt reforçada, s’estableixen uns lligams més estrets, passem de la coneixença fruit de les entrades i sortides de l’escola a alguna cosa que va més enllà.

14 /Infoferranet

Els pares i mares de P5 hem pogut constatar tot això que us expliquem. I com va començar tot? Doncs en una primera reunió que es va fer allà al mes d’octubre. En aquell moment es va decidir el tema de la festa. Hi vam donar moltes voltes, calia trobar-ne un que ens servís per tenir varietat de disfresses, que fos viable per a la decoració del gimnàs i que oferís bones possibilitats per a l’animació de la festa. Ens van ajudar molt les memòries d’anys anteriors, d’aquesta manera sabíem el camí que havíem de seguir; a part, és clar, de l’experiència d’uns quants pares i mares que repetien perquè tenen fills i filles més grans. Quan vam posar fil a l’agulla, vam poder descobrir aptituds que desconeixíem els uns dels altres: persones amb molta capacitat organitzativa, traçuts per a les manualitats (recordeu el lleó?, entre altres coses), petits i petites pintors, pastissers i pastisseres, una gent del bar incombustible, una showwoman, un grup de ball amb molt ritme, ballarins de ball esportiu... en definitiva, moltes ganes de demostrar que junts i amb ganes es poden fer moltes coses.

Un museu del cinema espectacular (si fins i tot hi havia els guants de Rita Hayworth i la pistola de John Wayne o el mateix Pinotxo!!!!), pòsters amb les novetats de les cartelleres i fotogrames amb els nens i nenes de P5 disfressats amb les respectives estrelles de la fama del Ferran Sunyer decoraven les parets del gimnàs. I què ens dieu del sostre? Paraigües de Cantant sota la pluja amb elements cinematogràfics penjats amb fil de pescar. Per cert, volem agrair la col·laboració del Cristiano, un pare de l’escola que no és de P5, però que ens va ajudar a penjar tots els elements del sostre amb els seus estris i enfilant-se al gimnàs demostrant-nos la seva professionalitat. I, evidentment, el darrer missatge per al futur P5: participeu-hi, val la pena!!!!

Infoferranet/ 15

«Una llentia dins un paquet de cigrons», quin símil que hem triat per explicar-vos un tema de coeducació! I és que hi ha homes i dones en aquest món que fan feines, tenen hobbies, cursen estudis o practiquen esports en què ells són la minoria dins del que la societat s’entesta a etiquetar com a propis d’homes o de dones.

No gaire lluny, en la nostra comunitat educativa, trobem exemples de persones que fan les coses perquè els agrada.

Marcos, pare de l’Ainhoa de 3r i de la Judit de P5. En Marcos treballa, però en el seu temps lliure fa una activitat amb la seva parella que ens va deixar bocabadats a la festa de Carnestoltes: ball esportiu. Des de l’any 94, en Marcos dedica el seu temps lliure a una activitat, el ball, en què la proporció homes-dones no era massa igualada. Des de sempre el ball en general és una activitat amb una participació femenina més alta que la masculina. Tot i així, en aquest moment està més anivellat. Parlant amb en Marcos ens comenta que mai no s’ha sentit discriminat per fer aquesta activitat, encara que de vegades ha sentit comentaris, sense mala intenció, sobre l’aire afeminat d’algunes fi gures de la modalitat de balls llatins.

En el món del ball esportiu podem veure molts nens i nenes que s’hi inicien per imitació dels pares, perquè estan acostumats a veure’ls ballar des que són ben petits.

Si us voleu animar, ja ho sabeu, els balls de saló es poden practicar a qualsevol edat. El que està clar és que vam gaudir molt a la festa del 10 de febrer.

Una llentia dins un paquet de cigrons

16 /Infoferranet

Coeducació

Per formar part del Grup de Coeducació...Per formar part del Google grups....Per fer-nos arribar la teva opinió sobre aquest article o qualsevol altre tema.....Podeu enviar un correu electrònic a: grup-coeducacio-ferran-sunyer@googlegroups.com

Clara Seró. La Clara és entrenadora de bàsquet de l’escola, la trobem cada tarda entrenant i educant els nostres nens i nenes en els valors de l’esport. És habitual trobar entrenadores en el bàsquet base, però a mesura que la mainada creix escasseja la figura femenina en la direcció de l’equip. I què passa en el cas dels nens i nenes? Dels 61 participants en l’activitat, 7 són nenes i 54 nens, i a mesura que s’incrementa l’edat trobem menys nenes que juguen en equips mixtos.

Elisabet Ruiz, mare del Guillem de P5. Quan en Jordi i l’Eli van ser pares, van tenir molt clar que la responsabilitat era cosa de dos, per la qual cosa van decidir compartir el permís de maternitat. Es tracta d’un permís que normalment consumeix la mare durant 16 setmanes, de les quals 6 són obligatòries per a ella, ja que s’ha de recuperar del part, però les 10 següents poden ser gaudides indistintament pel pare o la mare. Ells van decidir compartir-lo per poder ser amb el seu fill tots dos durant les seves primeres setmanes de vida. Ens explica l’Eli que la gent del seu voltant no ho entenia.

Sabem que tan sols són 3 exemples dels molts que hi ha al voltant nostre, que no s’haurien de valorar per raons de sexe, sinó per les habilitats i decisions personals de qui les fa.

Si volem que les coses canviïn, hem de començar a posar-ho en pràctica des de casa. Les tasques de la llar no tan sols són pròpies de les dones ni el bricolatge dels homes.

Tots embrutem i tots netegem, només cal buscar algú que ens ensenyi com es fa.

18 /Infoferranet

Dins de l’oferta d’activitats musicals, des de P4 fi ns a sisè, aquest taller s’adapta sempre tenint en compte les diverses edats dels nens i nenes. Els més petits (P4 i P5) fan cançons i balls més tradicionals com ara Eram sam sam o Napoleó tenia 100 soldats, el Cicle Inicial canta cançons del món o fa petits tallers relacionats sempre amb la música, el Cicle Mitjà fa danses del món o realitza un fl ashmob (semblant a un lipdup però més espontani), com ara Fama. Qualsevol lloc i moment és bo per posar-se a ballar tots junts! Els més grans, els de Cicle Superior, prefereixen balls més moderns com ara el hip-hop o el funky i en gaudeixen tot fent treballades coreografi es.

El taller musical està dirigit pels monitors i monitores del menjador, ells són els encarregats de la programació i coordinació de les diverses activitats d’aquest taller mes

Taller musical

Espai migdia

Gemma Sobrino (mare de 3r i 1r)

Avui us parlarem d’una de les noves activitats d’enguany, realitzada durant l’horari de menjador.

Infoferranet/ 19

rere mes. En aquesta ocasió, us exposarem més àmpliament la feina feta al Cicle Inicial. La Desi i el Víctor (monitors de primer), amb la Carola i la Cristina (monitores de segon) es reuneixen i programen mensualment les activitats d’aquest cicle. La Desi, molt amablement, ens ha fet cinc cèntims de les quatre sessions musicals del mes de febrer.

De primer, sota el títol de «Toquem les maraques» i després de menjar molts iogurts, repartir llenties i gomets decoratius, els petits van fer una manualitat per construir un divertit instrument de percussió. A la segona sessió van jugar a reconstruir una pel·li musical. I com es fa això? Facilet i divertit: escoltant trossos d’una banda sonora, han de relacionar cada fragment amb una imatge (fotografi a) i reconstruir la pel·li. En aquest cas van recordar El rei lleó (aquí presenten en Simba!,

ara mor en Mufasa!). La tercera setmana, una sessió d’expressió corporal: mitjançant diverses consignes, fem percussió amb el nostre cos, piquem de peus, ara dos cops amb les mans als genolls i... descobrim tot un senyor instrument! I, fi nament, fem una cançó del món, en solen fer una per mes i la idea és que al fi nal de curs tinguin un petit cançoner. Aquest cop n’han fet una de la nostra terra: Uh, oh, no tinc por!

Sigui cantant o ballant, fent maraques o picant de mans, escoltant i jugant es crea tot un món musical ple de creativitat i diversió. Que no s’aturi la música!

20 /Infoferranet

Salut/ Benestar

Infoferranet/ 21

Per fi ha arribat la tan esperada primavera i, per a molts, amb ella arriben les al·lèrgies, la fatiga i el malestar.

I és que la primavera és una estació de canvis importants al voltant nostre: les hores de llum s’incrementen considerablement, la natura sembla despertar i se’ns apareix en tota la seva esplendor d’olors, colors i sons... Canvis als quals el nostre cos ha d’acostumar-se de nou; no oblidem que som animals socials (alguns més sociables que d’altres), però animals, i que com a tals formem part dels cicles de la natura.

Els canvis que es produeixen en l’ambient, tant de llum com de temperatura i de pressió, i els canvis que introduïm en el nostre dia a dia (canvis horaris...) afecten el nostre cos, que ho manifesta en forma de fatiga, baix estat d’ànim, tristesa, falta de vitalitat, pesadesa articular, irritabilitat... A aquest estat de bioritme baix, de «no poder amb el nostre cos», se’l coneix amb el nom d’astènia primaveral.

L’astènia primaveral és un trastorn menor i, normalment passatger, però molt insidiós, que afecta petits i grans en aquesta estació de l’any; trastorn que podem prevenir i alleujar introduint petites mesures saludables que ens ajudaran en aquesta adaptació al canvi d’estació.

Així doncs, us proposem sobretot una alimentació equilibrada, baixa en greixos saturats i rica en fi bra, vitamines i minerals que, en proporcions adequades, ens poden ajudar a prevenir i mitigar l’astènia. És important, doncs:

• Evitar els sucres d’absorció ràpida (sucre, brioxeria, llaminadures...) i escollir aliments amb sucres complexos, procedents dels aliments integrals.

• Evitar la ingesta excessiva d’àcids grassos saturats i de colesterol (aliments precuinats i fregits), prioritzant en la nostra alimentació la ingesta d’àcids grassos poliinsaturats, omega 3 i 6 (peix blau, fruits secs...).

• Gaudir dels aliments frescos de temporada i de proximitat, de fruites, verdures i hortalisses riques en vitamines, minerals i fi bra i biosostenibles.

• Incorporar les proteïnes que ens aporten els llegums, les carns (no grasses com el pollastre i el conill) i els peixos.

Juntament amb les mesures anteriors, és molt important fer exercici a l’aire lliure, per activar totes les funcions corporals i mantenir un descans òptim per regenerar l’organisme. Tot el que us recomanem és molt important per mantenir la salut i la qualitat de vida però, quan arriba la primavera, es fa del tot necessari per evitar l’astènia primaveral.

Alguns consells per prevenir l’astènia primaveral

Mertxe Liroz (mare de 4tB)

Ja ha arribat la primavera!

22 /Infoferranet

Es va haver de matinar de valent, la trobada era a les 8 del matí a l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, a la plaça Espanya, per anar junts fi ns a Montserrat. El pla era arribar amb transport públic fi ns al monestir perquè els petits experimentessin diversos sistemes de transport: el ferrocarril, el tren cremallera i, fi nalment, el funicular de Sant Joan.

Aquí cal fer un punt i a part. La difi cultat de treure un bitllet combinat i més econòmic per a un grup nombrós va implicar que cada família va haver de fer una important despesa. A més a més, cal afegir-hi la informació contradictòria dels empleats dels ferrocarrils respecte d’aquest tema. Si l’Administració vol fomentar el transport públic, hauria de facilitar tarifes més reduïdes, ja que fent números sortia més econòmic anar amb cotxe privat. Quina contradicció! El fet és que, viatjant juntes, les famílies van interaccionar entre elles i la xicalla s’ho va passar d’allò més bé.

Des de Monistrol vam arribar al monestir amb el cremallera a una velocitat de vertigen, quina ascensió! Allà el grup es va dividir en dos; la majoria va agafar el funicular de Sant Joan per evitar un prematur cansament

dels més petits. L’altre grup va ascendir pel camí gaudint d’unes vistes magnífi ques. Un cop deixat el funicular, quedava una hora de camí relativament pla amb un tram fi nal d’escales, més dur i pesat. Finalment ho vam aconseguir, arribàrem al cim! El premi va ser una espectacular vista de 360o, principalment la Catalunya central amb els Pirineus i la serra del Cadí nevats com a teló de fons cap al nord, el Montseny i el Corredor del Montnegre cap a l’est i part del litoral del Baix Llobregat, el massís del Garraf i Collserola cap al sud, on s’albirava l’horitzó de la mar gairebé del tot.

Per recuperar forces vam fer el pícnic sota un alzinar, ja que per fortuna va fer un dia assolellat i de relativa calor. No ens vam entretenir massa, hi havia ganes d’arribar al monestir, ja que havíem reservat unes coques per al berenar i quedava el camí de tornada fi ns a Barcelona. Quina satisfacció en arribar a casa, amb alegria malgrat la fatiga.

Abans de fi nalitzar el curs us prometem una nova excursió i confi em que s’hi apuntin més famílies!! Vinga, animeu-vos a gaudir d’un dia a la muntanya entre amics!!

Fins aviat!

Una GESTA amb majúscules!!

Pel plaer d’estar junts

L’equip del Xino-xano

El passat diumenge dia 10, deu famílies de l’escola van fer el cim de Sant Jeroni, el sostre de Montserrat, de 1.236 m d’altura.

Infoferranet/ 23

24 /Infoferranet

Infoferranet/ 25

Cal reconèixer que l’escola, darrerament, no va gaire bé. Als problemes de tota la vida se n’hi han afegit uns quants de nous: la crisi, les retallades, la corrupció i, sobretot, l’augment desmesurat del consum de panga.

Primer va venir la crisi: els mestres havien viscut per damunt de les seves possibilitats i això ja es veia a venir que s’havia d’acabar. Aquells ferraris aparcats al pati de baix, aquell caviar d’esturió a les carmanyoles, aquells modelets de Versace per baixar amb la canalla per la passarel·la, perdó, vull dir per la rampa... Però això era la xocolata del lloro. La crisi de debò eren els deutes que havien contret el Patxoca i les fruites amb les seves cercaviles delirants, deutes que, pèrfi ds, es van voler treure de sobre endossant-los a tota la comunitat educativa.

A sobre, els òrgans directius de l’escola, que no perdonen la família que embolica l’esmorzar amb paper de plata o la criatura que duu uns quants polls al cap (pots comptar!) i que, en canvi, feien els ulls grossos davant la disbauxa fi nancera patxoquista —perquè, ja se sap, els taurons s’ajuden entre ells—, han col·laborat en aquesta socialització de les pèrdues i, per salvar el gegant i les comparses, han començat a retallar a tort i a dret. Ja en coneixem les nefastes conseqüències:

una dramàtica reducció dels deures que, en algun curs, ha arribat a ser del 75 %. És intolerable: els deures són un dret!

Com que no ens hi posem per poc, després ha arribat una passa de corrupció que fa feredat. Per exemple, quan un nen canvia cromos, ha de donar el 3 % dels que obté al delegat o delegada de classe (5 % en el cas dels Invizimals). Per no parlar de l’anomenat «cas Patinet», amb ramifi cacions que es veu que toquen tots els cursos. Molt trist. Per anar acabant, ens tocaria denunciar l’horrorós consum de panga. Però —ens sap greu— no en podrem parlar perquè la prestigiosa publicació que teniu a les mans s’adreça a tots els públics i, en aquest cas, hi ha detalls excessivament escabrosos...

I bé, hem arribat al punt on som actualment. L’escola ha de fer un canvi radical si vol tirar endavant. O no. Ha de continuar com fi ns ara? S’ha de convertir en planta de reciclatge de pneumàtics? En escola... privada? Tothom s’ha posat d’acord que cal fer un referèndum per decidir-ho. Sí, bona idea. Però alto, que resulta que els de l’Escola Pia diuen que són ells els qui diran què ha de fer el Ferran Sunyer. Que res de votar. O que, si no hi ha altre remei, ells també votaran. Perquè el barri de Sant Antoni és un i indivisible.

Sosa càustica

La crisi del pangaPere Martí (pseudònim)

26 /Infoferranet

Caperucita y la Abuela FerozAutor: Juan Cruz IguerabideIl·lustradora: Carme Solé VendrellEditorial: edebé. Tucan

Recomano aquest llibre perquè m’ha agradat molt i és molt divertit. És diferent de la versió original, com un trencaclosques que el fan i el tornen a desfer, el conte que tots coneixem no hi té res a veure. Aquesta història està basada en l’humor i en el fet que a vegades no hem de fer cas de les aparences. Els personatges són divertits: la Caputxeta, el llop, l’àvia, el caçador i d’altres que surten en aquest conte, però no són ni tan dolents ni tan bons com semblen ni com els coneixem de la versió que tots hem escoltat moltes vegades. Quan comences a llegir penses què passarà i després et sorprens molt perquè passa tot el contrari del que t’havies imaginat, és una sorpresa rere l’altra. Desitjo que us agradi!

Nora Morella (alumna de 3rB)

Llibres recomanats

Llegim?

Francie Nolan (pseudònim)

Aviat arribarà Sant Jordi, la gran festa dels llibres. Per ajudar-vos a triar lectures, aquí teniu algunes propostes per a grans i petits dels vostres companys i companyes:

MeravellesAutor i il·lustrador: Brian SelznickEditorial: Cruïlla

És un llibre que combina la novel·la amb les il·lustracions. Narra la història d’en Ben i la Rose, l’una explicada amb paraules i l’altra amb imatges. Les dues vides es troben i es converteixen en un relat increïble sobre la vida, l’amistat... i altres meravelles. Aquest llibre m’ha agradat molt perquè explica una història molt bonica però també trista. El que més m’ha agradat és el fi nal. Mentre llegia anava descobrint més i més coses sobre la vida d’en Ben i la Rose, i com es troben i s’adonen que estan molt més junts del que no es pensaven... L’ha escrit el mateix escriptor que va escriure La invenció de l’Hugo Cabret i els dos llibres són fantàstics.

Anna Riu (aluna de 6èA)

Infoferranet/ 27

KiwiAutor: Gregóire Reizac Il·lustrador: StegEditorial: Takatuka

El Kiwi té bec, cueta i urpes. Al principi el Kiwi és un ou i després es trenca, l’alimenten els seus papes amb cucs i un dia està molt gros i vol baixar del niu i salta i es fa un cocorrazo.

I prova i prova i prova a volar, acaba enfilant-se als arbres i tirant-se cap avall movent la cua con si fos una ala. Després era més àgil que un gat però encara no podia volar, sabia pescar cucs amb el seu bec i no se li escapava cap (només un sí que se li escapa).

Quan va arribar la tardor va tenir la idea de construir-se unes ales i va poder volar i ser un ocell molt feliç.

El que més m’agrada és que es fa molts cocorrazos i el que menys és que no pot volar. Però així aprèn a córrer molt ràpid, a nedar… i al final està content. El Kiwi és un ocell molt bonic.

Tomás Alós (alumne de P4C)

A tu també t’agrada llegir? Vols compartir amb els teus amics de l’escola el teu llibre preferit? Envia’ns la teva recomanació al correu electrònic de la revista i ho publicarem!!!

Alimentem la Festa Major del barri!