1 marca amb una creu les característiques corresponents a ... · identifica els mitjans de...
TRANSCRIPT
Avaluació inicialCICLE SUPERIOR
27
Marca amb una creu les característiques corresponents a cada tipus de
paisatge:
Escriu el nom de l’accident geogràfic en l’etiqueta corresponent:
meandrecap
badiaturódeltapeuvallvessantcimserralada
2
1
Té molts desnivells.
Muntanya Plana Costa
No té gaires desnivells.
Té desnivells, com els penya-segats, iextensions de terreny pla, com les platges.
El mar suavitza les temperatures.
A l’hivern acostuma a nevar-hi.
Els hiverns són molt freds i els estius, moltcalorosos.Hi ha grans extensions de prats i boscosd’avets, roures, faigs i pins negres.Hi ha pins blancs, alzines, plantes petites iarbustos.Hi ha molts arbres fruiters i gransextensions de conreus.
relle
ucl
ima
vege
taci
ó
28
CICLE SUPERIOR
Avaluació inicial
Escriu el nom de la localitat en la casella corresponent:
Escriu algunes característiques pròpies de les localitats següents:
Un llogaret
Un poble
Una ciutat
Pinta de color verd les festes i tradicions característiques de la costa,
de color vermell les de la plana i de color groc les de la muntanya.
sardinades festa dels Miners
festa del Segar i el Batre festa de la Verema
processons marítimes festa dels Raiers
aplec del Cargol havaneres
Escriu tres festes o tradicions que només se celebrin a Catalunya:
Escriu tres festes o tradicions que se celebrin a Catalunya i altres països
del món:
4
ciutat granciutat petitapoblellogaret
3
29
Avaluació inicialCICLE SUPERIOR
Classifica els treballs següents:
Escriu tres activitats de treball del sector primari en la taula següent:
Escriu tres activitats de treball del sector secundari en la taula següent:
Escriu tres activitats de treball del sector terciari en la taula següent:
Contesta:
• El sector primari, a quin tipus de zona és més representatiu?
A quin ho és menys?
• A quin sector de producció treballen més persones a la zona de
muntanya? I a la plana?
I a la costa?
6
agricultor – botiguer – farmacèutic – ramader – químic –fuster – miner – sastre – mestre – perruquer – terrissaire –
llenyataire – pescador – teixidor – carnisser
5
Pròpies de la muntanya Pròpies de la plana Pròpies de la costa
Sector primari Sector secundari Sector terciari
Pròpies de la muntanya Pròpies de la plana Pròpies de la costa
Pròpies de la muntanya Pròpies de la plana Pròpies de la costa
30
CICLE SUPERIOR
Avaluació inicial
Explica breument què és un barri.
Relaciona amb fletxes:
Escriu algunes característiques pròpies de cada barri:
Completa l’esquema:
7
barri industrial barri comercial barri residencial
barri industrial barri comercial barri residencial
Els barris residencialspoden ser
Tenen molts serveis.
Tenen carrers amples.
Són formats per torres.
Es construeixen als afores de les ciutats.
31
Avaluació inicialCICLE SUPERIOR
Escriu les paraules que corresponen a les definicions següents:
És una organització de persones, triadademocràticament, formada per un grupde regidors i un alcalde.
Territori que pertany a un ajuntament.
Territori que agrupa diverses localitatsveïnes que tenen un paisatge o una història comuns.
Institució de govern de cada comarca.
Institució que governa Catalunya.
Escriu en cada casella el nom de la institució on treballen les persones
següents:
alcalde consellers
regidors treballadors municipals
Escriu “servei municipal” o “servei comarcal” a sota de cada dibuix:9
8
32
CICLE SUPERIOR
Avaluació inicial
Busca en la sopa de lletres vuit mitjans de transport:
Escriu els transports públics que has trobat en l’exercici anterior:
Classifica els mitjans de transport que has trobat:
Observa el dibuix i escriu cinc mitjans de comunicació que hi apareguin:11
10
terrestres marítims aeris
S
A
D
B
A
R
C
A
F
C
D
G
B
M
J
F
I
W
E
O
C
S
E
D
F
U
K
L
V
T
A
Q
T
R
E
N
H
J
K
X
D
E
O
U
M
I
S
L
B
E
F
K
J
B
X
C
W
A
Z
H
A
U
T
O
B
U
S
M
F
R
V
B
P
D
P
L
X
S
A
V
N
G
H
L
O
A
P
Q
V
L
J
K
M
E
T
R
O
S
I
K
P
E
I
J
C
V
A
Z
O
L
V
A
I
X
E
L
L
D
F
U
33
Com resol l’alumne/a l’activitat
1 Marca...
Els paisatges
És capaç d’identificar les característiques dels diferents tipus de paisatges.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
2 Escriu...
Els accidents geogràfics
És capaç d’escriure el nom dels accidents geogràfics en l’etiqueta corresponent.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
3 Escriu...
Les localitats
És capaç d’identificar i escriure el nom dels diferents tipus de localitats.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Avaluació inicialVALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
4 Pinta...
Les festes
És capaç d’identificar les festes i tradicions i de relacionar-les amb els diferents
tipus de paisatges.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
5 Classifica...
Les activitats de treball
És capaç d’identificar les diverses activitats de treball i de classificar-les en els
diferents tipus de sectors de producció.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
6 Contesta...
Les activitats de treball i el paisatge
És capaç de relacionar els sectors de producció amb els diferents tipus de
paisatges.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
34
VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
Avaluació inicial
35
7 Explica...
Els barris
És capaç d’explicar per escrit què és un barri i diferenciar-ne els tipus principals.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
8 Escriu...
Les institucions
És capaç d’identificar les institucions principals.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
9 Escriu...
Els serveis
És capaç de distingir els serveis municipals dels serveis comarcals.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Avaluació inicialVALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
10 Busca...
Els mitjans de transport
És capaç d’identificar i classificar els mitjans de transport.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
11 Observa...
Els mitjans de comunicació
És capaç d’identificar diferents mitjans de comunicació.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita aclariments del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
36
VALORACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL
Avaluació inicial
AVALUACIÓ INICIAL
informe inicial per al cicle superior de primària
Iden
tifi
ca d
iver
sos
elem
ents
del
rel
leu
.
Iden
tifi
ca le
s ca
ract
erís
tiq
ues
prò
pie
s d
e tr
esti
pu
s d
e p
aisa
tge.
Co
nei
x el
s d
iver
sos
tip
us
de
loca
litat
.
Co
nei
x d
ifer
ents
fes
tes
de
Cat
alu
nya
i sa
pre
laci
on
ar-l
es a
mb
els
tre
s ti
pu
s d
e p
aisa
tge.
Sap
cla
ssif
icar
pro
du
ctes
seg
on
s l’a
ctiv
itat
de
treb
all a
qu
è p
erta
nye
n.
Sap
rel
acio
nar
els
sec
tors
de
pro
du
cció
am
b e
lstr
es t
ipu
s d
e p
aisa
tge.
Des
criu
am
b c
lare
dat
qu
è és
un
bar
ri i
enco
nei
x al
gu
nes
car
acte
ríst
iqu
es.
Sap
inte
rpre
tar
la d
efin
ició
d’a
jun
tam
ent,
con
sell
com
arca
l i G
ener
alit
at d
e C
atal
un
ya.
En
tén
qu
è és
un
mu
nic
ipi i
un
a co
mar
ca.
Co
nei
x al
gu
ns
serv
eis
mu
nic
ipal
s i c
om
arca
ls.
Co
nei
x i s
ap lo
calit
zar
en u
na
sop
a d
e lle
tres
div
erso
s m
itja
ns
de
tran
spo
rt.
Iden
tifi
ca e
ls m
itja
ns
de
tran
spo
rt p
úb
lics.
Sap
cla
ssif
icar
els
mit
jan
s d
e tr
ansp
ort
en
terr
estr
es, m
arít
ims
i aer
is.
És
cap
aç d
’iden
tifi
car
alg
un
s m
itja
ns
de
tran
spo
rt.
Nom dels alumnes
Avaluació additiva
135
Escriu el nom dels continents i els oceans en aquest planisferi.
Situa en el mapa els rius indicats. Després, escriu en el teu quadern on neix i on
desemboca cada riu.
Ebre – Miño – Duero – Tajo – Guadiana – Guadalquivir – Segura – Xúquer – Túria – Llobregat
2
1
Pinta el mapa climàtic d’Europa segons la llegenda.
Observa aquestes dades d'un país imaginari.
Superfície: 5.000 km2
Població (any 2000): 150.000 hab.
Naixements (any 2001): 25.000
Defuncions (any 2001): 2.000
Immigrants (any 2001): 18.000
Emigrants (any 2001): 1.000
Ara, completa aquesta fitxa:
4
3
136
Avaluació additiva
Densitat de població (any 2000):
Creixement natural (any 2001):
Creixement migratori (any 2001):
Població (any 2001):
Densitat de població (any 2001):
Estructura per edats (Es tracta d’una població més aviat jove o més aviat
vella? Justifica la resposta.)
11 %
18 %
71 %
3 %
26 %
71 %
137
Observa aquests dos gràfics:
Ara, contesta les preguntes:
• Quines activitats inclou el sector primari?
• En quin dels dos països té més importància aquest sector?
• Quines activitats inclou el sector secundari?
• En quin dels dos països té més importància aquest sector?
• Quines activitats inclou el sector terciari?
• En quin dels dos països té més importància aquest sector?
• Quines conclusions pots extreure d’aquestes dades?
Completa les frases amb les paraules següents:
democràticament – totalitaris – ciutadans – descentralitzat – monarquia – unitari –president o presidenta – democràcia – eleccions – rei o reina
La és un sistema polític en què els ciutadans escullen a
través d’unes lliures les persones que han de tenir el poder.
En els sistemes els ciutadans no poden escollir els seus
representants.
La és un sistema polític en què el cap d’estat és un
. En les repúbliques, el cap d’estat és un
elegit pels .
En un estat , el govern central concentra la major part del
poder polític. En un estat , el poder polític es distribueix a
altres governs territorials.
6
5
Avaluació additiva
Producció de Grècia per sectors Producció d’Holanda per sectors
primari
secundari
terciari
Relaciona cada activitat amb el període històric que més s’hi adequa. (Tingues en
compte que una mateixa activitat pot servir per a més d'una edat històrica.)
Completa les columnes amb les paraules següents:
descoberta del foc – metall – ceràmica – pedra tallada – caça – ramaderia – joies – poblats – coves – recol·lecció – agricultura – ciutats –
pedra polida – venus – megàlits
Completa aquest esquema amb el nom dels pobles que van ser presents en la
nostra edat antiga i explica’n les principals característiques.
Van venir de fora i no van conquerir la Península
Són autòctons del litoral de la Península Ibèrica
Van venir de fora a conquerir la Península Ibèrica
9
8
7
138
Avaluació additiva
cercar en arxius •
cercar en biblioteques •
ser arqueòleg •
estudiar paleografia •
• prehistòria
• edat antiga
• edat mitjana
• edat moderna
• edat contemporània
Paleolític Neolític Edat dels metalls
139
Relaciona cada fet històric amb la data que li correspon.
Completa aquest esquema comparatiu entre l’edat mitjana i l’edat moderna:
El rei té un poder limitat: la noblesa i el clergat manen en els seus territoris.El poder del rei és absolut. La noblesa i el clergat perden poder.L’agricultura és la base de l’economia, tot i que els conreus no són gaires.S’introdueixen nous productes d’origen americà.La major part del comerç internacional es concentra a la Mediterrània.L’ocea Atlàntic adquireix preponderància.La Corona catalanoaragonesa és una gran potència política i comercial.Creix la importància política i econòmica de Castella i Portugal.
Subratlla els episodis de la història contemporània de Catalunya i numera
cronològicament els que hi pertanyin.
Guerra Civil espanyola democràcia Segona Guerra Mundial
franquisme guerres carlines I República
II República Revolució francesa Primera Guerra Mundial
revolució industrial ingrés a la Unió Europea transició
12
11
10
Avaluació additiva
El comte Ramon Berenguer IV de Barcelona es casaamb Peronella i hereta el regne d’Aragó. •
El rei Martí I mor sense descendència; així acaba lanissaga de reis catalans. •
El comte Borrell II de Barcelona es fa independent del rei dels francs. •
Una gran pesta mata gran part de la població catalana. •
El comte Jaume I conquereix Mallorca. •
Els àrabs van vèncer els visigots i van conquerir la Península Ibèrica. •
• 711
• 987
• 1137
• 1229
• 1348
• 1410
Edat mitjana Edat moderna
Com resol l’alumne/a l’activitat
1 Escriu el nom dels continents…
Els continents
És capaç de situar correctament els continents en un planisferi.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
2 Situa en el mapa els rius…
Els rius de la Península Ibèrica
És capaç de situar correctament els rius de la Península.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
3 Pinta el mapa climàtic d’Europa…
Els climes d’Europa
És capaç d’identificar els climes principals del continent europeu.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
140
Avaluació additiva
141
4 Observa aquestes dades…
La demografia
És capaç de resoldre correctament activitats relacionades amb dades estadístiques
poblacionals.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
5 Observa aquests dos gràfics…
Els sectors econòmics
És capaç d’interpretar correctament gràfics relatius als sectors de producció.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
6 Completa les frases…
El sistemes polítics
Coneix els conceptes bàsics relacionats amb els principals sistemes polítics i
l’organització política d’un país.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Avaluació additiva
7 Relaciona cada activitat…
L’estudi de la història
Identifica les principals activitats relacionades amb l’estudi de la història.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
8 Completa les columnes…
La prehistòria
Identifica correctament els dos períodes més importants de la prehistòria.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
9 Completa aquest esquema…
L’edat antiga
Coneix els principals pobles relacionats amb la Península Ibèrica durant l’edat
antiga.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
142
Avaluació additiva
143
10 Relaciona cada fet històric…
L’edat mitjana
Situa cronològicament de manera correcta fets principals de l’edat mitjana
peninsular.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
11 Completa aquest esquema...
L’edat mitjana i l’edat moderna
Sap identificar els fets polítics, econòmics i socials de l’edat mitjana i contraposar-
los als seus equivalents en l’edat moderna.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
12 Subratlla…
L’edat contemporània
Identifica els episodis més rellevants de la història contemporània de Catalunya.
Intenta resoldre l’activitat pel seu compte però no se’n surt.
Necessita orientacions del mestre per a resoldre l’activitat, i després és capaç de
resoldre-la.
Necessita l’ajuda del mestre per a resoldre l’activitat.
No és capaç de resoldre l’activitat.
Avaluació additiva
AVALUACIÓ ADDITIVA
informe final per al cicle superior de primària
Ub
ica
corr
ecta
men
t el
s ri
us
de
la P
enín
sula
.
Sit
ua
corr
ecta
men
t el
s co
nti
nen
ts e
n u
np
lan
isfe
ri.
Rec
on
eix
els
clim
es p
rin
cip
als
del
co
nti
nen
teu
rop
eu.
Res
ol c
orr
ecta
men
t ac
tivi
tats
rel
acio
nad
es a
mb
dad
es e
stad
ísti
qu
es p
ob
laci
on
als.
Inte
rpre
ta c
orr
ecta
men
t g
ràfi
cs r
elat
ius
als
sect
ors
de
pro
du
cció
.C
on
eix
els
con
cep
tes
bàs
ics
rela
cio
nat
s am
bel
s p
rin
cip
als
sist
emes
po
lític
s.Id
enti
fica
les
pri
nci
pal
s ac
tivi
tats
rel
acio
nad
esam
b l’
estu
di d
e la
his
tòri
a.D
isti
ng
eix
corr
ecta
men
t el
s d
os
per
íod
es m
ésim
po
rtan
ts d
e la
pre
his
tòri
a.R
elac
ion
a el
s p
rin
cip
als
po
ble
s re
laci
on
ats
amb
la P
enín
sula
Ibèr
ica
du
ran
t l’e
dat
an
tig
a.S
ap id
enti
fica
r el
s fe
ts p
olít
ics,
eco
nò
mic
s i
soci
als
de
l’ed
at m
itja
na
i de
l’ed
at m
od
ern
a.Id
enti
fica
els
ep
iso
dis
més
rel
leva
nts
de
lah
istò
ria
con
tem
po
ràn
ia d
e C
atal
un
ya.
Nom dels alumnes
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Indrets propers i menys propers
Activitat individual o en grup.
Objectiu:
– Fer notar als alumnes que les poblacions queconeixem més són les més properes i, alhora,comprovar la diversitat d’aquest entorn.
Proposeu als alumnes que individualment o pergrups pensin en una localitat, indret, país... queconeguin (perquè hi passen les vacances, perquèhi tenen família, perquè hi han estat de viatge...).Cada grup haurà de donar pistes a la resta de laclasse sobre el lloc pensat. La resta haurà d’en-devinar l’indret en qüestió fent preguntes.
Feu-los adonar que el tipus de preguntes —sobrela població, la vegetació, el relleu, etc.— pot aju-dar-los a situar o esbrinar la localitat o indret enqüestió.
En acabar, entre tots, podeu elaborar una llistaamb les preguntes que han permès esbrinar queel lloc escollit era a Catalunya (per exemple: “S’himenja pa amb tomàquet?”, “Saben què són elscastells humans?”).
Una projecció audiovisual
Activitat individual.
Objectiu:
– Sentir la necessitat de saber escoltar per acomprendre, per a informar-se i per a poderparticipar posteriorment en la conversa.
Feu una projecció de diapositives o d’un vídeo enquè apareguin imatges i paisatges característicsde Catalunya (per exemple, una vista panoràmicade Barcelona, la Sagrada Família, Montserrat, elsaiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre, rius iserralades, etc.).
Mentre feu la projecció, comenteu la diversitatdel territori i feu-hi participar activament els alum-nes.
Els nostres cims
Activitat individual.
Objectiu:
– Elaborar i interpretar gràfics d’altituds.
Feu que cada alumne elabori un gràfic d’altitudsd’aquests cims del Pirineu, a partir de les dadessegüents:
Un cop fet el gràfic, situeu-los en el mapa per talque comprovin el progressiu endinsament delsPirineus a la Mediterrània.
TREBALLEM AMB ELS MAPES
On són? On som?
Activitat individual.
Objectiu:
– Utilitzar els punts cardinals per a indicar direc-cions o posicions.
“La Mediterrània” (pàgina 14 del llibre d’in-formació).
Amb aquest mapa a la vista, feu que situïn oral-ment Catalunya respecte a altres territoris, perexemple: “Respecte al nord d’Àfrica, on és situa-da Catalunya?”, “Respecte a França, on és situa-da Catalunya?”
UN VIATGE DE LLEGENDA…
… als Pirineus
Podeu proposar als alumnes que us diguin qui-nes altres llegendes coneixen, l’argument de lesquals tingui com a marc de referència Catalunya.
En aquesta llegenda, hi apareixen personatgesde la mitologia antiga. Podeu aprofitar-ho per apreguntar als alumnes quins altres personatgesde la cultura clàssica (Neptú, per exemple) conei-xen i com n’han tingut coneixement.
39
CatalunyaBITOC 1
1RECURSOS DIDÀCTICS
Comaloforno: 3.033 mPica d’Estats: 3.143 mPuig Neulós: 1.263 mPuig Pedrós: 2.911 mPedraforca: 2.497 mBastiments: 2.881 mPuig Pení: 613 m
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
Tord
era
kmFr
anco
lí
Ter
Foix
Gai
à
Fluv
ià
Mug
a
Llob
rega
t
41
El relleu i les aigüesBITOC 1
2RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Fem una maqueta
Activitat en grup.
Objectiu:
– Fer una maqueta del propi territori en què s’ob-servin les diferents formes de relleu.
Col·loqueu el mapa de Catalunya en un cartró o ala superfície que hàgiu escollit. Feu que els alum-nes modelin amb plastilina les diferents unitatsde relleu i les col·loquin a sobre el cartró. Des-prés, feu un rètol amb el nom de cada accidentgeogràfic i fixeu-lo amb un escuradents en lamaqueta.
Obtindreu un mapa deCatalunya amb relleu. Amesura que avanci elcurs, podreu afegir-hi elsrius (amb llana de colorblau), alguns municipis,cims, etc.
Si us coordineu amb l’à-rea d’educació visual iplàstica, podeu prepararla base amb fusta o car-tró, recobrir-la d’escaiolai, finalment, pintar lamaqueta.
Diferenciem el relleu
Activitat individual.
Objectiu:
– Completar un mapa i inventar alguns dels sig-nes convencionals que ajuden a interpretar-los.
Doneu als alumnes un mapa de Catalunya quetingui marcades les diferents unitats de relleu.Cal que els alumnes pintin amb colors diferentscada unitat de relleu i hi posin el nom. Amb l’aju-da de l’altes, podeu fer que inventin signes con-vencionals o pictogrames per a marcar-hi tambéels cims més importants de cada serralada i algu-nes poblacions. Finalment, hauríeu de procurarque cada alumne inclogués en un racó del full unrequadre amb la llegenda dels signes i els colorsutilitzats.
Els nostres rius
Activitat individual.
Objectiu:
– Calcular distàncies en línia recta o sinuosa i tre-ballar i interpretar l’escala gràfica.
Podeu fer que, en un mapa, els alumnes mesu-rin amb llana les diferents longituds dels cursosd’alguns rius i els ordenin.
Després, doneu-los les dades següents:
A partir d’aquestes dades, feu-los comprovar elresultat. També, amb les mateixes dades, podeudemanar-los que elaborin i pintin un gràfic debarres, que ha de tenir un resultat similar alsegüent:
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Què ens diu el paisatge
Activitat individual o en grup.
Objectiu:
– Induir a conclusions a partir de l’anàlisi i l’ob-servació de la informació.
“Vista de la serra d’Amitges...” (pàgina 24del llibre d’informació).
“Vista de la plana vallesana...” (pàgina 25del llibre d’informació).
Tordera: 60 kmFrancolí: 85 kmTer: 165 kmFoix: 40 kmGaià: 85 kmFluvià: 90 kmMuga: 65 kmLlobregat: 170 km
42
El relleu i les aigües2BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
Feu observar als alumnes aquestes dues foto-grafies amb atenció i, després, feu-los dir oescriure els elements característics que s’hiobserven i que les defineixen com a part de lesrespectives unitats de relleu (roques escantella-des o arrodonides...).
TREBALLEM AMB ELS MAPES
Situem-nos en el mapa
Activitat individual.
Objectiu:
– A partir d’unes referències (serralades, depres-sions, etc.), situar en un mapa indrets que conei-xem.
“Les grans unitats de relleu i els rius deCatalunya” (pàgina 23 del llibre d’informa-ció).
Feu que els alumnes observin aquest mapa i quehi situïn aproximadament aquells pobles, ciutatsi accidents geogràfics més coneguts per tots.
UN VIATGE DE LLEGENDA…
… a l’estany de Banyoles
Abans de començar, demaneu als alumnes quesituïn Banyoles en el conjunt de Catalunya i mos-treu-los on és Escòcia.
Podeu demanar-los que facin una llista de lesactivitats que es duen, o poden dur-se, a termeen un llac d’aquestes característiques.
Si algun alumne coneix la llegenda del llac Ness,feu que l’expliqui a la resta de companys. Des-prés, podeu proposar-los d’enumerar totes lesllegendes que coneguin i que tinguin com a pro-tagonista un drac, que expliquin per escrit perquè els sembla que es repeteix aquest protago-nisme i quina els agrada més.
43
El clima i la vegetacióBITOC 1
3RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Anem al bosc
Activitat col·lectiva.
Objectius:
– Comprovar in situ el canvi paisatgístic i devegetació d’acord amb l’elevació del terreny.
– Recollir diferents tipus de fulles i fruits o flors.
Prepareu una sortida al massís del Montseny, enla qual haureu de recollir materials. Repartiu alsdiferents grups d’alumnes, a classe, les fullesrecollides i feu que cada grup elabori un muralamb una fitxa d’observació sobre cada una de lesmostres que els ha correspost. Si disposeu defruits, podeu ficar-los en una bossa de plàstic ienganxar-la al mural.
La fitxa que hauran de completar pot ser comaquesta:
Els nostres climes
Activitat individual.
Objectiu:
– Descriure i situar les principals varietats climà-tiques que hi ha a Catalunya.
Doneu als alumnes aquestes dades de tempe-raures i pluges:
Camprodon, clima…
Viella, clima...
Lleida, clima…
Tortosa, clima…
Un cop disposin del material, feu-los completarquatre fitxes com aquesta i demaneu-los que lesrelacionin amb el tipus de clima:
Nom de la planta
Fa fruit?
El seu fruit és
El clima on es desenvolupa és
NoSí
Temperatura(°C)
Precipitacions(mm)
gener
5
37
febrer
6
64
març
9
70
abril
11
95
maig
15
128
juny
18
150
Temperatura(°C)
Precipitacions(mm)
juliol
21
110
agost
20
105
setembre
18
90
octubre
14
120
novembre
9
85
desembre
7
85
Temperatura(°C)
Precipitacions(mm)
gener
3
60
febrer
4
40
març
6
74
abril
10
76
maig
12
96
juny
15
94
Temperatura(°C)
Precipitacions(mm)
juliol
17
77
agost
16
64
setembre
13
97
octubre
10
66
novembre
7
76
desembre
3
78
Temperatura(°C)
Precipitacions(mm)
gener
5
19
febrer
7
18
març
11
27
abril
14
37
maig
18
46
juny
22
40
Temperatura(°C)
Precipitacions(mm)
juliol
25
17
agost
24
24
setembre
21
34
octubre
15
34
novembre
9
30
desembre
5
26
Temperatura(°C)
Precipitacions(mm)
gener
10
30
febrer
11
35
març
13
34
abril
15
44
maig
18
65
juny
22
42
Temperatura(°C)
Precipitacions(mm)
juliol
25
14
agost
25
36
setembre
22
73
octubre
18
88
novembre
14
56
desembre
11
43
Temperatura màxima:Temperatura mínima:Precipitació anual:Hiverns:Estius:
gene
r
febr
er
mar
ç
abril
mai
g
juny
julio
l
agos
t
sete
mbr
e
octu
bre
nove
mbr
e
dese
mbr
e
Temperatures(°C)
Precipitacions(mm)
10
20
30
40
50
60
70
80
5
10
15
20
25
30
35
40
44
El clima i la vegetació3BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Paisatge i vegetació
Activitat individual.
Objectiu:
– Distingir i descriure els elements característicsque configuren un paisatge.
“Neu acumulada al cim d’una muntanyapirinenca” (pàgina 33 del llibre d’informa-ció).
“Prat amb arbres a Lles de Cerdanya”(pàgina 35 del llibre d’informació).
Proposeu als alumnes que observin aquestesdues fotografies, totes dues de paisatge d’altamuntanya, i que diguin els elements caracterís-tics de la seva vegetació. Feu-los notar quel’absència d’aquesta també n’és una característi-ca.
TREBALLEM AMB ELS MAPES
Preservem l’entorn natural
Activitat individual i en grup.
Objectius:
– Prendre consciència de la necessitat d’actuarcol·lectivament en la defensa i la preservaciódel medi.
– Expressar conclusions i resultats iconogràfica-ment.
“Els espais naturals protegits de Catalu-nya” (pàgina 37 de llibre d’informació).
Demaneu als alumnes que observin el mapa ique busquin fotografies d’activitats, accions opictogrames relatius a tot allò que ells considerinque no s’ha de permetre en aquest tipus d’es-pais naturals.
Podeu demanar-los que elaborin un text sobrealguns dels espais naturals protegits que cone-guin o expliquin per què consideren que calaquesta protecció i què passaria si no existís.
Finalment, feu una posada en comú i elaboreu unmural de símbols que expressi allò que éspermès i allò que no ho és.
UN VIATGE DE LLEGENDA…
… al cor del bosc
Demaneu als alumnes que pensin i expliquin qui-nes activitats es poden fer al bosc i quines no.
Proposeu-los que s’inventin un “monstreboscà”, que en descriguin les característiques ique el dibuixin en el seu entorn, és a dir, dins delbosc.
45
La poblacióBITOC 1
4RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Migracions: orígens i present
Activitat individual.
Objectiu:
– Identificar el propi territori com una terra ambgran tradició de diversitat de persones i orí-gens, amb aportacions de múltiples cultures iètnies.
Podríeu fer que cada alumne preparés unaenquesta a algun conegut d’origen immigrant(amic, familiar, veí, etc.) sobre les causes per lesquals va abandonar la seva població.
D’acord amb les diverses realitats, les enquestespoden no ser exactes, però totes haurien demantenir unes preguntes bàsiques, com perexemple:
Un cop feta l’enquesta, podeu completar-la ambun gràfic de procedències, anys d’arribada...
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Les persones i el paisatge
Activitat individual.
Objectiu:
– Interpretar i analitzar el paisatge i les personesdel propi entorn.
“Edificis d’habitatges” (pàgina 40 del llibred’informació).
Feu observar amb atenció aquesta fotografia alsalumnes i demaneu-los que pensin els elementscomuns i els serveis que han de compartir elshabitants de cada bloc d’edificis.
“Vista de Sant Adrià de Besòs” (pàgina 45del llibre d’informació).
A partir d’aquesta foto podeu fer que comentintots aquells aspectes relatius a la població ques’hi observen. Per exemple: poblament urbà con-centrat, zona industrial, espais lúdics (platja, pis-cines), etc.
“Una població vella és formada per moltsavis” (pàgina 42 del llibre d’informació).
Aquesta foto us permetrà detallar els aspectesexterns que ens indiquen que es tracta d’unapersona vella (cabells blancs, solcs al front, tipusde vestit...). Podeu demanar que especifiquin elstipus de serveis assistencials que considerenque han de posar-se al servei d’aquest tipus depoblació.
“Immigrants temporals treballant alcamp” (pàgina 43 del llibre d’informació).
A partir d’aquesta foto, formuleu preguntes deltipus següent:
• Quin tipus de població suposeu que apareix enla foto?
• Per què creieu que no s’hi observa cap dona,en aquesta foto?
• Com considereu que és aquest tipus de feina?Dura? Difícil? Ben pagada? Mal pagada? Perquè?
TREBALLEM AMB ELS MAPES
La densitat de població comarcal
Activitat individual i en grup.
Objectiu:
– Interpretar codis i llegendes habituals en carto-grafia.
“La distribució de la població sobre elterritori de Catalunya” (pàgina 46 del llibred’informació).
Demaneu als alumnes que observin aquestmapa, que diguin què tenen en comú les comar-ques que sobrepassen els 300.000 habitants (perexemple, proximitat amb Barcelona i el que aixòsuposa —vies de comunicació—, proximitat almar, etc.) i les comarques menys poblades (perexemple, llunyania respecte a Barcelona, localit-zació de moltes comarques al Pirineu, etc.).
Nom:
Edat:
Professió:
Lloc de procedència o origen:
Any d’arribada:
Motius que l’impulsaren a anar-se’n:
Va venir sol a amb algú més? Amb qui?
Desitjaria tornar al lloc d’origen? Per què?
Per què va escollir aquest lloc?
Finalment, podeu fer-los observar quin és elclima de les comarques menys poblades (perexemple, clima mediterrani de tendència conti-nental i clima atlàntic).
UN VIATGE DE LLEGENDA…
… amb els gegants
Demaneu als alumnes que relatin algun fet oexperiència que hagin tingut amb els gegantsquan eren petits.
46
La població4BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Visita a un port de pescadors
Activitat individual.
Objectiu:
– Conèixer un port, les activitats que s’hi duen aterme, les estances i les seves instal·lacions.
Feu una sortida a un port pesquer i, si fos possi-ble, comercial. Abans de fer la visita, comenteules dependències que hi trobareu.
Visita a una masia tradicional o a una granja
d’explotació familiar
Activitat individual.
Objectiu:
– Reconèixer les característiques principals del’agricultura i la ramaderia tradicionals.
Prepareu una visita a algun mas proper. Prèvia-ment, expliqueu l’efecte tèrmic que tenen elsgruixuts murs externs de les masies, així com ladisposició dels estables a la part baixa per tal quel’escalfor que desprenen els animals doni calorals dormitoris de la planta superior i elaboreuentre tots una fitxa com aquesta:
Expliqueu-los la simbologia dels arbres que hihavia a les antigues masies catalanes:
– un arbre: oferien aigua i repòs al foraster;
– dos arbres: oferien, aigua, repòs i menjar;
– tres arbres: oferien repòs, aigua, menjar i dor-mir.
En acabar la visita, feu-los escriure un text des-criptiu de la vida al camp i dibuixar una masia queinclogui un paller.
Les indústries
Activitat individual.
Objectiu:
– Definir els trets generals dels productes manu-facturats.
Demaneu als alumnes que portin etiquetes ifotografies de diversos productes que es comer-cialitzin majoritàriament arreu. Després, feu queelaborin una fitxa similar a aquesta:
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
El llenguatge de les fotos i els mapes
Activitat individual.
Objectiu:
– Ser capaç de fer una anàlisi i de formular hipò-tesis a partir d’una observació detallada.
47
El sector primari i el sector secundariBITOC 1
5RECURSOS DIDÀCTICS
Port de:
Superfície que ocupa:
Molls que hi ha:
Nombre de grues:
Tipus d’embarcacions de pesca més comu-nes:
Altres tipus d’embarcacions:
Quantitat de peix capturat el darrer any: Nom del producte:
Empresa fabricant:
Primeres matèries:
Altres productes de la mateixa empresa:
Seu central de l’empresa:
Altres països on té sucursals:
Nom del mas:
Municipi on es troba:
Persones que hi viuen:
Si tenen fills, els agradaria que continues-sin aquesta feina? Per què?
Productes i destinació dels conreus:
“El canal d’Urgell...” (pàgina 51 del llibred’informació)
Demaneu als alumnes que observin la fotografiai mirin de contestar les preguntes següents:
• Quin tipus de poblament s’hi observa?
• S’hi observen camins sense asfaltar?
• Quin tipus de vehicles hi circulen majoritària-ment?
• Quin tipus de conreus s’hi observen?
“Indústria metal·lúrgica” (pàgina 56 del lli-bre d’informació)
A partir d’aquesta foto, comenteu la feina en lescadenes de muntatge, així com l’ús de la robòti-ca en les indústries. Fomenteu el diàleg sobreaquesta realitat a partir, per exemple, de la pre-gunta següent:
• Creieu que les màquines només destrueixenllocs de treball o bé que ajuden a crear novesfeines?
TREBALLEM AMB ELS MAPES
El treball i la gent
Activitat individual i en grup.
Objectiu:
– Interpretar codis i llegendes habituals en carto-grafia.
“El sector primari a Catalunya” (pàgina 55del llibre d’informació).
“El sector secundari i la producció d’ener-gia a Catalunya” (pàgina 57 del llibre d’in-formació).
Demaneu als alumnes que comparin aquestsdos mapes i que responguin aquestes pregun-tes:
• A quina part de Catalunya es localitzen princi-palment les activitats del sector primari?
• A quina part de Catalunya es localitzen princi-palment les activitats del sector secundari?
• A què creus que és degut?
Després, demaneu-los que es fixin en els indretsdel sector pesquer del mapa de la pàgina 55, quemirin d’especificar alguns del ports que s’hi mar-quen (Roses, Palamós, Blanes, Arenys de Mar,Barcelona, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i SantCarles de la Ràpita) i que expliquin si en coneixencap.
UN VIATGE DE LLEGENDA…
… amb els pescadors
Un cop feta la lectura del primer dels fragments,“Abans de salpar”, feu-los escriure i explicar totsels mots i expressions relacionats amb la pesca ila mar.
A partir del segon fragment, feu que localitzin enel mapa el cap de Norfeu, les costes del Garraf iles illes Medes. Pregunteu-los quants coneixenles Medes, quina població és la més propera al’arxipèlag... Després, expliqueu-los, o feu-losexplicar si ho saben, que el fons submarí de lesMedes i la seva superfície són espais protegits.Finalment, establiu un diàleg sobre els fonsmarins i les seves riqueses naturals.
48
El sector primari i el sector secundari5BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Els serveis que hi ha al barri
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Situar-se i localitzar punts en un mapa.
Repartiu els alumnes en grups i doneu-los un plà-nol del vostre municipi o del barri on hi ha l’esco-la. Feu que cada grup localitzi els serveis que hiha i que els situï en el plànol mitjançant signesconvencionals o pictogrames adequats.
Els serveis més necessaris
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Resoldre de forma coherent una possible reali-tat simulada.
Dividiu els alumnes en tres grups i demaneu acada grup que faci una llista o relació dels serveispúblics (escoles, hospitals, parcs, transports,etc.) i privats (farmàcies, bancs, tipus de boti-gues, etc.) que hauria de tenir cada una de lestres localitats imaginàries. Doneu-los les dadessegüents:
En acabar, poseu en comú les necessitats decada grup i feu que eliminin o afegeixin aquellsserveis que considerin oportuns, tenint en comp-te els possibles costos que suposen. Aquestaactivitat anirà bé per a discutir serveis que podenser compartits i per a introduir els consellscomarcals.
Les activitats per sectors de producció
Activitat individual.
Objectiu:
– Classificar diferents tipus de feines d’acord alssectors de producció treballats.
Doneu als alumnes una llista de feines i digueu-los que subratllin o encerclin només les quecorresponguin al sector terciari o de serveis.
paleta – pescador/a – pagès/esa – cambrer/a –venedor/a – obrer/a tèxtil – carter/a – taxista –
miner/a – mestre/a
TREBALLEM AMB ELS MAPES
Sector terciari i població
Activitat individual.
Objectiu:
– Extreure informació i conclusions a partir demapes temàtics.
“Els serveis i les comunicacions a Cata-lunya” (pàgina 66 del llibre d’informació).
Demaneu als alumnes que observin aquestmapa de serveis i comunicacions. Feu-los escriu-re les comarques que concentren més serveis iproposeu-los que expliquin a què creuen que ésdeguda aquesta realitat.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
La realitat quotidiana
Activitat individual.
Objectiu:
– Aprofundir en l’anàlisi de la realitat que ensenvolta i desenvolupar el pensament crític.
49
Les ciutats i el sector terciariBITOC 1
6RECURSOS DIDÀCTICS
Localitat A
Té una població de 15.000 habitants.
A l’estiu, la població augmenta fins a20.000 habitants.
Aquesta població és situada al Prepirineu.
Localitat B
Té una població de 2.000 habitants.
A l’estiu, la població augmenta fins a3.000 habitants.
Aquesta població és situada a 10 km del’anterior.
Localitat C
Té una població de 800 habitants.
La seva població no varia; gairebé és la mateixa tot l’any.
Aquesta població es troba a 5 km de la localitat A.
“Farmàcia”, “Caixa d’estalvis”, “Lesagències de viatges...” (pàgina 67 del llibred’informació).
Demaneu als alumnes que observin aquestestres fotografies i feu-los que diguin o escriguinalmenys tres tipus de serveis concrets que ensofereix cada una d’aquestes activitats.
“Carrer molt concorregut d’una ciutat”(pàgina 61 del llibre d’informació).
A partir d’aquesta fotografia, proposeu aquestespreguntes:
• Quin tipus de població descriu aquesta fotogra-fia?
• Quins serveis públics considereu que hi had’haver?
• Quins avantatges i quins desavantatges com-porta viure en una gran ciutat?
UN VIATGE DE LLEGENDA…
… a la Terra de Xauxa
Establiu un diàleg a partir del paradís de la Terrade Xauxa. Feu que hi apareguin qüestions com lamanca d’ambicions i el possible avorriment...Concloeu amb un debat crític però positiu de lasocietat actual.
Expliqueu-los que el nombre set és considerat unnombre màgic, cabalístic. Feu-los pensar i dir enquins àmbits o situacions apareix el nombre set(dies de la setmana, Blancaneu i els set nans...).
50
Les ciutats i el sector terciari6BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Visita al Museu d’Arqueologia
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Identificar i classificar diferents períodes histò-rics en el marc dels grans esdeveniments de lahumanitat.
Prepareu una visita al Museu d’Arqueologia deCatalunya. Al museu hi trobareu restes i mostresde diferents períodes històrics, de manera queun cop finalitzada la visita podreu establir un dià-leg amb els alumnes per parlar de les diversesformes de vida humana al llarg dels segles.
Informació:
Museu d’Arqueologia de CatalunyaOficina d’Informació i DifusióPasseig de Santa Madrona, 39-41, Montjuïc08038 Barcelona
Tel.: 93 424 65 77Fax: 93 424 56 30www.mac.es
Les fonts històriques
Activitat individual.
Objectiu:
– Classificar materials o documents del passat,d’acord amb la seva font històrica.
Demaneu als alumnes que classifiquin els mate-rials següents, d’acord amb el requadre dereferència:
llegenda – pel·lícula – pintura – moneda – cinta de vídeo – vestit – cançó – estri de cuina –
diari – instrument musical – fòssil – llibre –revista – escut – bandera – estri de caça –
epitafi d’una tomba
Inventem jeroglífics
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Confegir o crear sistemes d’escriptura nous ilògics.
Demaneu als alumnes que inventin un alfabet. Feuque a sota o a darrere d’un full escriguin la corres-pondència entre la lletra del nostre alfabet i el quehan inventat. Després, feu-los redactar una endevi-nalla, un refrany o una frase referent al tema queestudien. Quan hagin acabat, poden intercanviar-seels fulls i endevinar què ha escrit cadascú.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Els grecs
Activitat individual.
Objectiu:
– Descobrir que els objectes i les antigallespoden aportar-nos informacions valuoses.
“Una ceràmica grega...” (pàgina 75 del lli-bre d’informació).
Feu observar detingudament als vostres alum-nes la foto d’aquesta ceràmica i demaneu-losque enumerin, a partir dels elements decoratius,alguns trets propis de la civilització a la qual per-tany.
51
La històriaBITOC 1
7RECURSOS DIDÀCTICS
oralsFonts històriques
escrites audiovisuals físiques
UN DIA A LA VIDA…
... d’un arqueòleg
Demaneu als alumnes que mirin d’explicar elsentit d’aquesta frase:
“La història ens espera sota les pedres.”
Després, podeu explicar-los el sentit de les locu-cions i les frases fetes següents i demanar-losque n’utilitzin algunes:
Pedra angular: part essencial d’una qüestió.
Pedra d’escàndol: origen o motiu d’escàndol.
Pedra de toc: punt de referència.
Tenir el cor de pedra: ser insensible.
Pedra preciosa: joia, diamant.
No deixar pedra sobre pedra: enderrocar.
Tirar la primera pedra: ésser el primer a acusaralgú.
Tirar la pedra i amagar la mà: acusar algúsense voler que se sàpiga.
Restar o quedar de pedra: quedar molt parat osorprès.
No posar-se cap pedra al fetge: prendre-s’hotot amb molta calma, sense preocupar-se.
Passar per la pedra: obligar algú a fer algunacosa vencent la seva inicial resistència.
Si ho considereu oportú, podeu passar-los algunade les pel·lícules d’Indiana Jones.
52
La història7BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
53
El paisatge i les cases al llarg de la històriaBITOC 1
8RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Visita a un poblat iber
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Conèixer i observar de prop les restes i l’hàbi-tat dels antics humans pobladors del nostrepaís.
Prepareu una sortida a les ruïnes d’Empúries.Demaneu que us facin una visita guiada i com-pleteu el treball amb una representació de comvivien els ibers i dels intercanvis que feien abansque no existís la moneda.
Informació:
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries17130 L’EscalaTel.: 972 77 02 08Fax: 972 77 42 60
Una novel·la històrica: Viatge al país dels
lacets
Activitat individual.
Objectiu:
– Gaudir i fomentar el gust per la lectura; esbrinari destriar els elements reals o històrics que con-figuren el relat i els elements fantasiosos o cre-atius sorgits de la imaginació de l’autor.
Proposeu la lectura de llibre Viatge al país delslacets, d’editorial La Galera, i, conjuntament ambl’àrea de llenguatge, prepareu un treball de com-prensió del text.
Els romans
Activitat individual.
Objectiu:
– Conèixer l’antiga toponímia i saber-la relacionaramb alguns dels noms actuals.
Doneu als alumnes aquests noms de poblacionsde l’època romana a Catalunya i feu que n’esbri-nin el nom actual:
Baetulo (Badalona), Arraona (Sabadell), Rhodae(Roses), Ausa (Vic), Iesso (Guissona), Ilerda (Llei-da), Tarraco (Tarragona), Dertosa (Tortosa),Gerunda (Girona), Egara (Terrassa), Aqua Voco-niae (Caldes de Malavella), Barcino (Barcelona),Blanae (Blanes)...
Després, feu que localitzin aquestes poblacionsen el mapa.
Els assentaments ibers a Catalunya
Activitat individual.
Objectiu:
– Reconèixer el nom dels antics pobladors ibers ilocalitzar-los en el mapa.
Doneu als alumnes un mapa amb la divisiócomarcal de Catalunya (en trobareu un a la sec-ció de Cartografia del final d’aquesta guia didàcti-ca) i feu-los pintar i escriure la ubicació dels prin-cipals assentaments ibers al Principat a partir dela informació que conté aquesta graella.
També podeu procedir a l’inrevés: faciliteu unmapa comarcal de Catalunya que contingui laubicació dels principals assentaments ibers, idemaneu als vostres alumnes que omplin unagraella com la de dalt (en aquest cas, només hau-ria de contenir la columna de l’esquerra).
Nom de la poblacióibera
Nom del territori ocomarca que ocupaven
laietans
Barcelonès, Maresme,Baix Llobregat, Vallès Occidental iVallès Oriental
ausetans Osona lacetans Bages
ilercavons Montsià, Baix Ebre,Terra Alta, Ribera d’Ebre i Priorat
olositans Garrotxa
indigets Alt Empordà i Baix Empordà
airenosins Vall d’Aran
ilergets Segrià, Noguera i Pla d’Urgell
bargusins Berguedà
cossetans Tarragonès, BaixCamp, Alt Camp, BaixPenedès i Alt Penedès
54
El paisatge i les cases al llarg de la història8BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
La vida a l’edat mitjana
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Relacionar la recerca històrica amb el fet lúdicd’una exposició de fets o una filmació.
Prepareu una projecció del film Excalibur i des-prés fomenteu el diàleg sobre els costums, lesclasses socials, els hàbits, les feines... que s’hiobserven.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Els castells
Activitat individual.
Objectiu:
– Distingir les parts essencials d’un castell iconèixer-ne els noms.
“Els castells s’ubicaven...” (pàgina 87 delllibre d’informació).
A partir de la fotografia, feu-los assenyalar lesparts més importants dels castells: porta princi-pal, muralla, merlets, fossat, espitlleres, pati d’ar-mes... Feu, també, que en dibuixin un on es dis-tingeixin clarament les parts que en coneixen.
Els monestirs
Activitat individual.
Objectiu:
– Distingir les parts essencials d’un castell iconèixer-ne els noms.
“El claustre del monestir...” (pàgina 87 delllibre d’informació).
Demaneu als alumnes que portin fotografies ofullets turístics en què apareguin monestirs deCatalunya. Enganxeu-los en un paper gran penjata la paret i escriviu-hi a baix el nom del monestirdel qual es tracta i la part del monestir que s’hipot observar. En un extrem del mural dibuixeu-hiun mapa comarcal de Catalunya i feu situar alsalumnes els monestirs següents mitjançant sím-bols iconogràfics o fotografies: Sant Pere deRodes (Alt Empordà), Sant Benet de Bages(Bages), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occiden-tal), Santa Maria de Pedralbes (Barcelonès),Santa Maria de Ripoll (Ripollès), monestir deGerri (Pallars Sobirà), Sant Joan de les Abades-ses (Ripollès) i Santes Creus (Alt Camp).
UN DIA A LA VIDA…
... d’uns caçadors paleolítics
En aquests relats se’ns explica com caçava i quèmenjava l’home primitiu. Demaneu als alumnesque facin una llista d’aliments propis de l’èpocaprehistòrica.
55
El vestit al llarg de la històriaBITOC 1
9RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Els vestits i la història
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Simular i representar esdeveniments i/o situa-cions històriques diverses.
Dividiu els alumnes en cinc grups i atorgueu acada grup una edat històrica diferent. Proposeu-los de fer-se una disfressa corresponent almoment històric que els ha tocat i que hauran derepresentar. Les disfresses podran fer-se ambroba vella, llençols, draps, cartró, corda... Perexemple, per representar l’edat mitjana podeuconfeccionar l’armadura amb paper d’aluminienganxat en un paper d’embalar...
La ruta de la seda
Activitat individual.
Objectiu:
– Interpretar llegendes, mostrar interès i escoltarl’explicació d’un relat.
Expliqueu la llegenda sobre la introducció de laseda a Europa, que, de manera resumida, diu:
“Uns monjos que van viure molts anys a la Xina,on l’ús de la seda era un fet comú, de retorn aEuropa van transportar ous de cucs de seda enels seus bastons. Van alimentar aquests cucsamb fulles de morera... A partir d’aquest fet, esva començar a produir seda a Europa. Era l’èpo-ca de l’Imperi romà”.
Projecció d’una pel·lícula
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Valorar els grans canvis que va produir la indus-trialització.
Projecteu la pel·lícula Temps moderns (1936), deCharles Chaplin, on es fa una sàtira de la societatindustrial. En acabar, feu-los completar una fitxaen què constin aquestes dades:
L’armadura dels cavallers
Activitat individual.
Objectiu:
– Conèixer les parts d’una antiga vestimenta:l’arnès o armadura del cavaller.
Proporcioneu als alumnes el dibuix d’una arma-dura i d’una espasa i feu-los situar els nomssegüents al lloc corresponent:
elm (1), espatllàs (2), guardabraç (3), colzera (4), dorsal(5), faldatge (6), cuixera (7), genollera (8), gambera (9),esperó (10), faldó (11), cara (12), bavera (13), vairescuts(14), panxera (15), manyopa (16), guantellet (17), saba-tó (18), llança (19), empunyadura o mantí (20), creuera(21) i fulla o ferro (22).
Aprofiteu per parlar-los del tipus d’arma que, adiferència dels soldats que anaven a peu, duienels cavallers (maça, atxa, espasa i daga o punyal).
Títol de la pel·lícula:
Nom del director:
Any de producció:
Edat històrica dels fets descrits:
Resum de l’argument:
1
12
2
3
4
6
7
8
9
18
21
2220
10
11
19
17
16
15
14
13
5
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
De què són fets els nostres vestits
Activitat individual.
Objectiu:
– Conèixer alguns dels materials amb què esconfeccionen els vestits actualment.
“Hair...”, “Texans...” (pàgina 99 del llibred’informació).
Aquestes fotografies reflecteixen els nostresvestits. Demaneu als alumnes que comprovinamb quines matèries (llana, cotó, lli...) són fets.Parleu-los de les fibres artificials derivades delpetroli i desfileu un fil de cotó o llana i un altred’una fibra artificial (tergal, ras...) i cremeu-los.Feu-los observar els diferents tipus de combus-tió i especialment el diferent color del fum.
UN DIA A LA VIDA…
... de la cort del rei Sol
Feu-los explicar el significat de la frase següentque apareix en la introducció de les lectures:
“La moda fa patir la butxaca i, molt sovint, tambéel cos.”
Afavoriu el diàleg crític a partir del que es llegeixal final de la primera part del text: “[...] Adoreu-locom es mereix i imiteu-lo en tot, car tot allò queell fa ben fet està.” Traslladeu els termes a l’ac-tualitat (quant a les amistats, els lideratges...).
56
El vestit al llarg de la història9BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Les constel·lacions ens orienten
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Redescobrir i comprendre un antic sistema d’o-rientació i comunicació.
Expliqueu que antigament el Sol i els estels erenelements d’orientació molt usats pels humans.Repartiu un mapa de les constel·lacions a cadagrup d’alumnes i comenteu que l’estel polar ser-veix com a punt d’orientació, ja que ens indica elpol nord de la Terra.
Feu que a partir de les constel·lacions localitzinl’estel polar en el mapa i que indiquin els altrespunts cardinals.
Grans inventors de la comunicació
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Iniciar-se en la recerca de llibres de consulta idocumentació.
Descobrir personatges i invents que han revolu-cionat la comunicació.
Proposeu als alumnes que, per grups, busquininformació i facin un mural sobre cada un d’a-quests personatges i els seus invents:
Feu un mural referent als signes de comunicacióalternatius a la lletra escrita: Braille, Morse, llen-guatge amb banderes, senyals de trànsit...
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Animals: mitjans de transport i comunicació
Activitat individual.
Objectiu:
– Reconstruir la història de les comunicacions iels transports.
“Els bous...” (pàgina 104 del llibre d’infor-mació).
Demaneu als alumnes que observin aquestafotografia i feu que enumerin els animals que hanajudat o ajuden a dur a terme serveis de trans-port i comunicació.
Procureu que en la llista final apareguin els gos-sos que arrosseguen trineus per la neu i el gel iels coloms, que fins no fa gaire encara eren moltpreuats com a carters.
Remarqueu que aquests dos animals hanpermès que es desenvolupin aficions i activitatsesportives com ara la columbofília i les curses detrineus.
Les vies romanes
Activitat individual.
Objectiu:
– Localitzar i estudiar el recorregut d’una viaromana: la via Augusta.
“Una calçada romana” (pàgina 105 del lli-bre d’informació).
Demaneu als alumnes que expliquin com elssembla que es construïen les vies romanes.Podeu plantejar-los preguntes del tipus:
• Calia molta gent?
• Qui devien ser els treballadors?
Doneu fotocopiat un mapa de la Península od’Europa als alumnes (en trobareu a la secció deCartografia del final d’aquesta guia didàctica) ifeu-los resseguir el recorregut de la via Augusta,que anava de Roma a Cadis. Demaneu-los tambéque hi situïn les poblacions importants (amb latoponímia romana i l’actual).
57
La comunicació al llarg de la històriaBITOC 1
10RECURSOS DIDÀCTICS
Graham Bell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . telèfon
Guglielmo Marconi . . . . . . . . . . . . . . . .ràdio
Thomas Edison . . . . . . . . . . . . . . . .telègraf
Narcís Monturiol . . . . . . . . . . . . . . .submarí
Gutenberg (Johan Gensfleisch) . . .impremta
Óssa major
Estel polar
Óssa menor
Cassiopea
ESTOEST
NORD
UN DIA A LA VIDA…
... d’un pelegrí de l’edat mitjana
En un mapa de la Península Ibèrica o d’Europa(en trobareu al final d’aquesta guia didàctica a lasecció de Cartografia) demaneu als alumnes quehi situïn Santiago de Compostel·la. Feu-los mar-car la ruta dels pelegrins que hi anaven des d’Eu-ropa, la que travessa el Pirineu navarrès per Ron-cesvalls.
A partir de l’etimologia llatina FINIS TERRAE, expli-queu l’evolució del terme, el seu significat icomenteu per què creien que la Terra s’acabavaen aquell indret. Situeu també el cap de Finister-re (Fisterra) en el mapa.
Expliqueu la relació d’homonímia entre Santiagode Compostel·la i Sant Jaume de Galícia i entreels patronímics Jaume i Santiago. Feu que expli-quin també el significat de la frase “Encara sortque el camí està ben endreçat” i de l’expressió“tocar el pirandó”.
Proposeu-los, finalment, de fer el dibuix d’unpelegrí, amb el gaiato, la carbassa, la capa i elsarró.
58
La comunicació al llarg de la història10BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
59
El lleure al llarg de la històriaBITOC 1
11RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Visitem un teatre
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Interessar-se pel teatre com a activitat culturali de lleure.
Prepareu una visita a un teatre proper i demaneuque us ensenyin els camerinos, els aparells de soi llum... Si és possible, assistiu a un assaig.
Doneu als alumnes una il·lustració d’un teatre ifeu que hi situïn les diferents part visitades (pros-ceni, llotges...).
1. Fòrum: paret del fons de l’escenari.
2. Teló: tela gran, de gran amplària, que pot pujari baixar i que, un cop abaixada, tapa l’escenari.
3. Prosceni: part anterior de l’escenari, entre elteló i els espectadors.
4. Coverol: forat on s’amaga l’apuntador.
5. Bambolines: decorats pintats sobre teles.
6. Bastidors: estructures o armadures de fustaon es fixen els decorats.
Les termes romanes
Activitat col·lectiva.
Objectius:
– Representar i conèixer un llegat històric de lacivilització romana.
– Simular i dramatitzar situacions històriques.
Feu una sortida a Caldes de Montbui (VallèsOriental) i feu que els alumnes interpretin dife-rents personatges romans a les termes.
Tradicions i costums festius
Activitat individual.
Objectiu:
– Aprofundir en l’origen de les nostres festesmés tradicionals.
Dividiu els alumnes en cinc grups. Cada gruphaurà de buscar informació sobre l’origen i lacelebració d’una de les festes més populars aCatalunya:
a) El cicle nadalenc.
b) Carnestoltes.
c) Sant Jordi.
d) Sant Joan.
d) La castanyada.
Orienteu-los i oferiu-los el material de consultaadient –de ben segur que en disposeu a l’escola–i, finalment, feu-los preparar una exposició oral.
Festa Major
Activitat individual.
Objectiu:
– Identificar els principals trets comuns i tradicio-nals de les nostres festes.
Demaneu-los que us expliquin quina és l’activitatde la Festa Major en què els agrada més partici-par, la que prefereixen veure... Feu-los preguntesdel tipus:
• Sempre ha estat així? Per què?...
Digueu-los que preguntin als pares, als avis...com era la festa major en el seu temps i com hiparticipaven. Després, feu-los copiar i aprendre lalletra de la cançó Festa Major, de La Trinca, edi-tada per Edigsa, que trobareu a la pàginasegüent.
5
1
2
34
6
Alegria, és festa major.Alegria, encetem la bóta del racó.Alegria, que és festa major.Com cada any hem de matar el pollastrei posar xampany dins el porró.Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.Salta, balla, canta la cançó.
Tirulirulirulí, tiruliruliruló.Avui matem el capó.Tirulirulirulí, tiruliruliruló.Avui és festa major.
Visca el pa, visca el vi, visca la mare del meu padrí.
Alegria, que és festa major.Alegria perquè el nostre sant és el millor.Alegria, que és festa major.Al matí tenim passada, missa, les sardanes ihavent dinat,migdiada, processó, concert, castell de focs i balla l’envelat.
Tirulirulirulí…
Alegria, que és festa major.Com cada any hem de matar el pollastrei posar xampany dins el porró.Canviarem l’aixada pel pendó,que avui és festa major…
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
La Patum i altres festes
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Escoltar i exposar ordenadament experiènciesviscudes.
“La Patum de Berga...” (pàgina 116 del lli-bre d’informació).
Expliqueu als alumnes la festa de La Patum, aBerga. Feu que els nois i les noies aportin lesseves coneixences i les seves experiències vis-cudes en altres festes on també apareguin dracso altres elements simbòlics i tradicionals.
UN DIA A LA VIDA…
... d’un gladiador
Completeu la lectura amb la projecció de lapel·lícula Espartaco o Gladiator. Després, comen-teu-la i feu que cada alumne/a completi una fitxacom aquesta:
60
El lleure al llarg de la història11BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
Títol de la pel·lícula:
Nom del director:
Any de producció:
Edat històrica dels fets descrits:
Resum de l’argument:
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Llegendes: el comte Guifré i el rei Jaume I
Activitat individual.
Objectius:
– Tenir coneixement d’algunes de les llegendeshistòriques més significatives del nostre país.
– Simular i dramatitzar esdeveniments culturals.
Expliqueu-los la llegenda sobre l’origen de l’escutde Catalunya que té com a protagonista el comteGuifré el Pilós i feu, després, que l’escenifiquinen un còmic.
Expliqueu-los la llegenda del naixement del reiJaume I. Podeu proposar-los de fer-ne una repre-sentació.
Aprenem la nostra història amb cançons
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Conèixer els fets i els personatges principalsde la nostra història comuna.
Completeu les explicacions del llibre amb l’audi-ció d’algunes de les cançons del disc Història deCatalunya amb cançons, d’Edigsa, interpretadesper dos dels components de la Trinca i Guillermi-na Motta. Doneu-los la lletra de les cançons enun full, demaneu-los que en facin una il·lustraciói canteu-les.
Visita a Ripoll
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Visitar un monestir.
Programeu una visita a Ripoll i visiteu el mones-tir de Santa Maria (el claustre, el sepulcre ambles despulles de Guifré el Pilós...). Expliqueu alsvostres alumnes qui va ser l’abat Oliba.
També podeu demanar que us expliquin com erauna antiga farga i el procediment de l’antiga fargacatalana per treballar el ferro.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Les primeres llars
Activitat individual.
Objectiu:
– Mostrar interès pel patrimoni artístic i cultural.
“L’abric Romaní...” (pàgina 123 del llibred’informació).
En aquesta fotografia s’hi observen elements demanteniment i conservació de la cova. A partird’aquesta observació, feu-los reflexionar sobre laimportància i la necessitat de la conservació d’a-quests tipus de restes. Després de parlar-ne, feuque exposin la seva opinió per escrit.
Cristians i sarraïns
Activitat individual.
Objectiu:
– Constatar el que s’ha après en altres unitats.
“El castell de la Suda...” (pàgina 125 del lli-bre d’informació).
Demaneu als alumnes que, després d’observarla fotografia, diguin els elements o les parts delcastell que han treballat en unitats anteriors(merlets, torres...), que indiquin on és situat elcastell (a la plana o dalt d’un turó) i que justifiquinel perquè d’aquesta ubicació.
La guerra dels Segadors
Activitat individual.
Objectiu:
– Descobrir i analitzar la informació històrica quepot aportar una pintura.
“Quadre que representa la rebel·lió delssegadors” (pàgina 126 del llibre d’informa-ció).
A partir del quadre, feu que analitzin qui repre-senta cada personatge, com van vestits, quintipus d’armes duien, que expliquin què és i per aquè servia una falç… Podeu fer-los escriure iaprendre la lletra de l’himne de Catalunya i el seuorigen directe en la guerra dels Segadors.
61
Catalunya al llarg de la històriaBITOC 1
12RECURSOS DIDÀCTICS
Visita a un antic vapor
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Identificar els trets generals de la industrialitza-ció a Catalunya.
“L’interior d’una fàbrica del segle XIX”(pàgina 127 del llibre d’informació).
Comenteu com eren les feines als antics vapors,les millores que van provocar la industrialització il’aparició dels moviments obrers.
Prepareu una sortida al Museu de la Ciència i laTècnica de Catalunya, a Terrassa, l’edifici del qualva acollir l’antic vapor Aymerich, Amat i Jover, onpodreu observar una antiga màquina de vaporentre altres meravelles del progrés i de la civilit-zació.
Informació:
Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaRambla d’Egara, 270TerrassaTel.: 93 736 89 66Fax: 93 736 89 60; 93 780 01 92www.museu.mnactec.com
UN DIA A LA VIDA…
… d’un immigrant il·legal
Fomenteu el diàleg crític a partir de la lectura.Expliqueu alguns punts de la Declaració Univer-sal dels Drets Humans. Si teniu algun alumneque hagi vingut d’algun país del Tercer Món,podeu demanar-li que expliqui la seva experièn-cia i podeu relacionar-la amb la d’altres alumnesque hagin vingut de regions o països més pro-pers.
62
Catalunya al llarg de la història12BITOC 1 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
La Península Ibèrica
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Reconèixer i visualitzar els diferents estats, pai-satges naturals, territoris i poblacions que con-figuren la Península Ibèrica.
Visioneu unes quantes diapositives d’imatges ipaisatges de cada una de les comunitats autòno-mes de l’Estat espanyol, de Portugal i d’Andorra.Podeu agrupar-les d’acord amb la classificaciósegüent:
Diversitat natural (relleu, hidrografia, vegeta-ció...).
Diversitat humana (població, sectors de pro-ducció...).
Diversitat cultural (arquitectura, folklore, cos-tums...).
Comenteu les diapositives i feu que els alumnesparticipin en els comentaris.
Les autonomies: divisió territorial i adminis-
trativa de l’Estat espanyol
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Situar i conèixer les característiques principalsde les autonomies que configuren l’Estatespanyol.
Dividiu els alumnes en grups reduïts (de dos otres) i atorgueu a cada grup una de les autono-mies espanyoles. Després, feu que cada grupbusqui informació –en agències o oficines deturisme, enciclopèdies...– sobre l’autonomiacorresponent. Alguns dels punts que cal tenir encompte per elaborar el treball haurien de seraquests:
Situació i límits.
Capital i altres municipis importants, població.
Clima i relleu característic.
Principals activitats productives de la sevapoblació.
Formes d’accés (carreteres, autopistes, tren,vaixell...).
Tradicions i costums, llengua pròpia, artesaniao productes característics, menjars típics...
Visites i llocs d’interès (museus, monuments,paisatges naturals...).
Un cop obtinguda la informació, dibuixeu en unpaper d’embalar el perfil de la Península Ibèrica,amb les comunitats autònomes i els diferentsestats, i feu que cada grup posi el nom de l’auto-nomia que ha treballat i la pinti. Completeu elmural enganxant en cartolines el treball de cadagrup.
Els continents i els oceans
Activitat individual.
Objectius:
– Localitzar els diferents continents i oceans.
– Saber situar Catalunya i Espanya en el contextmediterrani-europeu i enumerar els seus límits.
Proporcioneu als alumnes un planisferi (en troba-reu un a la secció de Cartografia d’aquesta guiadidàctica) i feu que pintin els continents ambcolors diferents. Feu-los-hi escriure el nom delscontinents i dels oceans. Finalment, feu queassenyalin també l’equador i cada un dels doshemisferis.
TREBALLEM AMB ELS MAPES
La Meseta: un gran altiplà
Activitat individual.
Objectiu:
– Descobrir que el centre de la Península Ibèricaés un gran altiplà separat de la resta per un con-junt d’accidents geogràfics muntanyosos.
“La Península Ibèrica” (pàgina 13 del llibred’informació).
Faciliteu als alumnes un mapa físic de la Penín-sula (en trobareu un a la secció de Cartografiad’aquesta guia didàctica) i feu que el pintin. Des-prés, demaneu-los que portin mapes de carrete-res i feu que hi busquin els ports i els colls demuntanya (port d’Almansa, Escudo, Manzanal,Pozazal, Monrepós, Urkiola, Orduña, Etxegarate,Urbasa, Pajares, Despeñaperros...), que separenles terres més planes o litorals de les de laMeseta.
63
La Península Ibèrica i EuropaBITOC 2
1RECURSOS DIDÀCTICS
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Observació d’un paisatge de la Meseta
Activitat individual.
Objectiu:
– Interpretar paisatges a partir de l’observaciódirecta o indirecta.
“Aspecte de la Meseta” (pàgina 14 del lli-bre d’informació).
Demaneu als alumnes que expliquin quins ele-ments d’aquesta fotografia fan pensar que es trac-ta d’un paisatge de la Meseta. A partir del ques’observa en la foto podeu fer preguntes com ara:
• Quin tipus de construccions creus que predo-minen en aquesta localitat?
• L’extensa plana que s’hi observa, facilita l’agri-cultura? Per què?
• Com valoreu la monotonia del paisatge il’absència d’un relleu ric?
UN VIATGE…
… a la Bretanya del rei Artús
Projecteu una pel·lícula d’Astèrix i Obèlix. Situeuen un mapa la Bretanya i feu que busquin entreels llibres d’aquesta col·lecció el nom llatí d’altresterritoris coneguts, com ara Hispània.
Expliqueu-los que els estats, tal com estan confi-gurats, són fruit de guerres i pactes entre les per-sones. Procureu que entenguin la diferènciasemàntica entre estat i país i feu que enumerinaquells aspectes coneguts que atorguen la cate-goria de país a un poble i el seu territori (perexemple: llengua pròpia, costums concrets...).Procureu que la idea de país no se centri única-ment en els diferents territoris de l’Estat espa-nyol.
64
La Península Ibèrica i Europa1BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
El relleu de la Península Ibèrica
Activitat individual.
Objectius:
– Manipular mapes amb facilitat i extreure’n lainformació adequada.
– Conèixer i memoritzar els diferents elementsgeogràfics de la Península Ibèrica.
Repartiu als alumnes un full en què s’especifi-quin les serralades de les unitats interiors de laMeseta, les serralades de les unitats perifèriquesa la Meseta i les unitats exteriors a la Meseta.Doneu pistes als alumnes almenys pel que fa aun dels noms corresponents a cada apartat. Des-prés feu que completin el gràfic amb l’ajut demapes i/o atles. (Podeu repartir fotocopiat elmapa físic de la Península Ibèrica que trobareu al’apartat de Cartografia del final d’aquesta guiadidàctica.)
En la columna de la dreta, a dalt, trobareu la fitxaun cop completada.
Podeu aprofundir en el tema mostrant, amb l’ajutd’un atles, on es troben les serres, els massissosi els pics més destacats de cada serralada. Perexemple, en el sistema Central destaquenSomosierra, Guadarrama, o la sierra de Gredos,etc.; en la serralada Cantàbrica, els picos deEuropa; en les serralades Costaneres Catalanes,Montserrat, el Montseny i la serra del Montsant,etc.
Fem un gràfic
Activitat individual.
Objectiu:
– Elaborar un gràfic de coordenades.
Demaneu als alumnes que busquin les alturesdels principals pics de l’Estat espanyol i d’algunsaltres cims europeus i feu que elaborin, en paperquadriculat o mil·limetrat, un gràfic en forma detriangle isòsceles.
Podríeu treballar amb aquests cims:
Teide: 3.818 mVeleta: 3.392 mMulhacén: 3.478 mAneto: 3.404 mPica d’Estats: 3.143 mMont Blanc: 4.807 mEtna: 3.340 m
El resultat podria ser similar al següent:
65
El relleu i les aigüesBITOC 2
2RECURSOS DIDÀCTICS
serralades
Unitats interiors de la Meseta(divideixen la Mesetaen dues parts)
Unitats perifèriques(envolten la Meseta)
Unitats exteriors(allunyades de la Meseta)
(NO) massís Galaicoportuguès i muntanyes de Lleó(N)
(NE)
(E)
(S)
(N)
(NE)
(S) serralades Bètiques
serralades
Unitats interiors de la Meseta(divideixen la Mesetaen dues parts)
Unitats perifèriques(envolten la Meseta)
Unitats exteriors(allunyades de la Meseta)
sistema Central
(NO) massís Galaicoportuguès i muntanyes de Lleó(N) serralada Cantàbrica
(NE) muntanyes Basques
(E) sistema Ibèric
(S) Sierra Morena
(N) Pirineus
(NE) serralades Costaneres Catalanes
(S) serralades Bètiques
500
Teide Veleta Mulhacén Aneto Pica d’Estats Mont Blanc Etna
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
(m)
Els rius de la Península Ibèrica
Activitat individual.
Objectiu:
– Conèixer i situar en el mapa els principals riusde la Península.
Repartiu a cada alumne un full quadriculat com elsegüent:
Després, feu que escriguin, amb l’ajut de qualsevolenciclopèdia o material de consulta, el nom delsrius en un mapa de la Península (en trobareu un al’apartat de Cartografia que tanca aquesta guia). Apartir de l’observació del mapa completat, feu-losfer la classificació per xarxes hidrogràfiques. Lafitxa, un cop completa, pot ser com aquesta:
Rius i canals: vies de comunicació
Activitat individual.
Objectiu:
– Conèixer la diversitat de rius.
Feu-los observar un mapa físic d’Europa (en tro-bareu un a la secció de Cartografia del final d’a-questa guia didàctica) i comenteu que algunsdels rius europeus, gràcies a la seva navegabili-tat, són perfectes vies de comunicació entreterritoris. Expliqueu que gràcies a l’existència dediversos canals (naturals o artificials) el Rin quedaunit al Danubi i a l’Elba. Comenteu també que,mitjançant aquest tipus de canals, és possibleanar des de l’Atlàntic fins a la Mediterrània. Sialgun/a alumne/a ha navegat per algun d’aquestscanals en algun període de vacances, aprofiteuperquè ho expliqui a la resta.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Els principals rius europeus
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Identificar els principals rius europeus.
“El riu Sena travessa París”, “El riuRoine” (pàgina 27 del llibre d’informació).
Formuleu preguntes comparatives entre aquestsrius i els que havien estudiat el curs passat. Lespreguntes haurien de referir-se al llit del riu, elcabal, la navegació, la reserva d’aigua que apor-ten...
Després, proposeu l’estudi d’alguns rius euro-peus. Dibuixeu en paper d’embalar un mapa mutd’Europa, dividiu els alumnes en grups i feu quecada grup estudiï un riu. En acabar, podeu dema-nar a cada grup que, amb llana de color blau, faciel recorregut del riu en el mapa i que n’escrigui elnom en una etiqueta adhesiva. També podeu ferque il·lustrin el mapa amb petites fotografies deles poblacions principals que recorren els dife-rents rius. Els rius proposats podrien ser el Tajo,el Sena, el Roine, el Rin, el Danubi i el Volga.
UN VIATGE…
… al Londres de Sherlock Holmes
Després d’explicar-los qui eren Sherlock Holmesi Watson, podeu demanar als alumnes quinesaltres parelles de personatges ficticis coneixen(per exemple, Tintín i el capità Haddock, Astèrix iObèlix, en Jep i en Fidel, Mortadelo i Filemón...).
També podeu proposar-los de fer de detectius iresoldre mitjançant l’enginy casos de misteri.(Trobareu un recull de casos en Les claus devidre, de Jaume Fuster, ed. La Magrana.)
66
El relleu i les aigües2BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
Rius de la xarxa cantàbrica
Nerbión
Besaya
Sella
Nalón
Eo
Navia
Rius de la xarxa mediterrània
Ter
Ebre
Túria
Xúquer
Segura
Guadalhorce
Llobregat
Riu
Nerbión
Nalón
Navia
Ter
Ebre
Túria
Xúquer
Segura
Miño
Duero
Tajo
Guadiana
Guadalquivir
Guadalhorce
Llobregat
Besaya
Eo
Sella
Naixement Desembocadura Longitud (en km)
Miño
Rius de la xarxa atlàntica
Duero
Tajo
Guadiana
Guadalquivir
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Diversos climes, diverses vegetacions
Activitat individual.
Objectiu:
– Reconèixer la vegetació bàsica dels diferentstipus de climes i relacionar-la amb el paisatge.
Prepareu una sortida a Santa Fe del Montseny (oa Vallter, Núria, rasos de Peguera...) i mentre feul’ascenció amb l’autocar comenteu els canvispaisatgístics i de vegetació que s’observen.Comenteu la característica del paisatge, que per-met, en poca estona i distància, fer un recorregutper algunes de les diferents zones climàtiquestreballades. Aprofiteu per fer una recollida demostres de vegetació i elaborar una fitxa de cadauna.
Clima i vegetació a la Península Ibèrica
Activitat individual.
Objectiu:
– Seleccionar i classificar la informació rebudad’acord amb els coneixements obtinguts.
Doneu als alumnes una informació molt concretareferent a diversos aspectes corresponents acadascun dels diferents climes (atlàntic, mediter-rani continental, mediterrani litoral i d’alta mun-tanya):
Diversitat de situació.
Diversitat de temperatures.
Diversitat de precipitacions.
Diversitat de vegetació.
Feu que completin una fitxa com les dues prime-res de la dreta. Si ho preferiu, podeu donar-lospistes i facilitar-los informació de cada apartat:
Fitxes completades
67
El clima i la vegetacióBITOC 2
3RECURSOS DIDÀCTICS
SITUACIÓ: la Meseta / nord i nord-est / cims dels sis-temes muntanyosos / costa mediterrània
TEMPERATURES: estius frescos i hiverns no gairefreds / hiverns suaus i estius calorosos / temperatu-ra normalment freda / hiverns molt freds i estius moltcalorosos
PRECIPITACIONS: pluja abundant al llarg de tot l’any /pluges irregulars i concentrades a la primavera i a latardor / pluges abundants a l’estiu / la pluja és moltescassa i la humitat és baixa
VEGETACIÓ: arbres de fulla caduca: roure, faig, freixei castanyer; sotabosc de falgueres i arbustos / boscosde pi negre i avets; a les zones més altes, prats / bos-cos de fulla perenne: alzina i pi; sotabosc amb matollari plantes aromàtiques / pinedes i alzinars; sotabosc debruc, esbarzers i plantes de poca alçada
Situació
Zona atlàntica
Temperatures
Precipitacions
Vegetació
Situació
Zona mediterrànialitoral Zona d’alta muntanya
Temperaturestemperatura nor-malment freda
Precipitacions
Vegetació
pinedes i alzinars;sotabosc de bruc,esbarzers i plantes
de poca alçada
Situació
Zona atlàntica
nord i nord-est
Zona mediterràniacontinentalla Meseta
Temperaturesestius frescos ihiverns no gaire
freds
hiverns molt fredsi estius molt
calorosos
Precipitacionspluja abundant alllarg de tot l’any
la pluja és moltescassa i la humi-
tat és baixa
Vegetació
arbres de fullacaduca: roure, faig,freixe i castanyer;sotabosc de fal-
gueres i arbustos
boscos de fullaperenne: alzina ipi; sotabosc ambmatollar i plantes
aromàtiques
Situació
Zona mediterrànialitoral
costa mediterrània
Zona d’alta muntanya
cims dels siste-mes muntanyosos
Temperatureshiverns suaus iestius calorosos
temperatura nor-malment freda
Precipitacions
pluges irregulars i concentrades a la primavera i
a la tardor
pluges abundantsa l’estiu
Vegetació
pinedes i alzinars;sotabosc de bruc,esbarzers i plantes
de poca alçada
boscos de pinegre i avets; ales zones més
altes, prats
nord i nord-est
Zona mediterràniacontinental
la pluja és moltescassa i la humi-
tat és baixa
TREBALLEM AMB ELS MAPES
Zones climàtiques europees
Activitat col·lectiva.
Objectius:
– Extreure informació de mapes temàtics.
– Interpretar la lectura de mapes i relacionar-losamb el territori i l’espai que representen.
“Els climes i la vegetació d’Europa” (pàgi-na 34 del llibre d’informació).
A partir de l’observació d’aquest mapa climàticfeu-los relacionar el clima amb el territori. Procu-reu, també, que la relació clima/vegetació quediben entesa i que no la confonguin amb la relacióequivocada vegetació/altitud (que, com saben, ésun dels elements del clima). Us anirà bé posarcom a exemple alguns països nòrdics, on elsavets i les espècies similars es poden trobar nogaire lluny de la costa.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Paisatge i clima
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Ser capaços d’obtenir informació concreta através de l’observació de fotografies de l’espaii el territori.
“Paisatge característic del clima atlàntic”,“Paisatge característic del clima mediter-rani continental”, “Gent gaudint d’un diade platja”, “Paisatge característic delclima d’alta muntanya” (pàgina 32 del lli-bre d’informació).
Demaneu als alumnes que observin aquestesfotografies i que les analitzin. Formuleu qües-tions com aquestes:
• Quins arbres s’hi observen?
• Quins conreus hi podem trobar?
• Com variaria el paisatge si les fotografieshaguessin estat fetes en una altra estació del’any?
• Quins inconvenients o quines facilitats creusque hi ha perquè s’hi estableixin els éssershumans?
UN VIATGE…
… a la Lapònia del Pare Noel
Dibuixeu en un paper d’embalar un mapa d’Euro-pa. Marqueu-hi els límits dels estats i escriviu-hiel nom dels estats més grans en extensió. Loca-litzeu-hi la Lapònia i escriviu-ne el nom de mane-ra diferenciada. Després, demaneu a cada alum-ne que dibuixi un Pare Noel (amb el seu carro derens o sense) i que el retalli. En acabar, enganxeuels Pares Noel en files (han de sortir de la Lapò-nia i anar cap a la resta del continent).
68
El clima i la vegetació3BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Els immigrants
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Relacionar dades quantitatives pel que fa a laimmigració a Catalunya.
Comenteu que del total de persones censades aCatalunya, aproximadament un terç són nascu-des a altres indrets de la Península Ibèrica o enaltres països. Pregunteu a cada alumne/a, odemaneu-los que ho preguntin als seus pares ofamiliars, a quina comunitat autònoma o país hanascut i completeu amb ells un quadre com elsegüent:
En acabat, feu que cada alumne/a elabori un grà-fic de barres amb les dades obtingudes.
Població activa en atur
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Desenvolupar el sentit crític i responsableenfront de la realitat que ens envolta.
Pregunteu quants alumnes tenen el pare, la mareo algun familiar en atur i anoteu el resultat a lapissarra. Basant-vos en les dades obtingudes,fomenteu el debat sobre aquesta problemàtica.
Procureu dirigir el debat de manera que apare-guin alguns del problemes que implica l’atur:
Incapacitat de la persona que no té feina percobrir les necessitats de pagament d’un habi-tatge digne i les despeses que aquest genera(llum, aigua...) o altres despeses bàsiques (ali-mentació, vestit...).
Sentiment de frustració dels joves que no tro-ben feina.
Limitació temporal del subsidi d’atur.
La natalitat
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Tenir noció de la problemàtica de l’explosió i elminvament demogràfic i del desequilibri entrepoblament i recursos alimentaris, energètics od’altre tipus.
Exposeu la problemàtica que comporta l’actualbaix índex de natalitat que actualment es dóna enel món occidental i, en especial, a Catalunya i a laresta d’Europa. Expliqueu que els governs procu-ren afavorir la natalitat mitjançant ajuts econò-mics i socials, que són ben diferents segons dequin país es tracti.
Comenteu que el cas totalment contrari el tro-bem en les societats més empobrides, on lanatalitat és molt alta, malgrat l’elevada taxa demortalitat infantil. Expliqueu el cas de la Xina, onel govern recompensa les famílies que es com-prometen a tenir un sol fill, sense oblidar què solpassar quan aquest fill és de sexe femení.
La població a l’Estat espanyol
Activitat individual.
Objectiu:
– Elaborar i comprendre gràfics.
Demaneu a cada alumne/a que elabori un gràficde barres relatiu a la població de l’Estat espanyol,d’acord amb les dades que trobareu a la pàginasegüent.
69
La poblacióBITOC 2
4RECURSOS DIDÀCTICS
Comunitat autònoma
Andalusia
Aragó
Astúries
Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella-la Manxa
Catalunya
Comunitat valenciana
Extremadura
Galícia
Comunitat de Madrid
Regió de Múrcia
Comunitat Foral de Navarra
País Basc
La Rioja
Total Altres indrets Total
La densitat de població
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Calcular la densitat de població d’un espaideterminat reduït.
Dividiu els alumnes en quatre grups i organitzeu-los per tal que cada grup mesuri la superfície del’aula (en metres quadrats o en qualsevol altretipus de mesura, per exemple en nombre de rajo-les) i calculi la densitat de població que hi ha al’aula. Feu que comparin l’espai (metres qua-drats, rajoles, etc.) que correspon, més o menys,a cada alumne/a en comparació d’altres aulesque tinguin un nombre d’alumnes diferent de laseva o que siguin més grans o més petites.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
No tots els viatges són iguals
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Valorar la diversitat humana i els motius i pro-blemes que suposa l’emigració forçosa.
“Immigrants treballant en la verema…”(pàgina 39 del llibre d’informació).
Imatges similars a la d’aquesta fotografia sóncada cop més freqüents. Expliqueu que, a païsoscom el Marroc, la principal font d’ingressos delpaís és el que aporten els mateixos emigrants.
Aprofiteu per comentar a classe la situació enquè es deuen trobar aquests immigrants:
• De quin país poden provenir?
• Per què han abandonat el seu país?
• Per què han deixat la família al seu país d’ori-gen?
• Creieu que poden pagar un lloguer o bé com-parteixen habitatge amb altres companys?
• Creieu que guanyen un bon sou?
• Per què sovint envien diners a la seva família?
• Què els pot fer retornar al seu país d’origen?
• Què els pot decidir a quedar-se a Catalunya?
• Creieu que els deu ser fàcil relacionar-se amb lapoblació del país?
UN VIATGE...
… a la Romania del comte Dràcula
Situeu Romania i la mar Negra en un mapa d’Eu-ropa. Després, aprofitant que el romanès és unallengua romànica, podeu pintar el mapa lingüísticde les llengües romàniques que encara es parlenavui dia.
70
La població4BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
Comunitat autònoma
Andalusia
Aragó
Principat d’Astúries
Illes Balears
Canàries
Cantàbria
Castella i Lleó
Castella-la Manxa
Catalunya
Comunitat valenciana
Extremadura
Galícia
Comunitat de Madrid
Regió de Múrcia
Comunitat Foral de Navarra
País Basc
La Rioja
Nombred’habitants (2000)
7.403.968
1.199.753
1.075.329
878.627
1.781.366
537.606
1.755.053
2.479.425
6.361.365
556.263
1.073.381
2.732.926
270.400
5.372.433
2.101.478
4.202.608
1.190.378
TOTAL
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Estudi d’un hotel
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Buscar i seleccionar la informació oportuna enel lloc adequat i aprendre a fer valoracions enfunció de les pròpies necessitats.
Dividiu la classe en cinc grups, un per a cadacategoria d’hotels (és a dir, una estrella, dues,tres, quatre i cinc). Cada grup s’ha d’encarregarde fer un estudi sobre un hotel d’una localitatconcreta. Cada grup haurà de completar una fitxaen què s’especifiquin els aspectes següents:
Nom de l’hotel.
Població on es troba.
Categoria.
Nombre d’habitacions.
Serveis que ofereix.
Període que comprèn la temporada alta.
Període que comprèn la temporada baixa.
Preu de les habitacions.
Un cop recollida la informació, que poden obteniren agències de viatges, comenteu les diferèn-cies de preu i de serveis que ofereixen els dife-rents hotels.
L’auge del sector terciari
Activitat individual.
Objectiu:
– Localitzar, identificar i situar en el mapa algunesde les poblacions turístiques més significati-ves.
Atès que les activitats del sector terciari i, espe-cialment el turisme, són de les que més trans-formacions han sofert en els darrers anys a Cata-lunya i a la resta de l’estat, podeu repartir unafotocòpia del mapa comarcal de Catalunya quetrobareu a l’apartat de Cartografia i situar entretots les principals àrees turístiques segons laclassificació i la llegenda següent:
Principals àrees turístiques d’estiu (en blau):tota la costa catalana.
Principals àrees turístiques d’hivern (en ver-mell): Vall d’Aran, Pallars Subirà, Alt Urgell, AltaRibagorça, Cerdanya, Ripollès, Berguedà.
Centres turístics (*): Viella, Sort, Puigcerdà,Camprodon, Roses, l’Escala, l’Estartit, Palamós,Platja d’Aro, Lloret de Mar, Blanes, Calella, Bar-celona, Castelldefels, Sitges, Calafell, Torredem-barra, Tarragona, Salou, l’Ametlla de Mar.
Estacions d’esquí (**): Salardú, Vaqueira Beret,Boí-Taüll, Super Espot, Tuixén, Port del Comte, laMolina, rasos de Peguera, Núria, la Masella, Vall-ter 2000, Lles, Port Ainé, Guils.
Doneu-los pistes sobre algunes de les pobla-cions i feu que localitzin amb l’ajut de l’atles i dediferents mapes la resta de poblacions. Acabeude completar el mapa amb algunes de les capi-tals comarcals.
Comenteu també que moltes de les poblacionstípiques per al turisme d’hivern s’han reciclat enfunció de les noves modes i el canvi de deman-da (càmpings, activitats lúdiques diverses —comràfting—, botigues, complexos turístics, cine-mes...) per poder acollir turisme la resta de l’any.
Expliqueu, finalment, que aquest creixement delsector terciari en zones tradicionals més pròpiesdel sector primari ha frenat una mica l’emigracióa nuclis urbans industrialitzats alhora que ha faci-litat el desenvolupament econòmic d’aqueststerritoris.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Sector primari i sector terciari
Activitat individual.
Objectiu:
– Induir conclusions a partir de l’anàlisi i la valo-ració de la informació.
“Petit port del País Basc” (pàgina 52 del lli-bre d’informació),
“Benidorm...” (pàgina 54 del llibre d’infor-mació).
Aquestes dues fotografies pertanyen a paisatgescostaners. A partir de la seva observació feu-losdescriure el tipus d’activitats majoritàries que esduen a terme al seu entorn. Formuleu-los pre-guntes sobre el paisatge i sobre els elementsobservats que els fan pensar que les activitats alvoltant d’un i altre lloc són molt diferents.
71
Els sectors econòmicsBITOC 2
5RECURSOS DIDÀCTICS
Temporada alta: del fins
al
Habitació doble Habitació individual
Temporada baixa: del fins
al
TREBALLEM AMB ELS MAPES
El sector secundari
Activitat individual.
Objectiu:
– Interpretar informacions i conèixer les princi-pals regions econòmiques europees.
“Els sectors secundari i terciari a Europa”(pàgina 56 del llibre d’informació).
Després d’observar amb atenció aquest mapa,formuleu-los les preguntes següents:
• A quina part d’Europa es concentra majoritària-ment l’activitat industrial?
• Per què creus que a l’entorn de les principalscapitals i ciutats hi ha tanta activitat industrial?
• Globalment, es pot considerar el sud d’Europacom un indret fortament industrialitzat?
• A l’entorn de quines ciutats de l’Estat espanyoles concentren més activitats del sector secun-dari?
• Podries relacionar les ciutats marcades com aprincipals centres industrials amb l’estat al qualcorresponen?
UN VIATGE...
… a la Grècia del rei Mides
Doneu als alumnes una llista de les antigues divi-nitats clàssiques i feu que en cerquin el culte in’esbrinin l’origen (grec o romà). Podeu treballaramb els déus següents: Dionís, Neptú, Cupido,Adonis, Afrodita, Eros, Posidó, Zeus, Apol·lo...
Comenteu amb tota la classe el significat de l’ex-pressió “anar pitof”. Aprofiteu després per fer-los buscar el significat de les locucions següents:
Com Déu mana.
Deixat de la mà de Déu.
Déu me’n guard.
Déu n’hi do.
Déu vos guard.
Déu us ho pagui.
Déu hi faci més que nosaltres.
Fer cara de tres (o set) déus.
No témer Déu ni el diable.
No haver-hi déu que l’entengui.
Sense encomanar-se a Déu ni al diable.
72
Els sectors econòmics5BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
L’associacionisme
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Conèixer i estrènyer lligams amb entitats iassociacions de la comunitat a la qual perta-nyem.
Dividiu els alumnes en grups i demaneu quecada grup triï una entitat del barri o de la localitat,com ara una associació de veïns o una ONG, ifeu-los elaborar un petit dossier. Demaneu-losque busquin informació dels aspectes següents:
Nom de l’entitat.
Nombre de socis i/o col·laboradors.
Objectius o projectes que han dut a terme.
Objectius o projectes que tenen previst dur aterme o que estan desenvolupant.
Finançament de l’entitat i dels projectes.
Organitzacions no governamentals
Activitat individual.
Objectiu:
– Mostrar interès pels projectes de solidaritatentre els pobles i identificar-ne algunes enti-tats.
Feu que els alumnes busquin notícies a la prem-sa sobre activitats i projectes de solidaritat queactualment estiguin portant a terme algunesONG. Després, feu que comentin la notícia a l’au-la i enganxeu-les en un mural, juntament amb ellogotip de l’entitat que és responsable del pro-jecte.
Visita al Parlament de Catalunya
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Identificar les principals institucions delsgoverns democràtics i, en especial, de Catalu-nya.
Prepareu una visita al Parlament de Catalunya itreballeu el dossier que lliuren.
Informació:
Parlament de CatalunyaTel.: 93 304 65 00www.parlament.cat.es
Mapa conceptual
Activitat individual.
Objectiu:
– Mostrar coneixement d’alguns aspectes del’organització de la Generalitat de Catalunya idels seus components.
Comenteu l’organització política de Catalunya,aneu completant tots junts un mapa conceptualcom el del model i aclariu els possibles dubtes oerrors dels alumnes. (A la pàgina següent troba-reu el mapa conceptual resolt.)
73
Les organitzacions socials i polítiquesBITOC 2
6RECURSOS DIDÀCTICS
funciófunció
eleg
eix
elegeix
Consellers(ensenyament,governació...)
funció
•
•
•
•
•
Cada quatreanys els ciuta-dans elegei-xen els dipu-tats
•
•
Generalitat de Catalunya
eleg
eix
eleg
eix
eleg
eix
TREBALLEM AMB ELS MAPES
Estats de la Unió Europea
Activitat individual.
Objectiu:
– Localitzar i identificar en el mapa els diferentsestats europeus.
“Els estats d’Europa” (pàgina 67 del llibred’informació).
Després d’observar el mapa, formuleu als alum-nes preguntes com les següents:
• Quins estats mediterranis formen part de laUE?
• Quin són els dos estats de la UE que estansituats més al nord?
• Quin petit estat de la Península Ibèrica noforma part de la UE?
• Quins són els estats de la UE que tenen costa?
UN VIATGE…
… a la Viena de l’emperadriu Sissi
Localitzeu amb els alumnes Viena i Munic en elmapa d’Europa. Després, faciliteu als alumnesuna llista de grans compositors europeus i feuque en busquin el lloc i la data de naixement i dela mort i alguna de les composicions consideradamés important.
Completeu la llista de compositors que apareixenen la lectura –Mozart, Haydn, Beethoven, Schu-bert, Johann Strauss– amb els noms de PauCasals, Verdi, Puccini, J. S. Bach, Txaikovski,Wagner i X. Montsalvatge.
No descarteu fer a classe algunes audicions.
74
Les organitzacions socials i polítiques6BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
President de la Generalitat
Parlament (dipu-tats i diputades)
Síndic de greuges
funciófuncióelegeix
Consellers(ensenyament,governació...)
funció
• El presidentde la Gene-ralitat i elsseus conse-llers formenel ConsellExecutiu oGovern deCatalunya.
• El Govern hade procurarfer complirles lleis i potproposar-nede noves alParlament.
• Designa elpresident dela Generali-tat.
• Discuteix ielabora leslleis.
• Controla l’acció delgovern.
Cada quatreanys els ciuta-dans elegei-xen els dipu-tats
• Controla l’acció delgovern.
• Recull lesreclamacionsdels ciutadans de Catalunya i procura trobar-hi solucions.
Generalitat de Catalunya
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Visita al museu de Paleontologia
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Imaginar diferents situacions del passat histò-ric i apropar-se a la recerca científica del passat.
Prepareu una visita al museu de Paleontologia deSabadell. Al museu us explicaran com es fan lesexcavacions i com eren i com vivien els animalsi els éssers humans de fa milers d’anys.
Informació:
Institut Paleontològic Dr. M. CrusafortEscola Industrial, 2308202 SabadellTel.: 93 726 17 69Fax: 93 727 66 41
El Codi d’Hammurabi
Activitat individual.
Objectiu:
– Interpretar el passat històric i adoptar una acti-tud crítica raonada.
El Codi d’Hammurabi és considerat el primer textlegal escrit del qual tenim constància. Hammura-bi, rei babiloni, va fer gravar en una pedra, con-servada actualment a París, les lleis que conside-rava importants. Això passava cap al segonmil·lenni abans de Crist. Alguns dels seus pre-ceptes deien així:
– Si una persona roba en un temple o a l’estat,serà condemnada a mort.
– Si un mestre d’obres construeix una casa iaquesta s’ensorra i mata el propietari, cal que elmestre d’obres sigui mort. Si el mort és el filldel propietari, morirà el fill del mestre d’obres.
– Si una dona és sorpresa dormint amb unahome, seran lligats tots dos junts i llançats alriu.
– Si una persona agafa un esclau que s’ha esca-pat i el torna al seu propietari, el propietari lihaurà de pagar setze grams de plata.
– Si una persona trenca la dentadura a una altrapersona de la mateixa classe social, també se litrencarà la dentadura a cops.
Després de llegir aquest recull de lleis, feu quecada alumne/a en faci un comentari per escrit.Després, feu que els llegeixin a la resta de laclasse i comenteu-los entre tots.
L’escriptura jeroglífica
Activitat individual.
Objectius:
– Elaborar i usar jocs de simulació per aproximar-se a una determinada temàtica.
– Esbrinar altres codis d’escriptura diferent delnostre i que, tanmateix, permeten resoldreigualment les necessitats per a les quals hanestat creats.
Comenteu que els egipcis utilizaven els jeroglí-fics en la seva escriptura i que escrivien damuntd’un suport vegetal anomenat papir. Expliqueu elprocés que seguien per obtenir el papir:
1. Tallaven a tires fines el tronc del vegetal enqüestió.
2. Apilaven aquestes tires, concretament lesentrecreuaven alternadament.
3. Premsaven i allisaven la superfície.
Doneu a cada alumne/a una fotocòpia d’aquestalfabet jeroglífic i feu-los escriure un missatgeamb aquest codi. Intercanvieu els missatgesentre els alumnes de manera que cada alumne/apugui desxifrar uns quants missatges dels altres.
També els podeu proposar que inventin codissecrets i s’intercanviïn missatges amb aquestscodis.
75
L’estudi de la històriaBITOC 2
7RECURSOS DIDÀCTICS
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
A la recerca de...
Activitat individual.
Objectiu:
– Induir a conclusions a partir de l’anàlisi sis-temàtica.
“El treball delicat d’un arqueòleg”, “Pros-pecció per a conèixer el nombre d’es-trats”, “El jaciment es divideix en unaquadrícula” (pàgina 74 del llibre d’informa-ció).
Feu observar als alumnes detingudament aques-tes tres fotografies –lloc, roba que vesteixen lespersones que hi apareixen, estris o eines...– idemaneu que redactin quina opinió en tenen,d’aquesta feina, i si creuen que s’ha de tenir unaespecial cura per dur-la a terme correctament.
Investiguem l’escriptura
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Interpretar la informació que ens dóna una fonthistòrica determinada.
“Làpida amb inscripcions”, “Documentescrit del segle IX”, “Manuscrit medieval”(pàgina 76 del llibre d’informació).
Després d’observar les fotografies, proposeu alsalumnes que elaborin una llista d’elements quediferencien les tres escriptures (linealitat, miniatu-res il·lustrades al voltant, suport, varietat de sím-bols cal·ligràfics...). Finalment, demaneu-los queels ordenin cronològicament (per exemple, “mésantic”, “menys antic” i “antic”). Aprofiteu percomentar que l’escriptura era un ofici de gentnotable: antics escribes, monjos i escrivansmedievals de la cort.
BIOGRAFIES EXEMPLARS
Heinrich Schliemann, l’home que somiava
Troia
Comenteu als alumnes qui va ser Homer i res-salteu la importància de les seves obres (la Ilíada,l’Odissea). Comenteu els episodis més coneguts–segurament n’hauran sentit a parlar– d’amb-dues obres: l’episodi del cavall de Troia (la Ilíada)i les aventures d’Ulisses, un dels herois quehavia assetjat Troia, en el seu retorn ple de perillscap a la seva terra, Ítaca (l’Odissea). Finalment,proposeu-los de fer un dibuix que il·lustri l’esce-na de l’assetjament de Troia amb el cavall defusta.
76
L’estudi de la història7BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
A la recerca del foc
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Escoltar i mostrar interès per aprendre i enten-dre el procés evolutiu de l’espècie humana.
Projecteu la pel·lícula A la recerca del foc. Des-prés de veure-la, faciliteu-los una fitxa comaquesta i completeu-la entre tots.
Avantpassats paleolítics
Activitat individual i col·lectiva.
Objectius:
– Situar en el mapa els jaciments i elaborar unalínia del temps històric.
– Utilitzar l’espai per representar unitats temporals.
Expliqueu que un dels homínids més antic trobata Europa és un Homo erectus. Es va localitzar al’anomenada cova de l’Aragó, a la CatalunyaNord. Doneu-los informació dels jaciments paleo-lítics trobats a Catalunya i demaneu que els situïnen un mapa comarcal mitjançant una iconografiaadient i la corresponent llegenda. Després, ela-boreu un mural que contingui una doble líniaparal·lela en la qual, per l’exterior, pugueu anarmarcant els anys i la subdivisió paleolítica i, a l’in-terior, pugueu anar escrivint el nom dels jaci-ments, juntament amb una il·lustració adequada.Pinteu cada tram o divisió paleolítica de l’eix cro-nològic d’un color diferent.
La relació de jaciments paleolítics que podeudonar és la següent:
Paleolític inferior (3 000 000-100 000 aC):• Cova de l’Aragó (Catalunya Nord, Rosselló).Datació: fa 700.000 anys, aproximadament.• Puig d’en Roca (Girona, Gironès).Datació: fa 500.000 anys, aproximadament.• Cau del Duc (Torroella de Montgrí, BaixEmpordà). Datació: fa 300.000 anys, aproximadament.
Paleolític mitjà (100 000-30 000 aC):
• Mandíbula de Banyoles (Banyoles, Pla del’Estany). Datació: fa 100.000 anys, aproximadament.
• Abric Romaní (Capellades, Anoia). Datació: fa 50.000 anys, aproximadament.
Paleolític superior (30 000 -11 000 aC):• Reclau Viver (Serinyà, Pla de l’Estany).
Datació: fa 17.000 anys, aproximadament.
• Bora Gran d’en Carreres (Serinyà, Pla del’Estany).Datació: fa 10.000 anys, aproximadament.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
El foc provoca canvis
Activitat individual.
Objectius:
– Identificar i imaginar diferents situacions delpassat.
– Elaborar un text creatiu, basant-se en una situa-ció imaginària i històrica determinada.
“Aprendre a fer foc va ser una revolució”(pàgina 84 del llibre d’informació).
La descoberta del foc va canviar la vida delshumans. Feu que enumerin els canvis que recor-din. Proposeu-los d’elaborar un text o redaccióen què expliquin què haurien de ser capaços defer si haguessin de sobreviure vint-i-quatre horesal bosc en les condicions en què ho feia un homeprimitiu.
BIOGRAFIES EXEMPLARS
Ötzi, l’home que va sortir del gel
Demaneu als alumnes que busquin la serraladadels Alps en un atles o en un mapa i que enu-merin els estats que travessa (França, Suïssa,Àustria, Itàlia i Eslovènia). Comenteu en quinescondicions (quant al menjar, la roba, la proteccióenfront de la pluja i la neu...) havia de sobreviureÖtzi. Estimuleu els alumnes perquè formulin totamena d’hipòtesis.
77
La prehistòriaBITOC 2
8RECURSOS DIDÀCTICS
Nom de la pel·lícula
Nom del director:
Any de producció:
Edat històrica del relat:
Breu resum de l’argument:
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Els romans
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Conèixer i observar de prop el llegat històricromà i les seves construccions.
Prepareu una visita a la Tarragona romana queinclogui:
Passeig Arqueològic (muralles del segle III
construïdes amb grans blocs de pedra).
Amfiteatre (recinte on se celebraven les llui-tes de gladiadors).
Torre de Pilat o palau August (segle I, hi tan-caven els cristians abans de dur-los al circ).
Prop de Tarragona també podeu visitar:
Arc de Berà (segle II, arc commemoratiu enhonor del cònsol Luci Licini Sura).
Torre dels Escipions (monument funerari delsegle II).
Aqüeducte romà (segle II; de 217 metres delongitud i 26 d’alçada).
Informació:
ww.costadaurada.org
Els antics topònims
Activitat individual.
Objectiu:
– Reconèixer l’antiga toponímia romana d’algu-nes de les poblacions catalanes.
Faciliteu als alumnes alguns dels topònimsromans de les poblacions catalanes següents ifeu-los buscar la seva equivalència en la toponí-mia actual:
Baetulo → BadalonaIlluro → MataróBergium → BergaGerunda → GironaTarraco → TarragonaEmporiae → EmpúriesDertosa → TortosaIlerda → LleidaBarcino → BarcelonaArraona → SabadellAusa → VicEgara → TerrassaAeso → IsonaRhode → Roses
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Les restes històriques
Activitat individual.
Objectiu:
– Descriure, interpretar i saber valorar laimportància de les restes històriques que s’hanconservat fins als nostres dies.
“Empúries, primera ciutat romana de laPenínsula” (pàgina 96 del llibre d’informa-ció).
Comenteu que les ruïnes d’Empúries mostren elpassat de la civilització grega i del món romà.Demaneu-los que descriguin el que es veu en lafotografia i que expliquin com s’imaginen ques’ho feia la gent per adquirir objectes i bénsabans que existissin les monedes. Finalment,proposeu-los que redactin la seva opinió sobre laimportància que té la conservació, la restauraciói la protecció de les restes històriques.
BIOGRAFIES EXEMPLARS
Indíbil contra Roma
Faciliteu als alumnes les dades següents:
VII aC: arribada dels fenicis a la Península.
575 aC: els grecs s’estableixen a Empúries.
218 aC: els romans desembarquen a Empúries(segona guerra Púnica).
206 aC: mort d’Indíbil (rei dels ibers ilergets).
27 aC: l’emperador romà Cèsar August divideixen tres províncies els territoris conquerits dela Península Ibèrica (Lusitània, Bètica i Tarra-conense).
313 dC: l’emperador Constantí declara el cristia-nisme religió oficial de l’Imperi romà.
395 dC: partició o divisió de l’Imperi romà en dos:l’Imperi romà d’Occident (Roma) i l’Imperiromà d’Orient (Bizanci).
476 dC: caiguda de l’Imperi romà.
Demaneu-los que elaborin un eix cronològic i quehi situïn totes aquestes dades.
79
L’edat antigaBITOC 2
9RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Projecció d’una pel·lícula
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Reconèixer els trets característics de l’edatmitjana.
Projecteu alguna pel·lícula de temàtica medieval–El nom de la rosa, Excalibur, o Robin Hood, perexemple– i completeu entre tots una fitxa com lasegüent:
Després afavoriu el comentari sobre el que hanvist i feu-los parar atenció sobre com eren elsboscos, els monestirs, els castells, les relacionsentre les persones, els vestits i les armadures...
Un vitrall gòtic
Activitat individual.
Objectiu:
– Elaborar un treball plàstic d’inspiració en l’artmedieval.
Feu que cada alumne/a dibuixi una finestra gòti-ca en una cartolina. Després feu que retallin lesobertures interiors i que per la part de darrere dela cartolina hi enganxin paper de cel·lofana decolors diversos. Feu-los veure l’efecte que pro-dueix la llum en traspassar el vitrall.
El romànic i el gòtic: estils medievals
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Identificar algunes de les manifestacions arqui-tectòniques pròpies de l’edat mitjana més relle-vants del nostre país.
Porteu làmines o fotografies d’esglésies romàni-ques i de monuments gòtics. Feu que les obser-vin amb atenció i que identifiquin les característi-ques principals de cada un dels estils:
Romànic (segles XI i XII): petites finestres allar-gades, arc de mig punt, cobertes de volta decanó. Difusió a través d’edificacions del cultereligiós (cristià).
Gòtic (a partir del segle XIII): arc de ferradura,més grandària, tant en amplada com en alça-da, entrada de més lluminositat... Obra civil ireligiosa.
Després, demaneu als alumnes que busquin iportin fotografies d’edificis i monuments repre-sentatius d’aquests dos estils i elaboreu unmural.
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
La burgesia
Activitat individual.
Objectiu:
– Saber identificar una font graficodocumentalcom un element de considerable importància al’hora d’interpretar el passat.
“Dinar de burgesos” (pàgina 106 del llibred’informació).
Demaneu als alumnes que observin aquestaobra i que indiquin aquells elements que fan pen-sar que els personatges d’aquest quadre perta-nyen a la burgesia medieval. Feu-los reflexionarcom seria un àpat de les classes socials méspobres i com seria un àpat a casa d’un senyorfeudal.
Relacions de vassallatge
Activitat individual.
Objectiu:
– Deduir, a partir de l’observació, la interpretacióde costums i usos del passat.
81
L’edat mitjanaBITOC 2
10RECURSOS DIDÀCTICS
Nom de la pel·lícula
Nom del director:
Any de producció:
Edat històrica del relat:
Breu resum de l’argument:
“Acte de vassallatge” (pàgina 104 del llibred’informació).
Comenteu en què consistien les relacions devassallatge i com eren aquest tipus de cerimò-nies. Demaneu-los que contestin:
• On se celebra aquesta acte o jurament?
• Quins personatges us sembla que hi aparei-xen?
• Quin significat té que el noble vassall s’ageno-lli davant del rei?
Després, demaneu-los que expliquin qui vivia iquines activitats es feien a cada una de les edifi-cacions següents:
castell
monestir
mas
BIOGRAFIES EXEMPLARS
Ramon Llull: l’espasa o la paraula
Expliqueu que, a l’edat mitjana, les aparicionssón un recurs reiteratiu per donar raó d’aquellsesdeveniments difícils d’explicar. Expliqueu quel’afany per convertir infidels va conduir RamonLlull a aprendre idiomes per tal de fer-se enten-dre de la millor manera possible. Expliqueu,també, que cal considerar Llull com el creador dela prosa catalana, si bé la temàtica de les sevesobres sempre girava al voltant de la veritable reli-gió cristiana.
Després, sense deixar de considerar el personat-ge com una mena de rara avis del seu temps,demaneu-los que valorin la seva transformació ique responguin aquesta pregunta:
• Seríeu capaços de deixar tots els vostres bénsper anar a defensar unes idees?
Finalment, demaneu-los que preguntin a casaquins personatges coneixen que s’hagin signifi-cat per la defensa de les seves idees i que elscomentin quines idees eren les que volien pro-jectar (per exemple, Martin Luther King i la igual-tat entre blancs i negres als Estat Units).
82
L’edat mitjana10BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
Noves rutes, nous productes
Activitat individual.
Objectiu:
– Identificar la procedència de productes de con-sum habitual, la coneixença dels quals va arri-bar a Europa durant l’edat moderna com a con-seqüència de les grans rutes marítimesd’aleshores.
Faciliteu als alumnes una llista de productes idemaneu que n’esbrinin l’origen, és a dir, lesrutes per les quals van arribar i van ser conegutsa Europa. El resultat podria ser aquest:
Els braços o estaments
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Tenir coneixement de l’existència de les CortsCatalanes com a precedent històric de la Gene-ralitat.
Després de llegir-los i de comentar-los el textsegüent, demaneu-los que el representin mit-jançant dibuixos, a manera de còmic, en grups dequatre alumnes:
“Catalunya va ser un dels primers països delmón on es va consolidar de manera permanentuna institució representativa del poble, les CortsCatalanes, que posteriorment es convertirien enla Generalitat.
Fins al segle XIII les Corts eren compostes persenyors i bisbes, i el rei les convocava de tant entant, especialment quan volia demanar diners.Amb el temps, les Corts es van anar transfor-mant, i l’any 1283 hi admeteren representants deles ciutats i dels pobles. Aleshores ja van com-prometre’s a reunir-se periòdicament i el rei
necessitava el seu consentiment per promulgar iaprovar lleis.
Pere III, dit el Cerimoniós, convocà les Corts vint-i-una vegades perquè necessitava diners perfinançar guerres. L’any 1359 en una sessió de lesCorts es va acordar formar una comissió anome-nada Diputació del General o Generalitat. Aques-ta comissió representava les Corts quan aques-tes no es podien reunir.
A la Generalitat, hi intervenien tres braços o esta-ments: el braç eclesiàstic, format per bisbes,abats de monestirs, priors de convents i altresrepresentants religiosos; el braç militar, que elformaven nobles i cavallers; i el braç reial o popu-lar, integrat per representants de les ciutats.
En les sessions de les Corts, el rei se sotmetia ajudici davant del seus vassalls però també haviade resoldre algunes discussions i acusacions quees feien entre si els diferents ’braços’.”
La pesta
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Escoltar i entendre una explicació referent afets històrics i deduir-ne les conseqüències.
Comenteu els símptomes de la pesta: juntamentamb febre alta, apareixien tumors de mida varia-ble als engonals, les aixelles, la gola i les orelles.Sovint també apareixien nafres de color verdós adiferents parts del cos. Els que patien aquestamalaltia sovint presentaven vòmits, que podienprovocar-los la mort. Pel que sembla, la pesta esva originar a França cap a mitjan segle XIV, es vaestendre per tot Europa i va provocar la desapa-rició d’una tercera part de la població. A Catalu-nya i a Espanya la pesta va causar estralls demanera intermitent fins al segle XVII.
Establiu un diàleg que tracti les condicionsambientals, d’higiene... i la manca de coneixe-ments mèdics com a motius que afavorien l’ex-pansió de l’epidèmia.
Podeu comentar o llegir-los algun fragment del lli-bre El metge (Noah Gordon, Edicions Proa). Des-prés, demaneu-los que en facin un resum.
83
L’edat modernaBITOC 2
11RECURSOS DIDÀCTICS
Procedents d’Amèrica
tomàquet
patata
blat de moro
pinya
cautxú
cacauet
cafè
plàtan
Procedents de l’Orient
seda
porcellana
sàndal
pólvora
paper
ivori
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Civilitzacions antigues i civilitzacions actuals
Activitat individual.
Objectius:
– Mantenir una actitud de respecte davant d’al-tres cultures i civilitzacions diferents de la prò-pia.
– Buscar i reconèixer algunes de les manifesta-cions de les civilitzacions antigues que méshan influït en la cultura pròpia.
“Les civilitzacions americanes van desa-parèixer” (pàgina 112 del llibre d’informa-ció).
Pregunteu als alumnes quines altres civilitza-cions recorden (egípcia, grega...) i demaneu-losque portin fotografies o làmines representativesd’altres civilitzacions diferents de la nostra(esquimals, indis nord-americans, indígenes del’Amèrica del Sud o Àfrica...). Entre tots, busqueualgunes característiques de cadacuna i afavoriules actituds de respecte i consideració mútua.
BIOGRAFIES EXEMPLARS
Joana Massissa, bandolera per força
Llegiu el text, aprofundiu en les circumstànciesque afavoreixen l’expansió del bandolerisme ifeu-los completar una fitxa com aquesta:
Distribuïu i llegiu el romanç de Joan Sala Viladrau,àlies Serrallonga:
Joan Sala Viladrauera el nom que jo tenia;de motiu, en Serrallonga;i a Querós era on vivia.Tenia tres heretatsque em descansaven la vidai em servien dos criats,cor què vols, cor què desitges.Un dilluns, estant-ne a Vic,en fou la desgràcia mia,perquè vàreig barallar-meamb un donzell de la vila.Paraules porten raonsi les raons no s’amiden,i allà al trinquet de pilotajo li en vaig llevar la vida.N’era fill de noble gent,de gent principal i rica,i em varen fer agafarpels del rei i la justícia.Veient-me avorrit de tots, perseguit de nit i dia,amb en Roca vaig anarper entrar en sa quadrilla.Disset anys vaig estar amb ellprosseguint la mala vida;jo prou veia els seus profits,però els meus sí que no me’ls mira.Així em vaig determinara fer-me’n cap de quadrilla;vaig posar-me a buscar mossos;setanta, tots en un dia.Vàrem ser setanta-tres,amb un amic que teniai la meva enamorada,que venir amb mi volia. Cap a la banda d’Olotanàvem tots sols un dia;vàrem entrar a un hostaljo i la companyera mia.D’allí ens vàrem emportarvuitanta lliures que hi havia.Quan varen ser acabades,vaig tornar a l’hostal un dia.Així que veig l’hostalera,li demano què hi havia:—Què voleu que hi hagi hagut?:m’han robat l’or que tenia.—Em diríeu, hostalera,quin nom el lladre tenia?—El bandit d’en Serrallonga, llamp que li’n llevés la vida!Jo em deia de baix en baix:lo que em desitges et vinga.—Mestressa, compteu, compteu,que jo anar-me’n voldria.—Això val nou rals cabals,que és una rodona lliura.—Els nou rals poc els haureu,mestressa; posar els podríeuen el compte dels perdutsjunt amb les vuitanta lliures.A la taula hi ha dos mossosque em miren quan jo no els miro;en portaven flabiols;per cert, jo també en tenia;que si ells sonat haguessin,jo també sonat hauria.
84
L’edat moderna11BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS
Els bandolers
Motius que n’afavoreixen l’aparició: la crisieconòmica per les contínues guerres i elconsegüent cobrament continuat d’impos-tos a la població.
Persones que podien esdevenir bandolers:nobles arruïnats, fills no hereus de moltesmasies, delinqüents, etc.
Els dos bàndols més importants que hihavia a Catalunya: els nyerros, a les zonesmés muntanyoses, s’identificaven mésamb el món rural, i els cadells, que actua-ven a la plana, amb l’autoritarisme monàr-quic.
Bandolers més coneguts: Joan Sala, àliesSerrallonga, Joana Massissa, Perot Roca-guinarda, Moreu Cisteller, els germansMargarit, en Tallaferro, en Capablanca...
Accions que duien a terme: robar, assaltar,assassinar, incendiar...
ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
La guillotina
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Reconèixer alguns dels aparells que han passata la història i relacionar-los amb el momenthistòric.
Comenteu que la guillotina va ser creada perJoseph-Ignace Guillotin amb la intenció d’evitarel patiment de tots els condemnats a mort. Finsaleshores, la decapitació només era aplicada alsaristòcrates. El 25 d’abril de 1792 es va dur aterme la primera execució amb guillotina. Bus-queu gravats que reprodueixin execucions ambguillotina i ensenyeu-los als alumnes.
Catalunya i Espanya al segle XX
Activitat individual.
Objectiu:
– Saber interpretar alguns dels períodes de lapròpia història recent, i en especial durant elsegle XX.
Expliqueu als alumnes els conceptes democràciai dictadura. Després, dividiu el segle XX en quatregrans períodes:
1931-1936
1936-1938
1939-1975
1975-2000
En col·laboració amb els alumnes, expliqueu quèva succeir, quina era la situació del país i què vapassar amb les institucions i els símbols d’identi-tat propis en cada un dels períodes anteriors.
Els drets humans (I)
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Conèixer la Declaració Universal dels DretsHumans i tenir-la com a referència en les acti-vitats de la vida quotidiana.
Mostreu als alumnes la Declaració Universal delsDrets Humans i comenteu-ne alguns dels arti-cles. Establiu un diàleg crític i respectuós icomenteu els motius pels quals no es complei-xen alguns dels articles.
Els drets humans (II)
Activitat col·lectiva.
Objectiu:
– Reflexionar sobre les condicions laborals i lanecessitat de millores socials.
Entre tots prepareu una llista de preguntes i feuque cada alumne/a entrevisti una persona d’edatforça avançada i una altra de molt més jove. Elqüestionari hauria d’incloure preguntes del tipussegüent:
Després de llegir i fer el buidatge de les respos-tes, determineu entre tots quines han estat lescondicions laborals en cada cas.
85
L’edat contemporàniaBITOC 2
12RECURSOS DIDÀCTICS
Nom i edat.
Quants anys tenia quan va començar atreballar?
Quantes hores diàries treballava?
Quants dies a la setmana treballava?
Quants dies de vacances pagades tenia alllarg de l’any?
Quin va ser el seu primer sou?
Quant valia una entrada al teatre o al cine-ma?
Quant valia una barra de pa?
Recorda alguna manifestació o vaga obre-ra?
Quan es va fer i quins n’eren els motius?
Quins sindicats hi donaven suport o laconvocaven?
TREBALLEM AMB LES FOTOGRAFIES
Els primers obrers
Activitat individual.
Objectiu:
– Deduir les repercussions socials i les condi-cions laborals als inicis de la industrialització.
“Interior d’una fàbrica a principi del segleXX”, “El treball a les mines era duríssim”(pàgina 122 del llibre d’informació).
Comenteu què fan els obrers en cada una de lesfotografies a partir de les preguntes següents:
• Com van vestits i quines feines deuen fer elshomes, les dones i els nens?
• Quines diferències s’observen entre el treball ala mina i el treball a la fàbrica?
• Per què hi apareixen nens?
BIOGRAFIES EXEMPLARS
Emmeline Pankhurst no es deixa trepitjar
Expliqueu que no fa pas gaire temps hi haviaestudis i feines que només eren propis d’homes(metge, advocat, arquitecte, comptable...). Pro-poseu als alumnes les preguntes següents:
• Coneixeu cap noia o cap senyora que actual-ment faci aquests tipus de feines? (Comenteuamb els alumnes el resultat.)
• Quins estudis o feines us agradaria fer de mésgrans? (Compareu quants nois i noies trien elmateix.)
• Considereu que el sexe és una raó suficient perdiscriminar algú?
Finalment, faciliteu als alumnes una llista amb elnom d’unes quantes dones que s’hagin significatper la seva activitat en diversos ordres de la vida,com per exemple Marie Curie, Margarida Xirgu,Caterina Albert, Joana d’Arc, Mercè Rodoreda,Agatha Christie, Golda Meir, Indira Gandhi, MariaCallas..., i demaneu-los que busquin informaciód’algunes d’elles en l’enciclopèdia.
86
L’edat contemporània12BITOC 2 RECURSOS DIDÀCTICS