zero graus: ni fred ni calor · l’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc...
TRANSCRIPT
ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR
GENER 2019 BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº 196
El fred, enemic vital
El fred, l’hivern, la neu, el gel, i tot allò que comporten, han estat
representats, des de sempre, com un element hostil i, en molts
arguments, poden assolir lectures simbòliques diferents. Lluny de
servir de context o de decorat paisatgístic, les baixes temperatu-
res poden assumir un rol cabdal i convertir-se en coprotagonistes
o en agents d’una història. Així, les tempestes o ventades, el glaç,
el fred rigorós, solen ser presentats com antagonistes en les aven-
tures que viuen els personatges: els aïllen; són un entrebanc; min-
ven les seves forces o facultats; comporten fam i malalties; o po-
den comprometre la seva supervivència. Aquesta visió del fred
sotsjau en força històries conegudes com El dia de mañana, El
renacido, Los dientes del diablo o Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, de
Vladimir Arseniev.
Metàfora de la vellesa
La imatge de l’hivern ha estat emprada eufemística-
ment per representar la vellesa. Metàfora sobreex-
plotada des de l’època de Pitàgores, la senectut
encarna, per a alguns, una etapa vital carregada
d’absències, de soledat, de desil·lusions i de pèr-
dues. La reclusió, a la qual obliga el fred, permet
omplir el temps de records nostàlgics. La veu
narrativa es torna introspectiva en algunes obres,
o evoca el passat, per defugir un present massa dur.
Els protagonistes busquen sentir-se acotxats per uns
records que els fan feliços i sentir-se lliures, com a Diario
de invierno, de Paul Auster.
Mort glacial
Les inclemències de l’hivern poden arribar a ser devastadores
quan no es tenen els mitjans adequats per afrontar-les. Poden, fins
i tot, convertir-se en l’expressió de la mort o d’un més enllà anihi-
lador i inhòspit.
El fred i la cruesa de les baixes temperatures s’enduen injusta-
ment els protagonistes, malgrat haver estat criatures innocents o
bondadoses. El conte de La petita venedora de llumins, de Hans
Christian Andersen, El príncep feliç d’Oscar Wilde, o el desenllaç
del film Titanic en són exemples.
Però, abans de morir, el fred pot conduir els personatges també a
una aventura metafísica. Al final d’una situació límit o acabat el seu
perible vital, la consciència de l’heroi es desintegra i ell afronta el
seu destí amb dignitat i serenor.
La tormenta de nieve, de Lev Tolstoi o Narración de Arthur Gordon
Pym, d’E.A. Poe, encaixen en aquesta idea.
L’expressió dels sentiments
L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc
d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants
quan es retroben, especialment quan les emocions, o les passions,
són extraordinàriament intenses, com s’esdevé a El Doctor Zhiva-
go, de Boris Pasternak, o a La filla del capità, d’Alexandre Puixkin.
En contrapartida, un fred intens pot convertir-se en la personifica-
ció d’un temperament menyspreable, d’un caràcter inflexible, o
esdevenir la transposició d’un cor tan egoista com el del protago-
nista de Cançó de Nadal de Charles Dickens.
El parany del fred
Desafiar el fred sol comportar conseqüències tràgiques.
Quedar-se retinguts en un alberg, o esperar un res-
cat a la intempèrie, pot posar a prova la resistència
dels més aventurers. Exploradors i escaladors són
les grans víctimes dels cims i dels pols. A banda
dels telenotícies, ho il·lustren obres com Everest, o
Atrapats al gel, de Caroline Alexander.
La sorpresa que vingué del fred
La neu o el gel, de vegades, oculten grans secrets: el
perill sol dormir en les seves entranyes. El desglaç, un
allau, o perforar una placa antàrtica poden desvetllar un
malson. El mal es manifesta en forma de microorganismes des-
tructius, o de criatures salvatges i horroroses. L’abominable home
de les neus, i totes les seves reelaboracions, arriben a semblar
innocus, en comparació amb el que s’esdevé a En las montañas de
la locura d’H.P. Lovecraft o en arguments més sofisticats com ara
La cosa o Infierno helado, de Lincoln Child.
El fred justicier
El fred, o les temperatures sota zero, assoleixen un sentit positiu
quan actuen com una força benefactora. Una gelada, una allau, o
una nit al ras, a temperatures sota zero, són un recurs força em-
prat davant d’una situació insostenible per al protagonista. La
majoria de vegades, els dolents acaben també morint congelats,
estimbats o engolits pel gel, en un acte de justícia poètica. Veure
morir en Jack Torrance a El Resplandor, per exemple, lluny de
deixar-nos la sang glaçada, sol produir un efecte d'alleujament,
quan no d’eufòria. I és que, ja se sap, a zero graus, ni fred ni calor.
DVD Dia N Ars N Aus N And N Poe JN Pui DVD Eve 910.4(99) Ale N Lov N Chi
EL FRED, PARENT DE LA MISÈRIA
Si us han impressionat els relats de l’apartat anterior, us con-
videm a abandonar el món de la ficció i a mirar al vostre
voltant. Hi ha un munt d’històries que, en plena època hiver-
nal, us poden fer venir esgarrifances perquè són ben colpido-
res. Els seus protagonistes són ben a prop i són persones
reals que, tot i no ser coneguts de tothom, de vegades,
malauradament, també surten als diaris.
En el món civilitzat, el fred és parent de
la misèria. Per què, si no, hi ha tanta
gent que ha de rentar-se cada dia amb
aigua de la font, menjar els aliments a
temperatura ambient o anar per casa
com si fossin al carrer? Ho fan per es-
talviar llum, aigua o gas, o perquè repa-
rar la caldera els costaria un dineral i
no s’ho poden permetre.
Sí, hi ha relats que acostumen a aflorar
precisament per aquestes dates, a prop
de les festes de Nadal i també després,
quan les baixes temperatures s’ins-
tal·len a casa, com un pèssim convidat,
que cal suportar, si us plau per força,
fins ben entrada la primavera.
Alguns desafien la llei i punxen la llum
del carrer o manipulen els comptadors
perquè als seus no els falti de res. D’al-
tres, més resignats a sacrificar-se, fan
front al rigor de l’hivern passant la tar-
da al casal o a la biblioteca, o arrece-
rant-se en una galta del carrer, ben assolellada, per escalfar-
se, fins que es pon el sol. Al vespre, es miren la televisió ar-
raulits sota una manta gruixuda i se’n van a dormir ben aviat,
fins que torna a aixecar-se el dia.
Aquests darrers, especialment, solen ser homes i dones que
s’han quedat sols i que no poden afrontar els rebuts de casa
perquè la pensió ja no els dóna per més.
Molts avis i àvies solen explicar que, de petits, al llit s’hi posa-
ven una bossa d’aigua calenta i que, en alçar-se’ es rentaven
en un cossi ple d’aigua tebiona. L’hivern, per a ells, era el
temps dels penellons, de les canonades glaçades i dels capves-
pres en família, reunida al voltant d’una xemeneia, o d’una
estufeta atrotinada que escalfava tot el menjador.
Això, que sembla una estampa del pas-
sat, encara ara, forma part del dia a dia
de molta gent, als pobles i a les grans
àrees metropolitanes. I no, no són no-
més els sense sostre, o els immigrants,
els qui ho estan patint any rere any per-
què no tenen recursos.
Són moltes les llars on la calefacció no
funciona perquè la gent, simplement, no
s’ho pot permetre. Prou que ho saben
els serveis socials, desbordats, especial-
ment per aquestes dates.
Les administracions, no solen oferir
solucions, ben al contrari, acostumen a
posar pegues a l’hora de donar ajuts.
Per això, quan arriba el fred, a alguns i a
algunes els vénen frissances: els fa por
que els tallin el subministrament de la
llum o del gas i tenen por que se sàpiga:
una cosa així els fa sentir que han per-
dut la dignitat i els fa passar molta ver-
gonya.
De tant en tant, se’n sent a parlar en
forma d’estadístiques i de grans titulars. Diuen que algunes
d’aquestes persones han estat víctimes del fred, però han
mort per culpa d’un escalfador en mal estat, per un maleït
braser o per una sobrecàrrega elèctrica. Potser hi ha massa
gent que ha fet la vista grossa o que s’ha estimat més mirar
cap a una altra banda.
Pobresa energètica
a Catalunya: reptes
i dilemes
(recurs electrònic)
Desigualtat de gènere i
pobresa energètica : un
factor de risc oblidat
(recurs electrònic)
La pobresa energètica a la
demarcació de Barcelona :
propostes d’actuació des
de l’àmbit local
(recurs electrònic)
Allepuz, Rafael
Rosell, María José
Anatomia de la pobresa
a Catalunya
339 All
Energía útil : guía para
el ahorro doméstico
643 Via
EL MUR DE LES
LAMENTACIONS
AG
EN
DA
A C T I V I T A T S D E S T A C A D E S
Totes les activitats a
bibliomil.wordpress.com/agenda/
BIBLIOTECA CENTRAL
GABRIEL FERRATER
BIBLIOTECA DE MIRA-SOL
MARTA PESSARRODONA
BIBLIOTECA VOLPELLERES
MIQUEL BATLLORI
POESIA
CÀPSULA TIC: RECUPERA ELS TEUS FITXERS
PERDUTS DE L’ORDINADOR
Amb Daniel Escofet
Dimecres, 30 de gener, 18:30h
Edicions de 1984 acaba de treure una recopilació de l’obra poètica de W. H.
Auden sota el títol Un altre temps : poemes escollits. Es tracta d’una antologia amb
la qual podreu entrar en contacte amb l’esperit inquiet d’aquest polifacètic poeta
i gaudir dels poemes més representatius de la seva producció, des de l’any 1927
fins a 1973.
Auden convertí la poesia en un instrument per analitzar la realitat del seu temps.
La seva mirada es fixà en esdeveniments concrets i quotidians, però les seves
estrofes abraçaren una gran varietat de continguts d’ordre social, amorós, polític,
psicològic, científic o metafísic. Auden els abordà des d’una perspectiva in-
tel·lectual molt moderna, presentant-los com idees força elaborades i bandejant
la recreació de sensacions o d’instants nostàlgics i planyívols.
La riquesa de la seva poesia, lluny de cenyir-se al cànon clàssic occidental, és fruit
de la influència de diverses tradicions poètiques d’arreu del món. En conjunt, la
seva obra poètica és formalment versàtil i empra un ampli
ventall de recursos rítmics, estròfics i mètrics. Us animem a
endinsar-vos-hi!
Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a:
HORA DEL CONTE: QUI CANTA ELS SEUS
MALS ESPANTA
Amb Marta Esmarats
Dissabte, 19 de gener, 12h. + 4 anys
HORA DEL CONTE EN ANGLÈS:
SAVING CHRISTMAS
Amb Kids&Us
Dissabte, 26 de gener, 12h .+ 3 anys
CÀPSULA TIC: SEGURETAT I PRIVACITAT EN EL TEU
MÒBIL ANDROID
Amb Daniel Escofet
Dimecres, 23 de gener,18:30h
HORA DEL CONTE: BITXOS
A càrrec de Cia. Patawa
Dimarts, 22 de gener, 17:30 h i 18.15h
1 a 3 anys
CONSULTORI DE LA
BRONDEERI
CRIPTOMONEDES
I BLOCKCHAIN
Todo lo que querías saber sobre bitcoin, criptomonedas y blockchain
y no te atrevías a preguntar
Carlos Domingo
Benvolguda Dra. Brondeeri,
Fa uns dies em vaig reunir amb tota la família per celebrar les festes de Nadal i el
meu cunyat va començar a parlar de les criptomonedes. Em va agafar desprevingut
i, quan vaig preguntar-li què era allò, em va deixar anar una llarga arenga, tot fent el
fatxenda i presumint d’haver invertit en bitcoins. Com que no estic resignat a que-
dar com un brètol davant la família, necessito que em recomani alguna lectura ràpi-da i amena sobre aquest tema. Així podré recuperar l’honor perdut i, de passada,
venjar-me del meu cunyat, quan ens tornem a trobar per fer la calçotada!
Molt agraït.
Eusebi Masduell Gràcia
Benvolgut Eusebi,
Comprenc la seva situació. Alguns cunyats (i cunyades) poden arribar a ser terri-
bles! Bromes a part, ara està de moda parlar del bitcoin en totes les reunions
(especialment si són familiars). Hi ha moltes opinions contraposades al voltant de
les criptomonedes. El meu equip i jo li recomanem el llibre de Carlos Domingo
Todo lo que querías saber sobre Bitcoin, criptomonedas y blockchain y no te atrevías a
preguntar. El títol és prou eloqüent, l’estructura facilita la comprensió del contingut
i l’estil de redacció és entenedor i agradable. Creiem que és just el que necessita
qualsevol que vulgui posar-se al dia sobre aquest tema en un temps rècord. Per
cert, vigili molt en què esmerça les seves energies i els seus estalvis! Ah i... Feliç
calçotada!
Un altre temps : poemes escollits
W.H. Auden
P 841 Aud
Biblioteca Central
Gabriel Ferrater
Av. Pla del Vinyet, 40
Telèfon 935892749
Biblioteca de Mira-sol
Marta Pessarrodona
Plaça d’Ausiàs March, 2
Telèfon 935657097
Biblioteca Volpelleres
Miquel Batllori
Carrer de Pau Muñoz, 3-5
Telèfon 935657077
US VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE US PROPOSEM?
bibliomil.wordpress.com Biblioteques de Sant Cugat del Vallès Biblioteques Sant Cugat @bibliomil issuu.com/biblioteques_santcugat
El Petit
Hola sóc l’Anna i us vull recomanar un llibre de l’Stilton que m’acabo de llegir i que m’ha agradat
molt.
En Geronimo Stilton publica al seu diari El eco del Rosegador un anunci demanant una ajudanta. El dia
de l’entrevista de feina, es presenta una noia que resulta ser ideal, tot i tenir 13 anys, però ella és tan
bona, que l’Stilton acaba contractant-la. A partir d’aleshores, la seva ajudanta ho trasbalsa tot i, al
Geronimo, li passen un munt de coses. El dia del seu aniversari, per exemple li fan una festa sorpresa
i li regalen un viatge al Pol Nord. L’ajudanta de l’Stilton arriba a un acord amb en Rat TV per celebrar
el Cap d’Any i, de camí, tots plegats viuran una petita aventura dalt d’un iceberg.
Us el recomano perquè és un conte trepidant!
Anna, 10 anys
El meu nom és Stilton, Geronimo Stilton
Stilton, Geronimo
I** Sti
El Museu del Disseny ha programat, per a aquest any, una
exposició dedicada al món de la publicitat. L’atractiu d’a-
questa mostra rau en el fet que s’allunya del cartellisme
tradicional i fa incidència en els diversos suports que, fins a
mitjans del segle XX, algunes marques van emprar per
promocionar els seus productes.
Així, entre els anys 1890 i 1950 es van fer servir tota me-
na de materials publicitaris: llauna, rajoles, cartró, vidre o
ceràmica per ressaltar els eslògans i fer que els missatges
resultessin més cridaners i més atractius per al gran públic. Alguns d’aquests elements esdevingueren
tan populars, que acabaren formant part del paisatge urbà i es convertiren en elements entranyables
per a moltes generacions.
Podeu visitar l’exposició fins al 31 de març i, de passada, si esteu interessats en el tema, consultar
alguns dels llibres sobre la història de la publicitat que tenim a la vostra disposició, a les biblioteques
de Sant Cugat.
Pensar és triomfar:
la publicitat a través de la
història
Costa i Fernández, Lluís
659.1 Cos
Industrias de la conciencia: una
historia social de la publicidad
en España, 1975-2009
Eguizábal, Raúl
659 Egu
Los años del diseño :
la década republicana :
1931—1939
Satué, Enric
741.6 Sat
Los carteles: su historia y
su lenguaje
Barnicoat, John
741.6 Bar