zero graus: ni fred ni calor · l’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc...

4
ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR GENER 2019 BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº 196 El fred, enemic vital El fred, l’hivern, la neu, el gel, i tot allò que comporten, han estat representats, des de sempre, com un element hostil i, en molts arguments, poden assolir lectures simbòliques diferents. Lluny de servir de context o de decorat paisatgístic, les baixes temperatu- res poden assumir un rol cabdal i convertir-se en coprotagonistes o en agents d’una història. Així, les tempestes o ventades, el glaç, el fred rigorós, solen ser presentats com antagonistes en les aven- tures que viuen els personatges: els aïllen; són un entrebanc; min- ven les seves forces o facultats; comporten fam i malalties; o po- den comprometre la seva supervivència. Aquesta visió del fred sotsjau en força històries conegudes com El dia de mañana, El renacido, Los dientes del diablo o Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, de Vladimir Arseniev. Metàfora de la vellesa La imatge de l’hivern ha estat emprada eufemística- ment per representar la vellesa. Metàfora sobreex- plotada des de l’època de Pitàgores, la senectut encarna, per a alguns, una etapa vital carregada d’absències, de soledat, de desil·lusions i de pèr- dues. La reclusió, a la qual obliga el fred, permet omplir el temps de records nostàlgics. La veu narrativa es torna introspectiva en algunes obres, o evoca el passat, per defugir un present massa dur. Els protagonistes busquen sentir-se acotxats per uns records que els fan feliços i sentir-se lliures, com a Diario de invierno, de Paul Auster. Mort glacial Les inclemències de l’hivern poden arribar a ser devastadores quan no es tenen els mitjans adequats per afrontar-les. Poden, fins i tot, convertir-se en l’expressió de la mort o d’un més enllà anihi- lador i inhòspit. El fred i la cruesa de les baixes temperatures s’enduen injusta- ment els protagonistes, malgrat haver estat criatures innocents o bondadoses. El conte de La petita venedora de llumins, de Hans Christian Andersen, El príncep feliç d’Oscar Wilde, o el desenllaç del film Titanic en són exemples. Però, abans de morir, el fred pot conduir els personatges també a una aventura metafísica. Al final d’una situació límit o acabat el seu perible vital, la consciència de l’heroi es desintegra i ell afronta el seu destí amb dignitat i serenor. La tormenta de nieve, de Lev Tolstoi o Narración de Arthur Gordon Pym, d’E.A. Poe, encaixen en aquesta idea. L’expressió dels sentiments L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants quan es retroben, especialment quan les emocions, o les passions, són extraordinàriament intenses, com s’esdevé a El Doctor Zhiva- go, de Boris Pasternak, o a La filla del capità, d’Alexandre Puixkin. En contrapartida, un fred intens pot convertir-se en la personifica- ció d’un temperament menyspreable, d’un caràcter inflexible, o esdevenir la transposició d’un cor tan egoista com el del protago- nista de Cançó de Nadal de Charles Dickens. El parany del fred Desafiar el fred sol comportar conseqüències tràgiques. Quedar-se retinguts en un alberg, o esperar un res- cat a la intempèrie, pot posar a prova la resistència dels més aventurers. Exploradors i escaladors són les grans víctimes dels cims i dels pols. A banda dels telenotícies, ho il·lustren obres com Everest, o Atrapats al gel, de Caroline Alexander. La sorpresa que vingué del fred La neu o el gel, de vegades, oculten grans secrets: el perill sol dormir en les seves entranyes. El desglaç, un allau, o perforar una placa antàrtica poden desvetllar un malson. El mal es manifesta en forma de microorganismes des- tructius, o de criatures salvatges i horroroses. L’abominable home de les neus, i totes les seves reelaboracions, arriben a semblar innocus, en comparació amb el que s’esdevé a En las montañas de la locura d’H.P. Lovecraft o en arguments més sofisticats com ara La cosa o Infierno helado, de Lincoln Child. El fred justicier El fred, o les temperatures sota zero, assoleixen un sentit positiu quan actuen com una força benefactora. Una gelada, una allau, o una nit al ras, a temperatures sota zero, són un recurs força em- prat davant d’una situació insostenible per al protagonista. La majoria de vegades, els dolents acaben també morint congelats, estimbats o engolits pel gel, en un acte de justícia poètica. Veure morir en Jack Torrance a El Resplandor, per exemple, lluny de deixar-nos la sang glaçada, sol produir un efecte d'alleujament, quan no d’eufòria. I és que, ja se sap, a zero graus, ni fred ni calor. DVD Dia N Ars N Aus N And N Poe JN Pui DVD Eve 910.4(99) Ale N Lov N Chi

Upload: others

Post on 12-Oct-2020

2 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR · L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants quan es retroben,

ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR

GENER 2019 BUTLLETÍ DE LES BIBLIOTEQUES DE SANT CUGAT Nº 196

El fred, enemic vital

El fred, l’hivern, la neu, el gel, i tot allò que comporten, han estat

representats, des de sempre, com un element hostil i, en molts

arguments, poden assolir lectures simbòliques diferents. Lluny de

servir de context o de decorat paisatgístic, les baixes temperatu-

res poden assumir un rol cabdal i convertir-se en coprotagonistes

o en agents d’una història. Així, les tempestes o ventades, el glaç,

el fred rigorós, solen ser presentats com antagonistes en les aven-

tures que viuen els personatges: els aïllen; són un entrebanc; min-

ven les seves forces o facultats; comporten fam i malalties; o po-

den comprometre la seva supervivència. Aquesta visió del fred

sotsjau en força històries conegudes com El dia de mañana, El

renacido, Los dientes del diablo o Dersú Uzalà pel país de l’Ussuri, de

Vladimir Arseniev.

Metàfora de la vellesa

La imatge de l’hivern ha estat emprada eufemística-

ment per representar la vellesa. Metàfora sobreex-

plotada des de l’època de Pitàgores, la senectut

encarna, per a alguns, una etapa vital carregada

d’absències, de soledat, de desil·lusions i de pèr-

dues. La reclusió, a la qual obliga el fred, permet

omplir el temps de records nostàlgics. La veu

narrativa es torna introspectiva en algunes obres,

o evoca el passat, per defugir un present massa dur.

Els protagonistes busquen sentir-se acotxats per uns

records que els fan feliços i sentir-se lliures, com a Diario

de invierno, de Paul Auster.

Mort glacial

Les inclemències de l’hivern poden arribar a ser devastadores

quan no es tenen els mitjans adequats per afrontar-les. Poden, fins

i tot, convertir-se en l’expressió de la mort o d’un més enllà anihi-

lador i inhòspit.

El fred i la cruesa de les baixes temperatures s’enduen injusta-

ment els protagonistes, malgrat haver estat criatures innocents o

bondadoses. El conte de La petita venedora de llumins, de Hans

Christian Andersen, El príncep feliç d’Oscar Wilde, o el desenllaç

del film Titanic en són exemples.

Però, abans de morir, el fred pot conduir els personatges també a

una aventura metafísica. Al final d’una situació límit o acabat el seu

perible vital, la consciència de l’heroi es desintegra i ell afronta el

seu destí amb dignitat i serenor.

La tormenta de nieve, de Lev Tolstoi o Narración de Arthur Gordon

Pym, d’E.A. Poe, encaixen en aquesta idea.

L’expressió dels sentiments

L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc

d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants

quan es retroben, especialment quan les emocions, o les passions,

són extraordinàriament intenses, com s’esdevé a El Doctor Zhiva-

go, de Boris Pasternak, o a La filla del capità, d’Alexandre Puixkin.

En contrapartida, un fred intens pot convertir-se en la personifica-

ció d’un temperament menyspreable, d’un caràcter inflexible, o

esdevenir la transposició d’un cor tan egoista com el del protago-

nista de Cançó de Nadal de Charles Dickens.

El parany del fred

Desafiar el fred sol comportar conseqüències tràgiques.

Quedar-se retinguts en un alberg, o esperar un res-

cat a la intempèrie, pot posar a prova la resistència

dels més aventurers. Exploradors i escaladors són

les grans víctimes dels cims i dels pols. A banda

dels telenotícies, ho il·lustren obres com Everest, o

Atrapats al gel, de Caroline Alexander.

La sorpresa que vingué del fred

La neu o el gel, de vegades, oculten grans secrets: el

perill sol dormir en les seves entranyes. El desglaç, un

allau, o perforar una placa antàrtica poden desvetllar un

malson. El mal es manifesta en forma de microorganismes des-

tructius, o de criatures salvatges i horroroses. L’abominable home

de les neus, i totes les seves reelaboracions, arriben a semblar

innocus, en comparació amb el que s’esdevé a En las montañas de

la locura d’H.P. Lovecraft o en arguments més sofisticats com ara

La cosa o Infierno helado, de Lincoln Child.

El fred justicier

El fred, o les temperatures sota zero, assoleixen un sentit positiu

quan actuen com una força benefactora. Una gelada, una allau, o

una nit al ras, a temperatures sota zero, són un recurs força em-

prat davant d’una situació insostenible per al protagonista. La

majoria de vegades, els dolents acaben també morint congelats,

estimbats o engolits pel gel, en un acte de justícia poètica. Veure

morir en Jack Torrance a El Resplandor, per exemple, lluny de

deixar-nos la sang glaçada, sol produir un efecte d'alleujament,

quan no d’eufòria. I és que, ja se sap, a zero graus, ni fred ni calor.

DVD Dia N Ars N Aus N And N Poe JN Pui DVD Eve 910.4(99) Ale N Lov N Chi

Page 2: ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR · L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants quan es retroben,

EL FRED, PARENT DE LA MISÈRIA

Si us han impressionat els relats de l’apartat anterior, us con-

videm a abandonar el món de la ficció i a mirar al vostre

voltant. Hi ha un munt d’històries que, en plena època hiver-

nal, us poden fer venir esgarrifances perquè són ben colpido-

res. Els seus protagonistes són ben a prop i són persones

reals que, tot i no ser coneguts de tothom, de vegades,

malauradament, també surten als diaris.

En el món civilitzat, el fred és parent de

la misèria. Per què, si no, hi ha tanta

gent que ha de rentar-se cada dia amb

aigua de la font, menjar els aliments a

temperatura ambient o anar per casa

com si fossin al carrer? Ho fan per es-

talviar llum, aigua o gas, o perquè repa-

rar la caldera els costaria un dineral i

no s’ho poden permetre.

Sí, hi ha relats que acostumen a aflorar

precisament per aquestes dates, a prop

de les festes de Nadal i també després,

quan les baixes temperatures s’ins-

tal·len a casa, com un pèssim convidat,

que cal suportar, si us plau per força,

fins ben entrada la primavera.

Alguns desafien la llei i punxen la llum

del carrer o manipulen els comptadors

perquè als seus no els falti de res. D’al-

tres, més resignats a sacrificar-se, fan

front al rigor de l’hivern passant la tar-

da al casal o a la biblioteca, o arrece-

rant-se en una galta del carrer, ben assolellada, per escalfar-

se, fins que es pon el sol. Al vespre, es miren la televisió ar-

raulits sota una manta gruixuda i se’n van a dormir ben aviat,

fins que torna a aixecar-se el dia.

Aquests darrers, especialment, solen ser homes i dones que

s’han quedat sols i que no poden afrontar els rebuts de casa

perquè la pensió ja no els dóna per més.

Molts avis i àvies solen explicar que, de petits, al llit s’hi posa-

ven una bossa d’aigua calenta i que, en alçar-se’ es rentaven

en un cossi ple d’aigua tebiona. L’hivern, per a ells, era el

temps dels penellons, de les canonades glaçades i dels capves-

pres en família, reunida al voltant d’una xemeneia, o d’una

estufeta atrotinada que escalfava tot el menjador.

Això, que sembla una estampa del pas-

sat, encara ara, forma part del dia a dia

de molta gent, als pobles i a les grans

àrees metropolitanes. I no, no són no-

més els sense sostre, o els immigrants,

els qui ho estan patint any rere any per-

què no tenen recursos.

Són moltes les llars on la calefacció no

funciona perquè la gent, simplement, no

s’ho pot permetre. Prou que ho saben

els serveis socials, desbordats, especial-

ment per aquestes dates.

Les administracions, no solen oferir

solucions, ben al contrari, acostumen a

posar pegues a l’hora de donar ajuts.

Per això, quan arriba el fred, a alguns i a

algunes els vénen frissances: els fa por

que els tallin el subministrament de la

llum o del gas i tenen por que se sàpiga:

una cosa així els fa sentir que han per-

dut la dignitat i els fa passar molta ver-

gonya.

De tant en tant, se’n sent a parlar en

forma d’estadístiques i de grans titulars. Diuen que algunes

d’aquestes persones han estat víctimes del fred, però han

mort per culpa d’un escalfador en mal estat, per un maleït

braser o per una sobrecàrrega elèctrica. Potser hi ha massa

gent que ha fet la vista grossa o que s’ha estimat més mirar

cap a una altra banda.

Pobresa energètica

a Catalunya: reptes

i dilemes

(recurs electrònic)

Desigualtat de gènere i

pobresa energètica : un

factor de risc oblidat

(recurs electrònic)

La pobresa energètica a la

demarcació de Barcelona :

propostes d’actuació des

de l’àmbit local

(recurs electrònic)

Allepuz, Rafael

Rosell, María José

Anatomia de la pobresa

a Catalunya

339 All

Energía útil : guía para

el ahorro doméstico

643 Via

EL MUR DE LES

LAMENTACIONS

Page 3: ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR · L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants quan es retroben,

AG

EN

DA

A C T I V I T A T S D E S T A C A D E S

Totes les activitats a

bibliomil.wordpress.com/agenda/

BIBLIOTECA CENTRAL

GABRIEL FERRATER

BIBLIOTECA DE MIRA-SOL

MARTA PESSARRODONA

BIBLIOTECA VOLPELLERES

MIQUEL BATLLORI

POESIA

CÀPSULA TIC: RECUPERA ELS TEUS FITXERS

PERDUTS DE L’ORDINADOR

Amb Daniel Escofet

Dimecres, 30 de gener, 18:30h

Edicions de 1984 acaba de treure una recopilació de l’obra poètica de W. H.

Auden sota el títol Un altre temps : poemes escollits. Es tracta d’una antologia amb

la qual podreu entrar en contacte amb l’esperit inquiet d’aquest polifacètic poeta

i gaudir dels poemes més representatius de la seva producció, des de l’any 1927

fins a 1973.

Auden convertí la poesia en un instrument per analitzar la realitat del seu temps.

La seva mirada es fixà en esdeveniments concrets i quotidians, però les seves

estrofes abraçaren una gran varietat de continguts d’ordre social, amorós, polític,

psicològic, científic o metafísic. Auden els abordà des d’una perspectiva in-

tel·lectual molt moderna, presentant-los com idees força elaborades i bandejant

la recreació de sensacions o d’instants nostàlgics i planyívols.

La riquesa de la seva poesia, lluny de cenyir-se al cànon clàssic occidental, és fruit

de la influència de diverses tradicions poètiques d’arreu del món. En conjunt, la

seva obra poètica és formalment versàtil i empra un ampli

ventall de recursos rítmics, estròfics i mètrics. Us animem a

endinsar-vos-hi!

Podeu enviar les vostres consultes per a la Dra. Brondeeri a:

[email protected]

HORA DEL CONTE: QUI CANTA ELS SEUS

MALS ESPANTA

Amb Marta Esmarats

Dissabte, 19 de gener, 12h. + 4 anys

HORA DEL CONTE EN ANGLÈS:

SAVING CHRISTMAS

Amb Kids&Us

Dissabte, 26 de gener, 12h .+ 3 anys

CÀPSULA TIC: SEGURETAT I PRIVACITAT EN EL TEU

MÒBIL ANDROID

Amb Daniel Escofet

Dimecres, 23 de gener,18:30h

HORA DEL CONTE: BITXOS

A càrrec de Cia. Patawa

Dimarts, 22 de gener, 17:30 h i 18.15h

1 a 3 anys

CONSULTORI DE LA

BRONDEERI

CRIPTOMONEDES

I BLOCKCHAIN

Todo lo que querías saber sobre bitcoin, criptomonedas y blockchain

y no te atrevías a preguntar

Carlos Domingo

Benvolguda Dra. Brondeeri,

Fa uns dies em vaig reunir amb tota la família per celebrar les festes de Nadal i el

meu cunyat va començar a parlar de les criptomonedes. Em va agafar desprevingut

i, quan vaig preguntar-li què era allò, em va deixar anar una llarga arenga, tot fent el

fatxenda i presumint d’haver invertit en bitcoins. Com que no estic resignat a que-

dar com un brètol davant la família, necessito que em recomani alguna lectura ràpi-da i amena sobre aquest tema. Així podré recuperar l’honor perdut i, de passada,

venjar-me del meu cunyat, quan ens tornem a trobar per fer la calçotada!

Molt agraït.

Eusebi Masduell Gràcia

Benvolgut Eusebi,

Comprenc la seva situació. Alguns cunyats (i cunyades) poden arribar a ser terri-

bles! Bromes a part, ara està de moda parlar del bitcoin en totes les reunions

(especialment si són familiars). Hi ha moltes opinions contraposades al voltant de

les criptomonedes. El meu equip i jo li recomanem el llibre de Carlos Domingo

Todo lo que querías saber sobre Bitcoin, criptomonedas y blockchain y no te atrevías a

preguntar. El títol és prou eloqüent, l’estructura facilita la comprensió del contingut

i l’estil de redacció és entenedor i agradable. Creiem que és just el que necessita

qualsevol que vulgui posar-se al dia sobre aquest tema en un temps rècord. Per

cert, vigili molt en què esmerça les seves energies i els seus estalvis! Ah i... Feliç

calçotada!

Un altre temps : poemes escollits

W.H. Auden

P 841 Aud

Page 4: ZERO GRAUS: NI FRED NI CALOR · L’hivern, els paisatges nevats o el gel han estat sovint el marc d’una història sentimental. El fred no sembla afectar els amants quan es retroben,

Biblioteca Central

Gabriel Ferrater

Av. Pla del Vinyet, 40

Telèfon 935892749

[email protected]

Biblioteca de Mira-sol

Marta Pessarrodona

Plaça d’Ausiàs March, 2

Telèfon 935657097

[email protected]

Biblioteca Volpelleres

Miquel Batllori

Carrer de Pau Muñoz, 3-5

Telèfon 935657077

[email protected]

US VE DE GUST L’ACTIVITAT QUE US PROPOSEM?

bibliomil.wordpress.com Biblioteques de Sant Cugat del Vallès Biblioteques Sant Cugat @bibliomil issuu.com/biblioteques_santcugat

El Petit

Hola sóc l’Anna i us vull recomanar un llibre de l’Stilton que m’acabo de llegir i que m’ha agradat

molt.

En Geronimo Stilton publica al seu diari El eco del Rosegador un anunci demanant una ajudanta. El dia

de l’entrevista de feina, es presenta una noia que resulta ser ideal, tot i tenir 13 anys, però ella és tan

bona, que l’Stilton acaba contractant-la. A partir d’aleshores, la seva ajudanta ho trasbalsa tot i, al

Geronimo, li passen un munt de coses. El dia del seu aniversari, per exemple li fan una festa sorpresa

i li regalen un viatge al Pol Nord. L’ajudanta de l’Stilton arriba a un acord amb en Rat TV per celebrar

el Cap d’Any i, de camí, tots plegats viuran una petita aventura dalt d’un iceberg.

Us el recomano perquè és un conte trepidant!

Anna, 10 anys

El meu nom és Stilton, Geronimo Stilton

Stilton, Geronimo

I** Sti

El Museu del Disseny ha programat, per a aquest any, una

exposició dedicada al món de la publicitat. L’atractiu d’a-

questa mostra rau en el fet que s’allunya del cartellisme

tradicional i fa incidència en els diversos suports que, fins a

mitjans del segle XX, algunes marques van emprar per

promocionar els seus productes.

Així, entre els anys 1890 i 1950 es van fer servir tota me-

na de materials publicitaris: llauna, rajoles, cartró, vidre o

ceràmica per ressaltar els eslògans i fer que els missatges

resultessin més cridaners i més atractius per al gran públic. Alguns d’aquests elements esdevingueren

tan populars, que acabaren formant part del paisatge urbà i es convertiren en elements entranyables

per a moltes generacions.

Podeu visitar l’exposició fins al 31 de març i, de passada, si esteu interessats en el tema, consultar

alguns dels llibres sobre la història de la publicitat que tenim a la vostra disposició, a les biblioteques

de Sant Cugat.

Pensar és triomfar:

la publicitat a través de la

història

Costa i Fernández, Lluís

659.1 Cos

Industrias de la conciencia: una

historia social de la publicidad

en España, 1975-2009

Eguizábal, Raúl

659 Egu

Los años del diseño :

la década republicana :

1931—1939

Satué, Enric

741.6 Sat

Los carteles: su historia y

su lenguaje

Barnicoat, John

741.6 Bar