xerrameca 73
DESCRIPTION
Revista de l'Escola Pia de Sabadell . Segon trimestre del curs 14-15TRANSCRIPT
73Revista trimestral de l'Escola Pia de SabadellXERRAMECA Març 2015
TTRREEBBAALLLLSS DDEE RREECCEERRCCAAMMAATTEESS ii LLIITTEERRAATTUURRAA
PPAADDRRIINNSS LLEECCTTOORRSSCCAARRNNAAVVAALL
DDEENNIIPP
1
SUMARI
1
INFANTIL 3
PRIMÀRIA 8
ESO 16
BATXILLERAT 21
PASTORAL 26
AMPA 31
ESCOLA 33
EDITORIALApreciats amics i amigues,
Em permeto dedicar aquest escrit de manera pràcticament monogràfica als resultatsde la VII Assemblea de les Institucions Escolars de l'Escola Pia de Catalunya quetingué lloc a Mataró els passats dies 6 i 7 de març. Aquesta assemblea és una trobadade representants dels diferents estaments pares i mares, equips docents, equipsdirectius i alumnat de cadascuna de les escoles de la nostra institució i que té com aobjectiu avaluar la correcta consecució dels objectius proposats en la darreraassemblea i proposarne de nous per al proper quadrienni. En aquesta trobada de
Mataró es va donar per assolida la política de treball de les dimensions interior, emocional i socialdesenvolupada a les escoles, així com les polítiques dels col•lectius d'alumnat enfortir la sevaparticipació en la vida del centre i de pares i mares desplegar un projecte compartit entre tots elsestaments de l'escola. Tot i això, a la nostra escola, seguirem treballant per a una implantació més grande la política de treball de les dimensions interior, emocional i social, ja que considerem que encarapodem recórrer un bon camí en aquest sentit.
Com a resultat de les votacions efectuades, es van aprovar noves polítiques i objectius. Els col•lectius del'alumnat i de pares i mares seguiran treballant les polítiques de participació amb la incorporació de nousobjectius en el seu si i la totalitat de les escoles treballarem de manera preferent la que fins ara eraconeguda com a Política 2, i que d'ara endavant serà la política primera, que fa referència a lainterdisciplinarietat a les nostres aules, és a dir, treballar perquè un mínim d'un 25 % de les horessetmanals es dediquin a la implantació del Projecte per a la Interdisciplinarietat a l'aula, document sorgitde la bona feina d'un grup de persones de diferents escoles arran de l'assemblea del 2011 de Terrassa.Aquest document, elaborat sota la tutela i guiatge de diversos experts dels m0ns universitari iempresarial, recull les pautes principals que ens han de permetre avençar cap a un nou escenari didàctica les nostres escoles. Defineix les característiques del treball interdisciplinari de l'Escola Pia deCatalunya, que a partir de tècniques definides com són el treball per projectes, l'aprenentatge basat enproblemes o l'aprenentatge servei emmarcats en una estructura de treball cooperatiu, asseguril'assoliment de les competències, actituds i habilitats definides en el nostre document d'estil metodològic.Podeu trobar un vídeo explicatiu de la gènesi i característiques d'aquest document en el següent enllaç.
Aquesta no és una reacció a les notícies aparegudes en diversos mitjans de comunicació sobre els canvisque altres ordes educatius han impulsat a les seves escoles. Fa més de quatre anys que treballem enaquest sentit i el projecte d'interdisciplinarietat és l'evolució lògica del nostre document d'estilmetodològic. No volem simplement eliminar les cadires, volem iniciar una manera de treballar queasseguri el caràcter inclusiu de les nostres escoles, seleccionant els continguts clau i alterant si convé elsmarcs horaris, d'espais i de temps. Ja hem començat a elaborar activitats interdisciplinàries que recullenles característiques descrites en el document. Les hem anomenades itineraris d'aprenentatge, en tenimen aquests moments fase embrionària de la seva implementació prop de 20 i esperem que aquestnombre creixi de manera gairebé exponencial, ja que no serem els docents d'una escola els qui dedicaremles nostres hores de programació i formació a l'elaboració d'aquests itineraris, sinó els equips docents deles vint escoles que formen l'Escola Pia de Catalunya qui ens posarem de valent en aquesta tasca.
Molt bona Pasqua a tothom.
Jordi FontobaDirectorGerent
22
3
INFANTIL
3
EELLSS DDOOFFIINNSSAquest segon trimestre, a part de treballar l'hivern,també hem après moltes coses dels dofins.
Per poderlos observar, hem anat al zoo, on hem fetun taller per saber què mengen, on viuen, com neixeni com són.
Hem estat molt a prop seu!!!
Els materials que hem dut de casa ens han servit per acabar d'interioritzar tots els nouscontinguts que ens van explicar.
4
INFANTIL
4
Ens ho hem passat molt bé i hem après moltes coses d'aquests animals!!!
LLAA SSEETTMMAANNAA DDEE CCAARRNNAAVVAALL!!!!!!Els nens i nenes de P4 ens ho vam passar molt bé preparant la festa de carnaval. Les mestres d'infantilvan decidir que aquest any aniríem d'insectes: marietes, papallones i abelles. A nosaltres, ens va tocar depapallones i vam fernos unes ales utilitzant la tècnica de la simetria.
Els enviats del rei Carnestoltes ens van venir a anunciar el que havíem de portar els dies següents: pijamai sabatilles, una sabata de cada color i una cosa de nadons.
Teníem moltes ganes que arribés el gran dia, estàvem molt nerviosos i emocionats per sortir al carrer afer la rua.
INFANTIL
55
Un cop ben arreglats, vam sortir aixíde guapos a la rua per lluir la nostradisfressa.
Aquest any, als de P4, ens va tocar començar la rua fent molta gresca!
I finalment, com a cloenda, vamsortir amb tot els nens i nenes deprimària a veure com cremaven elrei carnestoltes.
INFANTIL
66
EELLSS PPAADDRRIINNSS LLEECCTTOORRSS DDEE 44tt DDEE PPRRIIMMÀÀRRIIAAAAJJUUDDEENN AA LLLLEEGGIIRR EELLSS AALLUUMMNNEESS DDEE PP55La setmana del 12 de gener vam iniciar el projecte dels padrins lectors entre primària i infantil. Elsalumnes més grans apadrinen els alumnes més petits i els ajudan en el seu procés, compartint un llibre iuna bona estona. Aquest projecte estarà actiu fins a finals de maig.
INFANTIL
57
INFANTIL
68
PRIMÀRIA
7
PRIMÀRIA
9
PRIMÀRIA
810
PRIMÀRIA
9
MMOONNOOGGRRÀÀFFIICC SSAABBAADDEELLLLDurant aquest trimestre, els alumnes de tercer estudiem Sabadell, laciutat on molts de nosaltres vivim i anem a l'escola. A través dediferents sortides, ens informem sobre la formació de Sabadell i laseva evolució al llarg de la història.
Un cop a l'aula, realitzem un dossier de treball per recordar, explicar iaplicar la informació recollida. Coneixem el nom dels diferents barris
de Sabadell i les poblacions veïnes. Tambéaprenem a situarnos i a utilitzar un plànol. Reconeixem algunes de lesmuntanyes més properes i el riu Ripoll.
Aprenem què és una biografia i en busquem d'alguns dels personatgesil· lustres de la nostra ciutat per presentarlos als nostres
companys. Ens fem preguntes i reflexionem sobre els canvisen els costums i els avanços tecnològics al llarg del
temps.
11
PRIMÀRIA
1012
EELL CCIIRRCC DDEE 44tt CCDurant aquest últim mes, a les sessions d'educació física, els nens i nenesde 4t C de primària hem estat treballant la interpretació d'una obra basadaen el circ.Primer, cada nen ha escollit un personatge, intentant que tots quedessinmés o menys repartits. Després ens hem agrupat per grups, per exemple: 1r,presentadors; 2n, força, equilibri i malabars; 3r, mims i pallassa; 4t, figureshumanes i trapezistes; 5è, mags; 6è, cordes; i, per últim, el final.Ho vàrem practicar tot sencer i després ho vàrem ensenyar als nens i nenesde 2n A i de 4t B.
Anna Canals
Dimecres, els nens/es de 4t C de primària vam representar un circ durant laclasse d´educació física. La veritat és que tots els alumnes vam xalar molt. Hihavia presentadors, un forçut, un malabarista, dos trapezistes, una pallassamolt graciosa, figures humanes, altres amb cordes i, per acabar, no podienfaltar els mags. Tots i cadascun d´ells vestien adequadament. Va ser un granespectacle!
Pol Juhera
Dimecres 25 de febrer, al gimnàs els nens de 4t C van fer l´espectacle delcirc amb el seu professor Oriol. Al circ, hi havia els malabaristes, els mags,les ballarines, les acròbates i les cordes. Va ser molt divertit.
Adrià de Francisco
PRIMÀRIA
1113
PPAADDRRIINNSS LLEECCTTOORRSSAquest curs, els alumnes dels cursos superiors de primària estan apadrinant alumnesmés petits per practicar la lectura i la comprensió, ara que estan començant aaprendreho a les seves classes. A part d'això, també són uns moments per compartiruns valors que tots agraeixen: els més menuts estan encantats que uns alumnes mésgrans els ajudin en el seu procés lector i els alumnes més grans veuen la responsabilitati els fruits que dóna portar a terme una tasca com aquesta.En aquest article els alumnes de 5è valoren la seva experiència i expressen les sevesvivències ara que estem de ple immersos en aquest apadrinament. Aquí teniu algunesde les seves reflexions:
«A mi m'agrada molt ser padrí lector, perquè passomoments amb nens més petits i veig com evolucionenllegint»
Àlex Martí
«Em fa il∙lusió veure la meva fillola perquè m'agradallegir amb ella. A més, és divertit i em fa sentir béensenyarla a llegir millor»
Joan Lleó
«A mi m'agrada fer de padrí lector perquè la meva fillola és moltdivertida. Jo crec que ha millorat bastant»
David Madrid«A mi m'agrada molt tenir aquesta experiència,perquè tots els nens de l'escola cada dia estem almateix lloc i cal que ens coneguem més. Els meusfillols són molt eixerits i llegeixen molt bé . El quem'agrada més és que junts riem però alhoraaprenem»
Anna Antonetti
«Jo penso que això del padrí lector està molt bé perquè és moltdivertit. I al mateix temps ajuda molt els nens a llegir. Aixítindran un vocabulari més bo al llarg dels anys»Arnau Salmerón
«A mi m'agrada molt compartir aquest momentamb el meu fillol lector perquè cada cop vanaprenent més i m'ho passo molt bé amb ella»
Sílvia Miquel
«El meu fillol lector ha descobert que té ganesd'aconseguir qualsevol cosa i m'ha agradat ser el seupadrí perquè és un nen quiet i que es porta bé»Gerard Ivorra
PRIMÀRIA
1214
«Jo crec que això dels padrins lectors està molt bé,perquè s'ajuda els nens petits a llegir bé i, per altrabanda, també ens ajuda als nens grans a tenir paciènciaamb altres persones. A mi m'encanta, perquè m'agradaajudar nens més petits i ja estic començant a agafarpràctica.»Marcel Castella
«A mi, estar amb nens petits m'encanta i poderser la la seva padrina també. Les dues m'estimen,mai més em contradiuen ni s'enfaden. Per això,trobo que és molt bona idea»
Laia Fabregó
«El que més m'agrada de fer de padrins lectors és veure comaprenen a poc a poc. Jo no m'imaginava que des del principiho fes tan bé. És molt divertit»
Marina Sánchez
«El meu fillol abans se saltava punts, comes, interrogants... Iara ja no. He quedat impressionada»
Sara Beringues
«Això dels padrins lectors m'agrada molt. El que més m'agrada és que, alprincipi, no saben gaires coses i, al segon dia, ja comencen a fer-ho millor»
Albert López
«Estic molt sorpresa, perquè els nens de primeraprenen molt ràpid a llegir! A mi m'encanten els nenspetits perquè són moníssims i fan molta gràcia.»
Júlia Subirats
«He ensenyat a una nena molt maca que es diuMarta. Jo m'ho passo molt bé amb ella, perquè ésmolt amable, divertida i genial»Guillem Roca
«A mi m'agrada molt i penso que serà unaexperiència inoblidable tenir contacte amb nensde primer ara que estan començant a llegir»
Andrei Dumitriu
PRIMÀRIA
1115
ÈÈPPOOCCAA MMOODDEERRNNAA AA 66èèEls alumnes de 6è, al llarg d'aquest trimestre, hem estat estudiant història. Dins l'època moderna hemconegut alguns fets rellevants dels segles XVI i XVII, les causes i conseqüències del descobrimentd'Amèrica, hem conegut els motius històrics que donen origen a l'himne nacional de Catalunya i a laDiada, hem après com es feia el gran comerç...
També hem conegut la biografia d´alguns científics que van viure en aquesta època com JohannesGutenberg, Isaac Newton, Nicolau Copèrnic, Galileu...
També hem buscat altres personatges de l´època, ja fossin inventors o científics, i hem fet unapresentació per parelles sobre ells, explicant quin va ser el seu invent o descobriment.
ESO
1416
PPRROOBBLLEEMMEESS AA LL''EESSPPRRIINNTT –– 11rr CCIICCLLEEEls alumnes de 1r i 2n d'ESO que ens havíem inscrit al concurs "Problemes a l'Esprint", vam quedar a labiblioteca. Un cop allà, la professora ens va demanar que forméssim grups de 2 o 3 persones. Un cop fetsels grups, i com que el que importa és el temps de resolució, la professora ens va donar un codi perentrar a la web dels problemes i començar a repartir tasques entre els grups. En total hi ha 10 problemesdividits en 2 apartats, i les respostes d'alguns exercicis serveixen de dades en altres problemes.
Vam trobar els primers problemes fàcils de resoldre els grups hi van ajudar! però poc a poc se'ns va anarcomplicant la cosa, i algunes de les respostes que vam donar van resultar ser errònies.Un cop acabada l'hora llarga que teníem de temps per respondre els dos apartats, i sense haveraconseguit acabar amb èxit, ho vam deixar estar.
Ens quedem amb la bona experiència que vam passar, encara que amb una mica de nervis!
Roger Canals, Joan Borràs
TTAALLLLEERR SSOOBBRREE LL''AASSSSEETTJJAAMMEENNTT EESSCCOOLLAARRAl principi del segon trimestre vam dur a terme quatresessions amb una noia experta en l'assetjament escolar.Ens van explicar les conseqüències d'aquesta menad'actuacions, qui les provoca, el perquè...
A la primera sessió, ens van repartir un dossier, vamrespondre un qüestionari per saber els coneixementsprevis que teníem els alumnes. Després d'una posada encomú, ens van fer una petita introducció sobre el tema:què és un assetjament, en què consisteix, actors. En aquesta sessió, també vam fer una petitarepresentació d'un possible cas, en el qual vam intervenir els alumnes.
A la segona sessió, vam veure un vídeo de dibuixos animats relacionat amb l'assetjament, el «bullydance». Després de comentarlo ens van passar una presentació en què se'ns explicava la resolució deconflictes, els tres tipus de respostes davant d'un conflicte (agressiva, passiva, assertiva) i com es resolun problema amb els cinc pensaments (causes, persones, alternatives, conseqüències, què farem).
A la tercera sessió, vam elaborar un decàleg antibullying en grups de quatre. Vam acabar amb la dinàmicade la troca de llana. Consistia a passarnos la troca entre nosaltres mentre ens anàvem dient qualitats elsuns als altres, cada vegada que ens en passàvem la troca de llana ens quedàvem un petit tros fins que alfinal vam formar com una xarxa entre tots els companys.
I finalment, a la quarta sessió, vam fer grups de quatre/cinc persones i vam haver de pensar en unasituació conflictiva i redactar un diàleg en què sortissin tots els conceptes treballats durant les sessionsanteriors.
Creiem que aquest taller va ser molt interessant per descobrir com se senten les persones que hopateixen assetjament i com ho podem solucionar. En general ens ha agradat molt.
Gerard Rodà, Laia Gispert, Anna González
ESO
1317
EEXXCCUURRSSIIÓÓ AA LLAA CCOOLLÒÒNNIIAA GGÜÜEELLLLEl passat divendres, 13 de febrer, vam tenir la gran sort de poder gaudir d’una magnífica excursió a laColònia Güell amb tot el curs de 1r d’ESO de l’Escola Pia de Sabadell. De bo matí ens vam trobar tots alParc Catalunya per agafar els autocars que ens hi havien de portar, i, al cap d’uns 35 minuts, ja estàvem apunt per començar l’aventura. Un cop ben tips amb els esmorzars que portàvem de casa, ens esperavendos simpàtics monitors que ens van explicar tota la història que amaga la colònia Güell, i que tot seguit jotambé us exposaré.
LLAA HHIISSTTÒÒRRIIAA DDEE LLAA CCOOLLÒÒNNIIAA GGÜÜEELLLLLa Colònia Güell, colònia tèxtil ubicada a Santa Coloma de Cervelló, al BaixLlobregat, va ser construïda l’any 1890 per encàrrec de l’empresari EusebiGüell, propietari de tot el terreny de l'antiga finca Can Soler de la Torre.Güell va decidir traslladar la fàbrica que tenia a Barcelona al mig de lanatura perquè els treballadors tinguessin millors condicions de vida.
El Sr. Güell va encarregar a l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent delmodernisme català, tot el projecte de la Colònia, que va constar d’unhospital per atendre els malalts sense haver de desplaçarse a la capital,una fonda per a la gent que estava de pas, una escola per als nens i unaaltra per a les nenes, comerços per poder comprar tot el necessari perviure, un teatre on gaudir de la cultura, la cooperativa i una capella, quedesprés explicaré més detalladament. A més, hi havia totes les fàbriques iels habitatges dels obrers, que tenen la peculiaritat de tenir façanes de
molts colors diferents, amb elements arquitectònics plens de referències a la natura, típic del nostremodernisme. Tot això ocupa més o menys una superfície total d'unes 160 hectàrees.
Antoni Gaudí es va encarregar del disseny de la planificació de la Colònia, i els seus ajudants, FrancescBerenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta, van ajudarlo amb els dissenys d’algunes edificacions.Gaudí es va encarregar personalment del disseny de l'església. L’església era un ambiciós projecte, quepreveia una església de dues naus, inferior i superior, coronada per diverses torres laterals i un cimboricentral de 40 metres d'alçada. Gaudí només va poder fer la cripta, ja que va morir abans d’acabarla.A la cripta, observem columnes molt inclinades per aguantar millor l’estructura i que recorden els troncsdels arbres; també hi ha uns vitralls de colors molt vius com el verd, el rosa, el groc, el blau i amb formesde papallona, flors, arbres… A Gaudí li encantaven els elements de la natura i els representava en lesseves creacions.
Quan Eusebi Güell va morir, els seus fills van passar a ser els propietaris del projecte i van decidirabandonar el projecte i vender la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davantla crisi del sector, fou tancada el 1973. Per a gran sort per tots nosaltres, el 15 de juliol de l’any 2005, laUnesco va declarar la Colònia Güell Patrimoni de la Humanitat i ara tots en podem gaudir.
A la tarda, un cop dinats i descansats, vam retornar a Sabadell, després d’haver pogut gaudir7 d’un diaple de coses interessants que us convidem a veure amb els vostres propis ulls.
Vàlia, Albert, Kiril i Roger1r d'ESO B
ESO
1418
CCOOPPAA CCAANNGGUURRA les 3 del migdia del dia 22 de gener, set alumnes de segon itercer d'ESO, acompanyats per dues professores de matemàtiques, ens vam dirigir cap a la Garriga, disposats a fer ungran paper a la Copa Cangur 2015.
Un cop allà, vam observar que un alt nivell de nerviosismeomplia l'Institut Blancafort, on es disputaria el concurs. Vamtrobarnos amb setze grups escolars (un de cada centre, formatper 7 alumnes amb un màxim de 3 persones de 3r d'ESO). Ensvam reunir en el petit gimnàs de l'institut, cada grup assegut en una taula, tots disposats a donarho totdurant aquella hora plena de tensió que ens esperava.
Els organitzadors ens van explicar com funcionava el concurs: lapuntuació, les normes i l'organització en general. Era bastantcomplex i no ho vam entendre del tot fins que ho vam posar a lapràctica. Ens van repartir a cada membre del grup un full amb els 12problemes i calia escriure les respostes en un paperet petit, junt ambel número del problema resolt; el representant del grup, amb un petogroc, el portava al jurat; si estava bé, el grup sumava 40 punts i, siestava malament, restava 20 punts. Tots vam començar amb 200punts, per tal que ningú acabés amb una puntació negativa. Commés temps transcorria sense que es resolgués un problema méspuntuació valia.
Cada grup tenia, a més, un comodí que calia assignar a un problema, i que duplicava el valor al resoldre'lcorrectament, i restava també el doble si era incorrecte. Teníem totes les oportunitats que volguéssim peranar responent, però cada vegada que responies de manera incorrecta se't restaven 10 punts més.
Durant l'hora que vam estar concursant hi va haver momentsde moltíssima tensió, de nervis, d'atacs de cor per part de lesprofessores, testimoni del que suposava ser allà. Però persobre de tot, ens ho vam passar tots molt bé i, sense dubtar,repetiríem l'experiència.
Per resumir: vam quedar en 3a posició, a només 10 punts dediferència dels 2ns classificats; val a dir que en 1a posició esva classificar l'equip de l'Intitut Blancafort.
El premi va ser un pin, però, encara que sembli irònic, el millorpremi va ser l'experiència. Va ser 1 hora, però vam conèixergent nova, ens ho vam passar molt bé, i , per què no? ens vamperdre classe! Quan en tingueu l'oportunitat, PARTICIPEUHI!
Jordi Doben, Sira López, Anna Felip, Maria Gil,Irene Toranzo, Anna González, Vicenç Palmero
ESO
1519
FFEEMM MMAATTEESS –– 22nn EESSOOSom tres noies de 2n que hem estat treballant durant el primer quadrimestre del curs de manera diferent:en grups mixtos entre les 3 classes, resolent problemes de raonament matemàtic, i dedicant estones aescriure tot allò que hem pensat i provat de cara a resoldre cada un dels 3 exercicis proposats.
A nosaltres, ens va agradar treballar engrup, ja que no és gaire habitual que ensdeixin barrejar amb els companys de lesaltres classes.
Els problemes que ens van proposar els professors van ser entretinguts i divertits, i vam gestionardiferents maneres de treballar en equip; a més, vam necessitar treballar amb materials manipulatius comcartes, cubs i figures planes que també vam construir nosaltres.
Va estar bé el fet de treballar amb altres companys de les altres classes, ja que, al no tenir tots elsmateixos professors, vam veure diferents maneres de treballar, de pensar i de presentar els resultats ennet.
Ens agradaria poder tornar a fer aquesta activitat, que és una manera entretinguda de fer mates.
Carla Benet, Laia Massana, Alba Caballero
VVIISSIITTAA AA LLAA SSAAGGRRAADDAA FFAAMMÍÍLLIIAADivendres 13 de febrer, els alumnes de 3r d'ESO vam anar a visitar laSagrada Família. Vam estarhi tot el dia.
Uns guies, van ensenyarnos moltes coses sobre aquesta basílicahistòrica. Entre elles, que fou fundada per Antoni Gaudí, que les sevesformes arquitectòniques busquen una semblança amb la natura, i queencara falten uns anys perquè la puguem veure acabada.
Durant l'estada a la Sagrada Família, vam utilitzar unes tauletes tàctilsper realitzar unes activitats que ens proposaren.
En acabar la visita, els professors ens van deixar una estona lliure pergaudir de l'entorn i acabar de passar un matí agradable.
Mireia Fernández, Anna Tió
ESO
1620
MMAATTEEMMÀÀTTIIQQUUEESS II LLIITTEERRAATTUURRAADurant el primer quadrimestre els alumnes de 4t d'ESO han aprofitat la 4a hora de matemàtiques per ferdues activitats de caire no curricular: preparar les proves CANGUR i llegir "Jo Robot". Els alumnes quehan llegit Isaac Asimov, han presentat una tasca relacionada amb el llibre: descriure –en no més de 400paraules– com imaginen el món el 2050. Tot seguit us deixem un tastet d'algunes de les frases que hi haen aquestes redaccions:
1721
BATXILLERATPPRROOGGRRAAMMAA DDEE SSEENNSSIIBBIILLIITTZZAACCIIÓÓ PPEERREEMMPPRREENNDDRREE DDEELL VVAAPPOORR LLLLOONNCCHH
OOBBJJEECCTTIIUUSS GGEENNEERRAALLSS Estimular i fomentar la creativitat i l’autoconfiança Reafirmar la capacitat de presa de decisions Eliminar mites sobre l’emprenedoria Millorar el treball en equip Enfortir la predisposició davant una exposició pública
Vistos aquests objectius i considerantlos molt lligats a les assignatures d'emprenedoria a 3r ESO ieconomia de l'empresa i estades en empresa a batxillerat, vamcontactar amb els tècnics del Vapor Llonch per tal de dur aterme una formació, per als alumnes que estan cursantaquestes assignatures, impartida per professionals.
Vapor Llonch és una entitat acreditada per la Generalitat deCatalunya per atendre les persones emprenedores en totes lesseves vessants des de fa més de 15 anys. Des d'aquestaentitat, s'ofereixen seminaris per a alumnes d'ESO, batxillerat icicles formatius.
A 3r d'ESO, dins l'assignatura d'emprenedoria, els alumnes han realitzat dos tallers. El primer, SEMINARIDE SENSIBILITZACIÓ PER EMPRENDRE, permet conèixer quin és el perfil d'una persona emprenedora,explica com posar a la pràctica una idea de negoci i recalca la importància del pla d'empresa com a einaper esbrinar la viabilitat de la idea i també per trobar inversors. En el segon, TALLER DE CREATIVITAT, a
partir d'uns recursos donats, els alumnes van crear un nouproducte, el seu logo i el missatge comercial.
A primer de batxillerat, dins les assignatures d'economia del'empresa i estades en empresa, els alumnes han visitat lesinstal· lacions del CENTRE DE PROMOCIÓ EMPRESARIAL(situat al costat de Fira Sabadell), on han pogut conèixer elsserveis que ofereixen a més de participar en una sessióinformativa sobre emprenedoria.
A segon de batxillerat, dins l'assignatura d'economia del'empresa, els alumnes han visitat Vapor Llonch, on se'ls ha informat dels serveis que ofereixen i hanparticipat en un TALLER GRUPAL DEL PLA D'EMPRESA, en què, per grups, han decidit quin negoci volienobrir i han estudiat la viabilitat d'aquest negoci.
Cal remarcar que tots aquests tallers i seminaris han estat realitzats per tècnics de Vapor Llonch, que sónels que aconsellen i donen suport a les persones que volen iniciar un nou negoci.
Lydia OrobitgProfessora d'emprenedoria i
economia de l'empresa
ESO
1822
BATXILLERAT
2022
XXEERRRRAADDEESS FFIILLOOSSÒÒFFIIQQUUEESSRessacosos de les simulacions, l'Eva Galán i jo ens vam dirigir cap a Barcelona. Bé, de fet, vaig quedaramb ella allà al Zurich, però, mig adormit i buscant un seient lliure al vagó que aleatòriament haviaescollit, em vaig trobar el nostre professor de filosofia, Ramon Riera, escoltant música.
Ens vam trobar amb l'Eva, mentre feiem un cafè, vam adonarnos que ja era l'hora i vam endinsarnos enl'edifici on es feien les proves en qüestió. El Ramon va marxar i ens va deixar sols davant el perill (no perdecisió seva, que ens estima molt i mai no ens abandonaria, sinó per les normes de l'organització). Unacomissió de 10 persones ens va explicar què havíem de fer, respondre en un màxim de dos folis per davanti per darrere, en una hora i mitja, la següent qüestió: la tècnica ens humanitza o ens deshumanitza? Crecque, tenint en compte que era un dissabte al matí i estàvem considerablement empanats, van sortir dostextos molt bons, que malauradament no van ser els guanyadors.
Ens vam emportar una molt bona experiència i una xerrada posterior molt interessant, en què ens vanparlar de com la filosofia participava en diferents àmbits. L'Eva i jo volem agrair al Ramon Riera que ensinscrivís, realment va ser molt divertit i enriquidor!
Dalmau PérezTTRREEBBAALLLLSS DDEE RREECCEERRCCAALLAA CCAAMMBBRRAA DDEE BBOOIIRRAAEl treball de recerca “La cambra de boira” tracta sobre unexperiment casolà per detectar partícules còsmiques oprovinents de radiació natural. Per tal que succeeixi aquestprocés, ha d’haverhi un medi sobresaturat produït per un líquidpolar i volàtil, el qual, al travessar una partícula energèticacarregada, xoca contra els electrons de les molècules i provocala formació d’ions positius que es converteixen en nuclis decondensació. Llavors, les gotes neutres d’aquest líquid queestan al voltant, atretes per la càrrega de l’ió positiu, formen demica en mica l’estela d’una traça.
El meu experiment es constitueix en un tub de PVC que, per un extrem, conté una placa transparent demetacrilat per observar els fenòmens, una petita finestreta tancada al lateral per on s’il•lumina amb unfocus de 500W i, per últim, una placa d’alumini a la part inferior, que es dipositarà damunt d’una fontfreda, en aquest cas, gel sec. Dintre el tub de PVC, en les parets laterals, hi ha un feltre adhesiu que esmullarà amb alcohol isopropílic i, per generar contrast, la placa d’alumini estarà pintada de color negre.
La font de 500W transmetrà calor i il•luminarà al mateix temps la placa d’alumini inferior a partir de lafinestreta realitzada al PVC. Aquesta calor que desprèn el focus, evaporarà l’alcohol isopropílic dipositaten el feltre i aquest s’expandirà a la part inferior del PVC que, a causa de a la fredor transmesa pel gelsec dipositat en una plassonera de porexpan, l’alcohol, a causa de l’intens gradient de temperatura, escondensarà provocant un ambient sobresaturat en el qual començarà a aparèixer una pluja de gotetesd’alcohol. Aquest és el medi adequat i sensible a la radiació de partícules carregades.
A partir d'aquí, s'han identificat diferents tipus de partícules (alfa, beta, muons, etc) i s'ha calculatl'energia d'algunes d'elles.
Helena Díez
BATXILLERAT
1923
EELL FFUUTTUURR DDEE LL’’EENNEERRGGIIAA RREENNOOVVAABBLLEE:: LL’’HHIIDDRROOGGEENNActualment, en el món, més o menys el 85% d’energia consumida prové dels combustibles fòssils, però totaixò acabarà quan aquests s’esgotin, i llavors les energies renovables seran la principal font d’energia almón.
Mentre els éssers humans anem esgotant els combustibles fòssils, s’estan investigant altres fontsd’energies que els substituiran. Tot i que ja estem bastant avançats en aquest aspecte, encara se segueixinvestigant i trobant nous mètodes d’obtenció d’energia. Les principals fonts d’energia alternatives alscombustibles fòssils que s’han investigat són:
o Energia hidràulicao Energia eòlicao Energia solaro La biomassa i els biocombustibleso Hidrogeno Energia mareomotriu
També s’ha de tenir en compte que, durant tots aquests anys que hem explotat els combustibles fòssils,hem anat contaminant el planeta amb totes les emissions de CO2 que aquests provoquen. En canvi, ambles energies renovables, no tindrem aquests problemes, ja que les seves emissions nocives per al planetasón molt reduïdes o inexistents. Entre aquestes, la utilització de l’hidrogen sorgeix com una d’aquestesenergies alternatives, ja que es fàcil d’obtenir i és molt abundant en el planeta.
El meu treball de recerca tracta de fer una pila d’hidrogen des de zero, i obtenint jo mateix l’hidrogen queutilitzaré en la reacció que es produeix dins de la pila d’hidrogen, per obtenir energia elèctrica.
Una de les raons per les quals faig aquest treball de recerca és que sempre m’ha interessat molt el món deles energies renovables, ja que aquestes són el futur, perquè d’aquí uns anys només podrem utilitzaraquest tipus d’energies per l’esgotament dels combustibles fòssils, tot i que per mi la més interessant ésl’hidrogen.
Un altre dels motius pels quals faig aquest treball és que m’agradaria estudiar una carrera tecnològica,concretament una ingeniería com enginyería aerospacial o de telecomunicacions, tot i que encara no hotinc del tot clar.
També cal dir que aquest treball no va ser la meva única opció: abans de triar el treball sobre la pilad’hidrogen, també tenia pensat fer un treball sobre el punt triple de l’aigua, però al final vaig decidir fer elde la pila d’hidrogen per la inviabilitat de l’altre, ja que no disposava del estris i materials necessaris perferla.
BATXILLERAT
2024
Els meus objectius a l’hora de fer aquest treball sobre l’hidrogen són:
o L’anàlisi de la situació actual dels combustibles fòssils i les energies en el món.o Donar a conèixer una mica d’informació sobre l’hidrogen com per exemple: què és, qualitats,
usos, obtenció...o Obtenir tota la informació necessària sobre processos d’obtenció d’hidrogen, per després
escollir el que a mi em sembla més adient.o Obtenir hidrogen a partir del procés escollit anteriorment.o I finalment elaborar una pila d’hidrogen des de zero, i aprofitar l’hidrogen obtingut per
aconseguir energia elèctrica.
Oriol MartínezFFUUNNDDAACCIIÓÓ TTÈÈXXTTIILL AANNTTOONNII DDEE MMOONNTTPPAALLAAUUDesprés de donar moltes voltes a l’assumpte i parlar amb familiars,amics i professors, David Serrano va ser qui, finalment, em vaajudar a decidir definitivament el tema del meu treball de recerca:la Fundació tèxtil Antoni de Montpalau. Podríem situarlo dinsl’àmbit de la moda i la cultura, ja que l’objectiu de la fundació,encara activa, és difondre la moda dels anys XIX i XX a través depeces úniques de marques prestigioses com Santa Eulàlia oPertegaz. El meu treball, doncs, va consistir a fer una recercasobre la Fundació, les seves exposicions i, principalment, realitzaruna catalogació de totes les peces de roba, complements i sabatesexposats fins al dia d’avui, dividintlos en funció del dissenyador odissenyadora, el material i el dibuix d’aquest, entre altres coses.
És important triar un tema pel treball de recerca que t’agradi i amb què et sentis còmode. Has de dedicarhi hores i depenent de què escullis se’t farà més amè i fins i tot entretingut!
Carla RoigLLAA RREENNDDAA BBÀÀSSIICCAALa creixent desigualtat i l’augment de la pobresa que comporta el capitalisme inclús en èpoques decreixement econòmic i el gap que hi ha entre la població activa i els llocs de treballs existents, em vanimpulsar a plantejarme una alternativa que donés resposta a aquests problemes.
A més, en èpoques de crisi encara és més important assegurar el dret a l’existència material necessàriaper satisfer les necessitats més fonamentals. Cal tenir present que, sense l’existència material garantida,no existeix llibertat.
Són aquests motius i molts més els que em van portar a estudiar els beneficis que aporta la Renda Bàsica(RB) a la societat i la seva viabilitat. L’RB és un ingrés pagat per l’Estat a tots els membres d’una societatde forma universal i incondicional.
El fet de que sigui incondicional i universal comporta que la seva implantació eliminaria completament lapobresa. Així mateix, el seu finançament suposaria una reforma fiscal que, en últim lloc significaria unatransferència dels sectors més privilegiats als que ho són menys. Com ja hem dit, el sistema no pot
BATXILLERAT
2125
assegurar una feina per a tota la població activa. No obstant això, tothom ha de tenir dret a tenir unesexistències materials mínimes. Així doncs, l’RB donaria un coixí de seguretat imprescindible a lespersones que no poden aconseguir un treball remunerat. A banda d’això, cal recordar que el fet de tenirles necessitats bàsiques cobertes implica més llibertat i capacitat d’autodeterminació a tots els membresde la societat.
A fi d’intentar construir una societat més lliure, igualitària i, per tant, més justa, l’RB ja s’ha convertit enuna proposta molt present en la política espanyola, com és el cas del partit Podemos, que la incorpora alseu programa electoral. A més ja des de fa temps hi ha diversos economistes que han estudiat els seusbeneficis per a la societat i la seva viabilitat. Dos dels més rellevants d’Espanya són: Daniel Raventós(doctor en ciències econòmiques i professor a la UB) i Jordi Arcarons (professor de la UB), els quals heentrevistat en el documental.
Marc ClosLLAA PPSSIICCOOMMOOTTRRIICCIITTAATT,, LL''EEVVOOLLUUCCIIÓÓ II LL''AANNÀÀLLIISSII DDEELL DDIIBBUUIIXXIINNFFAANNTTIILL
Vaig decidir centrarme en aquest tema ja que m'encanta observar com evolucionen els nens petitsd'entre zero i sis anys, i volia aprofundir els meus coneixements sobre ells, perquè vull estudiar educacióinfantil.
Durant tots els mesos que vaig dedicar afer aquest treball vaig descobrir moltescoses que abans trobava insignificants ique ara trobo molt importants. No eraconscient que la seva manera d'expressarse, a través del dibuix, ens pogués ajudar aconèixer tants aspectes sobre ells. Ésincreïble que, a partir del dibuix, puguemesbrinar el seu estat d'ànim, els seuspensaments i sentiments.
Per fer el treball, vaig plantejarme unsobjectius. Els principals eren, com ja he ditanteriorment, adquirir més coneixementssobre el tema de la psicomotricitat i eldesenvolupament dels infants i analitzar, veure l'evolució i les diferències dels diversos dibuixos de cadanen segons l'edat que tenen. El treball consistia en una part teòrica extensa, en què explicava lapsicomotricitat, el desenvolupament, el dibuix, l'anàlisi i l'evolució, etc., i una part pràctica, en què vaiganalitzar els dibuixos de la família dels tres cursos d'infantil per veure'n l'evolució, i també vaig fer unaestadística per veure si la majoria dels nens estan dins del percentatge que correspon a cada edat i persaber què pensa un infant quan li demanes que dibuixi la seva família.
Finalment, vaig poder observar que cada nen és un món diferent, i em vaig sorprendre dels resultats quevaig obtenir. Va ser un treball molt enriquidor per a mi, vaig gaudir molt fentlo i en vaig aprendre moltescoses noves.
Gisela Farrús
BATXILLERAT
2226
PASTORALCCAAMMPPAANNYYAA DDEE LLAA FFAAMM DDEE MMAANNSS UUNNIIDDEESSDes de fa una bona colla d’anys, la nostra escola col•labora amb l’ONGMans Unides per tal d’ajudarlos a finançar els seus projectes al TercerMón.
Ja fa tres cursos que a Pastoral se’ns va acudir fer alguna cosaengrescadora per als nostres alumnes que els impliqués molt més queno pas anar a posar simplement un sobre amb diners a l’urna queposem a l’entrada de l’escola.
Així va néixer el març del 2013 l’Esmorzar Solidari a l’etapa desecundària i batxillerat. Des de llavors, dediquem una setmana delmes de març a sensibilitzar els alumnes passantlos un vídeo de Mans Unides,presentantlos la campanya i demanantlos si volen fer un pastís, galetes, magdalenes… per vendre'ls undia a l’hora del pati als seus companys.
El primer any, l'èxit va ser aclaparador, cosa que ens va fer pensar a transportar l’activitat al ciclesuperior de primària. Així va ser com el març del 2014 va néixer el Berenar Solidari amb la mateixafinalitat.
El març de l’any 2015 hem repetit les experiències i en fem una valoració molt positiva. Implicar elsalumnes a fer una cosa que vendran als seus mateixos companys i que, a més a més, servirà per finançaruns projectes al Tercer Món fa desvetllar en tots ells (tant els que fan pastissos com els que en compren)actituds de caire solidari i de col•laboració.
L’ambient gairebé festiu que es va respirar el dia del Berenar Solidari (5 de març) i el dia de l’EsmorzarSolidari (10 de març) van fer que pagui la pena seguir treballant aquests valors de cooperació en elspropers anys, millorantne si escau el format i el funcionament.
Els 1232.93€ que es van recollir juntament amb els donatius en sobres que les famílies han anat dipositanta la bústia de l’entrada de l’escola, serviran per donar un cop de mà en la construcció d’un embassamentcomunitari d’aigua amb els seus equipaments complementaris a Kajiado (Àfrica), per donar suport,enfortiment i capacitació a productors de cafè a Ocotepec (Mèxic), i també per reforçar el sistema desubministrament elèctric d’aigua a un centre de joves cecs a Camerun.
Des d’aquí, moltes gràcies als alumnes, professors i famílies que vàreu fer possible que aquestacampanya fos tot un èxit.
PASTORAL
2327
Cada 30 de gener celebrem el Dia Escolar de la No violència i la Pau. Enguany, es va viure una micadeslluït acausa de l’avís de Protecció Civil de forts vents. Per aquest motiu, vàrem anul•lar l’acte conjunt alpati però sí que vàrem fer l’activitat de sensibilització a l’aula.
Al llarg d’una hora, vàrem barrejar cursos (granspetits) i, després de que es coneguessin, els mestres elsvan presentar l’activitat, que va consistir en treballar símbols de pau: el colom, el colom missatger, PauCasals i el símbol de la pau.
Després, per parelles, els alumnes van dibuixar un dels símbols de pau, van escriure un desig de pau quetingués relació amb el lema de la campanya de pastoral d’aquest curs, “El respecte… tot un repte”, ifinalment van enganxarlo en una pinça d’estendre. Després, tots els desitjos es van penjar en cordills.
Al llarg de tres setmanes, tots aquests desitjos han estat exposats a l’entrada de l’escola i, després, s’hanrepartit entre els alumnes perquè tinguessin un record d’aquell dia.
Feia goig veure com tota l’escola estava implicada al llarg d’aquella estona que va ser tan especial i enquè alumnes i professors varen canviar el seu dia a dia per fer una cosa d’extraordinària: treballarconjuntament per la pau.
PPEERR LLAA PPAAUU:: EEll rreessppeeccttee…… ttoott uunn rreeppttee!!
PASTORAL
2428
PASTORAL
2529
GR és una proposta pastoral de l'Escola Pia de Catalunya, adreçada a alumnes i exalumnes que volenformar comunitat i tenir una xarxa de relacions amb altres grup similars a ells. Les sigles tant poden serde Gran Recorregut com de Grup de Reflexió. A Sabadell, són 6 els alumnes de 4t d’ESO que formen partd’aquest projecte que també té la funció de preparar els joves per al sagrament de la Confirmació.
L’objectiu d’aquests grups és que, a través d’accions solidàries, obtinguin un compromís cristià que elsporti a un nivell d’espiritualitat profunda, a créixer com a persones i a la descoberta dels valors del’Evangeli.
L’Anna, la Judith, el Carles, el Guillem, el Jan i el Miquel, amb la Marta i d’altres testimonis concrets, estroben quinzenalment per tractar temes de caire reflexiu (actualitat, societat, país, el món, cultura,...), decaire interior (jo i l’altre, introspecció, revisió de vida, transcendència,...) i de compromís (solidaritat,voluntariat...).
A banda de les reunions amb el grup, l'Escola Pia de Catalunya organitza activitats voluntàries al llarg delcurs per a tots els membres del GR de diferents escoles: missa jove un cop al mes, camp de treball perNadal, celebració de la Pasqua, activitats de cooperació a l’estiu.
Paral•lelament, els joves han de participar en 3 trobades conjuntes que serveixen sobretot per conèixerse i aprofundir en el projecte. El mes de novembre, a l’Escola Pia de Nostra Senyora, es va portar a termela primera trobada, en què, per petits grups, van anar a visitar diferents ONG de Barcelona iposteriorment van fer una posada en comú.
El mes de febrer, van anar a Montserrat per compartir amb dos monjos joves, les raons per les quals vanoptar per una vida monàstica. Primerament, a Sant Benet amb Montserrat Unterlöhner, i ,després, a SantaMaria de Montserrat amb el monjo Àngel Pons, antic alumne de l’Escola Pia de Sabadell. A continuació,van participar a la Salve i van tenir una estona per dinar i estar junts amb els companys de les altresescoles.
El mes d’abril, la trobada serà de caire organitzatiu, ja que faltarà poc per al dia de la Confirmació. Cadaescola haurà preparat una part de la celebració i, quan ens trobem tots a Sarrià, farem la posada en comúi l’assaig. També tindrem una estona per treballar el món interior a través d’unes dinàmiques que portaràa terme una professora especialista en dimensió emocional.
Finalment, el 10 de maig a l’Escola Pia de Sarrià, tindrà lloc la celebració del sagrament de la Confirmaciód’aquesta cinquantena de joves amb el Bisbe Joan Godayol. Segur que serà un moment especial i emotiuper a tots els que hi participaran.
I després.... tocarà anar seguint aquest Gran Recorregut i buscar moments per trobarnos amb companysd’altres escoles amb la intenció de formar petites comunitats.
De moment, anem pas a pas.
2630
PASTORALPPRROOJJEECCTTEE PPAADDRRIINNSSDes de l’equip de tutors de batxillerat, es va veure lanecessitat de fer un voluntariat d’acompanyament alsalumnes que comencen 1r d’ESO per tal que tinguinuna bona adaptació a la nova etapa.
Després de ferne la difusió corresponent a les reunionsde pares, vam començar a definir el projecte.
Vam programar 5 trobades al llarg del curs, vamredactar un contracte de compromís i també vamdissenyar un llibret de seguiment de cadascuna de lestrobades.
50 parelles de padrins i fillols formen part d’aquest projecte pioner. Les parelles es van formaraleatòriament en la primera trobada, després d’una dinàmica de coneixement. Al cap d’uns minuts depresentacions, varen signar el contracte de compromís i van esmorzar en germanor per gentilesa delspadrins.
La segona trobada la vam fer coincidir amb la meitat del 1r trimestre. Aquesta vegada, els padrins debatxillerat van revisar l’armariet dels seus fillols, l’agenda i la carpeta. També van parlar de la planificacióde l’horari setmanal i com ferlo compatible amb les extraescolars i la vida familiar. En el llibret deseguiment, van consignar els temes parlats i els acords presos que revisaran a la següent trobada.
La tercera trobada va ser el dia de l’entrevistes tutorials del mes de febrer, just a meitat de curs.Primerament van revisar els acords presos en l’anterior trobada i van parlar sobretot d’orientacióacadèmica, dedicació de les hores d’estudi a les diferents assignatures i revisió de l’informe de migtrimestre.
La quarta trobada consistirà a orientarlos de cara alcrèdit de síntesi ja que per als de 1r d’ESO, és unamanera de treballar molt diferent a aquella a quèestan acostumats.
I finalment, la 5a i darrera servirà per fer unavaloració del Projecte Padrins, ferne la cloenda icompartir l’esmorzar que portaran els de 1r d’ESO.
A hores d’ara, els professors implicats fem unavaloració molt positiva del Projecte Padrins. Per unabanda, fomentem la col•laboració i el voluntariat dels
alumnes més grans de l’escola alhora que els de 1r d’ESO se senten recolzats i acompanyats en aquestmoment de canvi.
Acabat el curs, caldrà fer una revisió i proposar millores per al proper curs a partir de les aportacions quefacin els alumnes que ho han portat a terme aquest curs.
AMPA
2731
QQUUIINNTTOO SSOOLLIIDDAARRII AA LL’’EESSCCOOLLAA600€ recaptats per a la
Fundació Escola Solidària (F.E.S.)
Des d’aquí volem agrair la participació de petits i grans en el nou format del quinto de l’escola.Creiem sincerament que plegats hem trobat un nou format que, de ben segur, repetirem enproperes edicions. Tothom va passar una bona estona, plena d’emocions i rialles, com cadaany!La nostra AMPA va rebre una carta d’agraïment, procedent de la Fundació Escola Solidària del’Escola Pia de Catalunya, que va ser l’entitat receptora dels 600€ recollits gràcies al quintosolidari. Aquest import correspon a la totalitat de la recaptació obtinguda. Manel Bagunyà, elseu vicepresident, ens agraeix molt sincerament l’aportació realitzada, que es destinarà a feruna mica més possible el dret a l’educació d’infants i joves, en aquells projectes on participa laFundació al Senegal, Cuba, Mèxic, Guatemala i Bolívia. Tot plegat ens encoratja a continuar ambel compromís solidari amb projectes vers al Tercer Mòn i ens convenç que aquests exemplessón molt positius per als nostres alumnes.
AMPA
2832
MMOOSSSSOOSS DD’’EESSQQUUAADDRRAASSIITTUUAACCIIOONNSS DDEE RRIISSCC PPEERR AAJJOOVVEESS
Xerrada del passat 4 de desembre
JJaauummee PPaallllaarroollaass ffaarràà lleess AAmmèèrriiqquueessLa setmana passada, Eduard Pini, escolapi, en nom de la Cúria de l'Escola Pia deCatalunya, ens va fer arribar la notícia que Jaume Pallarolas, Provincial, deixaràel càrrec després de dotze anys d’exercici, per iniciar la seva tasca a la ProvínciaEscolàpia de les Califòrnies de Mèxic, depenent de Catalunya.En Jaume Pallarolas, en la seva última comunicació amb l’AMPA en nom de lacomunitat escolàpia, ens van traslladar aquest missatge:"Ara estem treballant amb el desig de ferde l'Escola Pia de Catalunya unacomunitat més ampla, més forta, mésvisible... Volem fer comunitat, sercomunitat de totes les formes i maneresque ens sigui possible, volem unasocietat integrada i integradora que enspermeti viure en comunitat. Bon repte elque afrontem!"
En nom de tots els pares i mares de l’escola, li traslladem els nostresmillors desitjos en aquesta nova etapa, alhora que li volem agrair deforma sincera, molt sincera, tots aquests anys de dedicació a latasca educativa dels nostres fills. Plegats com ens demana, miraremde fer comunitat de totes les formes possibles.
"Cal guardar les granes del bon meló,perquè val la pena que en creixin més"
Jaume Pallarolas, Igualada, Juny 2014
ESCOLARACONS D'ESCOLA SSiisstteemmeess pprrootteecccciióóccoonnttrraa iinncceennddiissAvui:
3333
Com ja us comentàvem a l’editorial del darrer númerod’aquesta revista, a l’estiu vàrem adaptar l’escola a lanova normativa de protecció contra incendis. Això vacomportar la instal•lació d’una sèrie de dispositius que usmostrem ara.
Consola de gestió i comandament del sistemade protecció contra incendis
Portes antiincendis que sectoritzen l'escola en cas d'una emergència. Amb el vidre nou, l'escala principal guanyamolta llum natural i compleix la normativa contra incendis.
Consola de gestió i comandament del sistemade protecció contra incendis
Boques d'incendis, polsadors d'emergència, extintors i detectors de fumsdistribuïts per tota l'escola.
ESCOLA
Segueixnos i estigues al dia de tot el que passa a l’escola amb el llocweb i les xarxes socials
sabadell.escolapia.cat facebook.com/escolapiasabadell@epiasabadell3434
ABRILXXa Pujada a a Montserrat
Reunió junta de l 'AMPA
Dia de l 'Avi
Aplec de grups Mou-te a Calel la
Sant Jordi / Jocs Florals
Intercanvi amb Nîmes (visita alumnes francesos)
Sopar l iterari MAIGFestiu
Jornada d'esport i convivència a Mataró
Festivitat de la Salut
Reunió junta de l 'AMPA
Setmana de les matemàtiques
Convivències cicle inicial
4a festa de ll iure elecció
Cantates P5
Intercanvi amb Nîmes (marxen alumnes a França)
Cantània alumnes cicle superior
Aplec famil iar JUNYCloenda campanya pastoral
Excursió 3r trimestre ESO i batxi l lerat
Reunió junta de l 'AMPA
Proves de selectivitat
Festa comiat alumnes 2n batxi l lerat
Aula oberta P3
Convivències infanti l (P4 i P5)
Concerts cant coral
Festival de danses
Festa comiat alumnes 4t d'ESO
Darrer dia lectiu del curs
1 0
1 4
1 5
1 9
23
27 al 30
29
1
8
11
1 2
1 2 al 1 5
20 al 22
25
26 al 28
26 al 29
27
29
4
5
9
9 al 1 1
11
1 5
1 5 al 1 7
1 6 al 1 7
1 8
1 9
1 9
AAGGEENNDDAA
Escola Pia 92 08201 SabadellTel. 937 484 430 Fax 937 266 814Email: [email protected]://sabadell.escolapia.cat
Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya