revista des Mercadal priMavera de 2020 – Núm. 97 – pvp 3

xerra i xala

2

M i r a d a d e l T o r o , 8 1

0 7 7 4 0 - e s M e r c a d a l

M e n o r c a

T e l s . : 9 7 1 3 7 5 0 5 9

9 7 1 3 7 5 1 2 4

F a x : 9 7 1 3 7 5 1 1 4e - M a i l :

i n F o @ h o s T a l j e n i . c o M

perruqueria i estèticahome i dona

Carrer Nou, 2707740 Es Mercadal

(Menorca)

Tel. 971 37 55 91

3

sumariEditorial ...................................... 3CoronavirusDe la Xina a Menorca: el maleït viatge del virus SARS-CoV-2 .......................... 4 Pinzellades ............................. 5-7ajuntamentQui ens ho havia de dir... ............................ 8 La imatge .................................... 9No m’ho diguis ......................... 9societatLa Creu Roja des Mercadal i la pandèmia per coronavirus ................. 10Escola de música i DansaLa música des de casa ................... 11-13Feim poble!La solidaritat confinada ........................... 14 Des de s’altra bandaDies d’amor ....................................... 15L’Escola des mercadalUn final de trimestre inesperat... ....... 16-19Que tinguem salut!Envelliment actiu, envelliment saludable! .................................. 20-21Fotografia de confinamentDavid Arquimbau i la fotografia de confinament ........................... 22-25Quan era petit...Toni Villalonga Vinent (73 anys) ............. 26ara que som petita...Abril Camps Villalonga (12 anys) ............. 27mercadalencs pel mónDe Menorca a Austràlia i des Mercadal a Sidney ................... 28-29mots en dansaPassar a canet ............................. 30-31anys enrereVa ser notícia as Mercadal fa 23 anys ....... 32imatges d’ahirCant del deixem lo dol de 1998 .............. 33El camp d’ahir i d’avuiFestejar a l’antiga ............................... 34Feim poble!Llengua i identitat, dos conceptes íntimament relacionats .................. 35-37Xino-xanoL’arenal de Tirant: una riquesa natural amenaçada ....................... 38-39De naturaAmpliació de la Reserva de la Biosfera cap a la mar. I ara, què? ............... 40-41Vida cultural .................... 42-43Esports ............................... 44-45meteorologiaUn hivern molt anticiclònic .................... 46Demografia - La bafarada . 47

en aquests moments, us disposau a llegir un exemplar curiós, únic i sin-gular de la revista Xerra i Xala, un exemplar que surt al carrer en format digital a l’espera que tot es normalitzi i pugueu tenir a les vostres mans

la revista en format tradicional, amb la seva olor de tinta i amb la textura clàssica del paper als dits.Malauradament, les circumstàncies ens obliguen a sortir, de moment, només d’aquesta manera. per sort, però, la tecnologia ens ho permet. així, com a lec-tors i lectores, us demanam que ens ajudeu a difondre la nostra revista, a fer-la arribar a totes aquelles persones a qui pensau que pot interessar el que vivim as Mercadal. en definitiva, us demanam que ens ajudeu a acudir a la nostra cita amb els lectors i lectores, com feim trimestralment i sense falta des de fa 24 anys.contribuir amb la revista en aquest format obert i gratuït, vol ser la nostra pe-tita aportació per informar i passar les llargues hores de confinament. i és que sembla que caldrà omplir-ne moltes fins que tot açò hagi passat.Ni les generacions més velles del poble recorden una situació com aquesta, ni els caps més ben moblats van ser capaços de veure venir una situació que, ben segur, portarà canvis a la nostra forma de vida i transformarà aquest món boig en què vivim.Quan a finals de l’any passat vam començar a sentir a parlar d’aquest maleït virus, poc pensàvem que els seus efectes letals arribarien a manifestar-se tan dolorosament en un poble tranquil del mig de Menorca. difícilment hauríem imaginat que més de la meitat de la població mundial començaria la prima-vera confinada, sense saber amb certesa quan i com acabarà aquest mal son, aquesta situació en què vivim, tancats amb el temor i l’angúnia d’estar lluitant contra un enemic invisible i imperceptible.Hem de lamentar que el nostre poble ha patit de ben prop la duresa del virus, els efectes de la nefasta cOvid-19, que s’ha manifestat, especialment, contra els més dèbils i indefensos, contra la nostra gent gran. la vulnerabilitat dels més vellets, dels que ja compten amb poques forces, els ha convertit en els principals patidors d’aquesta pandèmia i, en els pitjors dels casos, se’ls ha emportat d’un dia per l’altre. el més sentit condol a totes les seves famílies. No obstant, el poble des Mercadal ha mostrat, una vegada més, que en les pitjors situacions, en els moments de més dificultat, lluitam de manera col-lectiva, ens unim i treim el millor de nosaltres per recolzar i animar els que tenen l’ànim més avall, i més ho necessiten. es Mercadal s’ha sumat a la lluita, ens hem confinat ordenadament, hem tre-ballat des de casa per no aturar-nos i seguir mirant endavant. Hem cantat des de les finestres per animar els majors del Geriàtric i totes les persones que els cuiden i treballen per ells. i cada dia, des del primer dia, a les 20 h, ens hem trobat a les finestres i balcons de les nostres cases per aplaudir la feina dels sanitaris, policies, treballadors i totes aquelles persones que, des de la primera línia, fan feina per combatre el virus i garantir que el dia que puguem sortir de casa, ho feim amb la total tranquil·litat i seguretat que ja no correm cap risc.ara és temps de seguir fent bonda, de pensar que tot anirà bé. Hem de fer cos-tat a les persones que travessen aquests moments des de la solitud de casa. ara és temps d’animar totes les filletes i els fillets que de manera exemplar s’han comportat excepcionalment i han comprès la gravetat de la situació. amb la seva actitud ens ajuden a prevenir l’expansió del virus.així és, ho hem fet bé, ho estem fent bé i ho seguirem fent bé. tot anirà bé i aquest moment de dificultat passarà i el recordarem amb la fortalesa d’haver travessat uns mesos difícils i complicats. però quan tot hagi passat –que pas-sarà– ho celebrarem i ens retrobarem als carrers i a les places des Mercadal per fer la nostra vida de poble. ens retrobarem, ens abraçarem i ens besarem amb les ganes de recuperar el temps que ens ha rapinyat aquesta pandèmia. i en aquest moment ja haurem pres consciència de la importància de ser un poble unit que, quan lluita pel mateix, se’n surt de tot! Molts ànims, que tot anirà bé!

Tot anirà bé!Editorial

Xerra i Xala. revista des mercadalexemplar trimestral. primavera 2020

edició núm. 97. 48 pàgines. tirada de 450 exemplars.

Fotografia portada: david arquimbauPublicitat i distribució: tel. 657 548 617impremta: Gràfiques Menorca - editorial MenorcaDipòsit Legal: Me-47-1996 - paper ecològicxerraixala@gmail.com

revista Xerra i Xala @xerraixala

4

aquesta crònica s’ha redactat el 12 d’abril de 2020. les dades relatives a Menorca (actualitzades també a 12 d’abril) s’han obtingut del diari digital menorca.info.

Què és uNa PaNDèmia?de la Xina a Menorca i passant, és

clar, per gairebé tot el planeta: es tracta de la pandèmia de la cOvid-19, malaltia causada per un nou tipus de coronavirus anomenat sars-cov-2, originat a la Xina a finals de desembre de 2019.

Una pandèmia és un malaltia epidè-mica estesa a molts països i que afec-ta molts individus del mateix país a la vegada. segur que durant aquestes darreres setmanes heu estat al corrent del nombre de persones infectades, tant per països com, en el nostre cas, per comunitats autònomes.

EL CoroNaVirus a mENorCaen el gràfic adjunt podeu veure com

ha evolucionat l’epidèmia a Menorca fins a dia d’avui.

el primer cas comptabilitzat es va donar el passat 8 de març. de llavors ençà hi ha hagut 104 persones que han donat positiu a les proves de cOvid-19, de les quals 8 malaurada-ment han mort (tenien edats compre-ses entre els 68 i els 87 anys). de la resta, 43 persones ja han estat dona-des d’alta, mentre que 53 són encara casos actius.

EL CoroNaVirus as mErCaDaLsegons una notícia difosa per iB3

aquest 11 d’abril, més de la meitat (53 %) dels casos actius per coronavirus al nostre arxipèlag provenen de residèn-cies de gent gran. desgraciadament, el Geriàtric del nostre municipi també n’ha resultat afectat. així, a finals de març es confirmava que 12 dels 22 residents havien donat positiu. en el moment d’escriure aquestes línies, 3 residents havien mort amb la cOvid-19. així mateix, 4 treballadores del Geriàtric també han donat positiu.

volem donar des d’aquí el nostre condol als familiars de les víctimes, així com desitjar una ràpida recupe-ració a les persones que han donat positiu.

Què és uN Virus?els virus són uns microorganismes

molt particulars. de fet, no estan

Samuel Pons FàbreguesCoronavirus

De la Xina a Menorca: el maleït viatge del virus SARS-CoV-2

formats per cèl·lules sinó que tenen una estructura molt més simple (veure imatge adjunta). resumint un poc, podem dir que els virus estan formats per un embolcall de proteïnes, amb material genètic a dins. els coronavi-rus tenen, a més a més, una membrana feta de lípids.

La imPorTàNCia DE rENTar-sE bé LEs maNs amb aigua i sabó

segur que ja deveu estar ben infor-mats de les diferents mesures a seguir per fer front al nou coronavirus. Una d’elles és rentar-se de manera freqüent

les mans amb aigua i sabó. per què? els lípids que formen la membrana del virus són unes substàncies molt sem-blants als greixos. de la mateixa mane-ra que l’aigua amb sabó s’endú el greix de la roba, també se’n duu aquests lípids que formen l’embolcall del virus. i quan passa açò, l’estructura del virus es desfà i, per tant, es destrueix.

Ja ho sabeu idò, a rentar-se bé les mans i, per descomptat, seguiu pre-nent totes les mesures i precaucions que ens recomanen les nostres autori-tats sanitàries.

Molts d’ànims a tothom!

evolució dels casos comptabilitzats de coronavirus a Menorca des del dia del primer positiu (8 de març) fins al 12 d’abril.

estructura d’un coronavirus i acció de les molècules de sabó (adaptat d’una notícia del diari El País). el diàmetre d’aquest tipus de virus està al voltant dels 100 nanòmetres. per fer-nos una idea: si agaféssim un mil·límetre i el poguéssim dividir en 10.000 trossets, un d’aquests trossets seria un virus.

5

ELs DEVasTaDors EFECTEs ECoNòmiCs DE La CoViD-19Una derivada de l’expansió de la cOvid-19 són els seus

devastadors efectes sobre l’economia global i, així mateix, sobre l’economia local.

en un moment en què més de la meitat de la població mundial es troba confinada, l’economia s’ha vist pràctica-ment paralitzada. en el cas de l’illa de Menorca, els registres de persones aturades a finals de març indicaven que supera-rien les dades de la crisi econòmica del 2008, quan encara no s’han comptabilitzat els acomiadaments en nombroses empreses paralitzades i on tampoc es podrà fer efectiva la incorporació de la majoria dels treballadors d’empreses del sector turístic del nostre municipi.

així, els primers indicadors projecten un atur superior al 30 % i en el cas des Mercadal una especial incidència de la crisi per la gran dependència del sector terciari.

el tancament de gran part dels establiments locals i la incertesa de la sortida del confinament, projecten dubtes sobre la viabilitat de molts negocis i es preveuen taxes d’atur tan altes. la temporada turística es preveu pràctica-ment perduda i els dubtes sobre la tornada a la vida normal fan preveure un estiu atípic, on el més probable és que poc s’assembli als que coneixem.

uNa Passa més CaP a La NoVa EsCoLa

a finals de gener arribava la notícia que l’ajuntament des Mercadal havia superat un dels darrers tràmits per poder urbanitzar la parcel·la de més de vuit mil metres quadrats que haurà d’acollir el nou centre educatiu del nostre poble.

la comissió informativa de territori del consell insular de Menorca va emetre informe favorable aprovat pel ple-nari d’aquella institució, tot aprovant la modificació de les normes subsidiàries del planejament des Mercadal, concre-tament el relatiu a aparcaments públics i equipaments col-lectius que corresponen a la nova zona que es vol urbanitzar.

en aquest punt, el llarg camí cap a la nova escola resta en mans de l’ajuntament i el Govern Balear, que han d’executar el conveni signat per a la construcció del nou centre educa-

EL maLEïT CoroNaVirus QuE ho ENFosQuEiX ToT

es Mercadal es va convertir a finals del mes de març en focus d’atenció en detectar-se, inicialment, tres casos posi-tius de coronavirus cOvid-19 al geriàtric del nostre poble.

totes les alarmes es van encendre en tractar-se d’un cen-tre sociosanitari amb persones especialment sensibles a la malaltia que constitueixen un grup de risc, el més vulnerable de la població.

descoberts els tres casos inicials, es va procedir a realitzar proves a tots els interns i personal que treballa al centre, i al final, el nombre de casos –en el moment del tancament de l’edició de la revista– pujava a dotze. cal lamentar que dels interns infectats pel virus, tres van morir en pocs dies de diferència, mentre que la resta de treballadors i residents infectats van ser aïllats i sotmesos als pertinents controls i seguiments per part de les autoritats sanitàries.

així mateix, al llarg d’aquestes setmanes, també s’han hagut de lamentar d’altres casos d’infectats i malalts que amb més o menys intensitat han patit la malaltia i han requerit de diverses atencions mèdiques o d’hospitalització.

en aquest context, es Mercadal viu des del passat 14 de març el confinament de tota la població, el tancament de la majoria de negocis i la reducció de la vida del poble al mínim necessari i indispensable. val a dir, que el seguiment de les indicacions decretades és generalitzat i quedarà per al record la imatge dels carrers buits durant tants dies i la incertesa de no saber on es troba el maleït virus.

durant aquestes llargues setmanes de confinament la població ha actuat de manera responsable, els treballadors dels sectors decretats com essencials han fet la seva feina de manera exemplar per tal que ningú no quedi desemparat, i les poques mostres de vida social les hem pogut observar amb iniciatives com ara les cantades en suport al Geriàtric, la música dels fillets de l’escola de Música o els aplaudi-ments puntuals cada dia a les 20 h en reconeixement a tots aquells sanitaris i professionals que es deixen la pell per a què aquest episodi tan difícil que estem vivint acabi quan abans.

Pinzellades

6

Pinzellades

tiu, el qual compta amb partides assignades per un import de 4,8 milions d’euros i que, des del moment del seu inici, s’haurà d’executar en un termini de 12 mesos.

L’ajuNTamENT DEs mErCaDaL ParaLiTza LEs obrEs DE L’hoTEL CasTELL PLaya

el passat 11 de febrer l’ajuntament des Mercadal decretà la paralització de les obres de reforma de l’hotel castell playa de l’arenal d’en castell.

aquesta mesura venia determinada pel fet que les obres que es realitzaven no s’ajustaven a la llicència municipal concedida, que tan sols contemplava la reforma interior de l’establiment, mentre que en una inspecció tècnica es va poder constatar que les feines que es realitzaven afectaven l’estructura de l’edifici.

en el moment de l’edició d’aquesta revista, els serveis tècnics de l’ajuntament estudiaven el projecte presentat pels promotors i que s’ajustava a les actuacions preteses, de manera que en aquest impàs les obres estaven paralitzades, amb els conseqüents perjudicis laborals i econòmics que açò suposa, més quan ja s’havien produït algunes incidències fetes públiques en el desenvolupament d’aquesta obra.

el projecte de reconversió de l’hotel castell playa en un establiment de quatre estrelles, sota el paraigua de l’empre-sa palladium, està pressupostat en 13 milions d’euros i es tracta de l’únic hotel del grup Matutes a Menorca.

miLLorEs a LEs urbaNiTzaCioNs DEL muNiCiPi en un final d’hivern marcat per preparar la que havia de

ser una intensa campanya turística d’estiu, el batle des Mercadal, Francesc ametller, i la presidenta del consell insular de Menorca, susana Mora, van presentar els diferents projectes acabats que s’han realitzat a diferents nuclis turís-tics des Mercadal amb càrrec a fons del procés de regularit-zació de places turístiques i que es van iniciar l’any 2018.

en el cas del nostre municipi, el consell insular va desti-nar un import de 332.500 euros a aquestes intervencions i corresponien al recaptat en el procés de regularització de 95 places turístiques al nostre municipi.

CarNaVaL bEN aNimaT abaNs DE La CorEma

Molts van ser les mercadalenques i mercadalencs que es van animar a disfressar-se en el decurs dels diferents actes de celebració del carnaval mercadalenc. petits i grans van protagonitzar les diferents rues i actes lúdics, que van comptar amb nombroses activitats complementàries, com ara concursos i rifes per animar un poc més l’ambient alegre i desenfadat propi d’aquests dies.

És d’aplaudir, especialment, la gran animació dels grups i colles que es disfressen conjuntament i donen animació i alegria a les revetlles i rues.

XeRRA i XAlA rEgaLa s’àVia CorEma aLs EsCoLars DEs mErCaDaL

la revista Xerra i Xala, juntament amb la resta de revistes associades a l’associació de la premsa local de Menorca, s’Ull de Sol, l’Iris i s’Auba, van obsequiar els seus subscriptors amb una làmina de s’Àvia corema creada, en aquesta ocasió, per la pintora ciutadellenca Maria antònia casasnovas.

en el cas de la revista des Mercadal i, en no tenir edició en el període de les set setmanes de corema, la lamina va ser lliurada a l’escola des Mercadal per a què en fes arribar un exemplar a cadascun dels escolars del nostre poble i així difondre i preservar la tradició de s’Àvia corema, la vella dels set peus.

L’aNaDa a CaLa roTja, uNa TraDiCió QuE No DECau

tot i ser uns quants menys que en d’altres anys, un bon grup de mercadalenques i mercadalencs no van voler faltar a la tradicional cita del darrer dimarts a cala rotja.

reunits en aquest indret de la badia de Fornells, nom-brosos vesins es van reunir per compartir un dinar vora la mar i passar així en un gran ambient un dels moments més simbòlics dels darrers dies.

La PasTissEria CaN PoNs guaNya EL CamPioNaT DEL móN D’ENsaïmaDEs

l’1 de març, diada de les illes Balears, la pastisseria can pons des Mercadal es va coronar guanyadora del iv campionat Mundial d’ensaïmades, un certamen impulsat per la distribuïdora alimentària Fills de ramon Oliver.

Foto: ajuntament des Mercadal

Foto: ajuntament des Mercadal

7

Tolo MollPINTURAS Y REFORMASCarrer Tramuntana, 7107740 Es Mercadal Tel. 971 15 44 42Mòb. 620 93 99 78tolomollmascaro@gmail.com

C/ Doctor Llansó, 11 - 07740 Es MercadalTel. 971 15 41 63

Pinzellades

l’any passat ja va aconseguir conquerir la segona posició i aquest 1 de març, la pastisseria mercadalenca va guanyar el títol que acredita que fa la millor ensaïmada del món, després d’un tast molt ajustat efectuat per un jurat d’experts gastronòmics.

el segon premi quedà a Mallorca, al Forn des pla de Na tesa, mentre que el podi el va tancar el Forn can pau de llucmajor. així, cap as Mercadal viatjaren els 1.000 quilos de farina que s’endú el guanyador, mentre que l’establiment de Marratxí s’endugué 500 quilos de farina i el forn llucma-jorer, 250.

la gran final d’aquesta diada va enfrontar al parc de la Mar de palma deu forns, vuit mallorquins i dos menorquins, que van elaborar per aquest certamen dues ensaïmades llises mitjanes sense sucre de cobertura. les exquisideses es van presentar al jurat de forma anònima de manera que només l’organització sabia a quin establiment pertanyia cadascuna.

Moltes felicitats, campions!

CoNCorrEguDa i iNNoVaDora Fira DE sa PErDiu

els dies 7, 8 i 9 de febrer es Mercadal acollí la XXXiii edició de la Fira de sa perdiu. els membres de la junta de la societat de perdigoters de Menorca van presentar, juntament amb la regidora de fires, regina sintes, un extens programa per a un cap de setmana plenament dedicat al sector de la caça a l’illa.

la regidora regina sintes destacà en la presentació de la Fira la importància de col·laborar entitats que vulguin donar vida i dinamisme al recinte Firal, com és el cas de la socie-tat de perdigoters i animà els residents i visitants a visitar el municipi en el marc d’aquesta històrica cita.

la junta expressà que la Fira de sa perdiu, un any més, vol ser un exemple de caça sostenible. com a novetats, enguany es dugué a terme una exposició de pintura relacionada amb el sector i la xerrada informativa de l’estudi de la perdiu a Menorca, a càrrec de la conselleria d’economia i territori del ciMe. així mateix, la firà es complementà amb altres activitats, com el mercat artesanal, el concurs de perdius,

el taller de cuina amb en Miquel Mariano, les jornades gas-tronòmiques de la perdiu en diversos restaurants del poble, rifes i sortejos.

tot un cap de setmana monogràfic que omplí de vida el recinte Firal des Mercadal per al gaudi dels amants de la caça i la natura.

NoVETaTs DE La bibLioTECa PúbLiCa DEs mErCaDaL PEr CombaTrE EL CoNFiNamENT

des que les biblioteques d’arreu de l’illa tanquessin les portes a causa del confinament decretat, aquestes instituci-ons culturals no van aturar de fer feina per seguir garantint els pertinents recursos culturals a tots els nivells de la ciutadania, així com garantir l’accés a la lectura pública, la formació, l’estudi i l’oci.

d’aquesta manera, la Biblioteca pública des Mercadal va impulsar la plataforma de lectura i préstec digital, de la qual ja en forma part des de fa un temps: e-biblio illes Balears i, així mateix, com la resta del conjunt de la Xarxa de Biblioteques de Menorca, es va adherir a la plataforma audiovisual gratuïta e-film.

per tal de facilitar l’accés de la ciutadania a tots aquests recursos, la biblioteca posa a l’abast de tots els ciutadans la possibilitat d’accedir a tots aquests serveis donant-se d’alta a través del correu electrònic de la biblioteca (bibesmerca-dal@menorca.es).

així mateix, durant tot el període de confinament, la Xarxa de Biblioteques de Menorca ha creat el bloc Biblioconfinats on comparteix i crea recursos propis i d’altres institucions per tal que la cultura no aturi en aquests moments de difi-cultat i que ningú no vegi obstaculitzat l’accés a la cultura, especialment els més petits i joves que, de manera exemplar, segueixen treballant des de casa.

8

Ningú hauria pensat mai que l’any 2020 patíssim una pandèmia d’aques-ta magnitud i que aquest coronavirus pogués afectar, com ho està fent, arreu de tot el món. Hem viscut moments durs, aquests últims anys: incendis, inundacions, una greu pana elèctrica i també una forta crisi eco-nòmica, però aquesta situació ha estat la pitjor.

el nostre municipi des Mercadal ha viscut de primera mà aquesta pandè-mia. l’ajuntament, com a administra-ció més propera a la ciutadania, i dins les seves possibilitats, ho ha intentat gestionar de la millor manera possible, per fer front a la problemàtica sorgida.

davant allò desconegut, totes les mesures són poques, i, segurament, hi ha hagut part d’improvisació per part de tothom. Nosaltres hem publi-cat diferents bans municipals i altres comunicats a les xarxes socials per mantenir la ciutadania informada. per tal d’evitar contagis, ràpidament es van prohibir aglomeracions de gent, es van suspendre activitats culturals i esportives, es va tancar el centre de dia i es van prohibir, també, les visites als residents del Geriàtric. s’han exe-cutat diverses campanyes de desinfec-ció de carrers, d’edificis i d’elements de mobiliari urbà. també hem tramitat l’adquisició de gel desinfectant, mas-caretes i guants, que just van arribar es van destinar al Geriàtric i a les treballadores familiars de l’àrea social. la creu roja i l’àrea social han estat en contacte permanent amb persones majors o amb les persones que deman-daven ajuda. la direcció del Geriàtric també ha informat periòdicament de la situació als familiars, a iB-salut i també a l’alcaldia.

aquest confinament obligatori ha deixat moltes famílies sense poder anar a la feina amb la conseqüent falta de recursos, pel que hem hagut d’adquirir aliments per als col·lectius més necessitats i hem subministrat aliments a més de 75 famílies, que ha repartit la creu roja. Hem preparat una convocatòria d’ajuts d’emergèn-cia social per tal de donar un suport econòmic a les famílies que no podran pagar els lloguers, el subministrament de llum, les hipoteques, els costos de l’escoleta, les activitats extraescolars, etc. l’ajuntament, de moment, tripli-carà els imports de les partides d’ajuts que tenim als pressuposts, ja sigui

Xisco AmetllerBatle des Mercadalajuntament

Qui ens ho havia de dir...

per adquirir aliments, medicaments o altres ajuts d’emergència social.

els ajuntaments i el consell insular estem treballant de forma conjunta, per tal d’ajornar els tributs i taxes, a més de treure línies d’ajuts dirigides als comerços locals que han hagut de tancar degut a l’estat d’alarma. també es dissenyaran plans de promoció comercial i turística, que s’executaran en finalitzar l’estat d’alarma, per tal de rellançar l’economia local.

vull destacar i agrair la col·laboració dels vesins des Mercadal i Fornells, que heu acatat amb serenor el con-finament decretat, especialment els més petits i els més grans que viuen sols. Hem de reconèixer l’esforç dels pares i mares, com el dels educadors i educadores, que han sabut mantenir el contacte amb els seus alumnes durant tot aquest temps. Hem vist també com les xarxes socials han estat ben aprofitades.

Un dia vam rebre la fatal notícia que la cOvid-19 havia entrat al Geriàtric des Mercadal i havia infectat a dotze residents. Una gran impotència i pre-ocupació ens va envair a tots. vam prendre totes les mesures que ens van marcar els professionals de sanitat, fins i tot una Uvac, amb dos metges, es va desplaçar as Mercadal.

volem animar els residents i famili-ars en aquesta difícil lluita i destacar el valor de la feina de les treballadores d’Hestia al Geriàtric; fins i tot quatre d’elles també han patit la malaltia.

voldria tenir un record per na Maria

vadell i els germans enric enrich i Àngela enrich, tots tres estimats residents del Geriàtric que, malaurada-ment, ens van deixar aquests darrers dies, i a tants altres afectats del món que no han pogut guanyar la malaltia.

No podem deixar de destacar la feina dels professionals de la sanitat, els botiguers i les botigueres, el personal de les farmàcies, els de transport, els de neteja, el personal administratiu, o els col·lectius de la policia local, la Guardià civil, la creu roja, les perso-nes voluntàries, etc. la seva feina ens ha permès viure amb seguretat i fent menys dur aquest confinament. valo-ram, també, els comerciants, els res-tauradors, els hotelers, els autònoms, els empresaris i els altres treballadors que han hagut de deixar de fer feina; gràcies perquè el seu confinament ens ha permès sortir d’aquesta situació que s’agreujava per moments.

És clar que ens en sortirem, ara caldrà, però, en primer lloc mantenir a retxa el virus. cal evitar qualsevol nou contagi, així que, més que mai, es recomana dur mascareta, netejar-se les mans amb sabó i mantenir-nos separats dos metres de distància. en segon lloc, cal treballar per recuperar l’activitat comercial i turística del nostre municipi, tot fomentant el nostre producte; recuperar l’economia local serà una prioritat per aquest consistori.

Una vegada més, els nostres vesins han sabut estar a l’alçada del que exi-gia la tan complicada situació actual.

9

Que la Big Band des Mercadal, dins el mes de març, havia de sonar al conegut programa d’an-tena 3, el Hormiguero. esperem que en pablo Motos, el seu pre-sentador i director, els torni a convidar quan es reprengui el pro-grama. i si convé l’hi recordarem!

Que aquests dies de confinament, el cotxe de la policia local, a les 20 h del vespre, recorre els car-rers del poble, mentre fa sonar la famosa cançó Resistiré del dúo dinámico. És ben bé que si vivim, coses veurem!

Que cada dia a les 20 h, les finestres i els balcons estan molt animats per l’exitosa convocatò-ria d’aplaudiments que es fa a arreu, en agraïment a la bona feina que fa el personal sanita-ri. No ens cansarem d’aplaudir! Gràcies, gràcies i gràcies!

Que els vesins del carrer de tramuntana estan ben entretin-guts amb el repertori que uns quants músics joves ofereixen des dels seus balcons, cada dia abans dels aplaudiments de les 20 h. Fins i tot els vam poder veure a tv3! Que no s’aturi la música!

Que poc abans de saber que al Geriàtric hi havia un focus d’infecció de coronavirus, vam poder veure un vídeo més que entranyable on els residents ens demanaven que ens quedéssim a casa. ara els tenim més presents que mai! Gràcies i ànims!

Que com a mostra de suport als residents i treballadors del Geriàtric, s’han dut a terme dues iniciatives musicals molt emoti-ves: la cantada col·lectiva de la cançó tradicional Escolta es vent i, un altre dia, la cantada –i sonada! – de la coneguda cançó d’en leonard cohen, Hallelujah. pell de gallina!

Que el diumenge de pasqua, a les 12 del migdia, molts de vesins i vesines del poble van sortir a les finestres i als balcons per cantar el tradicional Deixem lo dol. com que la lletra i la música havia rodat dies abans, es veu que a qualque carrer la cantada va lluir ben prou i, més d’un, va aprofitar per fer un vermut a distància amb els seus vesins. Un encuentro diferent!

Que n’isabelita de Mercadalies es va posar a fer mascaretes de roba ben elegants des de gaire-bé el primer dia de confinament i, a dia d’avui, ja n’ha fetes més

de 150! Una bona manera de facilitar-ne a la gent que no en tenia. i és que no és gens fàcil trobar-ne! si qualcú encara no en té, la podeu localitzar al 619 60 12 68. Gràcies, isabelita!

Que els cans des Mercadal mai havien estat tan passejats i tan en forma com ara. es veu que n’hi ha que surten quatre o cinc vegades cada dia i n’hi ha més d’un que fa voltes d’un parell d’hores o més! Qui ens havia de dir que arribaria el dia que els cans passejarien les persones...

Que sembla que, malgrat les indicacions de les autoritats, n’hi ha que encara no han entès què significa la paraula confina-ment. i és que al nostre poble s’ha vist gent que surt per un poc més de no res. va, fem-ho bé i sortim si és només estricta-ment necessari!

Que a la façana d’una casa del carrer Nou hem pogut veure una pancarta on hi posa “sanitat 100 % pública”. i és que, ara més que mai, som molta la gent que pensam que la sanitat ha de ser 100 % pública –i tant–, i universal i de qualitat!

Nota: els continguts d’aquesta secció s’han creat a partir de les propostes de l’equip de redacció i de les propostes que ens han fet arribar els lectors a través del correu xerraixala@gmail.com i des les xarxes socials (twitter i Facebook).

La imatge

No m’ho diguis!

arribar als joves ha estat un dels objectius, gairebé històrics, de les revistes locals. els canals de comunicació i d’informació que usen habitualment són digitals, sobretot, i el paper sembla haver quedat endarrerit en un escaló molt llunyà a la seva escala de prioritats.

És per açò que esdevé imprescindible que una revista local escol-ti i doni veu a totes les generacions per tal que totes s’hi sentin identificades i representades. en definitiva, totes formem part d’una mateixa comunitat i la revista ha d’esdevenir el nexe d’unió i el canal que defineixi la identitat del poble, mostri la vida dels seus habitants i ajudi a difondre la llengua i la cultura del nostre territori.

les circumstàncies actuals han fet que aquesta revista, per pri-mera vegada, s’edités també en versió digital, la qual cosa, potser afavorirà el seu consum per part dels més joves. d’un gran mal en surt un gran bé, diuen. tant de bo!

Arribar als més joves, un repte possible i necessari

10

societat

la Creu Roja des Mercadal i la pandèmia per coronavirus

davant la situació de pandèmia motivada per la cOvid-19, la creu roja ha iniciat el pla “creu roja respON” per a les persones en situació de vulnerabilitat i la població general. aquest pla suposa la mobilització més gran de recursos, capacitats i perso-nes de la història de la creu roja.

des de l’organització realitzam accions de sensibilització i informació a la pobla-ció com a suport a les mesures adopta-des per les administracions sanitàries autonòmiques i estatals, i hem posat en marxa actuacions concretes dirigides a les persones que atenem, i, especialment a aquelles que estan en situació de major vulnerabilitat davant la cOvid-19. a la creu roja Mercadal aquesta sensibilització i informació es concreta en cridades tele-fòniques des de la nostra centraleta, que es duen a terme durant els dies laborals des de la segona setmana de març. en aquestes cridades es dona informació sobre pautes a seguir, control de símptomes i s’atenen dubtes.

a partir de principis de març a l’assemblea de creu roja Mercadal es van començar a prendre mesures per la conten-ció, però va ser a partir de la declaració de l’estat d’alarma que, enfora de tancar les nostres portes, vam canviar la nostra feina diària per una altra metodologia amb la qual poder atendre, per descomptat, a qui més ens necessita en aquests moments, sempre amb totes les mesures de segu-retat i prevenció per als nostres voluntaris i voluntàries. en aquests moments els nostres esforços se centren en donar suport a aquelles persones més vulnerables per tal que es resguardin sempre a casa. tenim una llista d’un centenar de persones vulnerables que anam telefonant cada setmana per tal de fer companyia telefònica i també per tal de detectar necessitats. Uns altres voluntaris i voluntàries fan alguns d’aquests encàrrecs com petites compres, anar a la farmàcia, etc. la llista es va ampliant sempre que algú refereix que té alguna necessitat.

a més de les noves ajudes, s’han mantingut els serveis essencials que s’anaven fent fins ara, tot i que en aquests moments s’han ampliat o reforçat. ens referim al repartiment

dels dinars a domicili per a persones majors i també als projectes d’atenció a necessitats urgents (ajudes d’alimen-tació i productes d’higiene per a persones amb dificultats econòmiques). en aquestes ajudes els fons europeu Fead és molt important, ja que aporta aliments no peribles com pasta, arròs, conserves, galetes, llegums, etc., però no són menys importants les aportacions d’aliments frescos que fa l’ajuntament des Mercadal i, en breu, el consell insular de Menorca.

en aquests moments la situació econòmica de les famílies s’han agreujat i en lloc d’augmentar el nombre de dies de donacions, per no exposar la gent més vegades, hem optat, en coordinació amb l’ajuntament, per fer més grans i variats els lots. a més a més, la nostra contribució al confinament ha estat repartir els lots a domicili. en aquests moments les grans donacions d’aliments i productes d’higiene, sobretot per part d’empreses, comerços, hotels, etc., que s’han sumat al pla “creu roja respON”, són essencials per poder arribar a totes les peticions que ens arriben.

Moltes gràcies als voluntaris i voluntàries que responen amb nosaltres dia a dia per protegir i ajudar la resta de persones, moltes gràcies a les administracions i donants, i gràcies a tot el poble per quedar-se a casa! Ànims!

Sara Quevedo PonsCoordinadora Creu Roja Mercadal

11

la música des de casaEscola Municipal de Música i Dansa des Mercadal

Quan ens posam a escriure aquestes línies ja hem encetat el mes d’abril. com us podeu pensar, aquest no serà un article més sobre l’escola de Música i dansa. de fet, no hi ha res que sigui igual que fa tot just un mes. acabam la tercera setmana de confinament i les notícies que ens arriben és que encara ens n’esperen tres més. a punt d’enviar aquest text a la revista, la incertesa és una de les poques coses que sabem segur. No sabem què pas-sarà demà, o la setmana que ve, i açò ha canviat les nostres vides.

i la música? la música, l’art en general, la literatura i l’humor, han estat el nostre refugi durant aquests dies. a través de la televisió i de les xarxes socials ens arriben constant-ment vídeos –quin més creatiu– sobre arranjaments de cançons conegudes, noves composicions i altres de profes-sionals o aficionats a la música.

les manifestacions musicals as Mercadal es van posar en marxa des del primer dia. Músics de l’escola i de la Banda, cadascun des de casa seva, s’han organitzat per ambientar el poble molts de fosquets i alimen-tar aquesta necessitat d’unió com a comunitat. sense anar més enfora, fa uns dies ens aixecàvem amb el retgiró de saber que la malaltia havia entrat dins el Geriàtric des Mercadal. a hores d’ara ens arriben notícies que la situ-

ació està més bé controlada, però tot el poble ha estat pendent dels majors que resideixen allà i molts dies els vesins des Mercadal canten una cançó per saber que els recordam. Un dels familiars va proposar que la gent es gravés tocant un tema molt conegut, “al·leluia” de leonard cohen. aquest missatge va anar rodant i tothom que tenia un instrument es va afegir a la convocatòria. tot just en dos dies es van recollir més d’un centenar de vídeos que arribaven des Mercadal i d’arreu de Menorca i que vam anar penjant al Facebook (@escolademu-sicadesmercadal) i a l’instagram (@musidanmercadal) de l’escola.

durant aquestes setmanes l’escola de Música, com altres serveis educa-tius, no s’ha aturat i ens hem anat adaptant a la situació i a les possibi-litats que ens oferia. a mitjan març es va rebre l’ordre de tancar els centres, la qual cosa suposava que ja no es podrien fer classes presencials i s’havi-en de cercar alternatives. vam decidir, com han fet moltes altres escoles de música, seguir fent el màxim amb la qualitat necessària i que pogués estar a l’abast dels alumnes.

i, de tot açò, tots i totes n’hem après i n’estem aprenent molt. Hem descobert i esteim treballant amb les possibilitats que ofereixen totes les eines que tenim al nostre abast. des

Escola de músicai Dansa

de plataformes d’ensenyament en línia que han permès fer classe i compartir continguts amb grups de llenguatge musical i d’alumnes més petits, fins a blocs i pàgines web de nova creació, missatges, vídeos, videotrucades per fer les classes d’instrument...

esteim experimentant, en cada moment, l’alegria de trobar-nos cara a cara i escoltar-nos una estona per fer allò que tant ens agrada. tot açò ens ha permès seguir en contacte en una etapa en què la música ha servit per aixecar-nos l’ànim i seguir endavant, preparats per superar tot el que ens arribi a partir d’ara.

Un moment distès de la classe d’harmonia moderna amb en lluís Gener.

en Marc pons a la classe de tubaamb en Miquel llario.

Na paula Barber seguint les indicacions del seu professor de violoncel, en pere pelegrí.

en Joan Mora i el seu professor de guitarra elèctrica sergi Martín.

N’andriy lemekh donant classe de flauta a na lara truyol.

Na isabel triay fent classe amb enMoisès pelegrí, professor de bateria.

en Joan ponce treballant improvisacióamb en Josep lluís pons.

12

es Mercadal amb el Geriàtric

Escola de músicai Dansa

el 2020 ens ha sorprès amb una prova difícil de superar. seguim vivint allà mateix, però durant un temps estarem més sepa-rats que mai, enfora de familiars, recordant trobades amb amics i enyorant coses tan senzilles com una abraçada, una besada o un tranquil passeig. aquest moment tan excepcional que esteim vivint ens ha posat davant situacions molt extremes i ens hem hagut d’enfrontar, dia rere dia, a les emocions més intenses.

a finals de març el municipi es va despertar amb un ensurt, quan ens vam assabentar que la maleïda cOvid-19 havia afectat les persones residents del nostre geriàtric, les més indefenses davant aquesta malaltia.

a partir d’aquí, un familiar va demanar de fer-los arribar el suport de tothom amb una cançó, i, en poc més d’un dia, un centenar de persones es van afegir a aquesta proposta i van començar a enviar els seus vídeos. tot el poble, amb els seus aplaudiments, els hi ha fet saber que no estaven sols.

són dies que ens serviran també per descobrir coses bones que ja hi eren, però que no estaven tan a la vista. aquestes fotografies quedaran com a record del que ens uneix i com a testimoni que en moments difícils ens podem estalonar uns amb els altres per seguir endavant.

laura Bosch Mascaró Joana seguí i roser vinent luís souto lópez Júlia carreras pons Júlia llull de la Hoz Joan perelló serrano

Júlia palliser Marquès Janet vinent tudurí Genís Busom castell llum i Jordi pons Burillo Joan Moll Goñalons Joan Mascaró portella

Greta Olives villalonga eduard Florit Misut catalina Barber carla cardona carretero isaac Martí enrich aina pons villanova

Família Barber pascual pau i aina Mercadal Moll Joana Fullana Gomila Jaume coll i Jaume coll ana i Jacint pons coll carlos Gómez alés

Família Garriga pons aina riudavets carretero teresa Moll coll Àuba Bosch perea david Barber Gonçalves Jordi Barber Gonçalves

Família coll tulloch andrea i paula calviño cantero Maria i Joan caules caules ariadna i aixa pons soler Natàlia Gomila palliser

Família soler shean Família arguimbau díaz dani pascual Feli pons Família riudavets triay

13

Escola de músicai Dansa

Neus carreras Núria Marquès Febrer iris Marquès Febrer Martí Moll capó Mariona i Àngel taltavull Martí abril Garcia Fuxà

víctor Mascaró anglada tsukiko Ozaki toni pons Burillo toni Martí i Zaira pons Melani subirats le Gag tolo pons

tòfol Martí puyuelo Brian lópez raboso Família riudavets cuerva sergio i Hugo pérez llorente poll coll tulloch Quim prieto Martí

llorenç camps Família riudavets coll roger i Bruna vadell palliser cati Mariano pons Família riudavets pons

Nurieta Febrer paula sancho Martínez cor des Mercadal toni pons i carme riera Blanca pons laguarta

albert Nieto escamilla Óscar Nieto escamilla Neus pons Neus i Josep pons Moll Família vinent Florit

Marina riudavets pons andrés Oswaldo (colombia) Juani carreras riudavets toni carreras riudavets

Maria camps (alaior) Josep (alaior) laura Barrera (Ferreries) Gibet (alaior)

ague sales Orfila (Migjorn) rita (alaior) Maria Moll (ciutadella) luci (ciutadella sofia llopis (Ferreries) Bep Mercadal (Maó)

#esmercadalsonaicantaalgeriàtric#totsortiràbé

14

la solidaritat confinada

Associació de vesins des Mercadalvesinsdesmercadal@gmail.com

la paraula solidaritat ha entrat amb força a les llars dels vesins i vesines per ser reflexionada. som moltes les per-sones que, sinó cada dia, en alguna ocasió, hem sortit als balcons per dur a terme un gest de solidaritat; aplaudir el personal sanitari de la nostra sanitat pública, per exemple. som moltes les que en algun moment d’aquest confinament hem sortit a cantar, a tocar un instrument, a recitar poesia o a penjar un dibuix a la finestra. Gestos que, en definitiva, pretenem compartir amb els vesins i les vesines dels nostres carrers, amb la intenció de donar-nos ànims i de fer-nos sa-ber que estem presents.

són gestos de solidaritat, gestos que es poden fer des de casa, des del balcó, són gestos de solidaritat confinada. và-lids i necessaris per la cura psicosocial de les persones en els moments de clausura, però que no poden perdre el sentit d’allò que els fa néixer; la solidaritat com una opció de vida que ens fa forts en els moments més dificultosos. i és aques-ta la que haurem de fer extensible –utilitzant tota la crea-tivitat i la voluntat que aquests dies floreix a les llars, fent honor a la primavera– més enllà dels balcons, quan aquest confinament acabi.

perquè, si alguna cosa hem pogut veure amb tot açò, és que, com si es tractés d’una llanterna, el confinament ha il-luminat la desigualtat social que reclamava en silenci l’aten-ció solidària de les nostres comunitats. s’han fet «visibles» les famílies empobrides per la precarietat laboral que s’arros-sega des de fa anys, les dificultats de les persones migrades, les famílies monoparentals i la dificultat de conciliació, o les dones que assumeixen la cura de les persones dependents, entre altres, que veuen agreujades molt severament les seves situacions personals i, a les quals s’hi afegeixen les famílies dels petits comerços i negocis locals que veuen aturada la seva activitat, amb tot el que comporta.

És per açò que els vesins i les vesines des Mercadal haurem de treure els gestos de suport mutu a peu de carrer cada dia, per dotar de sentit i de pràctica la paraula solidaritat; per reflexionar les accions individuals que contribueixin a la mi-llora dels vesins i vesines que es trobin transitant situacions

de dificultat; per defensar activament els sistemes públics de sanitat, els serveis socials, l’educació, sense oblidar que són aquests els qui ens sostenen en els moments difícils i els que garanteixen els drets bàsics de les persones i l’accés univer-sal; per fer xarxa entre entitats, entre vesins i vesines per tal de configurar grups d’ajuda mútua que donin solució a les necessitats existents (conciliació familiar, menjar, dificultats econòmiques, etc.), o per comprar producte local en comer-ços locals, amb l’objectiu d’enfortir el teixit social a través de les gestions col·laboratives i polítiques socials actives.

Feim poble!

Muntatges de fusteria en llenya, alumini i pvc

Fusteria d’obra

Mobles a mida

Decoració i acabats

fusteria i ofiCines, Polígon industrial de Llinaritx, Parcela 3207740 es Mercadal - tel. 971 37 53 69 - fax 971 15 41 96

email: esgrop@teleline.es

pizzería – creperia – hamburguesería

c/ mestre garí, 4. es mercadal & 971 37 54 45

15

Des de s’altrabanda

Dies d’amorEmili Pons i Carreras

escric confinat a Barcelona. poc em podia pensar que les coses anirien així quan na sílvia me va reclamar, com cada trimestre, el meu escrit per la Xerra i Xala. Na sílvia mena molt bé el calenda-ri, com tantes altres coses.

Jo pensava escriure des des Mercadal, on m’hauria instal·lat a mitjan març. però van arribar les primeres notícies de l’epidèmia i la cosa va anar creixent cada dia. de tal manera que, per prudèn-cia pròpia i per respecte als altres, vam retre el viatge i aquí ens hem quedat.

li comentava l’altre dia –per telèfon, clar– al major dels meus nets, en Biel, que ja té 14 anys. “d’aquesta història, ningú més vell que tu te’n podrà donar lliçons. seràs tu l’avi que l’explica”. perquè ningú que a dia d’avui sigui viu, no ha conegut abans una cosa així.

el record d’una gran desgràcia col-lectiva, per edat, el tenen les persones majors de vuitanta anys, que van néixer just al voltant de la Guerra civil i van patir les seves conseqüències. però una epidèmia com la d’ara no s’havia cone-gut a europa d’ençà de l’any 1918.

les generacions actuals no en poden tenir el record, de l’anomenada grip espanyola de 1918. si no és per alguna experiència familiar, com és el meu cas. Una àvia meva, de nom Maria Galmés i que era des Migjorn, en va morir poques setmanes després del naixement de mon pare.

la documentació que es conserva d’aquells dies, fa esfereir. Ja us podeu pensar, una epidèmia com la que vivim ara, però sense el avenços mèdics i

les condicions hospitalàries actuals. i amb uns mitjans de comunicació que eren més lents que la propagació de la malaltia.

però així i tot, ja s’ha demostrat que, per molt avançada que es cregui la nostra societat, no ho té tot previst, ni tot resolt. el món en què vivim, que és redó com una pilota i que sembla perdut enmig d’un espai infinit, sempre dona sorpreses. i sobresalts, com aquest que patim ara.

i no hi ha castell que els aturi. as Mercadal ho hem viscut d’una forma tràgica amb l’assalt al Geriàtric, que jo encara anomèn a ca ses Monges perquè és on vaig començar l’escola quan era un fillet. Fa feredat pensar que el virus hagi assaltat el reducte refugi dels nos-tres familiars i vesins més desvalguts.

Quan van maldades, és quan millor coneixes com ets i com és la gent que t’envolta. i les mostres de solidaritat que aquests dies han donat tants de mercadalencs i mercadalenques, és la

cosa bona que quedarà d’aquesta des-gràcia que ens ha tocat viure.

la gent que s’ha exposat per conti-nuar oferint un servei, la gent que ha acompanyat els més dèbils, la gent que ha donat esperança i instants d’alegria amb la seva música i les seves cançons... tanta gent que ja mai més podrem mirar amb indiferència.

Ni tampoc als dissortats a qui ha tocat prendre decisions en aquestes circumstàncies terribles. Que ho hauran fet més bé o més malament, però que és segur que hi han posat tota la voluntat. Hi haurà qui els critiqui, perquè el mal de comandar en democràcia és que sem-pre hi ha aquells qui ho veuen diferent. en dictadura no, perquè els tanquen o els eliminen.

No me costa pensar les ganes que té tothom que açò s’acabi. com jo mateix! i tornar a abraçar les persones que estimam, però també a tanta gent bona que, fins l’altre dia, ens era del tot indi-ferent. cuidau-vos!

Objectes de regali decoració

www.encantsmercadal.com

Carrer Nou, 23Es Mercadal - Menorca

Tel. 971 37 53 12

Encants

JOSÉ BOSCH CASALÍ

PINTURAS Y ACABADOS

C/Maestro Garí, 37-39, 1Es Mercadal 07740

móvil: 697.59.28.29

imatge de la pandèmia de grip que afectà europa i amèrica l’estiu i la tardor de 1918.

Contacta amb noltrossi vols enviar un escrit a la revis-

ta, fotografies, etc., o bé només ens vols suggerir qualque tema, no dubtis en posar-te en contacte amb Xerra i Xala al correu electrònic

xerraixala@gmail.com

per a les col·laboracions i cartes dels lectors, aquestes s’han d’envi-ar per correu electrònic a l’adreça senyalada. l’extensió màxima és d’unes 30 línies i poden anar acom-panyats d’una imatge.

Xerra i Xala no es fa responsable de les opinions exposades pels lec-tors en aquestes pàgines. Qualsevol article o escrit que es consideri que falta al respecte no serà publicat.

16

CEIP Mare de Déu del Toro des MercadalL’Escola

des mercadal

Un final de trimestre inesperat…

així ha estat aquest final de segon trimestre, inesperat. Un final de tri-mestre com mai ningú hauria imagi-nat. Un final de trimestre on hem vist moltes il·lusions truncades: els tallers de pasqua, les colònies de p5, el viat-ge de final de curs de primària, tants i tants d’esforços…

la setmana del 10 al 14 de març va començar ben mogudeta a l’escola. te-níem una sèrie de feines pendents que havíem d’anar fent per organitzar el final del 2n trimestre escolar.

aquella setmana ens vam reunir en comissions de feina, com sempre, per tal d’acabar d’enllestir algunes de les activitats dels darrers dies.

a la comissió de viatge van decidir i perfilar petits detalls per partir cap a castellar de n’Hug –poble que visitam des de fa 7 anys– dels dies 20 a 24 d’abril. el grup de cooperació i Festes estava fent els grups d’alumnes i els

horaris per dur a terme els tallers de setmana santa, els tres dies abans de les vacances, dedicats, per cert, aquest any a la sobirania alimentària.

els encarregats de la biblioteca es-taven preparant la festa del llibre per tenir-ho tot enllestit en tornar, i així poder dedicar un dia d’activitats con-juntes de lectura, entre els fillets més petits i els més grans. també teníem tots els correus reservats per a les ex-cursions de final de trimestre… però va arribar el dijous 13 de març i vam començar a rebre informacions que ens confonien. a partir d’aquell moment va començar a regnar la incertesa a l’es-cola: no sabíem què passaria. aquell mateix dia, una mica abans d’acabar la jornada, ja ens van comunicar que el pròxim dilluns ja no tornaríem a les aules en dues setmanes. tot i que no hi hagués classes, vam haver de deixar clar als alumnes que aquests dies ve-

nidors no serien vacances, que els pre-pararíem feines. i així com vam poder, ho vam fer.

alguns partien contents, fruit de la seva innocència, i encara no sabien que, tal vegada seria difícil tornar a les classes, igual que nosaltres, l’equip de mestres. vam partir tots cap a casa amb incertesa i confusió dintre de les motxilles, mai pensant que s’havia d’allargar tant.

esperam poder-nos veure prest! Us eNYOraM!

rEFLEXioNs D’aLguNs i D’aLguNEs mEsTrEs DEL NosTrE CLausTrE, sobrE Com EsTEm ViViNT La siTuaCió aCTuaL:

Seguir amb la mateixa il·lusió de sempre, davant la incertesa de saber si els esforços de pensar en com arribar a tots amb les mateixes condicions no es

margaritaproductes naturals

C/ Nou 29 - Tel. 971 15 40 21ES MERCADAL

17

L’Escolades mercadal

veuen afectats per la situació particular i individual de cada família.

Incertesa de com seguir la gestió del centre, davant la situació canviant i les noves instruccions que dia a dia ens ar-riben.

Preocupació per les famílies, pels alumnes, pels mestres, esperant poder tornar a les aules el més prest possible.

silvana Coll, directora

Passam pena pels alumnes que per di-verses circumstàncies ja sabem que no hi arribarem. Aquests dies també estic pensant molt que a les escoles hauríem de tenir més calma, donar temps per allò que és essencial per l’aprenentat-ge dels alumnes. No voler abraçar tot el que se’ns proposa des de múltiples organismes, institucions i altres orga-nitzacions. Ens embarcam en projectes que a voltes ens fan defugir de la rea-litat més propera dels infants, la qual cosa fa que haguem de fer front a orga-nitzacions impossibles, coordinacions i reunions poc profitoses, i tot pensant que és el més bo per als nostres alum-nes. En realitat, però, no fa falta tant. Avui en dia, així com arriben molts alumnes a l’escola, el que necessiten són referents molt clars... Pens que tot podria ser més fàcil.

Natàlia Coll, cap d’estudis

Jo, com a mestra d’infantil, em sent un poc impotent perquè el més impor-tant en aquesta etapa són les vivènci-es i experiències compartides amb els alumnes i les interaccions entre ells. Ara, el que podem fer és únicament do-nar propostes i suggerir activitats, però

aquestes no passen pel mateix procés, ni tenen el mateix resultat si es fan en l’àmbit familiar, ja que hi falta la rique-sa que es dona quan els infants estan entre els iguals.

En aquests moments s’ha de priorit-zar el benestar de l’alumnat, tant físic com emocional, i, per tant, tots ens hem d’adaptar més que mai al ritme individual de cada fillet/a.

En definitiva, aquesta situació apor-tarà un altre tipus d’aprenentatge, un aprenentatge que recordaran de per vida, i que segurament explicaran com una anècdota més quan siguin grans.

sílvia Pons, tutora de P3 a

Per una banda visc aquesta situa-ció amb por, incertesa..., com bé han dit algunes companyes. D’altra banda, agraeixo tenir el suport de les compa-nyes per poder compartir inseguretats, maneres de fer... per afrontar la situ-ació. També agraeixo el feedback amb les famílies. Penso que aquesta situació ens farà créixer a nivell personal i pro-fessional. Almenys, intent regar el dia a dia amb il·lusió i esperança.

maria rotger, tutora de P3 b

Amb incertesa i desitjant tornar a la normalitat el més prest possible. Però també intentant trobar la part positiva al que vivim (si féssim una llista ben segur que en sortirien unes quantes!).

irene bosch, tutora de P4

Malgrat la incertesa que vivim, ho visc amb l’esperança que aquesta expe-riència ens faci créixer i millorar, ens faci reflexionar sobre les coses que són

vertaderament importants, que faci aflorar més que mai valors de coopera-ció, empatia, solidaritat i ajuda mútua dins la nostra comunitat educativa.

Elena olivet, tutora de P5

Es troba a faltar el vincle i la compli-citat que arribam a tenir amb els nos-tres alumnes.

Vanessa Vinent, tutora de 1r a

Jo, personalment, estic preocupat per les conseqüències emocionals dels alumnes, de les famílies i de tota la societat en general. I ocupat en poder donar tot el millor de nosaltres per ser capaços d’oferir l’acompanyament ne-cessari a les famílies i als alumnes.

marc Pons, tutor de 1r b

Jo voldria transmetre un missatge de tranquil·litat a aquelles famíli-es preocupades per si els seus fills no aprenen allò que estava previst. Els mestres farem el que podrem per avan-çar i per atendre tots els infants des de la distància. Però potser ara el més urgent no són les sumes, les divisions o les equacions. Ara, allò que importa és tenir cura de l’estat emocional dels nostres fillets i filletes perquè d’açò de-pèn que els aprenentatges siguin més eficaços.

Aquesta situació que esteim patint altera les emocions de tothom, pe-tits i grossos, per açò convé tenir en compte que els infants no tenen tan-tes eines per gestionar aquestes emo-cions i necessiten que els adults que els envolten hi estiguin ben a prop i ben atents.

Pol. Ind. De LlinàritxParcel·la nº 13

07740 Es Mercadal.

18

L’Escolades mercadal

Si aquest trimestre no s’avança tot el que estava previst, el curs que ve par-tirem d’allà on hagin quedat; res no és irreversible. Aprofitem des de casa per fomentar un dels conceptes innovadors dels darrers anys: la intel·ligència emo-cional. Ensenyem als infants a contro-lar la ràbia, a conèixer la por, a accep-tar les frustracions, a tenir empatia,... Aquests ben segur que seran aprenen-tatges útils per a tota la vida.

Glòria Coll, tutora de 2n A

Aquesta situació serà important en el nostre procés de creixement emocional. Segurament se’ns despertaran valors adormits que fins ara passaven més de-sapercebuts.

És important valorar la comprensió de la situació per part de les famílies. La complicitat i la cooperació és més important que mai.

I un fort aplaudiment per tots els fi-llets i les filletes de l’escola!

Virgínia salord, tutoria de 2n b

Em preocupa no sebre si arribo o no a tots els infants, ja que cadascun amb les seves famílies, com tots, viu una si-tuació diferent.

També passava pena de donar el meu telèfon, però els infants i les famílies, a més d’anar enviant els deures, també envien mostres d’afecte que són molt gratificants (algun missatge dels in-fants explicant com han fet una tasca, àudios d’algú explicant que té ganes de tornar a l’escola, fotos d’ells mostrant com els ha quedat una feineta...), i açò m’ajuda a continuar treballant amb moltes ganes.

Lluïsa Villanova, tutora de 3r

Amb preocupació de com podré arri-bar a tots els meus alumnes i donar-los la resposta o l’ajuda que necessitin. També visc amb l’esperança que quan acabi aquesta situació haguem après a ser millors habitants d’aquesta preciosa terra.

marga gelabert, tutora de 5è a

Surrealisme acompanyat d’una mes-cla de por, incertesa i esperança.

Neus Carreras, tutora de 5è b

Adaptar-se a qualsevol nova situació, encara que faltin recursos i organitza-ció i sobri incertesa, és sempre un repte per a una educació de qualitat i així ens ho hem de prendre. Un repte per a cercar el millor de cadascú de nosaltres: alumnes, famílies i mestres. Amb opti-misme podrem.

Toni Pons, tutor de 6è a

Moltes ganes de tornar a la norma-litat.

Elena barber, tutora de 6è b

Amb incertesa. Esperant que arribin bones notícies cada dia i pensant en quan serà possible reprendre el curs.

Es fa estrany no anar a l’escola, no veure els infants, treballar des de casa..., quan la nostra feina implica estar cara a cara amb els alumnes i els companys.

Estela Coll,mestra de suport a infantil

No hi ha res com el contacte directe!Una de les funcions de l’escola (molt

important!) és ser compensadora de desigualtats, i ara algunes desigualtats s’han accentuat.

Però crec que aquesta situació supo-sa un repte per nosaltres com a mes-tres, que hem hagut de cercar vies i maneres per continuar amb el contacte, amb el màxim d’il·lusió, més enllà dels continguts curriculars!

sandra moll,mestra de Pedagogia Terapèutica

C/ Negrete, 42 - Tel. 971 48 04 36Ciutadella de Menorca

C/. Nou, 5 - Tel. 971 37 54 78Es Mercadal

optoMEtrista - ContaCtòlEg

òpticaes mercadal

19

L’Escolades mercadal

Esperem que aviat tot torni a la nor-malitat i el que haguem passat hagi estat com un somni, amb experiènci-es viscudes i aprenentatges nous. Que tothom hagi pogut aprofitar el temps compartint moments entre pares i fills. Esperem que, a la tornada, com a mes-tres, puguem atendre de nou tot l’alum-nat com es mereix.

Cristina Fuguet,mestra d’audició i Llenguatge

Incertesa i preocupació pel que estem vivint, per com gestionar-ho a nivell personal, i també amb els infants, les famílies, etc.

Confiança i esperança que trobarem el camí que ens ajudi a ser més forts, més solidaris i cooperatius, i que sa-brem valorar el que és realment impor-tant. Junts ho aconseguirem!

susi Vidal, mestra d’atencióa la Diversitat i biblioteca

Em quedo amb una barreja d’emo-cions; la sorpresa de veure com ens reinventem com a societat, la solidari-tat entre les persones, la incertesa del que anirà passant, molta paciència per gestionar temes domèstics i familiars, valorar les coses petites que teníem abans que potser no eren tan petites, i amb moltes ganes que tot torni a la normalitat.

anna galadies, mestra d’anglès

Incertesa en tot moment... de si es fa bé, si arribarem a totes les famílies, si podrem i sabrem fer-ho…

Què passarà quan arribi l’hora de fer les matrícules?

Ens falta el contacte, el vincle, les relacions, les baralles, les rialles, el xi-varri en general. Ho trobam tot a faltar! Em queda clar que necessit i necessitam el contacte directe per a una educació més càlida i humana. Volem tornar a la normalitat el més prest possible.

mònica Pons, secretàriai mestra d’audició i Llenguatge

Preocupada per la manera com el sis-tema educatiu està fent front a aquest confinament. Per un costat, els mestres feim esforços per mantenir el contacte amb els fillets perquè sabem que ells ho necessiten, la conselleria es gasta el que no té per instal·lar connexions d’internet i comprar ordinadors. Però, per altra banda, em deman: quin serà el missatge que hauran après els fillets de tot aquest caos? Que el mòbil, la tauleta o el PC són imprescindibles; qui no en té ha quedat totalment aïllat. I açò que fa dos mesos enrere no aturà-vem de repetir que no miressin tant les pantalles. Serà difícil tornar enrere.

Però també estic aprenent moltes coses que als mestres ens haurien de servir per millorar la nostra feina d’ara endavant. Per exemple que hem de con-fiar més en les famílies; ells que no són mestres han transformat la seva casa en una petita escola i ho estan fent molt bé. Que hem de treure les clas-ses a fora perquè el contacte amb la natura és vital. També que els humans aprenem en grup i no tot solets davant

un ordinador. I que dins l’escola tots, mestres inclosos, necessitam discutir idees, intercanviar opinions, comparar feines, dedicar-nos mirades o compar-tir emocions, per aprendre. A partir d’ara deixarem un forat dins l’horari per fer-ho?

marta Coll, mestrad’Educació Física i hort

Esteim vivint una situació difícil en tots els àmbits però, a la vegada, se’ns regala l’oportunitat de valorar dues co-ses imprescindibles que no ens poden faltar: el nucli familiar i la salut, tant física com emocional.

En aquests moments, la realitat de-mostra que els continguts no són im-prescindibles pel creixement de les persones, però sí que ho són les relaci-ons entre nosaltres; necessitam parlar, abraçar-nos, dialogar, compartir. És per açò que com a mestra, trob a faltar l’es-cola: on companys/es, fillets/es i fami-liars formen la nostra segona família.

Lídia sánchez,mestra de suport a infantil

PARC. 27 POLÍGON INDUSTRIAL LLINÀRITX07740 ES MERCADAL - TEL. 971 37 54 32

CARPINTERÍA Y ACABADOS

ES MERCADAL S.L.

fusteria D’Alumini i pvc LLinàritx, s.l.

20

la trobada els permet xerrar amb altres persones, es distreuen, riuen, s’ho passen bé. i, açò, també és fer salut!

per altra banda, la petanca té altres aspectes de gran importància que formen part del joc o l’esport: l’estra-tègia. Han de pensar i debatre dins l’equip quina és la millor tàctica per guanyar la jugada, no perdre punts o mantenir els que duen sumats en aquell moment. el cervell es manté actiu, estimulat i, per tant, s’establei-xen moltes més connexions neuronals que estant inactius a casa.

a nivell físic, també treballen la coordinació oculomanual, però en rea-litat, és molt més que açò. treballen la coordinació de tot el cos per a dur a terme cadascun dels llançaments! són molts músculs que s’han de posar en moviment i en perfecte coordinació perquè la bolla surti de la mà amb la força que la ment ha decidit. i per

últim, vull fer referència a l’equilibri. Jugar a la petanca implica l’equilibri estàtic i el dinàmic, fonamental per prevenir el risc de caigudes, la qual cosa és molt important en aquesta etapa de la vida.

uN CoNFiNamENT aCTiu és PossibLE

aquests dies de confinament, que no podem sortir de casa i gaudir del nostre poble, d’alguns dels nostres familiars i dels nostres amics, hem de fer el possible, com sempre, per mantenir-nos actius. dues recomana-cions que hem d’intentar complir són: aixecar-nos cada 30 minuts encara que només sigui per estirar un poc les cames i tornar a seure, i l’altra, acumular entre 30 i 60 minuts d’ac-tivitat física aeròbica al llarg del dia, a ser possible, en dosis mínimes de 10 minuts. aquí us deixam una llista

envelliment actiu, envelliment saludable!com ja sabeu, mantenir-nos física-

ment actius és summament important per a la nostra salut física, mental i també per a la nostra salut social.

sortir de casa per compartir una estona amb amics, familiars o cone-guts, per fer un cafè, una caminada, una xerradeta al parc o a la plaça, o per anar a jugar a la petanca, mai s’havia fet tan important. ara que vivim la nostra vida des del confina-ment, ens adonam del que no tenim. aquests moments es fan especialment importants per a la gent gran perquè, per molts d’ells, aquestes són les esto-nes que tenen al dia per estar amb altra gent.

La PETaNCa, moLT més QuE uN joC“anar a jugar a la petanca cada

capvespre, entre les 17 h i les 19 h, és una excusa perfecta per sortir de ca nostra, caminar fins a ses pistes i no estar assegut davant sa tele durant dues hores. aquí xerram amb altra gent, reim, discutim ses juga-des i ens ho passam bé”. açò va ser el que me va respondre una de les jugadores de petanca des Mercadal abans del confinament. saben que la petanca no és un joc gaire actiu però és obvi que inverteixen més energia estant drets i llançant unes bolles que pesen entre 650 i 800 grams cadascuna, que estant asseguts al sofà davant la televisió, sense moure cap múscul. de mitjana, quan esteim asseguts gastam 1 Met d’energia (mesura metabòlica) i quan esteim drets en gastam 1,5, i si, a més, feim moviments, augmentam la despesa energètica, com quan caminam i/o movem els braços. per tant, només per açò, ja és interessant.

a més, com ells diuen, aquesta activitat, com tantes altres, té un important component social. i és que

N’ana del corral, en equilibri estàtic, observant la bola acabada de llençar.

Que tinguem salut! Virgínia Dorado Sintes

21

Que tinguem salut!

d’idees de com podeu sumar aquests minuts:

- caminar dins casa.- caminar i moure els braços cap

a les bandes, amunt i avall, flexionant colzes, aixecant els genolls, etc.

- pujar i baixar escales.- Fer feines domèstiques.- Fer feines al jardí o a l’hort, si

en teniu. - pensar en totes les articulacions

i intentar moure-les en diferents direccions.

les organitzacions mundials d’acti-vitat física per a majors de 65 anys també diuen que, dos o més dies a la setmana, també s’haurien de fer exer-cicis per enfortir la musculatura. per tant, amb seny, podeu fer els movi-ments indicats mentre transporteu i moveu pesos lleugers.

mENorCa boriNa, EL Programa QuE ENs ajuDa a mourE’Ns

aquests dies de confinament, des de MeNOrca BOriNa, el programa del departament d’esports del consell insular de Menorca, que es dedica a la promoció de l’activitat física per a la millora de la salut, hem obert un canal de Youtube per ajudar la gent a fer exer-cici físic a casa. per una banda hem ela-borat vídeos breus amb recomanacions i exercicis que podeu fer per mantenir-vos actius i, per l’altra, oferim una classe en directe de tonificació muscular amb ele-ments que tenim per casa, cada dilluns i divendres a les 17 h. aquestes sessions queden gravades, així que les podeu fer en voler i les podeu repetir per tal de fer exercici físic cada dia! per trobar-nos només heu de posar MeNOrca BOriNa al Youtube!

esperem que prest ens vegem pes Mercadal, mentrestant, petits i grans, a borinar per casa cada dia per mante-nir-nos actius, ara més que mai!

Na victòria i na Maria pons fent activitat física durant el confinament a partir de les recomana-cions i exercicis de MeNOrca BOriNa.

22

Redacció

David Arquimbau i la fotografia de confinament

els darrers dies, el fotògraf i docu-mentalista david aquimbau ha foto-grafiat els nostres carrers gairebé deserts.

a ell li hem d’agrair, idò, el reportat-ge que veureu a continuació i la por-tada d’aquest número. les seves foto-grafies ens permetran veure racons del poble i persones que fa dies que no veim. veurem com, mentre molts de nosaltres esteim confinats i con-finades a casa, algunes persones han de sortir al carrer, cada dia, per poder cobrir els serveis més essencials.

en david, que ha fet fotografies d’aquests moments a la majoria de pobles de Menorca, ens explica que aquesta experiència està sent única i colpidora. tot i la seva llarga expe-riència com a fotògraf, mai havia topat amb una realitat tan dura; una realitat, a més, de la qual ell també en forma part. i en aquest punt ens diu: “Quan et sents part del conflicte i estàs fotografiant la teva pròpia desgràcia, inevitablement, empatit-zes molt més amb aquesta realitat”. i a la vegada, la tasca de fotografi-

ar-la, esdevé una responsabilitat per-què amb aquestes imatges es pretén explicar a la població el que no pot veure. són pocs els professionals de la fotografia que enregistraran i deixaran documentat aquest tros d’història de Menorca.

com podeu veure, les fotos d’en david transmeten passió i molta huma-nitat. les persones i el seu entorn més proper solen protagonitzar les seves captures. a través d’elles coneixem la seva mirada, el seu punt de vista. a en david no li cal agafar avions i fer quilòmetres per trobar la foto perfec-ta. ens explica que la seva realitat, la que coneix, és la que l’atrau. la seva fotografia és documental, de carrer, i surt de prop de casa. la càmera és una extensió de la seva mirada, del seu cervell, i una eina que fa servir per explicar com veu el seu món que, tantes vegades, també és el nostre.

la fotografia d’en david és, també, una fotografia respectuosa. És molt curós a l’hora de moure’s amb la càmera; sempre mira de no frivolitzar ni incomodar la gent, i mira d’inte-

grar-se al màxim en les situacions més quotidianes, matèria primera de les seves captures. de la gent, busca més retractar el que fa, que el que és. És per açò que, a través de moltes de les seves fotografies, podem veure la seva mirada i també la mirada de les persones que hi surten.

amb més de trenta anys d’experi-ència, en david ha treballat a molts mitjans de comunicació. entre d’altres, la vanguàrdia, el periódico, iB3, el diari Menorca, l’ara Balears o l’agència eFe, per qui està treballant actual-ment. sovint fa tàndem amb ell el, per nosaltres ben conegut, periodista iván Martín.

Gràcies, david, per regalar-nos imat-ges úniques del nostre poble i de la nostra gent, gràcies per aportar un document històric que ben segur ajudarà a il·lustrar la nostra memòria col·lectiva.

Nota: si voleu conèixer més exten-sament la seva obra, us recomanam que entreu al seu compte d’instagram: @david_arquimbau

Fotografia deconfinament

23

Fotografia deconfinament

24

Fotografia deconfinament

25

Fotografia deconfinament

26

Quan era petit...

Toni Villalonga Vinent (73 anys)

aquest nombre de la revista és diferent i especial. degut a la crisi de la cOvid-19 no hem pogut fer l’entre-vista en directe, però, per sort, tenim les xarxes socials i les noves tecnolo-gies, que ens han facilitat la feina.

Toni, qui van ser els teus pares? Què ens pots contar d’ells? els meus pares van ser en Gabriel villalonga pons i n’Àngela vinent llull, més coneguts com en Biel i n’angeleta de Binialcalà. el meu avi, en toni, ja va viure tota la vida a Binialcalà, i quan mon pare i ma mare es van casar, van quedar al mateix lloc. Jo vaig viure amb ells fins als 18 anys, quan vaig començar la mili.

Quins records tens de la teva infantesa? record que els meus ger-mans, na Margarita i en pedro, i jo, anàvem de Binialcalà a l’escola amb ase i quedàvem a dinar a ca ses Monges, fins que als 7 anys, el conco perico em va regalar una bicicleta i, després, anar i venir de Binialcalà as Mercadal va ser una altra cosa. a escola hi vaig anar fins als 14 anys, quan vaig començar a aprendre l’ofici de fuster.

has fet moltes feines al llarg de la teva vida? No, de fet, pràctica-ment he treballat de fuster tota la meva vida, durant més de 30 anys. llavors em vaig quedar sense feina i en sito riudavets, que llavors era regidor, em va oferir fer feina al poli-esportiu i hi vaig fer 15 anys, fins que em vaig jubilar.

De fet, per moltes persones, a més de ser conegut com en Toni de binialcalà, et coneixen com en Toni des poli, què va significar per tu

fer-hi feina? va ser una oportunitat que no m’esperava i em va permetre conèixer i tenir contacte amb mol-tes persones. va ser una feina molt entretinguda.

Com vas conèixer na maria marquès, la teva dona? va ser cosa de na Margarita, la meva germana. elles eren amigues i venia molt per ca nostra i així va sorgir. els dissab-tes, quan festejàvem, solíem passejar per amunt i per avall pel carrer Nou, anàvem al cine a can serra, al centro i, quan va obrir es Jeni, hi anàvem a ballar.

Na maria és recordada amb espe-cial estima per molta gent. Quan érem petits anàvem a la seva boti-ga a comprar la roba d’esport i la record com una dona entranyable i propera. Com la definiries? Na Maria era una dona activa, amb empenta i molt emprenedora. li encantava lle-gir i estudiar.

Què t’agrada fer en el teu temps lliure, Toni? la meva vida de jubilat és tranquil·la. M’agrada molt anar a veure el futbol i a xerrar una estona a la plaça.

sempre has estat un gran aficio-nat al futbol i ets molt del barça, ens pots contar qualque anècdota? vaig començar a anar al camp de futbol quan em vaig casar i he estat encarregat del ce Mercadal durant molts anys. record amb especial estima un viatge que vam fer amb els juvenils a Madrid.

Quant a l’època de confinament que estem vivint, creus que en treurem qualque cosa positiva d’aquesta situació? Trobes que can-

viarem la percepció de la vida, des-prés d’açò? sí, crec que haver d’estar aïllats i tancats, preocupats per la nostra salut i per la de les persones que estimam, ens farà ser més cons-cients de la nostra pròpia fragilitat o debilitat, i és que moltes vegades depenem d’altres persones. Ja no val anar cadascú pel seu cap, crec que hem d’aprendre a pensar més en els altres, en la comunitat. És curiós, ara que esteim més sols que mai, també esteim més units.

Na maria i tu vau tenir dues filles, na irene i na meli, que alhora també tenen fills. m’imagin que aquests dies deus enyorar estar amb ells. Quants nets tens? en tenc cinc. per part de na Meli: n’abril, que és la major, i na Berta, que té 8 anys; i per part de na irene tres: na isaura, que té 11 anys, en Guerau de 8 anys i en Quirze, el més petit, que en té 6.

En aquest nombre de la revista també entrevistarem n’abril, ens la podries definir? N’abril és ja quasi una adolescent, amb el caràcter que li correspon, però és una al·lota amb el cap ben moblat i d’idees clares. està molt al dia amb les comunicacions i, a vegades, m’ensenya a emprar aplicaci-ons i a fer coses amb el mòbil, perquè no en sé gaire.

Quin és el teu racó preferit del nostre municipi? et diria que és el racó, al final del carrer Major. M’agraden especialment els carrers antics del centre.

i ja per acabar, has pensat quina és la primera cosa que faràs quan s’acabi el confinament? anar al camp de futbol, també ho trob a faltar (riu).

Úrsula Triay Riudavets

27

ara que som petita...

vaig conèixer n’abril quan tenia devers tres anys; ella no ho recorda, clar. el seu pare, en Kiko, i jo treballàvem junts i ella era una filleta molt ria-llera, desperta, un poc tímida al principi, però molt amorosa. ara és una jove esportista, seriosa i discreta. voleu conèi-xer-la un poc més?

abril, aquest és el primer curs que vas a l’institut, va ser un canvi molt gros? en realitat no, és diferent, però m’agrada poder anar a Ferreries i conèixer altres persones i fer amistats noves.

Què és el que més enyo-res ara que no podem fer vida normal? anar a l’insti-tut, veure els meus amics i amigues, i no poder jugar a bàsquet.

Com és el teu dia a dia en aquesta situació? aquests dies aprofit per aixecar-me més tard, però de dilluns a divendres, faig feines i deures d’escola. els caps de setmana aprofitam per jugar i fer altres coses que no feim entre setmana, així que, més o menys, mantenim una rutina.

Quines activitats compartiu en família? sempre dinam i sopam junts, i també ens agrada jugar a la play: a bàsquet i carreres de cotxes, a la Wii: a Monopoli i Mario Kart, i a bàsquet al pati.

El bàsquet és una afició que com-partiu tots quatre, no? Quants anys tenies quan vas començar a jugar-hi? sí, ens agrada molt. vaig comen-çar als set anys i ara jug a infantil. de moment, no tenc una posició fixa, tots anem rotant. el nostre entrenador és en carles solà, del Jovent.

Abril Camps Villalonga (12 anys)

mantens la comunicació amb els teus amics i amigues? sí, xerram cada dia, sobretot via Whatsapp, però també ens telefonam. alguna vegada hem fet videotelefonades; és divertit.

apart de Whatsapp, utilitzes altres xarxes socials? sí, m’agrada instagram, per pujar fotos i tiktok, per pujar-hi vídeos.

Quines coses has pogut fer aquests dies que no pots fer habitualment? sobretot puc dormir més, som molt dormidora (riu) i també passar més temps amb la família.

Quina era la teva rutina abans del confinament? M’aixecava a les

6.30 h, agafava el bus per anar a Ferreries i anava a classe de les 8 h a les 14 h, o les 15 h. tres capvespres per setmana anava a bàsquet, a horaris diferents. amb les amigues solc sortir molt poc. No som gaire sortidora. sopam a les 20.30 h i després, a vega-des, miram un poc la tele; ens agrada el programa Boom.

Quins altres programes, sèries o pel·lícules t’agra-den? de pel·lícules, m’agrada la saga Crepúsculo, La huérfana i Sin salida. de sèries mir La chica vampiro.

i els caps de setmana, què solíeu fer abans del confina-ment? amb la família anàvem a l’hort que tenim als plans d’alaior i allà jugam a bàsquet, amb na lua, la nostra cussa, i a l’estiu també nedam. també ens agrada molt anar junts d’excursió.

Com definiries l’avi Toni? És molt bona persona i molt bon avi. sempre és allà per jo quan el necessit. sol venir

cada dia, així que ara se’m fa molt estrany no veure’l...

Quin és el teu racó preferit des mercadal? M’agrada molt l’skatepark i la plaça pare camps.

si fossis la batlessa del poble, què faries? Més parcs per cans. crec que per joves ja hi ha moltes coses: parcs, el piJ... hauríem de pensar en fer més coses per a les persones majors.

Què és el que tens més ganes de fer quan acabi el confinament? veure els amics i amigues i sortir a jugar defora.

idò, esperem que açò s’aclareixi ben prest! moltes gràcies, Toni i abril. ànims i salut per a tothom!

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS:Carrer Doctor Llansó, 10707740 es Mercadal - Menorcatel. 971 37 55 37 - Mòbil: 605 912 908Admin/Avisos: info@relme.netRecanvis: recambios@relme.net

SERVEI ASSISTÈNCIA TÈCNICA OFICIAL

• aCs• CaLDeres• Gas• aire ConDiCionat• PeLLet• eLeCtroDoMÈstiCs

www.relme.net

28

mercadalencspel món

De Menorca a Austràlia i des Mercadala Sydney

aquesta vegada hem viatjat fins a austràlia, concretament fins a Bondi Beach, un barri de la perifèria de sydney –està a uns set quilòmetres del centre–, que també dona nom una platja ben turística i popular. de fet, aquesta platja és considerada una de les majors atraccions turístiques de la capital de Nova Gal·les del sud. i és que, justament allà, hi viu en Guille sans sunyer, un mercadalenc de 31 anys, que al 2017 va partir, un poc a l’aventura, de Menorca cap a l’illa més gran del món.

en Guille ens va atendre via video-conferència –un format molt actual, per cert– a les 21 h, que per nosaltres eren les 13 h, vuit hores menys. Ho va fer des de la seva habitació del pis que comparteix amb una parella d’amics. ens explica que viure sol, allà, és un luxe que no està a l’abast de tothom. el lloguer és caríssim i un pis d’una habitació pot arribar a valer uns 2.000 €, aproximadament. per tant, compar-tir pis durant la vida adulta és una pràctica molt habitual, allà.

a Bondi Beach, en general, els edi-ficis són baixos i solen estar separats uns dels altres. al voltant tenen zones comuns enjardinades que compartei-xen amb els vesins del mateix edifici.

la paraula “bondi”, en la llengua aborigen local, fa referència al so que fan les ones quan rompen damunt les roques. de fet, les ones són un dels principals atractius turístics d’aquesta platja i en Guille, que és un apassio-nat del surf, no podria haver anat a parar a un lloc millor.

Quan va arribar a austràlia, no hi anava amb la intenció de que-dar-s’hi. ara ja fa tres anys que hi viu i treballa a la mateixa empresa on ja havia treballat durant la seva

Redacció

estada a las palmas de Gran canaria. ell, a pamplona, va cursar els estudis d’administració i direcció d’empreses i, posteriorment, de comptabilitat i auditoria. ara treballa d’auditor al centre de sydney, a uns trenta minuts de ca seva. tot i així, quan no té cap reunió a l’oficina i no ha de visitar cap empresa, pot fer teletreball des de casa. sol començar a les 8.30 h, fins a les 18 h, aproximadament.

tot i que els sous són alts, ens expli-ca que la vida és cara. Una compra setmanal per una persona pot superar perfectament els 60 €, i un panxó que a un restaurant de Menorca podria costar devers 20 €, allà en pot costar 35.

la seva cuina és, sobretot, la medi-terrània, tot i que la fruita i la verdura és especialment cara. l’oferta gastro-nòmica d’allà no és gaire interessant, al seu parer. No existeix una gastro-nomia australiana pròpia i gairebé

tota la cuina és d’influència anglesa, asiàtica, europea i americana. els costa sortir de les hamburgueses, les patates fregides i la cervesa. tot i així, també tenen algunes receptes i plats típics. Un dels menjars més populars és el meat pie, un pastís de carn de vedella que es sol cuinar amb vi negre i espècies. Una de les coses que més enyora, per tant, és el menjar casolà, ens diu. sobretot els plats de cullera, que són els que més li agraden. i un bon vi, açò també!

Quan li demanam que ens digui alguna cosa que el va sorprendre especialment en arribar, ens diu que el que més el va fascinar i el fascina, encara ara, és com els australians són capaços d’aprofitar tant el temps abans d’anar a treballar. s’aixequen unes quantes hores abans d’anar a la feina i van a comprar, arreglen el jardí, van a fer esport, entre d’altres coses. de fet, ell confessa que també

C. Nou, 50 - 07740

Tel. 971 375 428

Es Mercadal

Menorca

www.juditestil.com

info@juditestil.com

Moltes platges australianes són considerades un tresor natural i paradisíac. a la foto, veim en Guille a una platja de la costa est d’austràlia.

29

mercadalencspel món

ho està intentant aplicar i molts de dies s’aixeca a les 5.30 de la mati-nada per anar a fer surf o algun altre esport. diu que quan tot just clareja, la platja es comença a omplir de gent que practica esports nàutics i quan són les 8 h o un poc més, es comença a buidar perquè és quan la gent se’n va a treballar. per tant, el dia és intens i comença prest. És per açò que devers les 21.30 h, en Guille sol preparar-se per anar a dormir.

Una de les raons per les quals va decidir anar a viure a Bondi Beach és perquè necessita la mar a prop. a més de fer surt durant tot l’any, també navega amb un veler que té un amic i, de tant en tant, fa qualque regata. li encanta navegar per la badia de sydney i surfejar a la platja. allà, el surf és l’esport nacional. ens explica que gairebé tothom sap fer-ne i no és gaire estrany trobar gent de totes les generacions practicant-lo, des de fillets o joves adolescents, fins a gent gran. són gent de mar, com nosaltres, i sempre que poden estan en remull.

el clima és semblant al de Menorca. És humit, ventós i no és excessi-vament fred. l’estiu, en canvi, pot arribar a ser bastant més calent que el nostre.

Quan ens parla de la gent d’austrà-lia, sense voler generalitzar més del compte, ens diu que són gent relaxa-da, tranquil·la, que mostren poques preocupacions i que gestionen molt bé l’estrès. al volant, per exemple, no són agressius, com ho podem ser nosaltres, en ocasions. la gent és més pacient i si fas sonar el clàxon per poca cosa, se sorprenen. És cert que són un poc tancats i distants, costa arribar-hi, diu, i sovint són mals de conèixer.

en Guille se sent acompanyat perquè té un entorn de confiança amb qui es troba molt sovint. els amics de la feina, els companys de pis o els com-panys d’esport, formen part de la seva xarxa i del seu dia a dia. els caps de setmana, sobretot, és molt habitual quedar per fer un mos a qualque casa. si surten, ho fan de prest. el migdia queden per fer un mos i un parell de cerveses i a mig capvespre es retiren. si decideixen continuar, sopen devers les 18 h, fan un parell de copes i a les 12 de la nit, cap a casa.

Una de les festes més assenyalades és l’australian day. el dia 26 de gener és el dia nacional i oficial d’austràlia. aquest dia celebra l’arribada d’arthur philip a sydney amb els onze vai-xells de la primera flota europea que va trepitjar terra australiana. tothom treu les banderes i es vesteixen molt elegants per assistir a tots els esdeve-niments festius de la jornada.

Quant a activitats, cal dir que són molt aficionats a les carreres de cavalls i a les apostes. ens diu que és curiós veure-ho perquè mostren molta devoció i es crea un ambient molt sorprenent. i, a més del surf, com ja hem dit anteriorment, també hem de destacar l’afició que tenen pel criquet, un joc d’origen anglès, precursor del beisbol, que es juga amb un bat i una pilota i en què s’enfronten dos equips d’onze jugadors.

Una de les notícies d’actualitat més impactants dels últims mesos, van ser les relacionades amb els incen-dis d’austràlia, ara ja extingits. en Guille ens explica que els dies que no feia vent, s’instal·lava el fum sobre sydney i, fins i tot, els queia la cendra damunt. recollia la roba estesa amb una intensa olor de fum i l’ambient era

molt carregat. els incendis a austràlia són habituals –les plantacions d’eu-caliptus i l’escalfament global sovint els propicien–, però aquest ha estat especialment devastador. va ser dur, afirma, perquè la gent estava molt commocionada i tothom coneixia algú del seu entorn que estava directament afectat.

i bé, certament, en Guille està molt integrat en el dia a dia australià. domina la llengua perfectament, es mou amb la seva furgoneta amb molta agilitat –tot i que es condueix per l’esquerra–, està content amb la seva feina i té una xarxa d’amistats que el fa sentir acompanyat.

tot i així enyora la seva família i les seves amistats. s’hi comunica molt sovint i també s’hi sent a prop. de Menorca també enyora la seva cultura, les seves festes, la manera de relacio-nar-se amb la gent, la naturalitat i la comoditat que implica estar a ca teva.

sol fer un viatge a Menorca cada any i aquest, tenia previst venir el mes de juliol, per sant Martí, però el confinament i la situació actual fa que la decisió no estigui del tot presa. el viatge és car i, entre una cosa i una altra, el viatge s’allarga fins a tres dies. És per açò, de fet, que les visites que rep en Guille són escasses.

Quant al seu futur a austràlia, no s’atreveix a fer gaires apostes. s’hi troba bé i no descarta fer-hi un llarg temps més, però tampoc descarta tornar. així que... el temps dirà! i és que en Guille, a més de ser un al·lot entranyable i encantador, és un aven-turer que navega en la direcció que li mana el cor.

Molta sort, Guille! esperam veure’t ben pres pes Mercadal!

en Guille practicant surf, un dels esports aquàtics més practicats a austràlia.

el nostre protagonista i uns amics poc abans d’entrar a l’aigua per anar a fer surf. al fons, la seva furgoneta, amb la qual recorre platges australianes i altres indrets.

30

EstaCiÓn sErViCioMErCaDal s.l.

Lavado de coches

Servicio de prensa

Objetos de regalo

Souvenirs

Ctra. MaÓ-CiUtaDElla, KM. 23tel. 971 37 51 49 - MErCaDal

CONTABILIDAD - FISCAL - MERCANTILECONOMÍA FINANCIERA - LABORAL

GESTIÓN DEL CONTROL - EMPRESA FAMILIAR

Tel. 971 15 40 23 – Fax 971 15 43 12Maestro Garí, 13 - 07740 ES MERCADAL

e-mail: esmercadal@cecome.com

Als meus amics Cristòfol Martí Puyuelo i Bep Gomila Gonyalons, que són els que em van inquirir sobre l’expressió “Passar a Canet”.

vet aquí una d’aquestes frases locals, que un ha sentit tota la vida, però trobar el desllorigador de la qual no resulta gens fàcil. de fet, més d’una vegada n’hem parlat amb amics de diferents poblacions menorquines, els quals, coneixent perfectament el sentit de l’expressió, no me n’havien sabut trobar el què. sí: quan una habitació, un local, un indret està ple d’objectes, estris, coses en complet desordre, es pot dir que algú o alguns ho han passat a canet.

la paraula canet pot tenir significats diferents. pot ser el canonet d’una font per on vessa l’aigua. al María Moliner, llegim “canuto”: ‘trozo de caña corta-do entre dos nudos’. “Fer safareig” o bé “passar el canet” era una manera de referir-se a una conversa intrans-cendent. als pobles, en primer, solia haver-hi rotlos de dones que prenien el sol entorn a la font i “passant el canet” mentre cosien o feien calça amb xer-rades inacabables. tanmateix, la frase feta menorquina no fa servir l’article i empra el verb passar en sentit de tras-llat (passar la barrera del lloc, passar a millor vida, etc.).

canet podria ser el diminutiu de

ca, i ja és sabut que els quissons, que tenen mal de barres, són capaços de fer grans destrosses si els deixes a lloure dins un habitacle, tot rose-gant papers, draps, objectes. canet és també un topònim (del llatí can-netum ‘canyar’) força repetit al llarg de la geografia catalana: canet de Mar (Maresme), canet del rosselló, canet lo roig (Maestrat), canet d’adri (Gironès), canet de Berenguer (camp de Morvedre), canet de verges (Baix empordà), canet, alqueria d’esporles (Mallorca); i és també un llinatge exis-tent arreu dels països catalans.

però la història de la nostra expressió popular pot ser ben bé una altra i ens remet a un temps en què els habitants de les illes amb els del principat, de valència i del rosselló, parlant el bell catalanesc, eren “un sol poble amb un sol estendard” i tenien consciència de pertànyer a la mateixa nació catalana. vegem-ho.

perpinyà, capital del rosselló, té cotlliure com al seu port natural; ara bé, la sortida més fàcil i més a prop dels perpinyanesos, a 12 quilòmetres del mar, és la platja de canet, que pertanyia al vescomte d’illa i que s’insereix en l’amable litoral d’arenals inacabables que enfilen sense solu-ció de continuïtat la distància que separa argelers de l’estany de salses. tanmateix, el port de cotlliure és

fortificat, l’únic port existent en tota la contrada. l’inconvenient era que, ubicat entre els darrers contraforts de la serra de l’albera, que cauen al mar de manera accidentada, és a uns 30 quilòmetres de la capital rossellonesa.

així, idò, entre cotlliure i canet s’establí una competència sostinguda durant més de quatre segles, en una lluita d’interessos per esdevenir l’es-cenari principal del comerç marítim rossellonès. d’una banda, el port segur i resguardat, però llunyà; de l’altra, un litoral proper, però obert i perillós. aquesta dualitat forma part de la pro-blemàtica de l’articulació del comerç marítim del rosselló i de la circulació terrestre de les mercaderies fins a la capital un cop arribades i descarrega-des a la costa.

la historiadora roser salicrú analitza un document excepcional1, en què 19 testimonis, a cavall de 1405 i 1406, declaren sobre els avantatges i incon-venients que podia tenir el reconeixe-ment de cotlliure com a descarregador exclusiu del rosselló o el manteniment de la llibertat de càrrega i descàrre-ga aleshores vigent en tota la costa. certament, a cotlliure «...se descarrega lo blat e altres mercaderies ab fort poch afany e sens perill de banyar, e així com lo descarreguen lo meten en loch bé segur on lo poden tenir fins que’s és ben avinent de portar-ho a

Passar a canet

mots en dansa Joan F. López CasasnovasAcció Cultural de Menorca

31

Av. Mestre Garí, 17Tel. 971 37 54 11

Es MErCaDal (Menorca)Plaça de Pare Camps, 21 - T. 971 375 587 - Es Mercadalwww.tastmercadal.com

Una nova aposta gastronòmicaque encisarà els seus sentits

A new gastronomic experiencewhich will delight your senses

RESTAURANT

es mercAdAl

C/ DOCTOR LLANSÓ, 52 - TEL. 971 15 42 90MERCADAL@RESETMERCADAL.ES - www.RESETMERCADAL.ES

venda i reparació d’ordinadorsservei a domicili - manteniment d’empreses

telefonia mòbil - consumiblesmuntatge de xarxes - reportatges fotogràfics

revelat fotogràfic a petit i gran formattot tipus de fotocòpies

perpinyà». (...) «...les mercaderies stan pus segures e (...) tantost se meten en botigues...». Mentre que en la platja de canet és al contrari: normalment les mercaderies hi podrien romandre fins a dos, tres o vuit dies, esteses al sol i a la serena damunt la sorra, des que eren descarregades i fins que eren transpor-tades a perpinyà, amb la qual cosa «se havien perdudes, per fortuna de temps, robes e altres coses...».

No obstant açò, el principal incon-venient de “passar a canet” eren les dificultats de fondeig que tenien les embarcacions, més que no en l’estro-pell de les mercaderies durant les ope-racions de càrrega i descàrrega. i men-tre esperaven que passàs el temporal que els impedia operar, aquells vaixells no tenien altra opció que refugiar-se a cotlliure. alguns testimonis asseguren

que «moltes vegades s’esdevé que les fustes qui són noliejades per a canet no poden passar a canet per fortuna de temps, ans stan a vegades X e Xv dies en lo port de coplliure».

durant el regnat de pere iii el cerimoniós (1336-1387) s’havia esta-blert a les costes catalanes un nou impost de les “generalitats” sobre des-càrregues en ports marítims (corts de Montsó, 1363). la reina regent Maria de castella, muller d’alfons el Magnànim, restablí la llibertat comerci-al a tota la costa rossellonesa a la cort de Barcelona, l’any 1422. canet tenia molts inconvenients, però uns quants mercaders perpinyanesos preferien pas-sar a canet per no haver de pagar i mantenir el franc arbitri, i treien profit directe del cost diferencial del transport terrestre. eren acusats d’ava-

rícia. Hi ha testimonis que assenyalen aquests mercaders per haver malversat fins públics per tal d’obtenir sentèn-cies reials de llibertat comercial «ab doners e despeses del públich e comú de perpinyà, so que és stat damnatge del públich».

passar a canet, idò, per als navegants menorquins, era sinònim de gran risc de fer malbé les bones mercaderies. i l’expressió ve d’enfora! ara s’entén.

1 “en lo port de cochliure o en la platja de canet?” és el títol d’una ponència que ro-ser salicrú i lluch aportà al Xvii congrés d’història de la corona d’aragó, celebrat a Barcelona i lleida del 7 al 12 de setembre de 2000, sota el tema genèric “el món urbà a la corona d’aragó del 1137 als decrets de Nova planta” [vid. actes, vol i; 1a ed. febrer 2003; pàg. 573-592].

població i port de cotlliure (rosselló, catalunya Nord).

3232

Va ser notícia as Mercadal fa 23 anys

L’ajuNTamENT aCorDa soL·LiCiTar La CoNsTruCCióD’uN Nou CoL·LEgi

el ple de l’ajuntament corresponent al mes d’abril de 1997 va acordar adherir-se a la petició del consell escolar de la localitat i sol·licitar al Ministeri d’educació la construc-ció d’un nou col·legi, en considerar que l’actual no reunia les condicions necessàries. per açò, es va acor-dar oferir uns terrenys de titularitat municipal al costat de la zona espor-tiva. després de 23 anys el tema continua candent, sense que l’anhelat col·legi sigui una realitat.

també en el citat ple es va acordar la construcció d’una pista esportiva i un magatzem, així com la remodelació d’un pati i d’una aula per a activitats extraescolars, com a millores del col-legi, en contrapartida per la cessió d’uns terrenys de l’escola per a la remodelació de l’actual plaça pare camps.

aNimaT CoL·LoQui sobrE joVENTuT orgaNiTzaTPEr XeRRA i XAlA

Més de cinquanta persones, en la seva majoria joves, van acudir al col-loqui que sota el títol “els nostres joves d’avui” es va celebrar el dia 3 d’abril, organitzat per la revista Xerra i Xala. l’acte va comptar amb la par-ticipació del pedagog pere alzina, la metgessa titular des Mercadal, antò-nia cantallops i les assistents socials isabel Morlà i Mavi Moya, els quals van efectuar una introducció del tema des del punt de vista de les seves res-pectives professions i experiències. el col·loqui va resultar bastant partici-patiu i s’hi van abordar els problemes

anys enrere

en aquesta secció de la revista Xerra i Xala es recullen diversos esdeveniments o decisions que van ser notícia a la població fa 23 anys. en aquesta ocasió ens traslladarem al segon trimestre de 1997.

Sebastià Pons Pozuelo

del consum d’alcohol i tabac, així com la imatge que reben els joves dels majors.

L’ajuNTamENT rECaPTa gairEbé 333.000 Euros DE LEs EXPLoTaCioNs DE PLaTgEs

l’ajuntament va recaptar l’any 1997 gairebé 333.000 euros de les explo-tacions temporals en cinc platges del municipi. corresponent a les explota-cions de l’arenal d’en castell, 170.000 euros, i de la platja de son saura-son parc, una mica més de 125.000 euros, per la qual cosa aquestes dues platges van aportar gairebé el 90 % de l’im-port recaptat.

Es Va PrEsENTar EL LLibrEUnA SoCieTAT PAGeSA en UnA èPoCA De TRAnSiCió

a finals del mes d’abril es va presen-tar a la biblioteca municipal el llibre Una societat pagesa en una època de transició dels autors Miquel Àngel casasnovas i Maria del pilar Florit

Navarro. aquesta publicació recull un estudi sobre l’estructura demogràfica del municipi des Mercadal durant el període comprès entre 1785 i 1865, i va merèixer el premi d’investigació des Mercadal i Fornells de 1993.

gEsTioNs PEr a obTENir La CEssió DE La CasErNa D’arTiLLEria

en una sessió plenària de l’ajunta-ment, celebrada a finals d’abril, es va anunciar que l’alcalde, antoni pons Fuxà, tenia previst traslladar-se a Madrid per gestionar davant el Minis-teri de defensa la cessió de l’aquar-terament d’artilleria de la població. la visita la va fer acompanyat del llavors president del consell insular de Menorca, cristòfol triay Humbert. en aquests moments, aquestes instal-lacions encara no estaven desafec-tades de l’ús militar. si bé ja havien albergat les activitats de la primera Fira del cavall de raça menorquina o la fira de la perdiu.

l’any 1997 l’ajuntament ja va considerar que el col·legi no reunia les condicions.

3333

Carrer Major, 1Tel. 971 37 50 93

07740 ES MERCADALwww.forndesaplaça.es - toniyluciforn@gmail.com

Cant del Deixem lo dol de 1998Sebastià Pons Pozuelo

la imatge recull l’actuació de la coral del Deixem lo dol celebrada a l’església des Mercadal del dia 12 d’abril de 1998, diumenge de pasqua d’aquell any. en aquesta ocasió, un nodrit cor popular, juntament amb els alumnes de l’escola Municipal de Música, sota la direcció de Juana Maria Gomila,

van interpretar, a més de la citada peça musical, les cançons Cançó de la mar, Camí de cavalls, un popurri compost per fragments de Qué será será, Cielito lindo i El payador, per a finalitzar amb la Cançó des Mercadal. aquest repertori es va oferir davant l’ajuntament i a la residència d’ancians.

imatges d’ahir

34

El campd’ahir i d’avui

Festejar a l’antigaAntoni Pons Fuxà

Festejar a l’antiga era el pri-mer pas per a un dia poder contreure matrimoni. era un procés llarg, d’uns cinc o sis anys de mitjana, llevat de casos especials com quan els enamorats feien pasqua abans del ram –així ho solien ano-menar– i era quan una al-lota quedava embarassada abans d’haver-se casat. açò, en aquell temps, era conside-rat un fet molt greu. els més comprensius consideraven que havia estat una desgràcia, i pels més radicals, una desgrà-cia feta expressament... el que podem assegurar és que, tant per a la família com per al seu entorn, era una de les deshonres més grans. Una deshonra que, fins i tot, podia fer que la jove parella, en casos especials, hagués de deixar el seu lloc de feina.

però no tot eren penúries! No em sembla prudent entrar en la part sen-timental de les parelles d’aquell temps, ja que cadascú feia el que podia o el que li deixaven fer. la vigilància dels pares no hi mancava, en el festeig. per açò, m’agradaria contar, com si fos una rondalla d’aquell temps, què era el pri-mer que havia de fer un jove per poder festejar una al·lota. com era normal, el primer era posar-se d’acord ells dos, que ja era prou complicat perquè no hi havia les modernes comunicacions d’avui en dia. la pràctica més habitual era fer passejos pels carrers del poble. allò era una bona manera de conèixer-se, i, entre mirada i mirada, començaven les converses pròpies d’aquell temps. però no obstant, açò acabava de començar. si tot anava bé quedava un llarg camí per formalitzar les relacions entre les famílies de la parella. el que més cridava l’atenció a la gent del poble era quan la parella ja es passejava tota sola, ja que açò era senyal que la cosa anava de ver.

Quan s’acomiadaven ho feien al portal del domicili de l’al·lota, sense que l’ena-morat entrés a ca seva, ja que encara no era el moment. a açò ho anomenaven «fer portal».

el següent pas era el més rostit per a l’enamorat: havia arribat l’hora de la veritat; havia de trobar el moment de conversar amb el futur sogre per comu-nicar-li l’interès que tenia, d’acord amb la seva filla, per poder entrar a casa seva. el futur sogre, que ja n’estava informat, solia acceptar de bon gust la petició, confiant en el bon tarannà del seu futur gendre.

així mateix, no podem passar per alt el que s’anomenava «la dot», que era una de les coses que més il·lusió feia a les parelles que s’havien de casar. era un procés llarg que consistia en reu-nir, sense presses per part dels pares, el maneig per moblar la casa que la nova parella havia d’habitar. la dot, en part, era una responsabilitat dels pares, d’acord amb l’economia de cadascú.

antigament els joves, mentre eren fadrins i abans de casar-se, aportaven el seu sou als pares. en aquells temps, tant ells com elles, eren molt generosos,

i els mals vicis dels joves eren poc habituals. si els diumenges volien fer un punt escapat i anar al cine o a comprar-se un gelat, ho feien amb els escassos recursos que tenien i amb el que havien estalviat sembrant un trosset d’estivada venut a un preu baix.

la participació de les al-lotes, quant a la dot, era més constant que la dels seus com-panys, especialment a l’hora de vestir la casa i cuidar els detalls. solien procurar que cada cosa anés al lloc que li corresponia. d’açò, ens agradi o no, sempre n’han sabut més

les dones que nosaltres.després d’uns anys de festejar, la

parella començava a rumiar quina data seria la més adequada per casar-se i ho feien saber als seus pares per si hi tro-baven cap inconvenient, ja que al cap i a la fi, eren els pares els que havien d’aportar el que fes falta perquè la pare-lla, en casar-se, disposés d’un habitatge ben merescut.

dins el ram de la pagesia, la prima-vera era l’estació més escollida. així, els mesos d’abril i maig eren els millors per casar-se, ja que no feia ni molt de fred ni calor, i açò, en aquell temps, per a uns nuvis que se suposava que era la primera nit que compartirien el desitjat llit de matrimoni, era una cosa a tenir en compte.

i ara, d’aquest comentari d’avui, què voleu que us digui? tenc la sort de ser un dels pocs que quedam que vam festejar a l’antiga i no me’n penedeixo. d’açò n’han passat una partida d’anys, i les noves generacions han d’avançar per nous camins ben diferents dels que vam viure a la nostra joventut... i és que el temps passa i les coses les hem d’ac-ceptar tal com són i no com voldríem que fossin.

en toni pons, el primer per la dreta, amb la seva dona, na Nieves Mar-quès, acompanyats d’una altra parella quan encara festejaven, devers els anys 60.

BOTIGA:TEL. 971 37 53 54

MAGATZEM:TEL. 971 15 40 40

FAX:TEL. 971 37 55 03

35

Heu reflexionat mai sobre la nostra identitat com a poble? com som, o com ens pensam que som? com ens veuen els altres pobles? i sobretot, com ens agradaria ser en un futur? tal vegada són preguntes massa trans-cendentals per començar un article, veurem què en surt!

segurament molts de vosaltres hau-reu pensat almenys en alguna oca-sió sobre la vostra identitat indivi-dual, sobre la personalitat pròpia. reflexionar-hi haurà implicat un esforç de sinceritat, una dosi important d’au-toconeixement i d’anàlisi. i certament, encara que sembli mentida, a vegades és difícil conèixer-se i reconèixer-se. No obstant açò, estarem d’acord que és molt important conèixer-nos nosal-tres mateixos, no? de fet, és el primer pas per acceptar-nos i per viure de manera conscient la nostra vida.

La iDENTiTaT CoL·LECTiVaara bé, aquest mateix procés també

el podríem fer de manera col·lectiva. És a dir, pensar en nosaltres com a part d’un col·lectiu, d’un poble. Què és allò que més enllà de l’adreça postal que assenyala que vivim a un població que es diu es Mercadal, a Menorca, ens identifica com a mem-bres d’aquesta comunitat?

És probable que l’esclat d’alegria i d’emocions que vivim a les festes de sant Martí sigui el punt àlgid d’aquest sentiment de poble i de comunitat o, si més no, segur que és el més mas-siu. en aquells dies tan assenyalats tothom és plenament conscient que la successió d’actes i rituals d’aquell llarg cap de setmana formen part de la nostra identitat i manera de ser. ara bé, no sé fins a quin punt som cons-cients, més enllà d’aquests dies tan

llengua i identitat, dos conceptes íntimament relacionats

Marta Fuxà Vidal Feim poble!

destacats, d’allò que ens uneix o ens diferencia d’altres pobles1 i cultures...

No hi ha dubte que la història ens explica qui som i d’on venim. per tant, conèixer la nostra història és el primer pas per entendre’ns, per reco-nèixer-nos i per saber qui som. i no hi ha dubte, tampoc, que la llengua (la catalana, en aquest cas) respon i alhora manifesta la idiosincràsia, la identitat d’un poble.

LLENgua i iDENTiTaTcom exposa la lingüista carme

Junyent, les llengües no són només un sistema de comunicació, sinó un sistema d’identificació, de pertinença a un grup, a una comunitat. És a dir, la llengua (i les manifestacions cul-turals que s’expressen amb aquesta llengua) és l’element bàsic diferencial dels pobles.

sant Martí, la nostra festa, defineix la nostra identitat col·lectiva i ens fa sentir membres d’una mateixa comunitat.

i llavors, per què tenc la impressió que a vegades deixam de banda, o fins i tot menystenim, allò que més ens caracteritza com a poble? per què, per exemple, no oferim la nostra llen-gua als nous mercadalencs, als vesins arribats de la península o de diversos llocs del món? els hauríem de mostrar sense vergonya ni complexos qui som i convidar-los a formar part veritable-ment de la nostra comunitat.

per descomptat que els forasters i estrangers (així hem anomenat tra-dicionalment a Menorca les persones arribades de l’espanya castellanopar-lant o de la resta del món) no apren-dran català d’un dia per l’altre. Fa falta tot un procés que no podrà començar si no ens donam a conèixer així com som, i tenc la sensació que moltes vegades els amagam aquesta realitat, sobretot quan ens referim a persones adultes.

tal vegada convé aclarir que aquest coneixement que ens agradaria que tinguessin de la llengua catalana no va en detriment de les seves llen-gües d’origen; no es tracta que dei-xin de parlar ni de transmetre als seus fills la seva llengua materna. afortunadament, fa temps que sabem que conèixer més d’una llengua és positiu, enriquidor i beneficiós.

segons l’enquesta d’usos lingüístics a les illes Balears (eUliB2014), apro-ximadament un 96 % de la població resident és capaç d’entendre la llen-gua catalana. És a dir, encara que no la parlin, la gran majoria l’entenen, per tant, no hi ha cap raó objectiva per no fer-ho. tal vegada ens hau-ríem d’acostumar a tenir converses en què un interlocutor s’expressa en català i l’altre en una altra llengua (normalment, al nostre entorn, serà

36

CAMÍ CALORITX S/NTEL. 971 37 52 77 / FAX. 971 37 52 56

07740 ES MERCADAL – MENORCA www.marmolesperezbelda.com

en castellà); si les dues persones són capaces d’entendre la llengua de l’altra no hi ha cap necessitat de renunciar a emprar la llengua pròpia del territori on vivim. a més, amb aquesta acció afavorim que l’altra persona tengui contacte amb la llengua catalana i aquest pot ser un primer pas per con-vidar-la també a parlar-la. com a pro-fessora, m’ha passat moltes vegades que estudiants de català se’m “quei-xessin” de les dificultats amb què es trobaven per poder posar en pràctica els seus coneixements, sobretot oral-ment, perquè els catalanoparlants just els sentien vacil·lar o percebien que eren de fora, es passaven al castellà!

sense perdre de vista que sempre hi haurà gent que no tindrà interès per entendre o aprendre la nostra llengua, en la majoria de casos el que hi ha és desconeixement o fins i tot vergonya. amb una actitud receptiva i proactiva per part nostra podem fer-hi molt.

a més, hem de tenir en compte que triar la llengua basant-nos en l’aspec-

te del nostre interlocutor és una acti-tud excloent i discriminatòria que, a més, dificulta la integració lingüística dels nouvinguts a la nostra societat.

oCi EN CaTaLà, uNa assigNaTura PENDENT

si feim un cop d’ull a les activitats que es duen a terme al nostre poble o municipi, és cert que la majoria d’as-sociacions, sobretot les que treballen en l’àmbit cultural, funcionen normal-ment en català (l’escola de Música i dansa en seria un bon exemple). però en altres àmbits es troba a faltar tant l’oferta com la sensibilitat necessària perquè n’hi hagi, d’oferta. em referesc, per exemple, a esdeveniments en què l’ajuntament hi té molt a dir com a organitzador o col·laborador. vegem-ne alguns exemples.

la música que se sol posar a moltes festes infantils (pista d’aventures per Nadal, carnaval o altres que es puguin fer al llarg de l’any) sembla poc ade-quada per als més petits de la casa: el volum acostuma a ser més alt del recomanable; el ritme, molt repetitiu i insistent; la lletra, poc educativa i igualitària. i a més, de música en català, o poca o gens! No serà per manca de bons artistes...

també passa una cosa molt sem-blant amb el cinema. Malauradament, les sales de cinema que tenim a Menorca (l’Ocimax a Maó i els cinemes canal salat a ciutadella) no acostu-men a projectar pel·lícules en català, llevat d’algun cicle com ara el Festival de cinema infantil que els darrers anys ha organitzat l’ajuntament de Maó. Ja sabem que as Mercadal no tenim cine-

Feim poble!

segons la darrera enquesta d’usos lingüís-tics a les illes Balears, gairebé el 97 % de la població entén el català.

37

ma, però entre i entre, sobretot a l’estiu, es programen algunes sessions de cinema a la fresca i a vegades també se n’ha ofert durant les vacances de Nadal o aprofitant alguna celebració. per què al nostre poble no s’aprofiten aquestes oportuni-tats per projectar cinema en versió original subtitulada o doblada al català? És per dei-xadesa, per falta de sensibilitat o de consciència que la llengua pròpia de Menorca sigui exclosa d’aquests usos?

més aCTiViTaTs D’iNCLusió i CohEsió soCiaL

És molt necessari, en una societat tan plural i diver-sa com la nostra, prendre un paper actiu i treballar de valent per garantir la cohesió social. i no val excusar-se dient que d’açò ja s’encarrega l’escola. primera, no es pot carregar l’escola de més responsabilitat de la que ja té, que és molta. segona, la vida real és fora de l’escola. i què passa amb tots els joves i adults que quan arri-ben aquí ja no hi van? pensam que és una assignatura pendent al nostre municipi.

Un exemple de bones pràctiques podria ser l’activitat organitzada per l’associació de vesins de donar a conèixer la harira, un plat típic del Marroc. precisament, al nostre muni-cipi tenim un percentatge molt alt de població nascuda fora de l’illa i d’origen divers, per tant, seria desit-

jable que s’impulsessin iniciatives per donar-nos a conèixer i aconseguir una societat més cohesionada. a mode orientatiu, es podria organitzar una trobada o celebració multicultural per donar veu als diversos col·lectius i alhora donar a conèixer la cultura pròpia a tots els residents nouvinguts. És necessari i enriquidor que els mer-cadalencs d’origen coneguin millor la

Feim poble!

l’associació de vesins va donar a conèixer la harira, un plat típic del Marroc.

& 616 895 408info@menorcatrainers.com · www.menorcatrainers.com

salud y deporte

- entrenamiento personal- fisioterapia

resta de mercadalencs vinguts de més enfora, i viceversa.

La imPorTàNCia DE TENir (boNs) rEFErENTs LiNgüísTiCs

Finalment, una darrera qües-tió que hem de tenir present és la necessitat d’una bona comu-nicació institucional ja que les administracions, amb el seu ús, donen exemple als ciutadans. per açò hem observat amb pre-ocupació la poca qualitat en les comunicacions escrites emeses darrerament per l’ajuntament.

Un exemple són els fulls de programació d’activitats que es reparteixen mensualment o de tant en tant: alguns d’aquests textos acumulen tants d’errors tipogràfics i lingüístics de tot tipus que en dificulten la com-prensió. també hi ha marge de millora en la pàgina web o en altres publicacions municipals.

És important ser curosos i vetlar per un bon model de llengua –i no només de llen-gua– en els missatges, tant orals com escrits, que s’adrecen

a la població. igual que també és fonamental que els mitjans de comu-nicació siguin garantia d’un bon model lingüístic.

Ja ho sabeu, un poble culte és un poble ric!

1 Poble, entès com a conjunt dels habitants d’un territori, d’un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultu-ral comuna forjada històricament.

3838

l’arenal de Tirant: una riquesa natural amenaçada

Recorregut aproximat: de 2-3 km (volta circular, segons els punts visitats).

Temps estimat: 1-2 h (a peu, amb aturades als punts més interessants).

Protecció: el conjunt del recorregut passa per àrees naturals protegides.

Dificultat: mitjana-alta (sense ruta definida i amb punts de mal passar).

Xino-xano David Carreras Martí

l’arenal de tirant és un dels sistemes dunars més extensos de Menorca i la seva platja presenta unes excel·lents vistes de la costa de tramuntana. a més, tot l’entorn de basses de lluriac, terrenys inundables i ric patrimoni etnològic associat, fan d’aquesta zona una de les de major interès biològic, geològic i cultural del municipi des Mercadal. No obstant, de cap manera podem afirmar que es troba en un bon estat de conservació, i ni tant sols, que resulta massa atractiva per als visitants. a què es deu aquest fet?

el sistema platja-duna de tirant s’es-tén quasi dos quilòmetres terra endins en direcció nord-sud, fins al camí de tramuntana. segur que qualque vegada passant amb bici o en cotxe per davant son Moscard o s’estància d’en pascual heu vist arena acumu-lada damunt la carretera. aquesta és només una demostració de la natura-lesa arenosa de les tanques del costat i de l’arena que, desafortunadament, s’escapa del sistema i es perd. l’arenal de tirant ocupa una superfície d’unes 160 hectàrees repartides principal-ment entre els llocs de tirant vell, son Moscard i es prat, i el terreny públic de costes. aproximadament, la meitat de la superfície és ocupada per cultius, més cap a l’interior i al costat oriental, i l’altra meitat es reparteix entre diferents cobertes naturals, més a prop de la costa.

en la darrera revisió del domini públic Marítim terrestre per part de la demarcació de costes es va endarrerir la delimitació de terreny públic fins a les primeres tanques sembrades, més o manco, un quilòmetre terra endins (veure imatge 1). amb aquest canvi es reconeixia el valor natural de la zona, a la vegada que s’instava a la seva protecció i conservació. a pesar d’açò, cap iniciativa de restitució hi ha tingut lloc.

anem a descriure de mar cap a terra, els diferents elements que conformen aquest extens arenal. Qualsevol platja comença davall l’aigua i aquesta no és una excepció. cala tirant està comple-tament oberta cap a tramuntana, de

Fotografia aèria de l’arenal de tirant amb el límit del domini públic Marítim terrestre en color verd i el límit de la zona de protecció en color rosa (de-marcació de costes).

manera que aquest vent la impacta de ple, amb totes les conseqüèn-cies positives i negatives que açò comporta. la pradera de posidò-nia, localitzada sobretot al costat occidental de la cala, és sacsejada amb cada temporal i bona mostra en tenim amb tota la fullaraca que arriba fins a la platja. No obstant, aquest herbassar submarí es troba en bon estat de conservació; fins i tot, és un dels que presenta una major densitat de plantes (feixos) per metre quadrat de Menorca.

la platja del costat de Binidonairet, amb una longitud de 400 metres, és una de les més llargues de Menorca per darrere de son Bou i unes poques més. a la banda de platges de Fornells, l’arena ocupa 60 metres més de costa, i s’ajunta per darrere del penyal dels xalets amb l’altra part; són el mateix sistema dunar. Us en recordau quan éreu petits i petites que no hi havia passarel·la per anar de platja a platja? Quasi bé no

feia falta perquè hi havia molta més arena i el tros que havies de caminar per damunt les roques era molt més curt. la línia de costa arenosa ha retrocedit entre 15 i 20 metres segons el segment de platja en els darrers 60 anys, i ha deixat moltes més roques en superfície. tant la pujada del nivell de la mar a escala global, com la pèrdua d’arena del sistema a escala local, en són les causes.

Només hem de fer un passeig per la platja per veure els primers responsa-bles. per darrere del cordó dissuasiu de pas i de les insuficients mesures de retenció d’arena (pantalles de canyís), es poden veure diversos lòbuls d’ero-sió que entren arenal endins com un

3939

Xino-xano

les síquies subterrànies d’aigua en forma de túnel fan més d’un metre d’alçada i són una veritable obra d’enginyeria etnològica.

Una rosella blava (Roemeria hybrida) com a mostra de la biodiversitat d’aquests agroecosistemes.

ganivet que talla carn. aquests pro-cessos erosius, despullats de vegeta-ció i empesos per la tramuntana, actu-en com a túnels de vent que envien els grans d’arena centenars de metres endins. És una verdadera llàstima tota aquesta pèrdua d’arena i vegetació en el front dunar, ja que açò condiciona tota la resta de camp de dunes.

Quant a la flora, aquest arenal és certament ric en varietat de plantes d’arenal: des de les valentes campane-tes o corretjoles de platja (Calystegia soldanella) que es posen en primera línia; passant pel borró (Ammophila arenaria), rei convençut de les crestes dunars (mentre encara el deixin); o el vistós bolitx de mar (Anthemis mari-tima), que a la primavera entapissa de blanc i groc tota la rereduna. poc després apareixen les primeres sivines que ja comencen a estabilitzar les dunes.

seguint cap a l’interior ens trobarem un vell filat mig romput que marcava l’anterior límit del domini públic i poc després una franja transversal de tamarells, joncs i esbarzers, mals de travessar i senyal d’aigua. en aquest punt hem de diferenciar el torrent principal que ve des Mercadal, que amb l’aportació de la depuradora ara du aigua tot l’any, d’un petit curs d’aigua, quasi sempre sec que discorre

per darrere la platja en direcció lle-vant-ponent fins al torrent principal. No obstant, el més curiós d’aquest curs d’aigua efímer és d’on prové i com arriba aquí. a part del que es pugui filtrar directament per dins l’arena de forma subterrània, resulta que els plans de tirant, unes tanques situades a l’est de l’arenal, tenen un peculiar sistema de drenatge d’aigua, unes síquies soterrades en forma de túnel que desemboquen precisament en aquest punt (veure imatge 2).

Més cap al sud arribarem al segon punt de pertorbació. durant els anys vuitanta i part dels noranta a l’arenal de tirant existia un negoci d’extracció d’àrids per a la construcció. els cen-tenars, potser milers, de camionades d’arena que es van extreure per fer hotels i xalets arreu de Menorca, van deixar uns forats al sistema dunar que avui en dia encara no s’han recupe-rat, ni fer-hi prop. Una vegada es va clausurar l’extracció, es va fer una tímida restitució paisatgística de la zona, basada en la plantació de pins, tamarells i sivines. el problema és que no van mirar molt bé on sembraven cada cosa, i clar, els pins en zones inundades no poden viure, i els tama-rells a l’inrevés, necessiten aigua. en l’actualitat la zona és un despropòsit d’arbres morts, basses temporals que

encara tenen un cert interès, i sobre-tot àrees nues de vegetació on l’erosió fa estralls i deixa al descobert la roca mare davall de l’arena.

Ja en zona privada d’ús agrícola, la situació millora bastant. els sivinars i pinars han recuperat terreny i con-tribueixen a una millor subjecció de l’arena. a més, en aquestes tanques de cultiu en terres arenoses, sempre i quan no s’hi tirin herbicides, hi solen aparèixer una important varietat de plantes anuals ventureres associades als sembrats, com són diferents cas-tes de roselles i trèvols. Una flora arvense-segetal, molt amenaçada avui en dia en tota la Mediterrània, que també podem trobar en zones com la vall o talis, i que a la primavera pinten els camps de multitud de colors (veure imatge 3).

realment una zona que comprèn molts més valors naturals i culturals dels que he explicat aquí, però que tots ells es troben en un greu estat de degradació continuada. des del meu punt de vista, la zona del municipi des Mercadal que més urgentment reque-reix d’un pla d’actuacions integrals de restitució paisatgística i ambiental, que ben segur revertiria en un millor aprofitament de la platja i del seu entorn, tant pels turistes com pels residents.

www.tiratiramenorca.com

CARRER NOU, 19 A

MERCADAL

T. 971 375 394tapas, bocadillos, pizzas,

tostadas, platos combinadosetc.

plaça de la constitució, 2 - es meRcadaltel. 971 37 50 49

40

a finals de juny de 2019 la premsa local ens duia la notícia de l’ampli-ació de la reserva de Biosfera de Menorca cap a la mar. Mitjans de comunicació, més enllà de les nostres fronteres, també se’n feien ressò. el fet que cridava l’atenció era que l’am-pliació es feia a tota la mar territorial que envolta l’illa, la qual suposa una distància de 12 milles nàutiques mar endins (uns 22 quilòmetres), des de la línia de costa, excepte a la zona del canal de Menorca, on arriba fins a mig camí entre Menorca i Mallorca. amb aquesta ampliació, la reserva de Biosfera es convertia en la reserva de Biosfera Marina més gran del mar Mediterrani.

aquesta ampliació va ser motivada inicialment per la recomanació de la UNescO d’ampliar la reserva de Biosfera a la mar. en el procés d’ela-borar la proposta es van involucrar diversos sectors de la població amb la intenció d’incorporar les veus del màxim nombre d’usuaris de la fran-ja marina que envolta l’illa. l’elevat interès científic, pesquer i recreatiu de les aigües de Menorca, va enriquir el debat i va dur a propostes cada vegada més ambicioses. Un equip de govern decidit i valent va optar per

Ampliació de la Reserva de la Biosferacap a la mar. i ara, què?

De natura Marta Sales Villalonga

proposar a la UNescO aquesta amplia-ció, que es va aprovar el mes de juny de l’any passat. a partir d’ara s’haurà de decidir què hem de fer i com actuar en el marc d’aquesta nova delimitació com a reserva de Biosfera.

Moltes persones es fan o s’han fet les següents preguntes: i què pas-sarà ara?, o bé: què implica que la reserva de Biosfera s’ampliï a la mar? la resposta a aquesta pregunta és:

d’entrada, res. Us pot semblar un poc decebedor, però és que, en realitat, és així. el títol de reserva de Biosfera no implica cap obligació ni la imposició de cap normativa. es tracta més bé d’una declaració d’intencions. És un títol que s’atorga a territoris on la preservació dels espais naturals ha demostrat ser compatible amb els usos humans que s’hi desenvolupen, i suposa un compromís per part de

Àrea marina inclosa dins la reserva de Biosfera i la seva zonificació. elaboració: Marc Julià.

C/ Lepanto nº 2907740 Es Mercadal

Tel. 659 324 471 (Miquel) - 652 044 817 (Pere)

41

De natura

la societat d’aquest ter-ritori de seguir mante-nint aquest equilibri en el temps. sí que és cert, però, que la UNescO fa un seguiment de totes les reserves de biosfera i emet recomanacions i peticions cap a elles. a més de l’ampliació de la rB cap a la mar, en els darrers anys, la UNescO ha demanat a Menorca que fes el pla d’acció per a la rB. Fins ara, els diferents governs havien anat actuant sense tenir un full de ruta en relació a la rB. ara, per fi, hi ha un pla d’acció aprovat que recull accions i línies a desenvolupar per tal de caminar cap a la rB que tots desitjam: una illa on es cuidi el medi ambient, sense oblidar-nos del benestar de les persones i de l’eco-nomia.

així, idò, a nivell normatiu, l’ampli-ació de la rB a la mar no ha suposat cap canvi fins a dia d’avui. sí que tenim moltes regulacions a la franja marina que envolta Menorca. de fet, gairebé tot el litoral de Menorca està protegit per una o altra figura. al nos-tre terme municipal tenim la reserva Marina del Nord, que s’estén des de Fornells fins al cap Gros (terme muni-cipal de ciutadella), on està regulada la pesca i el busseig. el parc Natural de s’albufera des Grau s’estén des d’adda-ia –a partir del límit municipal entre es Mercadal i Maó– fins as Grau. a les aigües del pN, també hi ha regulaci-ons per a la pesca, el busseig i altres activitats. al litoral del nostre munici-pi, així com a la resta de l’illa, també hi ha figures de protecció de la Xarxa Natura 2000. la directiva Hàbitats europea estableix uns hàbitats i espè-cies prioritàries i demana a tots els països i regions que declarin espais per tal de protegir-los (lic i Zepa). al litoral des Mercadal hi ha diversos lic (llocs d’interès comunitari), i Zepa (Zones d’especial protecció per a les aus). a nivell de gestió, aquests llocs protegits han implicat la regulació dels fondejos per tal de protegir la posidònia a determinades zones, com passa a la badia de Fornells; i podrien implicar altres regulacions en el futur. així, a dia d’avui, totes les regulacions que trobam a les aigües del nostre litoral venen d’aquestes figures: reser-

va marina, parc natural i Xarxa Natura, a més d’altres normatives que regulen la pesca, les zones de bany a les plat-ges, o les activitats com el fondeig o altres que afecten les praderies de posidònia (decret sobre la conservació de la posidònia de les illes Balears).

encara que a dia d’avui la figura de rB a la part marina no impliqui cap tipus de regulació concreta, seria desitjable que en el futur les adminis-tracions responsables promoguessin accions per caminar cap a unes acti-vitats més sostenibles i respectuoses amb els ecosistemes marins que ens envolten. el que és segur, és que el fet que la part marina estigui inclosa dins la rB li dona força i una eina més a Menorca per poder lluitar contra possibles amenaces amb la finalitat de tenir una mar més cuidada i plena de vida.

els ecosistemes marins de Menorca són rics en vida, i es troben en un bon estat de conservació en compa-ració amb els ecosistemes marins de les costes continentals. si nedam a la platja amb ulleres, podem veure exten-sos alguers de posidònia i nombroses espècies d’algues i peixos litorals. Mar endins s’hi troben fons ben desen-volupats de grapissar i coral·ligen, hàbitat de la coneguda i apreciada llagosta; i a les aigües oceàniques s’hi poden veure alguns dofins, tortugues i catxalots. la mar de Menorca no està exempta, però, de nombrosos impac-tes, com són els abocaments d’aigües contaminades, l’edificació al litoral, la pressió nàutica, la sobrepesca, i l’es-calfament global.

És per açò que és important conèi-xer la mar que ens envolta. si tenim informació del que hi passa i de com les activitats que s’hi desenvolupen afecten els ecosistemes, serà més fàcil saber com hem d’actuar per pre-servar-los. cada vegada són més els coneixements que tenim de l’entorn marí de Menorca. avui en dia tenim tots els fons de l’illa cartografiats fins als 50 m de fondària, i dels 50 fins als 400 m al canal de Menorca. a més, actualment s’estan desenvo-lupant projectes amb la intenció de cartografiar zones més profundes per així poder anar completant el mapa. d’altra banda, des de l’any 2000, s’han dut a terme nombrosos projectes d’investigació a l’illa que han generat un valuós coneixement del nostre ric entorn marí. la societat menorquina, a poc a poc, està deixant de viure d’esquena a la mar. la mar és plena de vida i de tresors que volem preservar i per poder fer-ho, primer els hem de conèixer!

en aquests moments de confinament hem sentit a dir que l’aire està més net i les aigües més transparents. en aturar la nostra activitat, els ecosiste-mes es regeneren molt més ràpidament del que esperaríem. prest podrem tor-nar a sortir a gaudir de les meravelles naturals que Menorca ens ofereix. està a les nostres mans seguir fent el que sempre havíem fet, o revisar quines actituds noves podem adoptar de respecte cap al medi ambient. i és que el medi ambient ho és tot, és la font d’on provenim i de la qual no ens podem deslligar.

l’escorball és un dels peixos més bells dels nostres fons marins. Foto: enric Ballesteros.

42

treballa com a prostituta. Quan la ciutat cau, els amants se separen i chris torna als estats Units. passats els anys, chris torna amb la seva dona nord-americana, ellen. al vietnam, quan Kim i chris estaven junts, van concebre un fill, tam, que és “bui-doi”. els bui-doi eren nens “ameriasians” (un pare nord-americà i un asiàtic) que sovint eren abandonats després de la guerra del vietnam. Kim va criar el seu fill tota sola. Quan es retroba amb chris han de decidir quin serà el futur de tots. Director: litus arguimbau riera. solistes: cati pascual, lluís Gómez, roser riudavets, carol díaz, toni vinent, santi riudavets i Josep pons.

El Centre d’art i Cultura Ca N’Ángel acull el concert nada-lenc dels alumnes de guitarra elèctrica del professor sergi martín i dels alumnes de cant modern de la professora Lore arantzamendi.

la coral menorquina moments a Cor, dirigida per Elsa Perches, ofereix el seu concert de Nadal, que inclou gòspel tradicional, temes moderns i algunes nadales.

la cantant ciutadellenca Clara gorrías (1994) tanca la gira del seu disc “La mar fa riure i fa plorar”. amb un estil molt personal, que recull l’herència del més clàssic del gènere jazzístic i aspectes de música mediterrània. l’acompanyen els músics Toni saigi, andreu moreno i giuseppe Campisi.

exitosos concerts de combos a càrrec dels alumnes de l’Escola de música i Dansa des mercadal, big band, big band jove i Combo jove.

el trompetista gábor Tarkövi torna a l’illa per liderar el Viii menorca brass, curs per a instruments de vent metall que des de 2013 se celebra as Mercadal.

el divendres 28 de febrer se celebra un concert simultani a totes les illes Balears. a l’escenari de la sala Multifuncional es presenten el cantautor eivissenc Pere Vergés i els menor-quins Eva Pons Trio menorca.

la sala Multifuncional acull el diumenge 1 de març el con-cert del Dia de les illes balears a càrrec del pianista suso gonzález acompanyat de rut Florit.

L’Escola de música i Dansa des mercadal ofereix un cafè concert el diumenge 8 de març.

TEaTrEel grup Talia Teatre de sant lluís presenta “Los ladrones

somos gente honrada”. els adinerats senyors arévalo han de celebrar una festa a casa seva. aquesta notícia arriba a una banda de lladres que volen aprofitar l’ocasió. tot és pla-nejat amb molta delicadesa, però passa un imprevist. el cap de la banda s’enamora de la filla dels senyors i l’atracament acaba suspès.

repartiment: Mandy Meliá, Martina Olives, tonyi vidal, ester casanova, susana vidal, Javi espín, paco González, Gemma viaña, Joaquín García, Mariana Gil, Miguel cifre, Joan Olives, paco Hernández, carme aroca. autor: enrique Jardiel poncela. Direcció: paco González i Martina Olives.

la companyia La Trup presenta el monòleg “Dolça sodoma meva”, de Laurent gaudé. Què faries si fossis l’única supervivent del teu poble? a partir d’aquesta pre-gunta, la protagonista, convertida en una estàtua de sal, reflexiona sobre el seu futur. l’obra parteix del versicle 26 del capítol 19 del llibre del Gènesi de la Bíblia on hi diu: l’àngel va dir a lot i a la seva família: “escapa, per la teva vida. No miris enrere, ni et detinguis en tota la planura… però la seva dona va mirar enrere i es va convertir en estàtua de sal”. Una estàtua de sal, després de molt de temps, torna a la vida. És l’única supervivent de sodoma. ella recorda i ens relata com van ser els últims dies de la seva dolça ciutat perduda i destruïda. i el seu testimoni tot ho cap-girarà. Protagonista: enka alonso. Traducció: Joan casas. Direcció: sergi Marí i Montse González parera.

músiCaLa banda de música des mercadal ofereix el Concert

de Nadal i interpreten “miss saigon”. Guerra del vietnam 1975. Quan les cultures del món semblaven trobar-se violen-tament en una ciutat: saigon. És una història èpica i tràgica d’una jove parella enamorada, atrapada en un món en guer-ra. “Miss saigon” explica la història de chris, un soldat ame-ricà, de qui s’enamora Kim, una jove òrfena vietnamita que

Vida cultural Ángel Guirao

43

mercè gavaldà robeva guanya el primer premi del con-curs d’aparadors 2019, organitzat i patrocinat per l’ajunta-ment des Mercadal. Un premi a un aparador floral vegetatiu, rústic i ornamental, on es pot apreciar la singularitat de l’obra d’una excel·lent florista artesana.

mama Fiera venç a la 3a cita de la tercera temporada del Poetry slam menorca.

més CuLTuraEl Centre d’Economia de menorca organitza una trobada

entre estudiants i directius per valorar i analitzar el futur laboral dels joves. participen els alumnes del cicle formatiu de grau superior de dietètica i nutrició mabel guerra, Noa Pons, maria Pons i Neus salord i els directius antònia bosch, josé Luís sastre, jesús Vidal, josé guillermo Díaz i Carmen Crespo.

l’associació menorquina Es Far Cultural, en col·laboració amb jiser reflexions mediterrànies (Barcelona) i el Centre d’art le Lait (a lb í -F rança), presenten la convocatòria per participar al pro-grama de resi-dències per a artistes visuals Delta 2020, que té per objec-tiu apropar els contextos culturals de l’euroregió: Balears, catalunya i Occitània.

La biblioteca des mercadal acull el debat “Que dius què?”, sobre estereotips i ús del llenguatge inclusiu en la literatura infantil.

Vida cultural

C/ Nou, 3 · Es Mercadal · MenorcaTel. 971 37 54 01

Bar Restaurante

joVENTuTs musiCaLs PrEmis

el dissabte 25 de gener se celebra el primer concert de la temporada 2020 amb l’actuació dels professors de l’Escola municipal de música i Dansa des mercadal. en el progra-ma trobam les actuacions de: ulyana Popovich (piano), Eduard Florit (percussió-caixa), miquel Llario (trombó), Quartet de vent (Vicent salvador, oboè; andriy Lemekh, flauta; Natàlia gomila, clarinet; maria Vidal, trompa; Litus arguimbau , saxo baríton); i sextet de jazz (josé Luís Pons, trompeta; sergi martín, guitarra; Lluís gener, baix; suso gonzález, piano; guillem Pons, bateria; Lore arantzamendi, veu).

es presenta el programa d’activitats gener a maig 2020, sis concerts fins al maig per reactivar JJMM des Mercadal i Fornells.

el consell insular de Menorca aprova les aportacions eco-nòmiques a sis entitats, per un global de 147.700 euros, per ajuts a la música i l’òpera. els beneficiaris són la Fundació Teatre Principal de maó, la Fundació menorquina de l`òpera i les joventuts musicals de Ciutadella, maó, alaior i Es mercadal (5.500 euros).

CENTrE D’arT i CuLTura Ca N’ÁNgELexposició de pintures “identidades”, de Carla León. exposició “50 anys de l’aeroport de menorca”. celebrant

els 80 anys de l’arribada del primer vol a l’antiga pista d’aviació de sant lluís, 70 anys de l’arribada del primer vol comercial i el 50 aniversari de l’actual aeroport, arriba as Mercadal l’exposició on es recull tota la història de l’aviació a Menorca. a la mostra trobam fotografies antigues, grava-cions inèdites en vídeo, explicacions dels fets més destacats dels darrers 50 anys.

44

Esports Ángel Guirao

FuTboL rEgioNaL PrEFErENT, LLiga mENorCa

ce Mercadal, 5 – Migjorn, 1Ud Mahón, 0 – ce Mercadal, 1ce Mercadal, 2 – sami, 0sp. de Mahón, 0 – ce Mercadal, 1ce Mercadal, 4 – alaior, 2Menorca, 0 – ce Mercadal, 3ce Mercadal, 9 – penya ciutadella, 0at. ciutadella, 0 – ce Mercadal, 5ce Mercadal, 3 – sant lluís, 0Ferreries, 0 – ce Mercadal, 0Migjorn, 0 – ce Mercadal, 1ce Mercadal, 2 – Ud Mahón, 1

FuTboL juVENiL,

LLiga mENorCa

Ud Mahón, 5 – ce Mercadal, 0ce Mercadal, 0 – dOsa, 3Ferreries, 3 – ce Mercadal, 1ce Mercadal, 1 – alaior B, 5p. ciutadella B, 3 – ce Mercadal, 3ce Mercadal, 3 – sp. de Mahón, 6 at. villacarlos B, 8 – ce Mercadal, 0ce Mercadal, 2 – sami, 0Boscos, 2 – ce Mercadal, 2ce Mercadal, 2 – sant lluís, 8Menorca B, 6 – ce Mercadal, 0ce Mercadal, 0 – p. ciutadella a, 4ce Mercadal, 1 – Ud Mahón, 2

FuTboL CaDET, LLiga mENorCa, 2a rEgioNaL

ce Mercadal, 0 – p. ciutadella B, 1sami, 1 – ce Mercadal, 3ce Mercadal, 2 – p. Orient a, 3at. villacarlos B, 3 – ce Mercadal, 4ce Mercadal, 0 – alaior B, 1

FuTboL iNFaNTiL, FasE CLassiFiCaTòria, gruP b

ce Mercadal, 0 – at. villacarlos, 8p. ciutadella a, 11 – ce Mercadal, 0

resum: 9 partits jugats, 1 gua-nyat, 8 perduts, 6 gols marcats, 44 gols encaixats, 3 punts, 9è classi-ficat.

golejadors: Gerard Marí (2), daniel lópez (1), Jordi Barber (1), Quim prieto (1), Juan esteban villegas (1).

FuTboL CaDET,

FasE CLassiFiCaTòria

Ferreries, 4 – ce Mercadal, 0 ce Mercadal, 3 – alaior B, 2at. villacarlos a, 3 – ce Mercadal, 0ce Mercadal, 1 – Menorca B, 1

resum: 14 partits jugats, 3 gua-nyats, 2 empatats, 9 perduts, 26 gols marcats, 56 gols encaixats, 11 punts, 11è classificat.

golejadores: alejandro torres (10), callum coughlan (9), Nil Marí (2), Guillem carles (2), eugeni riudavets (1), román Gómez (1), sergio pérez (1)

FuTboL iNFaNTiL, LLiga mENorCa 2a rEgioNaL, gruP b

ciutat d’alaior, 2 – ce Mercadal, 0ce Mercadal, 6 – dOsa, 5p. ciutadella B, 0 – ce Mercadal, 5ce Mercadal, 2 – alaior B, 1sami B, 1 – ce Mercadal, 2ce Mercadal, 3 – Migjorn, 5

FuTboL aLEVí, LLiga mENorCa 2a DiVisió, gruP b

ce Mercadal, 6 – sant lluís, 4sami, 3 – ce Mercadal, 7ce Mercadal, 2 – at. villacarlos, 3dOsa B, 2 – ce Mercadal, 8ce Mercadal, 4 – Ud Mahón, 1

FuTboL bENjamí, LLiga mENorCa, gruP b

ce Mercadal, 1 – Ud Mahón, 3sami B, 1 – ce Mercadal, 6ce Mercadal, 1 – penya ciutadella, 4

FuTboL aLEVí, FasE CLassiFiCaTòria, gruP b

Ud Mahón, 5 – ce Mercadal, 0ce Mercadal, 0 – penya Orient a, 7at. villacarlos, 2 – ce Mercadal, 3

resum: 9 partits jugats, 1 guanyat, 8 perduts, 13 gols marcats, 52 gols encaixats, 3 punts, 10è classificat.

FuTboL saLa FEmENí, PrimEra auToNòmiCa, CoPa mENorCa

p. ciutadella, 0 – Fs at. Mercadal, 5at. villacarlos, 0 – Fs at. Mercadal, 4alaior, 1 – Fs at. Mercadal, 1Fs at. Mercadal, 2 – Ferreries, 1semifinal:Fs at. Mercadal, 3 – alaior, 1Final:Ferreries, 5 – Fs at. Mercadal, 2

golejadores: aina Gomila (7), cristina capó (6), Nadya angelova (6), rosalía sintes (5), Núria pons (3), pp (3), Mariona petrus (1), Mireia sintes (1), alba Galicia (1).

FuTboL saLa FEmENí, PrimEra auToNòmiCa, LLiga mENorCa, Fs aT. mErCaDaL b

at. villacarlos, 2 – Fs at. Mercadal B, 2

Fs at. Mercadal B, 0 – Ferreries, 10

Fs at. Mercadal a, 3 – Fs at. Mercadal B, 2

Fs at. Mercadal B, 0 – p. ciutadella, 5

alaior, 4 – Fs at. Mercadal B, 1

FuTboL bENjamí, FasE CLassiFiCaTòriace Mercadal, 1 – alaior, 10Migjorn, 2 – ce Mercadal, 4ce Mercadal, 1 – Ferreries, 11Ud Mahón, 6 – ce Mercadal, 0ce Mercadal, 0 – sp. de Mahón a, 8

resum: 14 partits jugats, 4 gua-nyats, 10 perduts, 44 gols marcats, 89 gols encaixats, 12 punts, 11è classificat.

FuTboL saLa masCuLí, 3a DiVisió, LLiga baLEar

sineu at., 2 – Fs at. Mercadal, 3Nou llevant, 3 – Fs at. Mercadal, 1alaró, 1 – Fs at. Mercadal, 2Fs at. Mercadal, 6 – c. de Mallorca, 6san pablo-ei, 8 – Fs at. Mercadal, 3Fs at. Mercadal, 6 – sp. sant Joan, 9Fs at. Mercadal, 6 – Muro Futsal, 2son Oliva, 5 – Fs at. Mercadal, 1Fs at. Mercadal, 4 – e. Montesión, 2Gasifred at., 9 – Fs at. Mercadal, 2

FuTboL saLa FEmENí,

PrimEra auToNòmiCa,

LLiga mENorCa, Fs aT.

mErCaDaL a

Fs at. Mercadal a, 3 – p. ciutadella, 0

alaior, 0 – Fs at. Mercadal a, 1

Fs at. Mercadal a, 3 – Fs at. Mercadal B, 2

Ferreries, 1 – Fs at. Mercadal, 3

Fs at. Mercadal a, 7 – at. villacarlos, 1

45

Esports

☛ el diumenge 19 de gener se celebrà as Mercadal el dia del tennis Menorquí amb l’assistència de 170 persones. ☛ el club Nàutic de Fornells organitza el trofeu illes Balears de Windsurf. en la categoria Bic techno sub-15 guanyen

Nicolás Madero (cN ca’n pastilla) i Gisela colomar (cs Formentera). en Bic techno sub-17 aconsegueixen la victòria ignacio Baltasar (cN sa ràpita) i Zoe Fernández (cN s’arenal). en raceboard es proclama campió alex Büchau. en Open Foil els millors són Julián lópez (cN sa ràpita) i Nairara Fernández (cN s’arenal).

☛ Gian Marco Orrú, entrenador-jugador del ctt Mercadal, acaba en la primera posició del rànquing de súper- Balear. ☛ amy peñalver, àrbitra mallorquina de futbol, de 23 anys d’edat, protagonitza un col·loqui en el centre de convencions

el dissabte 7 de març. Ha dirigit partits de primera divisió femenina i tercera divisió masculina. ☛ el casal de Joves des Mercadal acull el i campionat insular de Futbolí en el marc del programa alternanits. trenta-dos

joves d’entre 12 i 20 anys disputen una fase de grups i els vuit millors passen a les eliminatòries. els guanyadors són sergio pérez i Josep Granja.

☛ el corredor mallorquí Miquel ensenyat guanya la vii Marathon trail dels Fars (44 km) amb un temps de tres hores, 37 minuts i 27 segons. la corredora catalana laia díez guanya la prova femenina amb un temps de quatre hores, 7 minuts i 41 segons.

☛ Martí riera comença a competir de manera federada en la piscina. el seu primer gran repte és el campionat d’espanya 2020.

NoTíCiEs

Molts ànims i forces a tothom!

en primer lloc, des del club tennis Mercadal, volem donar el condol a tots els familiars i amics que han perdut una persona estimada degut a aquesta impensable pandèmia. a la vegada, us volem transmetre totes les nostres forces als que esteu patint aquest virus.

Quant a l’activitat esportiva, dia 1 de febrer els socis i alumnes de l’es-cola van celebrar el “dia des club”. en un hivern estrany, vam poder celebrar en un dia espectacular, els nostres esports. durant tot el dia es van realitzar partits de tennis i pàdel entre companys i familiars, i el vam concloure amb un dinar a la fresca a les instal·lacions.

la Federació de tennis de les illes Balears va premiar a la Gala del tennis Balear la nostra alumna laura Bosch per tots els èxits aconseguits durant l’any 2019. dia 1 de març, dia de

les illes Balears, alguns dels nostres jugadors van rebre el reconeixement pels seus èxits esportius: Jordi Moure, Guiem carles, víctor pons, Jacint pons i pau Mercadal.

durant aquest trimestre, encara que s’han suspès multitud de tornejos, els nostres tennistes han aconseguit grans resultats insulars. en el Màster Masculí celebrat a ciutadella, Jordi Moure va guanyar en una fantàstica final contra el seu amic Guiem carles laura Bosch va guanyar el torneig a la categoria infantil. a finals de gener, Jordi Moure va arribar a la final de ciutadella de la categoria cadet i va perdre davant el talentós jugador maonès Felipe virgili. en el torneig de Malbuger, doblet amb les victòries de Guiem carles a la cate-goria infantil, i de Jordi Moure a la categoria cadet.

Magnífica participació dels nostres

jugadors veterans de pàdel en el cam-pionat insular celebrat a alaior el dar-rer cap de setmana de febrer. l’equip va quedar en tercer lloc i només va perdre amb els campions que van ser els nostres companys del ct alaior.

pel que fa als resultats insulars dels nostres jugadors de pàdel, destacar la victòria d’Orestes Nevado en el Màster de Menorca en el nivell 2, juntament amb el ferrerienc Marc pons. també grans notícies en categoria femenina, amb la victòria de la parella mercada-lenca formada per vero Gomila i Zaira pons, en el torneig de Menorca de nivell 3 celebrat a padelin. Finalment, gran resultat d’Òscar sans que el va dur a quedar subcampió del torneig de Ferreries de nivell 4.

per acabar, desitjam que tot torni ben prest a la normalitat i que puguem gaudir de l’esport amb família i amics.

Club Tennis Mercadal

dia 1 de març, dia de les illes Balears, alguns dels nostres jugadors van rebre el reconeixement pels seus èxits esportius.

el nostre equip de jugadors més veterans de pàdel va participar en el campionat insular celebrat a alaior el darrer cap de setmana de febrer.

46

Un hivern molt anticiclònic

meteorologiaSamuel Pons FàbreguesTwitter: @meteomercadal

rEsum TrimEsTraLa la taula adjunta es mostra un

resum de l’hivern meteorològic, és a dir, dels mesos de desembre, gener i febrer. les temperatures han estat cla-rament per damunt de la mitjana cli-màtica en els tres mesos, uns 2 ºc de més. Un fet insòlit, sense cap dubte.

pel que fa a les pluges, durant aquest trimestre ha plogut per damunt de la mitjana, tot i que de forma molt desigual. de fet, el 75 % de l’aigua caiguda es va concentrar en només dos dies (19 i 20 de gener). per con-tra, durant el mes de febrer no va caure ni una sola gota. Un altre fet també insòlit.

aNTiCiCLoNsles altes temperatures han anat

associades a bon temps, és a dir, a situacions anticiclòniques que han durat molts de dies. Només el pas de la borrasca Gloria va suposar una treva en aquest temps de tanta bonança. afortunadament, durant el mes de març s’han normalitzat les temperatu-res i han tornat les pluges. al pròxim nombre de la revista ja us informarem amb més detall!

La borrasCa gLoriadesprés de sant antoni es va instal-

lar una borrasca en el llevant penin-sular. aquesta borrasca, batiada amb el nom de ‘Gloria’, en realitat no era molt profunda, però es va trobar amb un anticicló molt potent i ample situat al sud de les illes Britàniques, amb valors de pressió atmosfèrica de rècord. açò va suposar un fort gradi-ent de pressió que va comportar un important temporal de llevant, el qual va anar acompanyat de pluges molt generoses tal com hem vist anterior-ment.

Nota: aquesta crònica s’ha redactat l’1 d’abril de 2020.

Què PoDEm sEmbrar aQuEsTa PrimaVEra?la pandèmia de la cOvid-19 ho ha trastocat tot, també les feines a l’hort.

a la primavera preparam l’estivada. enguany tal vegada haurem d’optar per sembrar aquelles espècies o varietats un poc més tardanes. per exemple, durant la segona quinzena de maig podem sembrar els carabassons i al mes de juny, les mongetes. en tots dos casos millor si ho feim per sembra directa, ja que en aquestes espècies no es recomana fer planter.

en tot cas, sembreu el que sembreu, que tingueu molta sort i esperem que el temps ens acompanyi!

cala Blanca, amb el toro al fons a l’esquerra, a finals de desembre. el nivell de la mar estava avall a causa del persistent anticicló (Font: @meteomercadal).

Mapa isobàric de superfície de dia 19 de gener. es pot veure la borrasca Gloria i els fronts associats que van deixar importants pluges i un fort temporal de llevant (Font: aeMet).

temperatura mitjana (ºc)

pluja(litres/m2)

deseMBre 13,8 31

GeNer 12,2 177

FeBrer 13,4 0

resum de l’hivern meteorològic (Font: aeMet).

47

els que arribenirina triay pons ........................................... 30.01.2020Filla de Fran i Jessica

aura Febrer Mascaró ..................................... 05.02.2020Filla de tomeu i Jennifer

iván ameller Marquès ................................... 18.02.2020Fill de raúl i ana María

indira pico Morillo ....................................... 23.03.2020Filla de cristian i elena

sofía salido Marín ........................................ 29.03.2020Filla de david i vanessa

NoTa: les dades publicades a la secció de demografia són les facilitades pel registre civil des Mercadal en el moment del tancament de la revista, sense perjudici que pugui haver-hi d’altres inscripcions pendents de notificar.

La bafaradaPer Pere Sintes

Demografia

els que se’n vanJuan Flaquer Bisquerra .............. 86 anys ........ 06.01.2020

Àgueda carreras camps ............. 87 anys ........ 19.01.2020

isabel servera Gomila ............... 87 anys ........ 12.02.2020

Maximilian pega Mahieu ............ 35 anys ........ 19.02.2020

Juana palmer Gomila ................ 89 anys ........ 19.03.2020