with the support of - balearsculturaltour.netbalearsculturaltour.net/userfiles/file/patis...

Ruta dels Patis de Palma 2009 / The Tour of Palma’s Courtyards 2009 © Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears És una iniciativa de: / This is an initiative of: Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears Direcció del programa i coordinació general: / Management of the programme and general coordination: Akha Edicions i Projectes Culturals, SL Disseny de portada: / Cover design: Josep Roy Edició i disseny: / Published and designed by: BALTAR SL. Continguts generals:/ General contents: Gaspar Valero [email protected] Fotografies: / Photography: Arxiu de l’Ajuntament de Palma, Tolo Balaguer, Guillem Torres, Tomeu Darder. Dipòsit Legal: / Legal deposit:

Amb la col·laboració de:With the collaboration of:

És una iniciativa de: This is an initiative of:

Amb el suport de: With the support of:

GreetingsLa Conselleria de Turisme, mitjançant la Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears, ens convida a participar a la Ruta dels Patis de Palma, una oportunitat única de l’any per conèixer aquest llegat arquitectònic, obert a les visites guiades que s’organitzen durant més de quatre setmanes. Els patis de les cases senyorials són elements sobris, elegants, que singularitzen i doten de personalitat el barri antic de la ciutat. A la seva bellesa plàstica, s’hi suma el valor d’haver estat testimonis de la història de la ciutat i de l’esdevenir de les seves famílies més influents. Deixau-vos seduir per la llum d’aquests espais i per la seva atmosfera assossegada, i descobriu els secrets que guarden els seus murs en les més de 130 visites organitzades que us presentam en aquest programa.

Through the Foundation for the Sustainable Development of the Balearic Islands, the Balearic Ministry of Tourism invites us all to take part in the Tour of Palma’s Courtyards. A unique opportunity in the year to become acquainted with these architectural legacies, opened for the guided visits that are organised throughout a period of over four weeks.The courtyards of the seigneurial houses of Palma are sober, elegant features that distinguish the Old Town of the city, endowing it with its personality. To their artistic beauty, one should add in the value of their having been witness to the history of the city, and the fortunes of its most influential families.Let yourself be captivated by the peaceful atmosphere and the light present in these spaces, and discover the secrets guarded by their walls in the over 130 organised visits presented in this programme.

Miquel NadalConseller de Turisme del Govern de les Illes Balears

Minister of Tourism of the Government of the Balearic Islands Salutació

�Ruta dels patis de Palm

aRoute around the Patios of Palm

a

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres DissabteMonday Tuesday Wednesday Thursday Friday Saturday8 / 15 9 / 16 10 / 17 11 / 18 5 / 12 / 19 6 / 13 / 20

10:30 Deutsch Castellano Deutsch Deutsch Deutsch Castellano

11:00 Castellano English Français-Italiano-Català Castellano Castellano-Català Deutsch-Català

17:30 Castellano Deutsch Deutsch Castellano Deutsch -

18:00 Català Català Castellano Català Castellano-Català -

Del 5 al 20 de juny / From 5th to 20th June

Ciutat Alta / Upper TownEl pati palmesà és un espai a mig camí entre el carrer i la casa, antigament un àmbit de relació i comunicació amb els veïnats i un element clau en la distribució de l’activitat domèstica. Aquest itinerari permet conèixer els patis més emblemàtics de la Ciutat Alta.

The Palma-style patio is an area between the street and the house which, in the past, constituted a place to meet and talk with neighbours and was a key element in the distribution of household activities. This tour will take us through the most emblematic patios of the Upper Town.

Ruta dels Patis de Palma 2009Route around the Patios of Palma 2009

Inscripció i Reserves: 971 720 720. Carrer Santo Domingo, 11, Palma. Horari de 10.00 a 18.00 hrs. Dissabtes: de 10.00 a 13.30 hrs. Duració prevista 2 h. Grups amb un màxim de 35 persones. www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com Registration and Booking: 971 720 720. Carrer Santo Domingo, 11, Palma. From 10:00 to 6:00 pm. Saturday: from 10:00 am to 1:30 pm. Estimated duration: 2 h. Groups with a maximum of 35 people. www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com

Visites als patis de la Ciutat alta / Visit the courtyards of the upper Town Visites als patis de la Ciutat baixa / Visit the courtyards of the lower Town

�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres DissabteMonday Tuesday Wednesday Thursday Friday Saturday

22 / 29 / 6 23 / 30 / 7 24 / 1 / 8 25 / 2 / 9 26 / 3 / 10 27 / 4 / 11

10:30 Deutsch Deutsch Català English Castellano Castellano

11:00 English-Castellano Castellano Castellano Castellano Català Deutsch-Català

17:30 Deutsch Deutsch Deutsch Castellano Deutsch -

18:00 Català Català-Castellano Català Català Català -

Del 22 de juny a l’11 de juliol / From 22th June to 11th July

Visites als patis de la Ciutat alta / Visit the courtyards of the upper Town Visites als patis de la Ciutat baixa / Visit the courtyards of the lower Town

Ciutat Baixa / Lower TownLa Ruta dels Patis – Ciutat Baixa es configura com un itinerari bàsic per la part baixa de la ciutat, i té com a objectiu principal donar a conèixer el centre històric, per tal d’oferir al turista, visitant o resident una visió de conjunt de la trajectòria històrica de la ciutat, així com dels recursos turístics principals que la caracteritzen.

The Route of the Patios – Lower Town is a basic tour around the lower part of the city, and its main goal is to show the historical centre in order to offer tourists, visitors or residents an overview of the city’s history as well as the main tourist sights that characterise it.

Inscripció i Reserves: 971 720 720. Carrer Santo Domingo, 11, Palma. Horari de 10.00 a 18.00 hrs. Dissabtes: de 10.00 a 13.30 hrs. Duració prevista 2 h. Grups amb un màxim de 35 persones. www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com Registration and Booking: 971 720 720. Carrer Santo Domingo, 11, Palma. From 10:00 to 6:00 pm. Saturday: from 10:00 am to 1:30 pm. Estimated duration: 2 h. Groups with a maximum of 35 people. www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com

Palma és plena de racons i vivències, i els seus patis són una part important de la nostra història més peculiarPalma is full of hidden away corners and experiences and its courtyards are a major part of our most characteristic history

�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

maPalma’s courtyards

Els patis de les cases senyorials de Palma constitueixen l´element més emblemàtic de l’arquitectura civil de la ciutat, just darrera edificis civils tan destacats com la Llotja, el palau de l’Almudaina i el palau Episcopal. L’escriptor Miquel dels Sants Oliver ens introdueix literàriament aquestes clastres ciu-tadanes: “amb llurs superbes entrades ombrívoles, amb llurs colls de cisterna i llurs ferros artístics, amb llurs passamans com a randes de pedres, amb llurs columnes ventrades i llurs galeries italianesques i les portes esculturades dels estudis...”.

L’evocació dels carrers i de les cases de la vella ciutat de Mallorca és un tema recurrent en els escrits dels literats que ens han visitat: “La ciudad de Palma es una vetusta ciudad; hay en ella callejuelas retorcidas, llenas de silencio profundo, y caserones venerables, con patios centrales vastos, que huelen a humedad, en que no se oye nada ni se ve a nadie y en que un farolón viejo de vidrios blancos pende del techo. Recorremos algunas callejuelas y entramos en algunos zaguanes; se respira en esta Palma venerable un sosiego, una calma sedante, una paz que en un punto apacigua nuestros enardeci-dos nervios de cortesanos”. Així plasmava l’escriptor Azorín la seva impressió de Palma l’agost de l’any 1906.

Josep Pla, l’any 1921, reprengué el tema de la crònica sentida del batec urbà: “Divagant pels voltants del Born em topo amb tres o quatre grans palaus, de gran estampa, d’un ruralisme sòlid, senyorial. Els patis són memorables. Les cases són senyorials perquè els signes de riquesa hi són discrets, molt poc visibles, desproveïts de petulància”.

The courtyards of Palma’s mansions are the city’s most emblematic architec-tural element, along with such notable buildings as the Llonja fish market, the Almudaina Palace and the Episcopal Palace. The writer, Miquel dels Sants Oliver, provides a literary introduction to these spaces in the city: “with their magnificent shady entrances, the curbs of their cisterns and the artistic iron railings, their banisters that resemble stone trimming, their convex columns and their Italianesque galleries, and the sculpted doorways of the offices…”.

The evocation of the streets and houses of the old city of Palma is a recurring theme in work by writers who have visited the city: “Palma is an ancient city; it contains narrow twisting streets that resonate with a profound silence, lined with venerable mansions with vast central courtyards, which smell of damp, where there are no sounds to be heard nor a soul to be seen, and in which a large old white glass lamp hangs from the ceiling. We stroll through some of the streets and step into some of the entryways; this venerable Palma releases an air of tranquillity, a sedative calm, a peace that immediately stills our nerves, inflamed from living in the capital”. This is how the writer Azorín captured his impressions of Palma in August 1906.

In 1921, Josep Pla also wrote a heartfelt chronicle of the urban heartbeat: “Wan-dering through the area near the Passeig des Born I stumbled upon three or four great palaces, that were magnificent in appearance and had a solid, noble rurality. The courtyards were unforgettable. The houses were aristocratic be-cause the signs of wealth were discreet, hidden, and devoid of arrogance”.

Patis de Palma

�Ruta dels patis de Palm


a

Escriptors i cronistes coincideixen a remarcar que l’arquitectura de Palma té en les cases se-nyorials urbanes un dels referents més importants. I això, sens dubte, perquè l’element arqui-tectònic més significatiu dels casals són els seus patis; aquesta qualitat estructural i estilística era combinada amb una funció social viscuda, de portes obertes. Tot plegat fa que els patis de Palma hagin guanyat els qualificatius atribuïts pels literats: espais superbs i memorables.

La tipologia de la casa senyorial ciutadana respon, amb poques variants, a la descripció que en féu l’any 1918 l’arquitecte Guillem Reynés: “Un portal de mig punt dóna entrada a un vestíbul espaiós amb un pati central des d’on arrenca l’escala. Amb lleugeres variants, les crugies que envolten els patis es troben sostingudes per arcs; i en la disposició de les escales, d’una gran varietat dins la unitat de criteri, és tema obligat la indispensable galeria del replà que dóna entrada al pis amb una porta a cada costat. … Un entresòl per a estudis i un porxo per a traster i estenedor comple-ten els serveis dels nostres palauets. És sempre la mateixa tradició romana al voltant d’un pati”.

Aquest substrat romà, provinent directament de les condicions climatològiques i ambientals medi-terrànies, rep influències de la casa-pati de tradició islàmica i de la casa medieval catalana dels s. XIII i XIV. Amb el temps, els patis consoliden la seva posició central, que articula les quatre ales de la casa, que permet l’entrada de llum, la recollida d’aigua i un espai de relació social i d’aportació estètica, segons la moda del moment. Així, els patis d´estil gòtic es decanten per un intimisme, amb patis relativament petits, amb escales rectes o en escaire, sovint ornamentades per baranes esculturades i amb plafons calats, patis acompanyats per arcs apuntats o conopials, i amb les característiques finestres coronelles. Després, els patis s’enriqueixen amb elements renaixentistes, especialment amb finestres i amb portalets d’estudis ornats amb grutescos. Però, l´apoteosi del pati ciutadà arriba amb el barroc, als segles XVII i XVIII, amb espais escenogràfics, a vegades no exempts de sumptu-ositat, presidits per columnes de fust bombat, galeries amb motius heràldics i escales imperials.

Ara, els patis urbans, aquesta gran aportació de Palma al patrimoni de la humanitat, po-den ser visitats amb els itineraris guiats que organitza la Conselleria de Turisme mitjançant la Fundació pel Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears. Una oportunitat per gau-dir d’una selecció de patis emblemàtics que obren les portes a ciutadans i turistes.

La Ruta dels Patis és una visita imprescindible, única i valuosa per conèixer a fons la ciutat de Palma

The Tour of the Courtyards is a visit that is not to be missed, unique as it is an excellent way of really getting to know the city of Palma

�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

Writers and chroniclers coincide in underlining that these urban houses represent one of the focal points of Palma’s architecture. And undoubtedly, this is because the most significant architectural element of the houses is their courtyards; a structural and stylistic feature that was combined with a social function, creating a lived-in, open house. All of which means that Palma’s courtyards have earned the epithets of ‘magnificent’ and ‘unforgettable spaces’ attributed to them by writers.

The basic layout of such city houses matches, with few variations, the description made in 1918 by the architect Guillem Reynés: “a semi-circular arched doorway leads into a spacious covered entrance with a central courtyard where a staircase leads upwards. With subtle variations, the bays that surround the courtyards are supported by arches; in the design of the staircase, which varies greatly within a common denominator, the indispensable landing gallery that provides access to the upper floor via a door on each side is a compulsory feature. ... A mezzanine floor for the household offices and a porch for the box room and drying area complete the facilities of our small palaces. They are always based on the same Roman tradition of a house set around a courtyard”.

This Roman foundation, which took hold in Majorca as a direct result of the meteorological and environmental conditions of the Mediterranean, was later influenced by the traditional Arab courtyard-house and the thirteenth and fourteenth century Catalan medieval house. In time, the central position of the courtyards became firmly established, linking the four wings of the house, letting light in, water to be collected and providing a space for social relations, as well as an aesthetic feature, in line with the fashion of the moment. Consequently, Gothic style courtyards, tend towards intimacy and are relatively small in size, with a straight or square staircase, often decorated with sculpted banisters with openwork panels. Such courtyards have pointed or ogee arches, and distinctive ajimeces (pairs of windows sharing a central column). Later, courtyards were enriched with Renaissance elements, especially with windows and portalets d’estudis (doorways that led to the household offices and archives) that were decorated with grotesques. However, the courtyard’s golden age came in the seventeenth and eighteenth century with the Baroque, when they became aesthetic spaces, which were often very sumptuous, presided over by columns with a convex shaft, galleries with heraldic motifs and imperial staircases.

Now, these urban courtyards, Palma’s great contribution to mankind’s architectural heritage, can be visited on the guided tours organised by the Balearic Government’s Ministry of Tourism, through the Foundation for the Sustainable Development of the Balearic Islands. An opportunity to enjoy selected emblematic courtyards, which will be opening their doors to both residents and visitors.

10Ruta dels patis de Palm


a

Patis que es visiten Courtyards included in the visit

Altres Patis Other Courtyards

Altres Espais Other Spaces

Centre d’ Itineraris Turístics. Reserva i venda de tiquets. Guided Tours Centre. Booking and sale of tickets. Carrer Sant Domingo, 11. Tel. 971 720 720. Bus 2, 15, 25.

11Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

CAN BORDILS (1) Carrer de l’Almudaina, � (Arxiu Municipal)

CAN OMS (2) Carrer de l’Almudaina, � (Regiduria de Cultura de l’Ajuntament)

CAN MARQUÈS Carrer de Zanglada, 2-A (Can Comasema)

CAN ORDINES D’ALMADRÀ (3) Carrer d’en Morey, �

CAN AMORÓS Carrer d’en Morey, 1

CAN JUNY Carrer de Can Savellà, 13

CAN VIVOT (4) Carrer de Can Savellà, �

CAN CATLAR DEL LLORER Carrer de Can Savellà, 1�

CAN RIBAS DE PINA (5) Carrer de Can Savellà, 23

CAN DAMETO DE LA QUARTERA Carrer de la Samaritana, �

CAN MARCH Carrer del Convent de Sant Francesc, �

CAN COLL Plaça de Sant Francesc, 10

CAL COMTE DE LA COVA (6) Carrer del Sol, 3 (Escola de Turisme)

CAL MARQUÈS DEL PALMER Carrer del Sol, � (Can Catlar)

CAN CALDÉS Carrer d’en Calders, 3

LA CRIANÇA (7) Carrer de Monti-sion, 13

CAN LLADÓ Carrer del Vent, �

CAN MUNTANER Carrer de Sant Alonso, 11

CAN TOUS (8) Carrer de Sant Alonso, �

CAN DUSAI Carrer de Can Dusai, 3

CAN VANRELL (9) Carrer de Sant Alonso, 1

CAL MARQUÈS DE LA TORRE (10) Carrer de la Portella, 1� (Col·legi d’Arquitectes) (Ca la Torre)

CAN MOREY-SANTMARTÍ (11) Carrer de la Portella, � (Casa Museu J.Torrents Lladó)

CAN ESPANYA-SERRA Carrer de la Portella, �

CAN FONTIRROIG Carrer de la Portella, �

CA LA GRAN CRISTIANA (12) Carrer de la Portella, � (Museu de Mallorca)

CAN BENNÀSSER Carrer de Can Pont i Vic, �

LA PURESA (13) Carrer de la Puresa, 12 (Can Desclapers)

CAN SALAS (14) Carrer de la Puresa, 2 (Can Jordà)

CAN OLEZA (15) Carrer d’en Morey, �

CAN FRONTERA Carrer de Miramar, � (Palacio de Ca sa Galesa)

CONFRARIA DE SANT PERE I SANT BERNAT Carrer de Sant Bernat, 1 (Hospital de Sant Pere i Sant Bernat)

CAN MUNTANYANS Carrer de Sant Bernat, 3

CAL POETA COLOM Carrer de Zanglada, �

CAN LLORENÇ VILLALONGA (16) Carrer de l’Estudi General, 1�24

25

23

21

22

34

33

31

32

29

27

28

26

3019

17

18

16

14

15

11

12

20

10

3

2

1

9

8

7

6

5

4

Patis de Palma / Palma’s courtyards

13

L’ordre de visita dels patis figura entre parèntesi. The visit schedule of the patios is in brackets.

35

CIUTAT ALTA / UPPER TOWN



a

ESTUDI GENERAL LUL·LIÀ (17) Carrer de Sant Roc, �

CAMBRA DE COMERÇ Carrer de l’Estudi General, �

CAN ALEMANY Carrer de l’Estudi General, �

CAL MARQUÈS DE SOLLERIC (1) Passeig del Born, 2� (Can Morell) (Casal Solleric)

CAN MARCEL (2) Carrer de Sant Joan, 1

CAN CHACÓN (3) Plaça de la Drassana, � (Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Inmigració)

CAN LLULL Carrer del Forn de la Glòria, 1�

CAN RIPOLL (4) Carrer de Montenegro, � (Conselleria de Turisme)

CAN CABRER Carrer de Montenegro, 6

CAL COMTE DE MONTENEGRO Carrer de Montenegro, 2

CAN BURGUES (5) Carrer de Sant Feliu, �

CAN BELLOTO Carrer de Sant Feliu, 10

CAN WEYLER (6) Carrer de la Pau, � (ARCA)

CAN MUNTANER (7) Carrer de la Pau, 6

CAN ZAGRANADA Carrer de Can Granada, 10

CAN CASTELLÓ (8) Carrer de la Concepció, 12 (Centre Cultural “Sa Nostra”)

CAN FORTEZA DEL SITJAR (9) Carrer de la Concepció, 2� (Col·legi de les Trinitàries)

CAN TACÓN Carrer de Sant Jaume, 11

CAL COMTE DE SAN SIMÓN (10) Carrer de Sant Jaume, �

CAN RUL·LAN (11) Carrer de Sant Jaume, � (Fundació Barceló)

CAN FERRANDELL (12) Carrer de Sant Jaume, 3 (Can Maroto) (Hotel Born)

CAL MARQUÈS DEL REGUER Carrer de l’Unió, 3 (Casal Balaguer)

CAN SUREDA D’ARTÀ - PELAIRES CENTRE CULTURAL CONTEMPORANI (13) Carrer de Can Verí, 3

CAN BERGA (14) Plaça del Mercat, 12 (Audiència)

CAN MORELL DE LES CAPUTXINES Carrer de les Caputxines, 11 (Can Montaner)

CAN GARAU D’AIXARTELL Carrer de Can Campaner, 1

CAN PINÓS (15) Rambla dels Ducs de Palma, 1� (Can Sureda de Santmartí)

CLAUSTRE DE MONTI-SION

PALAU MARCH

CLAUSTRE I ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC

PATI DEL PALAU DE L’ALMUDAINA

CLAUSTRE DE L’ANTIC CONVENT DE SANTA MARGALIDA

ANTIC QUARTER D’INTENDÈNCIA

CASAL SOLLERIC (CAN MORELL)

MUSEU DE MALLORCA (CA LA GRAN CRISTIANA)

CENTRE CULTURAL SA NOSTRA

LA LLOTJA

GRAN HOTEL FUNDACIÓ “LA CAIXA”

SES VOLTES

LA SEU

PELAIRES C. CULTURAL CONTEMPORANI49

47

48

46

44

45

43

41

42

39

38

40

n

m

l

k

i

h

g

f

e

d

c

b

a

37

36

59

57

58

56

54

55

53

51

52

60

50

61

o62

CIUTAT BAIXA / LOWER TOWN

13Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

1

Casa medieval reformada al segle XVI per la família dels Sureda, les ar-mes de la qual poden veure’s a les finestres dels estudis i a diferents indrets del pati. El pati, segurament del segle XVII, fou reformat al se-gle XIX i modificat definitivament per l’arquitecte Guillem Fortesa l’any 1941, moment en el qual dissenyà l’actual escala. El seu aspecte actual s’ha recuperat segons projecte de l’arquitecte Miquel Vicens per a la seu de l’Arxiu Municipal de Palma.

A medieval house reformed in the 16th century by the Sureda Family whose coat of arms can be seen in the study windows and in different places in the courtyard. Probably dating from the 17th century, the court-yard was reformed in the 19th century and underwent a final modifica-tion by the architect Guillem Forteza in 1941, when the present staircase was designed. A project by the architect Miquel Vicens restored the house to its original aspect in order to be the headquarters for Palma’s municipal archive.

CAN BORDILS Carrer de l’Almudaina, �

3Casa d’origen medieval, conserva el pati del segle XVII, modificat en estil modernista. Precisament aquesta superposició d’èpoques i d’estils con-fereix a la casa un eclecticisme arquitectònic, el qual també es tradueix a l’interior. Actualment, Can Marquès és una casa museu.

Built in medieval times, the manor house of Can Marqués conserves its eighteenth-century courtyard with Modernist alterations. It is precisely this superimposition of periods and styles which lends the house an ar-chitectural eclecticism that is also reflected in its interior. Can Marqués is currently a house-museum.

CAN MARQUÈS Carrer de Zanglada, 2-A

2Casa ocupada per la família Oms el 1642, les armes dels quals es poden veure en el balcó de l’escala. El pati és el resultat de reformes del segle XVIII. El portal gòtic situat a l’esquerra de l’entrada duu les armes dels Armadans i procedeix de la casa medieval d’aquesta família encara avui existent al carrer de Can Sanç.

House occupied by the Oms family in 1642, whose coat of arms can be seen on the staircase landing. The courtyard is the result of alterations in the 18th c. The Gothic portal located to the left of the entrance bears the Armadans coat of arms, which was brought from the family’s medi-eval home, which still stands on C/ de Can Sanç.

CAN OMS Carrer de l’Almudaina, �

Patis de Palma / Palma’s courtyards

Patis que es visiten Courtyards included in the visit Otros Patios Other courtyards

1�Ruta dels patis de Palm


a

5Casa reformada als anys 60 del segle XX per l’arquitecte Josep Ferragut. De la casa original sols es conserva el pati, amb arcs i columnes de mar-bre vermell del segle XVIII i escala reformada al segle XIX.

Renovated in the 1960s by the architect Josep Ferragut. All that remains of the original house is the patio with its 18th century red marble arches and columns and the stairway, which was renovated in the 19th century.

CAN AMORÓS Carrer d’en Morey, 1

4

Destaquen en aquest pati els escuts matrimonials de les famílies Vivot i Santjoan i la porta tardogòtica que dóna accés a un dels estudis de la casa. Aquí observam un dels millors exemples escultòrics d’aquesta ti-pologia existents a Mallorca. A mitjan segle XX sofrí una profunda refor-ma. Durant aquestes obres també es trobà una làpida funerària romana que es pot contemplar adossada a la paret que hi ha sota l’escala.

Outstanding features in this courtyard are the matrimonial coats of arms of the Vivot and Santjoan families and particularly the late Gothic door leading to one of the rooms in the house. We see here one of the best sculptural examples of its kind in Majorca. This courtyard under-went a major reform in the middle of the 20th century when the loggia overlooking it was built. A Roman gravestone was found during these works and can be seen on the wall under the staircase.

CAN ORDINES D’ALMADRÀ Carrer d’en Morey, �

6

Pati del segle XVI amb precedents medievals i amb reformes de finals del segle XVII. Als capitells del pati es poden veure els escuts de les fa-mílies Berga i Juny. Segons la tradició, en aquesta casa es va hostatjar l’emperador Carles V. La visita donà motiu per a una finestra renaixen-tista amb l’efígie de l’emperador. Aquesta finestra va ser recol·locada al Palau March en el segle XX.

16th century courtyard on a medieval one, with alterations at the end of the 17th century. The coats of arms of the Berga and Juny families can be seen on the columns. According to tradition, Emperor Charles V stayed at this house. A Renaissance window with the emperor’s por-trait commemorated his visit. In the 20th century the window has been transferred to the March Palace.

CAN JUNY Carrer de Can Savellà, 13

7

Reformada cap al 1725 per Joan Sureda i Villalonga, primer marquès de Vivot, sobre bases medievals. Casa de la família Sureda des del s. XVIII, i abans de la família Villalonga. El pati correspon a una reforma general de l’edifici dirigida pel valencià Jaume d’Espinosa. L’entrada és de terra premsada, columnes amb èntasi i capitells corintis. La galeria és de tres arcs. Hi ha un arc amb pilars amb estípits a l’arrencada de l’escala.

This house was renovated in approximately 1725 by Juan Sureda i Vil-lalonga, the first Marquis of Vivot, over a medieval structure. It became the Sureda family home from the 18th century and was previously home to the Villalonga family. The patio of this house is the result of a general reform directed by Jaime de Espinosa. The entrance floor is of compacted earth, columns with entasis and Corinthian capitals. The gallery features three arches. An arch with pilastres in the shape of a truncated inverted pyramid stands at the bottom of the staircase.

CAN VIVOT Carrer de Can Savellà, �


1�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

11Abans Can Nét i Can Font. Edifici amb moltes reformes dels segles XIX i XX, sobretot de l’arquitecte Guillem Reynés, que el reformà utilitzant el llenguatge tradicional del pati mallorquí.

Previously Can Nét and Can Font. Building with many alterations in the 19th and 20th centuries, above all by the architect, Guillem Reynés, who completely transformed it in the traditional style of the Majorcan courtyard.

CAN MARCH Carrer del Convent de Sant Francesc, �

10

Aquesta casa fou de la família Vallespir, d’Inca. Al segle XVIII passà a la família Dameto. A partir d’aquest moment sorgí el topònim de Can Da-meto, al qual s’afegí “de la Quartera”, nom de la plaça veïna. A pesar que el pati fou reformat el segle XVII, encara conserva una sèrie d’elements de factura medieval. Així ho comprovam en contemplar el pilar octogo-nal i les seves pilastres. La sobrietat converteix aquest pati en un dels més representatius de l’auster senyoriu mallorquí.

Originally owned by the Vallespir family of Inca, this house passed to the Dameto family in the 18th century. From then on it was known as Can Dameto, to which was added “de la Quartera”, the name of the square nearby. Although the courtyard was reformed in the 17th century, a se-ries of medieval features are conserved, such as the octagonal pillar and its pilasters. Its sobriety makes this courtyard one of the most represen-tative of the austere way of life of seigneurial Majorca.

CAN DAMETO DE LA QUARTERA Carrer de la Samaritana, �

9Casa adquirida per Miquel Ribas de Pina i Ferrà l’any 1718. En aquell moment s’iniciaren una sèrie de reformes al llarg de les quals s’afegí a l’edifici el porxo amb columnetes i volada de fusta, se cegaren les fines-tres gòtiques de la façana i el pati fou reformat mantenint les caracterís-tiques dels patis del segle XVII.

House acquired by Miquel Ribas de Pina i Ferrà in 1718, the year when a series of alterations was begun. These included the addition of the columned porch and the wooden eaves. The Gothic windows on the façade were bricked up, and the courtyard was renovated while still re-taining the characteristics of 17th century courtyards.

CAN RIBAS DE PINA Carrer de Can Savellà, 23

8

Antigament era de la família Moix. Al segle XVII aquesta casa fou adquirida per la família Dezcallar, d’on pren el nom. Al segle XIX, fou comprada per Maria-Agnès Ribera i Garau, descendent d’un ric mer-cader. Aquest pati és, dels conservats, dels més antics de Palma. D’estil gòtic, destaquen els seus arcs, els pilars octogonals i la seva entrada. Fa uns anys, a causa de les remodelacions duites a terme pels seus propietaris, es trobaren unes pintures murals gòtiques, avui conserva-des al Museu de Mallorca.

This house, which originally belonged to the Moix family, was acquired in the 17th century by the Dezcallar family after which it was named. In the 19th century it was bought by Maria-Agnés Ribera i Garau, the de-scendant of a wealthy merchant. Its patio is one of the oldest preserved examples in Palma. It is Gothic in style and is notable for its arches, oc-tagonal pillars and entrance. A few years ago, while work was being car-ried out on the house, several Gothic murals were discovered and which are now kept in the Museu de Mallorca.

CAN CATLAR DEL LLORER Carrer de Can Savellà, 1�




a

12Casa dels Moragues, que l’adquireixen l’any 1668 i amplien el s. XVIII. El pati fou modificat en el segle XX. Des del primer replà de l’escala es guaita a un segon pati que fou el lloc de la Seca de Mallorca, la Bossa d’Or, concedida al cavaller Pere Descatlar en el segle XV.

House acquired by the Moragues family in 1668 and extended in the 18th century. The courtyard was modified this century. The first landing in the staircase overlooks a second courtyard which was the location for Majorca’s mint, the Bossa d’Or, conceded to the knight Pere Descallar in the 15th century.

CAN COLL Plaça de Sant Francesc, 10

Casa d’origen medieval amb modificacions d’estil eclèctic durant el se-gle XIX i modernistes a principis del segle XX. Les restes d’una galeria gòtica —segle XIV— formada per arcs apuntats, un portal forà amb decoració de puntes de diamant a les dovelles i brancals —portal sem-blant al que es conserva a l’oratori de Bellpuig— i el jardí d’estil moder-nista, són alguns dels elements més característics de la casa.

This house is medieval in origin with modifications in the eclectic style made during the 19th century and in the modernist style at the begin-ning of the 20th century. The remains of a Gothic gallery – 14th century – comprised of lancet arches, a gate with diamond point decoration on the arch voussoirs and abutments - a similar gate to the one preserved in Bellpuig oratory - and the modernist style garden are some of the most characteristic features of the house.

CAN CALDÉS Carrer d’en Calders, 3

15

CAL MARQUÈS DEL PALMER (CAN CATLAR) Carrer del Sol, �Casa construïda el 1556 pel capità Pere Abrí-Descatlar, mestre de camp de Felip II, de la qual destaca la façana renaixentista, cas extra-ordinari de decoració escultòrica mural. Tot i que conserva elements del pati renaixentista, se li realitzaren successives reformes des dels segles XVIII al XX.

House built in 1556 by Captain Pere Abrí-Dezcallar, field-marshal of Philip II. Outstanding Renaissance façade with extraordinary mural sculpture decoration. Although retaining features of the Renais-sance courtyard, successive alterations were carried out from 18th to 20th centuries.

14

Aquesta casa, en el segle XVII, va pertànyer a la família Villalonga, concretament fou de Francesc de Villalonga i Fortuny, a qui el rei Fe-lip IV concedí el títol de comte de la Cova, d’on pren el nom l’edifici. D’aquesta casa destaca la seva escala formada en traceria tardogòtica, així com el sostre de fusta policrom del segle XIV que aixopluga tota la planta baixa de l’edifici. Recentment ha estat remodelat per l’Escola Superior de Turisme.

During the 17th century, this house belonged to the Villalonga family, to Francisco de Villalonga i Fortuny, who was made a count and given the title “Comte de la Cova” by King Felipe IV, hence the name of the house. Special mention should be made of the stairway, formed by late Gothic cloisters with tracery work, and the 14th century polychrome wooden ceiling that covers the building’s entire ground floor. The house has recently been renovated by the School of Tourism.

CAL COMTE DE LA COVA Carrer del Sol, 3

13


1�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

18Casa datada a finals del segle XVIII o principis del XIX de la qual el pati sembla ser l’únic vestigi d’un edifici anterior. El pas d’entrada, amb sòtil de fusta, està separat per un arc escarser d’una escala a la catalana que actualment està embotida dins un buc tancat.

Built in the 18th or beginning of the 19th century, apparently all that remains from the original house is the courtyard. A segmental arch separates the entrance, with its wooden ceiling, from a Catalan-style staircase that is now set in an enclosed space.

CAN MUNTANER Carrer de Sant Alonso, 11

16Edifici del segle XVI on es va ubicar la Criança, una institució creada pel canonge Antoni Genovard dedicada a l’educació de les filles de les cla-ses benestants i que fou dirigida després de la seva fundació per sor Isabel Cifre. Són destacables els pilars octogonals del pati.

16th century building once housing the Criança, an institution created by Canon Antoni Genovard, dedicated to the education of upper-class girls and which, after its foundation, was managed by Sister Isabel Cifre. The courtyard features octagonal pillars.

LA CRIANÇA Carrer de Monti-sion, 13

Casal d’origen medieval propietat de la família Balaguer del Racó. El 1928 fou adquirit per l’historiador Jaume Lladó i Ferragut. Pati trapezoï-dal, amb enteixinat al pas d’entrada, que s’obre a partir d’un arc allinda-nat. Al fons del pati arrenca l’escala adossada de dos trams.

Ancestral home of medieval origin owned by the Balaguer del Racó family. In 1928 it was purchased by the historian, Jaume Lladó i Fer-ragut. An embellished arch leads into the trapezial courtyard with a roofed entrance path. The staircase is against the wall at the back of the courtyard and has two flights of steps.

CAN LLADÓ Carrer del Vent, �

17

19Recentment rehabilitada pel seu actual propietari, Can Tous presenta un pati de petites dimensions on es reprodueixen a petita escala els ele-ments que configuren el llenguatge tradicional d’aquests espais arqui-tectònics ciutadans: entrada, arc, portal dels estables, rematat per una escala que comunica amb les sales de la planta principal.

Recently renovated by its current owner, Can Tous has a small patio that features smaller versions of the elements that comprise the traditional language of these architectural spaces, so typical of Palma: entry, arch, and the stable gate under the stairway leading to the first floor rooms.

CAN TOUS Carrer de Sant Alonso, �




a

21Petit pati senyorial al qual s’incorporen els pilars marbrats amb capitell jònic i arc carpanell tan característics del segle XVIII.

Small, stately courtyard incorporating marbled pillars with Ionic capitals and segmental arch both so typical of the 18th c.

CAN VANRELL Carrer de Sant Alonso, 1

20

Casa del s. XVI. El gran arc rebaixat sobre pilastres és mostra de l’arqui-tectura dels patis de Palma d’inicis del s. XVII. Tot i que reformada al se-gle XX, a l’escala s’endevina la volada original. Al s. XVII fou propietat de la família Dusai, vinguda de Sardenya. L’escut d’aquesta família es pot veure als arcs del pati.

A 16th century house. The large segmental arch resting on pilasters is a typical architectural feature of Palma’s patios at the beginning of the 17th century. Despite reforms carried out in the 20th century, the origi-nal eaves can still be made out over the staircase. In the 17th century it belonged to the Dusai family from Sardinia. The family coat of arms can be seen on the patio arches.

CAN DUSAI Carrer de Can Dusai, 3

23

La casa que acull el museu de l’artista-pintor Joaquim Torrents Lladó era propietat a principis de segle XX d’Antoni Marquès Luigi. Els seus hereus vengueren la finca a Joaquim Torrents Lladó l’any 1973, qui hi instal·la la seva residència i l’estudi. El portal d’accés és de llinda; comunica amb el vestíbul, que presenta sòl empedrat i coberta d’enteixinat de fusta. Un arc escarser condueix al pati. A l’esquerra, hi destaca un mur de pedra vista, d’origen medieval, amb una galeria neogòtica al capdamunt. L’es-cala puja al pis principal, on s’exposen les obres del museu.

The museum house of the artist and painter J. Torrents Lladó be-longed to A. Marquès Luigi at the beginning of the 20th century. His heirs sold the property to Joaquim Torrents Lladó in 1973, and the lat-ter moved his residence and painter’s studio there. The doorway is a flat arch; it communicates with the hall, which has a paved floor and a wooden coffered ceiling. A segmental arch leads to the patio. On the left, a small stone wall of medieval origin stands out, topped with a neo-gothic gallery.

CAN MOREY-SANTMARTÍ (CASA MUSEU J. TORRENTS LLADÓ) Carrer de la Portella, �

22

N’encarregà la construcció Francesc Truyols i Font de Roqueta l’any 1696 sobre dibuixos de l’enginyer Martín Gil de Gainza, navarrès, que havia vingut a Mallorca per treballar en la construcció de les murades. L’escala el·líptica és obra del segle XIX. Pren el nom del títol de marquès de la Torre que l’arxiduc Carles, pretendent a la Corona Espanyola a la Guerra de Successió, atorgà a Nicolau Truyols i Dameto.

Its construction was ordered by Francesc Truyols i Font de Roqueta in 1696, based on drawings by the engineer Martín Gil de Gaínza, who came to Majorca from Navarre to work on building the city walls. The elliptic staircase was built in the 19th century. It takes its name from the title, Marquis of La Torre, granted to Nicolau Truyols i Dameto by the Archduke Charles, pretender to the Spanish throne in the War of Succession.

CAL MARQUÈS DE LA TORRE (COL·LEGI D’ARQUITECTES) Carrer de la Portella, 1�


1�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

27Edifici reformat a la segona meitat del segle XVII. Conserva enteixinats de l’època a l’entrada i als interiors, i llotges a l’escala i al pati interior.

Building reformed in the latter half of the 17th century, with the cof-fered ceilings of the period conserved in the entrance and interiors, as well as balconies in the staircase and interior courtyard.

CAN BENNÀSSER Carrer de Can Pont i Vic, �

26

Edifici d’origen gòtic reformat pel primer comte d’Aiamans (s. XVII). Casa de la familia Togores (s. XVII i XVIII) i Villalonga-Desbrull (s. XVIII i XIX). A la façana, escut del VII comte d’Aiamans. Rep el nom per Catalina Zafor-teza i de Togores, figura eminent del carlisme mallorquí, reputada de gran cristiana. Adquirit l’any 1968 per acollir el Museu de Mallorca, que actualment hi té la seva seu.

An original Gothic building, it was renovated by the first Count of Aia-mans (17th c.). Home to the Togores family (17th and 18th c.) and the Villalonga family (18th and 19th c.). The coat of arms of the 7th Count of Aiamans appears on the facade. Its name comes from Catalina Za-forteza i de Togores, an eminent figure in the Majorcan Carlist move-ment and known as a devout Christian. The house was acquired by the Museum of Majorca in 1968.

CA LA GRAN CRISTIANA (MUSEU DE MALLORCA) Carrer de la Portella, �

25Casa de la família Fontirroig des del segle XVIII, deprés dels Morell. És fruit de moltes reformes sobre una edificació medieval. Una de les re-formes més importants fou la modificació i el cobriment del pati, segu-rament en el segle XIX.

Home of the Fontirroig family from the 18th century until it passed to the Morell family. The present house is the result of many alterations to a medieval building. One of the most important was the modification and roof built over the courtyard, probably in the 19th century.

CAN FONTIRROIG Carrer de la Portella, �

24

Aquest pati, recentment recuperat, es construí al segle XIX sobre un de medieval. Destaca la seva escala neogòtica, que imita antigues escales medievals que existien a la ciutat. Aquesta casa, durant el segle XIV, va pertànyer a la família Oleza. Ja en el segle XVIII, era de Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), que fou cronista de la ciu-tat. Finalment els Serra entroncaren amb la família Espanya, els quals foren els encarregats de reformar l’edifici. Durant el segle XX la casa es convertí en hostal. El 2003 obtingué el Premi Ciutat de Palma d’Arqui-tectura-Rehabilitació.

This recently recovered patio was built in the 19th century over a medi-eval patio. Of note is its Neo-Gothic staircase that imitates the medieval stairways of the city. During the 19th century, the house belonged to the Oleza family. In the 18th century it changed hands, becoming the property of Bonaventura Serra i Ferragut (1728-1784), a chronicler of the city. Finally, the Serras became linked to the Espanya family, who took charge of renovating the building. During the 20th century the house was converted into a hotel. In 2003 it was awarded the City of Palma Prize for architectural renovation.

CAN ESPANYA-SERRA Carrer de la Portella, �




a

29L’entrada d’aquest pati, possiblement, és de les més antigues que es conserven a Palma. El treball escultòric dels capitells és excepcional. Presenten uns escuts del segle XIII flanquejats per tot un repertori orna-mental provinent del bestiari medieval. La llotja que guaita al carrer de la Portella i que dóna claror al pati fou construïda a inicis del segle XX.

The entrance to this courtyard is probably one of Palma’s oldest. The sculptural work on the capitals is exceptional: 13th century coats of arms decoratively flanked by an array of medieval bestiary. The loggia overlooking Calle Portella and giving light to the courtyard was built at the beginning of the 20th century.

CAN SALAS (CAN JORDÀ) Carrer de la Puresa, 2

28

Des del segle XV, fou propietat dels Desclapers. El 1814, heretà la casa Francesc Rossinyol de Sagranada i Desclapers, que la vengué al bisbe Bernat Nadal, el qual hi promogué la seu del col·legi per a nines de la Puresa de Maria Santíssima (fundat el 1809 al carrer de la Pau), que fou reorganitzat l’any 1870 per Gaietana Alberta Giménez, la Mare Alberta.

The house became the property of the Desclapers family in the 15th century. It was inherited by Francesc Rossinyol de Sagranada i Descla-pers, who sold it to Bishop Bernat Nadal, who in turn made it the site of the Pureza de María Santísima girl’s school (founded in 1809 in calle de la Pau), and which was reorganised in 1870 by Gaietana Alberta Gimé-nez, Mother Alberta.

LA PURESA (CAN DESCLAPERS) Carrer de la Puresa, 12

31

Casa d’origen tipològic gòtic, patí una forta intervenció arquitectònica a la primera meitat del segle XX a mans del seu propietari, l’enginyer Joan Frontera Estelrich, el qual li donà un aire més proper al llenguatge modernista local. Fa uns anys, aquesta casa fou convertida en hotel. Del pati, destaca la seva escala, que arranca del flanc de l’arc de l’entrada.

This house, which was Gothic style in origin, underwent significant ar-chitectural changes in the first half of the XX century, at the hands of its owner, the engineer Juan Frontera Estelrich, giving it an aspect that was more in line with the local modernist language. Some years ago the house was converted into a hotel. A notable feature of the patio is its staircase that branches out from one side of the entryway arch.

CAN FRONTERA (PALACIO DE CA SA GALESA) Carrer de Miramar, �

30

Pati de finals del segle XVII en el qual es conjuguen tots els elements del que posteriorment seran els patis de les cases de Palma: arcs ex-traordinàriament rebaixats que alleugereixen l’estructura; la llotja que dóna circulació entre la part més quotidiana de la casa i les sales més solemnes; les columnes jòniques d’èntasi molt pronunciat; la barana de ferro forjat. La fortuna de la composició creà un estil de reforma al llarg del segle XVIII.

Courtyard dating from the end of the 17th century, in which all the fea-tures which would subsequently define the typical townhouse court-yard in Palma come together: extraordinarily depressed arches, a log-gia, ionic columns with their pronounced entasis, wrought-iron railings. The pleasing harmony of the whole set the style for alterations carried out throughout the whole 18th century.

CAN OLEZA Carrer d’en Morey, �


21Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

33

En el segle XV el casal era de la família Muntanyans. El 1556 era d’Humbert de Togores i Muntanyans. En el segle XVII passà a l’Esglé-sia, i fou residència dels canonges-sagristans. Durant el primer terç del segle XX hi visqué Mossèn Alcover, com recorda una làpida al portal. Un portal rebaixat deixa pas a l’entrada. A l’esquerra, hi ha un portal d’estudi de talla gòtica amb les armes dels Muntanyans. Un arc apuntat gòtic comunica amb el pati. Hi destaca un gran arc rebaixat a la dreta, amb l’escut dels Muntanyans-Berard. A l’esquerra, l’escala puja al primer pis.

In the fifteenth century this house belonged to the Muntanyans family. In 1556 it was owned by Humbert de Togores i Muntanyans. In the sev-enteenth century it passed into the hands of the Church, and was used as a residence for canon sacristans. During the first third of the twenti-eth century Mosén Alcover lived in the house, as is commemorated by a plaque over the doorway. Access to the house is through a segmental arched doorway. To the left there is a Gothic carved office door with the coat-of-arms of the Muntanyans family. A pointed Gothic arch leads into the courtyard. Of particular note is the large segmental arch to the right with the coat-of-arms of the Muntanyans-Berard family. To the left the staircase leads up to the first floor.

CAN MUNTANYANS (SAGRISTANAT) Carrer de Sant Bernat, 3

32

L’edifici data de la segona meitat del segle XVIII, destinat a hospital de preveres i a seu de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat. El projecte arquitectònic s’atribueix a Antoni Mesquida, i els treballs escultòrics a Miquel Thomàs. La façana presenta tres portals barrocs, amb les imat-ges de sant Pere, a l’esquerra, sant Bernat, a la dreta i la Mare de Déu, al centre. El pati presenta arcs rebaixats sobre columnes amb capitells de tradició jònica. La coberta és de volta d’aresta. L’escala, a l’esquerra del pati, condueix a una galeria amb tres arcs de mig punt amb balustrada. Al fons hi ha el jardí, amb accés per una barrera de fusta.

This building dates from the second half of the eighteenth century, and was used as a hospital for priests and as the headquarters of the brother-hood of Saint Peter and Saint Bernard. The architectural design has been attributed to Antoni Mesquida and the sculptures to Miquel Thomàs. The façade has three Baroque portals, with images of Saint Peter to the left, Saint Bernard to the right and the Virgin Mary in the centre. In the courtyard there are segmental arches resting on columns with Ionic style capitals. The roof is a groin vault. The staircase, to the left of the courtyard, leads to a gallery with three semicircular arches with a balustrade. To the back is the garden, which is accessed via a wooden gate.

CONFRARIA DE SANT PERE I SANT BERNAT (L’HOSPITALET) Carrer de Sant Bernat, 1

34Pati del segle XVIII, singular per l’ús d’estípits en lloc de les columnes jòniques habituals —estípits de ressonàncies mobiliàries—, el gir del primer tram de l’escala i la forja. Al segle XX, fou la morada del poeta i lul·lista Guillem Colom.

Courtyard from the XVIII century, unusual in its use of estipites instead of the habitual Ionic columns – estipites that recall furniture, on the first flight of stairs and its ironwork. The poet and Lullian Guillem Colom lived here.

CAL POETA COLOM Carrer Zanglada, �




a

38Edifici del segle XVII amb pati curiós per la mescla d’elements de diver-ses èpoques: escala gòtica, columnes octogonals anteriors al segle XVIII i galeria del segle XIX. Fou la casa del cronista Jaume Joan Alemany i Moragues (1693-1753), autor d’una Història de Mallorca.

17th century building with a courtyard containing an interesting com-bination of features from different periods: Gothic staircase, octagonal columns prior to the 18th century and a 19th century gallery. It was the home of the chronicler, Jaume Joan Alemany i Moragues (1693-1753), author of an History of Majorca.

CAN ALEMANY Carrer de l’Estudi General, �

37

Aquest edifici fou projectat per l’arquitecte Pere Garau el 1973 i inau-gurat el 1975, després d’haver esbucat una antiga casa senyorial. Garau projectà un espai d’accés molt diàfan, cobert per una llosa nervada de formigó. Al costat de l’esquerra podem observar una representació es-cultòrica de la conquesta de Mallorca, obra de Guillem Seguí. Al fons d’aquest s’ubica l’escala d’accés i a un costat del pati enjardinat es loca-litzen restes conservades de l’edifici anterior.

This building was designed by the Architect Pere Garau in 1973 and opened in 1975, after the demolition of an old mansion house. Garau designed a very open entrance lobby, covered by stone ribs reinforced with concrete. On the left side we can see a sculptural representation of the conquest of Mallorca, a work by Guillem Seguí. The entrance stairway is at the rear and, on the other side of a garden terrace, the conserved remains of the previous building are located. The design has combined the traditional with the functional.

CAMBRA DE COMERÇ Carrer de l’Estudi General, �

36

El seu origen està vinculat a la creació de la Universitat Lul·liana de Mallorca. L’Estudi General Lul·ià es convertí, al segle XVII, en Universitat Lul·liana de Mallorca. La construcció actual —projecte de l’arquitecte Gabriel Alomar— substitueix l’anterior des de 1950. El pati respon a tipologia neobarroca porticada amb arcs de mig punt sobre columnes jòniques. També destaquen, a la planta principal, unes finestres dividi-des per un mainell i muntant.

The Estudi General Lul.Lià was converted into Universitat Lul.liana de Mallorca in the 17th century. The current building – a project of the architect Gabriel Alomar – has substituted the original since 1950. The patio is of the Neo-Baroque type, featuring an arcade of round arches on Ionian columns. Also of note on the main floor are some windows divided by a mullion and abutment.

ESTUDI GENERAL LUL·LIÀ Carrer de Sant Roc, �

35Pati presumiblement del segle XIX, segons les pautes tradicionals. Aquesta fou la casa de l’escriptor Llorenç Villalonga fins a la seva mort l’any 1980. Era propietat de la seva muller Teresa Gelabert i Gelabert, de Binissalem.

According to tradition, the courtyard dates from the 19th century. This was the home of the writer Llorenç Villalonga until his death in 1980. The house was owned by his wife Teresa Gelabert i Gelabert from Binissalem.

CAN LLORENÇ VILLALONGA Carrer de l’Estudi General, 1�


23Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

41

Aquest casal a finals de segle XVII era propietat de l’enginyer militar Martín Gil de Gaínza. Al segle XVIII fou adquirit per Fernando Chacón. Al segle XIX fou la residència dels marquesos d’Ariany. A principis de segle XX fou adquirit per Francesc Blanes, qui la cedí el 1925 a la insti-tució benèfica anomenada ses Minyones. Des del 1984 és propietat del Govern de les Illes Balears. El pati és de grans dimensions, amb dos arcs rebaixats creuats i una ampla part coberta a la dreta, on arranca l’escala. A la banda del Passeig Sagrera, hi destaca l’elegant galeria de set arcs de mig punt amb columnes de tradició jònica.

At the end of the seventeenth century this house was owned by the military engineer, Martín Gil de Gaínza. In the eighteenth century it was acquired by Fernando Chacón. In the nineteenth century it was the residence of the Marquesses of Ariany. At the beginning of the twen-tieth century it was acquired by Francesc Blanes, who, in 1925, gave it to the charitable organisation Ses Minyones. It has belonged to the Government of the Balearic Islands since 1984. The courtyard is ample in size, with two crossed segmental arches and a large covered area to the right, where the staircase begins. On the Paseo de Sagrera side, the elegant gallery with seven semi-circular arches resting on Ionic style columns is of particular note.

CAN CHACÓN Plaça de la Drassana, �

40

Al segle XVI fou propietat del canonge Hug de Palou, de qui passà als Morell, als Brondo i als Mesquida. El 1764 estava en mans de la família de mercaders d’origen marsellès Marcel. El 1778 era d’Antoni Marcel Pujol i el 1864 de Claudi Marcel i Rullan. Actualment acull el bar Aba-co. D’origen gòtic, la casa es reformà al XVIII. Té la façana principal presidida per un gran portal d’arc de mig punt adovellat. L’interior presenta una entrada de grans dimensions, i s’articula al voltant d’un pati, amb columnes i pilastres d’estil toscà que sostenen arcs rebai-xats. La façana del carrer d’Apuntadors mostra elements medievals, com una finestra coronella.

In the sixteenth century this house was owned by the canon, Hug de Palou, from whom it passed onto the Morell, Brondo and Mesquida families. In 1764 it was in the hands of the Marcel family, who were merchants originally from Marseilles. In 1778 it was owned by Antoni Marcel Pujol and in 1864 by Claudi Marcel i Rullan. These days it houses Bar Abaco. Of Gothic origin, the house underwent reforms in the eigh-teenth century. The main façade is presided over by a large semicircular voussoir arched portal. Once inside there is a large entrance hall, and the house is laid out around a courtyard with Tuscan style columns and pilasters that support segmental arches. The façade onto Calle de Apuntadors contains medieval elements, such as an ajimez (a pair of windows sharing a central column).

CAN MARCEL Carrer de Sant Joan, 1

39Un dels pocs exemples de casa construïda de nova planta a la segona meitat del segle XVIII, i per tant fruit d’una concepció unitària, lliure de restes medievals en el pati. Els plànols de la casa s’atribueixen al mallor-quí Gaspar Palmer. Els elements decoratius són obra de l’escultor italià Antonio Soldatti.

One of the few examples of a house built from afresh in the second half of the 18th century and therefore the fruit of a unitary conception, free of medieval remains in the patio. The plans are attributed to the Major-can Gaspar Palmer. The decorative features are the work of the italian sculptor Antonio Soldatti.

CAL MARQUÈS DE SOLLERIC (CAN MORELL) Passeig del Born, 2�




a

Antiga casa senyorial amb pati de construcció gòtica, amb una im-portant reforma barroca. A l’any 1745 hi va néixer el cardenal Antoni Despuig. Destaca la reforma barroca de la façana, amb balcons de pedra i baranes de ferro forjat, amb l’escut dels Despuig. Entre els dos portals hi ha un gran escut amb una inscripció referent a Ramon Despuig i Mar-tinez de Marcilla, Gran Mestre de Malta.

This mansion with courtyard was built in Gothic style and underwent major Baroque restoration. Cardinal Antoni Despuig was born here in 1745. The façade’s Baroque features are outstanding, with stone balco-nies and wrought-iron railings and the Despuig coat of arms. Between the two portals there is a large coat of arms with an inscription referring to Ramon Despuig and Martínez de Marcilla, master of Malta.

CAL COMTE DE MONTENEGRO Carrer de Montenegro, 2

45

Als segles XVII i XVIII fou dels Binimelis i dels Ripoll. Avançat el segle XIX, era la casa de Gabriel Verd i Reure. Catalina Verd i Mayol de Bàlitx casà amb Pere Morell i Verd. Els seus hereus vengueren la casa al Govern Balear, i ara és ocupada per la Conselleria de Turisme. El pati té entrada per un gran arc rebaixat, amb pilastres de marbre amb capitell de tradi-ció jònica. A la dreta, parteix l’escala, amb barana de ferro de balustres plans. Al primer pis, hi ha una galeria d’un arc, amb balustres barrocs.

In the seventeenth and eighteenth century this house was owned by the Binimelis and Ripoll families. In the late nineteenth century the house was owned by Gabriel Verd i Reure. Catalina Verd i Mayol de Bàlitx married Pere Morell i Verd and their heirs sold the house to the Balearic Government; nowadays it houses the Department of Tourism. Entry to the courtyard is through a large segmental arch, with marble pilasters and Ionic style capitals. To the right is the staircase, with iron railings with flat balusters. On the first floor there is a gallery with an arch and Baroque balusters.

CAN RIPOLL Carrer de Montenegro, �

43

Unió de dos edificis comprats pels Despuig. La construcció és del segle XV i la façana i pati, del segle XVIII, amb reformes del segle XX. Els arcs i pilars són originals del segle XVIII.

Is the resulting union of the two buildings bought by the Despuig fam-ily. The construction dates back to the 15th century and the facade and patio from the 18th century, with reforms from the 20th century. The arches and pillars date back to the 18th century.

CAN CABRER Carrer de Montenegro, 6

44

La columna central de reforç, tal volta afegida en el segle XIX, pareix expressar l’arriscat vol que cercaren les arqueries rebaixades dels patis de la ciutat, fins a l’extrem que en algun cas es feren necessaris elements posteriors de suport.

The central reinforcement column, perhaps added in the 19th century, seems to demonstrate the risk of seeking such a wide span in the seg-mental arches of the city’s courtyards. This was carried to such extremes that in some cases forms of support were subsequently needed.

CAN LLULL Carrer del Forn de la Glòria, 1�

42


2�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

48

El casal data de la primera meitat del s. XIV. Fou, successivament, dels Despuig, Belloto, Ordre dels Teatins, Alorda, i Weyler. L’any 1911 Valerià Weyler Nicolau vengué el casal a la Casa Bressol del Nin Jesús. Des de 1990 és la seu de l’Associació ARCA. La façana presenta una làpida en record del general Weyler; al primer pis, hi ha tres finestres coronelles, i a la planta superior, quatre coronelles, més petites. L’interior mostra un pati central, amb arcs rebaixats, amb l’anagrama de Jesús als capitells. A la dreta, després d’un tram cobert amb enteixinat, arranca l’escala, amb un arc rebaixat amb l’escut dels Belloto. El pis superior conté una sala amb dos arcs diafragmes, medievals.

This house dates from the first half of the fourteenth century. It was owned, successively, by the Despuig, Belloto, Teatins, Alorda, and Wey-ler families. In 1911 Valerià Weyler Nicolau sold it to the Casa Bressol del Nin Jesús. Since 1990 it has been the headquarters of Asociación ARCA. The façade contains a memorial stone to General Weyler; on the first floor there are three ajimeces, with four smaller ajimeces on the upper floor. Inside there is a central courtyard, with segmental arches with the anagram of Jesus in the capitals. To the right, beyond a covered section with coffering, the staircase begins, with a segmental arch that depicts the coat-of-arms of the Belloto family. The upper floor contains a room with two medieval diaphragm arches.

CAN WEYLER (ARCA) Carrer de la Pau, �

47Antiga casa medieval que el 1606 passà a mans del jurista genovès J. Francesco Pavesi, que la reedificà en estil manierista, més propi del lloc d’origen del propietari que de l’arquitectura tradicional de Palma. Al pati es va mantenir la disposició tradicional. Fou alterat per reformes el segle XIX, quan la casa es convertí en edifici d’habitatges.

Old medieval house which in 1606 passed into the hands of the Geno-vese jurist, J. Francesco Pavisi, who rebuilt it in the Manierist style, closer to the owner’s origins than the traditional city architecture. The tradi-tional layout was maintained in the courtyard. Alterations were carried out in the 19th century when it was converted into a boarding house.

CAN BELLOTO Carrer de Sant Feliu, 10

46

El 1523 era de Francesc Burgues, procurador reial. El 26 de novembre de 1541 s’hi allotjà l’emperador Carles V, després del fracàs de l’expedició militar contra Alger. Fou el casal més valorat de l’Estim de 1576. El 1636 era de Nicolau Burgues. Actualment és de la família Blanes. Un gran por-tal de mig punt deixa pas a l’entrada, que mostra l’escala a la dreta. Un arc escarser amb l’escut dels Burgues als capitells permet l’accés al pati, amb l’escut dels Blanes a l’esquerra. Dos arcs escarsers més es conser-ven a les cotxeries, al fons del pati, amb l’heràldica dels Burgues.

In 1523 this house belonged to Francesc Burgues, the royal procurator. On 26 November 1541 the emperor Charles V stayed here, after the fail-ure of the military expedition against Algiers. It was the most expensive house in the 1576 property valuation. In 1636 it belonged to Nicolau Burgues and it currently belongs to the Blanes family. A great semicir-cular arched doorway leads into the vestibule area, with the staircase to the right. A segmental arch with the coat-of-arms of the Burgues family carved in the capitals provides access to the courtyard, with the coat-of-arms of the Blanes family to the left. There are two further segmental arches in the coach houses, at the back of the courtyard, with the coat of arms of the Burgues family.

CAN BURGUES Carrer de Sant Feliu, �




a

50Casa dels Rossinyol de Zagranada, al manco des del segle XVI. Ampli-ada en el segle XVII amb cases veïnades. El seu pati és peculiar perquè transforma l’esquema pati-jardí en dos patis separats per un pas cobert. També és inusual la presència d’arcs i columnes totalment diferents en el mateix pati.

Home of the Rossinyol de Zagranada family, at least from the 16th cen-tury. Extended in the 17th century with adjoining houses. The courtyard-garden layout is interesting as it has been transformed into two court-yards separated by a covered path. It is also unusual because completely different arches and columns are contained in the same courtyard.

CAN ZAGRANADA Carrer de Can Granada, 10

49El portal principal és de llinda. L’entrada té coberta de cassetonat i sòl empedrat. Un arc escarser comunica amb el pati a cel obert. La pi-lastra de l’esquerra presenta un capitell molt interessant, amb figures del bestiari.

The main doorway is lintelled. The entrance has a coffered ceiling and a cobblestone floor, and then a segmental arch links the entrance to an open-air patio. The left pilaster features an interesting capital with beast iconography figures.

CAN MUNTANER Carrer de la Pau, 6

51

Pati típic del segle XVIII amb arcs carpanells i columnes jòniques de marbre vermell, segurament encarregat pels Fonticheli, família d’im-portants mercaders genovesos que adquirí la casa l’any 1724. L’escala, originàriament de dos trams, va ser perllongada en una reforma del se-gle XIX. L’aire modernista de la façana és fruit d’una reforma dirigida per l’arquitecte Jaume Alenyà, l’any 1909.

Typical 18th century courtyard with segmental arches and red marble Ionic columns, probably ordered by Fonticheli, an important Genovese family of merchants who bought the house in 1724. The staircase, origi-nally with two flights of steps, was lengthened in the 19th century. The façade’s modernist aspect is the result of an alteration by the architect Jaume Alenyà in 1909.

CAN CASTELLÓ (CENTRE DE CULTURA “SA NOSTRA”) Carrer de la Concepció, 12

52Pati de gran puresa tipològica, amb vestíbul amb enteixinat, format per quatre arcs rebaixats que descansen sobre vuit pilastres de marès, amb capitells decorats amb fulles d’acant i escuts. La resta de la casa ha patit moltes reformes per tal d’adaptar-la a l’ús escolar. Actualment és la seu d’un col·legi de les monges Trinitàries.

A patio of pure design typology, featuring a vestibule and coffered ceil-ing, formed by four segmental arches resting on eight sandstone pillars with capitals decorated with acanthus leaves and coats of arms. In order to be used as a school, the rest of the house has been subject to numer-ous reforms. It is currently a college belonging to Trinitarian nuns.

CAN FORTEZA DEL SITJAR Carrer de la Concepció, 2�


2�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

53Casa de la família Gual-Desmur des del segle XVI. Al seu pati es con-serven set finestres coronelles, algunes d’origen gòtic i d’altres fruit de reformes del segle XIX. Deu el seu nom a Miguel Tacón y Rosique, duc de la Unión de Cuba, que entre 1843 i 1847 fou capità general de Mallorca.

Home of the Gual-Desmur family since the 16th century. The patio re-tains its seven double arched windows, some of which are Gothic and others the result of alterations carried out in the 19th century. The house is named after Miquel Tacón y Rosique, Duke of the Unión of Cuba, and Commander in Chief of Majorca between 1843 and 1847.

CAN TACÓN Carrer de Sant Jaume, 11

54Casa edificada entre 1854 i 1856 a partir d’un projecte de Miquel Ferrà i Font i encarregada per Luis de San Simón i Orlandis, comte de San Simón. El projecte d’aquest edifici trenca totalment amb la tradició ma-llorquina i té fortes influències franceses.

House built between 1854 and 1856 to a design by Miquel Ferrà i Font and commissioned by Luis de Sansimón i Orlandis, Count of Sansimón. The design of this building is a complete break with Mallorcan tradition and shows strong French influence.

CAL COMTE DE SAN SIMÓN Carrer de Sant Jaume, �

55Antiga casa del marquès del Reguer i, posteriorment, de la seva família, fou construïda a partir de 1883 sobre projecte del mestre d’arquitectura Bartomeu Ferrà. Fou dissenyada com a casa senyorial d’estil neogòtic amb pati. Té influències de moltes de les cases medievals de Palma i també de l’arquitectura gòtica catalana.

The old house belonging to the Marquis de Reguer and, subsequently his family. Construction began in 1883 from the draft of master archi-tect Bartomeu Ferrá. It was designed as a Neo-Gothic mansion with patio. It features influences from many medieval houses from Palma as well as Catalan Gothic architecture.

CAN RUL·LAN (FUNDACIÓ BARCELÓ) Carrer de Sant Jaume, �

Abans del s. XVIII era el casal dels Gual-Moix. El 1790 era de Josep Ferran-dell, marquès de la Cova. El 1805, la seva neboda Francesca de Villalonga adoptà el nom de marquesat de Casa Ferrandell; el 1788 s’havia casat amb el militar Ramon Maroto González. El 1954 s’hi feren importants reformes, per tal d’adaptar-lo a establiment hoteler. L’entrada data de l’any 1723; és de gran superfície, amb columnes de marbre vermellenc, de tradició jònica, arcs rebaixats, coberta de volta d’aresta i alguns portals neogòtics. L’escala del pis noble, se situa a la dreta de l’entrada. El pati és de planta quadrada, i mostra un escut dels Ferrandell i la data 1723.

Before the eighteenth century this house belonged to the Gual-Moix family. In 1790 it was owned by Josep Ferrandell, Marquess of La Cova. In 1805, his niece, Francesca de Villalonga, adopted the name of the Marchioness of Casa Ferrandell; in 1788 she had married the military of-ficer, Ramón Maroto González. In 1954 the house underwent significant reforms in order to adapt it for use as a hotel establishment. The entry-way dates from 1723; it covers a large area, with Ionic style columns in reddish marble, segmental arches, and is covered with a groin vault and has a number of neo-Gothic portals. The staircase to the main floor is to the right of the entrance. The courtyard is square in shape and there is a coat-of-arms of the Ferrandell family and the date of 1723.

CAN FERRANDELL (CAN MAROTO, HOTEL BORN) Carrer de Sant Jaume, 3

56




a

60

La darrera reforma d’aquest pati tingué lloc al segle XVIII, quan s’es-borrà qualsevol signe que pogués delatar els seus orígens medievals. D’aquest interessant pati destaca l’equilibri entre les parts, que provoca un espai ben il·luminat i alegre. Crida l’atenció el portal principal amb l’original balcó traçat a la manera del barroc més dinàmic i que a la ve-gada acull una pedra armera que en el seu moment degué blasonar les armes del marquès del Reguer. En canvi, sí que es conserven les seves armes en els capitells de les columnes del pati.

This courtyard was last reformed in the 18th century when all traces of its medieval origin were demolished. Worthy of note is the bal-ance established between the areas, creating a space that is bright and full of light. The main portal is particularly attractive, its origi-nal balcony in purest dynamic baroque style, with an armour stone that must once have displayed the coat of arms of the Marquess of Reguer. His coat of arms is, however, preserved on the capital of the courtyard’s columns.

CAN MORELL DE LES CAPUTXINES (CAN MONTANER) Carrer de les Caputxines, 11

58

Casa d’origen medieval, ha sofert diferents reformes al llarg de la seva història. L’aspecte actual del pati data del segle XVII i fou realitzat per la família Verí, que durant molt temps fou la propietària de l’immo-ble. A principis del XIX fou adquirida per la família Sureda. Del pati destaquen les talles heràldiques, l’escala amb el portal de l’estudi i les balustrades dels balcons.

This house of medieval origin, has been subject to several reforms throughout its history. The aspect of the current patio dates back to the 17th century and was carried out by the Verí family who were the own-ers of the building for a long time. At the beginning of the 19th century it was acquired by the Sureda family. Of note in the patio are the carved heraldic stones, the stairway featuring the door to the “estudi” and the balcony balustrades.

CAN SUREDA D’ARTÀ (PELAIRES CENTRE CULTURAL CONTEMPORANI) Carrer de Can Verí, 3

57

Edifici reformat per Mateu Gual-Sanglada. Els capitells del pati, amb les armes d’aquest llinatge, ens indiquen que el patí degué ser construït abans de 1730, quan la casa passà als Montaner i als Amar de Montaner, marquesos del Reguer. La casa fou comprada en el segle XIX pels rics comerciants Blanes. Formà part del llegat del músic Josep Balaguer a l’Ajuntament de Palma.

This building was reformed by Mateu Gual-Sanglada. The capitals in the patio with the family coat of arms indicate that the patio must have been built before 1730, when the house was purchased by the Mon-taners and Amar de Montaners, Marquis of the Reguer. The house was acquired in the 19th century by the Blanes, who were rich merchants. It later formed part of the property left by the musician Josep Balaguer to Palma City Council.

CAL MARQUÈS DEL REGUER (CASAL BALAGUER) Carrer Unió, 3

59

Als segles XVI i part del XVII aquest magnífic edifici fou propietat dels Santacília, i de la família Berga des de l’any 1677, havent estat el pri-mer propietari d’aquest llinatge Gabriel de Berga i Santacília. El seu fill, Gabriel de Berga i Safortesa, devers l’any 1754, fou l’impulsor d’una reforma radical de l’edifici. S’accedeix al pati per un portal d’arc de mig punt, blasonat amb les armes de Berga de l’escultor Joan Deyà.

In the 16th century and part of the 17th century, this magnificent build-ing belonged to the Santacília family, and to the Berga family from 1677 onwards, the first owner of this lineage being Gabriel de Berga y Santacília. His son Gabriel de Berga i Zaforteza, in approximately 1754 began a radi-cal conversion of the building. The patio is accessed through a round arch emblazoned with the Berga coat of arms by the sculptor Joan Deyá.

CAN BERGA Plaça del Mercat, 12


2�Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

62

El casal va pertànyer als Sureda de Sant Martí, als marquesos de Barba-rà i als comtes de Solterra. Antigament, l’entrada principal era pel car-rer de Can Pinós. El decenni de 1920 la casa es dividí. Un portal d’arc de mig punt deixa pas a l’entrada, amb coberta amb enteixinat. El pati té accés per un arc rebaixat, que es repeteix als altres tres laterals.

This house belonged to the Sureda de Sant Martí family, the marquess-es of Barbarà and the counts of Solterra. Originally, the main entrance was from Calle de Can Pinós. In the 1920s the house was divided up. A semicircular arched portal leads into the vestibule area which has a coffered roof. The courtyard is accessed via a segmental arch, which is repeated on the other three sides.

CAN PINÓS (CAN SUREDA DE SANTMARTÍ) Rambla dels Ducs de Palma de Mallorca, 1�

a

El claustre de Monti-sion s’integra dins el col·legi que porta el mateix nom. El 1561 s’establiren a Palma els jesuïtes, concretament a les que eren les antigues escoles lul·lianes, on hi havia una petita capella (que al mateix temps havia estat antiga sinagoga en temps dels reis de Mallorca). El claustre, de planta rectangular, està just després de l’entra-da del col·legi. Pel que fa a la tipologia, ens trobem amb un claustre típic del barroc, porticat amb arcs i columnes de capitells pseudojònics.

The cloister of Monti-sión is a part of the college of the same name. In 1561, the Jesuits established themselves in Palma, in the old Lullian schools, which was the location of a small chapel (which at the same time, the time of the Kings of Majorca, had been an old synagogue). The cloister, which is rectangular in shape, is located at the end of the col-lege entrance. With respect to its type, this is a typical Baroque cloister with portico featuring arches and columns with pseudo Ionian capitals.

CLAUSTRE DE MONTI-SION Carrer de Monti-sion, 2�

61

Aquesta casa respira l’antigor medieval —només cal observar les fines-tres coronelles que guaiten a una de les seves façanes. Al segle XVI la casa pertanyia a Miquel Garau —les seves armes blasonen la finestra d’un dels seus estudis—, casat amb Margalida Aixartell. Precisament d’aquest matrimoni sorgí el topònim de la casa. El pati és la resultant de diverses intervencions al llarg del temps. Als seus capitells hi ha obrades les armes de la família Garau.

The medieval antiquity of this house is manifest - one only has to look at the mullioned windows on one of its facades. In the 16th century the house belonged to Miquel Garau, whose coat of arms is displayed on the window of one of his rooms. The name of the house originates from his marriage to Margalida Aixartell. The courtyard today is the result of various modifications over the years. The coat of arms of the Garau fam-ily is engraved on its capitals.

CAN GARAU D’AIXARTELL Carrer de Can Campaner, 1

Al centre històric de Palma, devora la Catedral i l’Almudaina, es pot vi-sitar el palau March. El seu museu recull escultures de Rodin, Chillida i Henry Moore, entre d’altres; el betlem napolità del segle XVIII; els murals de Josep Maria Sert; “Marededéus d’Europa”, col·lecció de talles romà-niques i gòtiques, o “Art de les Catedrals”, exposició de taules i retaules gòtics. També hi trobarem una sala de Cartografia Mallorquina i l’expo-sició “Alquimia y Eternidad” de Dalí.

The Palau March is located in the historic centre of Palma, next to the Cathedral and la Almudaina. This museum houses sculptures by Rodin, Chillida and Henry Moore, among others; the Neapolitan nativity scene from the XVIII century; the murals of Josep Maria Sert. The collection of Romanesque and Gothic carvings “Virgins of Europe”; or “the Art of Cathedrals”, an exhibition of Gothic altar-pieces. There is also a Majorcan cartography section and the exhibition “Alchemy and Eternity” by Dalí.

PALAU MARCH Carrer Palau Reial, 1�

b

Altres Espais Other spaces Patis que es visiten Courtyards included in the visit Otros Patios Other courtyards



a

L’entrada principal del palau de l’Almudaina dóna accés al pati del Rei o d’Honor. Aquí es localitza la capella de Santa Anna, de principis del segle XIV i atribuïda a Ponç Descoll. El portal de la capella gòtica és de tradició arcaïtzant romànica, amb arquivoltes de mig punt sobre capi-tells esculpits amb escenes d’animals fabulosos. De l’oratori del palau destaca la capella de Santa Praxedis, sota una imatge que es remunta a 1458, i la sala del Tinell, del segle XIV, amb grans arcs diafragmes apun-tats sobre els quals es recolza una coberta de dos vessants, d’idèntica factura que la del palau dels Reis de Mallorca de Perpinyà.

The main entrance of the Palau de l’Amudaina accesses the King’s courtyard or courtyard of honour. Here the Chapel of Santa Anna can be found which dates back to the XIV century and is attributed to Ponç Descoll. The gate of the Gothic chapel is in the Roman archaiz-ing style with round archivolts on sculpted capitals with scenes fea-turing fantastic animals. The Chapel of Santa Praxedes is also worthy of mention, under an image that dates back to 1458 and the Tinell room, or the throne room from the XIV century, with its grand pointed diaphragmatic arches, supporting a pitched roof and which is identi-cal to that found in the Palace of the Kings of Majorca in Perpignan.

PATI DEL PALAU DE L’ALMUDAINA Carrer del Palau Reial, 20

d

Basílica de nau única i capelles laterals. Fou començada en el regnat de Jaume II, devers el 1281. L’església sofrí canvis posteriors, com és ara la substitució de les bigues originals per una coberta de voltes, o la substitució de la primitiva façana gòtica per un nou frontispici i una portada realitzada per Francisco Herrera. El claustre, aferrat a l’església i al convent, és de planta trapezoïdal amb arcs ogivals i lobulats. Es pot comprovar la progressió d’estils des de la galeria nord, la primera en aixecar-se, fins a la de migjorn, que no fou acabada fins al segle XV.

Basilica with a single nave and lateral chapels. It was started during the reign of Jaume II, in around 1281. The original Gothic church underwent changes later, such as the substitution of the beams for a domed roof, or the replacement of the façade for one with a doorway by Francisco Herrera. The cloister which adjoins the church and the convent is trap-ezoidal in shape with pointed trefoil arches. The progression of styles can be seen from the north gallery, the first to be built, to the one facing south, which was not finished until the 15th century.

CLAUSTRE I ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC Plaça de Sant Francesc

c

Aquest convent fou fundat pels franciscans el 1238, encara que tot d’una el permutaren amb les monges de Santa Margalida, d’on pren el nom. Amb la desamortització de Mendizábal de l’any 1835, les monges foren exclaustrades i l’edifici fou cedit a l’Exèrcit el 1841, que hi creà el 1846 l’hospital Militar. El claustre fou demolit l’any 1866. De les quatres ales que tenia, una era factura del segle XIII, la qual Pere d’Alcàntara Pe-nya salvà i traslladà a la finca de Miramar.

This convent was founded by the Franciscans in 1238, although they immediately exchanged it with the nuns of St. Margarete, from whence it gets its name. With the sale of church lands by Mendizábal in 1835, the nuns were expelled and the building was handed over to the army in 1841, which created the Military Hospital there in 1846. In 1866, the cloister was demolished. Of its four wings, one had been constructed in the 13th century, and its columns were rescued by Pere d’Alcàntara Penya who transferred it to the Miramar finca (country estate).

CLAUSTRE DE L’ANTIC CONVENT DE SANTA MARGALIDA Carrer de Sant Miquel, 6�

e


31Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

La Gabella de la Sal, anomenada també Almodí, era un antic establi-ment comercial on es controlava l’impost que gravava la compra de sal. A principis de segle XX l’edifici fou ocupat pel parc d’Artilleria i després pel quarter d’Intendència. El portal és de mig punt adovellat, coronat per una cartel·la gòtica esculturada; que, des de 1907, conté l’escut d’Ar-tilleria. De l’interior de l’edifici, en destaca un gran pati envoltat per qua-tre ales de tres arcs rebaixats sostinguts per columnes molt originals, ja que representen la forma d’una peça d’artilleria..

The Gabella de la Sal, which is also known as Almodí, was an old commer-cial establishment, where the tax levied on salt purchase was controlled. At the beginning of the 20th century, the building was occupied by the Artil-lery Corps and was later the Quartermaster’s Headquarters. The entrance is a semicircular arch with voussoirs, crowned by a sculpted Gothic console, which since 1907 has borne the Artillery coat of arms. Dominating the interior of the building is a large patio surrounded by four wings of three segmental arches resting on very original columns, as they represent the form of an artillery piece.

ANTIC QUARTER D’INTENDÈNCIA (ANTIGA GABELLA DE LA SAL) Carrer de la Mar, 3

f

Un dels pocs exemples de casa construïda de nova planta a la segona meitat del segle XVIII i, per tant, fruit d’una concepció unitària, lliure de restes medievals en el pati. Els plànols de la casa s’atribueixen al ma-llorquí Gaspar Palmer. De propietat municipal en l’actualitat, disposa de quatre espais per a exposicions i d’una llibreria especialitzada en art.

One of the few examples of a house built from afresh in the second half of the 18th century and therefore the fruit of a unitary conception, free of medieval remains in the patio. The plans are attributed to the Ma-jorcan Gaspar Palmer. It is currently municipal property and has four exhibition spaces and a bookshop specialising in art.

CASAL SOLLERIC Passeig del Born, 2�

g

Ubicat en la que fou casa dels comtes d’Aiamans, en l’actualitat expo-sa les col·leccions d’arqueologia, de belles arts i d’arts decoratives, així com la magnífica col·lecció de retaules gòtics de la Societat Arqueolò-gica Lul·liana.

Located in what was once the house of the Counts of Ayamans. Cur-rently it is an exhibition space, featuring collections and archaeology, fine and decorative arts, as well as the magnificent collection of Gothic altar paintings from the Lullian Archaeology Centre.

MUSEU DE MALLORCA Carrer de la Portella, �

h

L’edifici alberga el Centre de Cultura de Sa Nostra, amb exposicions i diversos auditoris on es duen a terme conferències, cursos, seminaris, presentacions de llibres, etc. Conté un pati típic del segle XVIII, amb arcs carpanells i columnes jòniques de marbre vermell. L’escala de dos trams va ser perllongada en una reforma del segle XIX. L’aire moder-nista de la façana és fruit d’una reforma dirigida per l’arquitecte Jaume Alenyà, l’any 1909.

The building houses the Sa Nostra Cultural Centre, with exhibitions and various auditoriums where conferences, courses, seminars, book pre-sentations, etc. are held. It features a typical XVIII century patio, with rebated arches and Ionic columns in red marble. The staircase, originally in two sections, was lengthened during renovations in the XIX century. The modernist character of the façade is fruit of a renovation carried out by the architect Jaume Alenyà in 1909.

CENTRE CULTURAL SA NOSTRA Carrer de la Concepció, 12

i




a

Seu de la Fundació la Caixa. L’edifici fou projectat per l’arquitecte mo-dernista Lluís Domènec Montaner com a establiment hoteler. Es va construir entre 1901 i 1903. La decoració, això no obstant, conté ele-ments neogòtics i de caire oriental: coronaments de la façana amb fi-gures d’àguila, capitells amb motius florals, rajoles policromades... A la planta baixa la façana mostra arcs escarsers i trilobulats. La Fundació compta amb una exposició permanent de l’obra del pintor Anglada Camarasa i organitza exposicions periòdiques, així com diversos actes culturals al seu auditori.

Headquarters of the Fundació la Caixa. The building was designed by the Modernist architect Lluís Domenech Montaner as a hotel. It was built between 1901 and 1903. Its decoration however, displays ele-ments of an Oriental and Neo-Gothic character: structures crowning the facade with figures of eagles, capital with floral motifs, multi-coloured tiles, etc. On the ground floor, the facade reveals trilobed arches. The Foundation features a permanent exhibition of the works of the painter Anglada Camarassa and organises periodic exhibitions, as well as differ-ent cultural events in its auditorium.

GRAN HOTEL - FUNDACIÓ “LA CAIXA” Plaça de Weyler, 3

l

Començat a construir sobre un projecte de Guillem Sagrera i per encàr-rec del Col·legi de la Mercaderia, l’edifici és un dels principals exponents del gòtic civil i la seva funció originària era la d’un lloc per fer les tran-saccions comercials. Fou conclòs per Guillem Vilesclars i Miquel Sagrera. L’obra començà el 1420 i finí el 1452. Està constituït, seguint els motlos del gòtic català, per un espai únic rectangular, dividit en tres naus iguals per mitjà de les columnes. Les sis columnes centrals tenen base circular i el fust amb forma d’hèlix. La Llotja fou model per edificar la de València. Tot i que segueix una línia austera, es noten altres influències (flamen-ques, borgonyones) en alguns elements ornamentals..

Construction began on this building using a project by Guillem Sagrera, the work being commissioned by the Col·legi de la Mercaderia (Mercan-tile Association). The building is one of the main exponents of the civil Gothic style and its original function was as a space dedicated to com-mercial transactions. It was concluded by Guillem Vilesclars and Miquel Sagrera. Work on it began in 1420 and did not finish until 1952. Following the Catalan Gothic model, it is comprised of a single space divided into three naves by interior columns. The Llonja was a model for the construc-tion of other buildings with the same functions, such as the one in Valen-cia. Although its lines are in general austere, certain influences (Flemish, Burgundy) can be observed in some of the ornamental elements.

LA LLOTJA Plaça de la Llotja

k

Aquest antic aquarterament fou construït entre 1774 i 1801 sota la direcció de Manuel Santander, mariscal de camp i enginyer. Aquest espai fou el dar-rer baluard que es construí i amb aquest es finalitzà el cinquè recinte em-muradat de Palma. Consta d’un pati central enrevoltat de murades, algunes de les quals acullen llargues cambres amb voltes de canó com a coberta, característica que dóna nom a tot aquest conjunt arquitectònic. Al llarg de dos-cents anys ha tingut diversos usos militars. Des de 1985, Ses Voltes per-tanyen a l’Ajuntament de Palma i esdevenen així un espai civicocultural.

This former barrack was built between 1774 and 1801, under the super-vision of Manuel Santander. It was the last bastion to be built and con-cluded the construction of Palma’s fifth section of city wall. It is composed of a central courtyard, surrounded by defensive walls, some of which contain large rooms with barrel-vaulted ceilings, hence the name given to the structure as a whole. Over a period of 200 years, it has had a variety of different military uses. Since 1985, Ses Voltes has been owned by Palma City Council and it is now used for civic and cultural purposes.

SES VOLTES Parc de la Mar

m


33Ru

ta d

els p

atis

de P

alm

aRo

ute

arou

nd th

e Pa

tios o

f Pal

ma

Temple gòtic (s. XIV-XVI), tot i que el portal major pertany al Renaixe-ment tardà, acabat el 1601, i la façana principal és neogòtica, de 1855. El portal de migjorn és clarament gòtic, del segle XIV, mentre que el portal nord, de l’Almoina, és del segle XV. La Seu té 6.600 m2 de su-perfície i, segons projecte inicial, vuitanta-set finestrals i set rosasses, encara que molts romanen cegats. La planta és de tres naus, amb co-berta de voltes de creueria. Al fons de l’absis central s’obre la capella de la Trinitat, que guarda els sepulcres dels reis de Mallorca, Jaume II i Jaume III. La restauració de Gaudí, el 1904, traslladà el cor d’enmig de la Seu a l’absis major, recuperà la càtedra episcopal i situà l’altar major enfront de la nau central. A la capella del Santíssim trobam la recent intervenció de l’artista Mi-quel Barceló, que cobreix els murs amb un llenç ceràmic on es repre-senten, als costats, la multiplicació dels pans i els peixos, mentre que al mur central hi apareix Crist ressucitat. L’artista mallorquí també obrí les finestres i dissenyà els vitralls de la capella.

A Gothic church (XIV c.-XVI c.), although the main gate is from the late Renaissance, completed in 1601, with the main facade being Neo-Goth-ic, from 1855. The south gate is clearly Gothic, from the 14th century, while the north gate, of l’Almoina, is from the 15th century. La Seu has a surface area of 6,600 m2 and, according to the initial draft, eighty-seven windows and seven rose windows, although many still remain covered. The ground plan consists of three naves and features a Gothic ribbed vaulted ceiling. At the far end of the main apse is the chapel of The Trin-ity, which houses the tombs of King Jaume II and Jaume III of Majorca. The restoration work carried out by Gaudí in 1904, recuperated the Bishops Chair and situated the main altar opposite the central nave.The Chapel of the Blessed Sacrament is home to a recent work by the artist, Miquel Barceló, who has covered the walls with a ceramic mural that depicts the multiplication of the loaves and fishes to the sides, with the Resurrected Christ on the central wall. The Majorcan artist has also opened up the chapel’s windows and designed the stained-glass panels.

LA SEU Plaça de la Almoina, Carrer del Palau Reial

n

oGaleria fundada a Palma el 1969 i dedicada a la promoció de l’art con-temporani a Mallorca. Ha exhibit obres d’artistes com Miró, Tàpies, Sau-ra, Calder, Motherwell, Moore, etc.

This art gallery, founded in Palma in 1969, is dedicated to the promotion of contemporary art in Mallorca. Works by artists such as Miró, Tàpies, Saura, Calder, Motherwell, and Moore have been exhibited here.

PELAIRES CENTRE CULTURAL CONTEMPORANI Carrer de Can Verí, 3


Altres opcions culturals: Itineraris culturals per ciutatOther cultural options: Culturals itineraries through the city of palmaPALMA MONUMENTAL Descobreix tots els secrets que amaguen els petits carrers de Palma. Una ciutat oberta els 365 dies de l’any. L’itinerari “Palma Monumental” planteja una visió de conjunt de la trajectòria històrica de la ciutat. Una visita guiada per una ciutat que ha absorbit totes i cadascuna de les cultures que s’han establert a l’illa al llarg de la seva història. PALMA monumental The streets of Palma await you all year round. Discover the delights of the narrow streets of Palma, a city open 365 days a year. The “Palma Monumental” route gives visitors an overview of the city’s history.

HISTÒRIES I LLEGENDES DE PALMA / TALES AND LEGENDS OF PALMA Una visita guiada que s’organitza als vespres d’estiu i que permet conèixer els secrets i les curiositats que amaguen els racons del barri antic. Històries verídiques i llegen-des que conformen bona part de la tradició oral de la ciutat. A visit organised on summer evenings which reveals secrets and curiosities hidden away in the nooks and crannies of the old part of the city. True stories and legends that comprise a major part of the city’s oral tradition.

EL CONVENT DE LES MONGES CAPUTXINES / THE CONVENT OF THE CAPUCHIN NUNS Una oportunitat única per accedir a l’interior d’un convent de clausura i conèixer el passat i el present d’una comunitat de religioses que conserva un valuós patrimoni historicoartístic i etnogràfic.A unique opportunity to go inside a cloistered convent and discover the past and present of a community of nuns with an important artistic, historical and ethnographic heritage.

EL MODERNISME A PALMA / MODERNISM IN PALMA Aquest itinerari guiat us permetrà conèixer la petjada que el modernisme ha deixat a la ciutat de Palma amb els edificis que es varen alçar com a conseqüència d’aquest esperit estètic i innovador. This guided tour will enable you to discover the influence of modernism on the city of Palma through the buildings erected as a consequence of this innovative aesthetic spirit, buildings that brought a colourist note to the imposing austerity of the mansions in the historic city centre.

EL CALL JUEU / THE JEWISH QUARTER A l’itinerari viureu la història i la cultura d’aquests homes i dones: hi coneixereu les seves creences, els seus ritus i les seves festes i hi sentireu anècdotes de la seva vida quotidiana. On this tour you will experience the history and culture of these men and women: you will find out about their beliefs, their rites and festivals and you will hear anecdotes about their day-to-day life.

Informació i Reserves: Centre d’ Itineraris Turístics. Tel. 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.comInformation and Booking: Guided Tours Centre. Tel. 971 720 720. Carrer de Sant Domingo, 11, Palma. www.balearsculturaltour.com - www.balears-sostenible.com

with the support of - balearsculturaltour.netbalearsculturaltour.net/userfiles/file/patis...

Documents