EE DD II TT OO RR II AA LL

Quan hi ha un projecte polític clar, estes’ha de dur a la pràctica amb rigor iserietat. En el PSPV-PSOE de Vinalesa

ja fa molt de temps que tenim un projectede poble, i ja des de 1999 estem portant-loa la pràctica.

Un projecte on el que més importa són lesPERSONES. Volem un poble cohesionat queaporte les màximes oportunitats de viuremillor a les veïnes i veïns. De fer més fàcil lavida quotidiana dels veïns i les veïnesposant en funcionament el màxim d’activi-tats i de recursos al seu abast...

Però al mateix temps, hem sabut i sabemportar-ho a terme amb una gestió rigorosa.Això fa que en estos moments, Vinalesa sigaun dels pobles menys endeutats. I com espot comprovar, ara que tants ajuntamentses ressenteixen i inclús han d’acomiadar agent –45 persones a Alboraia per exemple-ací continuem gaudint de les mateixes acti-vitats educatives, esportives, d’oci, d’aten

ció social, de la millora de les nostres pla-ces, de les nostres infraestructures...

Quan en moments com els actuals on s’in-tenta transmetre la idea de què tots els par-tits polítics són iguals, cal més que mai, tin-dre present quin és el projecte de poble queofereix cada opció política. Perquè tots elspartits polítics no són iguals i tots els repon-sables polítics no volem la mateixa Vinalesani tenen les mateixes prioritats o sensibili-tats. Així ho hem comprovat i sols cal fer unpoc de memòria.

Enguany tenim altra vegada la festa de lademocràcia al nostre poble, la cita amb lesurnes per a decidir quin serà el projectepolític de Vinalesa en els propers quatreanys.

És el moment de reflexionar i de pensarcom volem que siga el nostre poble perals propers 4 anys. I en tots i cadascúde nosaltres està la decisió de configu-rar com volem que siga el nostre poble.

VIDA SOCIALAGRUPACIÓ SOCIALISTA LOCAL DE VINALESA

www.pspvpsoevinalesa.com Nº 22 MARÇ 2011

EDICIÓN EN VALENCIANO

MONOGRÀFIC DEUTE AJUNTAMENTS

podeu trobar en la nostra web www.pspvpsoevinalesa.com edicions més extenses i amb més dades.

Vinalesa i Massamagrell són els pobles que menys deute tenen amb diferència de tots els

pobles del voltant. Vinalesa sols deu en estos moments 72 mil euros. Les darreres xifres

oficials que es poden consultar estan en la pàgina web del ministeri d’economia i hisenda.

El deute a 31 de desembre de 2009 mostra que dels pobles veïns Alboraia s’endú la palma amb

18.415.000 euros de deute, mentre que uns altres exemples són:

font: Ministeri d’Economia i Hisenda

En aquest link oficial del ministeri d’economia podeu consultar el deute de cada poble:

http://www.meh.es/es-ES/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx

Això significa tan sols 22,76 euros per habitant a Vinalesa, el deute de València capital per

exemple suposaria 1.024 euros per habitant (i creixent cada dia que passa pels grans interes-

sos a pagar de quantitats tan elevades de deute). València després de Madrid és l’Ajuntament

més endeutat de tot l’estat, i no tenim gens clar que tot eixe diner haja millorat ostensiblement

el nivell de vida dels seus veïns i els seus serveis públics... Meliana deu 154,61 euros per per-

sona, Montcada 256,28, Foios 337,41, Almàssera 484,51, Museros 644,72, Rafelbunyol 695,35

euros, etc. Detallem el deute per habitant per poder fer una comparació millor ja que cada poble

té una quantitat diferent d’habitants!

En el nostre cas, fins i tot la premsa d’Alacant (La Verdad) i València (Las Provincias) ha desta-

cat i elogiat la gestió de l’Ajuntament de Vinalesa, (textualment: “...Bien hacen los deberes,

sin embargo, pueblos valencianos como el de Vinalesa. Su deuda por habitante es de

23 euros. ¡Bravo!...”) com podeu comprovar en internet en els següents links:

http://www.laverdad.es/alicante/v/20100531/provincia/seis-diez-ayuntamientos-deuda-20100531.html

http://www.lasprovincias.es/v/20100531/comunitat/solo-cada-cinco-ayuntamientos-20100531.html

Un deute realment insignificant, i això que Vinalesa és l’enveja de la comarca pel seu elevat

volum, preu i qualitat de serveis públics i activitats que s’ofereixen als seus veïns per part de

l’Ajuntament. De fet, es dona la paradoxa (cosa abans impensable) de que gent d’altres pobles

propers acudeixen a Vinalesa, a la piscina, al gimnàs, a les escoles d’estiu, o a participar en acti-

vitats com la volta a peu o el dia de la bici per exemple...

2

L’EQUILIBRI PRESSUPOSTARI SENSE DEUTE,EL NOSTRE MODEL DE GESTIÓ...

Municipi

Deute a31/12/2009

(milers d'eu-ros)

Albalat 421

Albuixec 1.844

Alfara 575

Almàssera 3.488

Foios 2.288

Massalfassar 687

Meliana 1.629

Moncada 5.599

Museros 3.760

Tavernes B 2.119

Vinalesa 72

Com hem demostrat tots estos anys de pressupostos equilibrats sense dèficits, invertir priorità-

riament en el que més beneficia a la immensa majoria de veïns no té perquè ser deficitari, i a

més a més de tantes activitats destinades a millorar la qualitat de vida i afavorir la economia

familiar, en esta legislatura haurem fet com a obres emblemàtiques un nou centre de salut(que no oblidem que era obligació de la Generalitat Valenciana), una nova escola infantil, una

pista de padel, l’Espai Jove per a la joventut o l’Exposició Permanent de la Seda entre d’al-

tres coses. Inversions que repercuteixen directament en el benestar ciutadà d’una manera més

visibles que moltes altres.

Al mateix temps s’ha rehabilitat la Nau del centre cívic, s’han dedicat recursos a fomentar l’ocu-

pació amb programes finançats amb fons europeus, estatals i autonòmics, als serveis socials

amb programes com l’ajuda a domicili, les nostres escoles esportives per als xiquets i xiquetes

de Vinalesa, a la joventut, i s’ha potenciat la cultura, la llengua, l’esport per a totes les edats, la

cohesió social i la integració, s’ha invertit especialment en parcs i zones verdes, en el manteni-

ment de carrers, en les festes cíviques i religioses, s’estan ultimant les gestions amb el món

empresarial per posar en funcionament el centre de dia i no s’ha deixat de dedicar un 0,7% dels

pressupostos a solidaritat amb els que estan molt pitjor que nosaltres...

Si se és conscient de tot el que s’ha fet, la gestió realitzada resulta realment difícil de creure per

a un poble tan xicotet com és el nostre, tal com podreu comprovar pròximament en la memòria

de gestió que estem preparant!

Tot això sense haver pujat les taxes locals, i respecte als impostos, després de la revisió cadas-

3

Jornada de presentació de l’Espai Jove en Festes del 2010 Nou Centre de Salut a punt de finalitzar

Nova Escola Infantil Municipal

tral que va realitzar Hisenda en 2007 (legalment s’ha de fer cada 10 anys

http://www.catastro.meh.es/pdf/trl_000104_0503.pdf - i en Vinalesa feia 19 anys que no s’havia fet)

i per compensar en part la pujada que significava eixa revisió cadastral, el grup municipal del

PSPV-PSOE, mentre el PP votava en contra, va decidir baixar els tipus a aplicar en l’impost de

l’IBI reduint-los del 0,9% al 0,65%, que això si que està en les seues mans. I de fet, es pensacontinuar baixant els tipus de gravamen aplicables a l’IBI per millorar la situació de les

economies familiars!

font Agència Tributària, en la seua pàgina podeu comparar amb els pobles veïns.

A més, els 72 mil euros corresponen al Pla d’Estalvi Energètic que s’ha posat en marxa.

Pla que des del punt de vista econòmic està destinat a retallar la despesa energètica de

l’Ajuntament, cosa que implicarà la seua amortització en uns pocs anys en diner deixat de pagar

en la factura elèctrica i la minoració de la despesa pressupostària, i des del punt de vista ecolo-

gista suposa un clar compromís ecològic en la lluita contra el canvi climàtic. Som conscients

de que és una gota d’aigua en un oceà, però com sempre hem dit els valencians, “tota pedra fa

paret”, especialment en la important qüestió de protegir el medi ambient i el nostre entorn.

Com s’aconsegueix tot això? Amb les idees molt clares del model de poble que es vol i amb molta

dedicació i treball per part del grup municipal i els tècnics professionals per aconseguir sinèrgies,

recursos, i per suplir les carències normals d’un poble xicotet i amb poc finançament com el nos-

tre amb la seua entrega, capacitat de mobilització i de crear teixit social amb la premissa de que

la suma del conjunt aporta moltíssim més valor que la suma de cadascú per separat.

L’endeutament té unes clares repercussions per el futur. La nostra filosofia sobre l’endeutament

és molt fàcil d’entendre, d’igual manera que una família gasta segons el que ingressa i sols recur-

4

reix a endeutar-se quan necessita fer una despesa realment important en la seua vida (una

vivenda per fer una família, un cotxe per anar a l’universitat o al treball...), l’Ajuntament, que no

oblidem que gestiona els diners de tots, deu fer el mateix, donar-li un rendiment el més eficaç

i eficient possible per a proporcionar major benestar al major nombre possible de persones amb

els recursos dels que es disposa, i recurrir a endeutar-se solament quan la inversió siga realment

important i beneficiosa per al futur del poble! Ací podeu veure la despesa financera:

Molts dels problemes actuals en la societat venen determinats perquè per errors de

càlcul o diferent visió del significat d’“inversió”, s’ha gastat més del que era pru-

dent gastar! Tindre uns pressupostos equilibrats i gestionar els recursos pensant

no sols en el present sinó també en el futur de les actuals generacions i en el dels

nostres fills, així com fer inversions “rentables” (en el sentit social no sols en

l’econòmic) que retornen un benefici major que la despesa dedicada resulta fona-

mental per avançar i progressar en la direcció correcta.

Molts estats i països en tot el món tenen actualment greus problemes per culpa de

l’endeutament (en realitat més exactament per culpa de la especulació sobre el

mateix deute que fa que aquest es dispare). Sols comentar els casos més propers

a nosaltres: recordar que l’estat espanyol estava tenint superavits tant pressupos-

taris com de seguretat social fins que va esclatar la crisi dels bancs i es va haver

d’endeutar per salvar-los, i per altra part la dramàtica situació en que es troba la

Generalitat Valenciana, amb un deute que va començar a disparar-se ja amb

Zaplana i que s’na incrementat exponencialment a més de 16.365 milions d’euros.

València amb més d’un 16% del PIB (producte interior brut) encapçala la llista de

comunitats més endeutades (font banc d’España http://www.bde.es/webbde/es/esta-

dis/infoest/a1309.pdf) amb greus problemes per fer front el pagament de la llum o

el correu de les conselleries....De fet, la Generalitat per poder funcionar no ha tin-

gut més remei que emetre nou deute (més deute!) als particulars que vulguen

comprar-l’l prometent-los bons interessos (més deute), primer va ser una emis-

sió de 1.000 milions de bons de la GVA, després mil milions més...

Com pagarem eixe descomunal deute?

I no oblidem que estem dels primers en tots els rankign roïns: dels més endeutats,

de major corrupció, major atur, major fracas escolar, en reducció del PIB, en pobresa en renda

per càpita, en salaris més baixos, en abusos urbanístics.., dissortadament la llista es ben llarga...

En resum, mentre altres ajuntaments i administracions retallen llocs de treball, algunes ni poden

pagar les factures de la llum o de correus, els volen tallar aquest servei i estan abocats a reta-

llar serveis socials dedicats als ciutadans, a Vinalesa, gràcies a la gestió prudent i equilibrada de

l’Ajuntament podrem mantenir el nivell i qualitat del nostres model de poble basat en oferir molts

i bons serveis a preus accessibles perquè tot el món puga accedir, i assegurar el major benestar

possible als nostres veïns i veïnes, que en el fons és el que importa: fer un poble millor i més

just fent que la gent que hi viu visca millor d’una manera més justa!

1985 18.090,46 €1986 18.030,36 €1987 15.776,57 €1988 13.522,77 €1989 11.268,98 €1990 9.015,18 €1991 10.750,60 €1992 13.224,71 €1993 27.896,60 €1994 16.187,74 €19951996 11.506,46 €1997 10.090,02 €1998 8.836,49 €1999 7.404,97 €2000 5.469,68 €2001 16.949,21 €2002 6.089,00 €2003 4.526,00 €2004 4.976,00 €2005 3.550,00 €2006 3.550,00 €2007 8.084,00 €2008 7.250,00 €2009 7.050,00 €2010 5.000,00 €

Agrupació Local de Vinalesa del PSPV/PSOE. Plaça de Gafaüt, 13 e-mail: vinalesa@pspv-psoe.net

“No hace falta un gobierno que sea perfecto, se necesita uno que sea práctico.” Aristotil -384 aC

pàgina del mes en internet:

http://www.es.amnesty.org/index.php

Ara que gràcies a les revoltes de la gent que ja ha dit prou en molts països que són a benprop nostre ens adonem de quanta dictadura i quants drets humans són esclafats con-tinuament. Avui més que mai calen organitzacions com Amnistia Internacional.

Segons wikipedia, Amnistia Internacional es va fundar al Regne Unit, i el seu primer objectiufou l'alliberament d'un grup d'estudiants empresonats a Portugal.Un dia de 1961 l'advocat britànic Peter Benenson va llegir a The Observer'' una noticia sobredos estudiants portuguesos que havien estat empresonats per haver fet un brindis per la lliber-tat. Això el va impulsar a publicar el 28 de maig un article al mateix diari titulat Els presonersoblidats (en anglès The Forgotten Prisoners) fent una crida als lectors per efectuar una campa-nya de correspondència donant suport a aquests estudiants.Aquest article va ser publicat i traduït a altres diaris del món. El juliol de 1961 es realitza laprimera reunió de delegats de Bèlgica, Regne Unit, Alemanya, Irlanda, Suïssa i els Estats Unitsper establir un moviment internacional permanent en pro de la defensa de la llibertat d'opinió ireligió.Des d'aleshores AI ha denunciat violacions dels drets humans en pràcticament tots els païsosdel món, inclosos els règims democràtics. Les campanyes més habituals consisteixen en pres-sionar els governs per l'alliberament dels presos polítics o de consciència. Per tal de preservarla seva independència, Amnistia Internacional es finança només amb les aportacions dels seusmembres.Els principals objectius d'Amnistia Internacional son:

• L'alliberament dels presoners per motius de consciència (aquells que han estatempresonats per exercir el seu dret a expressar les seves creences polítiques o religioses deforma pacífica)

• Exigència d'un judici just per als detinguts polítics • L'abolició de la tortura • Denunciar les desaparicions i assassinats politics • Abolició de la pena de mort, així com de totes les formes de tortura i càstigs denigrants

als presoners.

6

ART CRÍTIC: BANKSY

Banksy es el pseudónimo de un popular artista del graffiti inglés. Se cree que nació en Yate, localidad cercanaa Bristol, en 1974, pero los datos acerca de su identidad son inciertos y se desconocen detalles de su biografía.Según Tristan Manco, Banksy "nació en 1974 y creció en Bristol, Inglaterra. Hijo de un ingeniero de fotocopi-

adoras, entrenó como un carnicero pero se vio implicado en el graffiti durante el boom del aerosol en Bristol de finalesde los 80'". Su trabajo, en su gran mayoría piezas satíricas sobre política, cultura pop, moralidad y etnias, combinaescritura con graffiti con estarcidos con plantilla. Su arte urbano combina escritura con una técnica de stencils similar

a Blek le Rat, quien empezó a trabajar con stencils en 1981 enParís; y miembros de la banda de anarco-punk Crass, que mantu-vieron una campaña con stencils en las instalaciones del metro deLondres a finales de los 70's e inicios de los 80's. Banksy recono-ció la influencia de Blek diciendo"cada vez que creo que he pintadoalgo ligeramente original, me doycuenta de que Blek Le Rat lo hizomejor, sólo veinte años antes."Susobras se han hecho populares al servisibles en varias ciudades delmundo, especialmente en Londres. Banksy oculta su identidad real a laprensa general. Muchos periódicos

han apuntado que su nombre podría ser Robert Banks o Robin Banks, pero este rumorpodría haberse originado a partir de una broma por la similitud fonética entre el nombre"Robin Banks" y "robbing banks" ("robando bancos" en inglés).

Generalmente se cree que es un varón blan-co, de pelo rubio, alto, que viste ropa típicadel grafitero y que tiene entre 28 y 35años.Recientemente fue capturado por el objetivo de un telefono móvil tra-bajando en una de sus obras en Bristol, InglaterraComenzó su obra en las calles de Bristol, su ciudad natal, entre 1992 y1994. En el año 2000 organizó unaexposición en Londres y después deesto ha plasmado sus pintadas enciudades de todo el mundo.Banksy utiliza su arte urbano calle-

jero para promover visiones distintas a las de los grandes medios de comuni-cación. Esta intención política detrás de su llamado "daño criminal" puede estarinfluida por los Ad Jammers (movimiento que deformaba imágenes de anunciospublicitarios para cambiar el mensaje).

Banksy también trabaja cobran-do para organizaciones benéfi-cas como Greenpeace y paraempresas como Puma y MTV, yvende cuadros hasta por25.000 libras en circuitos com-erciales o en la galería de su agente, Steve Lazarides. Un juego deobras de Banksy se vendió en la casa de subastas Sotheby's por50.400 libras. Esto le ha llevado a ser acusado de vendido por otrosartistas y activistas. Al ser anónima su identidad todas estas acusa-ciones quedarían sin efecto.

7