versio ii

U n i v e r s i t a t d e B e l l e s A r t s ( U B )

Elisabet Díaz Naval B3 NIUB: 14920426 Curs 2011-‐2012

12

Versió II – Treball final

2 VERSIÓ II – TREBALL FINAL

2

INDEX

IMATGES ESCOLLIDES 3

INFORMACIÓ SOBRE ELS AUTORS 6

BIBLIOGRAFIA 8

SEGONA PART 10

CONCLUSIÓ 12

3

IMATGES ESCOLLIDES Antropometria, 1960, Yves Klein Portabarrets, taula i cadira, 1969, Allen Jones


4

Dona I, 1949, Willem de Kooning He triat aquestes tres obres perquè les considero les més adients per el meu treball. Ja que tots tres artistes durant la seva vida van demostrar aquesta aura de superioritat que sentien cap a les dones, és a dir, que els homes tenien més poder que les dones. I això ho podem veure clarament en aquestes obres de cada autor (he escollit una de cada artista). En la primera de Yves Klein podem veure com utilitza a la dona com a “dona brotxa”, és a dir, com a objecte. En la segona de Allen Jones, les utilitza com a immobiliari al gust del home, és a dir, com a objecte. Y per últim, la obra de Willem de Kooning, on mostra la dona tota demacrada, deformada y monstruosa, un fet que fa pensar, que per ell les dones únicament eren una cosa més a la que deforma, no representant-la tal com és, ja que totes les seves obres en las que surten dones surten deformades, com si ell tinguès el poder de fer el que vulgues amb elles. En el meu treball vull parlar de com tractaven pictòricament els artistes a las dones, és a dir, vull endinsar-me més enllà del simple fet dʼanalitzar el color, les formes...etc. I per això he triat aquests tres autors, perquè són dʼestils diferents però tots tres demostren el que anomenem “machisme”. I pictòricament es pot veure. Primer en el cas de Yves Klein, podem veure clarament que en la seva obra “Antroponemetria” hi trobem figures femenines. A les qual les pintava del color tant característic dʼell, i a aquestes les utilitzava com a “dones brotxa”, i fins i tot, en algunes obres, durant tot el procès de pintar-les i crear la seva silueta a la superfície desitjada i havien espectadors observant tot el procès, i en la majoria de casos els espectadors eren homes, fet que encara demostrava més la degradació de la dona en aquell temps, perquè simplement la utilitzaven com a objecte. A més cal dir, que en en aquesta sèrie, les dones surten sense cap, cosa amb la fi que qui mira aquesta obra valorin per sobre de totes les característiques de les dones, el seu cos. En el cas dʼAllen Jones, utilitza les dones també com a objecte, però en el seu cas com a immobiliari. “És un artista machista per concebre el rol de la dona en el marc del servei sexual reduint-la a una espècie de moble preferit, com la que presenta en aquesta obra.”

Silvia Cacciatori Filloy, Diciembre de 2004

I per últim, en el cas de Willem de Kooning. La seva composició és plana, impetuosa, reflexant una figura degradada de la dona. El pigment, aplicat

5

salvatgement, i lʼús de colors que semblen vomitats sobre el quadre es combinaven com demostrant una por sexual o no tant sexual cap a elles. Somriures amplis, dents brillants, pits desmesurats més grans que els caps, grans ulls buits, cuixes opulentes, semblen representar les més fosques percepciones que tenia de les dones. Representava a la dona com “una representació simbòlica de la dona com mare nutrícia, depredadora i abusiva, una dona de boca immensa i mirada implacable, imatge fantasmagòrica de la dona devoradora dʼhomes”.


6

INFORMACIÓ SOBRE ELS AUTORS Yves Klein

Aquest va ser un artista francès considerat com una important figura dintre del moviment neo-dadaisme. La majoria dels seus primers treballs eren pintures monocromàtiques amb diferents colors fins que va patentar el blau klein. A partir dʼaquí va començar a pintar el cos de les dones i les estampava contra el llenç deixant així la impremta del cos despullat de les models sobre la tela, utilitzant-las com si fòssin “pincells vius”. També, a partir dʼaquesta sèrie (anomenada “Antroponometria”, la qual he escollit jo) va fer grabacions durant el procès amb espectadors. Allen Jones

És un artista pop britànic, conegut sobre tot per les seves escultures, però també cultiva les arts visuals. Gran part de la seva obra neix de la imaginació del fetichisme. La seva obra més famosa (la que he triat) tracta de la transformació de la dona en peces de mobiliari. Willem de Kooning

Era un pintor neerlandès nacionalitzat estatunidenc. De Kooning va experimentar amb molt moviments artístics. Doncs va arribar la seva etapa madura amb la qual ja va començar la seva etapa més creativa. Va fer la sèrie anomenada “Dones”. Són formes biomòrfiques que sʼinterpreten com a dones, perquè encara que estiguin deformades tenen un aire de figuració que clarament recorden a una dona. He trobat varis articles i pàgines web interessants. Un dʼells és lʼarticle de la pàgina web: http://www.lacelosia.com. En la qual parlen dʼuna exposició que va tenir lloc a Munich i van coincidir tres artistes importants, un dʼells és Willem de Kooning. “Tres artistes excepcionals del segle XX i les seves representacions de les dones, o més bé el paper atribuït a las dones en el seu art, constitueixen el focus dʼaquesta exposició. Ben coneguts són els tòpics que envolten les vides privades dʼaquests tres artistes, però deixant de lloc les seves actituds machistes o pressumptes patrons de conducta, el seu tractament artístic de la dona com un motiu va molt més enllà de qualsevol enfoc unilateral i aquesta,

7

com tal, apart dʼaltres consideracions. Las dones apareixen dʼuna manera molt més diferenciada i radical en el seu treball, adquireix una importància extraordinària per sí mateixa i amb freqüència sʼutilitzen amb sensibilitat per reflexar els problemas i transtorns en la història. Les dones no són simplement objectes per la projecció de fantasías masculines, la passió o el desitg, si no catalitzadores per a un examen més detingut de les seves pròpies biografies.” Sincerament crec que es contradeix ell mateix, i tinc la sensació de que ho ha escrit un home. Primer diu que són machistes i després diu que la dona es representada de tal manera que adquireix una importància extraordinària, però jo crec que no adquireix aquesta importància tan positiva que ell explica, ja que els tres artistes que van exposar, deformen a les dones i no les representen tal i com les veuen, si no com una espècie de monstre deformat, i això fa, que si adquireixi importància, però no positiva. I un altre (sol fico un fragment) article interessant, és el de la Silvia Cacciatori, la qual fa una crítica sobre Allen Jones. “És un artista machista per concebre el rol de la dona en el marc del servei sexual reduint-la a una espècie de moble preferit, com la que presenta en aquesta obra.”

Silvia Cacciatori Filloy, Diciembre de 2004

Te molta raó, ja que aquest artista en concret demostra com veia a les dones, com simple objectes immobiliaris o altres objectes, com si fòssin inferiors al home.


8

Bibliografia

Pàgines web

http://www.lacelosia.com/munich-mujeres-pablo-picasso-max-beckmann-willem-de-kooning/

http://www.mdrnart.com/resenas.html

Aquestes dues pàgines web parlen sobre una exposició en Munich, on van exposar quadres de Pablo Picasso, Max Beckmann y Willem de Kooning.

Ho he trobat interessant, perquè parlen del machisme que a tots tres els unien, però deixen aquest apartat totalment apartat.

“Pero deixant a un costat les seves actituds machistes o pressumtes patrons de conducta, el seu tractament artístic de la dona com un motiu va molt més enllà de qualsevol enfoc unilateral i aquesta, com tal, apart dʼaltres consideracions.

Clarament ho podem veure expressat en aquest fragment dʼuna de las pàgines web. http://www.wikipedia.org/ En aquesta web, he buscat informació sobre els artistes y algún aspecte que necessitava dʼinformació. http://www.slideshare.net/palinita Dʼaquesta pàgina web he substret un powerpoint molt interessant que sʼanomena El cuerpo humano en la imagen, representaciones de lo femenino y masculino en el arte. Parla primerament de la història de lʼart, de com el cos era una eina molt utilitzada per els artistes, fins de com els homes i la societat machista utilitza els cossos, tant dʼhomes com de dones, de maneras totalment diferents. A la dona gairebé sempre lʼutilitzen pels mateixos rols (llar, nens, bellesa i alimentació) i lʼhome per uns altres (esports, vehicles...) com si aquests rols no es poguèssin canviar. http://www.silviacacciatori.com/

9

En aquesta pàgina web podem trobar obres molt interessant, però rebuscant una mica més sobre aquesta dona, vaig trobar varis articles interessants, un dʼells sobre Allen Jones i el que anomenem “machisme”. Articles

El machismo de todos nosotros. 57 pautas de conducta machista en la vida cotidiana, Carlos Arroyo ha sigut professor de EGB, periodista educatiu i redactor jefe de Societat del diari El País, i director general de lʼInstitut Universitari de Posgrau. En aquest article de Carlos Arroyo i havien aspectes interessants sobre el machisme, i el fet de que lʼhome parli del machisme ha sigut encara més interessant. Es notava molt que parlava un home, perquè en alguns moments narra certes parts com si fòs simplement un article més i no va més enllà. Però una cosa que he trobat molt interessant, és aquesta: “Aquestes últimes podrien ser motiu dʼuna altre reflexió, perquè crec que seria confús mesclar aquestes dos categories i, tenint en compte de que fan molt més mal els botxins enmascarats que les víctimes conformistes, em centraré en aquests homes que dic machistes evolucionats i que, la meva opinió, poden ser de dos classes: els que saben que ho són, però es camuflen habilidosament, i els que no saben que ho són, perquè careixen de sensibilitat per observar els seus propis síntomes.” Trobo que aquesta distinció entre: els que saben que ho són, però es camuflen habilidosament, i els que no sabem que ho són, perquè careixen de sensibilitat per observar els seus propis síntomes, ha acertat completament, perquè és una cosa en la que vaig estar rumiant i fixant-me i trobo personalment que te tota la raó.


10

SEGONA PART

Títol: Versió II Any: 2012 Descripció: En el meu treball plàstic volia fer una crítica sobre lʼobra dʼAllen Jones (“Portabarrets, taula i cadira”). En la seva obra trobem tres dones “ben proporcionades” fent dʼobjectes dʼimmobiliari. En la meva, en canvi, surten tres homes fent dʼaquests objectes. Per tal de que la gent reflexioni a la hora de veure-la. I el que volia demostrar és que aquestes obres encara que són molt semblants, causen sensacions diferents. Potser als

11

homes els hi causa una sensacó dʼestranyesa o potser interès, qui sap. I a les dones potser si poden quedar més estona observant i causar-hi més interès. La meva pregunta és: Quina sensació causa aquesta obra?


12

CONCLUSIÓ

Fent aquest treball mʼhe adonat de la diferència que hi ha entre homes i dones artistes i la visió que tenim, ja que una dona ho mirarà amb diferents ulls que un home, causarà sensacions diferents. I a part, també he après que hi ha una gran diferència i sensació a la hora dʼutilitzar un home o una dona a las teves obres, sigui amb nus o com lʼobra realitzada per mí. En un principi pensava que no causaria tant de xoc, però jo mateixa em vaig sorprendre a la hora de finalitzar la meva obra plàstica. Em va causar sensacions totalment diferents que a la hora de mirar lʼobra de lʼAllen Jones. Primerament sorpresa i xoc, però després ho vaig trobar interessant. Perquè quan miro lʼobra de lʼAllen Jones la trobo fetichista i em causa rebuig, però en canvi utilitzant homes ho trobo completament diferent, la trobo atraient, fins i tot mʼagrada. No sé si em això seʼm consideraria “masoquista”, però és la realitat. I arribat aquest punt, mʼagradaria fer més obres dʼaquest estil, ja que apart dʼaprendre molt crec que aporta un altre punt de vista en el món artístic i fins i tot en el món de lʼart.

versio ii

Documents