valors, tecnologia i medi ambient
TRANSCRIPT
Manuel Villar Pujol
[VALORS, TECNOLOGIA I
MEDI AMBIENT]
Valors, tecnologia i medi ambient
2
“No em desconnectis, no em
desconnectis, si us plau!
(HAL en “2001, Una
odisea del espacio)
Valors, tecnologia i medi ambient
3
0. Per què aquest Crèdit?
Últimament i sense temps per acabar de pair-ho, els mitjans de comunicació han sacsejat
amb un seguit de notícies encadenades la nostra existència tranquil.la i rutinària. Ens
crèiem inmunes a qualsevol contingència i de sobte un regitzell d´amenaces qüestionen la
nostra presumpta seguretat. Vaques boges, febre aftosa, urani empobrit, accidents aeris,
accidents ferroviaris, virus informàtics, plataforma petrolera que s´enfonsa, petroler que
naufraga, Pla Hidrològic Nacional ... Ja no es tracta de profecies apocalíptiques que els
fets després desmenteixen (com en el cas de l´efecte 2000), sinó d ´experiències que es
respiren en els mercats o en una concentració de ramaders emprenyats. Tot plegat ens
obliga a perguntar-nos quin és el peatge que s´ha de pagar per viure en una societat
tecnològicament avançada. Si alguna imatge de l´inconscient col.lectiu pot il.lustrar el
signe dels nostres temps, seria la de la metàfora fàustica de l´aprenent de bruixot a qui
l´esclaten a la cara, una a una, les conseqüències de cadascun dels seus encanteris
atrevits.
A diferència de les societats tradicionals, en què la majoria dels perills eren d´origen
natural: inundacions, malalties, sequeres, penúries, fams ..., a banda dels causats per
l´agressió humana, els riscos de les societats modernes s´han de buscar en els errors i les
imprevisions del sistema tecnològic que la mateixa societat s´ha creat. La visió de la
tecnologia ha estat des del seu origen adreçada als beneficis de la productivitat, però
afectada per una ceguesa al risc. Les urgències per introduir una tecnologia han estat
acompanyades per la manca de precaucions i d´estudis avaluatius previs a la seva
aplicació.
La societat moderna ha acabat per acceptar determinat tipus de perills, com els
derivats de conduir un automòbil, viatjar en avió o fumar una cigarreta. Tanmateix, han
sorgit una nova classe de perills que estan posant a prova els límits de tolerància que
aquesta societat està disposada a suportar. Aquests perills es manifesten en forma
d´universalitat, omnipresència i invisibilitat i troben en elements tan poc sospitosos fins ara
Valors, tecnologia i medi ambient
4
com l´aire, l´aigua i els aliments els millors aliats per propagar el seu missatge letal. Són
perills que posseeixen una tendència immanent a la globalització1, afirma Ulrich Beck en
el seu llibre “La societat del risc” (1986).
Tot i l´inquietant de la imatge que acabem d´esbossar, la intenció d´aquest Crèdit no
és la de recolzar l´estereotip negatiu i alarmista del fet tecnològic, sinó més aviat, d´una
banda, promoure una actitud prudent i reflexiva i, d´altra, oferir arguments que trenquin
aquest fatalime modern, que cada dia consoliden les notícies d´esdeveniments
catastròfics, segons el qual el nostre destí i el de les generacions futures és i serà viure
amb la por a les amenaces que el propi ésser humà ha creat.
“Valors, tecnologia i medi ambient” intenta en la seva modèstia contribuir a la
difusió i inculcació d´unes conviccions que siguin prou potents perquè els alumnes puguin
aplicar-les en la seva vida ordinària. La necessitat d´una moral carregada de valors
medioambientals és del tot necessària quan bona part dels riscos tecnològics actuals
semblen escapar-se del control i de la comprensió humanes. Aquest Crèdit és conscient
que una moral que incorpora aquests valors inevitablement ha de col.lisionar amb alguns
valors, no necessàriament tots, d´una altra moral que no els té assumits. Malauradament
aquest xoc entre valors és més freqüent en zones geogràfiques i culturals dominades per
la misèria o per una veneració desmesurada al déu benefici (com per exemple la decisió
del president americà Bush de no ratificar el protocol de Kioto contra el canvi climàtic), on
sovint les esperances d´una futura millora econòmica desplacen la consciència dels perills
que acompanyen la instal.lació d´una indústria contaminant o la realització sistemàtica
d´accions que de forma irreversible condemnen a mort els ecosistemes, amenaçant tard o
d´hora la supervivència de les mateixes persones. Si aquests valors no són acceptats per
la moral majoritària no tindran la més mínima incidència en el comportament general de la
societat. Com diu Ramon Folch : “sense moral ambiental no hi ha política ambiental, i no
pot esperar-se gran cosa de les disposicions legals. Allò que evita l´assassinat com a
Valors, tecnologia i medi ambient
5
pràctica quotidiana no és la seva prohibició legal formal, sinó el rebuig moral que desperta
en la immensa majoria de la població”2 (“Ambiente, emoción y ética” ).
1. Objectius, continguts i avaluació del Crèdit:
Els objectius generals que es planteja el Crèdit són els següents:
En acabar el desenvolupament de la Unitat l´alumne/a ha de ser capaç de 1- Ser conscient de la dimensió social de l´ésser humà i de les exigències que comporta. 2- Fomentar la reflexió metòdica, pautada i rigurosa. 3- Introduir qüestions de tipus ètic, sociològic i psicològic. 4- Adoptar una actitud crítica davant determinats fenòmens tecnològics. 5- Conèixer i definir els conceptes ciència, tècnica i tecnologia. 6- Exercitar-se en les tècniques de comprensió de textos: mapes conceptuals i comentaris de text. 7- Valorar la societat contemporània com a societat tecnològica 8- Realitzar composicions i exercicis d´expressió argumentativa oral i escrita 9- Comprendre les relacions entre tecnologia i benestar 10- Conèixer la incidència de la tècnica en el procés d´hominització 11- Identificar les transformacions tecnològiques com a causa dels canvis socioculturals. 12- Definir i conèixer el concepte Avaluació Tecnològica. 13- Comprendre que les diferències i divergències no han d´ésser necessàriament motius de conflicte. 14- Preocupar-se pels riscos ecològics que puguin plantejar determinades propostes tecnològiques. 15- Millorar la comprensió i l´ús del llenguatge escrit i oral. 16- Concienciar-se dels perills d´una societat tecnocràtica. 17- Reflexionar sobre les implicacions i els límits de l´Enginyeria Genètica 18- Valorar les repercusions socials de les Tecnologies de la Informació (Internet, Mòbils ...) 19- Conèixer les actituds i les opinions de la població davant de la tecnologia.
Els procediments que es seguiran són:
1- Introducció a la tècnica del comentari de text. 2- Realització d´exercicis escrits seguint les pautes d´elaboració de textos argumentatius. 3- Expressió correcta de les opinions pròpies, tot i evitant la superficialitat i manca de rigor. 4- Aplicació de la tècnica del debat a qüestions polèmiques relacionades amb la identitat 5- Recerca d´informació lligada a les problemàtiques tractades. Especialment es farà servir la premsa. 6- Visionat de documentals i pel.lícules sobre les temàtiques tractades en les diferents unitats. 7- Exercitació del treball col.lectiu com una forma d´enfortir els sentiments cooperatiu i solidari.
Valors, tecnologia i medi ambient
6
Les actituds avaluades seran les següents:
1- Necessitat de fonamentar raonadament els judicis morals 2- Desenvolupament d´una actitud de responsabilitat creixent davant les pròpies decisions que poden repercutir en el medi ambient. 3- Coneixement crític de valors i opinions diferents. 4- Adopció del diàleg com a eina més eficaç per resoldre els conflictes i rebuig del recurs a la violència. 5- Preocupació per la desigualtat econòmica produïda per l´aplicació insolidària de la tecnologia 6- Valoració crítica del significat de progrés científic. 7- Coneixement dels riscos d´algunes actuacions tecnològiques. 8- Adopció de comportaments positius envers la naturalesa. 9- Reconèixer que el nostre entorn està modelat bàsicament per la tecnologia. 10- Comprendre que tota transformació tecnològica important implica transformacions radicals en la mentalitat social. 11- Presentació acurada dels treballs i adopció d´una actitud participativa en les activitats realitzades a classe.
Al llarg del Crèdit es desenvoluparan els continguts conceptuals següents:
1- Ciència, tècnica i tecnologia 2- Hominització i tècnica 3- El nostre entorn immediat 4- Cultura i tècnica 5- Desenvolupament tecnològic i globalització 6- Benestar i necessitats humanes 7- Ambivalència de la tecnologia 8- Tecnologia i canvi social 9- Responsabilitat, control social i tecnologia
En tots els exercicis es tindran en compte l´assoliment dels punts esmentats en els
apartats anteriors, especialment els de procediments i actituds. Qualsevol de les activitats
proposades pot ser usada com a exercici avaluatiu. Ens interessa per sobre de tot el
treball dels alumnes a la classe i posem l´èmfasi en la realització de comentaris de textos
escrits i la participació activa en les diferents sessions. No ens podem oblidar d´aspectes
actitudinals com l´esforç i l´interès per la matèria, així com l´assistència regular a classe.
Tendim a evitar una prova única específica per poder avaluar l´alumne al final del crèdit, ja
que el seu treball continuat ha de ser més que suficient per disposar de prou elements
d´informació sobre les capacitats i continguts assolits.
Valors, tecnologia i medi ambient
7
2. Presentació del Crèdit, temporització i Enquesta preliminar:
Aquest Crèdit s´adreça a alumnes de 4t d´ESO i forma part d´un projecte més ambiciós de
l´educació en valors. És el tercer lliurament d´una trilogia pedagògica que s´inicia amb
“Valors i identitat” , el primer dels Crèdits, i continua amb “Valors i convivència” . La
trajectòria seguida és similar a la de les ones concèntriques que s´expandeixen en l´aigua
quan una pedra impacta en la seva superfície líquida. Comencen amb allò més pròxim, el
nostre jo i problemàtiques derivades de la nostra pròpia autovaloració, segueixen
problemàtiques relacionades amb la valoració dels altres o conjunt de jos i acaben, en la
més excèntrica, amb les vinculades amb la relació del nostre entorn no humà, el no-jo.
Tanmateix, val a dir que de vegades l´esforç per distingir els tres territoris es fa una mica
penós. Si resulta complicat mantenir-se estrictament en els límits estricte del jo, quan se
sap que molt de la nostra imatge és producte de la imatge que els altres tenen de
nosaltres, tant o més resulta quan intentem enfrontar-nos al nostre entorn prescindint del
fet que és una realitat profundament humanitzada. Les ones, en el terreny en què es
movem, no segueixen el sentit unívoc que marca la naturalesa, també adopten l´invers i
fins i tot el centrípet, com quan es remou el cafè amb llet del matí. La tecnologia, l´entorn
tecnològic, ja ho deia Karl Marx amb altres paraules, determina la nostra identitat i les
nostres relacions personals.
En l´actualitat, tot i reconèixer que bona part del benestar general que gaudeix la
humanitat ha estat generat pel desenvolupament tecnològic, no cal oblidar que encara
resten problemes socials que s´han de resoldre i que paradoxalment han aparegut altres
de nous i d´insospitats provocats per l´aplicació indiscriminada de la tecnologia.
Algunes opcions ideològiques radicals prediquen l´abandonament del model
tecnològic seguit últimament per la societat occidental, perquè la consideren com l´única
solució lúcida que pot aturar el suicidi total de l´espècie humana al que ens condemna
irremediablement el progrés tecnològic.
Valors, tecnologia i medi ambient
8
En aquest Crèdit defensarem la idea que bona part dels problemes generats per la
tecnologia són causats per creure que el progrés tecnològic havia d´implicar
immediatament progrés moral, sense imaginar que l´actuació dels científics i dels tècnics
no pot marginar ni oblidar valors socials com la justícia, la solidaritat, la llibertat, la
responsabilitat i la dignitat humana.
Aquest és un Crèdit de 35 hores. S´hi dedicarà una sessió a la presentació i a l´enquesta
preliminar i l´última de les sessions per fer una recapitulació i una valoració crítica del seu
desenvolupament al llarg del trimestre. Hi ha la ferma voluntat de dedicar com a mínim tres
hores a cadascuna de les nou unitats, però per la naturalesa d´algunes activitats de les
unitats 5, 6 i 8, caldrà dedicar´hi cinc sessions per a cadascuna. A la Unitat 5 hi ha un
treball sobre la repercussions de la globalització en les economies dels Països del Tercer
Món, a la Unitat 6, una investigació sobre l´efecte de la publicitat en la generació de
necessitats supèrflues i a la Unitat 8 es planteja una investigació sobre l´impacte del
creixement econòmic derivat de l´impacte de les tecnologies en els estils de vida de dues
poblacions: El Ejido i Silicon Valley.
Valors, tecnologia i medi ambient
9
El Crèdit s´iniciarà amb un qüestionari que servirà per conèixer les opinions i els
coneixements previs dels alumnes relacionats amb els problemes tecnològics.
Per anar fent boca: 1- Creieu que el paper de la tecnologia en la nostra societat és poc important comparat amb altres fenòmens socials, com la política, l´economia, les relacions personals o els esports? 2- Creieu que la societat actual, tal com la coneixem, podria funcionar de la mateixa forma sense la tecnologia? 3- Enumereu alguns elements tecnològics del vostre entorn més immediat? 4- Creieu que la vostra vida conviaria radicalment sense aquests artilugis? 5- ¿Què enteneu per benestar? ¿Pot existir el benestar sense tecnologia? 6- Alguna vegada heu pensat en el poder que la tecnologia exerceix sobre la vostra vida personal i social? (Busqueu exemples) 7- Considereu que el desenvolupament econòmic fa inevitable la degradació del medi natural? 8- Exposeu la vostra opinió sobre la situació de l´entorn natural pròxim al vostre poble o ciutat 9- Quina responsabilitat creieu que tenen els ciutadans en les repercusions negatives del desenvolupament tecnològic? 10- És l´ésser humà qui domina la tecnologia o, pel contrari, és l´ésser humà qui està dominat per ella?
Valors, tecnologia i medi ambient
10
3. Desenvolupament conceptual del Crèdit:
3.1. Unitat 1: Ciència, tècnica i tecnologia.*
En un primer moment l´objectiu d´aquesta primera unitat és la d´establir diferències entre
tres sabers: la tècnica, la ciència i la tecnologia, que el llenguatge ordinari acostuma a
confondre. La unitat començarà amb un primer exercici on l´alumne haurà d´identificar
quina és la definició correcta, d´entre tres possibles, d´aquests tres sabers. Tant bon punt
s´hagi resolt favorablement el primer exercici passarem a la realització del segon i el
tercer, que tenen com a objectiu consolidar en l´alumne/a l´assoliment de les definicions
dels tres conceptes estudiats (veure exercicis pàgines 6 i 7 de l´Annex ).
Una de les característiques dels anomenats éssers intel.ligents és la seva capacitat
d´obtenir coneixements o sabers per poder explicar-se la realitat o resoldre problemes.
Podem distingir dos tipus de coneixements. El coneixement teòric podria definir-se com
aquell saber on el que importa és la possessió d´una informació verdadera sobre una
determinada qüestió. Aquest saber és propi de la ciència. El coneixement pràctic és el
domini d´unes tècniques, instruments o habilitats per realitzar determinades coses o assolir
determinats objectius. Aquest saber és propi de la tècnica. El saber propi de la tecnologia
és aquell que necessita tant del saber teòric com del pràctic.
Alguns sabers no cal que s´aprenguin. Els tenim sense que ningú ens el hagi
ensenyat. Són sabers innats. Però hi ha d´altres que hem d´aprendre, perquè la naturalesa
de bon principi no ens ha dotat d´aquestes habilitats. Són els sabers adquirits.
Hi ha éssers vius que gairebé tots els seus sabers són innats. Des del moment que
han nascut ja saben com reaccionar davant de determinats estímuls. En canvi, hi ha
d´altres, entre els quals cal incloure l´espècie humana, que la major part de les seves
habilitats i coneixements els ha d´adquirir. A més, una altra particularitat de l´espècie
humana és que té la possibilitat de perfeccionar i millorar aquests sabers.
* Al llarg de l´exposició del Desenvolupament Conceptual del Crèdit hi hauran constants referències als textos, exercicis i activitats, proposades per assolir els objectius del Crèdit, que apareixen en l´Annex del Material de l´Alumne/a amb el número de pàgina i en lletra negreta i cursiva.
Valors, tecnologia i medi ambient
11
En un segon moment s´intentarà aprofundir una mica més en la naturalesa d´aquests tres
tipus de sabers, tot i comparant-los amb els sabers animals (veure documental, text i
activitats pàgina 8 ).
Més endavant adoptarem una perspectiva històrica per abordar la problemàtica relació
entre aquests tres sabers, insistint que l´actual relació s´ha d´entendre com el resultat d´un
procés que comença amb la Revolució Industrial.
Avui en dia la tècnica no pot prescindir de la ciència, ni la ciència d´instruments de
mesura ni dispositius experimentals cada vegada més sofisticats. Però això no sempre ha
estat així. En la industrialització, el procés iniciat a Anglaterra en la segona meitat del segle
XVIII amb l´anomenada Revolució Industrial, es poden distingir tres fases o moments:
1ª fase (2ª meitat del segle XVIII-últims decenis del segle XIX): Es caracteritza per la
substitució de l´energia hidràulica i animal per l´ús del carbó i del vapor com a fonts
d´energia i el lideratge econòmic de les indústries tèxtil i siderometal.lúrgiques.
2ª fase (finals segle XIX-II Guerra Mundial): Caracteritzada per l´ús de l´electricitat, el
desenvolupament del motor de combustió interna i la institucionalització de la investigació
científica.
3ª fase (final II Guerra Mundial-situació actual): Caracteritzada per la preeminència
econòmica de les activitats terciàries i la difusió de les noves tecnologies basades en la
informació (telefonia, internet). La nova societat resultant es coneix amb el nom de societat
postindustrial.
Fins a la segona fase del procés d´industrialització la ciència i la tècnica havien seguit
camins divergents, ignorant-se mútuament, només col.laborant de forma accidental i
discontínua. James Watt , responsable del desenvolupament de la màquina de vapor, per
posar un exemple, no fou un científic sinó un constructor d´instruments de precisió que fou
capaç de superar un seguit de dificultats tècniques. La integració de la ciència en l´àmbit
Valors, tecnologia i medi ambient
12
de la tècnica va haver d´esperar a les últimes dècades del segle XIX, quan fou necessària
la seva participació en el desenvolupament de l´electricitat, l´acer, el motor de combustió
interna i la indústria química. Més endavant, les guerres mundials contribuiren a apropar
encara més la ciència amb la tècnica, d´aquesta manera van poder realitzar-se projectes
com el radar, el DDT o el motor a reacció. La consumació del matrimoni entre la ciència i la
tècnica va tenir lloc sota el patrocini de l´anomenat Projecte Manhattan , on 15.000
científics, 300.000 tècnics i un presupost de 2.000 milions de dòlars aconseguiren
materialitzar els estudis que conduiren a la fabricació de la bomba atòmica.
Un tret característic de la societat postindustrial és que el factor decisiu per mesurar
el creixement econòmic és el de la innovació tecnològica. La fórmula que expressa
aquesta nova situació és R+D que significa l´associació entre recerca científica i
desenvolupament tècnic.
Per tal de comprendre els canvis històrics i fer entendre que la concepció de la ciència, la
tècnica i la tecnologia no sempre ha estat així ens remitirem a un fragment del llibre de
Michel Claessens , “La tècnica contra la democràcia” (1998), on ens trobem les
diferències entre la concepció clàssica de la ciència i la concepció actual. (veure text i
activitats pàgina 10 ).
Acabarem la Unitat 1 abordant la tecnologia a partir d´elements d´anàlisi propis de
l´economia per tal de comprendre la importància que té en el desenvolupament de les
societats modernes. Analitzarem dues gràfiques on apareixen dades referides a l´indicador
R+D (Recerca científica i Desenvolupament tècnic) i comentarem l´article “La prosperidad”
de l´economista americà Jeffrey D. Sachs (veure gràfiques, text i activitats pàgines 9,
10 i 11).
Amb les activitats i exercicis realitzats en aquesta Unitat pretenem assolir els punts 5 i 6 dels objectius actitudinals.
Valors, tecnologia i medi ambient
13
3.2. Unitat 2:Hominització i tècnica.
La idea directriu d´aquesta segona unitat va ser plantejada per José Ortega y Gasset en
la introducció a la seva “Meditación de la técnica” (1935): “Sense la tècnica l´home no
existiria ni mai hagués existit”3. En aquesta segona Unitat l´enfocament serà
fonamentalment paleontològic, tot i que no oblidarem les obligades referències al
plantejament mític de l´origen de la tècnica (veure activitats dobre el mite de Prometeu
pàgina 13 ).
Les idees exposades entorn de les repercusions que va tenir el foc en el procés
d´hominització estan extretes d´una entrevista amb el paleontòleg català Eudald
Carbonell .
Anomenem hominització a tot un conjunt de transformacions anatòmiques,
fisiològiques i psicològiques que es produiren al llarg de l´evolució que des d´uns primats
homínids conduí a l´aparició de l´espècie humana actual.En aquest procés va tenir un
paper decisiu la tècnica.
En la tècnica conflueixen dues capacitats: la d´aprendre i la d´innovar, gràcies a les
quals l´espècie humana ha pogut compensar i fins i tot superar les seves mancances
naturals originals. Comparat amb altres ésser vius, els humans estan poc dotats: no són
especialment forts, ni especialment ràpids, ni especialment àgils, ni tenen unes defenses
prou potents per enfrontar-se amb garanties a d´altres animals Fa molts
milions d´anys, uns homínids començaren a utilitzar ascles o rasquills per tallar cadàvers
d´animals i trencar els ossos per tal d´arribar a la medul.la i menjar-se-la. De mica en mica,
l´ús dels rasquills es perfeccionà quan no es conformaren amb els que trobaven sinó que
els colpejaven entre si per aconseguir un fil més tallant. El primer homínid que donà forma
al primer rasquill es pot considerar el primer homo faber.
Más tard, al voltant de quatre-cents o cinc-cents mil anys, l´ésser humà va fer un
descobriment trascendental: el domini del foc.
Quines foren les repercusions de la descoberta del foc?
Valors, tecnologia i medi ambient
14
1- Àmbit alimentari:
1.1. El foc permeté incorporar a la dieta humana aliments que són indigeribles quan no
estan cuits. Per exemple, els cereals i les llegums no es poden menjar sense coure´ls. La
possibilitat de menjar aquests dos tipus d´aliments possibilità disposar de proteïnes i
glucosa que foren imprescindibles per al desenvolupament cerebral dels nostres
avantpassats i obtenir el volum adequat per a una ment amb un gran coeficient
intel.lectual.
1.2. Amb el foc es va poder desenvolupar la tècnica dels fumats, la qual cosa ajudà a
conservar durant més temps els aliments, aportant més autonomia als grups humans que
d´aquesta forma ja no depenien tant de la caça i de la recolecció diària.
1.3. Més aliments significà més població. La manca de disponibilitat dels aliments era el
principal factor que limitava el creixement de la població humana.
2. Font de calor:
Les fogueres foren la primera calefacció de la humanitat. Les fogueres permeteren
colonitzar territoris on els hiverns eren molt crus. D´altra banda, fins i tot en els territoris
més temperats, la calor era una garantia de supervivència superior en una època en què
un simple refredat podia acabar en una pneumònia. Per tant, disposar d´una foguera podia
ser la diferència entre la vida i la mort.
3. Millora de les estratègies defensives:
3.1. Amb les flames es podia allunyar als depredadors que rondaven els poblats humans.
3.2. Escalfant les puntes de les fletxes de fusta, aquestes es feien més dures i afilades.
4. Àmbit social:
L´existència del foc feia més llargs els dies: augmentava el temps per fabricar eines;
al voltant del foc els individus podien parlar entre ells, la qual cosa reforçà els vincles entre
ells, estimulà l´ensenyament i l´aprenentatge i originà una simbologia relacionada amb el
foc i la nit que posteriorment donà lloc a les primeres mitologies i religions.
Quines foren les tècniques d´encendre el foc fa uns 400.000 anys?
Valors, tecnologia i medi ambient
15
Una primera forma fou a través de la fricció de dues branques petites. L´essencial era
que fossin d´arbres diferents, ja que amb dues branques de la mateixa fusta és molt més
difícil que s´encenguin. Les espurnes originades per la fricció encenien restes molt
inflamables de fem d´animals herbívors (copròlits) i a partir d´aquí es podia encendre la
foguera.
L´altra opció era l´ús de pedres, especialment de quars. El procediment era el mateix
que l´anterior: fricció entre dues pedres perquè una espurna encengui un copròlit i que la
flama generada posteriorment escengui la foguera.
També són originals de l´Eudald Carbonell les hipòtesis sobre les conseqüències del
desenvolupament tècnic sobre l´aparició dels primers homínids a Europa i sobre la
desaparició dels neanderthals. Sobre aquestes hipòteis es plantegen dos tipus d´activitats
(veure activitats pàgina 14 ).
Els estudis paleontològics situen l´origen de la humanitat a l´Àfrica oriental, fa uns 5
milions d´anys.
Ja des de bon principi el procés evolutiu que va culminar en l´espècie humana actual
(Homo sapiens) no seguí un camí lineal, sinó més aviat en forma arborescent. Des d´una
primera espècie homínida, descendent d´un antic primat, es diferenciaren variants
cadascuna amb característiques diferents que coexistiren durant un temps. Algunes
generaren noves varietats, però d´altres s´extingiren sense aportar noves formes
humanoides.
L´homínid europeu més antic ha estat descobert al jaciment d´Atapuerca, l´anomenat
Sima de los Huesos, a la província de Burgos. Es calcula que té uns 800.000 anys
d´antiguetat. Es coneix amb el nom d´ Homo antecessor. Aquesta espècie humana fou
descendent d´una altra espècie d´homínid africà que abandonà el seu bressol africà fa un
milió i mig d´anys. L´Homo antecessor inicià línies evolutives independents a Europa a la
Valors, tecnologia i medi ambient
16
dels seus parents africans. Una espècie descendent del primer homínid europeu és la de l
Homo Heidelbergensis, d´uns 300.000 anys d´antiguetat, que també s´ha descobert al
jaciment burgalès. Aquest homínid fou el precedent evolutiu de l´Homo Neandertalensis,
que aparegué fa uns 250.000 anys.
Durant més de 200.000 anys els neandertals foren els únics pobladors humans
d´Europa, fins que fa uns 45.000 anys una nova onada migratòria provinent d´Àfrica va fer
aparèixer una nova espècie humana, l´Homo Sapiens, que fou el resultat de les branques
d´homínids que evolucionaren al continent africà.
Com expliquen els paleontòlegs que els homínids africans abandonessin el continent africà
per extendre´s per Europa i Àsia?
Un grup d´investigadors encapçalats pel paleontòleg català Eudald Carbonell
defensen la hipòtesi que els primers homínids que aparegueren a Europa foren desplaçats
per uns altres homínids amb una capacitat tècnica més avançada al seu continent
d´origen, Àfrica. Unes tècniques més desenvolupades permetien un millor control,
aprofitament i explotació d´un ecosistema. Els homínids amb tècniques més endarrerides
van ser obligats a refugiar-se en territoris menys productius i, finalment, varen haver
d´emigrar cap a Europa.
Aquesta hipòtesi es fonamenta en la presència d´una indústria lítica molt avançada en
jaciments africans d´aproximadament d´un milió i mig d´anys i l´absència d´una indústria
lítica d´un nivell de perfecció similar en el jaciment europeu més antic, el d´Atapuerca, de
només 800.000 anys.
Els representants de l´Homo antecessor que romangueren a Àfrica, tècnicament més
dotats, generaren una línia evolutiva que culminà en l´Homo sapiens, mentre que els
europeus, menys dotats tècnicament, generaren una altra línia evolutiva paral.lela en la
qual inicialment aparegué l´homo heidelbergensis i posteriorment l´homo neandertalensis.
Quan els sapiens arribaren a Europa, fa uns 45.000 anys, es trobaren amb una altra
Valors, tecnologia i medi ambient
17
espècie d´homínid, els neandertals, amb un desenvolupament tècnic inferior.
Probablement, una de de les causes que explica la desaparició dels neandertals seria la
impossibilitat de competir tècnicament amb els nouvinguts sapiens.
La unitat culminarà amb el visionat de la primera part de la pel.lícula “2001, una odisea
del espacio” , sobre la qual i a partir d´una ressenya sobre la temàtica i la problemàtica
amb la que s´inicia la pel.lícula es proposarà una activitat que té com a finalitat fer palès la
lògica que ha mogut molts dels conflictes humans al llarg de la història: el desig de
posseir, defensar i augmentar uns recursos limitats posa en marxa la capacitat i l´enginy
tècnic humà. (veure activitat pàgina 15 ).
3.3. Unitat 3: El nostre entorn immediat.
En aquesta unitat un altre pensament d´Ortega y Gasset dirigirà la nostra reflexió: “Avui
en dia l´home no viu ja en la naturalesa sinó que està allotjat en la sobrenaturalesa ...”4. El
concepte orteguià sobrenaturalesa al final de la unitat quedarà vinculat a un altre concepte
proposat per Javier Echeverría , el concepte tercer entorn. Segons Echeverría , les
societats modernes ja han oblidat el projecte baconià de dominar la naturalesa a partir de
la ciència i de la tècnica, avui en dia els problemes a què s´enfronten les societats són
d´una altra naturalesa: la necessitat de dominar o si més no controlar les sobrenaturaleses
generades per la tecnologia5.
Una altra idea que podem vincular a les de sobrenaturalesa i tercer entorn és la
d´invent, plantejada per Joan Fuster . “Tot el que no és naturalesa és invent”. Redundant
en la idea orteguiana segons la qual no hi ha home sense tècnica, el pensador valencià
Amb els exercicis i activitats proposades en aquesta unitat s´ha volgut respondre al punt 10 dels Objectius Generals del Crèdit.
Valors, tecnologia i medi ambient
18
assenyalà que “l´home començà a ser home de veres quan començà a rectificar pel seu
compte les realitats naturals del seu voltant”6. Aquestes són algunes de les idees més
destacades del text que hem seleccionat d´un recull d´assatjos del pensador valencià,
“L´home mesura de totes les coses” (veure text i activitats pàgina 16 ).
A què anomenem naturalesa o natural? Sembla que hi ha moltes significacions
d´aquests dos termes. Naturalesa pot ser definida com el conjunt dels éssers naturals en
oposició al conjunt dels éssers artificials, és a dir, dels productes de la intervenció humana.
Natural de vegades significa allò que es considera propi o normal d´una cosa o d´una
persona. Allò que és impropi és anomenat antinatural.
Natural és també allò espontani, allò que no és condicionat per les normes o
convencions humanes.
Finalment, natural seria allò innat o hereditari enfront d´allò que és producte de
l´aprenentatge.l
Cada vegada resulta més difícil trobar elements pròpiament naturals a l´entorn de
l´espècie humana, fins i tot en ell mateix, tant en l´aspecte físic com en el seu
comportament. Tal vegada el més natural de l´espècie humana sigui actuar contra la
naturalesa. Paradoxalment, aquest comportament antinatural és producte de les seves
necessitats naturals: el seu desig de sobreviure i de ser feliç. La cultura, l´àmbit de les
realitats artificials, apareix com el medi on l´espècie humana es troba més a gust. Hom pot
dir que la cultura és la naturalesa pròpiament humana.
Aquesta reflexió sobre el concepte natura o natural pretén destacar el seu caràcter
ambigu. D´altra banda, l´exercici següent s´encarregarà d´evidenciar les dificultats que
suposa trobar un referent concret a les definicions de naturalesa en el nostre entorn més
immediat (veure activitats pàgina 17 ).
Per tal d´adonar-nos de les diferents maneres de concebre la naturalesa, s´han escollit dos
textos, un de George Duby , que presenta la concepció medieval, i un altre de Michel
Valors, tecnologia i medi ambient
19
Claessens , corresponent a la concepció moderna on es descriu la naturalesa com un
entorn cada vegada més llunyà i menys familiar (veure textos i activitats pàgina 17 ).
La projecció del documental “Diario de un astronauta” , on es narra l´experiència
viscuda per una astronauta americà en l´estació orbital MIR, insistirà una vegada més en el
concepte sobrenaturalesa i en una idea insinuada anteriorment: l´error i l´avaria han
esdevingut en part constitutiva del nostre entorn (veure activitats plantejades entorn als
textos anteriors i al documental pàgina 18 ).
L´espai de l´artifici, la cultura, és l´espai pròpiament humà. Abans la naturalesa envoltava
amenaçadora els espais humanitzats: els pobles, les ciutats, els camps dedicats al conreu
i la ramaderia. Ara les coses han canviat molt. L´antic exterior, l´àmbit natural, és el que
està rodejat i amenaçat. Avui s´ha de parlar de les reserves naturals on s´intenta defensar
les restes de la naturalesa del setge dels espais humanitzats.
Com a il.lustració a la idea que en la modernitat la naturalesa ha deixat d´ésser una
entitat amenaçant per esdevenir una entitat amenaçada, hem escollit un article de l´ecòleg
Joaquín Araujo , “¿Quedará vida salvaje en la Tierra?”, i un documental, “Gorilas de
montaña” , en què queda palesa la responsabilitat de l´espècie humana en l´extinció
massiva d´éssers vius. Al documental són descrites les dificultats d´una espècie de simi en
perill d´extinció, el goril.la de muntanya, sotmès a la pressió d´un col.lectiu humà, uns
refugiats hutus instal.lats al costat del parc natural de Virunga, l´actual República del
Congo,que obligats per necessitats de supervivència s´internen en la selva, alteren amb
les seves accions l´ecosistema dels goril.les. Una conclusió que se n´extreu és que una
catàstrofe humana, la guerra de Ruanda, és seguida immediatament d´una catàstrofe
ecològica. L´altra, que davant del dilema entre protegir uns animals o acceptar en una
situació límit que un grup humà pugui amb la seva actuació posar en perill la supervivència
d´una espècie animal per salvaguardar la seva, la primera alternativa té molt poques
possibilitats de tirar endavant (veure text i activitats pàgines 18 y 19 ).
Valors, tecnologia i medi ambient
20
Un article de l´ecòleg català Joandomènec Ros pot servir per introduir-nos en la
terminologia pròpia de l´ecologia: ecosistema, biodiversitat, cadena tròfica, espècie
cosmopolita ... (veure text pàgines 19 i 20 ). Per completar la lectura de l´article, hi ha la
possibilitat de projectar el documental “La invasión verde” . Article i documental plantegen
la mateixa problemàtica: com accions no intencionades, accidents vinculats a activitats
humanes causen efectes imprevisibles en els ecosistemes mediterranis i amenacen la
seva fràgil biodiversitat (veure activitats pàgina 20 ).
La unitat acaba amb el desenvolupament del concepte tercer entorn del filòsof Javier
Echeverría proposat en el seu llibre “Un mundo virtual” (2000). El filòsof Javier
Echeverría distingeix tres tipus d´entorns en el seu llibre “Un mundo virtual” . Per entorn
aquest autor entén allò que està al voltant del nostre cos. Els entorns, que poden ser
naturals o artificials , determinen o condicionen la nostra manera de viure i d´actuar en ells.
Els tres entorns són E1: la naturalesa
E2: l´entorn urbà (poble o ciutat)
E3: l´espai virtual generat per les tecnologies informàtiques i
comunicacionals
A partir i contra el primer entorn, la naturalesa, l´espècie humana ha evolucionant. De
seguida, com la relació amb la natura quasi mai no ha estat d´adaptació, la humanitat ha
buscat un entorn més agradable, un segon entorn: en comunitats es va dedicar a construir
habitacles per aillar-se i protegir-se del primer entorn. Finalment, a partir de les noves
tecnologies ha donat un pas més en el seu esforç per distanciar-se de la naturalesa, ha
creat un nou entorn diferenciat no només de l´entorn natural, sinó també de l´entorn urbà.
Aquestes són les diferències:
Valors, tecnologia i medi ambient
21
La naturalesa i l´entorn urbà són espais: • materials (compstos per entitats físiques i biològiques) • presencials (s´hi requereix la presència corporal dels subjectes i els objectes) • extensos (subjectes i objectes ocupen una extensió espacial) • amb mobilitat física (els éssers humans es mouen i intervenen entre ells mitjançant
desplaçaments i accions físiques) • assentats a la terra (territorials, amb els peus o els fonaments en terra) • pentasensorials (l´ésser humà s´ha adaptat a ells utilitzant i desenvolupant els seus
cinc sentits) • analògics (les seves entitats són percebudes pels éssers humans per via analògica) • proximals (es percep i s´actua a distàncies curtes) • recintuals (s´intervé en successius recintes amb interior, frontera i exterior)
El tercer entorn, en canvi, és: • informacional (funciona mitjançant representacions electròniques de bits) • representacional (els subjectes i els objectes no són cossos, sinó representacions
tecnològicament construides) • comprimit (els objectes ocupen una extensió mínima, per complexos que siguin) • assentats en l´aire (basats en l´espai informacional generat per les Noves
Tecnologies Telemàtiques) • amb mobilitat electrònica (els éssers humans intervenen entre ells mitjançant
fluxes electrònics) • bisensorial (audiovisual, tot i sent multimèdia) • digital (les seves entitats estan digitalitzades i són percebudes pels éssers humans
mitjançant artefactes digitals) • distal (els agents poden interactuar a gran distància) • reticular (la seva topologia està basada en xarxes, no en recintes
Què vol dir digital? Vol dir codificat amb números. Un sistema digital utilitza bits per
codificar, rebre i transmetre informació. El digitalisme suposa l´ús d´un llenguatge propi (el
llenguatge digital) per transmetre informació. La generació, processament i recepció
d´informació descansa sobre aquests cinc pilars:
1. Per representar la informació s´utilitzen números.
2. Aquests números són l´ú i el zero (sistema binari).
3. Els ordinadors transformen la informació mitjançant operacions aritmètiques amb
aquests números.
Valors, tecnologia i medi ambient
22
4. Els sistemes de comunicació mouen informació a partir d´aquest números.
5. Els ordinadors i els sistemes de comunicació es combinen per formar xarxes
informàtiques que són el fonament del mercat de la informació.
Què és un bit? És una unitat de mesura d´informació consistent en la quantitat transmesa
o amagatzemada (per un dispositiu electrònic, com, per exemple, un ordinador) per al
selecció d´una entre dues senyals possibles (1 o 0).
A les pàgines anteriors s´ha dit que l´ésser humà és un ésser inadaptat al seu món
originari natural i que la seva vida consisteix en un esforç per transformar-lo d´acord als
seus projectes i desitjos. Però alhora que transforma el món es transforma ell mateix i la
seva forma de percebre la realitat i d´actuar sobre ella.
La realitat virtual (RV) és tal vegada fins ara la manifestació més extrema en què
l´ésser humà opta per desentendre´s quasi totalment del seu origen natural. La RV
proposa un escenari sintètic tridimensional, simulat per ordinador amb certa versemblança
en temps real on l´usuari no es limita a observar, sinó que pot alterar aquest entorn
artificial interactuant amb les realitats que es troba.
El creador de l´entorn virtual descriu els objectes que conté i unes regles que
governen totes les possibles exploracions d´aquest món; després, serà cada usuari qui
determina en cada moment la direcció que pren la seva aventura, esdevenint un veritable
actor.
La RV permet a la humanitat experimentar unes formes de viure, de sentir i
d´entendre la realitat que difícilment podria realitzar en el seu entorn natural.
La projecció “Placeres virtuales” posarà sobre la taula els riscos i els beneficis que
pot aportar l´ús de la tecnologia que fa possible una realitat virtual i els efectes
revolucionaris que pot tenir sobre la identitat humana, les relacions sexuals, la guerra, la
intel.ligència i l´art entre d´altres qüestions (veure activitats pàgina 23 ).
Valors, tecnologia i medi ambient
23
3.4. Unitat 4: Tècnica i cultura.
La Unitat 4 adopta una postura clarament antropològica. S´inicia amb una definició del
terme cultura. Hi ha diferents significats del terme cultura. A la unitat anterior l´hem definit
com allò que és oposat a natura. Per tant, l´habilitat tècnica és una de les moltes
manifestacions de la cultura.
En aquesta unitat ens referirem a la cultura com un conjunt de fets, comportaments,
valors, creences que identifiquen els membres d´un grup humà i que el diferencien d´altres
grups socials amb altres caracterítiques identificatòries diferents.
Les activitats tècniques poden considerar-se també dins d´aquest conjunt de trets
definitoris d´una cultura. Cada cultura ha hagut d´enfrontar-se a dificultats pròpies de
l´entorn natural on ha viscut. Per exemple, les dificultats que planteja a la cultura esquimal
un espai natural dominat pel gel, la neu i el fred, seran molt diferents a les dificultats que
planteja a la cultura beduïna un espai natural dominat per la manca d´aigua, el desert i uns
canvis de temperatura extrems entre el dia i la nit. Les tècniques de totes dues cultures
són diferents i les seves idees de benestar també seran diferents. Els desitjos humans i les
formes de satisfer-los, en un principi, no són universals.
Els valors d´una cultura intervenen decididament en la invenció d´una determinada
tècnica. Cada cultura té una visió diferent del que és útil i del que és convenient. Aquestes
diferents visions expliquen les diferents maneres de viure i les diferents respostes
tècniques amb què cada cultura ha pogut solucionar els seus propis reptes vitals.
Anomenem tecnosfera al conjunt de les tècniques i tecnologies de tot tipus utilitzades
en un determinat grau de civilització. Dit d´una altra manera: és l´entorn tècnic i tecnològic
d´un major o menor grau de complexitat on viu una determinada cultura o societat.
Les activitats i exercicis d´aquesta unitat tenen com a objectiu l´assoliment dels punts 4, 7, 14 i 18 dels Objectius generals i els punts 2, 5, 6, 7, 8 i 9 de l´apartat d´Actituds.
Valors, tecnologia i medi ambient
24
Cada cultura o societat disposa d´una tecnosfera pròpia, determinada pel seu grau de
desenvolupament tècnic o tecnològic.
Simplificant, podem distingir tres nivells o graus de tecnosfera:
Tecnosfera nivell 1 1- Fonts d´energia: força primordialment humana 2- Producció dels
recursos: recol.lecció i cacera 3- Distribució: intercanvi entre els membres del grup i accidentalment amb membres d´altres grups.
Tecnosfera nivell 2 1- Fonts d´energia: tracció animal, energia eòlica, hidràulica 2- Producció de recursos: treball artesanal i tècniques agropecuàries
3- Distribució: aparició progressiva dels diners, desenvolupament del comerç local i nacional.
Tecnosfera nivell 3 1- Fonts d´energia: carbó, petroli, vapor, electricitat, energia atòmica 2- Producció de recursos: treball mecànic, industrial i desenvolupament del sector serveis
3- Distribució: superació de l´àmbit local i nacional, procés cap a la globalització o mundialització dels mercats.
Dos textos ens ajudaran a aproximar-nos a dues cultures diferents a la nostra,
situades en contextos geogràfics i climàtics diferents, i entendre la seva particular manera
de fer ús de la tècnica: els inuit i els !kung (veure textos i activitats pàgines 24, 25 y 26 ).
Finalment el documental “Mundos perdidos: el desierto de los esqueletos” ens
permetrà comparar tres grups humans: boiximans, himbes i colons alemanys i la seva
particular relació tècnica amb l´entorn desèrtic (veure activitats pàgina26 ).
Les activitats i exercicis de la Unitat 4 volen respondre a qüestions relacionades amb el punt 1 dels Objectius generals i als punts 9 i 10 dels objectius actitudinals.
Valors, tecnologia i medi ambient
25
3.5. Unitat 5: Desenvolupament tecnològic i globalització.
En les pàgines anteriors hem observat les interrelacions entre la tècnica i les cultures.
Relacionat amb aquest últim tema, en aquesta unitat parlarem sobre un fenomen actual
que ultrapassa les cultures particulars i que té molt a veure amb els avenços espectaculars
de la tecnologia: ens referim a la globalització.
Per globalització es coneix un procés polític, econòmic, cultural i ecològic que s´està
desenvolupant actualment a nivell planetari, a través del qual cada cop més hi ha una més
gran interdependència en totes les activitats humanes entre uns països i uns altres per
allunyats que estiguin. Això significa que qualsevol actuació que es porti a terme en un lloc
qualsevol del món afecta a tota la resta de llocs del planeta. En aquest sentit gairebé tots
els àmbits de la vida estan regulats i dirigits per l´anomenat lliure mercat: uns mateixos
principis polítics, econòmics i tècnics són aplicats en quasi tots el països.
Alguns pensadors consideren que aquest no és un fenomen nou, sinó "un nou estadi
d´un procés iniciat al segle XVI amb la conquesta d´Amèrica, a la que seguí la colonització
del planeta pels europeus i que, després de la descolonització, patí l´hegemonia
tecnoeconòmica dels Estats Units" (Edgar Morin ). Dit amb unes altres paraules, amb la
mundialització de l´economia assistim a la fase final del triomf mundial del capitalisme com
a sistema econòmic.
La globalització ha obligat les empreses a esdevenir multinacionals, és a dir, ha
transformat la forma en què portaven a terme les seves operacions i la seva organització
interna. Una empresa si vol sobreviure cal que produeixi, vengui i compri en diferents
països, no pot limitar-se al mercat local ni nacional, ni tan sols continental.
Aquesta situació no hagués estat possible sense l´impressionant avenç tecnològic
experimentat en els últims temps. El canvi tecnològic ha estat el motor del canvi en
l´estructura operativa de les empreses. El fax, internet, el correu electrònic, l´expansió de
l´ús dels ordinadors personals i la rapidesa dels viatges internacionals han permès
escorçar les distàncies i manejar de forma més ràpida les operacions internacionals.
Valors, tecnologia i medi ambient
26
Conseqüències de la globalització
- Augment de l´eficàcia i millora de l´aparell productiu i financer de les empreses - Absolutització del mercat (res no existeix fora de la lògica econòmica) - Impossibilitat de desenvolupar polítiques econòmiques independents - homogeneïtzació de les formes de vida i dels models de consum (occidentalització).
- L´única forma que els països subdesenvolupats puguin accedir a la riquesa econòmica - Internacionalització del terrorisme i de la delinqüència organitzada - Augment de la producció i del comerç internacional - Augment de les diferències entre països rics i pobres - Reducció de les despeses de transports i comunicacions
- Dificultat de controlar democràticament les decisions que puguin afectar la vida de les persones - Deteriorament del medi ambient - Disminució dels llocs de treball dels sectors primari i secundari - Facilitat dels intercanvis culturals - Desaparició de les fronteres - Abandonament de comportaments i costums tradicionals (modernització)
Després de la lectura de les conseqüències de la globalització es proposa als
alumnes l´elaboració d´un text argumentatiu sobre el procés de la globalització i les seves
conseqüències (veure activitat pàgina 28 ). Posteriorment, quatre textos d´autors
partidaris i detractors de la globalització serviran per realitzar un exercici de comentari i de
comparació d´arguments (veure textos i exercici pàgines 28, 29 i 30 ).
El visionat del documental “La trastienda de Ikea” descobreix el funcionament de les
empreses multinacionals i com s´aprofiten de la globalització per tal de no perdre beneficis
(veure activitats pàgina 30 i 31 ).
3.5. Unitat 6: Benestar i necessitats humanes.
Una paradoxa orteguiana serà l´eix sobre el qual girarà totes les activitats d´aquesta unitat:
“l´home és un animal para el qual només allò que és superflu és necessari”7. El text de
El fenomen de la globalització està implícitament vinculat als punts 4, 7, 11 i 18 dels Objectius generals i el punts 3, 4, 5, 7 i 10 de l´apartat de valors, normes i actituds.
Valors, tecnologia i medi ambient
27
Joan Fuster dedicat al progrés no traiciona l´essencial d´aquest pensament d´Ortega y
Gasset (veure text i activitat pàgina 32 ).
Viure bé,afirma Ortega , buscar el benestar és el desig que distingeix els humans de la
resta dels éssers vivents. L´ésser humà no es conforma amb un simple estar, amb
sobreviure, sinó que vol estar bé, desitja viure en unes determinades condicions.
Podríem distingir en l´ésser humà entre les condicions que possibiliten la seva
supervivència i les condicions que permeten aconseguir el benestar. Les segones no es
poden donar sense les primeres. Però l´existència de les segones permeten assolir una
existència pròpiament humana.
Bona part de les tècniques han sorgit per satisfer necessitats de supervivència,
d´altres per satisfer els desitjos de benestar.
(veure exercici pàgina 32 ).
Un fragment de la novel.la de Easton Ellis , ”American Psycho” , podria ser de bona
ajuda per entendre que el rellevant per a un ésser humà que viu en un entorn tecnològic
no és tant distingir entre necessitats bàsiques i supèrflues, com establir criteris per distingir
els diferents graus de superfluitat (veure text y exercici pàgines 33 i 34 ).
A les pàgines anteriors d´aquesta Unitat hem vist que les necessitats per aconseguir el
benestar promouen bona part de l´aparició i producció de nous productes i nous aparells
tècnics, però també l´aparició d´aquests productes o aparells poden determinar l´aparició
de noves necessitats. Aquest és un dels fenòmens que defineixen una societat com la
nostra, l´anomenada societat de consum. Seria adient per fer comprendre als alumnes el
significat del concepte societat de consum la lectura de l´article “Objetos” de Vicente
Verdú , dedicat a la naturalesa efímera dels objectes que adquirim (veure text i activitats
pàgines 34 i 35 ).
Bona part dels articles de consum han sorgit per satisfer les ànsies de benestar d´un
grup humà minoritari. La possessió d´aquests articles ha estat un signe de distinció i
Valors, tecnologia i medi ambient
28
d´excel.lència. Posteriorment, l´afany de la majoria de la societat d´imitar els signes
identificatoris dels grups aristocràtics ha fet que la possessió i el gaudi de determinats
artefactes esdevingui una necessitat universal, un objecte quasi imprescindible per ser
feliç.
Altres articles en el seu origen tenien com a finalitat la simple curiositat, fins i tot
només la distracció. Per exemple, avui en dia la major part dels programes i dels productes
informàtics són destinats a finalitats lúdiques (els jocs informàtics). A França, el 91% de
propietaris d´un ordinador personal declaren que només l´utilitzen per jugar. D´aquestes
dades podem concloure que la major part dels esforços econòmics dedicats a la
investigació tecnològica es dediquen més a generar productes inútils i superflus que a
solucionar problemes verdaderament importants per a la humanitat: desenvolupament
d´energies no contaminants, tractament de determinades malalties, solucionar el problema
de la fam ...
L´anomenada llei de Gabor explica les raons de la gran superproducció d´articles
tècnics inútils. Segons aquesta llei: "tot allò que és possible serà realitzat inexorablement".
La producció d´un objecte, per tant, no respon essencialment a la resolució d´un problema
o la satisfacció d´una necessitat bàsica concreta, sinó més aviat a la possibilitat tècnica de
realitzar-ho. Tan bon punt l´artefacte s´ha produït, el que cal és inventar o generar les
raons per a què esdevingui una necessitat majoritària. (J. Ellul, ”Le Bluff
technologique” ).
Una tecnologia, la publicitat, és l´encarregada de convèncer als més escèptics de les
virtuts del nou producte. Amb aquest objectiu, el que fa la publicitat és promoure al mateix
temps el desenvolupament tecnològic.Un exemple: Bill Gates gastà al voltant de 250
milions de dòlars per promocionar el Windows 95. Desconeixem les despeses que va
generar la promoció del Windows 98, ni la necessitat del nou producte, però ja se sap que
uns mil milions de dòlars ha costat la gestació del nou Windows 2000 ("el producte més
fiable que mai hem fabricat", digué Gates el dia de la seva presentació quan ja s´havia
Valors, tecnologia i medi ambient
29
començat a comercialitzar, mentre sorgien els primers casos d´incompatibilitat amb l´antic
software i problemes relacionats amb la seguretat). El que es desprèn d´aquest cas és que
sistemes encara operatius, sense motius aparents són substituïts per altres que encara no
han demostrat la seva vàlua i la seva millora respecte els anteriors.
Per a la realització del primer exercici que es proposa a la pàgina 36 de l´Annex, és a
dir, el comentari sobre la reflexió següent: “La producció del superflu és legítima sempre
que les necessitats bàsiques de tothom estiguin satisfetes. ¿Es pot dir que això succeeix
en el nostre món? ¿O el que succeeix més aviat és que la tecnologia afavoreix a qui
menys ho necessita?” cal aportar algunes dades recollides en notícies o en articles
d´opinió. Per exemple, el sociòleg Manuel Castells en l´article “Seattle y el cinismo
neoliberal” (03/01/2000), fent-s´hi ressó de l´informe sobre desenvolupament humà de
Nacions Unides publicat en juliol de 1999, assenyala que la irrupció de les noves
tecnologies, Internet fonamentalment, han creat un abisme entre països pobres i països
rics, en comptes de reduir les desigualtats, la pobresa i l´exclusió social. “Més de dues
terceres parts de la humanitat no es beneficien del nou model de creixement econòmic,
Internet arriba a menys del 3% de la població i els desequilibris ecològics s´han agreujat”.
L´americà Jeremy Rifkin en el seu llibre “La era del acceso” afirma que en l´actualitat la
introducció d´Internet comportarà una nova distinció social, entre connectats i
desconnectats. Però encara són més inquietants les dades que ens ofereix la periodista
Lucía Argos en “La mejor medicina del mundo” (18/03/2000). Segons aquest article, una
quarta part del món manca d´aigua neta. Les conseqüències són malaties i
subdesenvolupament, quan no són guerres pel seu control. Per una simple diarrea moren
cada any en el món dos milions d´infants, quatre vegades més que de sida. Amb el que un
espanyol utilitza en la seva dutxa del matí (50 litres) viuen tres famílies a Etiopia cada dia
durant l´època seca. Els 15 litres que gastem en tibar de la cadena és el mateix que té una
d´aquestes famílies etíops per a tota una jornada. I si a més bebéssim l´aigua de les
Valors, tecnologia i medi ambient
30
nostres cisternes, tindríem menys risc de contraure malalties que prenent l´aigua
contaminada que ells disposen. La jornada escolar d´una nena europea és la que inverteix
una petita moçambiquenya en portar aigua per a la seva família després de recórrer 30
kilòmetres i esperar llargues cues. En contrast, el món desenvolupat només ha d´obrir una
aixeta, sense sortir de casa, per obtenir aigua, i en quantitat. Fins i tot es pot malbaratar.
Les últimes dades de març de 2001 revelen que el 19´4% de l´aigua disponible a Espanya
es perd per la xarxa de distribució.
Sobre la trascendència de la publicitat com a tecnologia que promou necessitats que
només altres tecnologies poden satisfer seria bo la realització del treball d´investigació
proposat a la pàgina 36 de l´Annex.
Per conèixer el procés que ha seguit la popularització del mòbil es proposa la lectura
d´una entrevista realitzada a tres adolescents a la revista Secundèria i d´un article de
Juan J. Gómez on analitza el que considera el fenomen sociològic de la dècada (veure
textos i activitats pàgines 36, 37, 38 i 39 ).
3.7. Unitat 7: Ambivalència de la tecnologia.
El físic americà Richard P. Feynman va escriure les paraules següents a propòsit dels
descobriments de la ciència del seu temps: “Una vegada, a Hawai, en van portar a visitar
un temple budista. En el temple un home va dir: `Us diré una cosa que mai no oblidareu´. I
aleshores va dir: `Tots els homes reben la clau de les portes del cel. La mateixa clau obre
les portes de l´infern´”. Això que Feynman deia sobre les conseqüencies de la investigació
científica també pot ser vàlid per a les descobertas de la tecnologia. I es preguntava:
“¿Llançarem la clau i mai no podrem travessar les portes del cel? ¿O ens enfrontarem amb
el problema de saber quina és la millor manera de fer servir la clau?”8 (”El sentit de tot
plegat” ).
Objectius generals desenvolupats en aquesta Unitat han estat el 9 i el 18 i el 5, 6 i 11 dels objectius actitudinals.
Valors, tecnologia i medi ambient
31
El científic i divulgador Carl Sagan afirmà que “la tecnologia ens ha donat molt més
que ens ha tret” i fonamenta la seva opinió amb l´argument següent: “Fins fa un deu
milions d´anys, amb la invenció de l´agricultura i la domesticació d´animals, el menjar per a
consum humà es limitava a fruites i verdures, que creixien espontàniament en el medi
natural, i a la caça. Però la dispersió dels fruits naturals era tal que la Terra no podia nodrir
més que a uns deu milions d´habitants. Per contrast, a les darreries del segle XX hi haurà
sis mil milions d´habitants, la qual cosa vol dir que el 99% de nosaltres debem la nostra
existència a la tecnologia.” (”Ciencia y tecnología: avances y retrocesos”, El País ,
19/05/1996).
Els exercicis següents que es proposen són un motiu per a l´anàlisi de les
repercusions que han tingut alguns dels invents més populars, entre els quals destaca el
de la fregona. Sobre aquest últim invent, es farà una activitat aprofitant una entrevista amb
el seu creador, Manuel Jalón (veure textos, exercicis i activitats pàgines 40, 41 i 42).
L´últim apartat de la unitat està dedicat a la tecnologia derivada dels descobriments
realitzats en el genoma humà. Es proposa la projecció de la pel.lícula “Gattaca” com a
punt de partida per fer una reflexió en comú sobre els efectes possibles que tindran les
biotecnologies en l´evolució futura de l´espècie humana (veure activitats pàgina 44 ).
Des que James Watson , descobridor de la doble hèlix d´ADN en 1953, va convèncer
en 1988 al Congrès dels Estats Units de la conveniència de finançar el Projecte Genoma
Humà, descobrir el codi genètic que es troba en el nucli de la cèl.lula i que defineix a cada
persona, ha estat un dels reptes més importants de la investigació actual. L´objectiu és
“cartografiar” el genoma humà.
El genoma humà és el conjunt d´instruccions contingudes a l´ADN que determinen
com es fabricaran, en la cèl.lula, les peces, anomenades proteïnes que formaran part de
lse estructures i engranatges que mouen la meravellosa màquina que permet la vida. És
com el plànol d´un edifici: en ell s´especifiquen com seran les portes, les habitacions, per
Valors, tecnologia i medi ambient
32
on passaran els cables i les canonades. El plànol correspondria al genoma d´un
organisme. D´altra banda, portes, habitacions, passadissos, a les proteïnes; l´edifici acabat
seria l´analogia d´un organisme adult.
Els científics de la companyia privada Celera i del consorci internacional Projecte
Genoma Humà últimament han fet públics els seus descobriments. Els més rellevants són
els següents:
1- No són 100.000 com es pensava sinó 30.000 gens els que disposa el genoma humà.
2- Només 300 gens ens separen dels ratolins (un 1% de gens ens fa diferents, un 99% ens
fa iguals)
3- La informació genètica per construir un llevat està continguda en 6.000 gens, la mosca
del vinagre compta amb 14.000 i un cuc disposa de 19.000 gens.
4- Tots els éssers humans compartim un 99´98% del nostre material genètic, la qual cosa
ensorra encara més els arguments a favor de la discriminació racial.
5- La conclusió final és que som molt semblants entre nosaltres i som molt semblants
a altres espècies.
Quins seran els beneficis que podem extraure d´aquest coneixements? Existeix una
opinió força extesa entre els biòlegs i els metges que aquests descobriments signifiquen
una gran revolució en l´àmbit de la ciència en general. Els més optimistes consideren que
a partir d´ara es podran identificar les causes genètiques de la majoria de les malalties i
desenvolupar tractaments preventius per tal d´evitar que determinades disfuncions
apareguin en el futur. A més, permetran realitzar teràpies individualitzades segons el perfil
genètic de cada persona en comptes de donar el mateix fàrmac a qualsevol persona que
tingui els mateixos símptomes com fins ara. Per exemple, el perfil genètic d´un nadó dirà
quin risc té de patir un infart als cinquanta anys i si li convé fer una dieta rica en fruites i
verdures des de la infantesa o bé pot permetre´s el luxe d´una dieta rica en greixos sense
perill per al cor. (Josep Corbella , “Viaje al centro del ser humano”, Magazine. La
Vanguardia , 09/04/2000)
Valors, tecnologia i medi ambient
33
El Projecte Genoma Humà ha sorgit dins l´extraordinari desenvolupament
experimentat per la biologia molecular durant les últimes dècades, però íntimament lligat a
ell trobem una disciplina, que tot i que estrictament no és nova sí ha adquirit una dimensió
diferent, més poderosa: la biotecnologia.
Des d´èpoques quasi prehistòriques la humanitat coneixia la capacitat dels
microorganismes per fermentar aliments i begudes (com la cervesa) permetent la seva
transformació i conservació. Però és a partir dels avenços impulsats pel descobriment de
l´ADN que ha estat possible donar un salt qualitatiu nou, identificant, alterant i transferint
materials genètics, fins al punt que es pot dir que la biotecnologia moderna no té més de
vint anys d´edat.
La finalitat de la biotecnologia és subministrar productes i processos que siguin nous,
millors i, si és possible, més baratos. Productes farmacèutics i de diagnòstic per als éssers
humans i per als animals, llavors, fertilitzants, additius per a l´alimentació, nous productes
industrials, bacteris que eliminin o degradin agents contaminants (com el petroli) figuren
entre els possibles objectes d´interès de la biotecnologia9. (José M. Sánchez Ron , “ La
ciencia. Su estructura y su futuro” ).
Un altre àmbit d´aplicació de la biotecnologia actual és el de la reproducció humana,
relacionat fonamentalment amb casos d´esterilitat. Aquest problema està directament
vinculat a la disfunció dels gens que controlen la producció d´espermatozoos i òvuls. Si
una dona no ovula amb naturalitat, poden utilitzar-se hormones per induir l´ovulació. Si la
concentració de l´esperma d´un home és massa baixa, pot ser augmentada en un tub
d´assaig. Si l´esperma no pot travessar la zona, és possible injectar-lo en l´espai comprès
entre la zona i l´òvul. Si la zona que rodeja a l´embrió és resistent a l´incubació, pot ser
alterada manualment en el laboratori abans que l´embrió sigui col.locat dins l´úter per a la
seva implantació. I si, per qualsevol raó, els espermatozoos i òvuls es resisteixen a
fusionar-se per molt que se´ls hagi aproximat, això tampoc és un problema. En efecte, un
Valors, tecnologia i medi ambient
34
sol espermatozoo viu pot ser introduit en una agulla d´injecció minúscula i injectat
directament en el citoplasma de l´òvul.
Tanmateix s´ha descobert que aquestes tecnologies (fecundació in vitro, inseminació
artificial ...) posen a l´abast de l´ésser humà possibilitats que van més enllà del tractament
de l´esterilitat: el poder de controlar el seu propi destí evolutiu10 (Lee M. Silver , “ Vuelta al
Edén” ). Les tecnologies de reproducció assistida han estat el punt de partida de noves
tecnologies: l´enginyeria genètica i la clonació que aixequen polèmiques socials, polítiques,
econòmiques i científiques. A més, ens forcen a plantejar-nos la gran qüestió:¿és o no
correcte corregir els designis originals de la naturalesa?
3.8. Unitat 8: Tecnologia i canvi social.
La tecnologia no és simplement ciència aplicada a resoldre problemes humans, sinó que
ha configurat aquests problemes, ha transformat el món i la noció de món, l´ésser humà i
la noció d´ésser humà. Ha generat un nou tipus d´ordre social i de percepció, de gestió,
d´investigació, d´indústria i de vida. D´altra banda, la idea que la tecnologia és neutral, és a
dir, independent del context social i dels interessos socials on es desenvolupa és un mite.
Darrera de tota opció tecnològica hi ha tota una estratègia que la impulsa i la justifica.
Internet, per exemple, la xarxa que permet interconnectar els ordinadors del món és en el
seu origen una conseqüència de la Guerra Freda entre la Unió Soviètica i els Estats Units.
El president Eisenhower va ordenar la fundació de l´Agència de Projectes d´Investigació
Avançada (ARPA), la qual des del 1969 es va dedicar a la tecnologia de les
comunicacions, ordinadors inclosos. Amb aquests treballs es pretenia garantir la
La Unitat 7 pretén desenvolupar els punts 11, 14 i 17 dels Objectius generals i els punts 2, 7 i 10 de l´apartat de valors, normes i actituds.
Valors, tecnologia i medi ambient
35
comunicació dels centres de decisió en els moments crítics. El 2 de setembre de 1969, dos
ordinadors model Honeywell 516 de la Universitat de Califòrnia, distants uns quants
metres, van intercanviar dades per primer cop a través d´una línia telefònica. A l´octubre ja
es van poder connectar tres ordinadors a Califòrnia i Utah amb una velocitat de
transmissió de dades de 50 bits per segon. Va ser el punt de sortida d´una xarxa de
connexió d´ordinadors que va néixer a principis dels anys setanta amb el nom d´Arpanet.
La xarxa estava pensada per fer possible la transmissió de dades fins i tot si una part de
les connexions o dels ordinadors resultaven destruïts en un atac enemic. Arpanet que en
un primer moment estava reservada als centres d´investigació militar, va ser copiat amb el
nom d´Usenet per posar en contacte diferents universitats. (Diari Avui-Suplement
Especial )
En la societat postindustrial, a la qual pertanyem segons el sociòleg Daniel Bell , la
tecnologia ha assumit un protagonisme cada vegada més gran en la producció de béns i
serveis, en els fluxes d´informació i comunicació i en l´organització social i política de la
societat en el seu conjunt. La innovació tecnològica ha esdevingut el factor decissiu del
creixement econòmic, de la productivitat, de la competència i de la nova divisió de
l´economia mundial. Bell afirma que “l´habilitat tècnica passa a constituir-se la base del
poder i l´educació el mitjà per accedir a ell; els que encapçalen la societat són els
científics” (“ El advenimiento de la sociedad post-industrial” ).
A partir de dos reportatges realitzats sobre dues poblacions, El Ejido i Silicon Valley, que
deuen la seva prosperitat al desenvolupament de dues tecnologies: l´aliança entre plàstic i
fertilitzants químics, la primera, les noves tecnologies de la informació, la segona, es
proposa posar en marxa una investigació que té com a objectiu, tot i analitzant alguns dels
Valors, tecnologia i medi ambient
36
indicadors econòmics de cadascuna, com han afectat a les formes de vida dels habitants
d´aquestes dues poblacions (veure textos i exercicis pàgines 45-49 ).
Per aprofundir més en la relació entre tecnologia i canvi social es proposa la reflexió
sobre una experiència més propera, la que s´ha dut a terme a Callús, una petita població
propera a Manresa, on tot el poble s´ha connectat a la xarxa. Per completar la informació
del text, hi ha la possibilitat de projectar el documental “La ciudad cibernética” (veure
text i activitats pàgines 49 i 50 ).
Amb les opinions de Luis Cebrián , recollides en una entrevista, es plantegen
activitats pere valorar allò que de positiu o de negatiu ha tingut i tindrà l´impacte d´Internet
en la societat (veure text i activitats pàgines 50 i 51 ).
En les activitats anteriors hem tractat la problemàtica de com la introducció de les noves
tecnologies pot afectar la vida de les persones en general. Veurem a partir d´ara com les
tecnologies han canviat la manera d´organitzar-se el treball, la consideració que es té de
l´activitat laboral i de la vida de l´obrer en particular.
El treball és, alhora, una obligació, una forma d´obtenir mitjans de subsistència i una
manera de donar expressió a les necessitats humanes de creativitat, de relació social i de
cooperació.
Una de les aspiracions més constants de la humanitat ha estat la d´alliberar-se de les
tasques més feixugues del treball. Un dels motors del desenvolupament tecnològic en un
principi ha estat satisfer aquestes aspiracions.
Actualment, les màquines ja no són un ajut o un complement del treballador, sinó que
substitueixen a l´obrer com a tal. Els robots i els sistemes automàtics de treball no només
substitueixen els esforços físics, sinó que també realitzen activitats intel.ligents. Els nous
robots poden efectuar un nombre més gran, més variat i més complex de tasques. El
nombre de robots instal.lats durant l´última dècada ha augmentat en un 300%, al temps
Valors, tecnologia i medi ambient
37
que ens apropem cada vegada més a la utopia de la fàbrica sense obrers. Són majoria les
fàbriques amb pocs operaris i un determinat nombre de robots que produeixen el que
abans produien milers d´operaris. És possible avui en dia produir més mercaderis i en un
temps inferior i amb despeses més reduides, amb robots i sistemes automàtics de treball.
Aquest tipus de producció abarateix els preus, de forma que per a l´empresari li és molt
més rendible comprar un robot que pagar els sous dels treballadors. Es calcula que
actualment el 75 i el 80% de les activitats productives poden ser realitzades per robots.
Aquest fenomen està repercutint de forma important en l´augment de l´atur. En 1995
el nombre d´aturats en els països de l´OCDE arribà als 48 milions de persones, dels quals
30 milions eren europeus; el que contrasta amb els 11 milions d´aturats que hi havia en
1973. Ens trobem davant d´un nou tipus d´atur que no és cíclic, que no es limita als
períodes de crisi, i que fins i tot creix o no es recupera en els períodes d´expansió
econòmica. Els especialistes parlen d´un atur estructural, causat per les noves condicions
en què s´organitza la producció.
La robòtica està generant una nova forma de relació amb les màquines, que
converteixen l´ésser humà en un simple supervisor i programador dels processos
productius. Aquesta situació planteja problemes económics, socials i humans molt
complexos, que només podran solucionar-se si les funcions que complia el treball són
substituïdes per noves tasques i activitats. (“ Ciencia, Tecnología y Sociedad” , Editorial
Sistema)
Pot ser ara un bon moment per recordar el paper dels luddites, el nom amb què van
ser designats els treballadors organitzats durant les tres primeres dècades del segle XIX
(els inicis de la Revolució Industrial) amb l´objectiu de destruir les màquines que
amenaçaven els seus llocs de treball. L´historiador americà David F. Noble , en el seu
llibre “Una visión diferente del progreso” , intenta reivindicar a aquestes primeres
Valors, tecnologia i medi ambient
38
organitzacions obreres, menyspreades i titllades de contrarevolucionàries pel moviment
obrer triomfant de caire marxista. Segons aquest historiador, el luddisme no s´ha de
confondre amb un moviment tecnòfob, “no estava en contra de la introducció de noves
tecnologies, sinó més aviat dels canvis socials que la nova tecnologia produïa y
consolidava (...) Els luddites lluitaven més aviat contra els esforçs del capital que utilitzava
la tecnologia per reestructurar les relacions socials i els models productius en perjudici dels
treballadors”11. La veritable caracterització del luddisme seria d´un moviment crític i
alternatiu del/al model tecnològic imposat pel primer capitalisme. El luddisme considerava
que l´aplicació de la tecnologia podria “dirigir-se d´acord amb les necessitats dels ideals
socials”12. Finalment s´imposà el model tecnològic capitalista, que també fou assumit per
les organitzacions obreres socialistes, on el progrés humà es deixa en mans d´un
desenvolupament tecnològic sense control. Els inventors de màquines apareixen com els
veritables benefactors de l´espècie humana13. Sembla que la situació actual dels
treballadors en aquest sentit no resulta massa llunyada de la que vivien els treballadors de
1810 o 1820. Noble ens anima a recuperar l´esperit d´aquesta tradició oblidada per
superar aquesta situació. “Si tenim lleis d´impacte ambiental, afirma Noble , ¿per què no hi
ha lleis respecte a l´impacte sobre els treballadors? Es podria exigir a tots els empresaris
que volguessin introduir nous mètodes, que es valorés i es trobés una solució per
problemes semblants abans de la seva implantació”14. Noble presenta un criteri avaluador
de l´impacte tecnològic en l´àmbit laboral fonamentat en dos principis:
• si degrada a les persones i redueix la llibertat y el control sense aportar cap benefici
econòmic o compensatori que resulti evident,
• si la seva viabilitat tècnica i econòmica és ambigua però suposa problemes socials
seriosos, o si és clarament viable en el sentit estricte econòmic o tècnic però destructiva
per a la societat en el seu conjunt15.
Valors, tecnologia i medi ambient
39
Com a exercici avaluatiu es proposa el visionat del documental “La marcha de las
máquina” (veure activitats pàgina 52 ).
3.9. Unitat 9: Responsabilitat, control social i tecnologia.
En les unitats anteriors hem pogut adonar-nos del paper tan rellevant que té la tecnologia
en la configuració de la societat contemporània i en la seva pròpia supervivència
econòmica. Justament a causa d´aquesta centralitat que la tecnologia ha adquirit, les
decisions tecnològiques posen en joc el futur immediat de la humanitat. Si el
desenvolupament tecnològic és capaç de modificar formes de vida tradicionals i fins i tot
ens forcen a modificar la mateixa definició d´ésser humà, com és el cas de les
biotecnologies, pensem que és legítim demanar la intervenció activa de la ciutadania, la
seva participació en les decisions de política tecnològica i dissenys tecnològics. Els estudis
de les conseqüències socials, personals i ambientals dels impactes de les noves
tecnologies exigeixen decisions socials, on la participació social esdevé una condició
mínima per decidir el futur de tots.
L´objectiu de les activitats de la pàgina 53 de l´Annex és reflexionar sobre un criteri
que Victoria Camps recull en el seu article, “Elegir la tecnología”: “No s´ha de provar res
que no sigui per al bé de la humanitat”. El problema que planteja aquest criteri és
concretar què vol dir aquest “bé per a la humanitat”. En el mateix article Victoria Camps
assenyala del perill de la renúncia ciudadana a concretar aquest bé tan formal i abstracte.
La conseqüència de la renúncia segurament seria l´alienació i la tecnocràcia (veure text i
activitats pàgina 53 ).
Les activitats i exercicis d´aquesta Unitat responen als punts 4, 7, 11, 12, 14 i 18 dels Objectius generals i els punts 5, 6, 7, 9 i 10 dels Objectius actitudinals.
Valors, tecnologia i medi ambient
40
La primera qüestió, la de l´alienación tecnològica, es manifesta a través d´una
sensació molt comuna en nostra societat provocada pel sistema tecnològic actual: la
tecnologia ha esdevingut una realitat autònoma, capaç d´autoorganitzar-se al marge dels
interessos de la humanitat. Existeix la impressió que la tecnologia s´ha escapat del control
humà. La segona qüestió, l´aparició de la tecnocràcia, és conseqüencia de la renúncia als
deures col.lectius de moltes de les nostres societats: davant de la complexitat i dificultad
d´entendre el sistema tecnològic es deixa als experts que siguin ells els que prenguin les
decisions sobre aquestes qüestions.
La pel.lícula “Enemigo público” pot il.lustrar com la combinació entre alienació
tecnològica i tecnocràcia va associada a la vulneració dels drets dels ciutadans, el de la
intimitat i el de la lliure expressió, per exemple (veure activitats pàgina 53 ).
Un dels signes distintius de la nostra època és que el risc, l´error i l´avaria formen part
del nostre entorn. El sistema tecnològic contemporani sembla seguir aquest principi: primer
s´actua, després es reflexiona. D´una banda la sofisticació i complexitat dels aparells
actuals afavoreix l´aparició de situacions que ni el mateix dissenyador ni el productor
havien previst. D´altra banda la pressió del mercat fa que s´introdueixin productes sense
els imprescindibles estudis previs que demostrin de forma indiscutible que no comporten
cap conseqüència greu. La urgència amb què apareixen és tan gran que no hi ha temps
de prendre les precaucions necessàries. El cas d´Internet és paradigmàtic i els casos de
paranoia col.lectiva provocats pel famós efecte 2000 l´expressió caricaturesca dels temors
a l´imprevist que genera aquest sistema tecnològic. En un article, sobre aquest fenomen,
el periodista Xavier Moret va escriure: “En una societat que rendeix un culte desmesurat a
la revolució informàtica, es planteja de sobte l´absoluta ximpleria d´uns ordinadors que no
són capaços de resoldre una cosa tan senzilla com és passar del 99 al 00. Una operació
Valors, tecnologia i medi ambient
41
que qualsevol humà pot fer sense cap esforç esdevé en el món de la informàtica en
l´amenaça d´un caos sense precedents” (El dichoso efecto 2000, El País , 18/12/1999)
Un documental, “Las semillas de la ira” , dedicat als transgènics, i un article de
Joaquín Araujo , “Priones”, sobre les causes que han propiciat l´aparició del fenomen de
les vaques boges, es plantegen com a punts de partida per reflexionar conjuntament sobre
la necessitat de controls i de criteris d´avaluació dels riscos de les noves tecnologies
(veure text i activitats pàgines 54 i 55 ).
Si com va dir la filòsofa Hannah Arendt , l´acció humana és per si mateixa imprevisible, la
tecnologia magnifica encara més les conseqüències incalculables dels actes humans. La
sensació de vulnerabilitat i de risc imminent que viu la nostra societat és la reacció natural
a l´alienació tecnològica i al plantejament tecnocràtic del sistema tecnològic. La superació
d´aquesta situació només pot realitzar-se a partir de la recuperació del control democràtic
del sistema tecnològic i el concepte de moralitat col.lectiva.
En aquest sentit, corregint una famosa sentència de Karl Marx , en el seu llibre
“Hacerse cargo” , el filòsof Manuel Cruz promou una nova actitud per enfrontar-se amb
els problemes ambientals: “fins ara els homes s´han dedicat a transformar el món, del que
es tracta d´ara en endavant és que es facin càrrec d´ell”16. Cruz ens proposa fer un
replantejament del concepte responsabilitat: la pregunta no ha de ser tant “qui ha estat el
culpable?” com “què hem de fer per evitar-ho?”17 Dit d´una altra manera: el que en aquest
moment importa no és que un esdeveniment (per exemple: un atemptat contra la salut
pública) hagi estat o no resultat d´alguna decisió, sinó si està en les nostres mans evitar
que un seguit d´esdeveniments acabi en catàstrofe. Al capdavall, del que es tracta és de
crear una ètica d´avui orientada cap el futur. Una ètica que tingui com a principal objectiu
protegir els nostres descendents de les conseqüències de les nostres accions presents.
L´ètica fins ara només s´havia preocupat del dret de l´altre que amb nosaltres conviu. Ara
Valors, tecnologia i medi ambient
42
la situació ha canviat, se li ha d´afegir un objecte nou, la biosfera sencera, de la que hem
de respondre.
Una de les formes que s´estan assatjant perquè la humanitat es responsabilitzi del seu
entorn és el desenvolupament de l´Avaluació Tecnològica , l´objectiu de la qual és exercir
d´una manera institucionalitzada un major control sobre el canvi tecnològic. No es tracta
només d´anticipar els possibles efectes que a llarg termini tindrà la introducció d´una nova
tecnologia, sinó també d´identificar els àmbits en què prioritàriament cal realitzar les
futures recerques18. (M. Claessens , “La tècnica contra la democràcia” )
Una altra manera d´incidir en un control més gran del sistema tecnològic és
l´exigència de la implicació directa dels ciutadans en l´ambit tecnològic. Tanmateix, algú
pot plantejar l´objecció següent: “És possible instaurar un veritable debat públic sobre la
teràpia gènica somàtica? Qualsevol persona pot expressar-se de manera vàlida sobre les
xarxes numèriques amb integració de serveis? Té sentit organitzar consultes públiques
generals sobre temes tan enrevessats?”19 Segons Claessens , “Donar més participació al
ciutadà en les decisions que afecten les orientacions i les aplicacions de la recerca no és,
solament, la manifestació d´una voluntat inspirada per l´ideal democràtic, és també una
necessitat imposada pel desenvolupament i la complexitat de la tecnociència
contemporània. I això en interès dels mateixos científics, perquè aquells que en saben no
són necessàriament els millors consellers per decidir què cal fer davant de qüestions que
no es coneixen”20.
Aquest mateix autor ens ofereix exemples i formes de com es pot materialitzar aquest
control: “Com que, en el cas de les qüestions científiques i tècniques, compartir el poder
passa en primer lloc per compartir el coneixement, la major part de les iniciatives que
s´han pres, tant a nivell regional, nacional com europeu, tenen com a prioritat assegurar
una millor informació dels parlamentaris i del públic. Es tracta, per exemple, de permetre
un accés més obert a la informació científica i tècnica (estudis, campanyes d´informació,
Valors, tecnologia i medi ambient
43
etc.); millorar la informació desls qui han de decidir i parar esment en les aspiracions de la
població, sobretot creant comitès consultius dins els poders executiu i legislatiu; organitzar
consultes populars directes com les “conferències de consens” i els “tallers de discussió”
que es practiquen a Dinamarca o els “debats de propostes” que s´experimenten als Països
Baixos, etc. En les “conferències de consens”, una mostra d´aproximadament quinze
ciutadans redacta, amb l´ajuda d´experts i del públic, un document de síntesi sobre un
tema que ha de ser objecte d´una decisió política. Després de presentar el document final
a la premsa, s´envia al Parlament i es fa públic. En el cas dels “tallers de discussió”, se
sotmeten als participants, reunits en diversos grups (experts, autoritats públiques,
ciutadans, etc.) hipòtesis del desenvolupament tècnic. Els diversos grups comparen les
diverses possibilitats que han seleccionat i col.lectivament n´escullen una, que poden
modificar per donar compte de totes les opinions que s´han expressat.”21
L´article del diputat aragonès José Antonio Labordeta , “Nos han `dejau´solos”, pot
desencadenar un debat sobre la necessitat que els ciutadans s´impliquin d´una forma més
activa i directa en l´elaboració i aplicació dels projectes tecnològics que poden afectar les
seves vides (veure text i activitats pàgines 56, 57 i 58 ).
La Unitat 9 i el Crèdit acaben amb una notícia que fa referència a les dificultats que
tenen els països pobres de fer front als problemes ambientals i amb el visionat del
documental “Factor humano” on es plantegen un seguit de reflexions en forma
d´imatges, que poden servir de colofó al Crèdit. Sobretot caldria destacar les imatges on
es presenta a la ciutat de Las Vegas, edificada enmig del desert, com a símbol de la
prepotència humana, les de la preocupant pèrdua de massa de glaç detectada en les dues
regions polars amb la seva incidència en el menor refredament dels oceans i en fenòmens
climàtics com “El Niño” i les de les runes imponents de les antigues civilitzacions
centroamericanes, enfonsades possiblement pels desastres medioambientals que elles
mateixes fomentaren. Totes pretenen ser un toc d´alerta a determinades decisions
humanes.
Valors, tecnologia i medi ambient
44
La impotència dels països pobres juntament amb la irresponsabilitat política d´alguns
països rics (com Estats Units que es nega a ratificar el protocol de Kioto, quan amb un 4%
de la població mundial genera el 25% de les emissions que escalfen la Terra), obliden o
desconeixen que una de les característiques de la nostra època és que els riscos
medioambientals no respecten fronteres22
De nou, retornen els missatges dels mites antics: la caiguda mortal d´Ícar per no obeir
les paraules del seu pare, el prudent Dèdal (veure notícia i activitats pàgina 58 ).
La Unitat 9 pretén assolir els punts 4, 12, 14 i 16 dels Objectius generals i els punts 2, 6, 7, 8, 9 i 10 de l´apartat actitudinal.
Val a dir que hi ha objectius tant genèrics, com procedimentals i actitudinals que són presents en quasi totes les unitats del Crèdit. 1, 2, 3, 6, 8, 13 i 15 dels Objectius general 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 dels procediments 1, 2, 3, 4, 8 i 11 de les actituds
Valors, tecnologia i medi ambient
45
CITES:
1. Ulrich Beck, “La societat del risc” , pàgines 34 i 42
2. Ramón Folch, “Ambiente, emoción y ética” , pàgines 59-60
3. José Ortega y Gasset, “Meditación de latécnica y otros ensayos sobre cien cia y
filosofía” , pàgina 13
4. Ibid, pàgina 14
5. Javier Echeverría, “Sobrenaturaleza y sociedad de la información”, Revista de
Occidente nº 228, pàgina 20
6. Joan Fuster, “De llarg abast”, “L´home mesura de totes les coses” , pàgina 16
7. José Ortega y Gasset, ob. cit. , pàgina 35
8. Richard P. Feynman, “El sentit de tot plegat”
9. José M. Sánchez Ron, “La ciencia. Su estructura y su futuro”
10. Lee M. Silver, “Vuelta al Edén”
11. David F. Noble, “Una visión diferente del progreso” , pàgina 11
12. Íbid, pàgina 14
13. Íbid, pàgina 18
14. Íbid, pàgina 98
15. Íbid, pàgines 99-100
16. Manuel Cruz, “Hacerse cargo”
17. Íbid,
18. Michel Claessens, ”La tècnica contra la democràcia” , pàgina 134
19. Íbid, pàgina 157
20. Íbid, pàgina 161
21. Íbid, pàgina 160
22. Ulrich Beck, ob. cit., pàgina 28
Valors, tecnologia i medi ambient
46
BIBLIOGRAFIA
• Antolínez, Alfaro, “El español esquimal”, EPS, 13/02/2000
• Araujo, Joaquín, “Priones”, El País , 06/12/2000
• Araujo, Joaquín, “¿Quedará vida salvaje en la Tierra?”, El País , 02/02/2000
• Argos, Lucía, “La mejor medicina del mundo”, El País , 18/03/2001
• Badía, Enric, “Ciberc@llús”, El País , 09/12/2000
• Beck, Ulrich, “La sociedad del riesgo” , Paidós, Barcelona 1998
• Bejarano, José, “El Ejido, riqueza a marchas forzadas”, Magazine. La Vanguardia ,
27/02/2000
• Camps, Victoria, “Elegir la tecnología”, El País , 17/02/1985
• Castells, Manuel, “Seattle y el cinismo neoliberal”, El País , 03/01/2000
• Carbonell, Eudald, (entrevista) “En busca del fuego”, La Vanguardia , 30/01/2000
• Cebrián, Luis, (entrevista) “Entrevista con el autor de `La red´”, El País , 02/01/2000
• Claessens, Michel, “La tècnica contra la democràcia” , Edicions La Campana,
Barcelona 1998
• Corbella, Josep, “Viaje al centro del ser humano”, Magazine. La Vanguardia ,
09/04/2000
• Cruz, Manuel, “Hacerse cargo” , Paidós, Barcelona 1999
• Duby, George, “El siglo de los caballeros” , Alianza Editorial, Madrid 1995
• Echeverría, Javier, “Sobrenaturaleza y sociedad de la información”, Revista de
Occidente , nº 228, Mayo 2000
• Echeverría, Javier, “Un mundo virtual” , Plaza & Janés, Debolsillo, Barcelona 2000
• Fernández, Patricia y Enrique González, “Silicon Valley vuelve a nacer”, El País.
Negocios , 05/02/2001
• Feynman, Richard P., “El sentit de tot plegat” , Editorial Empúries, Barcelona 1999
• Folch, Ramon, “Ambiente, emoción y ética” , Ariel, Barcelona 1998
Valors, tecnologia i medi ambient
47
• Fuster, Joan, “De llarg abast”, “L´home mesura de totes les coses” ,
• Gómez, Juan J., “El 38% de los españoles tiene móvil”, EPS, 06/02/2000
• Jacquard, Albert, “Pequeña filosofía para no filósofos” , Galáxia Gutenberg. Círculo
de Lectores, Barcelona 1998
• Jalón Manuel, (entrevista) “Entrevista con el inventor de la fregona”, La Vanguardia ,
15/02/2000
• Labordeta, José Antonio, “Nos han `dejau´solos”, El País , 14/02/2000
• Mardones, I. G., “Los países pobres se ven incapaces de proteger su medio ambiente”,
El País , 30/05/2000
• Moret, Xavier, “El dichoso efecto 2000”, El País , 18/12/1999
• Noble, David F., “Una visión diferente del progreso. En defensa del ludismo” ,
Alikornio, Barcelona 2000
• Ortega y Gasset, José, “Meditación de la técnica y otros ensayos sobre cie ncia y
filosofía” , Revista de occidente en Alianza Editorial, Madrid, sexta reimpresión, 2000
• Pujol Gebellí, Xavier, “2001, el año de la odisea. El amanecer de la era digital”,
Ciberpaís nº7, 2001
• Ros, Joandomènec, “Uns senyals d´identitat que es perden”, “Rots de vaca i pets de
formiga” , Editorial Tassàlia, Barcelona 1999
• Sachs, Jeffrey D., “La prosperidad”, El País. Negocios , 1999
• Sagan, Carl, “Ciencia y tecnología: avances y retrocesos”, El País , 19/05/1996
• Sánchez Ron, José Mª, “La ciencia. Su estructura y su futuro” , Editorial Debate,
Madrid 1995
• Silver, Lee M., “Vuelta al Edén” , Taurus, Madrid 1998
• Vargas Llosa, Mario, “Las culturas y la globalitzación”, El País , 16/04/2000
• Verdú, Vicente, “Objetos”, El País , 18/11/2000
Valors, tecnologia i medi ambient
48
Manuals de Tecnologia i Societat:
• Álvarez, Àlvar, Manel Codina, Ana Diego ..., “Ètica de la Ciència i la Tecnologia” ,
Editorial Rap, Barcelona 1995
• Álvarez Palacios, Fernando, Germán Fernández-Posse ..., “Ciencia, Tecnología y
Sociedad” , Ediciones Laberinto, 1996
• Tezanos, José Félix y Antonio López Peláez (editores), “Ciencia, Tecnología y
Sociedad” , Editorial Sistema, Madrid 1997
Material Audiovisual:
• “Animales inteligentes” en Discovery Chanel 1997
• “2001, una odisea del espacio” de Stanley Kubrik (1968)
• “Diario de un astronauta” de Patrick Fleming en ITN Productions for Channel 4
(1997)
• “Gorilas de montaña” en Survival (1996)
• “La invasión verde” de Claudia Helner, en TV Asahi Tokyo de la serie Objetivo
salvar la Tierra (1998)
• “El desierto de los esqueletos” de la serie Mundos Perdidos en
Sogecable/Transglobe Films/Atlantis (2000)
• “Placeres virtuales” de Iara Lee en Caipirinha Production (1995)
• “La trastienda de Ikea” de Mikel Olsson i Andreas Finzen en SVT Sthocolm (1998)
• “La ciudad cibernética” en MBC North, Channel & CNN Producyions (1998)
• “La marcha de las máquinas” en A Satel Documentary Production (1997)
• “Enemigo público” de Tony Scott (1998)
• “Gattaca” de Andrew Nicol (1997)
• “Factor humano” de la serie Fuerzas salvajes en Patridge Films (1997)
• “Las semillas de la ira” de CAPA TV para Canal+ (2000)
•
Valors, tecnologia i medi ambient
49
ÍNDEX
O. Per què aquest Crèdit?.......................... ....................................1
1. Objectius, continguts i avaluació del Crèdit.... .........................3
2. Presentació, temporització i enquesta preliminar ....................5
3. Desenvolupament conceptual del Crèdit
3.1. Unitat 1: Ciència, tècnica i tecnologia....... ..............................7
3.2. Unitat 2: Hominització i tècnica.............. ................................11
3.3. Unitat 3: El nostre entorn immediat........... ............................16
3.4. Unitat 4: Cultura i tècnica................... ....................................22
3.5. Unitat 5: Desenvolupament tecnològic i globali tzació.........24
3.6. Unitat 6: Benestar i necessitats humanes...... .......................26
3.7. Unitat 7: Ambivalència de la tecnologia....... ..........................28
3.8. Unitat 8: Tecnologia i canvi social........... ...............................34
3.9. Unitat 9: Responsabilitat, control social i te cnologia...........38
Cites.............................................. ...................................................45
Bibliografia....................................... ...............................................46