val 3s2csla 07 - oxford university press españa · pdf fileel ressorgiment urb ......

1. Descriu què es mostra enla il·lustració.

2. Es tracta d’un paisatgerural o urbà? Per què?

3. S’hi pot observar capactivitat econòmica? Quina?

QÜ

EST

ION

S

El ressorgiment urbàd’Europa

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 142

El creixement demogràfic i els canvisagrícoles

Entre els segles IX i XIII va haver-hi un creixement constant de lapoblació europea. Es van habitar nous territoris i el clima també vaexperimentar canvis (les temperatures foren més moderades) que vanbeneficiar l’agricultura. Va caldre destinar al conreu àrees fins llavorsocupades per boscos o aigües; per a aconseguir-ho es van rompre1 terres,es van talar boscos i es van guanyar terrenys pantanosos a la mar (aquesteszones són conegudes com a pòlders als Països Baixos).

Al voltant de les noves àrees agrícoles van nàixer nombrososnuclis de població i es va començar a utilitzar l’arrendament2 com a sis-tema d’explotació de la terra.

En aquesta època es va introduir en l’agricultura una sèrie d’inno-vacions tècniques que van millorar la quantitat i la qualitat de les collites:

� La rotació triennal dels cultius. Consistia a dividir el camp en tresllenques o parcel·les: en una es conreava el cereal d’hivern i en unaaltra el de primavera; la tercera es deixava en guaret. D’aquestamanera la terra no s’esgotava i el camperol podia obtenir dues colli-tes anuals.

� L’ús de nous aladres de ferro (més resistents) i de rodes i pala (per-metia als camperols no sols remoure la terra, sinó també voltejar-lai escampar-la i preparar-la així per a la sembra).

� La selecció de llavors, els encreuaments d’animals de diferentsraces i la utilització del cavall (a què es va incorporar nous aparells3)en les faenes agrícoles.

L’aladre de rodes i pala permetia preparar més bé la terra per al conreu.

1

El ressorgiment urbà d’Europa 143

Activitats

Quines conseqüències va tenirl’augment de la població europeaa partir del segle IX?

Quines innovacions tècniquesvan contribuir a millorar les colli-tes?

1rompre: llaurar el terreny per primeravegada per a dedicar-lo al conreu.

2arrendament: cessió o adquisició d’unapropietat per a usar-la durant un certtemps, barata una quantitat de diners.

3aparell: element necessari per a mun-tar o carregar una cavalleria.

2

1

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 143

Les ciutats medievals

El creixement demogràfic, les collites abundants i la fi de les invasionsvan permetre que augmentara la població de les ciutats i que es tornarena convertir en centres de producció i intercanvi.

Moltes ciutats eren d’origen romà, altres van nàixer en llocs de pas i creuers de camins o al voltant de castells i monestirs.

2.1. L’organització políticaEncara que la majoria de les ciutats medievals estaven subjectes al

domini d’un senyor feudal, amb el temps moltes van aconseguir una granautonomia. De vegades, el rei els concedia uns privilegis determinats i normes pròpies (furs1 i cartes de poblament2).

Als nuclis urbans va sorgir la burgesia, un grup social nou constituïtper artesans i comerciants que ben sovint es van enfrontar al poder delssenyors feudals. A les ciutats, es van crear càrrecs i institucions nousentre els quals destacaven els següents:

� Un magistrat, que rebia diferents noms: alcalde, regidor, burgmes-tre… La seua funció era governar la ciutat.

� Un consell, format per diversos ciutadans, que ajudava el magistrati s’ocupava de la seguretat i la convivència urbana, establia impostosi administrava les despeses i els ingressos. El consell és l’origen delsajuntaments.

� Una milícia constituïda pels veïns, que actuaven per defendre laciutat.

� Uns tribunals que jutjaven els delictes que hi havia entre la poblacióurbana.

Els càrrecs de la ciutat els elegien els veïns, encara que en la pràcticaels ocupaven representants de famílies riques i influents.

2

UNITAT 7144

F e s a t e n c i ó

Els reis en l’Europa urbanaEls reis, d’una banda, afavorien eldesenvolupament i l’autonomia deles ciutats per reforçar-ne l’autoritatdavant de la noblesa, però, de l’altra,nomenaven delegats o representantsque vetlaven perquè s’hi complirenles decisions que prenien.

A més, els monarques van començara convocar assemblees, anomenadesparlaments o corts, en les quals nosols participaven els estaments privi-legiats, sinó també la burgesia, querepresentava la població urbana. Enaquestes assemblees, el monarca con-sultava decisions importants o sol·li-citava ajuda (impostos, soldats…). Alfinal de l’edat mitjana, les corts vanadquirir més poder davant de les de-cisions del rei.

1fur: en l’edat mitjana, llei pròpia que elmonarca atorgava a un territori o auna localitat.

2carta de poblament: document pel qualun rei o un senyor feudal atorgava alshabitants d’un territori determinatuna sèrie de drets i obligacions rela-tius a la convivència entre el veïnat,l’explotació de la terra, el govern de laciutat, etcètera. Interior de l’Ajuntament de Lüneburg (Alemanya), del segle XIV.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 144

2.2. Les activitats econòmiquesEncara que les ciutats medievals exercien diferents funcions, en la

major part predominava una activitat sobre les altres. Així, Gènova,Venècia, Barcelona i Marsella eren ciutats comercials, principalment.

En altres nuclis urbans, on hi havia universitats de prestigi (París,Oxford, Salamanca), la funció més rellevant era l’educativa. L’artesaniaera l’activitat principal en ciutats com ara Bruges i Londres.

A la major part dels nuclis urbans les activitats més importants erenel comerç i l’artesania. Als afores vivien les persones que es dedicaven al’agricultura i a la ramaderia.

El comerç

A les ciutats van començar a comercialitzar-se els excedents agrícolesque procedien dels feus i, amb el pas del temps, es van organitzar mer-cats setmanals en els quals els camperols venien productes com ara blat,carn o vi.

En alguns nuclis urbans també se celebraven fires una vegada o unesquantes vegades l’any. Eren grans mercats a què acudien comerciants defora de la ciutat i, fins i tot, del país.

Les fires solien tenir la protecció dels monarques i els senyors feudals,perquè proporcionaven ingressos a la corona i a la noblesa (a través delsimpostos) i proveïen la població de productes que arribaven d’altresregions.

A partir del segle XI van destacar les fires de Xampanya, una regiósituada al nord-est de l’actual França en què coincidien comerciants fran-cesos, alemanys, flamencs1 i italians. En aquestes fires, que duraven gairebétot l’any (encara que canviaven de població), es podien comprar, sobretot,teixits, espècies, pells, tints i sucre.



Els banquersEl desenvolupament del comerç vacomportar el sorgiment dels ban-quers. Van sorgir a partir dels canvis-tes, persones que garantien el valorde les monedes dels diferents regnesi les canviaven.

Els banquers prestaven diners alsmercaders (en canvi obtenien unsbeneficis anomenats interessos) i s’o-cupaven d’enviar l’import de com-pres i vendes a uns altres llocs. Tambécontrolaven noves eines del comerç,com ara les compres a crèdit: el com-prador no pagava amb diners, peròreconeixia un deute i es comprome-tia a pagar-lo en un termini de tempsdeterminat.

Activitats

Què eren les fires? En què esdiferenciaven dels mercats?

Per què els monarques i els senyors feudals protegien les fires?

Qui eren els banquers?

Què era una compra a crèdit?

1flamenc: procedent de Flandes, territorique coincideix, aproximadament, ambl’actual Bèlgica.

5

3

6

4

Il·lustració que representa un mercat urbà de fruita i cereals.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 145

Les fires de Xampany es van convertir, a més, en el lloc d’intercanvientre l’Europa central i del nord, d’una banda, i l’àrea mediterrània, del’altra.

El comerç marítim es va veure afavorit pels avenços que va experi-mentar la navegació: des del segle XIII es va utilitzar a Europa la brúixolai es van crear vaixells nous com ara la carraca, una embarcació que escomençà a emprar a la Mediterrània al començament del segle XIV. Lacarraca s’inspirava en els vaixells característics del nord d’Europa, podiatransportar mercaderies pesants i arribar a una gran velocitat gràcies a lestres veles que tenia.

UNITAT 7146

Europa central i del nordA les costes de la mar del Nord i a Europa septentrional i central destacaven ciutats com ara Bruges, Anvers,Hamburg, Frankfurt i Augsburg.

En aquestes zones els comerciants van crear associa-cions; les més importants eren les hanses.

En el segle XIV nombrosos nuclis urbans alemanys vanformar la Hansa, una agrupació que tenia com a objectiudefendre a l’exterior els interessos comercials d’aquestesciutats.

La Hansa va arribar a controlar tot el comerç de la mardel Nord i de la Bàltica.

Àrea mediterràniaEn aquesta zona, el focus principal del comerç era elnord de la península itàlica, on, a diferència del que vasucceir en altres territoris, molts nobles es van dedicar aaquesta activitat.

Els comerciants italians també van crear diverses asso-ciacions. Entre les ciutats més importants hi haviaGènova, Pisa i Venècia. Aquesta última va ser conegu-da com «la república dels mercaders», ja que intercan-viava productes amb el nord d’Àfrica, el món islàmic,Bizanci i la resta d’Europa. A través de la mar Mediter-rània les ciutats italianes comerciaven amb Barcelona i Marsella.

Les àrees comercials

O C E À

A T L À N T I C

M a r

Mar Negra

Mardel Nord

Cadis

Barcelona

Marsella

La Rochelle

Nàpols

BrugesAnvers

Hamburg

Frankfurt

GènovaFlorència

VenèciaMilàAugsburg

M e d i t e r r à n i a

Rin

Sena

Oder

Tàmesi

Focus comercials

Fires de Xampanya

Ports

Productes

Rutes importants

Rutes de la Hansa

Plata

Or

MercuriSal

Llana

Ferro

Vi

Seda

Teixits

Cereals

Seda

TeixitsSedaVi

Sal

Blat

Llana

Estany

Peix

PeixCoure

Ferro

FustaPells

Fusta

Cereals

Plata

Coure

Blat

Seda

Espècies

Seda

Espècies Cotó

Teixits

Sal

RUTES COMERCIALS EN EL SEGLE XIII

N

500 km0

1 :28 369 000

FONT: J. ROIG OBIOL, Atlas histórico, Vicens Vives (Adaptació).

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 146

L’artesania

L’artesania va créixer estimulada pel comerç i pel creixement de lapoblació. Destacaven els artesans tèxtils, com ara teixidors i tintorers1.També hi havia molts oficis relacionats amb la construcció (obrers, fus-ters, pedrapiquers2…), i l’alimentació (forners, formatgers…). Els artesanses van aplegar, primer de tot, en confraries, que tenien caràcter religiós:els seus membres es posaven sota la protecció d’un sant o de la Mare deDéu i s’ajudaven entre ells.

Posteriorment, van ressorgir els gremis, associacions formades perartesans que ja existien a l’Imperi bizantí. Els membres d’un mateix gremies donaven suport mútuament i havien de complir unes normes relacio-nades amb la qualitat, el preu dels productes que elaboraven i la jornadalaboral. Per a exercir un ofici determinat calia formar part d’un gremi i obeir-ne les normes.

Els artesans treballaven en tallers situats a les mateixes cases on vivieni oberts directament al carrer o a través d’una botiga en la qual exposa-ven i venien els seus productes. Cada taller estava format pels artesanssegüents:

� El mestre. Era l’amo del taller, les eines, les matèries primeres i elsproductes.

� L’oficial. Rebia un salari del mestre. Podia crear el seu propi talleri convertir-se en mestre si aprovava un examen que li feia el mateixgremi i que consistia a elaborar una obra mestra.

� Els aprenents. No cobraven cap salari, solien viure a casa del mestrei aprenien l’ofici durant uns quants anys. Després es convertien enoficials.



La nova organització artesanaA les acaballes de l’edat mitjana, eldesenvolupament de l’artesania tèxtilva obligar a organitzar el treball d’unamanera diferent de com ho feien elstallers artesans. En aquests treballavenpoques persones i s’utilitzaven einessenzilles, per la qual cosa la producciód’articles era reduïda. La demandacreixent de teixits va obligar a contrac -tar persones que duien a terme unapart del procés artesà (tallar peces,teixir-ne, tenyir-ne, etcètera) i treba-llaven en altres tallers o a casa.

A més, l’artesania tèxtil va iniciar unprocés de mecanització amb la utilit-zació de batans o molins d’aigua quemovien i netejaven la llana. En el segleXIII es va inventar la filosa (un instru-ment que facilitava l’elaboració de fils)i es van crear també productes nousper a apegar i tenyir teixits.

1tintorer: persona que es dedica a tenyirteixits o a netejar-ne.

2pedrapiquer: persona que es dedica aextraure pedra d’una pedrera, o a tre-ballar-ne per a les construccions.Els artesans venien els productes directament.

Activitats

Quines normes havien de com-plir els qui formaven part d’ungremi?

Quines funcions exercia cadauna de les persones que treballa-va en un taller?

Com podia arribar un aprenenta ser oficial?9

8

7

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 147

2.3. La societat urbanaAmb el ressorgiment de les ciutats la societat feudal no va desaparéixer,

però sí que va experimentar canvis, especialment a partir del segle XII.Els grups socials tenien els trets següents:

Activitats

Fes en el teu quadern una graella comparativa de la vida dels nobles alfeu i a les ciutats.10

UNITAT 7148

1cort: conjunt de persones que compo-nen la família i la comitiva del rei.

La noblesaEn general, els nobles van continuarvivint de les terres. No obstant ai-xò, va haver-hi nobles que vanabandonar els feus i es van esta-blir a les ciutats; de vegades, fins itot, es van dedicar a activitats eco-nòmiques noves i pròsperes (comara el comerç).

Els nobles urbans van construir palaus luxosos i van formar part dela cort1. Van substituir la caça i lesactivitats rurals per unes altres en-tre les quals destacaven l’art i lacultura.

Tanmateix, van continuar gaudintde privilegis, com el de no pagarimpostos.

El cleroVan continuar havent-hi monestirs i,per tant, el clero regular que els habi-tava. No obstant això, els bisbes i unapart del clero diocesà, es van instal·lara poc a poc a les ciutats.

A partir del segle XII va millorar la pre-paració acadèmica de nombrosos cler-gues, que van començar a formar-se ales universitats.

Al començament del segle XIII van sor-gir els ordes religiosos mendicants(franciscans i dominics, fundats res-pectivament per Francesc d’Assís isant Doménec). A diferència de l’altclero, els membres d’aquests ordesvivien de l’almoina o del treball quefeien i no podien tenir propietats; esvan instal·lar a les ciutats per predicarla fe cristiana a la creixent poblacióurbana i van renovar la filosofia i lateologia.

Miniatura que representa membres de la noblesa.

Religiosos dominics.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 148


Els camperolsEncara que la major part dels cam-perols continuava vivint als feus, hihagué qui es va traslladar a zonesmés pròximes a les ciutats o alsafores d’aquestes, on hi havia terresde conreu i horta.

La ciutat els oferia un nou mercatper a vendre els seus productes i elspermetia independitzar-se del senyorfeudal.

A més, la societat urbana era mésoberta i els camperols podien can-viar d’ofici i convertir-se en artesansi comerciants.

La burgesiaVa ser el grup social característic de lesciutats. El seu nom designava originària-ment els habitants dels burgs1. No tots elsmembres de la burgesia eren iguals; es dis-tingien pel nivell de recursos econòmics.Els més rics (alta burgesia o patriciat) erenels mercaders, grans comerciants, presta-dors, canvistes i banquers. Però la majorpart dels burgesos eren treballadors, entreels quals hi havia diferències: els qui posse-ïen un petit comerç o taller artesà i els quitreballaven per compte d’altri. L’alta bur-gesia va controlar el govern de les ciutats,ja que va ocupar els càrrecs més impor-tants i es va enfrontar sovint a altres po-ders de l’època: senyors feudals, bisbes ireis.

Els usurersEn la burgesia medieval hi havia un grup social especialment odiat: els presta-

dors. Proporcionaven préstecs en canvi d’interessos elevats o demanaven una pe-nyora (objectes personals, roba…) que tornaven al propietari si aquest pagava elpréstec. Els camperols es veien obligats a recórrer-hi per a comprar eines, pagar al-tres deutes o aconseguir la seua llibertat del senyor feudal. L’Església, d’altra banda,considerava que el préstec amb interessos era usura, un pecat molt greu que con-vertia els prestadors en el més roí de la societat cristiana. Els prestadors van ser co-neguts genèricament com a usurers; les llegendes i els rumors els van convertir enculpables de tots els mals que afligien la població, sobretot en els temps de crisieconòmica.

L. SUÁREZ

Historia social y económica de la Edad Media europeaEspasa Calpe (Adaptació)

Entre la història i la llegenda

Mercaders firmant un contracte. Els mercaders formaven part de la burgesia urbana.

Miniatura que representa camperolstreballant.

1burg: ciutat de grandària reduïda sorgidaa l’Europa feudal.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 149

La vida a la ciutat

Les ciutats europees de l’edat mitjana s’organitzaven al voltant de laplaça major, on hi havia els edificis principals: la catedral i el consell oajuntament.

Molts nuclis urbans estaven emmurallats i, a les portes, es controlaval’entrada de persones i mercaderies, ja que per introduir les mercaderiesa la ciutat es cobraven impostos.

UNITAT 7150

Les dones s’ocupaven de la casa i lafamília; també ajudaven a l’hort i alstallers artesans. De vegades se’ls per-metia formar part d’alguna confrariai algun gremi.

La catedral sobreeixia en elconjunt urbà a causa de l’al-çària que tenia.

Les cases estaven fetes de fusta iatovó i la teulada era de fang o pa-lla; posteriorment els murs es vanfer de pedra i les sostrades es vancobrir amb teules.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 150

Activitats

Quins edificis principals hi havia a les places majors de les ciutats en l’edatmitjana?

Per a què servien les portes dels nuclis urbans?

Qui va construir palaus i edificis monumentals a les ciutats?13

12

11


L’alta burgesia, els nobles, elsgremis més rics i el Consellvan construir palaus i edificismonumentals a les ciutats.

A voltes, els artesans d’un mateixgremi s’aplegaven en un barri o enun carrer.

Els comerços i tallers artesansestaven situats a les plantes bai-xes de les cases.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 151

La cultura i l’art

3.1. La culturaEn els darrers segles de l’edat mitjana es van crear universitats per

tot Europa. Eren comunitats de mestres i estudiants que tenien la pro-tecció de l’Església i dels monarques i organitzaven l’ensenyament i la vidauniversitària amb gran autonomia. Els estudis es dividien per facultats:Dret, Art, Medicina i Teologia. A més d’Oxford i de Bolonya van sobre-eixir les universitats de París, Cambridge, Valladolid, Salamanca… A lesciutats van sorgir escoles que ensenyaven coneixements bàsics; depe-nien dels consells o dels bisbes.

A partir del segle XII es van difondre a l’Europa cristiana textos d’Aristòtil que havien estat traduïts a al-Àndalus; tractaven de filosofia,política i ciències. Com a conseqüència, van sorgir teories econòmiquesnoves i explicacions sobre l’origen de l’univers (encara que va continuarpredominant el geocentrisme1). També van sorgir mètodes d’investigacióbasats en l’observació i en l’experiència.

A les acaballes de l’edat mitjana (1440) l’alemany Johannes Gutenbergva inventar la impremta, que permetia reproduir textos i il·lustracionsen paper en grans quantitats. D’aleshores ençà es van començar a publicarmilers de llibres que van estendre la cultura per tot Occident.

Activitats

Què eren les universitats en l’edat mitjana? Com organitzaven els estudis?Qui les protegia?

Quines conseqüències va tenir la difusió dels textos d’Aristòtil en la culturamedieval?

Com es reproduïen els textos i les il·lustracions fins que s’inventà laimpremta?16

15

14

3

UNITAT 7152

Roger Bacon

Va nàixer el 1214 a Anglaterra, vaestudiar a les universitats d’Oxfordi de París i va ingressar en l’ordefranciscà. Va ser autor de diversesobres filosòfiques, i es va interessarper l’alquímia2, la màgia i l’astro-nomia. Acusat de bruixeria, va serempresonat i va morir el 1262.

Bacon va intentar basar el coneixe-ment científic en l’experiència. Pera Bacon experimentar era intentarconéixer les forces misterioses queuneixen el món. Les seues inquie-tuds descobridores van ser un estí-mul per als pensadors i científicsposteriors.

Enciclopedia Universal MultimediaMicronet (Adaptació)

1geocentrisme: teoria que sostenia quela Terra era el centre de l’univers i queels planetes giraven al seu voltant.

2alquímia: conjunt de doctrines i d’expe-riments, generalment de caràcter oculto secret, sobre les propietats i les trans-formacions de la matèria.

Reconstrucció del taller de Gutenberg.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:49 Página 152


Volta de creueria.

1llotja: edifici on es duien a terme acordscomercials.

2arcbotant: arc exterior que contrarestal’empenyiment d’un altre arc, d’unmur o d’una volta.

3trifori: galeria construïda sobre els arcsde les naus.

arcbotant

arc apuntat

rosetóvidriera

pinacle

contrafort

trifori

3.2. L’artL’estil artístic que es va imposar a Europa a partir del segle XII fou el

gòtic. Va sorgir a França i es va conrear fins al segle XIV; es va veurereflectit, sobretot, a les catedrals que es construïren a les ciutats.

Arquitectura

A més d’esglésies i catedrals van ser edificats palaus, llotges1, uni-versitats i ajuntaments. L’arquitectura gòtica té les característiquessegüents:

� Els edificis són molt alts; als murs s’obrin grans finestrals decoratsamb vidrieres de colors.

� Feien servir l’arc apuntat, la volta de creueria, els arcbotants2

i els contraforts rematats amb pinacles.� L’absis és més ampli i està envoltat de petites capelles.� A la façana sol haver-hi un rosetó.� A l’interior d’algunes esglésies i algunes catedrals hi ha tres pisos:

el primer, està constituït pels arcs que separaven les naus; elsegon, està format pel trifori3, i el tercer, està compost per lesvidrieres.

Catedral gòtica de Notre-Dame (París).

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:50 Página 153

Escultura

Com en el romànic, l’escultura estava vinculada a l’arquitectura.Tenia també caràcter decoratiu i didàctic i es feia en pedra i, poc menys,en fusta. Les figures eren més expressives que les romàniques i els gestosi els vestits reflectien més naturalitat.

Els relleus es feien en façanes, capitells i portalades de les esglé-sies, especialment en columnes, timpans1 i arquivoltes2. Les esculturesrepresentaven la Mare de Déu amb el Jesuset, Crist pantocràtor, perso-natges bíblics i sants. Entre les escultures exemptes sobreïxen les deCrist crucificat i la Mare de Déu amb el Jesuset.

Pintura

La pintura més estesa estava feta sobre taules de fusta. Els temes erenreligiosos, encara que també començaren a representar escenes de la vidaquotidiana i figures de persones il·lustres. Com succeeix amb l’escultura,la pintura gòtica es caracteritza per ser més realista i expressiva quela romànica. A les esglésies proliferaven els retaules (que cobreixen elsmurs situats darrere de l’altar) decorats amb pintures.

Els artesans, igual que havien fet els monjos al començament de l’edatmitjana, decoraven els llibres amb miniatures.

Activitats

En què es diferencia l’escultura gòtica de la romànica?

Sobre quin suport es feien les pintures gòtiques?18

17

UNITAT 7154

1timpà: a la portalada d’una església, es-pai triangular que hi ha sobre l’arc dela porta.

2arquivolta: conjunt de motlures o adornsque decoren la cara exterior d’un arcarquitectònic seguint-ne la curvatura.

Fragment de Mare de Déu del canceller Rolin, de Van Eyck. A les acaballes del gòtic era habitualque la persona que encarregava un quadre hi apareguera al costat d’un personatge religiós.

Escultures que representen la Mare de Déui una santa. Façana de la catedral de Reims,França.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:50 Página 154

De la crisi del segle XIV a l’edat moderna

En els darrers anys de l’edat mitjana es van produir diverses transfor-macions socials, polítiques i culturals.

La crisi del segle XIV

En el segle XIV va començar una crisi econòmica a causa d’un períodede males collites que va comportar fam1 i disminució de la població; pertant, la mà d’obra es va reduir.

Es van propagar diverses epidèmies; la més important va ser la pestanegra, que procedia d’Àsia i es va introduir a Europa al voltant de l’any1347. Aquesta malaltia va provocar la mort d’un terç dels europeus.

Les condicions en què vivia la població van empitjorar a causa d’unconflicte llarg o Guerra dels Cent Anys (1337-1413), que va enfrontaruns quants països europeus.

Des del punt de vista social, van augmentar els captaires, els bandolersi els assaltants. A més, artesans i camperols van protagonitzar unes quantesrevoltes contra l’alta burgesia i la noblesa.

Cap a l’edat moderna

A les acaballes del segle XIV i durant el segle XV es va produir un períodede bones collites que van fer que es refera la població. D’altra banda, hihagué monarques que van aconseguir imposar la seua autoritat davantdels nobles i l’alta burgesia.

Va sorgir també un corrent de pensament nou, l’humanisme2, i vatenir més rellevància la investigació científica. Les innovacions tècniquesen la navegació van contribuir a l’expansió marítima i als descobrimentsgeogràfics.

En els darrers anys del segle XV la societat medieval va donar lloc a l’edatmoderna.

4



El Cisma d’Occident

Amb aquest nom és coneguda la di-visió interna que va haver-hi dins del’Església catòlica des de les acaballesdel segle XIV fins al començament delXV (van arribar a coincidir tres papes).La crisi es va resoldre quan es va elegirMartí V com a únic papa.

1fam: escassetat d’aliments generalitzada.2humanisme: moviment cultural que es

va desenvolupar a Europa entre els se-gles XIV i XVI. Considerava l’ésser humàcentre de totes les coses i defenia unideal de formació integral fonamentaten el coneixement de les cultures gregai romana.

La pesta negra va causar una mortalitat alta a l’Europa del segle XIV.

Coronació del papa Martí V.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:50 Página 155

L’escultura sol mostrar l’època històrica en què es fa,tant per les característiques tècniques com pel tema, és adir, el que representa.

Per a comentar una obra escultòrica es poden seguiraquests passos:

1. Tipus

Es tracta d’indicar si l’obra és de ple volum o és unrelleu. En aquest últim cas s’ha d’explicar on estàsituada: per exemple, en una portalada, en unacolumna, a la façana, etcètera.

2. Material

Pot ser pedra, argila, bronze, ferro, fusta, etc. A més,convé observar si l’escultura està pintada, és a dir,policromada.

3. Tema

El tema pot ser religiós (personatges o escenesbíbliques, sants), mitològic (relats fabulosos dedéus i herois de l’edat antiga) o representar perso-natges reals (retrats), escenes de la vida quotidiana,motius vegetals, animals, etcètera.

4. Descripció i comentari

Es tracta de descriure l’escultura i de relacionar-neles característiques (tipus, material i tema) amb unestil artístic determinat.

Si representa una persona o diverses persones, ésconvenient comentar la posició en què estan, ladimensió i l’expressivitat que tenen, si componenuna escena, etcètera.

5. Nom de l’obra i de l’autor

Si es coneix o es pot esbrinar, s’ha d’indicar el títolde l’obra i l’autor.

6. Estil artístic

Una vegada analitzats els elements anteriors, es potclassificar l’escultura en un estil artístic determinat.Aquesta dada reflecteix, aproximadament, l’èpocaen què va ser feta l’obra.

Si se sap la data, encara que siga d’una maneraaproximada, o es pot deduir (per exemple, si estracta de la decoració d’un edifici i sabem quan elva construir), convé indicar-la.

Comentari d’una obra escultòrica

UNITAT 7156

1. Tipus. Es tracta d’una esculturade ple volum.

2. Material. És una escultura fetaen pedra (alabastre); està policro-mada.

3. Tema. Aquesta escultura repre-senta la Mare de Déu amb el Jesu-set en braços, per la qual cosa estracta d’una obra de tema religiós.

4. Descripció i comentari. La Marede Déu està dreta, sostenint al braçel Jesuset. Ambdós personatges te-nen una expressió amable i natural.La roba presenta plecs abundantsque cauen d’una manera realista.

5. Nom de l’obra i l’autor. Aquestaescultura és coneguda com a Marede Déu Blanca i es conserva a la ca-tedral de Toledo. L’autor és desco-negut. És una obra del segle XIV.

6. Estil artístic. Les característi-ques d’aquesta escultura (expressi-vitat en els gestos i les actitudsdels personatges, realisme en elsvestits…) indica que és una obrad’estil gòtic.

Imatge coneguda com a Mare de Déu Blanca,conservada a la catedral de Toledo.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:50 Página 156

El ressorgiment urbà d’Europa


Elabora un esquema amb els continguts principals de la unitat.

El creixement demogràfic i els canvis agrícoles

� Entre els segles IX i XIII va haver-hi un creixement constant de la poblacióeuropea. Es va introduir en l’agricultura una sèrie d’innovacions tècni-ques que van millorar les collites.

Les ciutats medievals

� El creixement demogràfic, les collites abundants i la fi de les invasions vanpermetre que augmentara la població de les ciutats i es tornaren a con-vertir en centres de producció i intercanvi.

� Moltes ciutats van aconseguir una gran autonomia. De vegades, el rei elsconcedia privilegis i normes pròpies (furs, cartes de poblament).

� En la major part dels nuclis urbans les activitats principals eren el comerçi l’artesania. Es van organitzar mercats setmanals en què els camperolsvenien els seus productes. Hi havia nuclis urbans en què se celebraven fires.Les àrees comercials eren Europa central i del nord i l’àrea mediterrània.L’artesania va créixer estimulada pel comerç i pel creixement de la població.Van ressorgir els gremis, associacions formades per artesans.

� La societat feudal va experimentar canvis: va haver-hi nobles que vanabandonar els feus i es van establir a les ciutats, al començament delsegle XIII van sorgir els ordes religiosos mendicants, i va haver-hi campe-rols que es van traslladar a zones pròximes a les ciutats o als afores d’a-questes. La burgesia fou el grup social característic de les ciutats.

La cultura i l’art

� En els darrers segles de l’edat mitjana es van crear universitats per totEuropa. A partir del segle XII es van difondre a l’Europa cristiana textosd’Aristòtil. A les acaballes de l’edat mitjana es va inventar la impremta.

� L’estil artístic que es va imposar a Europa a partir del segle XII va ser elgòtic. Els edificis eren molt alts; sobreïxen les vidrieres de colors. Enescultura, les figures eren més expressives que les romàniques i els seusgestos i vestits mostraven més naturalitat. La pintura més estesa estavafeta en taules de fusta. A les esglésies proliferaven els retaules.

De la crisi del segle XIV a l’edat moderna

� En el segle XIV es va iniciar una crisi econòmica a causa d’un període demales collites. Es van propagar diverses epidèmies; la més important vaser la pesta negra. A les acaballes del segle XIV i durant el segle XV va haver-hi un període de bones collites. Va sorgir un corrent de pensament nou,l’humanisme. Les innovacions tècniques en la navegació van contribuir al’expansió marítima i als descobriments geogràfics.

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:50 Página 157

UNITAT 7158

G N R T U Q S T K O

R Y C A I W D S H I

E H E P O O L E T U

M A T Y P F U U P Y

I O O U A E M A O U

T N A S E T R A Q K

A P R E N E N T T U

B U R G E S S W U Q

B A N Q U E R T I P

F I R A A N O W S I

O C E À

A T L À N T I C

Mar Negra

Mardel Nord

M a r M e d i t e r r à n i a

RUTES COMERCIALS EN EL SEGLE XIII

N

500 km0

1 :34 830 000

Or

MercuriSal

LlanaFerro

ViSeda

Teixits

Cereals

Seda

TeixitsSedaVi

Sal

Blat

LlanaEstany

Peix

PeixCoure

Ferro

FustaPells

Fusta

Cereals

Plata

Coure

Blat

Seda

Espècies

SedaEspècies Cotó

Teixits

Sal

Focus comercials

Ports

Productes

Rutes importants

Rutes de la Hansa

Plata

Defineix aquests termes:

� Fur.

� Gremi.

� Franciscans.

� Burgesia.

� Geocentrisme.

� Retaule.

� Timpà.

� Humanisme.

� Consell.

Indica si les afirmacions següents són verdadereso falses i corregeix les falses en el teu quadern:

� La noblesa va abandonar els feus i es va establir ales ciutats.

� A partir del segle IX es va introduir una sèrie d’in-novacions tècniques en l’agricultura.

� El ressorgiment de les ciutats va reforçar el poderdels senyors feudals.

� La Guerra dels Cent Anys va ser en el segle XIII.

� Les catedrals van constituir l’edifici més característicde l’art gòtic.

� L’alta burgesia va controlar generalment el governde les ciutats.

Troba en la sopa de lletres sis termes relatius a lasocietat i a l’economia urbana durant l’edat mitjana i copia’n el resultat en el teu quadern.

Tria l’opció correcta sobre les corts:

a) Governaven les ciutats.

b) Representaven els reis als feus.

c) Els monarques consultaven decisions a les corts oels sol·licitaven ajuda.

Copia aquest mapa en el teu quadern i escriu-hiels noms de les ciutats i els ports comercials mésimportants d’Europa. Pinta també la zona on se cele-braven les fires de Xampanya.

5

4

3

2

1

VAL 3S2CSLA_07 3/10/11 15:50 Página 158


Llig el text i respon a les preguntes que hi ha totseguit:

La conseqüència principal de la difusió de la pestanegra va ser de caràcter demogràfic: un augment brusc dela mortalitat i, com a conseqüència, un gran descens de lapoblació.

La pesta negra va tenir també una repercussió decisivaen la vida social i econòmica; molts camps van ser aban-donats i un gran nombre de llogarets van quedar despo-blats.

Les defuncions massives van originar el sorgiment d’unamentalitat col·lectiva caracteritzada pel terror i la pordavant de la mort.

En el terreny de la creació literària, el tema de la mortpassa a ocupar un primer pla.

J. VALDEÓN BARUQUE

www.canalsocial.net(Adaptació)

a) Fes un esquema en el teu quadern en què mostresles conseqüències que va tenir la pesta negra enla vida econòmica i social de l’Europa medieval.

b) Per què, segons el text, el tema de la mort vapassar a ocupar un primer pla en la creació lite-rària?

Comenta l’escultura que es veu en la imatge.Segueix les pautes de l’apartat Tècniques de treball.

Copia en el teu quadern i uneix amb fletxes:

Respon a les preguntes:

a) En quines facultats estaven organitzades les uni-versitats medievals?

b) De qui depenien les escoles que van sorgir a lesciutats?

Ordena, en el teu quadern, els artesans següentsde menys categoria professional a més:

a) Mestre.

b) Aprenent.

c) Oficial.

Indica quines d’aquestes activitats eren mésimportants a les ciutats medievals:

a) Comerç. c) Artesania.

b) Ramaderia. d) Agricultura.

Observa l’edifici de la fotografia i identifica-hi elselements i les característiques de l’art gòtic.12

11

10

9

8

7

6

Magistrat

Consell

Tribunals

Jutjaven els delictes que esproduïen entre la poblacióurbana.

S’ocupava de la seguretat i la convivència urbana.

Governava la ciutat.

Escultura que representa Jesucrist (catedral d’Amiens, França).

VAL 3S2CSLA_07 07/10/11 13:35 Página 159

val 3s2csla 07 - oxford university press españa · pdf fileel ressorgiment urb ......

Documents