UNIVERSITAT DE BARCELONA juny 2005 Any IX 2,4 € 32

Rumb al’Antàrtidap. 22

Un dia enla vidad’un hotelp. 14

“Des de Catalunya no s’hafet prou per les seleccionscatalanes”

“El futbol base necessita els millors formadorsper preparar els joves com a futbolistes, peròtambé com a persones” p. 4

MàriusRubiralta,nou rector

de la UBp. 32

3

La UB i el futur

En el moment en què llegiu aquestes línies,el professor Màrius Rubiralta haurà pres pos-sessió com a nou rector de la UB, després queva ser elegit el 18 i el 24 de maig. A més defelicitar-lo per l’elecció i per l’empenta que

representa fer el pas endavant d’assumir el càrrec i la càrrega delRectorat de la UB, vull felicitar també tota la comunitat università-ria per la forma en què s’ha desenvolupat el procés electoral, quepresentava novetats importants. I vull reiterar la petició d’unitat dela UB —interna i externa— entorn del nou rector i del seu equip, a la qual em referia a l’editorial anterior.Voldria que la meva darrera reflexió escrita encara com a rector dela UB fos per introduir un ingredient al debat del “model d’Univer-sitat”: de qui és la Universitat?, quin és el sentit de la autonomia uni-versitària? Alguns diuen que la “titularitat” de la Universitat corres-pon a la comunitat universitària, altres diuen que a la societat, al-guns justifiquen l’autonomia com a defensa enfront de les inge-rències dels poders polítics o econòmics. Totes aquestes respostestenen ingredients importants de veritat.Però voldria introduir la reflexió que l’autonomia universitària tésentit bàsicament de protecció del futur. El futur de la societat i delpaís depenen del seu coneixement, del seu capital humà, de la sevaformació, de la seva recerca, de la seva innovació. I la Universitat ésresponsable de proveir aquests actius. I la Universitat —i la seva au-tonomia— té sentit bàsicament com a garantia que les pressionso urgències, internes o externes, ancorades en el passat o miopsamb el present, no desviïn la creació i la transmissió de coneixe-ment d’aquesta crucial i cabdal responsabilitat amb el futur.

Joan Tugores i QuesRector

Carta del rectorSumari núm. 32

Entrevista a Àngel “Pichi” Alonso“No estic disposat a enganyar la gent de Catalunya quan em pregunta quan competirem oficialment”................................4

Un dia en la vida d’un hotel: “Un hotel és com una comunitat de veïns”.......................................14Què hi fan, els investigadors, a l’Antàrtida?..................................................................22

Màrius Rubiralta, nou rector de la UB:“Començarem per establir un procés de participació i diàleg” ................ 32

Agenda ........................................................................................42Som UB........................................................................................44

la universitatRevista de la Universitat de Barcelona

Imprès en paper ecològic

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Recto-

rat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística. Gabriel

Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent.

Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Albert Roura. Director adjunt: Ernest Trias.

Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez, Xavier Co-

dony. Administració: Montse Cenzano. Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403

55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració dels

Serveis de Comunicació del Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gim-

pera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Col·laboració del fotògraf: J. M. Rué.

Producció gràfica i publicitat: El Tinter. SAL. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: Pri-

mer Segona Edicions. Maquetació i impressió: El Tinter. SAL (Empresa certificada

ISO 14001 i EMAS). Tiratge: 20.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Gi-

nesta. Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

entrevista

4

“No estic disposat a enganyar la gent de Catalunyaquan em pregunta quan competirem oficialment”

Àngel“Pichi”AlonsoL’Àngel “Pichi” Alonso tancarà el 30 dejuny, si no hi ha sorpreses d’última hora,una fructífera etapa de deu anys com aseleccionador català de futbol. És uncàrrec que, en paraules d’aquestcastellonenc de naixement, no podriaocupar mai un català al País Valencià.

Cent cinquanta gols i dues carreresLlicenciat en Educació Física per l’INEFC (centre adscrit a la UB)

l’any 1987, i diplomat en Magisteri a Castelló al principi dels anys

setanta, l’Àngel “Pichi” Alonso Herrera (Benicarló, 17-12-1954)

és seleccionador català de futbol des de l’any 1995. Conegut ac-

tualment pel gran públic com a analista tècnic a TV3, també és re-

cordat pel seu pas com a davanter centre del Castelló, el Saragos-

sa, el Barcelona i l’Espanyol, equips en els quals va marcar més de

cent cinquanta gols. També va vestir en tres ocasions la samarre-

ta de la selecció espanyola. L’enyorança del contacte diari amb un

vestidor que ens transmet en aquesta entrevista fa que l’intuïm,

en un futur pròxim, patint en una banqueta cada diumenge.

TEXT:

Xavier Codony

FOTOGRAFIES:

Josep Maria Rué

AGRAÏMENTS

Diari SportDepartament d’Esports de Televisió de Catalunya

entrevista

5

CCoomm eemm ccoonntteessttaarrààss aa aaqquueess--ttaa eennttrreevviissttaa,, eenn ccaattaallàà oo eenn vvaa--lleenncciiàà?? En català; el valencià no existeix:és un dialecte. Jo tinc germansi cunyats que, de fet, són delBloc Nacionalista Valencià i sónels primers defensors de la llen-gua catalana, cosa que jo tincmolt clara des del primer dia.

CCoomm aa ccaasstteelllloonneenncc ddee nnaaiixxee--mmeenntt ii rreessiiddeenntt aa BBaarrcceelloonnaa qquueeeettss,, ¿¿qquuèè eenn ppeennsseess,, dd’’aaqquueessttaappoollèèmmiiccaa,, qquuee ééss mmoolltt mmééss pprree--sseenntt aall PPaaííss VVaalleenncciiàà qquuee aa CCaa--ttaalluunnyyaa?? Sóc de Benicarló, que és el segonpoble a l’acabar Tarragona, i pertant allà sempre s’ha tingut méstirada cap a Barcelona que cap aValència, i aquesta polèmica exis-teix molt més a València des defa molts anys. Jo crec que hi vahaver una gran guerra d’interes-sos quan es van fer les autono-mies, i va ser una lluita que es vatraslladar també al món del fut-bol. També crec que va molt enrelació amb l’arrelament que hiha del PP allà, no? Als pobles esparla molt el valència, però a Va-lència es parla molt més castellà.La força que es fa des del PP, finsal punt de pressionar les institu-cions, ha comportat que, ara queaquí tenim un tripartit no vincu-lat als que manen al País Valen-cià, aquesta guerra sigui més fe-rotge.

EEnn ttoott ccaass,, ccoomm tt’’hhaa aarrrriibbaatt aaaaffeeccttaarr eenn aallgguunn mmoommeenntt eenn lleesstteevveess rreellaacciioonnss pprrooffeessssiioonnaallss oo ppeerrssoonnaallss?? No m’ha afectat. De fet, per a miés un orgull haver estat durantdeu anys el seleccionador na-cional de Catalunya de futbol,essent valencià, però jo sempredic que és impensable que el se-leccionador valencià fos un ca-talà: seria impossible, una uto-pia, per molt que s’obrís el ven-tall del pensament a València.

AArraa qquuee eess ppoott ddiirr qquuee hhaa aaccaa--bbaatt llaa tteevvaa eettaappaa aall ccaappddaavvaannttddee llaa sseelleecccciióó ccaattaallaannaa,, qquuèè hhaaeessttaatt eell mmiilllloorr ii qquuèè hhaa eessttaatt eellppiittjjoorr qquuee hhaass vviissccuutt?? Quan em van proposar ser se-leccionador, vaig pensar que se-ria una pachanga, un homenat-ge a fulano o a mengano, peròmai podia pensar que arribarí-em a omplir el Camp Nou i jugarcontra el Brasil, la campiona delmón per excel·lència, la seleccióart... Probablement, el millor re-cord que m’enduré serà la imat-ge del Camp Nou en aquell par-tit. El pitjor han estat petites co-ses puntuals en un moment do-nat, sobretot al principi, que noet deixaven jugadors (estic par-lant dels clubs de fora)... Desprésaixò va millorar fruit de l’aco-modament que va permetre lafederació al fomentar que unesaltres autonomies juguessin, iaixí semblava que se li restavaimportància que Catalunya oEuskadi poguessin jugar... “És unpartit de Nadal i els deixem ju-gar a tots”, pensaven... Però al fi-nal, quan he vist determinadescoses des d’aquí, ha estat quanm’he convençut que sí que hi haun interès, però un interès aco-modat, per dir-ne d’alguna ma-nera. Des de Catalunya no s’hafet prou per les seleccions cata-lanes. I, si tothom no va en la ma-teixa línia i tothom no té moltclar el que vol, crec que ja he po-sat el meu granet de sorra percontribuir-hi, però ja han de seruns altres els que puguin seguircap on els deixin seguir.

ÉÉss aa ddiirr,, qquuee ppeerr aa mmoollttss,, lleess ccoo--sseess jjaa eessttaann bbéé ccoomm eessttaann??Sí, fins i tot per als que manen.Hi ha excepcions i el secretarid’Esports és un d’ells, però pelque fa al Govern... i ho puc en-tendre, no és una prioritat: n’hiha d’altres. Però al que no esticdisposat és a anar enganyant lagent que em pregunta quan

competirem oficialment. Jo nocontesto que mai, perquè nosaps què passarà amb el temps,però en aquests moments ésuna utopia. Per tant, quan empregunten, he de mirar de bus-car una resposta diplomàtica opolítica, i dic que el futbol és l’es-port més complicat de tots, i potser que ho aconseguim en unsaltres, perquè els estatuts de lesdiferents federacions ho per-meten, però en el futbol seràmolt més difícil.

¿¿TToott aaiixxòò ttéé aallgguunnaa ccoossaa aa vveeuu--rree aammbb eell rreecceenntt eennrreennoouu vviissccuutteenn lleess eelleecccciioonnss aa pprreessiiddeenntt ddeellaa FFeeddeerraacciióó CCaattaallaannaa ddee FFuutt--bbooll?? El problema de la FCF és quepràcticament mai hi han haguteleccions, i per tant ningú s’haencarregat de voler canviar unsestatuts ja desfasats. És una en-titat molt arcaica i primitiva enel seu funcionament i s’ha de

És impensableque el seleccionadorvalencià fos uncatalà

entrevista

6

modernitzar. La gent que hi tre-balla són com funcionaris.

¿¿QQuuèè eenn ppeennsseess,, ddeell ffeett qquuee ffaauunnss mmeessooss eell bbllaauuggrraannaa OOlleegguueerreess vveeiiééss oobblliiggaatt aa pprroonnuunncciiaarr--sseessoobbrree ssii aacccceeppttaarriiaa jjuuggaarr aammbb llaasseelleecccciióó eessppaannyyoollaa?? Als jugadors catalans no elspots posar entre l’espasa i la pa-ret. El dia que Catalunya puguicompetir oficialment serà elmoment per dir-li al jugador:anem a fer una federació quetingui una selecció que siguimolt competitiva, amb la in-fraestructura necessària per nofer el ridícul, pagant primes,com fa la federació espanyola...i en aquell moment sí que ésquan els has de preguntar si vo-len jugar amb Catalunya o ambEspanya. Fer-ho ara és una ton-tada... El Xavi o el Puyol en sor-tirien perjudicats si manifestes-sin públicament que optarienper Catalunya. Parlant egoista-ment, el 90% dels futbolistescatalans optarien per jugar ambla selecció catalana, simple-ment pel fet de poder partici-par en un mundial o una Euro-copa de nacions, i és que a la se-lecció espanyola van tres o qua-tre jugadors com a molt encada convocatòria, un 2% delsjugadors catalans. El cas de l’O-leguer és extrem, perquè té una

Preguntarara als jugadorssi volen jugaramb Catalunya o amb Espanyaés una tontada

El reconeixement internacio-

nal de l’esport català és una

cursa de fons, i d’obstacles,

que va cremant etapes fins a

arribar a la seva meta final,

que no pot ser altra que el re-

coneixement oficial de les

nostres seleccions. En aquest

sentit, en l’última dècada s’ha

avançat amb pas ferm gràcies

al compromís de la majoria de

l’arc parlamentari català i de la

societat civil del país.

Hem aconseguit que les fede-

racions catalanes deixin de ser

sucursals de les espanyoles i es

converteixin en entitats priva-

des amb capacitat de decisió

pròpia. Hem vist la consolida-

ció del Comitè Olímpic de Ca-

talunya. Hem vist que més de

mig milió de persones han sig-

nat un document de suport a

les seleccions esportives cata-

lanes. Hem vist que federa-

cions com ara les de curses de

muntanya, pitch and putt,corfbol, físico-culturisme o

futbol sala participen de ma-

nera regular en campionats

oficials sense entrebancs. I

hem vist que un país sortia al

carrer, primerament a cele-

brar un campionat del món de

patinatge, i després a manifes-

tar-se contra una decisió en

què els interessos polítics van

prevaldre sobre els esportius.

En definitiva, tots aquests fets

que he enumerat, i d’altres tan

o més importants, evidencien

que no hi marxa enrere possi-

ble. Fent un símil futbolístic,

la suma d’aquests partits

guanyats ens portarà a guan-

yar la lliga, i ens permetrà

competir internacionalment

com el país que som.

És precisament en el futbol on

més complicacions podem

trobar-nos per veure partits

oficials de Catalunya. La regla-

mentació de la UEFA i la FIFA

és una de les més restrictives

per a països sense Estat com

Catalunya, tot i que sentències

com la que va dictar el TAS fa

uns quants mesos a favor de

Gibraltar obren el camí a se-

guir.

Per aquest motiu, el futbol ca-

talà ha de buscar vies imagina-

tives per superar el model del

tradicional partit de Nadal, ja

esgotat després d’haver jugat

contra les millors seleccions

del món i haver omplert esta-

dis com el Camp Nou. Estic

d’acord amb l’Àngel Alonso,

amb qui m’uneix una gran

amistat, quan diu que es ne-

cessiten nous reptes per a la

selecció catalana de futbol.

Entre tots els podem trobar, i

farem així un altre pas enda-

vant amb fermesa cap a la in-

ternacionalització del nostre

esport.

No hi ha marxa enrereRafel Niubò i BaquéSecretari general de l’Esport.Generalitat de Catalunya

entrevista

7

manera de pensar de tota lavida, i em sembla injust que sel’apreti... Fins i tot tinc la sensa-ció que van llançar la informa-ció que podia entrar a la llistade Luis Aragonés per veure sipicava. Jo li diria que no es cre-és problemes, perquè l’últimque ha de fer és marcar-se i, enaquesta vida, ser màrtir sensepoder aconseguir el que vols.

UUnn vveessttiiddoorr ppoott sseerr uunn eennttoorrnnddee ffoorrmmaacciióó ppeerrssoonnaall?? QQuuèè ss’’hhiiaapprrèènn?? El futbol sí que n’és, però un ves-tidor té valors bons i dolents.Cada cop és més complicat, per-què les vivències són menys as-similades. Abans eren vint-i-cinc“tios” amb personalitats dife-rents, molts d’ells antagònics,però amb idiomes idèntics, ambmaneres de pensar semblants...I ara tenen diferents nacionali-tats i idiomes, amb una comu-nicació menys fluida que abans,

i això fa que no s’arribi a moltspunts als quals abans s’arribava.Els futbolistes, com la societat,són cada cop més egoistes perla competitivitat que hi ha i per-què has de sobreviure, fins alpunt que a vegades els seus in-teressos poden estar contrapo-sats als del seu equip. Jo no hoentenia, però ho he acabat en-tenent. Un exemple seria queun jugador desitgés que el seuequip perdés perquè les sevesvictòries perjudiquen els seusinteressos. Per això, moltes ve-gades, quan es parla de treballen equip i de solidaritat, s’ha decrear el caldo de cultiu propiciperquè això funcioni com a tal,i aleshores és una bona escola,perquè sempre he dit que elsesports col·lectius tenen moltsavantatges sobre els individualssi parlem d’esperit solidari, desacrifici per l’altre... També éscert que tens algunes vivènciesque no ajuden a formar-te.

ÉÉss ccuurriióóss qquuee eellss vvaalloorrss ddee qquuèèeesstteemm ppaarrllaanntt ss’’aapplliiqquuiinn ccaaddaaccoopp mmééss aall mmóónn eemmpprreessaarriiaall...... Sí, de fet jo estic fent cursos deformació per a directius d’em-preses explicant vivències quehas tingut, per exemple, ambentrenadors que teòricamentsón dels millors del món, i a par-tir d’aquí que puguin tenir unacerta transferència a situacionsreals d’una empresa, i que totaixò faci reflexionar sobre si da-vant d’aquestes decisions ellshan pres la que tu dius que s’hade prendre o és una altra... Par-lem al nivell de l’elit, i crec que hi ha unes escales intermèdiesque són elit però sense arribar aaquell punt on crec que és moltmés fàcil.

¿¿CCrreeuuss qquuee eellss jjoovveess qquuee aassppii--rreenn aa vviiuurree aallgguunn ddiiaa ddeell ffuuttbboollpprrooffeessssiioonnaall ssóónn ccoonnsscciieennttssaavvuuii eenn ddiiaa qquuee ss’’hhaann dd’’aannaarr ttrree--bbaallllaanntt uunnaa aalltteerrnnaattiivvaa llaabboorraallppeerr ssii eell sseeuu ssoommnnii nnoo ss’’aaccaabbaaffeenntt rreeaalliittaatt?? Això ho haurien de pensar elsmonitors i els formadors. En lameva època només vaig sentirun jugador que digués que se-ria futbolista; tothom ho voliaser, però pensava que jugarcom a professional era un som-ni. Fins que vaig arribar al Sara-gossa, jo mai vaig pensar que elfutbol seria el meu mitjà per viu-re. El que s’ha de fer, però pro-bablement no s’hi incideix mas-sa, és pensar en el fet que al fut-bol base haurien d’estar elsmillors entrenadors, i no nomésaixò: també els millors forma-dors, perquè a un jugador se liacaba la vida com a futbolistaals trenta-dos, trenta-tres otrenta-cinc anys, però la sevavida com a persona continua. Almón del futbol hi ha una situa-ció que és traumàtica en la ma-joria dels casos, fins i tot enaquells que ho neguen: la reti-rada. És una jubilació anticipa-

da quan estàs en la flor de la jo-ventut, quan et queda tot el mi-llor per viure, i al futbolista lidiuen que ja no val per a allòque sap fer. És molt traumàticperquè, si has tingut la sort d’arribar a cert nivell, guanyesmolts calés amb molta facilitat,tens notorietat, popularitat i fasel que t’agrada, fins que de cop i volta et diuen que ja no estàsper fer això. No ho dius tu, hodiuen els altres. Aleshores éstrepitjar el carrer i trobar-te unavida diferent de la que tenies.Comences a viure com una per-sona normal del carrer, et tru-quen cada cop menys periodis-tes, et donaven 300.000 “peles”de prima per guanyar el Sala-manca, i si no guanyaves pen-saves: “I a mi, què? I quan t’hasretirat, dius: 300.000 «peles»,aquest «tio», treballant tot elmes (amb tots els respectes), noles guanya.” I comences a valo-rar el que tenies i no valoraves al seu moment. Has de tenir molta força de vo-luntat, sobretot si estàs en unnivell alt. Jugadors del Barça ode l’Espanyol que pensin quetenen vint-i-un o vint-i-dosanysi que en set, vuit, nou o deuanys sàpiguen que s’haurà aca-bat tot això, difícilment es po-sen a pensar-ho. És més fàcilpensar en el partit de diumen-ge, si una marca de cotxes li fauna oferta, on portaràs la nò-via... i no a anar a la Universitatcada dia, a preparar-te els exà-mens... En l’època anterior a lameva, hi havia futbolistes queeren coneguts per les carreresuniversitàries (com ara el cas deGárate o Calleja), perquè erenles excepcions que confirma-ven la regla. Després hi va haveruna altra època en la qual el fut-bolista es va abocar més a se-guir estudiant i formant-se,però a mesura que arribes alsequips grans, va baixant. Al Bar-ça, Víctor i jo érem les excep-

cions en un vestidor de vint-i-cinc. A més, abans estudiar unacarrera era garantia de futur, iavui en dia només és una ga-rantia de formació individual.

LLaa UUBB VViirrttuuaall hhaa ppoossaatt eenn ffuunncciioo--nnaammeenntt ddaarrrreerraammeenntt uunn ccuurrssppeerr aajjuuddaarr aa llaa iinnsseerrcciióó llaabboorraalldd’’eexx--eessppoorrttiisstteess dd’’eelliitt.. SSóónn úúttiillss,,iinniicciiaattiivveess ccoomm aaqquueessttaa?? A mi m’agradaria que se’ls ofe-rís més quan estan en actiu, ique se’ls arribés a conscienciarque no han de treure un cursmentre estan jugant, però que,si poden, alguna hora de la sevavida l’han de dedicar a algunacosa diferent. Seria bo perquèno els agafés de sobte quanacabin, però és obvi que totesles iniciatives són vàlides. Tam-bé és veritat que en altres paï-sos, als futbolistes que han arri-

entrevista

8

Com era l’Àngel com a com-pany al vestidor? El Pichi s’integrava a la perfec-

ció en un vestidor. El seu ca-

ràcter simpàtic i bromista feia

que es portés be amb joves i ve-

terans. Era molt receptiu a les

informacions dels seus entre-

nadors.

Quin paper desenvolupavadins del grup?Quan va marxar del Saragossa

era el líder del grup: prenia de-

cisions, raonava amb els com-

panys i era el capità, i per tant,

representant dels seus com-

panys davant la directiva, la

premsa i la massa social. Al Bar-

ça va haver de tornar a comen-

çar, però la seva personalitat

i educació van fer que hi jugués

també un paper important

malgrat no ser titular indiscu-

tible.

¿Quins condicionaments s’hande donar en un vestidor perquè un equip funcioni? La relació entre jugadors i tèc-

nics ha de fonamentar-se en el

respecte i la disciplina; els ob-

jectius marcats han de ser co-

herents; el grup heterogeni (per

procedència, edat, responsabi-

litats familiars...) que formen

els futbolistes ha de creure en el

que fa; i els líders naturals han

de ser intel·ligents per mirar de

reconduir la situació quan arri-

ben mals resultats, que són ca-

paços de modificar el compor-

tament de molts professionals.

Emocions sobre la gespaFotografies: Diari Sport

““LLaa nniitt qquuee eemm vvaa ddoonnaarr nnoomm””Tres gols de l’Àngel al Camp Nou van materialitzar la remun-tada del Barça en la tornada de la semifinal de la Copa d’Eu-ropa contra el Göteborg l’abril del 1986.

““UUnnaa ggrraann ooppoorrttuunniittaatt ppeerrdduuddaa””L’Àngel, completament abatut. El 7 de maig del 1986, Sevillava ser l’escenari de la derrota del Barça per penals contra l’Steaua de Bucarest a la final de la Copa d’Europa.

““UUnnaa ggrraann ddeecceeppcciióóppeerr aa ll’’aaffiicciióó,, ppeerròòuunnaa mmoossttrraa ddee ttrree--bbaallll eenn eeqquuiipp””La malastrugança esva repetir el 18 demaig del 1988, i l’Àn-gel va tornar a viureun desencís sem-blant al de Sevilla.L’Espanyol perdia la final de la Copa de la UEFA, també a la tanda depenals (l’Àngel va marcar el seu), al camp del Bayer Leverkusen, després d’haver guanyat per tres a zero a l’anada. Els de Clemente ha-vien eliminat el Borussia, el Milan i l’Inter, entre d’altres.

Víctor MuñozEntrenador del Reial SaragossaEx jugador del Reial Saragossa, FC Barcelona i Sampdoria

entrevista

9

““EEll mmiilllloorr,, ppeerròò eell ppiittjjoorr eexxeemmppllee..CCoomm aa ffuuttbboolliissttaa eerraa eell mmiilllloorr,,ppeerròò ss’’hhaavviiaa ddee ffoorrmmaarr ccoomm aa ppeerr--ssoonnaa ii nnoo tteenniiaa eell ccaallddoo ddee ccuullttiiuuaapprrooppiiaatt”” L’Àngel amb Diego Armando Ma-radona, quan van coincidir al Bar-ça entre el 1982 i el 1984.

““ÉÉss uunnaa aaffiicciióó ii ttaammbbéé llaa mmeevvaa vvààllvvuullaa dd’’eessccaappaammeennttppeerr ssuuppeerraarr eell ttrràànnggooll qquuee ppeerr aa mmii vvaa sseerr ppoossaarr eell ppuunnttii ffiinnaall aa llaa mmeevvaa ccaarrrreerraa ccoomm aa ffuuttbboolliissttaa eenn aaccttiiuu””L’Àngel, practicant una de les seves grans aficions: elgolf.

““EEll ssoommnnii ddee mmoollttss,, ii aarraa qquueeddaa ddeemmoossttrraarr qquuee aaqquueessttssoommnnii ééss ttrraassllllaaddaabbllee aa llaa rreeaalliittaatt””Fotografia del Catalunya-Brasil del 18 de maig del2002, que va aplegar gairebé cent mil persones alCamp Nou, amb l’Àngel dirigint la selecció catalana.

bat a ser internacionals se’ls re-gala el títol d’entrenador, peròaquí som diferents. Malgrat tot,al final hem aconseguit que aEspanyaels jugadors que haginjugat vuit anys a primera divisiói que hagin estat internacionalsnomés hagin de fer un curs detres mesos per poder tenir el tí-tol nacional d’entrenador. Detotes maneres, avui en dia hi hadiferències: l’universitari que ésesportista d’elit té certs privile-gis queabans no existien.Quanjo vaig fer les proves per entrar al’INEFC, vaig haver de fer instàn-cies “per un tubo” perquè meles deixessin fer totes un dijous(les proves es feien el dimecres iel dijous) perquè el dimecres jotenia partit amb el Barça. Estemparlant de proves físiques,quan el dimecres vaig jugar 90minuts d’un partit. Avui en dia,

estan alliberats d’anar a les clas-ses en cas de tenir una cita es-portiva important, i es començaa donar importància al que ésun esportista d’elit.

DDee qquuii hhaass aapprrèèss mmééss eenn eell tteeuuppaass ppeell ffuuttbbooll aaccttiiuu?? VVeennaabblleess,,MMeennoottttii,, CClleemmeennttee...... De tots n’aprens coses... Jo sem-pre he estat, entre cometes,molt bon alumne, perquè mol-tes pretemporades m’apunta-va el que fèiem als entrena-ments, tenia la meva llibreta onfeia constar com jugàvem o lessubstitucions que es feien enun partit... i, en canvi, hi havia ju-gadors que ni sabien quin siste-ma fèiem servir. No m’hauriapensat mai que, amb el temps,algun d’aquests s’hauria acabatfent entrenador. Jo envejava lacapacitat d’oratòria de Menotti;

tenia una gran capacitat peranalitzar i expressar les man-cances de l’equip, encara queno sabia posar les solucions perresoldre els problemes que hihavia. També m’agradaria llegirels partits com ho feia Clemen-te, o saber motivar els jugadors iesprémer-los pel que fa al seurendiment; o la flegma de Ve-nables, i el seu treball tàctic.Però, en definitiva, tu has de sertu mateix amb tots els coneixe-ments d’altres que has anat re-collint.

SSeennttiimm mmoollttaa ggeenntt ggrraann qquueeddiiuu qquuee ““eell ffuuttbbooll jjaa nnoo ééss eell qquueeeerraa””...... Abans es jugava per guanyar iser millor que el rival, i ara esjuga perquè el rival no sigui mi-llor que tu. Abans el futbol eramés espectacular, era més

Al futbolbase hi hauriende ser els millorsentrenadors i els millorsformadors

entrevista

10

maco per a l’espectador perquèhi havia molts més espais lliu-res, el jugador tècnic podia lluirla seva creativitat, i avui en diaés més important la condició fí-sica que la tècnica, en moltescircumstàncies. Però jo enyoromolt la meva infantesa, la millorèpoca de la meva vida. Jo viviaen un poble on totes les portesde les cases estaven obertes, nohi havia res tancat. Em passavael dia jugant al carrer. Si em do-nen a escollir, em quedo ambaquella societat. Érem més in-nocents, sense saber tant, peròhi havia molta més qualitat devida que en l’actualitat, i en elfutbol és el mateix. El futbol d’a-bans era alegre, divertit, no hihavia tanta tensió.

CCaasstteellllóó,, SSaarraaggoossssaa,, BBaarrççaa oo EEss--ppaannyyooll:: vvaass sseennttiirr aallgguunnss ccoolloorrssmmééss qquuee aallttrreess?? Igual sóc una persona estranyaen aquest sentit. Jo quan erapetit, era molt del Barça; lameva mare ho era, i la influència

materna, ja se sap... El meu pare(per fer-li la guitza) era del Ma-drid, perquè era de Salamanca.Però és més difícil ser del Barçalluny d’aquí que estant a Cata-lunya. Jo, si sóc d’un equip mésque d’un altre, sóc del Barça,però sense perdre els papers.

VVaass ppaarrttiicciippaarr aa llaa ccaannddiiddaattuurraaddee LLlluuííss BBaassssaatt.. JJooaann LLaappoorrttaasseemmbbllaa hhaavveerr rreeccoonndduuïïtt llaa ssii--ttuuaacciióó,, ppeerròò aaqquueesstt aannyy jjaa ssee lliihhaann oobbeerrtt dduueess ggrraannss eesscclleettxxeess::llaa ccrriissii aa llaa sseecccciióó ddee bbààssqquueett ii eellsseeuu ppoollss aammbb SSaannddrroo RRoosseellll...... La candidatura de Bassat va seruna alternativa perduda, per-què suposo que es va fer moltmalament. Pel que fa a l’equipde Laporta, ho tenia fàcil per-què el llistó que havien deixatels que hi havia abans era tanbaix i tan patètic, que per pocque fessin sortirien reforçats, iho tenien difícil — i és una de lescoses que no entenc per què noho han explicat— perquè la si-tuació econòmica era horroro-

Prefiriria queCruyff prenguésdecisions des dedintre i no des defora, condicionantel que diuen elsaltres

El 7 de setembre del 1992, aviat

farà tretze anys, una nova cara

emergia en el panorama televi-

siu català. Bé, nova nova, no.

La gent del futbol coneixia de

sobres de qui es tractava: l’Àn-

gel “Pichi” Alonso, el futbolis-

ta del Barça dels tres gols al

Göteborg i el blanc-i-blau que

va aportar el talent al super-Es-

panyol finalista de la UEFA.

Aquell 7 de setembre es va es-

trenar, al meu costat, en el pro-

grama Cent per cent futbol,com a analista futbolístic de la

Televisió de Catalunya.

I ho va fer amb un lamentable

tòpic: “El gol és la salsa del fut-

bol”. ¡Com ens hem rigut del

“Pichi” recordant la profundi-

tat del seu primer comentari a

la televisió! L’Àngel, però, re-

presenta, precisament, tot el

contrari. D’entrada va trencar

la imatge del futbolista poc

preparat: dues carreres univer-

sitàries i una trajectòria com a

jugador de primer nivell el van

situar en un escenari ben com-

plicat. La seva aportació és àm-

plia: breu i concís en els co-

mentaris, però tots de fàcil

comprensió; extraordinària-

ment creïble (“Si ho diu el Pi-

chi, això va a missa!”), reflexiu

en un to pausat; no gens polè-

mic tot i tractar temes polè-

mics; simpàtic per treure-li

transcendència a l’acció més

transcendent; lògic en el món

més allunyat de la lògica i, la-

mentablement, molt elegant

(“El Pichi! Que guapo és! I

com vesteix! Pere, a veure si se

t’enganxa alguna cosa!”).

¡Quina creu! La presència de

l’Àngel ha aportat nivell i un

gran prestigi al Departament

d’Esports de TV3 (l’espai d’a-

nàlisi a la seva pissarra és espe-

rat pels espectadors). És, sense

dubte, el nostre crack medià-

tic.

El nostre RonaldinhoPere Escobar, Cap d’Esports TV3, Televisió de Catalunya

sa, i l’havies de tenir present per reconduir l’esportiva. Final-ment han pogut fer un equipque il·lusiona la gent amb unsrecursos que no sabem —ni hi ha tanta transparència enaquest aspecte, ni han estiratde la manta com van prometre,ni sabem quins problemes hi haa la ciutat esportiva. Però crecque han fet una bona tasca,perquè el més important eraque hi hagués certa unitat en lamassa social. També és normalque amb el pas del temps s’obrin escletxes, perquè aquítambé hi ha gent que té els seusinteressos i li convé que el Barçavagi bé, però també li va bé quehi hagi problemes perquè aixícomencen a fer soroll. Al Barçahi ha gent a qui ja els va bé queRossell i Laporta estiguin bara-llats, o que la secció de bàsquetvagi malament. La gestió de ladirectiva es pot valorar com apositiva; el que passa és quetampoc s’han de penjar les me-dalles que són els salvadors,com a vegades fan alguns en-trenadors, perquè al final po-den acabar ensorrant el club.

EEll BBaarrççaa hhaa ddoommiinnaatt llaa LLlliiggaa ddeepprriinncciippii aa ffii…… EEssppoorrttiivvaammeenntt,,vveeuuss llaa bbaassee dd’’uunn eeqquuiipp qquuee ppoottttoorrnnaarr aa mmaarrccaarr uunnaa èèppooccaa? Esportivament s’han fet bonsfitxatges i crec que hi ha hagutidees clares respecte al que esvolia. A més, ara que el Madridté problemes, s’ha d’aprofitar,perquè, normalment, la pujadad’un suposa l’estancament del’altre. Això ja no genera gua-

nyar tres lligues seguides, sinótenir l’hegemonia, que implicaque la joventut que surt es fad’aquest equip. El Madrid té unequip confeccionat d’una ma-nera determinada que s’ha de-mostrat que no va bé, i aquestasituació pot continuar durantdos o tres anys més. Les bases alBarça hi són: tens un equip joveque ha guanyat poques coses, i per tant hi ha il·lusió per guan-yar, contra un equip que té ju-gadors que ho han guanyat tot,que no poden guanyar res més i que es fa difícil motivar-los. ElBarça només ha de fer petits re-tocs a la base que ja té.

EEll MMaaddrriidd aaccttuuaall ééss mmeennyyss qquueeuunn cclluubb ddee ffuuttbbooll ii mmééss qquuee uunnxxoouu mmeeddiiààttiicc?? Em sembla que és una empresaper a vendre. Florentino va vo-ler fer un model com si fos unaempresa per a vendre i queguanyés. De fet, ven però noguanya.

¿¿EEtt sseemmbbllaa bbéé qquuee JJoohhaann CCrruuyyffffffiiqquuii ccuulllleerraaddaa ddee ttaanntt eenn ttaanntteenn ll’’eennttoorrnn qquuee aall sseeuu mmoommeenntteellll ttaanntt ccrriittiiccaavvaa?? OO llaa ccuullppaa ééssddee llaa iimmppoorrttàànncciiaa qquuee eess ddóónnaa aalleess sseevveess ooppiinniioonnss?? De la mateixa manera queabans ho criticava tot, ara estàbé el que fa. Això vol dir que elsque estan allí són els seus, i elsdefensa. Però jo preferiria que,si Cruyff hi fos, estigués a dintre,i que prengués les decisionsdes de dintre, i no estant foracondicionant el que diguin unsi altres.

II ppeell qquuee ffaa aa ll’’EEssppaannyyooll,, qquuiinnppeennsseess qquuee ééss eell sseeccrreett ddee llaabboonnaa tteemmppoorraaddaa qquuee hhaa ffeettaammbb LLoottiinnaa?? Un és Lotina, perquè el més im-portant d’un entrenador, emsembla el sentit comú i el tre-ball, però és un tècnic que tre-balla molt tàcticament, unacosa fonamental quan l’equipés petit. És molt més difícil ferun equip compacte des de l’as-pecte defensiu, i ha aconseguitguanyar-se la credibilitat detots els jugadors, que és moltimportant. La credibilitat, laguanyes dia a dia prenent deci-sions, o la pots tenir per qui ets,però la pots perdre en dos dies.Ha sabut portar jugadors comIván de la Peña, que no haviaexplotat amb cap entrenador, i amb ell ha aconseguit arribar

entrevista

11

Si el futbol dóna alguna lliçó sobre la vida, aquesta és que ningú

no aconsegueix res si no és feliç fent la seva feina. El futbol, com

tot joc, té, però, un punt més que a la vida no sempre es fa pre-

sent: la bellesa. El bon joc té un component estètic innegable. Jo

crec que la lliçó de Pichi Alonso té a veure amb aquestes dues

coses. Ell ha estat sempre un líder, al camp i a la banqueta, i ha

transmès una visió del joc que, amb tots els riscos, ha procurat

sempre de fer entendre una mirada sobre el món que ha perse-

guit la felicitat i l’estètica. Amb una particularitat, que el futbol

no para de remarcar en aquests temps d’individualismes ferot-

ges: només un bon treball d’equip fa els genis. I amb un interes-

sant complement: el treball d’equip eleva el nivell dels jugadors

menys dotats que saben fer, però, allò que se’ls encomana.

Aquest és l’equilibri que acaba produint una gratificant sensació

d’harmonia. I de serenor. El bon treball de conjunt, que emme-

na a constants associacions, a la renovació de criteris, a acordar

seny i desig, alimenta l’esperit del bloc, tot allunyant les tensions

i adquirint crèdit. Estem massa acostumats a veure que la victò-

ria no se l’enduen sempre els qui millor juguen. Però també és

veritat que el seu lloc acaba sent l’estadística i no la memòria, la

història. El futbol que Pichi ha ensenyat està destinat a perdurar.

Dins i forael campAnton M. Espadaler, Professor del Departament de Filologia Catalana de la UB

Foto

: Dia

ri S

port

entrevista

12

a la selecció i és titular cada diu-menge. L’Espanyol és un d’a-quells equips que necessita elplanter, un aspecte en el qualestan treballant molt bé en elsúltims sis o vuit anys, fins al puntque estan per damunt del Bar-ça. Això els ha donat la tran-quil·litat necessària, i el fet d’ha-ver tingut un llistó tan baix, a l’haver patit tant les darrerestemporades, dóna peu perquèla gent accepti d’una altra ma-nera aquest fet.

II,, aarraa,, PPiicchhii AAlloonnssoo eessccrriiuu aallss ddiiaa--rriiss ii ffaa ddee ccoommeennttaarriissttaa aa TTVV33.. EEssmmiirraa eellss bbrraauuss ddeess ddee llaa bbaarrrree--rraa...... QQuuiinneess ssóónn lleess ccoosseess ddeell ffuutt--bbooll qquuee eess vveeuueenn ddee mmaanneerraa ddii--ffeerreenntt?? Crec que ja he perdut la pers-pectiva... Ara no s’informa, sinóque s’opina constantment. Ipenso que no tothom està endisposició de fer-ho. Avui endia, el més fàcil és cridar, dir tresbestieses, i aleshores la gentt’escolta, i, a més, tothom potdir el que vulgui sense que passires. Arriba un moment que hiha gent que, a força de repetircoses que no són certes, ellsmateixos se les acaben creient.En el món del futbol, el jugadors’ha anat deïficant cada copmés i té un cert rebuig, suposoque per això, a anar als mitjansde comunicació, perquè no volser sorprès; fins i tot els fa poranar a determinats llocs. Jo crecque hi estan obligats, però elsmitjans haurien de ser més ge-nerosos i més flexibles cap alfutbolista.

¿¿CCrreeuuss qquuee ddeess qquuee vvaass ccoo--mmeennççaarr aa ffeerr ccuullttuurraa ttèèccnniiccaaddeell ffuuttbbooll llaa ggeenntt ppoott ppaarrllaarraammbb mmééss ccoonneeiixxeemmeenntt ddeeccaauussaa?? DDiitt dd’’uunnaa aallttrraa mmaanneerraa::eell ppúúbblliicc eennttéénn mmééss ddee ffuuttbboollqquuee aabbaannss?? No ho sé, a mi se’m va fer moltcomplicat al principi perquè

no sabia si parlar molt tècnica-ment, dirigint-me a un sectormolt minoritari, o molt fàcil-ment per arribar a un gruix degent molt més important.Però sabia que, si anava i deiadues tontades, els futbolerospensarien que això ho podiadir qualsevol. I el que faig desde llavors és intentar fer veurecoses que la gent quan va aveure un partit no se n’adona,i, a partir d’aquí, que en un al-tre partit reconeguin el con-cepte de “defensa en línia”, unreplegament, una desmarca-da de l’extrem i una coberturad’un company... A vegadesnomés es veu el gol, però hi hadetalls interessants d’explicar.Tampoc és la meva intenciófer classes magistrals de fut-bol.

PPeerr aaccaabbaarr,, ccaapp oonn ss’’eennccaammiinnaaeell ffuuttuurr ddee ll’’ÀÀnnggeell AAlloonnssoo?? EEssvveeuu ttoorrnnaanntt aa ppaattiirr eenn uunnaa bbaann--qquueettaa?? Ben bé no ho sé, estic en unany de transició. Sé el que vull,però no sé si estic preparat perfer-ho. A mi m’agrada entre-nar, però dia a dia. Em vaig do-nar el marge d’un any, amb elconsentiment de la meva fa-mília, per veure si prenc la de-cisió de tornar a entrenar; per-què, si no ho faig ara, se m’haurà passat l’arròs i no hopodré tornar a fer més; això, sitinc ofertes que em puguinseduir. Ha arribat un punt enquè trobo a faltar trepitjar lagespa cada dia, preparar elspartits, estudiar els rivals... Aracol·laboro en el món de l’en-senyament, però no m’aca-ben de convèncer els progra-mes que hi ha. Quan veus quehi ha molta gent i poca capaci-tat per treballar en condi-cions, penses a deixar-ho es-tar. No m’obsessiona el presti-gi, sinó ser més feliç i estarsatisfet. n

La FIFA obre la porta acanviar dràsticament el re-glament del futbol per afa-vorir l’espectacle. Hi estaria a favor. S’hauria

de beneficiar el jugador tèc-

nic, per exemple, reduint la

zona del fora de joc a partir

de la línia de l’àrea gran.

L’Església inicia una etapade modernització i comen-ça per tolerar l’ús dels pre-servatiu. Haurien de tolerar moltes

altres coses. Jo crec en co-

ses, però no vull que em di-

guin el que és pecat i el que

no. Un mateix ha d’anar

aprenent què està bé i què

està mal fet.

El terrorisme islàmic in-crementa la seva activitat aarreu del món. Seria l’evolució a la qual ens

porta aquesta societat. Les

creences fanàtiques fan que

el diàleg no existeixi i que el

món vagi cap a on va.

ETA anuncia que abando-na definitivament la lluitaarmada si prospera el plaIbarretxe. Jo aprovaria el Pla Ibarretxe

(somriu).

El Govern espanyol il·lega-litza la venda de tabac pelsperjudicis sanitaris queocasiona. Estaria bé, perquè ja som

tan imbècils, que no som

capaços de deixar de fer-nos

mal; al final arribes a la con-

clusió que només prohibint

s’aconsegueix. El problema

és que de petits no ens edu-

quen tant sobre això com

sobre el sexe, la fidelitat i

tantes altres coses.

Espanya i Catalunya com-parteixen grup a la fase declassificació per a l’Euro-copa de seleccions. Em suggereix llibertat, com

hauria de ser...

El tant per cent d’immi-grants a Catalunya ja supe-ra el 20 %. És molt delicat, aquest

tema. S’ha d’acceptar gent,

però amb les mínimes con-

dicions, tant per a ells com

per a nosaltres, perquè esti-

guin bé aquí.

El Govern espanyol anun-cia que el sistema de pen-sions no s’aguanta i que noacceptarà nous pensionis-tes d’aquí a cinc anys. Això no és un titular fictici:

aquest titular serà real d’a-

quí a poc temps.

Per evitar-ne les còpies, lespel·lícules i els CD de mú-sica deixen de vendre’s ales botigues (riu abans queacabi la frase) i només s’hipot accedir de forma vir-tual comprant-los per In-ternet. També serà una realitat d’a-

quí a poc temps perquè

s’arruïnaran totes les boti-

gues. Hi ha uns drets, però

es fa un ús desmesurat des

de les dues bandes. Tot el

que sigui copiar està cau-

sant un gran perjudici, però

ningú no n’ha d’abusar.

Què et suggereixen aqueststitulars ficticis?

Tothom ha estat, poc o molt, al-guna vegada en un hotel. Hi hadormit i esmorzat en algun viat-ge de feina, o hi ha passat unesvacances amb la família o elsamics. Sigui un hotel d’una mo-desta estrella de la costa, o uncinc estrelles de luxe d’una granciutat, l’hotel forma part no tansols de la nostra vida quotidia-na, sinó també de l’imaginaricol·lectiu occidental. Llibres ipel·lícules han recreat la imat-ge de l’hotel com a lloc glamu-rós on se citen els amants fur-tius, on intercanvien informa-ció els espies, on es reuneixenels escriptors i intel·lectuals, oncreen els artistes i on viuen mi-lionaris excèntrics. Sense deixarde ser veritat cap d’aquestes co-ses, els hotels són establimentssingulars, una complexa i sin-gular organització humanaamb un únic objectiu: donar un

bon servei als hostes. Tal comho defineix el director d’un ho-tel de quatre estrelles de la ciu-tat: “Som com una comunitatde veïns on cada habitació ésun pis. El client compra un es-pai, i has de procurar garantir-ne la confidencialitat i la priva-citat.”Aparentment aliè a la vida delsseus clients, l’hotel és com un or-ganisme viu on tot tendeix a laperfecció: netedat, servei, cuinai recepció. “La competència enel sector és cada dia més dura, iel valor afegit que et fa diferen-ciar de la resta és el tracte, l’ex-cel·lència del que ofereixes”, enscomenta.

MMééss hhoorreess qquuee uunnrreelllloottggeeUn hotel, com és lògic, no dormni tanca mai. Un torn encavalca

l’altre i el servei no s’atura. Evi-dentment, pel que fa al servei eldia comença amb l’esmorzar. Escomença a preparar a partir deles quatre o les cinc de la mati-nada, quan arriba el personalper tal de posar a punt les pas-tes, els entrepans i la fruita fres-ca. En aquella hora, en principi,tothom dorm i a recepció enca-ra funciona el torn de nit, peròcal començar a preparar les co-ses per quan els més matiners esdespertin. Per exemple, durantla nit es netegen totes les zonesnobles per tal que el client lestrobi impecables de bon matí. Més tard arriben els cambrersper parar les taules i preparar elbufet, i després, a les set, s’obrela sala per als clients, que funcio-na fins a dos quarts d’onze, a ex-cepció dels caps de setmana ifestius, que s’allarga fins a lesonze.

reportatge

14

Els hotelssón establimentssingulars amb unúnic objectiu:donar servei alshostes

Un dia en la vida d’un hotel: “Un hotel és com una comunitat de veïns”

El hall de l’Hotel Arts és un dels més atrafegats i més luxosos de Barcelona

Text:

Jordi Homs

Fotos:

Josep M. Rué

Agraïments:

Hotel ArtsHotel Alimara

reportatge

15

Per als clients, en canvi, el dia co-mença amb el wake-up call pera tots els que ho han demanat.Mentre se serveixen els esmor-zars, ja s’estan preparant els cof-fe breaks, adreçats a la clientelade reunions i congressos. Els cof-fe breaks es comencen a servirtot just acabat el torn d’esmor-zar, a dos quarts d’onze, i s’allar-guen una hora, fins a dos quartsde dotze. Paral·lelament, a la cui-na ja preparen el dinar, és a dir,les tres ofertes que tenen la ma-joria d’establiments: carta, bufeti menús, obert a tothom que vul-gui apropar-s’hi per menjar bé.El torn del dinar comença a dosquarts de dues i s’allarga fins ales quatre. La majoria de clientspertanyen a empreses properesa l’hotel el personal de les qualsdisposa de tres quarts d’hora ouna hora per dinar. “El menjar noha de ser feixuc: ha de permetretornar a treballar sense pesade-sa”, ens comenta el director. Itambé hi ha dinars de treball deles empreses que fan les sevesreunions a les sales de l’hotel.A dos quarts de cinc i fins a lessis, tenen lloc els coffe breaks dela tarda, i a les sis comença lamise en place de la carta de la niti dels sopars d’empresa i celebra-cions a les sales privades de l’ho-tel.Els sopars comencen a servir-sea dos quarts de nou i es podenallargar fins a les dues de la ma-tinada o més, si hi ha ball o fes-ta grossa. “La cuina pot marxara les dues, però els cambrers desala poden arribar a marxar a les

Un hotel no dorm mai i el servei no s’atura

En els darrers vint-i-cinc anys

l’hoteleria ha canviat al ritme

del món que ens envolta. An-

tigament era un servei desti-

nat exclusivament a uns pri-

vilegiats amb mitjans econò-

mics i socials, però avui en dia

m’atreviria a dir que s’han

constituït en un servei im-

prescindible o, si més no, en

un servei utilitzat per la ma-

joria de la població. L’hotele-

ria és indispensable per a les

nostres vacances, per a la vida

de les empreses, per al món

de les reunions i convencions,

per no parlar de les celebra-

cions familiars com ara bate-

jos, comunions, casaments,

etcètera, etcètera; i és essen-

cial en esdeveniments socials

i polítics de significat caràcter

històric (el Pacte del Majestic

porta nom d’hotel!).

L’hoteleria ha passat de ser un

servei vocacional i poc format

(quasi desconegut per a la

majoria de la població) a ser

un factor empresarial, molt

competitiu, afectat per la glo-

balització i en un difícil mo-

ment per causa d’una gran

crisi vocacional. La dedicació

i la professionalitat estan des-

apareixent. Paradoxalment,

com més possibilitats de for-

mació i preparació hi ha a l’a-

bast, més problemes hi ha per

poder respondre a les neces-

sitats del sector. I, per si això

no fos poc, els usuaris són

cada vegada més bons conei-

xedors dels productes i, per

tant, més exigents. Es bellu-

guen tot sovint d’un lloc a

l’altre i llavors comparen, ni

que sigui inconscientment.

L’hoteleria viu actualment un

procés de transformació, en

cerca de la diversificació de

productes i serveis, en com-

petitivitat constant. Les noves

necessitats del client ens mar-

quen el camí. Les noves tec-

nologies potser ens han aju-

dat a ser més transparents que

mai, però també ens han con-

vertit en més vulnerables.

Avui el nostre producte està a

la xarxa, on des de qualsevol

punt del planeta ens poden

conèixer, visitar, contactar i

reservar. Busquem donar va-

lor, i això no pot ser de cap al-

tra manera que oferint servei,

servei i servei. Conrad Hilton,

un dels grans gurus de l’hote-

leria moderna, sempre va as-

segurar que l’èxit d’un hotel

era la seva localització. No

podem dir que això no sigui

cert, però avui el factor clau

del seu èxit és el servei que

ofereix. Les habitacions, el

restaurant, el bar, jardins i

piscines poden ser d’alguna

manera imitades o copiades,

però el més difícil d’imitar, i

per tant d’oferir, és l’excel·lència

del servei.

Som davant el gran repte en

què la diversitat de cultures

en el marc laboral, la conci-

liació de la vida professional

i la personal en un treball on

no hi ha horaris, la manca de

vocació de servei, l’orientació

dels nous professionals i l’in-

trusisme d’altres professio-

nals als llocs de gerència i di-

recció dels establiments, està

creant la necessitat de reorde-

nar el servei i pensar sobretot

en productes a mida del

client, en l’entorn on se situa

l’hotel i en el seu posiciona-

ment específic.

Així, l’hoteleria està abocada

a una revolució vers l’especia-

lització centrada en tres fac-

tors: l’anàlisi de les noves ne-

cessitats, l’orientació del ne-

goci (el servei i el producte

que ofereix) i el posiciona-

ment dins el sector.

Cap on evoluciona el món de l’hoteleria?Roberto TorregrosaProfessor de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT

reportatge

16

vuit del matí. Hi ha moments enquè els que comencen a prepa-rar esmorzars coincideixen ambels que van entrar el dia abans”,ens explica. “I això, cada dia.” “Els mesos més potents són elgener, del març al juny, i el se-tembre, l’octubre i el desembre(aquest últim, pel que fa a soparsd’empresa). És una feina que ge-nera molta adrenalina, i, quan lamaquinària funciona a ple ren-diment, és quan funcionem demeravella”, ens recalca.

La recepció és latargeta de visitaÉs l’hola i l’adéu. És la responsa-ble de donar la primera impres-sió i la darrera. El client, quan arri-

ba, el primer que veu és la recep-ció i els recepcionistes, i siaquests somriuen o no i si vanben vestits i ben pentinats. Espot tenir una estada agradable,però si al check-out (‘sortida’) hiha un problema, la recepció éscapaç de carregar-se la bona opi-nió que el client tenia de l’hotel.D’acord amb el que ens manifes-ta el director de l’establiment, “hiha un gran seguiment en la de-licadesa d’aquest personal, jaque moltes vegades han d’a-guantar moltes coses: clientsnerviosos que s’han llevat ambel peu equivocat i que ho pa-guen amb qui menys culpa enté. Cal aguantar i fer bona cara”.En una recepció hi ha un cap dedepartament i un adjunt. Des-prés hi ha l’staff: recepcionistesi ajudants de recepció. En deter-minats hotels (sobretot els decinc estrelles i de luxe), hi hagrums. Això depèn de la cliente-la. En un hotel urbà, on el clientés un home de negocis que viat-ja per un parell de dies o pocmés amb la seva maleta, el quebusca és rapidesa. No vol estaresperant que baixi el grum delcinquè pis per ajudar-lo a pujarla maleta. S’ho fa sol. En hotelson la clientela és bàsicament tu-rística, que viatja amb força ma-letes, és més normal que neces-sitin el servei d’un grum.Una altra figura històrica de la re-cepció que està desapareixentés la del conserge. Actualment,en la majoria d’hotels el recep-cionista fa les funcions també deconserge, però en alguns enca-ra es conserva aquesta històricadivisió. El director ens confessaque “els que encara el mante-nen és per una qüestió de con-veni, de sindicats i de servei deluxe, però la tendència és a des-

aparèixer”. El conserge era lacara amable de l’hotel, el quetrucava als taxis, feia les reservesdels restaurants i s’ocupava delsencàrrecs especials, etc., i el ques’enduia les propines. El recep-cionista, en canvi, era el que ha-via de resoldre les qüestionsconflictives.A la recepció hi ha tres torns.El primer comença a les set delmatí i dura fins a les tres de latarda, el segon va de les tres ales onze de la nit, i el tercer, deles onze de la nit a les set delmatí, bàsicament. Els del matífan els check-outs; els de la tar-da, els check-in, i els de la nithan de resoldre els problemes,els overbookings, han de ferfora els clients que no pagueni han de fer el tancament deldia. És el torn més solitari, peròel que té l’oportunitat de veu-re què ha passat a l’hotel du-rant tot el dia. Els torns, enprincipi, no són rotatoris, per-què, si no, ningú no podria te-nir mai una vida normal. Ca-dascú adapta la seva vida alseu torn i a la seva situació.

EEllss aammooss ddee llaa nniitt

El nostre director, que va treba-llar durant anys en el torn de nit,coneix bé l’assumpte. Somriumentre ho explica: “Si et volsaprimar, agafa el torn de nit. Vasal contrari del món. Surts de lafeina i, si de cas, vas al gimnàs ofas alguna activitat. Sopes unamica mentre tothom esmorza, ia dormir. Dorms de dia, i, si és al’estiu, fa calor, hi ha soroll, no hiha tranquil·litat. Et lleves a les siso les set de la tarda, esmorzesquan tothom prepara el sopar, ite’n vas cap a la feina. Quan fasfesta, continues fent aquest ho-

És una feinaque genera moltaadrenalina, i quanla maquinàriafunciona a plerendiment, és una meravella

L’hora de l’esmorzar marca en totsels hotels l’inici de l’activitat diària

reportatge

17

rari, la qual cosa vol dir que viusde nit, vas de marxa. Jo, els tresanys que vaig fer aquest torn, emvaig aprimar entre sis i vuit qui-los.” Fa una pausa i afegeix: “Elsdel tercer torn són vampirs,viuen de nit, però és una feinaque enriqueix molt. Ets el res-ponsable de la comunitat quantothom dorm. Entre les quatre iles sis de la matinada passenmoltes coses en un hotel, i a ve-gades has d’intervenir-hi i posar-hi coratge. La nit és molt canalla,i, com més nivell tenen els hotels,més canalla és. Va associada a lacapacitat econòmica. Amb di-ners es compra tot.” Malgrat el que es pugui pensar,tota aquesta activitat nocturna,l’hotel només la capitalitza al bar.Als bars dels hotels es desenvo-lupa molta activitat, de totamena de negocis. L’hotel, lògica-ment, no intervé en cap mena detransacció i només vetlla pelmanteniment de la correcció iper evitar escàndols que afectinla resta de la clientela. La funciódels qui treballen en un hotel és“veure, escoltar i callar”, i nomésintervenir quan altres clients espoden veure afectats.

LLaa ccuuiinnaa,, llaa ssaallaa ddeemmààqquuiinneessEn tot l’hotel queda clara la je-rarquia: el director, els caps d’à-rea (recepció, departament co-mercial, sala, etc.) i els treballa-dors. Però a la cuina això es fa es-pecialment evident. La jerarquiamarca la pauta. Dalt de tot hi hal’anomenat xef executiu. Tot ique és cuiner, poques vegadeses posa davant els fogons. És elque gestiona i crea l’oferta gas-tronòmica. Un cop a l’any fa total’oferta d’esmorzars, menú detreball, coffe breaks, celebra-cions i del menjar del personal(anomenat internament “la fa-mília”). L’oferta de la carta, la facada dos o tres mesos i sobre la

base d’unes plantilles, i ha de seracceptada per la direcció de l’-hotel.Després hi ha el cap de cuina,que coordina. És el director d’or-questra. Després hi ha els capsde partida: el de carns, el de peix,el de les salses, el de la cambrafreda (on es fan les amanides iles postres). A continuació hi haels cuiners, els ajudants i els au-xiliars de cuina. Després vénenels stewards (rentaplats de vidre,vaixella i coberts) i els marmitons(que renten olles). No és pas unsistema estamental, ja que, sialgú hi té interès, pot anar pu-jant graó a graó. “Els cuiners constitueixen unaraça a part”, ens assegura el di-rector. “I, dins els cuiners, els

No és un fet casual, ni tan sols

un fet provocat, que el Restau-

rant Gaig, després de 135 anys

d’estar ubicat al barri d’Horta,

per tal d’estar més a prop de la

seva clientela majoritària, s’ha-

gi traslladat al centre de la ciu-

tat, més concretament dins

l’àmbit d’un hotel.

Les noves normatives munici-

pals i l’afecció urbanística de

l’antiga finca d’Horta van ser

obstacles insalvables, i el restau-

rant va haver de buscar un nou

espai per poder continuar la

seva llarga tradició en la restau-

ració pública a Barcelona.

Entre les diverses opcions (tres,

concretament), n’havíem de

triar una, i la de l’Hotel Cram

creiem que va ser la més assen-

yada, tant per al Gaig com per

a l’equip humà que el forma.

I per què en un hotel? Doncs

perquè els hotels disposen d’u-

na cosa molt preuada i difícil de

trobar al centre d’una ciutat: es-

pai. Tenen el luxe de posseir di-

mensions considerables. Avui

en dia establir un restaurant

gastronòmic no és fàcil. La re-

lació d’espai/client no és l’esta-

blerta, per exemple, per les nor-

matives municipals o bé pels es-

tàndards d’Hisenda.

Però el més important de tot és

que l’explotació, o en el nostre

cas la propietat, tingui molt clar

que els valors afegits que li po-

dem aportar en el seu àmbit si-

guin prou enriquidors per

apostar-hi amb tota convicció.

El propietari de l’hotel, Josep

Maria González, n’està comple-

tament convençut, ja que va ser

ell qui ens va engrescar a conti-

nuar la nostra feina en un àm-

bit ben diferent al que estàvem

acostumats. I bé, el resultat, set

mesos després de la inaugura-

ció, no podia ser millor, tant pel

que fa al tema de la cohabitació

amb l’hotel, com per l’incre-

ment de feina.

Pel que a mi respecta, el fet que

un restaurant gastronòmic s’u-

biqui dins un hotel, és de totes

totes positiu, sempre que es dei-

xin les coses molt clares i hi hagi

una clara voluntat i convicció

per part de la propietat del que

signifiquen aquest tipus d’esta-

bliments, com ha estat el nos-

tre cas.

Restaurants gastronòmicsdins d’hotels: una aliançaestratègica?Carles Gaig, Cuiner i restaurador

El producte fresc és la clau d’un bon servei de restauració

reportatge

18

d’hotel i els de restaurant, tenenperfils ben diferents. El cuinerd’hotel ha de ha de ser més queorganitzat, perquè ha de donarmenjar no només a un segment.De la seva cuina ha de sortir si-multàniament una carta, unmenú, una celebració, un serveid’habitació i un sandvitx per albar. Ha de tenir una sensibilitatorganitzativa diferent de la querequereix el cuiner d’un restau-rant. De totes maneres, la rota-ció a les cuines dels hotels ésconstant. Per què? Perquè vanincorporant coneixement i per-què arriba un punt en què ja noabsorbeixen res. Han acabat elseu cicle aquí”, conclou taxatiu.

Menjar als hotels

“Abans es deia que el menjardels hotels era fatal, però afor-tunadament això és un fet quepertany al passat. Això està mésque oblidat”, ens remarca el di-rector. “A Europa, les celebra-cions familiars i els grans nego-cis es fan als hotels. El que pas-sa és que Barcelona té una ofer-ta gastronòmica externa supe-

rior. Per exemple, el Majestic téun gran restaurant, però al vol-tant del Majestic hi ha tambéuna gran oferta de restauració.Avui, als hotels es menja tan béo més bé que als restaurants, imés bé de preu, perquè nosal-tres no ens guanyem la vidaamb el restaurant. És un serveicomplementari.”

La neteja que mai nos’acabaA les nou del matí es comencena fer les habitacions, tot inten-tant que abans de les cinc de latarda estiguin totes acabades. Ala tarda, hi ha cambreres que re-passen constantment els ser-veis: bar, restaurant, lavabos, ha-bitacions day-use (utilitzadesper unes hores) i canvis de tova-llola. Contínuament hi ha servei.Cada dia es fa tot, i de manerapermanent es fa a fons un copal mes el restaurant, el hall, etc.Les habitacions: rajoles, juntesde silicona, la calç, polir el terra,desmuntar els llits i desfer elsmatalassos. “Per fer la neteja, avegades cal tenir molt estómac,

i sempre ha de ser personal dela màxima confiança” ens co-menta el director. “És personalque entra en habitacions on elclient es pot haver deixat el Ro-lex o diners, entre altres moltescoses.” La governant és la responsablede mantenir l’hotel en estat derevista. La seva feina es podriaqualificar com la de clauera omajordoma, però actualment vamés enllà d’aquesta tasca. S’o-cupa de la decoració i l’interio-risme, i dels mil i un detalls quefan l’estada dels clients més con-fortable. És la que manté l’estè-tica de l’hotel.El nostre director es manifestacom un maniàtic de la netedat.“La governant repassa cada ha-bitació un cop la cambrera depis l’ha feta. Jo faig auditories,allò que en diem tour of thehouse. Un cop al mes faig unavolta per l’hotel fent «la provadel cotó». I no només pel que faa netedat, sinó també a instal·la-ció, etc. I, una setmana després,jo o un adjunt, fem el seguimentper veure si el problema ha es-tat solucionat.”

Si et volsaprimar, agafa eltorn de nit

La neteja constant i meticulosa és undels pilars de la qualitat de servei

reportatge

19

El capità del vaixell“Menys dormir, visc aquí”, ensconfessa. “Si dorms a l’hotel,acabes no tenint intimitat per ares, i és convenient mantenir laprivacitat per tal de no perdrel’objectivitat en la feina.” Tot iaixí, “la ràtio de divorcis enaquesta feina és molt elevada”.Reconeix que “és una feinaamb «perills», ja que conté ungran component de relacionspúbliques, de tracte amb altrespersones”.Cada dia entra a un quart denou del matí i esmorza a l’hotel,al restaurant, tot repassant lapremsa diària i estant pendentde les converses dels hostes.“Aprenc molt de les conversesentre la gent de les convencionsque s’hostatja a l’hotel. Són gentque no es coneix, i ben sovint elmotiu de la seva conversa és elmateix hotel: com has dormit?,com és l’habitació?, com trobesl’esmorzar?”.Ens fa saber que treballa “ambla porta oberta per a tothom.Has de ser accessible. Però nor-malment el director d’un granhotel és justament el contrari.No es deixa veure, és el grandesconegut”. I afegeix: “no m’a-grada reunir-me; només faiguna reunió setmanal el dilluns.Debatem temes de manera de-mocràtica: «Des de pisos es pro-posa això; què us sembla?», iopinem tots. Jo no sóc més quela suma del meu equip. Si elmeu equip no ho fa bé, jo sócdolent”.Actualment, l’hoteleria està in-corporant a les direccions delshotels gent provinent de foradel sector turisme: de ciènciesempresarials, d’econòmiques id’enginyeria. Segons el seu pa-rer, això és un greu error. “Apart de la formació università-ria en hoteleria i turisme, jo hesigut rentaplats, auxiliar de cui-na, cuiner, bàrman, cap de ba-rra, cambrer, noi de planta, re-

cepcionista i comercial. I aixòem permet mantenir una con-versa amb qualsevol treballa-dor de l’hotel. Fa l’efecte comsi a les cadenes hoteleres els in-teressés rebaixar el perfil exe-cutiu del director de l’hotel,com si fos un «delegat» de lacompanyia”, manifesta.

L’hotel dels embolicsEls hotels són un compendidel comportament humà, d’al-tes passions i, sovint, de bai-xes passions. A llarg dels anysde professió, tant el directorcom la resta del personal hanaprès a tractar amb tacte totsaquests afers humans, a voltes

Els hotels de pel·lícula po-drien constituir un petit sub-gènere cinematogràfic, per laquantitat d’històries que el ci-nema ens ha servit dinsaquests establiments. Llunypotser del glamour que la ma-joria desprenen, l’escriptorMarcos Ordóñez ens porta elrecord d’un dels hotels mésesborronadors del setè art (idel quart: no oblidem que lapel·lícula de Kubrick adaptauna novel·la d’Stephen King).

Els escriptors sempre podrem

omplir una pàgina d’helicòp-

ters, traslladar els personatges

a l’altra banda del món o con-

densar cinquanta anys en unes

quantes línies, però mai no

aconseguirem l’adjectivació,

instantània i tremendament

perdurable, que aconsegueix

un cineasta tot establint la

llum precisa per contar una

història.

L’Hotel Overlook, inven-

tat per Stephen King i revis-

cut per Kubrick, és el vertader

protagonista de La resplen-dor: la metàfora perfecta de la

ment en conflicte d’un es-

criptor en crisi. Un enorme

espai habitat per fantasmes,

en el centre del qual batega

un dels mecanismes de terror

més simples i poderosos de la

història del cine: el forat ne-

gre d’una pàgina en la qual

una frase banal —“Molt tre-

ball i poca diversió fan de Jack

un noi dolent”— es repeteix

fins a l’infinit.

En mans d’un director qual-

sevol, l’interior de l’Hotel

Overlook es convertiria en

una previsible apoteosi d’om-

bres malignes i passadissos

obscurs. Kubrick, que no era

un qualsevol, va filmar amb la

mateixa llum humans i fan-

tasmes, tot banyant-los en

una omnipresent claredat ge-

lada, com la flourescència ar-

tificial i perpètua de les pre-

sons o dels malsons, on tot ha

de quedar exposat.

La llum freda i desvetllada de

l’Overlook i la seva duplicació

exacta, el fulgor literalment gè-

lid del laberint cobert de neu,

“adjectiven” amb tanta justesa

el terror, que, pel seu grau ex-

trem de realitat, instauren una

suprarealitat poderosíssima,

incapaç de funcionar amb els

clixés del terror convencional.

Richard Jameson, que va de-

finir La resplendor com “la

pel·lícula underground més

cara de la història”, la vincu-

la a Wawelenght, de Michael

Snow, film en què la càmera

es desplaça per un inacaba-

ble espai buit, per acabar

“entrant” en una fotografia

perduda en l’última paret.

També hi ha una foto que co-

bra vida i es converteix en punt

de fuga a l’habitació de BartonFink, dels germans Coen, una

altra película que utilitza l’ho-

tel com a espai mental d’un es-

criptor presoner dels seus fan-

tasmes.

Hotel buit o territori en ruï-

nes, però sempre poblat de

veus, com el que va retratar

Marguerite Duras a Son nomde Venise dans Calcutta dé-sert, on ressonaven els ecos

(crits, xiuxiuejos i copes entre-

xocant) d’una llunyana his-

tòria d’amor perdut. A l’Ho-

tel Overlook retruny, cada

nit, el lent esclat d’una onada

de sang abatent-se contra la

paret interior d’un crani, i

l’alternança obsessiva de les

rodes d’un cotxet que colpeja

el terra de fusta i emmudeix

després sobre els trams enca-

tifats dels seus passadissos,

com la remor d’una vella mà-

quina d’escriure que, de sob-

te, deixa de funcionar.

Hotel OverlookMarcos Ordóñez, Escriptor Fo

to: P

epita

Gal

bany

reportatge

20

massa humans.“Quan un client demana la ma-teixa habitació, cal començar asospitar. Sovint no és perquè liagradi o sigui bonica, sinó per-què potser hi té alguna cosaamagada”, ens comenta. “I calidentificar-ho per evitar poste-riors complicacions”.“A vegades som còmplicesdels nostres clients: tenim co-dis d’incògnit. Tu vols venir al’hotel però no vols que ho sà-piga ningú. Estàs aquí, peròd’incògnit. ¿Saps què significahaver de treure el client perl’escala de personal i per l’a-parcament mentre la sevadona l’espera al hall?” I és queel binomi infidelitat/hotel fun-ciona a ple rendiment.En aquest sentit, les habitacionsanomenades de day-use (úsdiürn), és a dir, la utilització d’u-

na habitació per hores, “és un fetmés vell que la mateixa hotele-ria”, ens confessa el director.“Tots els hotels ho fan, i això elspermet, quan es dóna, rendibi-litzar sobre manera les habita-cions. Puc utilitzar-les dues i tresvegades en un mateix dia, i amés puc cobrar-li al client la ta-rifa que li pertoca i sé que noprotestarà.”Pel que fa a aquest aspecte deles tarifes, el director ens co-menta que “la gent n’ha aprèsmoltíssim, i saben que el preude les habitacions varia fins itot durant el mateix dia, comles tarifes d’avió. Aquestsclients apareixen a última horade la tarda i intenten pactar unpreu. A vegades se’n surten, ialtres, no”.Pel que fa a les insinuacions, eldirector ens adverteix que “els

treballadors han de saber com-portar-se, perquè a vegades esprodueixen equívocs. Clients decultures no occidentals tenenparàmetres diferents als nostres,i a vegades això genera situa-cions enutjoses per a les cam-breres de pisos, per exemple”.Un altre assumpte que tambéha de ser tractat amb molt detacte és el de les diferènciesculturals. “Els costums culina-ris o gastronòmics dels clientsorientals a vegades podencontrastar massa amb els nos-tres i comportar situacions xo-cants, com ara veure’ls prepa-rar-se els seu propi te, amb elsestris corresponents, al restau-rant de l’hotel. Cal actuar ambtacte tothora.”“Malgrat tot, aquesta feina és

una droga, t’enganxa”, conclousatisfet i convençut. n

ALTA IGLOO HOTELConstruit l’any 2000 i situat a la localitat d’Al-

ta Friluftspark, al nord de Noruega, en ple

cercle polar àrtic, fa gala de ser el més gran

hotel situat més al nord del món.

L’Igloo mesura 1.600 metres quadrats, i tant

l’exterior com l’interior de l’hotel estan fets

de neu i gel; les habitacions, els llits i fins i tot

els gots del bar.

Obert només a l’hivern, consta de vint habi-

tacions i cinquanta llits, està decorat tot amb

esculptures de gel que li donen tot un aire de

conte de fades. Malgrat que la temperatura

exterior pot arribar a ser molt freda, dins l’-

hotel roman sempre entre –4 i –7 º.

Ofereix tota mena d’excursions per la neu i

la natura saltvatge d’aquells paratges glaçats.

HOTEL NEGRESCORepresentant per excelència dels hotels amb

glamour, és situat en plena Costa Blava fran-

cesa, a Niça. Inaugurat el 1913, l’edifici, un

palau estil Belle Époque, està considerat Mo-

nument Històric Nacional i està decorat i mo-

blat amb tota mena d’antiguitats i obres d’art

úniques. Consta de 145 habitacions i 24 sui-

tes, totes decorades de forma individual i ba-

tejades amb noms com Suite Louis XVI,

Pompadour, i Traviata. El seu restaurant,

Chantecler, acumula punts i estrelles a les

guies Gault Millau i la Michelin, i està regit

pel reconegut xef Alain Llorca. Durant molt

temps va ser l’hotel més famós entre la beau-

tiful people, i alguns dels seus clients van ser

Dalí, Ava Gardner o Alfred Hitchcock.

HOTEL BURJ-AL-ARABSituat prop de Dubai (Emirats Àrabs

Units) i propietat del seu xeic, està consi-

derat l’hotel més luxós del món –i un dels

més cars (l’habitació més barata costa

1.600 €). Construït sobre una illa artifi-

cial, el famós “hotelvela” (per l’especial

forma del seu edifici) té 321 metres d’al-

çada i disposa d’heliport. Té 202 suites de

luxe, totes elles equipades amb els últims

avenços en tecnologia digital i servei per-

sonalitzat per a cada client. Té set restau-

rants, un dels quals és submarí i, un altre,

suspès en l’aire. Per a les parets de la

recepció estan construïdes amb marbre

de Statutarios, el mateix que utilitzava

Miquel Àngel.

Hotels amb encant

Coure el pa és una activitat diària i constant

reportatge

21

La DDiipplloommaattuurraa eenn TTuurriissmmee, un ensenya-ment de primer cicle homologat, té dos iti-neraris:DIRECCIÓ HOTELERAPer poder donar resposta a les noves ex-pectatives del sector hoteler, el CETT hacreat l’itinerari de Direcció Hotelera dins laDiplomatura de Turisme. Aquest itinerari té com a objectiu for-mar futurs professionals qualificats perdirigir empreses hoteleres amb creati-vitat i capacitat d’innovar i d’incorporarles noves tecnologies i tècniques d’or-ganització i direcció.Mitjançant les assignatures específiques i de gestió, els alumnes aprenen els conei-

xements teòrics sobre l’organització, lesfuncions, l’explotació i les relacions entreels departaments de reserves, recepció iconsergeria, pisos, aliments i begudes, i al-tres serveis, utilitzant suports informàticsaplicats a la gestió hotelera. Alhora, tam-bé incorporen coneixements per a la ges-tió d’àrees més funcionals com els recur-sos humans, el màrqueting i l’administra-ció i gestió d’empreses.

DIRECCIÓ EN TURISME, VIATGES I OCIL’objectiu de la Direcció en Turisme, Viat-ges i Oci dins la Diplomatura de Turismeés formar professionals qualificats per di-rigir empreses turístiques, tant emissores

com receptores, amb creativitat i capaci-tat per innovar i incorporar les noves tec-nologies i tècniques d’organització.Els alumnes aprenen els coneixementstècnics i de gestió necessaris per poderrespondre a les exigències de la deman-da professional: coneixement de les di-ferents estructures del mercat turístic,aplicació dels principals conceptes eco-nòmico-financers de les empreses turís-tiques, utilització de les tecnologies apli-cades a la promoció i comercialitzacióturística: CRS-GDS, DMS, anàlisi i dissenyde sistemes d’informació..., principis bà-sics de la gestió de destinacions, i es-tructures de gestió del patrimoni.

i a la UB...

Guanya un cap de setmana a l’hotel El Montanyà amb el concurs “La foto de l’estiu”

Si ets membre de la comunitat università-ria (professor, estudiant o PAS), pots par-ticipar en el concurs “La foto de l’estiu” iguanyar un cap de setmana per a duespersones entre el 15 d’octubre i el 15 denovembre a l’hotel El Monta-nyà (Seva),en el Pre-Parc Natural del Montseny. Per participar-hi ens has d’enviar abansdel 10 de setembre una fotografia de lesteves vacances d’estiu i les teves dadespersonals: nom i cognoms; adreça pos-tal; telèfon i adreça electrònica. Podeu enviar-nos-ho per correu postal,indicant en el sobre “Concurs la foto del’estiu”:

Universitat de BarcelonaComunicació

Gran Via de les Corts Catalanes, 58508007 Barcelona

O també ens ho podeu fer arribar a tra-vés del correu electrònic a:comunicacio@ub.edu

El consell de direcció de la revista esco-llirà la millor fotografia i es posarà encontacte amb el guanyador, que a méses publicarà en el proper número d’a-questa revista, del mes de setembre-octubre. La UB es reserva el dret depublicació de totes les imatges que rebii no retornarà el material enviat.

L’Hotel El Montanyà, a només 50 quilòmetres de Barcelona, és situat al Pre-Parc delMontseny, a prop de Vic. Disposa d’instal·lacions de fitness i hi ha la possibilitat depracticar mountain bike, quads, classes de golf o classes d’equitació. El premi dónadret a l’allotjament i esmorzar per a dues persones un cap de setmana entre el 15d’octubre i el 15 de novembre (més informació sobre Hotel El Montanyà, awww.elmontanya.com/).

!

Centre adscrit a la UB, imparteix la Diplomatura enTurisme, amb dos itineraris: Direcció Hotelera i Direc-ció en Turisme, Viatges i Oci.El Grup CETT és un complex de formació turístico-hotelera que integra en un mateix espai un centrede formació, un hotel (Hotel Alimara ****), una agèn-cia de viatges (Viatges Century) i una consultoria

(CETT consultors). www.cett.es cett@cett.esAv. Can Marcet, 36-38 08035 BARCELONATel. 93 428 07 77 Fax 93 428 67 77Transports:Metro Mundet, línia 3Línies de bus: 10-27-60-73-76-173-B19-N4

Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT (EUHT CETT)

Alguns dels centres i ensenyaments de la UB vinculats amb el reportatge són els següents:

reportatge

22

Què hi fan, els investigadors,

a l’Antàrtida?

Text:

Rosa Martínez

Agraïments:

Manuel BallesterosJaume CalvetGlòria FurdadaJordi LlorcaJoandomènec Ros

L’Antàrtida és el continent mésaïllat de tot el planeta. Més del98% del territori està cobert pelgel, i dues grans escotadures, elsmars de Ross i de Weddell, l’hanpartit en dos lòbuls: a l’est, l’An-tàrtida oriental, la més gran, i al’oest, l’Antàrtida occidental,amb el llarg braç de la Penínsu-la Antàrtica que apunta cap a l’A-mèrica del Sud. Delimita el con-tinent la convergència antàrtica,franja de transició als extremssud de l’Atlàntic, de l’Índic i delPacífic, més enllà dels rugentsquarantes (roaring forties) de la-titud, on els canvis atmosfèricssón continus i sobtats. És el continent dels rècords.Com ara els –89,2 ºC de tempe-ratura, el 21 de juliol del 1983, al’estació Vostok. És el continentmés llunyà, també el més alt iventós, amb el registre rècord de

327 km/h a Dumon d’Urville (ju-liol del 1972). El punt més alt, elMassís Vinson (4.987 m), el vadescobrir el 1957 un avió militarnord-americà, i avui és un delsset cims —Seven Summits—somniats pels alpinistes. Volcansactius, com ara el mont Erebus(3.794 m), a l’illa Ross, a 10 km del’estació de McMurdo, mostrenla vitalitat geològica del conti-nent alliberant tones de diòxidde carboni cada any a l’atmos-fera. No té limits, l’atracció per l’An-tàrtida. El 1603, Gabriel de Cas-tella, militar espanyol, va ser elprimer navegant al món a albi-rar les “muntanyes cobertes degel”de les Shetland del Sud, a laPenínsula Antàrtica, al sud delparal·lel 60. Durant segles, na-vegants, baleners, aventurers iexploradors han viatjat al món

dels icebergs i la banquisa gela-da. Un món inhòspit i llunyà queavui dia està en el punt de mirade la ciència internacional.“L’Antàrtida és un continentmolt desconegut encara —diuJaume Calvet, catedràtic del De-partament de Geodinàmica iGeofísica de la UB—, i els geò-legs hi anem a estudiar àreesd’especial interès. Per exemple,la Península Antàrtica, que éscontinuació de la serralada delsAndes, i on contacten plaquestectòniques.” L’estiu austral del1989-1990 sortia la primera ex-pedició de geòlegs de la UB capal continent austral. Destí: labase Joan Carles I, a l’illa Li-vingston a les Shetland del Sud,a la Península Antàrtica. Objec-tiu: estudis de la geologia i geo-morfologia de la zona. Amb es-quís i a peu, anaven per la gla-

Era la Terra Incognita Australis dels cartògrafs antics, la misteriosa terra delsud (Antartikos) que s’oposa al territori nord de l’Óssa Polar (Artikos). Destíd’exploradors i navegants, el continent gelat és avui un objectiu de laciència internacional.

Prop del80% de l’aiguadolça del planetaés gel antàrtic

A l’illa Livingston, uns investigadors prenen mesures geofísiques, el 1996, per conèixer el gruix del gel. Per precaució, motos i trineus van encordats

Foto

:Glò

ria

Furd

ada,

UB

reportatge

23

Illes Shetland del SudBases espanyoles

Illa de Livingston

Illa Decepció

PENÍNSULA ANTÀRTICA

OCEÀ ATLÀNTIC

OCEÀ ÍNDIC

OCEÀ PACÍFIC

BADIA MACMURDO

TERRA DECOATS

TERRA DE LAREINA MAUD

TERRA DEWILKES

TERRA DEVICTÒRIA

TERRAD’ADÈLIA

TERRA DEMARIE BYRD

POL SUD

TERRA D’ENDERBY

TERRA DEMCROBERTSON

MAR DE WEDDELL

MARD’AMUNDSEN

MAR DE BELLINGSHAUSEN

MAR DE ROSS

Gabriel de Castella

El continent antàrtic

L’Antàrtida al mòn

Gel a màximgruix4.776 m(15.670peus)

Massís Vinçon

AM

ÈRIC

AD

EL SUD

ÀFRICA

AU

STRÀLIA

ANTÀRTIDA

El continent antàrtic:

Àrea total: 13.661.000 km2

Àrea de la barrera de gel de Ross: 490.000 km2

Superfície lliure de gel: 48.310 km2 (0,4% continent)Altura mitjana: 2.500mMàxim gruix del gel: 4.776 m (Terra d’Adèlia) Temperatures mitjanes:Costa: estiu 0ºC / hivern -18 ºC a -29 ºCContinent: estiu -40 ºC / hivern -68 ºCPenínsula Antàrtica i illes: estiu: 0 ºC / hivern -9 ºC

Joan Carles I

cera, les morrenes, les platges iels afloraments rocosos. Volienesbrinar, en col·laboració ambun equip de geòlegs de la Uni-versitat Complutense de Ma-drid, la història geològica de l’i-lla. Els darrers anys, ja amb mo-tos de neu, el seu objectiu ha es-tat la glaciologia i la dinàmica delgel, tema que continua en la ac-tualitat un equip de la Universi-tat Politècnica de Madrid. A l’illaDecepció, antic refugi de les flo-tes baleneres, la base Gabriel deCastella dóna també coberturaa geòlegs d’altres centres es-panyols que hi treballen. De di-ficultats logístiques, climatolo-

gia adversa, tempestes, distàn-cia geogràfica, aïllament físic isensació de solitud, en sabenmolt tots els expedicionaris.

Gel i cendres El gel es mou. El règim d’ali-mentació, ablació (pèrdua) i mo-viment de gel, l’estudien els ge-òlegs de la UB a la glacera John-sons, una petita conca del cas-quet glaciar de l’illa Livingston.Quan arriba al mar, la gelera for-ma penya-segats de més de 30m d’altura. Línies d’estaques, cla-vades a la gelera, registren elmoviment global del gel amb eltemps. Estaques, documents

cartogràfics, imatges de satèl·litsi fotografies estereoscòpiquesconfirmen el retrocés dels frontsglaciars a Livingston. Des del1956, que és de quan daten elsdocuments fiables més antics, elcasquet de gel de l’illa Livings-ton ha reduït la seva extensió enun 5%. El retrocés del gel està lli-gat al canvi de temperatura glo-bal al planeta. A la glacera, elsgeòlegs de la UB també carto-grafien capes de cendres, vesti-gis de les erupcions del volcà del’Illa Decepció. Són línies fos-ques, enmig del blanc-blavósdel gel, fàcilment identificables,i útils per obtenir sèries tempo-rals de dades i estudiar la dinà-mica glaciar. Fins i tot d’explo-sions nuclears, l’Antàrtida en téun registre propi: el cesi-137, isò-top radiactiu produït per fissiónuclear i alliberat a l’atmosfera,queda dipositat en les capes degel i sediments antàrtics. I els ge-òlegs n’estudien les traces a Li-vingston.

Llacs sota el gel L’Antàrtida té molts llacs d’aiguadolça, soterrats en la massa degel, encara per descobrir. N’hiha de coneguts, com el llac Van-da, a les Terres de Victoria, o elVostok, el més famós, un llacsublgacial de l’Antàrtida est, si-tuat sota el sondeig Vostok. Ésa 4.200 m sota el gel, i té uns 700metres de profunditat màxima.El sondeig Vostok va ser aturatabans d’arribar al llac Vostok, is’està treballant per establir-hitecnologies no contaminantsque permetin mostrejar-lo sen-se introduir-hi modificacions.Però la cosa no acaba aquí. Cu-riosament, el llac Vostok és tam-bé un model per estudiar les tra-ces de vida en els oceans de lesllunes de Júpiter.Pels sondejos de gel, podem sa-ber com era el clima i la compo-sició de l’atmosfera fa mil·lennis.Els sondejos de Vostok i del pro-jecte europeu EPICA han trettestimonis de gel continu fins a

Hi ha diverses menes de dies an-

tàrtics. Els dies de campament,

en què es viu en tendes, planta-

des sobre la glacera. Cuinant en

petits fogonets amb els quals

s’escalfen les llaunes de conser-

va i l’aigua per al menjar liofilit-

zat. Rentant-se les puntes dels

dits i la cara amb una mica de

neu. I fent recorreguts amb es-

quís per la glacera fins als aflo-

raments rocosos, les morrenes

o les capes de cendres volcàni-

ques que hi ha dins del gel. O

passant-se tot el dia a la tenda

perquè el mal temps ens ha atra-

pat i no podem ni treballar ni

tornar a la base i cal esperar que

amaini la tempesta.

Els dies esplèndids, molt poc

freqüents, en què després d’un

bon esmorzar amb pa acabat de

fer sortim a treballar a la glace-

ra. El bon temps ens acompa-

nya, les motos de neu s’enge-

guen a la primera i podem fer

perfectament totes les mesures

que volíem amb l’estació total,

sense que ens fallin les bateries.

Dinem al cim d’un pic amb una

vista fantàstica sobre la glacera i

el mar i amb les muntanyes del

Friesland cobertes de gel com

un pastís de nata gegant. Tor-

nem a la Base amb una magní-

fica posta de sol, que dóna a la

neu i al gel uns fantàstics colors

daurats. Els dies que comencen

amb un temps incert, emboi-

rats, mig plujosos, en què men-

tre s’esmorza es va mirant al cel

pels finestrals i finalment es de-

cideix anar a la glacera a treba-

llar amb el desig que el temps

millori. Aquests dies són molt

freqüents a Livingston. A vega-

des s’aconsegueix treballar unes

poques hores, altres no es pot

fer res en tot el dia, però és im-

portant intentar-ho sempre, ja

que de mica en mica es van su-

mant hores de feina.

En tots els casos, en tornar a la

base, la nostra casa antàrtica, ens

espera un bon sopar amb tots

els companys. Són estones en les

quals cada un explica els seus

petits èxits i fracassos del dia i en

què anem teixint dia a dia una

bona amistat amb gent que po-

ques setmanes abans ens era

desconeguda.

reportatge

24

Dies antàrticsJaume Calvet, catedràtic del Departament de Geodinàmica i Geofísica de la UB

Foto

:Joa

ndom

ènec

Ros

,UB

Mesura amb teodolit de la posició d’estaques clavades al gel a l’illa Livingstonel 1994

Foto

:Jau

me

Cal

vet,

UB

reportatge

25

3.000 metres de fondària. Sóncolumnes de gel que parlen dela història climàtica dels darrers800.000 anys al planeta. Són re-gistres del passat que connec-ten el clima de l’Antàrtida ambla resta del planeta i donen sig-nes de l’impacte de les activitatshumanes en el medi natural. Es-tudis sobre paleomagnetisme,geociències marines, estabilitati desplaçament dels fons marins,relleu submarí, etc. completenla visió global de la història geo-lògica i climàtica de l’Antàrtida i del planeta.

Fòssils atmosfèricsEl gel atrapa bombolles de ga-sos, petites cambres on reposal’atmosfera de temps remots.Són arxius del passat, una menade fòssils atmosfèrics que sónestudiats amb interès pels cien-tífics.

De meteorits, en cauen pertotarreu. Però la possibilitat de tro-bar-ne a l’Antàrtida és més alta.És el destí ideal per als cercadorsde meteorits. El 1969, un sis-mòleg japonès va trobar per ca-sualitat nou meteorits a prop deles muntanyes Yamato. Una se-gona expedició va trobar-neprop de set-cents a la zona. Grà-cies a l’Antàrtida, les col·leccionsmeteorítiques al món han pas-sat dels tres mil exemplars alstrenta mil. Més del triple que elsmeteorits trobats durant seglesa la resta del planeta. Les raons?És un continent cobert de gel, iels meteorits són fàcils d’identi-ficar. L’escorça fosca ressalta enla capa gelada. El glaç flueix del’interior del continent cap a lescostes i arrossega tota mena dematerials. Quan topa amb les

cadenes muntanyoses, el gelacumulat és sublimat pel sol, iels meteorits afloren a superfí-cie. Cada any hi ha expedicionscientífiques a la caça de meteo-rits sobre la capa blanca delglaç. Primerament, les àrees sónestudiades amb satèl·lits i heli-còpters, i després, es rastregena peu o amb trineus motoritzats(separats cada 25 m). Quan estroba un meteorit, s’anota laseva posició exacta, es fotogra-fia, se li dóna un nom i es guar-da en una bossa esterilitzada.“Els meteorits són béns naturalsque cal preservar —comentaJordi Llorca, professor del De-partament de Química Inorgà-nica— i protegir per a l’estudicientífic. Dels milers de trobatsa l’Antàrtida, sabem que unsquinze són de la Lluna, quinzevénen de Mart, i la resta són mis-satgers del cinturó d’asteroides,que són la gran majoria.” Alsmeteorits, se’ls fan estudis quí-mics, petrològics i isotòpics. Pera l’anàlisi isotòpica, se sap si ésun material extraterrestre caiguta la Terra. També podem saberel temps que està badant perl’espai.

Vida a Mart? Quin és el meteorit més famósde l’Antàrtida? L’ALH 84001 (elprimer, trobat a Allan Hills el1984), que pesa 1,93 kg. Trobatel desembre del 1984 per unequip nord-americà, és un me-teorit marcià. Uns indicis de pos-sible vida fòssil d’origen extra-terrestre li van donar fama mun-dial: unes estructures microscò-piques tubulars, molt similarsmorfològicament a la d’algunsgrups bacterians antics de la Terra. Eren restes de bacterisfòssils? Vida organitzada a Mart?Avui dia, la idea ha perdut for-ça. Les estructures del meteorit

s’han reproduït de forma inor-gànica. Potser eren artefactesde tècnica, fruit de la manipula-ció de la mostra. “Des del segle XIX —diu JordiLlorca—, se sap que hi ha ma-tèria orgànica als meteorits. Enaquell moment, l’ALH 84001 vaser un autèntic revulsiu per alscientífics: obria noves perspec-tives en l’estudi de l’origen de lavida.” La ciència continua bus-cant pistes de la vida en elsemissaris caiguts del cel. No n’hiha prou amb molècules orgàni-ques d’interès prebiòtic. Cal tro-bar polímers, molècules mésgrans, més afins a la vida. Perexemple, pèptids, que són peti-tes cadenes d’aminoàcids. Aixòno s’ha trobat encara. Trobaremla resposta a l’Antàrtida?

Un fetpreocupant:l’estiu austral del1999-2000, unaempresa privadabuscava meteoritsa l’Antàrtida. Pelseu valor i raresaen el mercat,l’interès comercialdels meteorits ésexagerat. Tot i elTractat Antàrtic,són un objectiucada cop mésdesitjat.

A la caça de meteorits al gel

Foto

:And

ers

Mei

bom

,Sta

ndfo

rdU

nive

rsity

Condrita ordinària trobada per una expedició americana el gener del 1996 aQueen Alexandra, Antàrtida

reportatge

26

La regiópolar austral éstambé unaplataformaexcel·lent per al’observacióastronòmica il’estudi del’espai.

“Nou líquens, cinc molses iquatre algues”. La primera llis-ta d’espècies vegetals antàrti-ques, la va fer el metge i botà-nic britànic Joseph Dalton Ho-oker el 1843, a bord del míticErebus, comandat pel capità Ja-mes Ross. Solcat per vaixellsbaleners i foquers durant se-gles, l’oceà austral és un delsmés rics en biodiversitat almón. “Fa tres segles que s’ex-ploten recursos vius de l’An-tàrtida —diu JoandomènecRos, catedràtic del Departa-ment d’Ecologia a la UB—,però encara no sabem com

funciona l’ecosistema, sobretotel marí. Per exemple, el krill (Eu-phasia superba), els petits crus-tacis del zooplàncton, és prouconegut. Més difícil és saber elque passa als fons litorals per-torbats pels icebergs i a les ai-gües que tot l’any estan persota de 0 ºC. Des de fa milionsd’anys, una barrera física —elcorrent circumpolar— aïlla elséssers vius de l’Antàrtida. Peraixò, una part de la nostra fei-na com a biòlegs és estudiar lesestratègies de supervivència iles adaptacions dels éssers viusa la vida extrema.”

El millor laboratorifredL’aïllament geogràfic i les tem-peratures extremes fan de l’An-tàrtida un laboratori naturalúnic al món per estudiar la di-nàmica, les adaptacions fisiolò-giques i l’evolució de les espè-cies. És també un excel·lent sen-sor dels canvis climàtics, ampli-ficats a les regions polars pelsintercanvis energètics entre at-mosfera, gel, oceans i biota.“Per què hi anem, els biòlegs, al’Antàrtida? És un dels llocs delplaneta —diu JoandomènecRos— on l’impacte humà no

Biodiversitat al límit

El Comitè Científic per a la Recerca a l’Antàrtida (SCAR) regula la recerca internacional a l’Antàrtida, protegeix el medi ambient i dóna assis-

tència tècnica independent al Tractat Antàrtic. Va ser fundat a l’Haia (Països Baixos) el març del 1958 pel Consell Internacional per a la Cièn-

cia (ICSU) i avui dia l’integren més de trenta països. Espanya n’és membre de ple dret des del 1987, un cop ratificat el Tractat Antàrtic el 1982.

L’SCAR és premi Príncep d’Astúries 2002 de cooperació internacional pel suport a la col·laboració i la recerca internacionals a l’Antàrtida.

Qui pot investigar a l’Antàrtida?

Pingüins d’Adèlia (Pygoscelis adeliae), els més ubics i cridaners dels animals antàrtics, fotografiats pel catedràtic Joandomènec Ros a l’ancó de Drescher, en la campanya antàrtica a bord del Polarstern el 1998

reportatge

27

s’ha deixat sentir encara massa.Malgrat que s’hi pesca en certsllocs, és un continent protegit,encara sense explotar. És un ter-ritori pràcticament verge i, pertant, molt fràgil. I força desco-negut, encara, per als científics.”Desconegut i, a més, amb sor-preses. Si fem cas del gradientclàssic de biodiversitat al pla-

neta, la riquesa biològica aniriaen augment dels pols cap a lazona equatorial. És com si lavida tingués més afinitat pelsambients càlids i tropicals i fu-gís del territori més inhòspit delfred i el gel. En el domini aus-tral, el paradigma no és tan real.La raó és la descoberta d’am-bients marins antàrtics molt rics

en biodiversitat: els fons litoralsper dessota de l’acció dels ice-bergs i les muntanyes subma-rines. Són oasis plens de vida —gairebé com els esculls co-ral·lins de latituds tropicals—als fons antàrtics, amb espèciesde flora i, sobretot, de fauna en-cara per descobrir.

Una gran farmàcianaturalDe la vida en el món glaçat, elcientífic n’aprèn les estratègiesde la vida al límit. Són lliçons desupervivència, fins i tot, a escalamolecular. Exemples? Les pro-teïnes anticongelants, que evi-ten la formació de cristalls de gelen animals marins. O les que re-sisteixen temperatures molt al-tes, d’ambients volcànics. Ara,als laboratoris, s’estudien i s’in-tenta utilitzar-les en enginyeria

(Illot del Grup Inútil, 24 febrer

del 2003). “[...] La primera im-

pressió de bussejar sota un iceberg

és impactant. Tenim uns 5 m de

visibilitat, i la imatge submergi-

da de la panna de gel impressio-

na. Està sostingut en el fons per

un sortint cònic, i crec que si ara

es girés ens esclafaria a tots con-

tra el fons.” Bussejar en les aigües

gelades de l’Antàrtida és tot un

repte: aigua a –1,5 ºC, icebergs,

equip de busseig pesant, terbo-

lesa, paratges remots... Una

bona preparació física i la mo-

derna tecnologia de busseig per-

meten reduir els riscos inherents

a la immersió. En la campanya

BENTART 2003, el material de

busseig, el vam preparar fins a

l’últim detall: vestits secs de ne-

oprè en 7 i 8 mm de gruix fets a

mida, vestit monopeça interior

de calor, guants secs de làtex

reforçat amb folre interior, mo-

nobotelles d’aliatge lleuger de 15

litres de capacitat carregades a

200 atmosferes, armi-lles hi-

drostàtiques, llast (20 kg en el

meu cas!...) repartit entre ar-

milla i cinturó, doble regulador

de membrana compensada,

màscara de busseig convencio-

nal de silicona i vidre temperat

i boia plegable de seguretat i

descompressió. Un ordinador

de busseig amb gestió d’aire

controla cada immersió. A

cada estació de busseig, hi ha

dues embarcacions pneumàti-

ques: una desplaça l’equip de

bussejadors (dos investigadors,

un submarinista de l’armada,

un patró i un ajudant militar)

i l’altra és de suport (dos aju-

dants i un metge militar expert

en medicina subaquàtica).

Abans d’entrar a l’aigua, la

cambra hiperbàrica del Bio

Hespèrides entra en funciona-

ment en previsió d’emergèn-

cies. Al final, sempre queda l’a-

gradable sensació de ser un pri-

vilegiat per pertànyer al reduït

grup de bussejadors que han

vist amb els seus propis ulls les

peculiars comunitats bentòni-

ques de l’Antàrtida, i per con-

tribuir, amb les mostres reco-

llides i les observacions fetes, a

conèixer millor la biologia dels

invertebrats marins i a enten-

dre el funcionament del com-

plex ecosistema antàrtic.

Els ambientsmarins antàrticssón una explosióde biodiversitat

Bussejar a –1,5 ºCManuel Ballesteros, professor del Departament de Biologia Animal i membre del Club d’Immersió Biologia (CIB) de la UB

Foto

:Joa

ndom

ènec

Ros

,UB

Foto

:Jua

nM

anue

lRod

rígu

ez,B

ioH

espè

ride

s

Cria de foca de Weddell (Leptonychotes weddelli)

Manuel Ballesteros (dreta) fent immersió el febrer de 2003 en aigües d’unillot del Grup Inútil, prop de Badia Paradís, al marge oest del canal Lautaro

reportatge

28

genètica. Què en treu, de totaixò, l’home? Sens dubte, nousproductes d’interès farmacèutic,cosmètic, industrial, gastronò-mic, etc. “La recerca antàrtica éscara —comenta JoandomènecRos—, però altres investigacionstambé ho són. No és cap activi-tat d’elit; és ben necessària. Delque fan els científics a l’Antàrti-da— i dels viatges espacials a laLluna, etc.—, la societat en trau-rà el seu profit, a un termini mit-jà. El que és escandalós és in-vertir en altres activitats, difícil-ment justificables, ni a curt ni allarg termini, cosa que fan moltspaïsos.”

El turista accidental Un toc d’alerta: l’Antàrtida estàde moda. Descobrir el móndels icebergs i escalar cims al

continent més austral té el seuencant. És un destí cada copmés sol·licitat, i el nombre deturistes supera el de científics.Cada cop hi ha més vaixells iviatgers antàrtics. El 2006, elsvisitants seran 22.000. A mésde curiositat i càmeres de ví-deo, hi portaran gèrmens, mi-croorganismes i fins i tots lla-vors a la roba i el calçat. És unavia d’entrada d’espècies i pa-tògens forans, i no és cap regalper al fràgil ecosistema del gel.Líquens i molses, la vida tran-quil·la dels mamífers i ocellsmarins, estan ara sota amena-ça pels visitants. L’AssociacióInternacional de Tour Opera-dors Antàrtics (IAATO) promouel turisme sostenible a l’Antàr-tida. Rentar les botes, abans idesprés del desembarcament,

és norma per al turista respon-sable. Més difícil és controlarles activitats del “turisme d’a-ventura” —fora de la IAATO—a la zona del Tractat antàrtic. Lanova font d’ingressos, és un pe-rill per al continent gelat? Totés qüestió de diners? El debatestà obert, però els experts jaavisen dels riscos mediam-bientals…

DinosauresantàrticsL’Antàrtida també estava po-blada per dinosaures: hadro-saures, anquilosaures, iguano-donts, etc. Una fauna ocultasota el gel, en roques del Ju-ràssic i del Cretaci, de difícil ex-tracció, que ens parla de la ri-quesa de la vida extingida alcontinent gelat.

Qui decidirà el futur del continent?

Cap país té sobirania actual so-

bre el territori del gel. L’estatus

jurídic del continent, el regula

el Tractat Antàrtic, signat l’1 de

desembre del 1959 a Washing-

ton per l’Argentina, Austràlia,

Bèlgica, Xile, França, el Japó,

Nova Zelanda, Noruega, Sud-

àfrica, l’antiga URSS, el Regne

Unit amb Irlanda del Nord

i els Estats Units, els més inte-

ressats en el continent antàrtic

a l’International Geophysical

Year (IGY) el 1957-1958. El

Tractat té una breu introduc-

ció i catorze articles, i és vigent

des del 23 de juny del 1961 a la

regió per sota dels 60º de lati-

tud sud. Espanya va adherir-

s’hi el 31 de març del 1982, i

n’és part consultiva, amb veu i

vot, des del setembre del 1988.

Segons el Tractat, l’Antàrtida

és un continent per a la pau i

la recerca. Es prohibeix l’acti-

vitat militar i es dóna prioritat

a la cooperació internacional i

la protecció dels recursos vius.

No resol les reclamacions te-

rritorials sobre el continent,

però barra el pas a futures rei-

vindicacions de sobirania. Re-

forcen el Tractat les recoma-

nacions adoptades a les reu-

nions consultives, el Protocol

al Tractat Antàrtic sobre pro-

tecció del medi ambient (Ma-

drid, 1991) i les Convencions

de conservació de les foques

antàrtiques (Londres, 1972) i

les de conservació dels recur-

sos vius marins antàrtics (Can-

berra, 1980).

Iceberg tabular a la mar de Weddell, a gairebé 75º de latitud sud

Foto

:Joa

ndom

ènec

Ros

,UB

reportatge

29

A l’inici del segle XX, el pol Sudera el gran desafiament d’ex-ploradors, geògrafs i naturalis-tes. Era l’Era Heroica dels desco-briments, i països i exploradorscompetien per arribar a l’extremsud del planeta. Ernest Shackle-ton, Roald Amundsen i RobertFalcon Scott són noms d’excep-ció en les cròniques antàrtiques.“He pensat que preferiries un aseviu, millor que un lleó mort”, li es-crivia Ernest Shackleton a la sevadona, quan desistia d’arribar alpol Sud. Era el 9 de gener del1909, i només li faltaven 97 mi-lles per al seu destí. Era la glòriageogràfica o la vida. Però ell novolia ser un lleó mort enmig delno-res, i va renunciar-hi.

Ponis o gossos?El duel d’Amundsen i Scott perla conquesta del pol Sud és tam-bé una història llegendària. Al fi-nal del 1911, Roald Amundsenlidera la cursa pel gran premi ge-ogràfic. Robert Falcon Scott, ca-pità de l’armada britànica, lide-ra un viatge abocat al drama, pled’errors tràgics. Manca d’ali-ments, i ponis que morien con-gelats, colgats per la neu, n’erenexemples. Amundsen, desco-bridor del Pas del Nord-oest, eraescalador i muntanyenc. Conei-xia bé el món del gel i la cultura

esquimal, i duia gossos àrtics,més ben adaptats al fred, que ti-raven amb força dels trineus. El14 de desembre del 1911, al polSud del planeta, la bandera no-ruega oneja al vent. Scott i elsseus homes hi arriben el 17 degener del 1912, i troben una car-ta on Amundsen desitja sort alcapità anglès. Amarga victòria,la d’Scott i els seus homes: mo-ririen congelats, a la tenda decampanya, en ple retorn, a 11milles d’un dipòsit de provisions.

Atrapats al gel Ernest Shackleton és el granheroi de l’exploració antàrtica.El seu nom va lligat al de l’En-durance, un vaixell atrapat idestrossat el gener del 1915per la banquisa de gel a la marde Weddell. Enmig de la tra-gèdia, es forjarà un lideratgecarismàtic, el de Shackleton,que salva la tripulació de vint-i-vuit homes del gel a la deri-va, guiant-los fins a l’illa d’Ele-phant, el seu refugi durant me-sos enmig de l’oceà austral. Nohi cap esperança de ser resca-tats per un món trasbalsat perla Primera Guerra Mundial. El24 d’abril del 1916, Shackletoni cinc homes més s’embarquenen el mític James Caid, una ba-lenera de 6,7 m d’eslora, en

cerca de la civilització. Nave-guen més de 800 milles nàuti-ques per aigües remotes, finsa l’illa de San Pedro (Geòrgiadel Sud). El 20 de maig, després d’unapenosa jornada caminant perglaceres i muntanyes, Shac-kleton sent la sirena de l’esta-ció balenera d’Stromness. Uncop al món civilitzat, Shackle-

ton té una única obsessió: res-catar els homes de l’illa d’Ele-phant. Després de molts in-tents, el 30 d’agost del 1916, elremolcador xilè Yelcho s’apro-pa a l’illa dels nàufrags. Entrecrits d’alegria, indrèduls, mirenel vaixell rescatador a l’horit-zó. Shackleton, a coberta, elscompta d’un a un. Tots sónvius encara. n

“Per a la direcció científica, doneu-meScott. Per a un viatge ràpid i eficaç,Amundsen. Però quan la situació ésdesesperada i sembla no haver-hi capesperança, poseu-vos de genolls aterra i pregueu perquè vinguiShackleton”.

Citació atribuïda a sir Raymond Priestley, explorador antàrtic

“Es busquenhomes per aviatge perillós.Salaris baixos.Molt fred. Mesosde foscor total.Perill constant.No es garanteixel retorn ambvida. Honor ireconeixementen cas d’èxit”.

Anunci publicat el 1913per Shackleton a TheTimes per al viatge del’Endurance

Rumb al sud

reportatge

30

i a la UB...

I per aventurar-se en el món antàrtic amb la lectura:

• Objectiu: l’Antàrtida. Diari de bord d’una campanya oceanogràfica,Joandomènec Ros (Editorial Empúries)

• Yo he vivido en la Antártida. Los primeros españoles en el continenteblanco, Josefina Castellví (Galaxia Gutenberg)

• Pedres que cauen del cel. L’impacte dels meteorits en la història i la cièn-cia, Jordi Llorca (Pagès Editors)

• Atrapados en el hielo, Caroline Alexander (Planeta España)

• El último lugar de la tierra. La carrera de Scott y Amundsen hacia el PoloSur, Roland Huntford (Editorial Península)

• El peor viaje del mundo. La expedición de Scott al Polo Sur, Apsley Cherry-Garrard (Ediciones B).

• Antartica, Kim Stanely Robinson (Harper Collins Pub.)

Facultat de Farmàcia

Av. Joan XXXIII, s/n 08028 BarcelonaTel.: 93 402 13 14 (Punt d’informació i atenció a l’estudiant)93 402 18 80 (Secretaria Acadèmica) http://www.farmacia.ub.es/

Transports:Autobusos: 7, 33, 63, 67, 68, 74, 75, 114Metro: línia 3 (Palau Reial o Maria Cristina)Trambaix, linies T1, T2 i T3

Títol homologat Ensenyament de 1r i 2n cicles

Continguts bàsics: Biologia vegetal i farmacognòsia general; immunologia;bioquímica; nutrició i bromatologia; física aplicada i fisi-coquímica; salut pública; matemàtica aplicada; tecnologiafarmacèutica; microbiologia; morfologia i funció del cos

humà; toxicologia; fisiopatologia; parasitologia; químicaorgànica, inorgànica i farmacèutica; gestió i planificaciófarmacèutica; tècniques analítiques; legislació i deontolo-gia; biofarmàcia i farmacocinètica; farmacologia i farmà-cia clínica; anàlisis biològiques i diagnòstic de laboratori;pràctiques; pràctiques tutelades.

A més, podeu consultar tota l’oferta de màsters, post-graus i doctorats de la UB a la pàgina web de la Universitatde Barcelona: www.ub.edu.

Alguns dels centres i ensenyaments de la UB vinculats amb el reportatge són els següents: Biologia, Bioquímica, Ciències Am-bientals, Física, Meteorologia i Climatologia, Geologia, Química, entre d’altres. A continuació destaquem el de Farmàcia.

Com veu la situació actualde la UB?Falta confiança en la institució,segurament per manca de dià-leg, d’obrir camins de participa-ció, per la sensació que no to-thom és important per a la casa.Aquestes inhibicions han com-portat bosses importants dedesil·lusió. Ara la porta és ober-ta. Les coses que hem dit, leshem de tirar endavant i comen-çarem per establir aquest pro-cés de participació i diàleg.

Quins són els objectius bà-sics al capdavant de la ins-titució?Recuperar el paper de líder

de les universitats catalanes.Tornar a liderar gran part delsprocessos de transformacióde la universitat espanyola. Ino ho podem fer sense la tran-quil·litat i la cohesió internaque crec que aconseguiremen poc temps. És un lideratgeque també espera la societat.Amb aquest canvi, crec que hisortirà guanyant Catalunya.

Quin missatge voldria do-nar a la comunitat univer-sitària i a la societat en ge-neral?La meva voluntat és de trans-parència. He après dels meusset anys de vicerector que al-

gunes fórmules no són tanvàlides, ni tan efectives.Aprofitaré aquesta experièn-cia per donar una respostaclara a la comunitat universi-tària i a la societat.

I les primeres mesures aprendre?Les més urgents: convergèn-cia europea, problemes im-portants que esperen des defa temps, com la situació dela Fundació Bosch i Gimpera,tant pel que fa a Les Heures,com al Centre d’Innovació,que avui hauria de ser un fortcomplement juntament ambel Parc Científic de Barcelonaen la política de transferèn-cia, que era una de les millorsde les universitats espanyo-les. També donar senyals decontrol del Grup UB, quesempre s’ha tingut però queno s’ha sabut explicar bé.Hem de treure la por en elgovern de la casa i establircomplicitats, claus per fer pu-jar tothom a aquest projectei tirar-lo endavant. I les com-plicitats s’han de guanyaramb decisions que portin a lacredibilitat. n

Ester Colominas

notícies

32

Màrius Rubiralta, nou rector de la UB:“Començarem per establir un procés departicipació i diàleg”

El catedràtic de Química OrgànicaMàrius Rubiralta és el nou rector de la UB després de les eleccionscelebrades el 24 de maig. En aquestaentrevista ens dóna les seves primeresimpressions en arribar al càrrec.

Més personalEn quin ventall ideològic sesitua? En el progressista,

allunyat de sectarismes i po-

sicions dogmàtiques, i d’es-

quena als entorns que no

valoren les llibertats i que

agredeixen la nostra cultu-

ra, la llengua i Catalunya.

Què li agrada més de Bar-celona? La llum i el mar.

Dedica el seu temps lliu-re… Als fills, i amb il·lusió.

Un llibre: Càlcul d’estructu-

res, del poeta i un dels arqui-

tectes del PCB. Joan Marga-

rit.

Una pel·lícula: Dos clàssics:

Casablanca i Gilda.

On passarà les vacancesd’estiu? A Berga i a Calella

de Palafrugell

(En el proper númerod’aquesta revistapublicarem una entrevistaen profunditat amb el nourector.)

notícies

33

Xavier PonsSecretari General

Jordi MatasVicerector de RelacionsInstitucionals, Comu-nicació i Política Lin-güística

Antoni VallèsVicerector d’Estudiants

Rosa NonellVicerectora de PolíticaAcadèmica i Conver-gència Europea

Isidre FerrerVicerector de PolíticaCientífica

Victòria GironaVicerectora de Profes-sorat

Artur ParcerisaVicerector de PolíticaDocent

Josep SamitierVicerector de PolíticaInternacional

Marçal PastorVicerector de Recerca

Jordi OrtínAdjunt de Formació,Innovació i AvaluacióDocent

Carme MuñozAdjunta de Promoció iAvaluació de la Recercaen Humanitats i Cièn-cies Socials

MontserratCorominasAdjunta d’Infraestruc-tures Científiques

Mar Campins Adjunta de Mobilitat iConvergència Europea

Ernest AbadalAdjunt de Sistemesd’Informació iDocumentació

El nou equip de govern

Aquestes eleccions en què s’ha escollit com a rector Màrius Rubiralta són les primeres quese celebraven a la UB amb el sufragi universal ponderat del professorat funcionari doctor(el vot del qual equival a un 51% del total), de la resta de personal docent i investigador (un9% del total), de l’alumnat(30%), i del personal d’administració i serveis (PAS) (10%). A con-tinuació us presentem el resum de les principals dades dels resultats:

2a voltaParticipació: 11,24% (professorat funcionari doctor, un 70,8%;

resta de PDI, un 34%; alumnat, un 5,34%, i PAS, un 73%)

Vots emesos: 6.870. Vots a candidats: 6.244. Vots en blanc:

493. Vots nuls: 133

1a voltaParticipació: 13,58% (professorat funcionari doctor, un 76,2%; resta de

PDI, un 41,1%; alumnat, un 7,31%, i PAS, un 75,6%)

Vots emesos: 8.297. Vots a candidats: 7.405. Vots en blanc: 664.

Vots nuls: 228

Les xifres de les eleccions

Màrius Rubiralta: 64% del vot ponderat

Dídac Ramírez:36% del vot ponderat

Màrius Rubiralta: 46,1% del vot ponderat

Enric I. Canela: 19% del vot ponderat

Dídac Ramírez: 24,6% del vot ponderat

Marià Alemany: 10,3% del vot ponderat

35%

6%

19%

4%

16%

3%

11%

6%

27,5%

4,7%

10,5%

3,4%

11,4%

2,2%

6,8%

4,2%

7,7%1,6%

8,2%

1,5%

4,4% 0,6%4,5%

0,9%

n Professorat funcionari doctor n Altre PDI n Alumnat n PAS

notícies

34

Un documentalista que vulguifer un màster en gestió de con-tinguts digitals haurà d’esmer-çar gairebé la quarta part delseu temps com a estudiant enl’elaboració d’un projecte, ambla supervisió d’un tutor (des decrear l’estructura d’un arxiu di-gital d’una institució, dissenyaruna hemeroteca consultableper Internet, o qualsevol altrainiciativa que motivi l’alumne).El fet de tenir més temps per aaquests treballs i dedicar-nemenys a les sessions presencialsi les classes magistrals, és una deles característiques que tindranels ensenyaments establerts enel marc de l’Espai Europeu d’E-

ducació Superior, en els quals elque adquireix més importànciaés el procés d’aprenentatge. Apartir del proper curs ja seràpossible estudiar a la UB màs-ters que segueixin els principisi la metodologia derivada de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior.En total la UB impartirà el curs2005-2006, dins la seva ofertaglobal de postgrau, fins a tretzetitulacions que tenen aquestescaracterístiques. En aquests tret-ze màsters es posa més èmfasi,bé en un enfocament de cairemés professional, bé a donarcontinuïtat a la carrera acadè-mica, segons cada titulació. Tots

inclouen un període de pràcti-ques i sovint se centren en te-màtiques cada cop més dema-nades pel mercat laboral. En elfutur, els màsters d’aquestes ca-racterístiques més orientats aseguir amb la carrera acadèmi-ca i que formin part de progra-mes de postgrau oficials podrantenir continuïtat en el doctorat.Les persones que segueixin elproper curs aquests màsters eu-ropeus de la UB, que tenenaproximadament un any o anyi mig de durada, obtindran untítol propi de la Universitat deBarcelona. A més, des de la UBhi ha la voluntat institucionalque aquests màsters forminpart de les futures propostes deProgrames de postgrau oficialsque la UB presentarà a homolo-gació d’acord amb el Reial de-cret 56/2005, que regula els es-tudis universitaris oficials depostgrau, i que possibilitarà l’a-daptació del sistema universi-tari espanyol a l’Espai Europeud’Educació Superior. El nou sis-tema de titulacions s’estructu-rarà en titulacions de grau (queduraran entre 180 i 240 crèditsECTS, és a dir, tres o quatre cur-sos acadèmics) i postgrau (ambels títols de màster i doctor), de60 i 120 crèdits ECTS.

Pla Pilot d’Adaptacióa l’Espai Europeud’EnsenyamentSuperiorD’altra banda, la UB ofereix elcurs vinent noves titulacionsincloses en el pla pilot d'adap-tació a l'Espai Europeu d'Edu-cació Superior del DURSI, con-cretament les titulacions deMestre, especialitats en Edu-cació Especial, Educació In-fantil, Educació Física, Educa-ció Musical i Educació Primà-ria. Aquests ensenyaments s’afegeixen als de Biblioteco-nomia i Documentació, Esta-dística, Gestió i AdministracióPública, Mestre Especialitat enLlengua Estrangera, i Turisme,els quals ja iniciaren el pla pi-lot aquest darrer curs. La parti-cipació en el pla pilot implical'adaptació de l’ensenyamenta la nova metodologia basadaen les competències a adquirirpels estudiants i els crèditsECTS que suposarà l'Espai Eu-ropeu d'Educació Superior.

Els nous màsterseuropeus són elssegüents:• Activitat física i esports: edu-

cació, salut i intervenció so-cial

• Aigua: anàlisi interdisciplinà-ria i gestió sostenible

• Produccions artístiques i re-cerca

• Biomedicina• Biotecnologia molecular• Economia aplicada• Enginyeria biomèdica• Gestió de continguts digitals• Història i cultura de l’alimen-

tació• Meteorologia• Intervenció psicosocial• Biodiversitat: evolució i con-

servació • Ciència i tecnologia del medi

ambient n

Primer cicle de CiènciaPolítica i de l’Administració El proper curs ja serà possible estudiar a la UB el primer cicle de

Ciència Política i de l’Administració. Des del 1994-1995, la UB

imparteix el segon cicle d’aquest ensenyament, i ara es completa

l’oferta amb la incorporació del primer cicle, que permetrà ade-

quar millor la formació dels titulats als objectius docents i al mer-

cat laboral. A l’hora de dissenyar el programa de matèries per a

aquest primer cicle, s’han tingut molt presents les sortides profes-

sionals dels titulats, i en aquest sentit s’han reforçat les assignatu-

res relacionades amb ciències de l’Administració, polítiques

públiques, gestió, o govern local. Els estudiants poden triar l’ho-

rari de matí o el de tarda.

Novetats acadèmiques del curs 2005-2006:Màsters segons el model europeu

Entre aquests, es poden desta-car en l’àmbit d’Art i Humani-tats “Don Quijote de la Manchal’any 2005”, en el qual intervin-dràn els professors Alberto Ble-cua i José Antonio Pascual; “Ca-talunya després de 1714: el pa-per de Barcelona”, en el qual in-tervindrà el prestigiós hispa-nista Henry Kamen, o “Hege-

monia, poder mun-dial, conflicte i polí-tica”, que aplegaràestudiosos de di-versos centres eu-ropeus i represen-tants institucionalsde la política exte-rior espanyola i ca-talana. En altres àm-bits, destaquen elscursos “Mitjans decomunicació i po-der a l’Estat espan-yol”, que comptaràamb la participacióde directius dels

principals grups de comunica-ció de l’Estat, o “El pacte com ainstrument polític: coalicions idemocràcia”, on participaranestudiosos de ciència políticade diferents centres europeus,com Gianfranco Pasquino, re-conegut mestre de la CiènciaPolítica europea, i represen-tants de les tres formacions po-

lítiques del govern català. Altrestemàtiques rellevants en l’ac-tualitat, com les relacionadesamb la salut, el gènere o la gas-tronomia, també hi seran trac-tades.Amb l’objectiu de dur el conei-xement més enllà dels espaisuniversitaris i d’arribar a tothom,enguany alguns dels cursos esdesenvoluparan fora de l’edificiHistòric de la UB, aquest és el casdel curs “Desconstrucció cientí-fica del Cosmocaixa”, que es faràal museu del CosmoCaixa; “No-ves vides, noves cuines”, que esfarà a la seu del CETT; “La cultu-ra del vi”, que es farà a Alella;“L’envelliment de la població:reptes de futur”, que es farà aRubí, i “La ciutat i el teatre”, quees farà a Viladecans. n

notícies

35

Juliols 2005: La UB no tanca a l’estiu

La Catedràtica de Dret Civil dela Universitat de Barcelona, En-carna Roca, ha estat designadapel Consell General del PoderJudicial per cobrir una de lesquatre vacants existents a laSala del Civil del Tribunal Su-prem. D’aquesta manera, esconverteix en la primera donaque arriba a aquesta sala. La res-ta de magistrats són José Anto-nio Seijas, president de l’Au-diència Provincial d’Astúries imembre de Jutges per a la De-mocràcia, Antonio Salas Carce-ller, president de l’Audiència deMúrcia i membre de l’Associa-ció Professional de la Magistra-tura, i el també Catedràtic deDret Civil de la Universidad deValencia, Vicente Luis Montés.La catedràtica del Departamentd‘Econometria, Estadística i Eco-nomia Espanyola Maite Costasubstituirà Pedro Meroño en lapresidència de la Comissió Na-cional de l’Energia. En el seumandat haurà de fer front a lareordenació del sector energè-tic espanyol. Costa serà la pri-mer dona en arribar a aquestcàrrec i fins ara era secretàriad’Indústria i Energia de la Ge-neralitat. n

Idiomes, esport i cursos per InternetEnguany s’ha publicat, per primera vegada, una guia amb tota l’oferta d’activitats d’estiu de laUB. A més dels Juliols, la Universitat ofereix a l’estiu cursos d’espanyol per a estrangers que or-ganitza Estudios Hispánicos, les activitats esportives d’Esports UB, els cursos d’idiomes que or-ganitza l’Escola d’Idiomes Moderns, els cursos de llengua catalana dels Serveis Lingüístics, i elscursos en línia relacionats amb “Solidaritat i temes d’informàtica” que organitza UB Virtual.Podeu consultar el conjunt d’aquesta oferta a la pàgina web www.ub.edu/estiu

Més informació i matrícules

Podeu consultar el programa

d’Els Juliols a www.ub.edu/

juliols. Allà també trobareu

més informació sobre el

procés de matrícula i els

descomptes per als titulars

del carnet SomUB. El perí-

ode de preu reduït finalitza

el 17 de juny, i el període

d’inscripció finalitza set

dies abans de l’inici dels

cursos.

Enguany, els cursos dels Juliolsarriben a la novena edició. Entre el 4 iel 22 de juliol les aules i els espais del’Edifici Històric de la Universitat deBarcelona estaran oberts per acollirprofessors, estudiants i public engeneral que participaran en els 38cursos organitzats.

Encarna Roca,magistrada del TribunalSuprem, i Maite Costa,presidenta de la ComissióNacional del’Energia, sóncatedràtiquesde la UB

notícies

36

A un pas de la Universitat

Núria Martínez1177 aannyyssBBaattxxiilllleerraatt cciieennttiiffiiccoottèèccnniicc aaLL’’eessccoollaa VViirroollaaii ddee BBaarrcceelloonnaaVVooll eessttuuddiiaarr EEnnggiinnyyeerriiaaQQuuíímmiiccaa

Que les noies no es decantenper la branca cientificotècni-ca del saber, per a la Núria ésnomés un tòpic. I que vulguiestudiar enginyeria químicacom el seu pare, una coin-cidència; ella ho té clar desdels catorze anys, abans desaber que el seu pare haviaestudiat, precisament, aque-sta especialitat. La Núria esplanteja la selectivitat amb latranquil·litat que dóna unbon expedient acadèmic:“Tot el que em poden pre-guntar, ho he estudiat; si hohe estudiat, m’ho sé, i, sim’ho sé, a l’examen es posai s’ha acabat.” Diu que percontrolar els nervis té un aju-dant, el piano, i que ningú nola pressiona pels resultats dela prova; ella mateixa se n’en-carrega.

Més ocupada quepreocupada“Això de la selectivitat m’hoplantejo com un examenmés. Suposo que és un mo-ment decisiu, però no hoveig com un perill. De mo-ment, sempre he anat bé enels estudis i no tinc proble-mes seriosos davant els exà-mens. Suposo que a midaque s’acosti el moment m’a-niré posant nerviosa, si no, noseria realment un examen, im’hauré de muntar horarisd’estudi, tot i que sempreme’ls munto i no els com-pleixo mai. Però, encara queno els faci cas, el sol fet depreparar-los fa que m’orga-nitzi mentalment. Em servei-xen per saber la importànciaque li he de donar a cada as-signatura, a quina he de des-tinar més hores i més atenció.Després, sobre la marxa, vaigdecidint: si prioritzo químicai matemàtiques, per exem-ple, i veig que una de les duesem reclama més hores, a l’al-tra la faig esperar.”

De la teoria a lapràctica“El que més em preocupa dela prova de selectivitat ésque en la meva modalitat, lesciències, els exàmens són

eminentment pràctics, es ba-sen en els coneixements quetenim, però aplicats, i davantun examen, tot i haver estu-diat moltíssim, tothom potfallar. A més, un exercicipràctic, si no el veus, no elveus; si no acabes d’enten-dre l’enfocament de la pre-gunta, com t’ho muntes?Vaig tranquil·la perquè vaigpreparada, però el momentconcret de la prova és deci-siu.”

Autoexigència i autocontrol“Sóc una persona nerviosa,tot i que ho tinc bastant con-trolat. Faig música i esticacostumada a tocar el pianodavant de molta gent. Aixòm’ha ajudat a controlar elsnervis, perquè quan era pe-tita em bloquejava amb faci-litat. La nota no m’amoïnagaire. Com que no hi ha gai-re gent que vulgui fer engi-nyeria química, només ne-cessito un 5 o un 6 per en-trar-hi. Tot serà que aquestany, de cop, tothom vulguifer enginyeria química i pu-gin la nota de tall! De totesmaneres, encara que no ne-cessiti una nota gaire alta, lavull. Quan vull fer una cosa,la vull fer bé.”

Asseguren que noestan nerviosos, demoment; que no espassaran les nits envetlla per acumularels coneixementsque ja tenen ara;que ningú no elspressiona; quetenen ben clar quèés el que volenestudiar. L’únicaincògnita és : comserà l’examen? Sóndos dels 24.000estudiants de batxi-llerat de totCatalunya queenguany es presen-ten a les provesd’accés a laUniversitat (PAU), latemuda, o potserno tant, selectivitat.Amb la Núria il’Andreu parlemsetmanes abans del’examen, quanencara estan con-centrats a enllestirel batxillerat. Lesseves impressionsens porten a pensarque la selectivitatmés que un perillés un pas cap a unanova etapa.

Ester Colominas

“El que em podenpreguntar m’ho sé; a l’examen es posa i s’haacabat”

notícies

37

EmparMoliner i CarmeJunyentdebatensobrediversitatlingüísticaLa periodista i escriptora Em-par Moliner i la professora delDepartament de LingüísticaGeneral de la UB Carme Ju-nyent van protagonitzar, elpassat abril, els “Diàlegs sobrela llengua” d’enguany, que elVicerectorat de Relacions Ins-titucionals i Política Lingüísti-ca la UB organitza cada cursdins les activitats de Sant Jor-di i que en aquesta ocasió vangirar al voltant de la diversitatlingüística.Carme Junyent és comissàriade l’exposició “Les llengües aCatalunya”, una mostra queutilitza audiovisuals i jocs inter-actius per explicar la diversitatde llengües que es parlen a Ca-talunya, més de dues-centes, ialgunes experiències de con-vivència entre aquestes. Di-verses versions de la mostra,que va poder-se visitar al ves-tíbul de l’Edifici Històric de laUB del 14 d’abril al 13 de maig,recorren diferents poblacionscatalanes. n

El calendari d’una prova

Andreu Llabina1188 aannyyssBBaattxxiilllleerraatt ddee cciièènncciieess ssoocciiaallss aaLL’’IInnssttiittuutt EErrnneesstt LLlluucchh ddee BBaarr--cceelloonnaaVVooll mmaattrriiccuullaarr--ssee aa HHiissttòòrriiaa

Com la Núria, l’Andreu tambédesfà tòpics, en el seu casaquell que diu que els nois inoies, nascuts ja en democrà-cia, tenen poca cultura històri-ca. L’Andreu estrena majoriad’edat amb cultura i ambconsciència social i ho ha de-mostrat, amb nota, en el tre-ball de recerca que ha fet du-rant el batxillerat sobre elPSUC i la lluita antifranquista:“He tractat totes les etapes delfranquisme, la creació delPSUC, hi he inclòs entrevistesamb Gregorio López Raimun-do, amb Antoni Luchetti i ambla militant Montserrat Caballe-ria”. L’interès per aquesta eta-pa de la història li ve de la fa-mília, que, com diu, “és gentconscienciada, que m’hatransmès aquests valors”. L’in-terès per la història en generalja és iniciativa pròpia: “La his-tòria és entendre processos

evolutius, m’agrada, se’mdóna bé; és una cosa normal,natural, al cap i a la fi sempreestem vivint la història”. “La se-lectivitat? No ho sé…jo m’hoprenc amb calma.”

Grans dosis decalma“No em preocupa molt l’exa-men de la selectivitat. Si heanat aprovant tot el batxillerat,no crec que aquesta sigui unaprova superdifícil. Crec que lagent no va gaire nerviosa aaquest examen i jo tampoc hofaré. Aniré amb “la calma”, per-què si et poses nerviós, permolt ben preparat que vagis,et surt malament. A més, nor-malment, jo sóc una personatranquil·la, no acostumo a po-sar-me nerviós. Estudiaré, ésclar, però no m’ho prendrémolt seriosament, vull dir queno em penso passar les nits es-tudiant ni res d’això. Estudiaréamb calma, més aviat rellegintel que ja porto estudiat fins ara.Potser quan s’acosti la data del’examen em poso nerviós i nopuc dormir; però, de moment,estic molt tranquil”.

Les “mates”: l’enemic mortal“De la prova em preocupenespecialment les “mates”:són el meu enemic mortal.Pel que fa a la resta d’assig-natures, no em penso obses-sionar. Si vas seguint el pro-cés durant tots aquests anys,al final en culls els fruits.”

Una sola carta“La nota tampoc em preocu-pa gaire; per entrar a Històrianecessito un 5 i crec que l’a-cabaré tenint. Si no puc entrara Història… No sé… Potserem prenc un any visitant ar-xius, no sé, fent coses… Tincuna germana gran que estàestudiant Història de l’Art. Ellaho va passar molt malamentamb la selectivitat perquè téun temperament molt dife-rent del meu: sempre s’hapres molt seriosament els es-tudis, pateix… Jo no si no emdonen la nota necessària, tam-poc no m’amoïno gaire, ja mela donaran…”

“No em penso passar les nitsestudiant, ni res d’això”

El 20, 21 i 22 de juny es presenten a les proves d’ac-

cés a la Universitat (PAU) prop de 24.000 estudiants

de tot Catalunya, una xifra molt similar a la de l’any

passat. D’aquests, un terç s’examinen a la UB, dis-

tribuïts entre els trenta-nou tribunals ubicats a di-

ferents centres dels campus Diagonal i Mundet.

Els resultats de les proves es lliuraran als centres de

secundària el 7 de juliol a l’Oficina d’Organització

de les PAU. Ja des del 5 de juliol, els estudians po-

dran conèixer la qualificació global a través del web

de la Generalitat (http://accesnet.gencat.net).

Per mitjà d’aquesta mateixa adreça, de les llistes ex-

posades a l’Oficina d’Orientació per a l’Accés a la

Universitat, les seves delegacions i els centres uni-

versitaris, el 19 de juliol es farà públic el resultat de

l’assignació de places de primera preferència.

Un cop es coneguin aquestes dades, les facultats i

escoles de la UB informaran els estudiants assignats

en primera preferència sobre els tràmits de matri-

culació que hauran de fer del 21 al 27 de juliol. En

les sessions informatives programades, també s’in-

formarà els nous estudiants de l’organització del

centre al qual accedeixen, del pla d’estudis de cada

ensenyament, de l’itinerari curricular recomanat,

del pla d’acció tutorial, i dels serveis de què dispo-

sen els respectius centres.

Sembla que la lliga femeninade bàsquet sigui només cosade dos. L’UB Barça i el Ros Casa-res ja havien protagonitzat lescinc últimes finals (amb un ba-lanç de tres victòries a una per ales valencianes), però l’últim as-salt ha caigut de part de les ca-talanes, no sense grans dosis desuspens, emoció i patiment. Lavictòria de les blaugrana al se-gon partit jugat a València vafer pensar que el títol estava al’abast, ja que els dos enfronta-ments següents els jugarien acasa. Les noies, preparades perSílvia Font, van fer els deures altercer partit, però al quart unmarcador advers de 64 a 65 lesva obligar a jugar-s’ho tot al Pa-velló de la Font de Sant Lluís.“Potser hi havia massa pressió ipressa per intentar guanyar l’e-liminatòria”, ens comenta l’en-trenadora, que afegeix que“això, de vegades, fa perdre elpunt de concentració necessa-ri, i més quan t’enfrontes ambun gran equip com és el Ros Ca-sares; però, en definitiva, tambéens va servir per adonar-nos

que tenim una afició que enssegueix arreu”, tal com va suc-ceir el 18 de maig a València.

I, de la mateixa manera que vapassar ara fa dos anys al mateixescenari, quan l’UB Barça vaconquerir la seva primera lliga,la feina feta a la Fonteta va serexcel·lent. La diferència de tret-ze punts (55 a 68), aconsegui-da en gran part gràcies a la so-lidesa de la parella interior for-mada per Delisha Milton i Erikade Souza, l’efectivitat de MartaFernàndez (incorporada alprincipi de temporada i proce-dent del Ros Casares, precisa-ment) i de la capitana SandraGallego, va fer justícia als mè-rits d’un i altre equip. “La clau—explica Sílvia Font— ha estatfuncionar com un equip i comun grup humà esportivamentmolt bo. A més, hem estat ca-paces de superar moments di-fícils durant la temporada, iaixò també ens ha ajudat”

“Hi ha una base suficient per-què aquesta plantilla iniciï unaèpoca de triomfs”, segons l’en-trenadora, “i la necessitat de re-forçar l’equip dependrà de lescompeticions que jugueml’any vinent. Evidentment, hau-rem de reforçar la posició de laBetty Cebrian, que plega”. Des-prés de divuit anys en actiu, la

pivot passarà a ser la fisiotera-peuta de la selecció espanyolafemenina de bàsquet.

Al cinquè enfrontament delsplay-off, van assistir-hi 8.500 es-pectadors, la xifra més alta re-gistrada mai a Espanya en unpartit de bàsquet femení. Per Síl-via Font, “això comença a serjust, perquè fins ara havíem pas-sat una mica desapercebudes.Només podíem comptar ambl’afició fidel que sempre anava atot arreu amb nosaltres, peròara, entre el públic, hi ha gentnova que ve a veure’ns, i elsagrada”. La plantilla de l’UB Bar-ça va celebrar la consecució dela lliga minuts abans de l’inici delBarcelona-Vila-real al Camp Nouel dia 22 de maig, i al Palau Blau-grana el 19 de maig, durant eldescans del primer partit delsplay-off dels quarts de final de lalliga ACB entre el Winterthur Bar-ça i l’Addeco Estudiantes. A ho-res d’ara, el trofeu roman al des-patx del rector, després que unadelegació de l’entitat el lliurés ala UB el 24 de maig. n

Xavier Codony

La segona lliga, al sacL’UB Barça s’adjudica la segona lliga de la seva història enun altre disputat play-off amb el Ros Casares

Resolució contundent

El futur

Rècord històricd’assistència

notícies

38

D’Universitari a UB Barça

L’equip oficial de bàsquet femení de la Universitat de Barce-

lona es va inscriure a la Federació Catalana de Bàsquet, el

1985, amb el nom d’Universitari. Els bons resultats assolits

any rere any i el fitxatge de jugadores de prestigi van possibi-

litar l’ascens de l’equip a la màxima categoria del bàsquet es-

tatal el 1990. La temporada 2002-2003, es va produir la signa-

tura d’un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona, que

va motivar el canvi de nom d’Universitari a UB Barça. I l’e-

quip, gràcies a la incorporació de sis noves jugadores de pres-

tigi, va guanyar la seva primera lliga, també contra el Ros Ca-

sares, i casualment en el cinquè partit dels play-off, jugat a la

Fonteta.

D’esquerra a dreta a dalt: Paula Seguí, Laura Antoja, Sandra Gallego, Cristina García, Ingrid Pons, Elisabet Cebrián, Gemma Her-nández (doctora), Anna Junyer (segona entrenadora) i Montse Boada (delegada). D’esquerra a dreta a baix: Neus Ayuso (prepara-dora física), Anna Cruz, Delisha Milton-Jones, Marta Fernández, Montse Pujol (fisioterapeuta), Verónica Tute (psicòloga), Helen Luz,Erika de Souza, Sílvia Font (entrenadora) i Antoni Viñas (Comissió Social del FC Barcelona)

Una mandíbulade neandertal a SitgesLa revista científica Journal Human Evolution hapublicat els detalls de la troballa de la mandíbula deles Coves de Sitges, que és, juntament amb lamandíbula de Banyoles i la dent de Mollet, un delsfòssils humans més antics de Catalunya i una peçasingular per entendre el comportament dels grupshumans del Paleolític.La importància de la troballa rau en els seus tretsdiagnòstics per classificar-la, però sobretot en elfet que omple el buit existent de restes humanesde l’home de neandertal (Homo neanderthalensis)a Catalunya. Ha estat impossible datar-la amb pre-cisió. La morfologia i les caracterísitques de la res-ta, així com el tipus de fauna que s’ha trobat a lamateixa galeria de la cova que la mandíbula, situael fòssil entre els 100.000 i 40.000 anys a.C. La resta procedeix de la cova del Gegant,a Sitges.L’estudi ha estat fet per Joan Daura i Montse Sanz, arqueòlegs del Grup de Recercadel Quaternari del SERP de l’UB, conjuntament amb Eulàlia Subirà, professora de laUnitat d’Antropologia Biològica de la UAB; Juan Luis Arsuaga i Rolf Quam, profes-sors del Centro de Investigación sobre la Evolución y Comportamientos Humanos(UCM-ISCIII), i Josep M. Fullola Pericot, catedràtic de Prehistòria de l’UB. n

notícies

39

La UBdistribueixuna Guiad’expertsLa Guia d’experts de la UB, l’edició de la qualja anunciàvem al número anterior, ja estàsent distribuïda entre els mitjans de comu-nicació de Catalunya. Es tracta d’una publi-cació elaborada a partir de les dades facilita-des pels prop de sis-cents experts que hihan volgut participar, que serà revisada iactualitzada anualment i de la qual, pròxi-mament, s’editarà la versió en castellà perals mitjans de tot l’Estat.Amb la Guia d’experts, la UB vol fomentar elcontacte i la col·laboració entre els seusdocents i investigadors i els mitjans decomunicació, tot donant resposta a lesdemandes socials d’informació, explicació idebat sobre el temes i problemes querequereixen una anàlisi científica, cultural,artística o tècnica. n

El dia 31 de maig es van lliurar,en un acte celebrat a l’Aula Mag-na de l’Edifici Històric, els Premisdel Consell Social, destinats a de-signar els millors treballs cientí-fics derivats d’una tesi doctoralllegida a la UB. El Premi José Ma-nuel Blecua ha estat per a RosaM. Albert Cristóbal, professoradel Departament de Prehistòria,Història Antiga i Arqueologia iinvestigadora de la ICREA (Insti-tució Catalana de Recerca i Es-tudis Avançats) per l’article“Mode of Occupation of TabunCave, Mt Carmel, Israel, Duringthe Mousterian Period: A Studyof the Sediments and Phyto-liths”, publicat a la revista Jour-nal of Archeological Science.Aquest treball recull els resultatsobtinguts de l’estudi de fitòlitsprocedents dels nivells moste-

rians de la Cova de Tabun (MontCarmel, Israel). El Premi Ramon Margalef ha es-tat concedit a Enric EspluguesArtola, investigador del Depar-tament de Fisiologia (Biologia),i que treballa actualment al De-partament d’Immunobiologiade la Universitat de Yale, per l’ar-ticle “Enhanced Antitumor Im-munity in Mice Deficient inCD69”, publicat a la revista TheJournal of Experimental Medi-cine. En l’article es demostra perprimera vegada el paper in vivode la molècula del sistema im-mune CD69. Aquests resultatsobren una nova via d’acció en lalluita contra el càncer.María del Carmen SánchezFernández és la guanyadoradel Premi Antoni Caparrós, peltreball “Cribado de las muta-

ciones C282Y y H63D del genHFE en 5370 en donantes desangre”. Mayka Sánchez és lli-cenciada en Bioquímica per laUB, i desenvolupa la seva tas-ca en l’actualitat a Alemanya,a l’European Molecular Bio-logy Laboratory. Els resultatsde l’estudi van ser publicats a

la revista internacional Journalof Hepatology (Sánchez et al.,2003). El treball es va proposardeterminar la freqüència po-blacional de les esmentadesmutacions i la penetració delsgenotips C282Y/C282Y iC282Y/H63D en la poblacióespanyola. n

Lliurats els Premis del Consell Social de la UB

D’esquerra a dreta Enric Esplugues, Maria del Carmen Sánchez i Rosa M. Albert

notícies

40

Ara que arriben les vacances, co-mencem a pensar com les pas-sarem i a tots ens vénen al caples mateixes preguntes: platja omuntanya? Al país o a l’estran-ger? Alberg o hotel? És hora decomençar a preguntar-se tam-bé: convencionals o solidàries? Si “passes” de torrar-te un anymés al sol o d’agafar per enèsi-ma vegada l’interrail, tens lapossibilitat de destinar les va-cances a ajudar els altres i col·la-borar amb els projectes que lesONGs duen a terme als païsosen vies de desenvolupament.Quan es parla d’ajudar els mésdesfavorits, un sol pensar enconflictes bèl·lics o en desgrà-cies naturals com el tsunamique el desembre passat va de-vastar diverses zones del sud-est asiàtic. És evident queaquestes regions necessitenajuda, però hi ha moltes altreszones del planeta oblidades perla solidaritat internacional on esnecessiten voluntaris per realit-zar tasques tan “mundanes”com netejar camins forestalsper preservar el paisatge natu-ral o fer patrullatges per les plat-ges on niuen les tortugues perevitar que animals o personesen saquegin els nius.Segons Xavier López, directorde Solidaritat UB, “és negatiu”viatjar per compte propi a les re-gions necessitades, i considerapreferible posar-se en contacteamb alguna organització per-què gestioni la teva arribada i lateva estada a la zona. El despla-çament i l’estada a la zona ésuna qüestió en la qual cadaONG aplica la seva política, peròhi ha la possibilitat d’haver-s’hode pagar un mateix, això sí, apreus raonables.

Idealistas.org és un web queproporciona contacte directeamb els responsables d’ONGsdels cinc continents, que ofe-reixen activitats de voluntariattan diverses com programes dereforestació al Marroc, o sim-plement ensenyar els concep-tes bàsics d’higiene personal alsnens que viuen al carrer a l’E-quador.

Projectes socio-edu-catius a El SalvadorEn la mateixa línia, La Casa delMón (www.bcn.es/lacasadel-mon/), un ens vinculat a l’Ajun-tament de Barcelona on Solida-ritat UB hi té presència, ofereixun recull de cursos de formacióen temes de cooperació, ofertesper treballar en organismes desolidaritat internacional, aixícom una llista d’ONGs que or-ganitzen estades solidàries pertot el planeta. A la UB, per exem-ple, l’associació Estudiants i Mes-tres per a la Cooperació Interna-cional organitza estades per par-ticipar en projectes socio-edu-catius a El Salvador. És una ini-ciativa adreçada a estudiants dela UB i, encara que aquest any ja

no hi ha places disponibles, elsinteressats a tenir més informa-ció per a properes edicions po-deu trucar al 93 403 51 44. n

Cristian Gómez

Platja, muntanya o vacances solidàries?

Estades a la ciutat mauritana de WalataEntre els projectes en els quals col·labora actualment Solidaritat UB des-taca el de Walata, una ciutat mauritana declarada patrimoni de la hu-manitat per la UNESCO, i on s’intenta que el seu valuós llegat històric icultural esdevingui el motor de desenvolupament econòmic i social dela zona. Conjuntament entre Viatgers del Món i Solidaritat UB, es pro-gramen estades d’entre deu i quinze dies a Walata, on es poden realitzartravessies pel desert o visitar ciutats de l’època neolítica com Kidit Eljeu-lat. Els interessats a fer aquestes estades podeu informar-vos a www.viat-gersdelmon.org/ i www.ub.edu/solidaritat/.També cal destacar que continua vigent la campanya de recollida de fonsper a la reconstrucció del patrimoni cultural d’algunes de les zones mésafectades pel tsunami del sud-est asiàtic.

Per l’alfabetització a NicaraguaEnguany es compleixen vint-i-cinc anys de la “Cruzada Nacional

de Alfabetización” a Nicaragua, una iniciativa que va aconseguir

reduir l’analfabetisme del 52 al 12,6% en aquest país. Aquesta efè-

meride ha donat lloc al Movimiento XXV Aniversario, que vol

prioritzar el tema de l’alfabetització i l’educació popular. Amb la

participació del jesuïta i ex-ministre d’educació nicaragüenc Fer-

nando Cardenal, aquest Movimiento vol propiciar accions peda-

gògiques que permetin articular les diferents experiències existents

d’alfabetització, tot incentivant el diàleg. Els que vulgueu contri-

buir a aquesta campanya, podeu fer-ho a través del compte corrent

2100 0641 12 2001038041.

La UB dóna suport a aquest Movimiento, i la professora de la Fa-

cultat de Pedagogia Carme Panchón, en representació de la UB, es

reunirà aquest estiu a Nicaragua amb Fernando Cardenal. La pro-

fessora Panchón estarà els mesos de juliol i agost al país centrea-

mericà perquè, conjuntament amb la professora de la Facultat de

Formació del Professorat de la UB Merche Ríos, impulsa allà la

campanya “Educar i socializar”, organtizada per la UB, la UNAN

de León i Pedagogia sense Fronteres. Aquesta iniciativa parteix

d’experiències anteriors realitzades a Catalunya amb poblacions

penitenciàries i de malalts mentals. Estudiants universitaris i pro-

fessors organtizaran aquest estiu al Centre de Salut Mental de Ma-

nagua i al Centre Penitenciari de Chinandega tallers i altres activi-

tats. Podeu obtenir més informació a www.pedagogia-sf.org.

Imatge en el marc de les actuacionsde l’associació Estudiants i Mestresper a la Cooperació Internacional

notícies

41

Emília Herranz és la presidentade la secció espanyola de Met-ges sense Fronteres (MSF). Famés de deu anys que està enaquesta organització i ha treba-llat en països com ara Panamà,Somàlia, Geòrgia, Guatemala oCuba. Paral·lelament a aquestaexperiència en el terreny, la sevaformació acadèmica inclou unMàster en medicina tropical i sa-lut comunitària realitzat a la UBel 1989-1991. Ara, ha tornat a laUB perquè l’Edifici Històric d’a-questa Universitat ha acollit, pertercer any, els dies 4 i 5 de juny,l’Assemblea General de Metgessense Fronteres Espanya.

L’Assemblea General de MSFEspanya inclou una taula ro-dona sobre la relació d’a-questa ONG amb el poder. Enquin punt es troba aquestaqüestió?L’objectiu de MSF és atendre lespoblacions en situació precària,les víctimes de catàstrofes d’ori-gen natural o humà i de conflic-tes armats, sense cap mena dediscriminació. La nostra relacióamb el poder o poders d’un paísdeterminat es fa necessària peraccedir a totes aquestes vícti-mes. El cert, però, és que ara encontextos de guerra l’accés aaquestes víctimes és actualmentmolt més difícil que abans. Aixòsucceeix bàsicament per dues

raons, encara que sensdubte n’hi ha més. La pri-mera és que abans la po-blació civil era víctima dela guerra, i desgraciada-ment ara no només és víc-tima sinó objectiu de lesparts en conflicte. Així, eltreball de les organitza-cions humanitàries és in-còmode per als conten-dents perquè som testimonisdel que fan. Un altre canvi im-portant és la globalització d’a-questes guerres i el fet que la co-munitat internacional sol pren-dre-hi partit. Les intervencionsmilitars són justificades per de-fensar valors com ara la demo-cràcia, la llibertat, la justícia, etc.,i algunes víctimes s’assumeixencom a necessàries per aconse-guir aquests objectius. Els go-verns justifiquen bona part deles seves intervencions com ahumanitàries, encara que no hosiguin. Aquesta confusió fa mésdifícil l’accés a les víctimes i posaen risc la vida dels treballadorshumanitaris.

Quines són les principals ne-cessitats formatives del per-sonal de MSF?Si ens centrem en el personalque atén directament la pobla-ció als diferents països, les prin-cipals necessitats formatives perals sanitaris serien la medicina

tropical i l’epidemiologia. Per alslogistes, el més important serienaspectes com ara els sistemes decomunicació, i per als financers,la comptabilitat, principalment.Més del 40% de llocs en el ter-reny són de coordinació, i pertant la formació en gestió tantd’equips com de projectes ésmolt important. Per descomp-tat, també la formació en idio-mes. I una cosa que cada cop esrevela com a més important, ésla comunicació intercultural il’antropologia. Diverses d’a-questes necessitats formativespodrien cobrir-se a través d’unainstitució com la UB. Fa tres anysque celebrem a la UB l’Assem-blea General. Tenim el projectede discutir amb aquesta Univer-sitat sobre col·laboracions con-cretes en el marc de l’Observa-tori de Salut Internacional, comtambé pensar en cursos de for-mació, intercanvi de xerrades i,en fi, procurar conèixer-nos mésmútuament. n

Emília Herranz, presidenta de Metges senseFronteres Espanya: “L’accés a les víctimes ésactualment molt més difícil”

Acord UB-Fundació privada RCD EspanyolLa UB i la Fundació privada RCD Espanyol de Barcelona han signat un acord de col·laboració que preveu,entre altres punts, engegar programes de formació conjunta, organitzar estades formatives per a estu-diants de la UB a la Fundació, elaborar programes d’acció social i cultural per difondre valors i cultura através de l’esport, i fer conèixer a la comunitat de socis i sòcies del RCD Espanyol de Barcelona les activi-tats docents, les ofertes de serveis i les propostes i continguts del programa SomUB. n

Presentat el nou edificide RelacionsLaborals

El nou edifici que acollirà apartir del curs 2006-2007 lestitulacions de Relacions La-borals i Ciències del Treballde la UB, es va presentar enun acte públic el passat mesde març.Aquest edifici, de 2.500 me-tres quadrats i que tindrà ac-cés per l’avinguda Rio de Ja-neiro, just al costat del com-plex Heron City, és una cessióper part de l’Ajuntament deBarcelona a la UB per descen-tralitzar i estendre l’ensenya-ment superior a diferents in-drets de la ciutat i, en con-cret, a Nou Barris, dins elprojecte conegut amb elnom de “Meridian”. n

Solar on s’edificarà el futur edifici deRelacions Laborals

l’agenda

42

JUNY

• Graduació d’Odontologiaal Paranimf (Edifici Històric,Gran Via, 585) a les 11.00 h.Cal confirmar l’assistència.

• Conferència d’HeleneCixous a les 11.00 h a l’AulaMagna, Edifici Històric. Dinsel col·loqui internacional“L’événement comme écritu-re: Lire Cixous et Derrida selisant”, organitzat pel CentreDona i Literatura / CàtedraUnesco “Dones, desenvolu-pament i cultures” de la UB.

Teatre a les 22.00 h al Pati deLletres. Don Quijote, l’abismeés un mirall infinit, un mun-tatge de l’Associaciód’Investació i ExperimentacióTeatral.

JULIOL

• Graduació d’Infermeria alParanimf (Edifici Històric) ales 18.00 h. Cal confirmarl’assistència.

• Òpera a les 22.00 h al Patide Lletres. Aquest any esrepresenten dues obres:L’empresario teatrale, deW.A. Mozart, i Prima la musi-ca e poi la parole, d’A. Salieri.

• Cloenda del Congrés de laInternational Society ofKnowledge Organisation. Calinscripció prèvia.

• Inici de la simulació de la ses-sió de constitució del Parla-ment de Catalunya i investidu-ra del president del Govern dela Generalitat. Paranimf, EdificiHistòric. A més de l’Edifici His-tòric, les sessions tindran lloc alParlament de Catalunya i a laFacultat de Dret de la UB.

• 18è Congrés de la SocietatInternacional de Rorschach.Edifici Històric. Cal inscripcióprèvia.

SETEMBRE

• 6th InternationsSymposium on AndeanGeodynamics. Cal inscripcióprèvia.

Congrés Societat Catalana deMatemàtiques, a l’EdificiHistòric. Cal inscripció prèvia.

Del divendres 16 al diumenge 18 de setembre

Dimarts 13 de setembre

Del dilluns 25 al dissabte 30 de juliol

Diumenge 10 de juliol

Divendres 8 de juliol

Dimecres 6 i dijous 7 de juliol

Divendres 1 de juliol

29 i 30 de juny i 1 de juliol

Dimecres 22 de juny

Dimarts 21 de juny

AgendaSi esteu organtizant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre el setembre i el desembre, feu-nos-ho saber. Ho anunciaremen aquesta secció d'agenda. Envieu-nos-en les dades, com ara la descripció de l'activitat, les dates, l'hora, el lloc i el vostrecontacte a través del formulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda, o per fax al 93 403 53 57.

Els JuliolsDel 4 al 22 de juliol tin-dran lloc els trenta-vuitcursos dels Juliols, ques’organitzen en el marcde les activitats d’estiu dela Universitat deBarcelona. Més informa-ció: www.ub.edu/estiu.

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

som UB

44

El Fòrum Universitari de Tre-ball de la UB, que es va cele-brar els dies 28 i 29 d’abril al’Edifici Històric, va comptar

amb la participació d’una cin-quantena d’empreses i ambmés de quatre mil assistents,especialment estudiants de

darrers cursos i titulats de laUB, interessats a ampliar elsseus coneixements sobre elmercat laboral actual.A l’acte d’inauguració, hi vanassistir Joan Tugores, rectorde la UB, i Carles Solà, conse-ller d’Universitats, Recerca iSocietat de la Informació, dela Generalitat de Catalunya,els quals van passejar pels es-tands de les empreses partici-pants i van visitar l’exposició“Les llengües a Catalunya.Quantes llengües s’hi par-len?”, ubicada al vestíbul del’edifici Històric. Els assistents al Fòrum vanpoder contactar directamentamb empreses de diversos

sectors, que, en els seus es-tands informatius, van res-pondre consultes sobre laseva política de recursos hu-mans adreçada a universitarisi van recollir els currículumsdels interessats. El Feina-UB Fòrum, organitzatper l’Àrea de Màrqueting, So-cietat i Empresa de la UB perpromoure un espai de contac-te entre l’alumnat i les perso-nes titulades de la UB i el mónempresarial, va complementarla seva oferta amb conferèn-cies sobre el món laboral a càr-rec de tècnics i especialistes dediversos sectors econòmics, iamb presentacions de diver-ses companyies. n

La inserció laborala les universitats

Joan Guàrdia i OlmosExvicerectord’EstudiantsUniversitatde Barcelona

És evident que la inserció laboral de les per-

sones llicenciades no és la finalitat darrera i

fonamental de les universitats. Els objectius

principals són, doncs, la difusió del conei-

xement i el foment de la recerca, aspectes no

sotmesos a les exigències del mercat.

La qüestió és saber per què els darrers anys

s’ha produït un augment considerable de la

importància que les universitats i el sistema

universitari concedeixen a les accions, les ac-

tivitats i els programes per al foment de la

inserció laboral de l’alumnat i a les dades re-

als d’aquesta inserció com a indicadores de

qualitat i de feina ben feta. La resposta no és

simple; però, en un exercici d’esquematit-

zació, cal recordar a tothom que l’aposta per

la inserció de les persones llicenciades és una

clau de futur universitari pels motius se-

güents:

En determinades titulacions, la indubtable

connexió que tenen amb el sector produc-

tiu obliga a considerar-les com a professio-

nalitzadores (professional learning), i, per

tant, un dels seus objectius és precisament

aquest.

En altres titulacions universitàries no pro-

fessionalitzadores (liberal learning), aquest

objectiu és residual, però l’evidència actual

porta a considerar-les com un mecanisme

de preparació adient per tal d’acostar-se al

sector productiu. És a dir, no s’aprèn una

professió concreta però s’aprenen altres ha-

bilitats i coneixements que permeten millo-

rar com a professional. D’una manera fins

fa pocs anys insospitada, aquestes titulacions

cada cop són més apreciades pel sector pro-

ductiu que cerca persones competents.

El fet que la inserció laboral dels estudiants

universitaris es produeixi amb un ritme nor-

mal i continuat, indica la idoneïtat dels es-

quemes d’ensenyament i de preparació. Im-

plica, doncs, l’actualitat d’allò que les uni-

versitats emprenem com a actiu formatiu.

El risc evident és que aquest “produir” sigui

contrari a la lògica de l’avenç del coneixe-

ment; és a dir, que sigui el mercat qui dicti

exclusivament el contingut formatiu que les

universitats imparteixen.

Si la universitat no vol perdre la sintonia

amb l’actual societat del coneixement, no

només ha de pensar en la inserció dels joves

llicenciats, sinó també en l’oferta de forma-

ció continuada per tal que el professional re-

torni regularment a les aules per actualitzar-

se i, consegüentment, millorar les seves op-

cions professionals.

Finalment, s’ha d’assumir el repte que su-

posa l’espai europeu d’educació superior en

la modificació del sistema docent i dels cri-

teris formatius, la qual cosa ha de compor-

tar la millora i la intensificació de les activi-

tats pràctiques i, per descomptat, la presèn-

cia d’alumnat i de professorat en l’àmbit del

sector productiu (també en l’altre sentit,

però això és una altra qüestió). Si no som

prou solvents per fer-ho, un altre cop que-

darem aïllats de la realitat imprescindible

que l’alumnat viu a les aules.

El Fòrum Universitari deTreball de la UBrep més de 4.000 visitants

som UB

45

Empreses ambestand informatiual FeinaUB Fòrum2005

• Acer Computer Ibérica Sau

• Aegon Salud

• Alcampo

• Assegurances El Corte Inglés

• Azul

• Banc Sabadell

• Banesto

• Bankinter

• BBVA

• Borges

• C.C Carrefour

• Caixa Catalunya

• Calzedonia / Intimissimi

• Catalana Occidente

• Coritel

• Cos de Mossos d’Esquadra

• Cuatrecasas

• Decathlon

• Defensa Legal Advocats

• DMR Consulting

• Getronics

• Grup Clar Rehabilitació

• Grupo Siemens en España

• Grupo Soteras

• Human Solutions

• Intermón Oxfam

• JR Comunicación y Publici-

dad-JR Telecomunicaciones

• La Caixa

• Laboratoris Salvat

• Mapfre

• MRW

• NH Hoteles

• Ofiservice

• Oportuna Consultoria

Creativa

• Rcmci

• Santander Central Hispano

• Seat

• Stratesys Consulting

• Tea-Cegos

• Telefónica Publicidad

e Información

• The Colomer Group

• The Southwestern Company

• Vincle

• VR Business Brokers

Barcelona

• Wolkswagen-Audi España

El passat dia 11 d’abril, el rector Joan Tugores iel director general d’Acer Computer Ibérica,Antonio Papale, van signar un acord de col·la-boració pel qual aquesta empresa d’informàti-ca entra a formar part de les empreses patroci-nadores de la Universitat de Barcelona, totcol·laborant amb una aportació econòmica iuna donació d’equipament informàtic per a lainstitució. En funció d’aquest acord, Acer oferirà també

a la comunitat universitària de la UB tot unconjunt d’equipaments informàtics a preusavantatjosos.Acer col·laborarà amb la UB en la divulgació i foment del coneixement i ús de les novestecnologies de la informació entre la comu-nitat universitària, amb l’objectiu d’integrarles noves tecnologies en l’àmbit de l’estudide manera que aquestes siguin accessibles a tota la comunitat educativa. n

Col·laboració amb l’empresa d’informàtica Acer

Com s’inscriu la col·labora-ció amb la UB dins la líniaestratègica global d’Acer?El acords amb les entitatsd’ensenyament estan en líniaamb l’estratègia d’Acer, atèsque en el món universitari s’utilitzen cada dia més les darreres tecnologies que fo-menten la formació de futuresfigures de la classe dirigent. Enaquest sentit, Acer i els seusproductes són a l’avantguar-da de la tecnologia més avan-çada.

Què aportarà concretamentAcer a la Universitat de Bar-celona amb aquest con-veni?La col·laboració amb la UB enspermetrà poder estar presentson es crea la necessitat i des-envolupar projectes conjuntstot oferint als estudiants no-ves solucions, sempre teninten compte les seves pròpiesnecessitats.Acer, com una de les empre-ses punta en el sector de por-tàtils i número dos en el mer-

cat global espanyol, ofereix alsseus usuaris les solucions mésavantguardistes, unides a unservei d’atenció al client d’altnivell.

I a la inversa: què aporta aAcer el fet de col·laboraramb la UB? Com ho valora?Col·laborar amb una de lesmés importants universitatsespanyoles, segurament enspermetrà saber les exigènciesdel mercat i seguir en líniaamb la nostra filosofia: trencarles barreres entre les personesi la tecnologia.

Com creu que pot continuaren el futur la col·laboracióentre la UB i Acer?Segurament es pot incremen-tar la cartera de productes iparticipar conjuntament eniniciatives interessants per ales dues institucions.Per als centres d’educació su-perior, les solucions informà-tiques més adients són les queconjuguen la facilitat de con-nectar-se amb el món exteriorusant les darreres tecnologies,integrant les solucions ambproductes de convergència di-gital.

Antonio Papale, director general d’Acer Computer Ibérica:

“Col·laborar amb una de les més importantsuniversitats espanyoles ens permetràconèixer les exigències del mercat”

som UB

46

Campanya de difusió de la UBLa Universitat de Barcelona ha iniciat una campanya institucional, encaminada a refor-çar els seus valors i el vincle amb la ciutat de Barcelona. Amb l’eslògan “Quan una ciutatté una universitat com la UB, es nota”, l’anunci desenvolupa la idea universitat-ciutat,que incideix en el concepte de coneixement aplicat a la ciutat.

La campanya es va engegar el mes de març, en els mitjans de premsa escrita col·labo-radors de la UB (La Vanguardia, Metro News, El Crack 10, Medicampus, L’Hiperbòlic,etc.), i posteriorment va ser ampliada amb falques radiofòniques a Onda Cero i EuropaFM i noves insercions en premsa, que continuaran al llarg de tot l’any.

Aquesta difusió se suma a altres campanyes institucionals que durant el 2005 es desti-naran a donar a conèixer projectes, serveis i activitats de la UB, com és el cas del Feina-UB Fòrum i de l’oferta de cursos i activitats d’estiu. n

Adreçada als centres i estu-diants de secundària, siste-matitza la informació de laUniversitat que els pot serd’interès, alhora que facilitatràmits com ara apuntar-se ales activitats organitzades perla UB.

Orientada a consolidar l’in-tercanvi de coneixementsentre els ensenyaments desecundària i els que s’impar-teixen a la Universitat, es divi-deix en dos grans apartats,un per als centres i un altreper a l’alumnat. S’hi pot tro-bar, per exemple, la llistad’activitats que organitza laUB per a l’alumnat i el profes-sorat de secundària; informa-ció sobre les fires i salons del’ensenyament en les quals

participa la institució, notí-cies i enllaços d’interès.

També s’està treballant en unapartat d’intranet per al per-sonal de la Universitat queparticipa en l’organitzaciód’activitats per al món de lasecundària, amb l’objectiud’agilitar-ne la gestió.

Aquest portal busca afavorirl’orientació professional i la in-serció laboral dels estudiants ititulats de la UB. És un espaid’informació i suport que posaen comú els serveis de FeinaUB amb els centres UB, elsalumnes i les empreses.

La web disposa d’entradesper a alumnes, empreses,centres UB i Antics UB amb in-formació adaptada per a ca-dascun dels col·lectius.

En les seves pàgines hi ha totun seguit d’eines d’utilitat,com ara les següents:

• Aplicació informàtica deBorsa de Treball i pràcti-ques (inscripció, consultad’ofertes de feina i envia-ment de currículums, pràcti-ques en empreses, etc.).

• Informació sobre les acti-vitats d’orientació profes-sional (club de feina, entre-vistes d’orientació professio-nal i cursos de formació pera la inserció laboral).

• Recursos per facilitar l’ac-cés al mercat laboral (enlla-ços a l’oferta pública, oposi-cions, beques i ajuts, borsesde treball estrangeres, etc.).

• Informació sobre les firesde treball i les presenta-cions d’empreses de les di-verses facultats.

En aquesta plana web, lesempreses i institucions troba-ran informació sobre les di-verses possibilitats que la UBels ofereix per dur a terme lesseves accions de màrquetingi finançament extern, ambprojectes a mida que aportenun valor real a cada necessitatempresarial i que permetenfinançar projectes de la UB i del Grup UB.

La web inclou, entre d’altres,informació sobre les diversesformes de col·laboració ambla UB (patrocini, serveis demàrqueting, donacions, pro-grama de sinergies, etc.), i elsbeneficis i contraprestacionsderivats d’aquesta vincula-ció. S’hi poden trobar tambécontinguts sobre els projec-tes amb causa Som UB im-pulsats per la institució i so-bre les actuals empresescol·laboradores de la UB, aixícom una secció de notíciesSom UB. n

Noves pàgines webL’Àrea de Màrqueting, Societat i Empresa ha actualitzat, amb nous con-tinguts i serveis, tres de les pàgines web que, des del portal de la UB(www.ub.edu), ofereixen informació a diversos col·lectius (centres i estu-diants de secundària, empreses i institucions, i estudiants i titulats inte-ressats en la cerca de feina o de pràctiques en empreses).

Espai UB-Secundària(www.ub.edu/csecundaria/espaiub)

Feina UB(www.ub.edu/feinaub)

Màrqueting i finançamentextern(www.ub.edu/ube)

som UB

47

El rector Joan Tugores i el direc-tor general de La Caixa, IsidreFainé, han firmat un conveni decol·laboració pel qual aquestaentitat financera patrocina undels cursos d’estiu de la UB “ElsJuliols”. Concretament, La Caixafarà una aportació econòmicaper a l’organització del curs “Mit-jans de comunicació i poder al’Estat espanyol”, que comptaràamb la participació de directiusdels principals grups de comu-nicació de l’Estat.Al llarg de curs, que tindrà llocentre el dies 4 i 8 de juliol, inter-vindran Juan Luis Cebrián, con-seller delegat del Grup Prisa; Jo-sep Caminal, director general dela Presidència del Grup Godó;José Manuel Lara, president del

Grup Planeta; Antonio Fernán-dez Galiano, conseller i directorgeneral d’Unidad Editorial (ElMundo); Francisco Matosas, pre-sident del Grup Zeta; José MaríaBergareche, vicepresident i con-seller delegat de Vocento, i Au-rora Catà, directora general delGrup Recoletos. Enric Marín, se-cretari general de Comunicacióde la Generalitat, farà la cloendadel curs.Els trenta-vuit cursos d’”Els Ju-liols” que integren l’oferta d’a-quest estiu s’impartiran a l’Edifi-ci Històric de la UB, encara quetambé hi haurà altres seus, comara el CosmoCaixa i el CETT-UB,o instal·lacions dels municipis deRubí, Viladecans i Alella, que en-guany han signat acords decol·laboració amb “Els Juliols”. Elcursos s’han aplegat en tresgrans àrees temàtiques: “Art ihumanitats”, “Ciència i salut” i“Dret, economia i societat”.Podeu consultar el programa decursos d’“Els Juliols” a:www.ub.edu/juliols/progra-ma.htm n

Neix l’associació d’anticsalumnes de PsicologiaHa nascut l’associació d’antics alumnes de Psicologia, que té en-tre els seus objectius el fet d’establir mecanismes de participa-ció i comunicació entre la Facultat de Psicologia i els seus anticsalumnes, professors i altres persones vinculades al centre. A tra-vés de múltiples activitats també es vol contribuir al reconeixe-ment i prestigi acadèmic i social del llicenciat en psicologia. S’es-tà organitzant un acte públic de presentació de l’entitat a inicisdel curs vinent. Es publicarà més informació d’aquest acte a laweb: http://www.ub.edu/anticsub/Tel: 933 125 009 - Fax: 934 021 427anticspsicologia@ub.edu n

La UB ha renovat els convenis depatrocini amb les empreses:Renta Corporación, patrocina-dora del Programa Fem Via, queva dirigit a aconseguir la màxi-ma integració d’estudiants ambalguna discapacitat física o sen-sorial; SABA, que col·labora ambl’equip de bàsquet femení UB-Barça, i el diari El Crack 10, ambun conveni de sinergies pel qual

la UB disposarà d’espais publici-taris sense cost. La col·laboració d’aquestes em-preses se suma a les empresespatrocinadores Som UB, lesquals, amb el seu suport, enspermeten impulsar els projectesque, pel seu valor social i de cau-sa, són prioritaris per a la comu-nitat universitària i per a la so-cietat en general. n

Feina UB, en coordinació ambdiversos centres de la UB, vadur a terme, durant els pas-sats mesos d’abril i maig,unes jornades d’orientacióprofessional adreçades als es-tudiants i titulats universitarisde les facultats de Biologia,Farmàcia i Pedagogia, de l’Es-cola Universitària d’EstudisEmpresarials i dels ensenya-ments de Treball Social de laUB. L’activitat va permetreanalitzar la inserció laboral

des del punt de vista de cadaun dels ensenyaments, ambl’objectiu de facilitar una mi-llor incorporació al mercat la-boral dels estudiants.Les jornades, que van comp-tar amb l’assistència de qua-tre-cents vuitanta estudiants,van incloure xerrades d’orien-tació a càrrec de tècnics espe-cialitzats, que oferien a l’estu-diant recursos en la cerca defeina (com començar a cercarfeina i els instruments per fer-

ho, els processos de seleccióde personal, etc.). També vanser analitzats els perfils pro-fessionals més sol·licitats decada ensenyament, els nouscamps d’ocupació i els serveisd’inserció laboral dels centresorganitzadors. L’oferta escomplementà amb l’exposiciód’experiències del món del’empresa, que va anar a càr-rec de diversos professionalsen actiu dels àmbits correspo-nents.

Aquesta activitat s’inscriu enun nou model organitzatiu queofereix la possibilitat de dur aterme una jornada d’orientacióprofessional anual a cada cen-tre de la UB. La seva estructuracombina una part comuna i es-tandarditzada sobre tècniquesi recursos de cerca de feina,amb una àrea específica defini-da pel mateix centre i relacio-nada amb les sortides profes-sionals dels ensenyaments ques’hi imparteixen. n

Jornades d’orientacióprofessional

La UB renova convenis amb Renta Corporación, Saba i El Crack 10

La Caixa patrocina un curs d’“Els Juliols”

som UB

48

Caixa Catalunya, entitat pro-tectora Som UB, ofereix un con-junt d’avantatges financers encondicions preferents als mem-bres de Som UB que vinculin elseu carnet a un compte de l’en-titat (Llibreta Total, Crèdit Total,Crèdit Estudis, Préstec Personal,Préstec Ordinador, Multiplà dePensions Total, etc).

Santander Central Hispano,com a entitat protectora SomUB, ofereix a la comunitat uni-versitària una àmplia gammade productes i serveis finan-cers (crèdits per al finança-ment de la matrícula d’estudisi per a la compra d’equipa-ments informàtics, préstecs hi-potecaris, plans de pensions,etc) en condicions preferentsi amb un assessorament per-sonalitzat.

La Caixa ofereix múltiples pro-ductes financers als membres

de Som UB: Lí-nia Oberta, Préstec Estrella Es-tudis, Préstec Universitari deMàsters i Postgraus, Pla de Pen-sions VidaCaixa, etcètera.

Punt UB, gestor de la marcade la Universitat de Barcelo-na, us ofereix tots els produc-tes UB amb un 10 % de des-compte. Per a més informa-ció:www.ub.edu/puntub.

Institut Català de la Retina.Aquest centre, especialitzat enoftalmologia integral, ofereixals membres de Som UB con-dicions especials en cirurgiarefractiva, cirurgia de catarac-tes i visites i urgències oftal-mològiques.

Grup Balañá. Preu del dia del’espectador en qualsevol

sessió de dilluns a divendresa les sales de cinema delGrup Balañá (Aribau Multici-nes, Bosque Multicines, Glò-ries Multicines i Gran Sarrià).Adreçat a tot el col·lectiu SomUB.

Escola Virtual d’Idiomes per aUniversitaris (EVIU). Aquestaescola, creada pel Consell In-teruniversitari de Catalunya iadreçada a la comunitat uni-

versitària ca-

talana, ofereixcursos d’anglès per Internet apreus especials. Nivells 1 a 5de l’Escola Oficial d’Idiomes iA1 a B2 del Consell d’Europa,amb un total de deu cursos desetze setmanes de durada.

Clínica Dental Davos. Aquestaclínica, amb més de vint anysd’experiència, ofereix alcol·lectiu SomUB gratuïtat enla primera visita, un 50% dedescompte en neteges bucalsi un 20% en la resta de tracta-ments (odontologia infantil,ortodòncia, endodòncies, ex-traccions, fundes, ponts, em-blanquiment dental, etc).

Restaurant La Table du Pain.Descompte d’un 10%. El res-taurant ofereix un menú diari

de cuina de mercat, creativa,amb una àmplia selecció d’a-manides, pastes, creps, ambespectacles, tertúlies i exposi-cions.

Amics del Liceu. En col·labora-ció amb el Gran Teatre del Li-ceu, ofereix als menors de vint-i-sis anys una promoció espe-cial per a la temporada 2005-2006. Grup de tres espectaclesamb un 70% de descompte:Tosca en cinema (1-1-06); Laciutat morta (Die tote Stadt) (8-5-06) i Madama Butterfly: (10-7-06). Preus amb descomptedels tres espectacles: de 15,50a 101 €. La promoció es potsol·licitar per Internet a partirdel 6 de juny del 2005.

Toshiba Espanya. La comuni-tat universitària de la UB espot beneficiar de la més altatecnologia dels productesToshiba amb una configura-ció ajustada a les seves ne-cessitats, a uns preus moltavantatjosos i en unes condi-cions especials de finança-ment, gràcies a la col·labora-ció del Santander Central His-pano, entitat protectora UB.Portàtil Toshiba Satellite A40.865 euros + IVA. Portàtil Tos-hiba Satellite Pro M-30. 1.165euros + IVA.

Acer Computer Ibérica posa adisposició dels membres So-mUB dos equips informàtics apreus avantatjosos. Acer Aspi-re T140 -949,00 euros (IVA in-clòs); Acer Aspire T620 - 1.199euros (IVA inclòs). Amb un fi-nançament a partir de 43,31euros/mes. Podeu consultarles característiques dels ordi-nadors a www.acer.es.

El carnet Som UB permet accedir a uninteressant pla d'avantatges (estudiants,PDI, PAS, antics alumnes i membres SomUB de societat).Beneficis interns: en l'oferta formativa dela UB i el Grup UB, oferta cultural i institu-cional... i molt més. Avantatges externs: música, cinema,teatres, assegurances, com-pres, productes financersen condicions preferents,etcètera. Aquesta és una selecciódels beneficis del Plad’Avantatges Som UB.

Pla d’avantatges Som UB

som UB

49

Suma’t a Som UBTotes les persones, empreses i

institucions que vulguin com-

partir els objectius comuns de

millora del coneixement, con-

servació del patrimoni públic i

enriquiment de la qualitat de

vida de la societat, poden su-

mar-se al projecte Som UB de

cinc maneres diferents:

• Patrocini d’algun dels projec-

tes amb causa. En funció de la

quantia anual aportada, es de-

terminen les categories de

col·laboradors i les diferents

contraprestacions associades.

• Serveis de màrqueting UB.

Canals per dur a terme les se-

ves accions de màrqueting:

promocions i publicitat als

centres, mitjans de comuni-

cació interns, presentacions

a estudiants i borsa de tre-

ball, etcètera.

• Mitjançant la quota corpora-tiva:

– Oferta per fer membre de Som

UB tot el personal de l’empre-

sa, com a benefici extraordi-

nari, per tal que aquest gau-

deixi del pla d’avantatges as-

sociat i participi en el projecte

de causa que decideixi. L’em-

presa passarà a formar part de

les empreses patrocinadores

de Som UB.

– Oferir al personal de l’empre-

sa la possibilitat de formar part

del col·lectiu Som UB i gaudir

dels avantatges associats.L’em-

presa passarà a formar part del

col·lectiu d’empreses ciutada-

nes.

• Donacions: les empreses, per-

sones i institucions interessa-

des a col·laborar amb els pro-

jectes Som UB també es poden

afegir a la iniciativa fent una

donació en línia, mitjançant

la pàgina web de Som UB

(www.ub.edu/somub). Aques-

tes aportacions comporten la

desgravació fiscal correspo-

nent.

• El pla d’avantatges permet ales empreses oferir avantatges

als col·lectius identificats de la

UB i el seu Grup: estudiants,

docents i investigadors, perso-

nal d’administració i serveis,

antics alumnes, societat, etcè-

tera.

• El programa de sinergies pos-

sibilita fer intercanvis en espè-

cies –de recursos– entre la UB

i les organitzacions, sense un

cost extraordinari.

Demaneu el vostre carnet Som UBFeu-nos arribar aquest formulari, emplenat i signat, per correu, fax o personalment. Rebreu al vostre domicili el carnet Som UB, amb validesa anual, al capd’un mes a partir de la data del càrrec bancari. Quota anual 35 € (27 € si sou antic alumne*). Inclou la subscripció a la revista La Universitat.* Per poder obtenir el vostre carnet Som UB d’antic alumne heu d’haver acabat estudis de qualsevol cicle a la Universitat de Barcelona.

DADES PERSONALS

Cognoms:..............................................................................................................................................................................................................................................Nom: .........................................................................................................

DNI: ..............................................................................................................Data de naixement (dd/mm/aaaa):...................................................Sexe (h/d):...........................................................................................

Adreça: ...........................................................................................................................................Població: .................................................................................Codi postal: .......................................................................................

Província:................................................................................................Telèfon:.............................................................................Adreça electrònica:.................................................................................................................

DADES LABORALS

Nom de l’empresa: ..................................................................................................................................................................................................................Càrrec: .........................................................................................................

Adreça: ..............................................................................................................................................Població: .......................................................................................................................................Codi postal: ..............................

Província: ...............................................................Telèfon: .................................................................Fax: ............................................................................Adreça electrònica: ...................................................................

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en:..........................................Any: ........................

Indiqueu si voleu ser inclòs en el directori d’Antics UB nn

DADES BANCÀRIES

Entitat:.........................................................Oficina:..........................................................................................................................................................................................................

Dígit control:.............................................Núm. compte corrent:.............................................................................................................................................................................

Som UB. Àrea de Màrqueting, Societat i EmpresaUNIVERSITAT DE BARCELONA

Balmes, 21, pral. 08007 Barcelona • Telèfon 934 024 290 - Fax 933 170 763A/e: marquetingub@ub.edu - www.ub.edu/somub ........................................., .............. d ............................... del 20.............

Signatura de la persona sol·licitant

Digueu-nos com us heu assabentat sobre com fer-vos el carnet:nn Revista nn Web nn Un amic nn Premsa nn Mitjançant un soci d’Antics UB nn Altres ....................................................................................................

Indiqueu si esteu interessat/ada a rebre el butlletí electrònic Som UB

Indiqueu si autoritzeu la difusió de les vostres dades amb la finalitat de fer-vos arribar avantatges d'empreses col·laboradores Som UB: nn Sí nn No

Si voleu col·laborar amb Som UB mitjançant altres vies de vinculació, seleccioneu l'apartat que us interessa. Contactarem amb vós en breu.nn Patrocini i donacions nn Serveis de màrqueting nn Quota corporativa nn Pla d’avantatges

D’acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades facilitades formaran part d’un fitxer de la Universitat de Barcelona, la finalitat del qual és gestionar lavostra adhesió al projecte Som UB. En els termes previstos en la norma esmentada, teniu el dret d’exercitar els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

botiga UB

50

LAS SUBVENCIONESDE NIVELACIÓN EN LAFINANCIACIÓN DE LASCOMUNIDADESAUTÓNOMASAnálisis de la situaciónactual y propuestas dereformaA. Castells Oliveres, P. Sorribas Navarro i M. Vilalta Ferrer, Transformacions, 1.017 x 24 / 238 pàg.ISBN: 84-475-2871-5

DIÁLOGO SOBREGOBERNABILIDAD,GLOBALIZACIÓN YDESARROLLOR. Torrent Macau, A.Mollet Abbad i A. ArceSuárez, (editores)Transformacions, 2.017 x 24 / 275 pàg.ISBN: 84-475-2865-0

GUÍA BÁSICA DEEDUCACIÓNAFECTIVO-SEXUALPARA PERSONAS CONDISCAPACIDADVISUALE. Sánchez Raja, M.Honrubia Pérez i Mª D.Chacón Sánchez, 17 x 24 / 175 pàg.ISBN: 84-475-2872-3

LÍMITS DELDIBUIX/Tretzeexercicis de dibuix,mêmeLÍMITES DELDIBUJO/Treceejercicios de dibujo,mêmeÀ. Nogué i J. Descarga 15 x 21 / 259 pàg.ISBN: 84-475-2875-8

HISTÒRIA AGRÀRIADELS PAÏSOSCATALANS. Volum 1AntiguitatE. Giralt i Raventós (dir.), J. M. Salrach (coord.), i J. Guitart i Duran (coord.del volum)Fundació Catalana per ala Recerca i la Innovació /Universitats dels PaïsosCatalans21 x 29,7 / 586 pàg.ISBN: 84-475-2785-9 (o.c.)84-475-2895-2

Llibres

Podeu adquirir aquestes obres a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Productes UB

A Punt UB i a les botigues de les Facultats trobareu tots els productes UB, com ara material de papereria o objectes de regal. Per a més informació, consulteu la pàgina

web www.ub.edu/puntub o bé truqueu al telèfon 93 403 53 78.

Llibreta grisa

Pin edifici plata

Bolígraf blauTargeta desplegableRellotge polsera

Samarreta Som UB