Noves tècniques de conreuInnovacions conreu

Augment de la producció

Augment de la poblacióAparició excedent agrícola

MERCAT

Burgesia

Ciutat

Capital(diners)

Banca

Segle XI

Les transformacions del segle XILes transformacions del segle XI

El reneixement de la ciutat

El reneixement de la ciutat

Prosperitat econòmica

s. XIIIL’Artesania

Els artesans

La casa-taller

El Gremi

Innovacions tècniques i agrícoles

L’excedent agrícola

El Mercat

Increment demogràfic

La ciutat

Burgesia

Artesans

El reforç de la Monarquia

La Monarquia Autoritària

Conflictes socials i polítics

Ciutats antigues augmenten la seva població.

Noves ciutats al costat d’un castell, d’un monestir o en rutes comercials

RomaParísBarcelonaMilàSevillaLondresGènova

VenèciaPisa FlorènciaBrugesGantBurgosDanzig (Gdánsk)NürembergHamburg

Mercadal

Vilanova del Mar

Burg de Sta. Mª del Pi

Els Arcs

Burg de St. Pere

Burg

Muralla

Catedral

Plaça

Ajuntament

Apareixen diferents tipus d’associacions, amb l’objectiu de protegir-se:

Controlaven la competència i algunes rutes, organitzaven fires i comptaven amb armada i mílicies.La més important va ser la Lliga Hanseàtica vers el 1241.

GUILDESAnglaterra

HANSESPaïsos del

Nord

LLIGUESItàlia

GERMANDATSEspanya

Pobres i marginats

Jueus (calls)

Oficials i mestres artesanals, petit comerciant (“Mà Mitjana”)

Rei

Petits artesans (“Mà Menor”)(aprenents), botiguers

Nobles i eclesiàstics

Grans comerciants, banquers, alta burgesia

(“Mà Major”, BIGA)

Nou grup social Baixa Edat Mitja

trenca l’equilibri social feudal

Orígens: camperols enriquits gràcies a la venda de l’excedent agrícola.

La seva riquesa es basa en la

moneda

Objectiu: fer diners, enriquir-se.

nova mentalitat, matemàticanova mentalitat, matemàtica

Concessió de crèdit

BANCABANCA

(es dedica a )

Neixement de les primeres monedes europees: el Florí florentí el Ducat venecià (s. XIII)

Volum, comercial a mitja i llarga distància (genera) nous mecanismes de transacció (Lletra de Canvi) (ordre de pagament a temps futur)

Onorables senyors, nosaltres havem pres ací en Monsó, C florins de camvi mossén Manuel d'Entença..., vos plàcia complir e donar aquí en València, per ell al honrat En Bernat de Codinachs, vista la present. Per la lletra que us enviam, vos fem saber aquells havíem ops. Plàtia-us, senyors, aquest cambi aja bon compliment.Lletra de canvi valenciana, 1371-

1376

Estructura d’una Lletra de Canvi

1)Manament: ordre de pagament2)Lliurador: qui emet l’ordre de pagament amb la quantitat determinada3)Lliurat: qui rep el pagament4)Tenidor: el Banc que farà efectiu el pagament

Manament

Lliurador Lliurat

Tenidor

Creixement de les ciutats major demanda de productes artesanals. Els oficis artesans eren diversos: teixidors, sabaters, cistallers, fusters,...Els artesans d’un mateix ofici vivien al mateix carrer, que acabava prenent el nom d’aquest ofici.Elaboració a mà, amb poques eines i materials naturals.Tallers situats a la casa del propietari; on es produïa i venia el producte (Casa-taller)

Mestre-Artesà (s’agrupa en el) GREMI

Oficial

Aprenent

Obra mestra

Agrupació d’artesans d’un mateix Ofici. Cada Gremi té les seves pròpies NORMES:

* vetlla per la qualitat del producte

* evita la competència

* assisteix els mestres artesans

Síntesi

Burgesia: nova classe social

Desenvolupament Urbà (segles XI-XV)

Oficis Banca

Mercats (fires i creixement de població)

Gremis

Creixement econòmic ss. XI-XII

Necessitat enfortiment del poder reial

(comporta)

recaptació d’impostos

creació d’exercits propis

Impartir Justícia

(a través de)

Cúria o Consell Reial

Restauració del dret romà

Concessió de cartes de llibertat i privilegis a les ciutats

CORTS(amb el límit de)

Pacte amb burgesia en contra de la noblesa

Segles XI-XIII Convocatòria corts o parlaments.

Composició

Noblesa. Clergat. Govern de la ciutat.

Objectiu

Debilitar el poder de la noblesa.Establir nous impostos Aprovar despeses de guerra.

Convocats pel rei

CORTS CASTELLANESCORTS CASTELLANES

Es limiten a aprovar les peticions del ReiAproven els impostos que demana el Rei

CORTS CONFEDERACIÓ CORTS CONFEDERACIÓ CATALANO-ARAGONESACATALANO-ARAGONESA Corts per Regne (tres: Catalunya/ Mallorca; Aragó i P. Valencià) El Rei demana impostos Les Corts presenten demandes que el Rei ha d’aprovar i complir Les Corts fan les Lleis ES BASA EN EL PACTE

PENÍNSULA IBÈRICA, SS. XII-XV

Dos grans Regnes

InternacionalsGuerra dels 100 anysCroada francesa contra els càtarsConquesta de l’Àl-Andalus Batalla de Navas de Tolosa (1212)Guerres Castella-CatalunyaGuerres contra Gènova (s. XIV)

NacionalsGuerra civil castellana s. XIII i s. XIVGuerra civil catalana (1462-1472) guerres dels remences conflicte Biba-Busca (Barcelona)

s. XIV

Crisi econòmica Crisi socialCrisi demogràfica

Males collites

guerres

fam

Pesta (1347-1350)

autoalliberament camperols

Guerres socials

Guerres dels Remences

(1462-1472/ 1485-1486)

(per exemple)

Augment tributs(“refeudalització”)

LA PESTA NEGRA DE 1347

Renaixement de les ciutats

Desenvolupamentarquitectònic : el Gòtic

Noves ordres religioses

Primeres universitats