unitat didactica

La present unitat didàctica forma part del projecte “Dies D”, que s'emmarca dins de la

proposta pedagògica de Entreculturas per a educar en Ciutadania Global: “Un Món a les

teues Mans”. A través d'aquesta proposta, volem contribuir a la tasca de formar persones

capaces de transformar el seu entorn com a part d'una ciutadania global activa i compromesa

amb els reptes globals del nostre temps, el compliment de l'Agenda 2030 i els Objectius de

Desenvolupament Sostenible.

Els recursos educatius del projecte “Dies D” ens faciliten acostar-nos i aprendre sobre

temàtiques relacionades amb els valors propis de la ciutadania global, promovent

l'aprenentatge i el compromís actiu amb els nostres entorns educatius, comunitaris i ciutadans.

En concret, aquesta unitat didàctica proposa treballar sobre la reducció de les

desigualtats socials, entre elles la pobresa i l'exclusió social, amb l'objectiu de desenvolupar

coneixements, valors i competències socials i ciutadanes per a promoure societats en les quals

totes les persones tinguen oportunitats iguals i exercisquen els seus drets humans. La proposta

convida al grup a reflexionar sobre la necessitat de construir igualtat perquè es complisquen

aquests drets, i per a això aprendrem que la igualtat està a les nostres mans.

La unitat didàctica està composta per tres propostes didàctiques adaptades a diferents

franges d'edat, dissenyades per a treballar tant en l'àmbit formal com el no formal amb grups

de xiquetes, xiquets i joves de les següents edats:

- Primera franja d'edat: 5 a 8 anys.

- Segona franja d'edat: 9 a 12 anys.

- Tercera franja d'edat: 12 a 16 anys.

Cadascuna de les propostes didàctiques inclou els següents apartats:

- Objectius educatius.

- Materials necessaris.

- Mirem la imatge.

- Desenvolupament de l'activitat, amb una proposta final en la qual el grup realitze una

acció concreta per a promoure la reducció de les desigualtats socials en el seu entorn.

Les activitats incloses en aquesta unitat didàctica no estan lligades a una única data o

esdeveniment, sinó que poden utilitzar-se en qualsevol context l'objectiu educatiu del qual

siga treballar amb grups la importància de promoure igualtat entre totes les persones en

els nostres entorns globals i locals. De manera orientativa, suggerim la següent relació de Dies

Internacionals, que per les temàtiques que tracten poden constituir una bona oportunitat

educativa per a utilitzar aquesta proposta didàctica. Aquests dies internacionals apareixen

assenyalats en el calendari escolar, que al costat dels cartells i aquesta selecció d'unitats

didàctiques, formen part del projecte Dies D:

- Dia Internacional per a l'eradicació de la pobresa (17 octubre)

- Dia dels Drets Humans (10 desembre)

- Dia Mundial de la Justícia Social (20 febrer)

- Dia Internacional de la Solidaritat (31 agost)

Aquestes unitats didàctiques estan alineades amb la promoció d'una ciutadania global

compromesa amb la consecució de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament

Sostenible (ODS). Concretament, aquesta unitat didàctica es vincula directament amb els

següents ODS:

ODS 1: Posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el món.

ODS 10: Reduir les desigualtats dins i entre països.

Comprendre les desigualtats socials que existeixen en el món i la importància de

revertir-les.

Proposar alternatives per a construir entorns en els quals les persones

convisquen en igualtat d'oportunitats.

Promoure que el grup s'identifique com a ciutadanes i ciutadans que

contribueixen a un món d'igualtat per a totes les persones.

Taules xicotetes (al voltant de 10)

Cadires (per a totes les persones participants)

10 jocs de pintures de colors

1 caixa de llapis de colors

Folis A4

Paper continu o cartolina

Cinta de carrosser

Barres de cola

Tisores

Mirem amb el grup el cartell que decora la portada d'aquesta unitat didàctica. Què veiem?

Comencem l'activitat dividint al grup en 4 o 5 subgrups i assignem un color a cadascun,

configurant els següents grups:

Grup Blau.

Grup Roig.

Grup Groc.

Grup Verd.

Grup Morat.

Cada grup estarà situat en un espai determinat on es realitze l'activitat, i comptaran amb una

cadira per persona, dues taules, dos jocs complets de pintures de colors i un foli per

participant.

Una vegada que totes les xiquetes i xiquets participants estiguen disposats d'aquesta forma,

continuarem amb l'activitat comentant que el planeta Terra és la llar de totes les persones i

éssers vius, és la nostra casa comuna. Per a anar descobrint els elements que conviuen en

el planeta, es demana a les xiquetes i xiquets que pensen sobre les coses que veiem i usem

tots els dies, tot allò que necessitem per a poder viure i que tenim a prop (la nostra casa, barri,

ciutat, etc.), i també que està més lluny (altres ciutats, altres països, altres realitats, etc.). Per

exemple, podem esmentar els següents elements: carrers, cases, llacs, parcs, escoles, horts,

etc.

A continuació es llancen les següents preguntes:

Per què és important cuidar del planeta?

Quines coses podem cuidar més?

Després d'aquesta pluja d'idees, es convida a cada xiquet i xiqueta, dins del seu subgrup

corresponent, a dibuixar la seua pròpia representació del món. Per a això, poden dibuixar

primer una bola del món, i després anar pintant, retallant i pegant en aquesta, elements que

pensen que podem cuidar més. Per exemple, un arbre, un animal, una muntanya, etc. Una

vegada acabats els dibuixos o “collages”, se'ls convida a compartir-los amb la resta del grup

sencer, comentant un element que els semble més important cuidar. A continuació, es llancen

les següents preguntes:

És important cuidar el planeta, pero què és el que forma part del planeta i sovint no

cuidem? Penseu que podríem cuidar més a les persones també?

Totes les persones viuen amb les mateixes oportunitats i facilitats? En el cas que

pensen que no, per què?

Creieu que en el món les xiquetes tenen les mateixes oportunitats que els

xiquets? Per què? Ací podem comentar que, al voltant del món, en diferents països,

inclòs el nostre, les xiquetes i dones tenen menys oportunitats per a anar a escola, es

veuen més afectades per les desigualtats, i són les que normalment s'encarreguen de

la cura de la resta de persones amb les quals conviuen.

Després d'aquestes reflexions, cada xiqueta i xiquet podrà afegir o dibuixar en el seu món

situacions o imatges on totes les persones es cuiden i poden viure amb les seues necessitats

cobertes, i on totes les xiquetes i dones tinguen oportunitats iguals. Per exemple, poden

incloure persones compartint i cuidant-se entre si. Abans de començar a pintar aquests nous

elements, la persona que dinamitza canviarà la distribució de recursos en els grups de la

següent manera:

Grup Roig (2 taules, cadires per a totes les persones, dos folis per persona, 4 jocs de

colors)

Grup Blau (2 taules, dues persones es queden sense cadira, un foli per persona, 3 jocs

de colors)

Grup Verd (1 taula, tres persones es queden sense cadira, dues persones es queden

sense foli, 2 jocs de colors)

Grup Groc (1 taula, totes les persones menys una es queden sense cadira, la meitat de

folis per persones, 1 joc de colors)

Grup Morat (cap taula, cap cadira, 1 foli, 4 llapis de colors).

Intentarem no comentar res sobre la nova distribució dels materials. Una vegada que tots i

totes hagen acabat de dibuixar, es fan les següents preguntes:

Què ha ocorregut en el joc?

Heu pogut pintar totes i tots un dibuix?

Com us heu sentit davant aquesta situació?

La persona dinamitzadora, recollint les seues paraules, convida a les xiquetes i xiquets a

imaginar que els grups representen llocs dels nostres pobles, ciutats i del món on viuen

persones que no gaudeixen dels mateixos drets i oportunitats, existint una gran desigualtat com

vam veure en el joc que acabem de jugar.

Per a finalitzar la dinàmica es pregunta si totes les xiquetes i xiquets se senten bé en els grups

en els quals es troben, i si els agradaria canviar una mica del joc. Després d'això, es llança la

següent pregunta:

Què podríem haver fet, en aquest joc, perquè totes i tots puguen haver dibuixat

amb els mateixos recursos els seus dibuixos?

De no haver eixit la iniciativa de solidaritat i treball col·laboratiu durant el joc, es proposa i es

convida als que no han acabat el seu segon dibuix a que ho puguen fer amb el suport de tots i

totes.

Per a realitzar una acció de mobilització per a la igualtat, que puguem compartir com a grup en

els nostres entorns educatius i comunitaris, els preguntem: què creieu que podem fer com a

ciutadanes i ciutadans del món perquè aquestes situacions deixen d'ocórrer i totes les

persones puguem conviure en igualtat?

Es convida al grup a crear un conte que reculla totes les idees que han sorgit durant l'activitat i

que ens mouen a crear un món en el qual totes les persones podem ser cuidades, i

visquem amb dignitat, drets, benestar, i en igualtat. Els diem que el conte haurà d'incloure

les següents paraules: xiquetes, xiquets, dones, homes, desigualtat, igualtat, cuidar, i

planeta.

Podem començar amb la frase “Hi havia una vegada un món…”, i després, que cada xiqueta

i xiquet vaja incloent una frase que continue el conte, podent incloure les paraules que van

esmentar al començament de l'activitat en la pluja d'idees. Aquest conte es pot escriure en un

paper continu o cartolina gran i pegar entorn d'ell tots els mons dibuixats pel grup. Els

proposem també que puguen compartir les seues idees amb la seua comunitat, perquè el

missatge de construir un món en igualtat arribe a més persones.

Com a suggeriment es pot escriure un títol en gran en aquest mural, com per exemple, la

següent frase: “Les xiquetes i xiquets de (nom del centre/grup) construïm un món en

IGUALTAT per a totes i tots: està a les nostres mans”. La idea és que aquest mural o cartell

més gran es puga compartir en un espai visible per a tot el centre o lloc on es realitza l'activitat.

Comprendre que està a les nostres mans contribuir a transformar les

desigualtats que existeixen en el món.

Proposar alternatives per a construir entorns en els quals les persones

convisquen en igualtat d'oportunitats i recursos.

Promoure que el grup s'identifique com a ciutadanes i ciutadans que

contribueixen a un món d'igualtat per a totes les persones.

Pissarra o mural

Taules xicotetes (al voltant de 10)

Cadires (per a totes les persones participants)

10 jocs de pintures de colors

1 caixa de llapis de colors

Folis A4

Paper continu o cartolina

Cinta de carrosser

Barres de cola

Tisores

Retoladors

Llista de Drets Humans (veure Annex 1)

Mirem amb el grup el cartell que decora la portada d'aquesta unitat didàctica. Què veiem?

Comencem l'activitat dividint al grup en 4 o 5 subgrups i assignem un color a cadascun,

configurant els següents grups:

Grup Blau.

Grup Roig.

Grup Groc.

Grup Verd.

Grup Morat.

Cada grup estarà situat en un espai determinat on es realitze l'activitat, i comptaran amb una

cadira per persona, dues taules, dos jocs complets de pintures de colors i un foli per

participant.

Una vegada que totes les xiquetes i xiquets participants estiguen disposats d'aquesta forma,

continuarem amb l'activitat comentant que el planeta Terra és la llar de totes les persones i

éssers vius, és la nostra casa comuna. Per a anar descobrint els elements que conviuen en

el planeta, es demana al grup que pensen sobre les coses que veiem i usem tots els dies, tot

allò que necessitem per a poder viure i que tenim a prop (la nostra casa, barri, ciutat, etc.), i

també que està més lluny (altres ciutats, altres països, altres realitats, etc.). Per exemple,

podem esmentar els següents elements: carrers, cases, llacs, parcs, escoles, horts, etc.

A continuació es llancen les següents preguntes:

Per què és important cuidar del planeta?

Quins elements del planeta podem cuidar?

Després d'aquesta pluja d'idees, es convida a cada xiquet i xiqueta, dins del seu subgrup

corresponent, a dibuixar la seua pròpia representació del món, tal com el veuen elles i ells. Per

a això, poden dibuixar primer una bola del món, i després anar pintant, retallant i pegant en

aquesta, elements que pensen que podem cuidar més. Per exemple, un arbre, un animal, una

muntanya, etc. Una vegada acabats els dibuixos o “collages”, se'ls convida a compartir-los amb

la resta del grup sencer, comentant un element que els semble més important cuidar. A

continuació, es llancen les següents preguntes:

És important cuidar el planeta, però, què és el que forma part del planeta i sovint no

cuidem? Penseu que podríem cuidar més a les persones també?

Totes les persones viuen amb les mateixes oportunitats i facilitats? En el cas que

pensen que no, per què?

Creieu que en el món les xiquetes tenen les mateixes oportunitats que els

xiquets? Per què? Ací podem comentar que en realitat, al voltant del món, en diferents

països, inclòs el nostre, les xiquetes i dones tenen menys oportunitats per a anar a

escola, es veuen més afectades per les desigualtats, i són les que normalment cuiden

més de la resta de persones amb les quals conviuen.

Quins drets fonamentals penseu que no es compleixen en els nostres entorns?

Quins creieu que es vulneren més de manera global?

Per a facilitar la reflexió es pot comentar que els drets humans són per a totes les persones, i

que per a eradicar la pobresa i les desigualtats que existeixen en el món, hem de defensar-los i

assegurar-nos que es compleixen en igualtat. Es pot convidar al grup a fer una pluja d'idees

amb els drets fonamentals que coneixen. Per a usar com a referència, en l'Annex 1 es troba

una llista dels articles que componen la declaració dels drets humans.

Després de finalitzar amb la reflexió, es convida a que cada subgrup, de manera col·lectiva,

cree un dibuix més gran que represente un món ideal, sense desigualtats, on totes els drets

de totes les persones es troben garantits i amb les seues necessitats cobertes. Poden fer

un collage dels mons dibuixats al començament, incloent les noves idees. Abans de començar

a pintar aquests nous elements, la persona que dinamitza canviarà la distribució de recursos en

els grups de la següent manera:

Grup Roig (2 taules, cadires per a totes les persones, dos folis per persona, 4 jocs de

colors)

Grup Blau (2 taules, dues persones es queden sense cadira, un foli per persona, 3 jocs

de colors)

Grup Verd (1 taula, tres persones es queden sense cadira, dues persones es queden

sense foli, 2 jocs de colors)

Grup Groc (1 taula, totes les persones menys una es queden sense cadira, la meitat de

folis per persones, 1 joc de colors)

Grup Morat (cap taula, cap cadira, 1 foli, 4 llapis de colors).

Intentarem no comentar res sobre la nova distribució dels materials. Una vegada que tots i

totes hagen acabat de dibuixar, es fan les següents preguntes:

Què ha ocorregut en el joc?

Heu pogut pintar totes i tots un dibuix?

Com us heu sentit davant aquesta situació?

Quin creieu que era l'objectiu de la dinàmica? Què buscava representar?

Seguint les reflexions del grup, es conclou que a través de la dinàmica es buscava representar

la situació de desigualtats socials que vivim a nivell global, amb una distribució desigual del

poder, la riquesa i els recursos, que comporta al fet que no totes les persones compten amb les

mateixes oportunitats i possibilitats per a exercir els seus drets fonamentals.

Per a finalitzar la dinàmica es pregunta si totes i tots se senten bé en els grups en els quals es

troben, i si els agradaria canviar alguna cosa del joc. Després d'això, es llança la següent

pregunta:

Què podríem haver fet, en aquest joc, perquè totes i tots puguen haver dibuixat

amb els mateixos recursos els seus dibuixos?

Es recomana que la persona que dinamitza es mantinga al marge i espere que el grup propose

una alternativa. Una vegada consensuada l'alternativa, es posa en comú i s'actua, amb

l'objectiu que el desenllaç de la dinàmica siga diferent. De no haver eixit la iniciativa de

solidaritat i treball col·laboratiu durant el joc, es proposa i es convida als que no han acabat el

seu segon dibuix a que ho puguen fer amb el suport de tots i totes.

Per a realitzar una acció de mobilització per a la igualtat, que puguem compartir com a grup en

els nostres entorns educatius i comunitaris, els preguntem: Què creieu que podem fer com a

ciutadanes i ciutadans del món perquè aquestes situacions deixen d'ocórrer i totes les

persones puguem conviure en igualtat?

Proposem com a idea, utilitzar els dibuixos realitzats per a convidar a reflexionar a totes les

persones que són part de la seua comunitat educativa i comunitària sobre l'eliminació de les

desigualtats socials i la defensa dels drets humans i la vida en dignitat.

Per a això necessitarem una cartolina o paper continu gran, que penjarem en algun lloc visible.

En un costat d'aquest, peguem els primers dibuixos del món, en els quals hauran representat

com el veuen i quins elements creuen que hem de cuidar més. En l'altre costat del cartell,

podem pegar els dibuixos del món ideal, sense desigualtats, que hauran dibuixat en segon lloc.

Una vegada estiguen situats els dibuixos d'aquesta forma, es pensa en un títol que puga

expressar el missatge que vulguen donar a la seua comunitat i entorn.

Per a això, se suggereix llegir la següent afirmació de Nelson Mandela que pot servir

d'inspiració, o usar-se com a títol, si és que així ho decideix el grup: “La pobresa no és

natural, és creada per les persones i pot superar-se i eradicar-se mitjançant accions dels

éssers humans. Eradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia”.

Una vegada que el cartell tinga el seu títol i estiga situat en un lloc visible, convidem al grup a

pensar en aquelles accions, actituds i compromisos que es necessiten perquè el món

com el veiem ara es convertisca en aqueix món igualitari que hem imaginat i representat.

Què es necessita? De forma individual, cada participant escriu la seua reflexió en el centre del

llenç, unint el món que veiem amb el que somiem a través d'accions concretes. El grup pot

convidar també a les persones que es troben en el centre educatiu o espai on es realitze

l'activitat, a afegir les seues pròpies idees en aquest mural col·lectiu. Si és possible, pot deixar-

se un retolador prop del mural, convidant a les persones que passen a participar.

Comprendre que està a les nostres mans contribuir a transformar les

desigualtats que existeixen en els nostres entorns locals i globals.

Proposar alternatives perquè les persones convisquen en igualtat d'oportunitats,

recursos i benestar, contribuint a la consecució dels Objectius de

Desenvolupament Sostenible (ODS).

Promoure que el grup s'identifique i es comprometa com a ciutadanes i ciutadans

que contribueixen a un món d'igualtat per a totes les persones.

Cinta de carrosser o guix

4 bosses de plàstic o teles resistents (1 o 2 metres quadrats)

Cartolina

Retoladors, llapis de colors i bolígrafs

Rellotge o cronòmetre

2 cadires

7 benes per a tapar els ulls i/o lligar les mans

3 cordes

1 botella d'aigua

Tisores

Folis A4

1 caixa de cartó amb pes dins (per exemple, llibres)

Paper continu

Barres de cola

Cintes de color o retoladors corresponents als 5 ODS

Comencem l'activitat dividint al grup en 4 subgrups, i demanant que es col·loquen darrere d'una

línia marcada en el terra amb cinta de carrosser o guix, en un extrem de l'espai. Cada subgrup

rebrà instruccions diferents (veure Annex 2). Una vegada que els subgrups hagen llegit

aquestes, i s'hagen preparat amb el material que els correspon, la persona que dinamitza

explicarà les següents instruccions:

- Realitzareu un camí llarg, amb obstacles inclosos, amb la meta d'arribar a una vida

de benestar i dignitat (aquesta meta es pot dibuixar o escriure en una cartolina a

l'altre extrem de la sala, oposat a la línia d'inici on estan els grups, deixant 10-15

metres almenys entre l'eixida i la meta).

- Heu de fer el camí amb el grup que vos ha tocat.

- Heu d'arribar en conjunt, sense deixar a ningú arrere.

- Heu de cuidar-vos, així ningú es podrà fer mal.

- Teniu 15 minuts en total per a aconseguir la vostra meta.

- Ningú pot eixir-se de l'estructura donada, si no, haureu de mantindre-vos 1 minut sense

avançar.

- A partir d'ara, la persona dinamitzadora prendrà el rol de jutgessa o jutge, assegurant

que les normes són complides i controlant el temps.

- Es pot marcar el moment d'eixida amb un xiulet o algun senyal, i es llança la següent

premissa: “Tots i totes podeu aconseguir els vostres somnis, si vos esforceu i treballeu

per a això.”

Durant el camí, s'intentarà que les desigualtats entre els grups s'emfatitzen. Per a això, la

persona que dinamitza pot obstaculitzar el camí dels grups 3 i 4 amb diferents

impediments, per exemple:

- Al passar una frontera, necessiten presentar la seua documentació, per la qual cosa

perdran més temps respecte als altres grups.

- Se'ls deté per saltar-se alguna norma, encara que no siga justificable, com parlar

massa alt o simplement perquè han de ser interrogats/des per a poder continuar el

camí.

- Col·locant algun obstacle enmig del camí (una cadira, per exemple), per la qual cosa

hagen de canviar el rumb per a esquivar-la.

- Demanant que, de tant en tant, aleatòriament una xica haja d'asseure's durant 2

minuts, per la qual cosa no podran continuar, llevat que busquen una alternativa.

I d'altra banda, es pot facilitar el camí dels grups 1 i 2 amb propostes, per exemple:

- Totes les persones menys una poden eixir de l'estructura durant 15 segons, i les altres

poden avançar movent a aquesta amb més facilitat. Passat el temps, hauran de tornar

a l'estructura.

- No se'ls deté o sanciona tan sovint, encara que s'hagen eixit de l'estructura o s'hagen

saltat alguna norma.

- Se'ls tracta amb major respecte, fins i tot amb una mica de favoritisme.

Una vegada que hagen passat els 15 minuts, o que el grup sencer haja buscat una alternativa

per a revertir les evidents injustícies i desigualtats en el camí, la persona que dinamitza conclou

el joc amb un senyal, i ix del seu rol explícitament. Es demana als grups que es queden en el

lloc on estaven en el camí, i que observen un moment en silenci com s'asseguen, i en quins

llocs es troben els diferents grups.

Per a continuar, els convidem a eixir de les estructures i a asseure's en cercle per a iniciar un

debat sobre l'experiència viscuda, usant les següents preguntes de guia:

Al principi de l'activitat es va dir que “Tots i totes podeu aconseguir els vostres somnis,

si us esforceu i treballeu per a això.” Què ha passat? Tots i totes heu aconseguit la

vostra meta?

Per què ha ocorregut això? D'on creieu que vénen les diferències?

Com us heu sentit durant el camí?

Quines dificultats i obstacles heu viscut?

Com us heu cuidat, com heu treballat en equip?

Quin creieu que era l'objectiu real de la dinàmica? Què buscava representar?

Quins obstacles i desigualtats socials coneixem que dificulten el compliment dels drets

de milions de persones en el món, per la qual cosa no sempre podem parlar de “esforç

individual”? Ací podem guiar al grup esmentant algunes desigualtats globals: la

desigualtat de gènere, el racisme, la xenofòbia, l'exclusió per pertànyer a una ètnia,

religió o grup social concret, etc.

Creieu que en el món les xiquetes i dones tenen les mateixes oportunitats que els

xiquets i homes? Per què? Ací podem comentar que en realitat, al voltant del món, en

diferents països, inclòs el nostre, les xiquetes, joves i dones tenen menys oportunitats

per a anar a escola, i es veuen més afectades per desigualtats i violències.

Creieu que podríeu haver actuat de manera diferent per a revertir les injustícies i

desigualtats inherents del joc? Com?

Perquè puguen assajar aqueixa alternativa de camí que han proposat, en el qual ningú es

queda arrere, se'ls dóna al grup sencer una nova oportunitat: tornar a la línia d'inici en els seus

subgrups corresponents, i dur a terme aqueixa alternativa perquè totes les persones

participants puguen caminar en igualtat, justícia i respecte. Això pot comportar fins i tot el

realitzar un manifest o crida dirigida a alguna institució, demanant acabar amb la discriminació i

tracte desigual que havia expressat. Està a les nostres mans construir un camí d'igualtat!

Continuant amb l'activitat anterior, fem amb el grup una pluja d'idees sobre les desigualtats

socials que coneixem i hem esmentat durant el joc. Diverses persones es poden

responsabilitzar d'anar escrivint aquestes en la part inferior d'una cartolina gran o paper

continu. Ací és important emfatitzar sobre la relació que tenen aquestes desigualtats globals i

estructurals (que formen part de la societat, i són reproduïdes per aquesta) amb la pobresa, la

desigualtat i la vulneració de drets humans que afecten milions de persones en el món.

Després d'aquesta primera pluja d'idees, introduïm els cartells impresos dels Objectius de

Desenvolupament Sostenible (ODS) (veure Annex 3), i els peguem en el centre del mateix

paper continu o cartolina. Abans de començar la següent activitat, preguntem al grup si

coneixen els ODS, i realitzem una breu introducció sobre l'Agenda 20301. A continuació, creem

5 equips de treball, i a cada equip se li assignarà un dels ODS, prenent-se un temps per a llegir

la informació corresponent (veure Annex 4):

ODS 3: Salut i benestar

ODS 4: Accés a una educació de qualitat

ODS 5: Igualtat de gènere

ODS 6: Aigua neta i sanejament

ODS 10: Reducció de les desigualtats

Cada equip té les següents tasques, que es podran realitzar durant l'activitat, o més endavant

en una altra sessió si es vol aprofundir més detalladament:

1. Investigar la relació de les desigualtats que han escrit en el mural amb el ODS

que tenen assignat com a grup, traçant una línia o pegant una cinta/fil conductor del

mateix color que el ODS entre els dos elements. D'aquesta forma, cada ODS estarà

vinculat a diverses desigualtats que està buscant transformar. Hauran d'escriure sobre

aquestes línies connectores les raons per les quals estan relacionades, basant-se en el

document de l'Annex 4 i les investigacions que puguen fer individualment.

2. Elaborar de manera cooperativa dues solucions o accions concretes que elles i

ells puguen dur a terme en els seus entorns per a acabar amb les desigualtats

que han treballat a nivell local, a partir de l’ODS específic que hagen estudiat.

Després d'això, es comenta que l'objectiu és poder visualitzar de quina forma es relaciona

l'eradicació de la pobresa i les desigualtats amb alguns dels ODS i la crida de l'Agenda

2030, a nivell local i global. Per a finalitzar, cada grup pot exposar el seu ODS, les desigualtats

vinculades, i les seues dues propostes d'accions davant el grup gran o fins i tot en una

exposició en la qual participen més persones de l'entorn educatiu i/o comunitari.

1 Objetivos de Desarrollo Sostenible, Gobierno de España. https://www.agenda2030.gob.es/objetivos

Aquest mural dels ODS serà el seu manifest propi per a promoure la igualtat i reduir les

causes de la pobresa, la distribució injusta de recursos i oportunitats, i la vulneració de drets

humans. Es pot pensar en un títol que acompanye el decàleg, com per exemple: “La igualtat

està a la nostra mans, compromet-te!”.

La idea és que aquest mural o cartell més gran es puga compartir en un espai visible per a tot

el centre o lloc on es realitza l'activitat. El grup pot convidar també a més persones a afegir les

seues pròpies idees per a reduir les desigualtats que vivim en els nostres entorns pròxims

i globals.

Llista d'articles de la Declaració de Drets Humans 2 (resumida per ACNUR, 2016)

3

1. Tots els éssers humans naixen lliures i iguals.

2. Totes les persones tenen els drets proclamats en aquesta carta.

3. Tota persona té dret a la vida, la llibertat i la seguretat.

4. Ningú serà sotmés a esclavitud ni a servitud.

5. Ningú serà sotmés a penes, tortures ni tractes cruels o inhumans.

6. Dret al reconeixement de la seua personalitat jurídica.

7. Dret a la protecció contra la discriminació.

8. Dret a un recurs efectiu davant els tribunals.

9. Ningú podrà ser detingut, bandejat ni pres arbitràriament.

10. Dret a un tribunal independent i imparcial.

11. Dret a la presumpció d'innocència i a penes justes.

12. Dret a la privacitat, l'honra i la reputació.

13. Dret a la lliure circulació i a triar lliurement la seua residència.

14. Dret a l'asil en qualsevol país.

15. Dret a una nacionalitat i a canviar de nacionalitat.

16. Dret a un matrimoni lliure i a la protecció de la família.

17. Dret a la propietat individual o col·lectiva.

18. Dret a la llibertat de pensament, consciència i religió.

19. Dret a la llibertat d'opinió i d'expressió.

20. Dret a la llibertat de reunió i associació.

21. Dret a participar, directa o indirectament, en el govern del seu país.

22. Dret a la seguretat social.

23. Dret al treball i la protecció contra la desocupació.

24. Dret al descans i al gaudi del temps lliure.

25. Dret al benestar: alimentació, habitatge, assistència mèdica, vestit i altres serveis

socials bàsics.

26. Dret a l'educació i al lliure desenvolupament de la personalitat.

27. Dret a prendre part en la vida cultural de la seua comunitat.

28. Dret a un ordre social que garantisca els drets d'aquesta carta.

29. Tota persona té deures respecte a la seua comunitat.

30. Res d'aquesta carta podrà usar-se per a suprimir qualsevol dels drets.

2 Declaració Universal de Drets Humans, Nacions Unides. https://www.un.org/es/universal-

declaration-human-rights/ 3 Llista d'Articles, Drets Humans, ACNUR 2016 https://eacnur.org/blog/declaracion-universal-

los-derechos-humanos-lista-articulos/

Instruccions per al joc.

Cada grup tindrà materials i instruccions diferents preparades en la línia de partida del joc.

L'estructura amb la qual es desplacen en grup ha de ser un plàstic o tela resistents d'almenys 1

a 2 metres quadrats, segons el nombre de persones que hi haja. Aquest material es pot

reciclar, i caldrà preparar-lo amb temps abans de l'activitat. Es poden crear estructures més

xicotetes per als grups 3 i 4, per a visibilitzar la desigualtat. Suggerim a la persona

dinamitzadora que puga adaptar aquest material proposat i incloure elements que puguen

ajudar l'objectiu del joc. Per exemple, crear un camí amb condicions desiguals entre els grups,

cuidant sempre de la seguretat física i benestar emocional de les i els participants.

La clau per a avançar amb aquesta estructura, és que es posen d'acord per a anar saltant i

movent el plàstic o tela alhora (això no li ho comunicarem al grup). Si se'ls ocorre, també

podran usar les cordes per a ajudar a moure's a altres grups, o fins i tot crear ponts per a

aconseguir avançar en conjunt. El grup 1 comptarà també amb elements per a escriure en el

cas que vulguen manifestar-se o fer una petició a la jutgessa/jutge, si s'adonen que per a

avançar, no poden deixar a ningú arrere.

GRUP 1

- Conteu amb una estructura (plàstic o tela) que representa el vostre mitjà de transport.

Heu de poder cabre totes i tots sobre ella, sense que en cap moment caiga o isca

ningú. Per a això, haureu de buscar la vostra forma de desplaçament.

- Conteu amb dues cordes, cinta de carrosser, folis, retoladors i unes tisores.

- Conteu amb una botella d'aigua en cas que tingueu set durant el camí.

GRUP 2

- Conteu amb una estructura (plàstic o tela) que representa el vostre mitjà de transport.

Heu de poder cabre totes i tots sobre ella, sense que en cap moment caiga o isca

ningú. Per a això, haureu de buscar la vostra forma de desplaçament.

- Conteu amb una corda i unes tisores.

- Una persona haurà de lligar-se les mans per darrere, amb la bena que teniu.

GRUP 3

- Conteu amb una estructura (plàstic o tela) que representa el vostre mitjà de transport.

Heu de poder cabre totes i tots sobre ella, sense que en cap moment caiga o isca

ningú. Per a això, haureu de buscar la vostra forma de desplaçament.

- Conteu amb una corda.

- Dues persones hauran de lligar-se les mans juntes.

- Una persona haurà d'embenar-se els ulls.

GRUP 4

- Conteu amb una estructura (plàstic o tela) que representa el vostre mitjà de transport.

Heu de poder cabre totes i tots sobre ella, sense que en cap moment caiga o isca

ningú. Per a això, haureu de buscar la vostra forma de desplaçament.

- Dues persones hauran de lligar-se les mans juntes, amb una de les benes que teniu.

- Una persona haurà de lligar-se les mans per darrere, amb una altra bena.

- Dues persones hauran d'embenar-se els ulls.

Cartells ODS.

Informació ODS4 per a facilitar el treball per grups.

ODS 10: Reducció de la desigualtats

o L'evidència mostra que els xiquets i xiquetes en el 20 per cent més pobre de la

població tenen fins a tres vegades més probabilitats de morir abans de complir

cinc anys que els xiquets i xiquetes més rics.

o La protecció social s'ha estés significativament a tot el món. No obstant això,

les persones amb discapacitat tenen fins a cinc vegades més probabilitats

d'enfrontar-se a problemes de salut.

o Malgrat la disminució general de la mortalitat materna, en molts països les

dones de les zones rurals tenen fins a tres vegades més probabilitats de morir

durant el part que les dones que viuen en centres urbans.

o Fins al 30% de la desigualtat d'ingressos es deu a la desigualtat dins de les

pròpies llars, fins i tot entre dones i homes. A més, les dones tenen més

probabilitats que els homes de viure per davall del 50% de l'ingrés mitjà.

ODS 5: Igualtat entre homes i dones

o A nivell mundial, 750 milions de dones i xiquetes es van casar abans dels 18

anys i almenys 200 milions de dones i xiquetes en 30 països es van sotmetre a

la mutilació genital femenina.

o En 18 països, els esposos poden impedir legalment que les seues esposes

treballen; en 39 països, les filles i els fills no tenen els mateixos drets

d'herència; i en 49 països no existeixen lleis que protegisquen a les dones de

la violència domèstica.

o Una de cada cinc dones i xiquetes, inclòs el 19% de les dones i les xiquetes de

15 a 49 anys, han patit violència física i/o sexual per part d'una parella íntima,

durant els últims 12 mesos. No obstant això, en 49 països no existeixen lleis

que protegisquen específicament a les dones contra tal violència.

o Només el 52% de les dones casades o en una unió, prenen lliurement les

seues pròpies decisions sobre relacions sexuals, ús d'anticonceptius i atenció

mèdica.

o A nivell mundial, les dones que posseeixen terres agrícoles són sol el 13 per

cent.

ODS 3: Salut i benestar

o Malgrat els avanços a tot el món, la mortalitat de xiquets i xiquetes menors de 5

anys d'edat continua sent elevada a Àfrica Subsahariana i a Àsia Meridional.

Quatre de cada cinc morts dels i les menors de cinc anys ocorren en aquestes

regions.

4Objetivos y Metas de Desarrollo Sostenible, Naciones Unidas.

https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/sustainable-development-goals/

o Els xiquets i xiquetes que naixen en contextos empobrits o vulnerats tenen

quasi el doble de probabilitats de morir abans dels cinc anys que els de les

famílies més riques.

o Els fills i filles de mares que han rebut educació, fins i tot les mares amb tan

sols educació primària, tenen més probabilitats de sobreviure que els fills i filles

de mares sense educació.

o Tan sols la meitat de les dones de les regions en desenvolupament reben la

quantitat recomanada d'atenció mèdica que necessiten.

ODS 4: Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat

o La matriculació en l'ensenyament primari ha aconseguit el 91%, però 57

milions de xiquets i xiquetes en edat d'escolarització primària segueixen sense

assistir a l'escola en el món.

o Més de la meitat dels xiquets i xiquetes que no estan matriculats a l'escola

viuen en països d'Àfrica Subsahariana.

o S'estima que el 50% dels xiquets i xiquetes que no assisteixen a l'escola

primària viuen en zones afectades per conflictes.

o 617 milions de joves en el món manquen dels coneixements bàsics en

aritmètica i d'un nivell mínim d'alfabetització.

ODS 6: Aigua neta i sanejament

o 3 de cada 10 persones manquen d'accés a serveis d'aigua potable

assegurances i 6 de cada 10 manquen d'accés a instal·lacions de sanejament

gestionades de forma segura.

o Les dones i les xiquetes són les encarregades de recol·lectar aigua en el 80%

de les llars sense accés a aigua corrent.

o L'escassetat d'aigua afecta a més del 40% de la població mundial i es preveu

que aquesta percentatge augmente. Més de 1700 milions de persones viuen

actualment en conques fluvials en les quals el consum d'aigua supera la

recàrrega.

o Més del 80% de les aigües residuals resultants d'activitats humanes s'aboquen

en els rius o el mar sense cap tractament, la qual cosa provoca la seua

contaminació.

o Les inundacions i altres desastres relacionats amb l'aigua representen el 70%

de totes les morts relacionades amb desastres naturals.

Coordinació: Clara Maeztu i Veda Krüger.

Autoria: Alberto Medina, Javiera Oñate i Veda Krüger.

Col·laboració: Raquel Alonso, Encarna Durán, Davinia De Ramón, i Raquel Llanos.

Direcció d'Art i Disseny Gràfic: Maribel Vázquez.

Edita: Fundació Entreculturas.