1. Unitat 7. El Parten d'Atenes 1. Context histric: L'poca de Pericles a Atenes (S. V a.C.) va ser una poca de gran esplendor per Atenes en la qual hi van succeir grans realitzacions intellectuals, en la que l'antropocentrisme es va imposar. Els edificis situats a l'Acrpolis d'Atenes tenien relaci amb els governants de la ciutat, era un lloc sagrat.Pericles va preferir escollir a Fdies per a les construccions dels edificis de l'Acrpolis (deixant de banda a Mir i Policlet). El projecte del Parten va ser encarregat a Iktinos [Temple d'Apollo a Bassae] qui va collaborar en aquest projecte amb Callcrates [temple jnic d'Atenea Nik]. La construcci es va iniciar al 447 a.C. i es va acabar en 9 anys, sent el primer monument de l'Acrpolis, tret de l'ornamentaci escultrica, que es va collocar al 432 a.C. Iktinos va usar els fonements de l'antic temple d'Atena, ampliant-los. No rep el nom de Parten fins ms tard (Parthenos en grec vol dir verge, i es refereix a Atena com a protectora de la ciutat).Iktinos va escriure un llibre sobre les teories desenvolupades en la construcci del Parten. Hi desenvolup la seva idea del que s un temple dric i com s'ha de modelar a l'espai. En la construcci del Parten s'hi van introduir idees revolucionries. Seguidament es van construir els Propileus, el temple de Nik ptera i l'Erecton (es va acabar al 406 a.C.).Estil dric amb modificacions, la cella dividida en dues parts desiguals i la introducci de trets jnics (el fris interior del mur de la cella i 4 columnes d'estil jnic de l'opistdom). Correccions ptiques i policromia.2. Documentaci general: 2.1. Catalogaci: Arquitectes: Iktinos i Callcrates (sota les ordres de Fdies, que va fer l'escultura criselefantina d'Atena). Nom de l'edifici: Parten Cronologia: 447 a.C. - 432 a.C. Localitzaci: Acrpolis d'Atenes Estil: Grec clssic2.2. Anlisi material: Materials: Marbr Pentlic i fusta Sistema de construcci: Arquitravat Dimensions: 69,5 m x 31 m; columnes, 19,5 (alt) x 1,8 (base dimetre)3. Anlisi formal:3.1. Elements de suport: Base de 3 graons, esterbat o crepidoma que culmina amb un ltim gra o plataforma, l'estilbat. Sobre la base 8 columnes driques a les faanes principals i 17 als laterals. L'entaulament est compost d'arquitrau, fris i cornisa que recorre tot el permetre (hortizontal), coberta inclinada de dues aiges (teulada de doble aiguavessant) amb frontons triangulars.

2. 3.2. Espai exterior: Concebut per ser vist des de fora. Perfecte integraci a la natura. s un temple octstil i perpter amb dos prtics hexstils. El fust de les columnes format per tambors superposats (per tant, les columnes no sn monoltiques) i amb estries d'aresta viva. El blancor del marbre Pentlic contrastava amb la policromia original (perduda actualment) de vermells, daurats i blaus de capitells, entaulament i front. s un conjunt proporcionat: Dimensions mitjanes (home com a mida de totes les coses). Equilibri entre espais buits i plens (ritme harmnic). Perfecci a travs de les matemtiques (un mdul). s de carreus regulars (isdoms) en uni viva. Plataforma o krepis per les quatre bandes (dos esterebats i un estilbat). Refinaments ptics (columnes ms gruixudes i trglifs als extrems, entaulament i grans corbes, ntesi central i intercolumnis de diferent tamany). Decoraci dels timps: Est: Naixement d'Atena Oest: Enfrontament entre Atena i Posid pel domini d'Atenes i l'tica (Per resoldre la disputa, els dus van decidir que l'amo d'Atenes i tica seria pel que ofers l'element ms til, Posid va clavar el trident a terra i una font d'aigua salada va brollar, mentre que Atena va plantar un oliver i aquest va ser considerat el ms til). Decoraci de les mtopes: Gigantomquia, centauromquia, amazonamquia i guerra de Troia. Fris del mur exterior: Processi de les Panatenees. 3.3. Espai interior: Cella dividida en dos: Sala gran (nao o cella). Esttua d'Atena. Columnata interior de 2 pisos en forma de U. Opistdom (sala dels tresors amb 4 columnes jniques). Planta rectangular. Dos prtics hexstils: Oriental: Direcci cap al Sol (est) i en direcci contrria als propileus. Occidental: Direcci contrria al Sol (oest) i en direcci cap als propileus.3.4. Correccions ptiques: L'alria del fris, l'arquitrau i la cornisa s un ter de l'alada de la columna. La distncia entre les columnes no s igual, lleugerament inclinades cap al centre i cap a l'interior. Dimensions motivades pel desig de construir un gran temple a la divinitat protectora i de plasmar la grandesa de la polis i el poder de l'Estat. (MAJESTUOSITAT) L'amplada de les mtopes va reduint de manera imperceptible a partir del centre, als laterals les mtopes sn ms amples. L'estilbat no s uniforme ja que l'angle es situa 11 cm ms baix que el mig. El mateix s'usava a l'arquitrau. Aquesta curvatura servia per augmentar l'estabilitat de l'edifici. Fust de les columnes amb ntasi.4. Interpretaci: Quan es va construir es van crear tres grups d'escultures per guarnir-lo: les mtopes, el fris i els frontons. D'aquestes, les mtopes i el fris formaven part de l'escultura del Parten mateix. No van ser tallats i desprs collocats en el lloc que els corresponia, sin que es van fer en les mateixes parets del Parten, un cop que havia estat construit. Parten decorat amb escultures fetes per Fdies o pels seus deixebles. A la faana est es troba 3. el marbre del naixement d'Atena i a l'oest, la disputa entre Atena i Posid. Gran temple ofert pels grecs un cop van haver venut als perses (es va fer a l'poca de Pericles que va iniciar la reconstrucci de l'Acrpolis destrossada durant les guerres mdiques). Cerca d'efectes ptics (proporcions perfectes per a crear un ambient sagrat).Fris = 160 m llarg. Canvi en quant a la representaci dels frontons. Figures policromades. Part superior relleu ms profund (per afavorir la perspectiva). Les Panatenees era una festa en honor d'Atena i es celebrava cada 4 anys.Elements que apareixen a la process: Homes a cavall i a peu, figures amb vestits militars (aurigues), aiguaders o figures que porten mfores i persones que porten els animals al sacrifici (bous, ...). Abscncia de fons a les escenes. No hi ha escala. L'escena ms important s L'Assemblea dels dus o escena on apareixen les divinitats assegudes. S'intercala amb l'escena del peple. Representaci de dotze escenes (se'n conserven tres). niques figures divines (igual tractament que les figures humanes).Distribuci dels frisos: Occidental: homes a peu i a cavall. Septentrional: aiguaders, conductors de bous,... Meridional: conductors de bous. Oriental: Posid, Apollo i Artemis. Mtopes: Escultures individuals en relleu (92, 32 a cada costat i 14 als extrems). Mtopes separades per un element arquitectnic anomenat trglif. Representaci de batalles mtiques. Conservaci de 19.Funci: Ms que un temple de culte s considerat una ofrena monumental als dus com a agrement pels seus favors. Demostraci de la grandesa d'Atenes (per les riqueses que acumulava la polis).Histria de l'edifici: El Parten substitueix un antic temple destruit durant les guerres mdiques. Conserva el seu carcter religis als segles segents (esglsia bizantina i mesquita musulmana amb minarete). L'interior es va anar variant. El 1687, els turcs el van usar com a polvor en la seva guerra contra els venecians que al llanar una bomba van destruir gran part del Parten. Al S.XIX l'embaixador britnic a Constantinoble, Lord Elgin va treure part de les decoracions escultriques i les va dur al British Museum (a Anglaterra).Models i influncies: Els models sn els grans temples de la Magna Grcia (Temple de la Concrdia a Agrigento, Siclia; i el Temple d'Hera a Paestum, Npols). Posteriorment el Parten ha estat un referent obligatori i important.