1. Unitat 5. LImperialisme (1870-1914)Histria del Mn ContemporaniIPM / Jordi Manero

2. LImperialisme podria definir-se com el sistema en qu la cultura, la poltica i leconomia del mn sorganitzen segons el domini duns pasos sobre els altres.Bsicament, els pasos europeus, els EEUU i Jap, industrialitzats, aconseguiran controlar gran part del planeta.El procs sinici al segle XV.Al segle XIX es generalitzar, amb un carcter rpid i global.Destac el perode entre 1870 i 1914.En sn protagonistes les potncies europees, els EEUU i el Jap. Aquests pasos volen dominar i conquerir el mn.El 1914, controlaven el 85%.T molt a veure amb la Segona Revoluci Industrial. 3. La Segona Revoluci Industrial.La poblaci europeu es duplicar al llarg del segle XIX.Creixement demogrfic i migracions.El 1914, una quarta part de la poblaci mundial es concentrava a Europa.El creixement demogrfic provoc fortes onades migratries.Entre el 1800 i el 1914 seixanta milions deuropeus abandonaren Europa.Sobretot la destinaci era Amrica.Es cercaven millorars condicions de vida. 4. A finals del XIX i inicis del XX dues fonts denergia superaren el carb: el petroli i lelectricitat.Noves fonts denergia i mitjans de transport.Energies eren ms netes, eficients i flexibles.Canviaren la ubicaci de les empreses, les formes del transport i comunicaci, aix com la vida quotidiana:Telfon, radio, tramvia, metro, bombeta, cinematgraf, autombils, avions...Noves fonts denergia impulsaren una nova revoluci dels transports.Els vaixells de vapor, les bicicletes, els autombils, laviaci....Nova mobilitat i desplaamentsmassius a llargues distncies. 5. Canal de Panam inaugurat el 1914 6. La millora dels transports i laugment de la producci dispar el comer, intern i internacional.Lincrement del comer.A nivell intern:Augment tamb el comer.Aparici dels grans magatzems.A nivell internacional:Es multiplica per set entre el 1850 i el 1914.Aparegueren noves potncies industrials i comercials, com Alemanya, Frana, Blgica, Rssia, encara que la principal eren els EUA. 7. Les noves indstries.Les innovacions tecnolgiques propiciaren un gran impuls industrial.Mltiples especialistes investigaven per millorar la producci industrial.Es descobriren nous productes i noves aplicacions, creant-se nous tipus dindstries.La indstria siderrgica, la metallrgica, lelctrica, la qumica... van viure un creixement espectacular.La millora tcnica comport un augment de la competncia, tant a nivell intern com a nivell internacional. 8. La nova organitzaci del capital i del treball.Les innovacions tcniques, la competncia, la renovaci constant, demanaven grans inversions:Es generaren grans gegants empresarials.Es cre el capitalisme financer.Es donaren diversos sistemes de concentraci empresarial:Horitzontal: Agrupa empreses del mateix sector productiu.Vertical: Agrupa empreses que treballen activitats complementries. 9. Les grans empreses aspiren a monopolitzar el mercat, a controlar en exclusiva un producte, imposant els preus sense control.Crtel:Apareixen:Trust:Hlding:Acord entre empreses del mateix sector, per reduir o eliminar la competncia.Fusi de diverses empreses.Societat financera que posseeix participacions en el capital de diverses i variades empreses i que en controla l'activitat. 10. La competncia demanava ms producci i millor productivitat.Taylorisme:Fordisme:Basat en lorganitzaci cientfica del treball.Cal eliminar moviments intils, aix soptimitza lesfor de lobrer i es redueixen costos.El treballador ha de ser ms rpid i productiu.Aplica la cadena de muntatge per a la producci dautombils.Cercar elconsum massiu:Maquinria moderna i especialistes creen una producci enorme i barata. 11. Lestandaritzaci permet la producci en srie, reduint el temps de fabricaci.La producci massiva permet reduir el preu de cost.El consum sestimula:Augmentant el salaris saugmenta el poder adquisitiu.Amb crdits.Amb la publicitat.ConsummassiuPagaments a terminis. 12. Econmiques.Causes de lImperialisme.Poltiques.Demogrfiques.Ideolgiques.Econmiques.A partir del 1873 Europa pat una greu crisi econmica.El camp, en crisi, redueix el consum, mentre que la indstria mantenia la producci.Crisi de sobreproducci.Les indstries tancaven i augmentava latur.Cal cercar nous mercats.Context de la Segona Revoluci Industrial. 13. Tradicionalment es destacava la necessitat de nous mercats, noves primeres matries i nous llocs dinversi.Les darreres investigacions per, matitzen aquesta importncia.Es posa en dubte incls la rendibilitat econmica dels imperis. 14. Poltiques.poca dexaltaci nacionalista:Xovinisme, Jingoisme.Es relaciona directament amb el poder colonial.Les colnies donaven prestigi intern i internacional, augmentant el poder militar.Els pasos industrials volen augmentar el seu poder poltic, topant amb altres potncies:Tensi.Lexpansi es vincula a leconomia:Imperialisme capitalista, Dominaci monopolista armada.Es volen controlar els principals territoris i les rutes comercials.Jules FerryCecil Rhodes 15. Demogrfiques.Europa:Important xode rural.Gran boom demogrfic (Explosi Blanca).La revoluci dels transports feia possible importants onades migratries.Les colnies podien ser una bona vlvula descapament a la tensi social provocada per latur. 16. Ideolgiques.Al segle XIX es posen de moda les exploracions cientfiques i geogrfiques.Es funden societats geogrfiques.Els exploradors investiguen i obren noves rutes.Hi ha una clara consincia a Europa de missi civilitzadora.Darwinisme i racisme.Els homes blancs, superiors, han de difondre la seva cultura.Sha devangelitzar a aquelles cultures inferiors. 17. Limperialisme es centra en frica, sia i el Pacfic.Rpidament es dominen gran part daquests territoris, que passen a ser controlats per una minoria europea.Limperialisme ocasionar importants conflictes bllics amb els pobles dominats i ente les potncies dominants.Incident de Fashoda (1898) entre GB i Frana.Guerra de Cuba (1898) entre EUA i Espanya. 18. Per prevenir aquestes friccions Bismarck impuls la Conferncia de Berln (1885).Cada potncia havia de comunicar quins territoris considerava com a propis.Normes per regular lexpansi colonial a frica.Qui ocupava una zona costanera tindria dret a un territori interior (hinterland).Locupaci del territori havia de ser efectiva (no noms drets histrics).Lliure navegaci pels grans rius africans: Congo, Nger, Zambesi, Nil, Senegal.Les tensions colonials continuaren.Contriburen a lesclat de la Gran Guerra. 19. El repartiment del mn. 20. En la creaci de les colnies hi ha bsicament dues fases:La primera s dexploraci i conquesta (fcil degut a la gran superioritat tcnica i militar).La segona consisteix en organitzat la colnia per, com a darrera etapa, iniciar la seva explotaci. 21. Existeixen diverses modalitats de colonitzaci.Colnies.Modalitat ms extesa.La metrpoli exerceix un control absolut sobre el seu territori.Existeixen dos tipus de colnies:De poblament:Dexplotaci:Assimilaci duanera, monopoli metropolit, intercanvi desigual -primeres matries per manufactures-...Important establiment permanent de poblaci europea.Dominis britnics, que gaudiran dautogovern.Sotmetiment absolut de les estructures econmiques i administratives per part de les empreses i governs occidentals. 22. Protectorats.Sn territoris als quals sels respecta el govern autcton, per controlat per la metrpoli.Es donen en cas de territoris de difcil conquesta o amb un fort govern indgena.Concessions.El govern local cedeix temporalment un territori a la metrpoli (sobretot ports).Hong Kong. 23. Sorgeixen desprs de la Gran Guerra.Mandats.Una potncia colonial exercia la tutela dun territori en representaci de la SdN.Es tractava de territoris de les potncies derrotades en la guerra. 24. Durant el segle XVIII i fins a la primera meitat del segle XIX la prioritat era el control de les rutes comercials, i per aix sestablien factories a les costes.Els grans imperis colonials.A partir del 1870 es don una gran expansi i conquesta territorial:Centrada bsicament en frica, sia i el Pacfic. 25. LImperi britnic 26. Gran Bretanya constitua limperi ms gran, amb presncia a tots els continents (33M Km2, 450M persones).Des del 1850 regnava la reina Victria, per aix tamb s coneguda com a poca victoriana.Colnies de posici o escales:Malta, Corf, Illes Jniques, Gibraltar, Santa Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan, Singapur i Hong-Kong.Territoris americans:Canad, Antilles, Guaiana i Belice. 27. Territoris asitics:Lndia (ndia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmnia, Singapur, Malisia, nord de Borneo i Hong-Kong.Territoris del Pacfic:Austrlia i Nova Zelanda.Territoris africans:A frica volia extendre el seu domini des del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers).Es domin Sudfrica, Rhodsia, Knia, Uganda, Somlia Britnica, Egipte, Costa dOr, Sierra Leona, Gmbia i Nigria. 28. Lexpansi britnica motiv importants conflictes, tres dels ms destacats van ser:Els britnic introduen opi en la Xina i a canvi obtenien seda, te...Guerres de lopi(1839-42 i 1856-60).El govern xins ho prohib, esclatant el conflicte.La victria britnica obr la Xina al comer occidental.Gran Bretanya obtingu la concessi de Hong-kong.La feblesa xinesa, que mai va ser una colnia, era evident davant occident i el Jap. 29. En aquell moment la colnia era controlada per una companyia privada.Els sipais eren soldats indgenes que servien en lexrcit britnic a lndia.La revolta per va fer que el govern britnic assums directament el control.Lndia pass a ser governada per un virrei.La reina Victria era lEmperadriu (1877).Revolta dels sipais (1857). 30. Els bers eren els colons holandesos de Sud-frica, establerts el segle XVII.Guerra anglo-ber1880-811899-1902.Els britnics del Cap volien extendre els seus dominis a tot el sud del continent, ja que hi havia importants jaciments.Les repbliques bers dOrange i Transvaal shi enfrontaren.Finalment, els territoris van ser annexats a lImperi Britnic.La Uni Sud-Africana era un domini britnic. 31. LImperi francs.Frana era el segon imperi en extensi, destacant la seva presncia a sia i frica. 32. Territoris americans:Guadalupe, Guaiana i Martinica.Territoris asitics:Indoxina Francesa: Vietnam, Laos i Cambotja.Territoris dOceania:Polinsia Francesa i Nova Calednia. 33. Territoris africans:frica del nord:Algria, Marroc i Tunsia.frica equatorial:Gabn, Congo, Ubangui-Txari (ara R. Centreafricana) i Txad.frica occidental:Mauritnia, Senegal, Sudan Francs (ara Mal), Guinea, Costa dIvori, Nger, Alto Volta (ara Burkina Faso) i Dahomey (ara Benn).Altres territoris:Somlia Francesa (ara Djibouti), Madagascar i Reuni. 34. La resta dimperis colonials.Arrib tard a la cursa colonial.Alemanya.Les seves importants pretensions provocaren conflictes.A frica: Tanganika, Camern, Togo i Nambia.A Oceania: Nova Guinea, les Bismarck, Carolines i Mariannes.Blgica.frica central: Congo Belga.Portugal.frica: Angola, Moambic i Guinea-Bissausia: Timor Oriental i Macao. 35. Itlia.Holanda.frica: Angola, Moambic i Guinea-Bissausia-Pacfic: ndies Occidentals Holandeses (Sumatra, Borneo, Java, Illes Clebes, Moluques), part de Timor, part de Nova Guinea.Arrib tard a la cursa colonial.frica: Eritrea, Somlia i Lbia.Espanya.Desastre del 1898: prdua de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam.frica Guinea equatorial, Sidi Ifni, Shara Occidental, i el nord del Marroc. 36. Rssia.Continu expansionant-se cap a Sibria i cap al sudPression els britnics a Prsia, Afganistan i el Tbet.Lluit contra el Jap pel control de part de la Xina (guerra russo-japonesa, 1904-05).Jap.Amb la Revoluci Meij es converti en una potncia industrial i colonial.Domin Corea, Formosa i ManxriaLluit contra la Xina i Rssia. 37. EEUU.Doctrina Monroe, 1823, Amrica per als americans:El seu espai de domini natural era tot el continent americCompraren Alaska a Rssia.Guerra amb Espanya (1898): Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam.Preferien el neocolonialisme (ingerncia en els afers interns dels pasos i la submissi econmica) no el control directe. 38. Les conseqncies de lImperialisme.Sempre es cercava el benefici de la metrpoli, que explota la colnia.Metrpolis.Clara conscincia de superioritat racial.Increment de lacumulaci de riquesa.Colnies.Impacte brutal, a mltiples nivells.Econmicament.Es vol un augment de la productivitat (treball forat).Simposa una economia monetria (capitalisme). 39. Simposen canvis en lagricultura:Especialitzaci (monoconreu, plantacions).Eliminaci de les terres collectives.Imposici de la propietat privada (elits nadives, colonitzadors).nicament els grups que collaboraren amb els colonitzadors resultaren beneficiats. 40. Es creaven algunes infraestructures (per exportar), per es limitava la seva indstria (per evitar competncia).Les colnies patien lintercanvi desigual.Demogrficament.Gran creixement:Explosi demogrfica.Reducci mortalitat: millora de la higiene i introducci davenos en la medicina (vacunes, hospitals).Natalitat molt elevada.A la llarga: Desequilibri entre la poblaci i els recursos (fam, misria).Noms excepcionalment, els treballs forats van fer disminuir la poblaci (Congo Belga). 41. Socialment.Es va alterar totalment la societat tradicional, basada en la tribu, el paper dels ancians....Es produ una important aculturaci (nous valors, llenges, religions...) sobretot a frica.Sintrodu una nova estructura social, de classes:Alta: Aliats colonitzadors, acaparava terres i recursos.Mitjana: Funcionaris, occidentalitzada, formada a Europa.La baixa: Camperols, jornalers, s la majoria indgena i viu en la misria]. 42. Polticament.La introducci del concepte Estat- Naci i la instauraci de fronteres artificials generar greus conflictes, que encara perduren.