unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

16
Els metalls fèrrics Els metalls: de la mina al taller Els metalls no fèrrics Residus metàl.lics UNITAT 3 (A): ELS METALLS Tècniques bàsiques Cristina Rodon Departament de Tecnologia 1/16

Upload: cristina-rodon

Post on 19-Jun-2015

4.611 views

Category:

Documents


6 download

TRANSCRIPT

Page 1: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Cristina Rodon Departament de Tecnologia 1/16

Page 2: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

1. Els metalls: de la mina al taller

Escorça de la Terra

Mineral Metall Producte

Extracció Obtenció Transformació

Mineria Metal·lúrgia Indústries

del metall

Els metalls: de la mina al taller

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

del metall

Com s’obtenen els metalls?

Per obtenir la majoria de metalls cal dur a terme també un procés tecnològic però, en aquest cas, de caire industrial on les fases són: extracció, obtenció i transformació.

2/16

Page 3: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls: metalls i aliatges.

�Els metalls purs estan formats per un sol element químic.

�Els aliatges són barreges d’un metall, anomenat metallbase, amb altres metalls o elements químics.

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

•Els aliatges es fan per obtenir materials amb millors propietats que elsmetalls purs.

•Per poder fer les barreges i aconseguir aliatges, cal que els metallsestiguin en estat líquid.

3/16

Page 4: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls: Propietats dels metalls.

�La resistència d’unmaterial expressa la sevacapacitat de no trencar-seni deformar-se fàcilmentquan se li apliquen forceselevades.

�En canvi, diem que unmaterial és dur quancosta molt ratllar-lo, tallar-

�Quan un material ésmolt resistent als cops, ino es trenca fàcilment,diem que és tenaç o queté tenacitat.

�Ex: L’acer és un materialtenaç igual que la fusta,encara que no tant.

�Contràriament, diem

�Diem que un materialté plasticitat quan ésfàcil donar-li formesdiverses sense trencar-lo.

�Alguns materialspoden ser estirats,aixafats o doblegats enfred (a temperatura

�De la plasticitat se’nderiven dues propietatsmés: la ductilitat i lamal·leabilitat.

�Quan un material ésfàcil estirar-lo per donar-li forma de fil sense quees trenqui, diem que téductilitat o que és

Els metalls: de la mina al taller

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

costa molt ratllar-lo, tallar-lo o foradar-lo (amb unpunxó, per exemple).

�Exemples:

�L’acer, el metall amb quèestan fetes unes tisores ola fulla d’un ganivet, ésmolt dur.

�Contràriament, diem queel plom és tou, ja que esratlla amb facilitat.

�Contràriament, diemque un material és fràgilquan es trenca fàcilmentsense deformar-se gaireen donar-li un cop od’aplicar-li una força.

�Ex: La fosa o el ferrocolat sol ser fràgil, peròno tant com el vidre, onaquesta propietat és deles més rellevants.

fred (a temperaturaambient), i d’altrescaldrà escalfar-losprèviament. L’acer ésplàstic, sobretot quanestà calent.

ductilitat o que ésdúctil. S

�i és fàcil aixafar-lo perobtenir làmines primes ino es trenca, diem queté mal·leabilitat o queés mal·leable.

�Exemples:

�El coure és molt dúctil il’alumini molt mal·leable.

4/16

Page 5: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls fèrrics

2. Els metalls fèrrics

�S’anomenen també productes siderúrgics, i són totsaquells que tenen el ferro com a principal component.Els més importants són el ferro colat (o fosa) i l’acer.

�El ferro pur (Fe) no s’utilitza gairebé gens perquè és fràgil i tou.

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

fràgil i tou.

�Per millorar-ne les propietats s’utilitzen els aliatges de ferro, on el ferro es barreja amb l’element químic anomenat carboni (C). Segons la proporció de carboni que afegim al ferro obtindrem la fosa o l’acer.

�La fosa té un contingut de carboni superior al de l’acer.

5/16

Page 6: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls fèrrics

Com s’obtenen la fosa i els acers. (I)

L’obtenció de la fosa i l’acer es fa en tres fases:

�concentració

� reducció

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

� afinament

6/16

Page 7: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls fèrrics

Com s’obtenen la fosa i els acers. (II)

�Mineral de Fe concentrat: aporta el Fe oxidat que un cop reduit Fe colat

�Carbó de coc (tipus de Carbó mineral): � serveix per fer la combustió i obtenir altes Tº� ens aporta el C (carboni) per reduir el Fe, ja que el C té molta afinitat amb l’O2 CO2 surt per la part superior en forma de gas.

ALT FORN

REDUCCIÓ: treure l’O2 perquè el Fe es troba de forma oxidada a la naturalesa.

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

afinitat amb l’O2 CO2 surt per la part superior en forma de gas.

�Pedra calcària (CaCO3): es combina amb Silice (Si; la ganga) Escòria:Aquesta té menys densitat que el Fe fos i qeuda surant a la superfície de manera que es pot separar fàciment

Cárega de mineral de ferro concentrat,carbó de coc i pedra calcària

Sortidad'aire calent

Entradad'aire calent

Sortida de ferro colatde primera fusió

Sortidade l'escòria

1500o

1100o

250o

7/16

Page 8: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls fèrrics

Com s’obtenen la fosa i els acers. (II)Cárega de mineral de ferro concentrat,carbó de coc i pedra calcària

Sortidad'aire calent

250o

�L’afinament: cal reduir el contingut de

carboni mitjançant un procés d’afinament.

Segons la quantitat de carboni que se

n’extregui, obtindrem fosa o acer.

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

Entradad'aire calent

Sortida de ferro colatde primera fusió

Sortidade l'escòria

1500o

1100o

�El procés d’afinament es fa en uns forns

especials, que poden ser forns de cubilot

per obtenir fosa, o forns convertidors per

obtenir acer.

8/16

Page 9: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls fèrrics

La fosa�És un material magnètic, dur, fràgil i molt resistent a les forces que intenten aixafar-lo idesgastar-ne la superfície. No té gens de plasticitat, ni tan sols en calent.

�La fosa s’utilitza per fer objectes metàl·lics de formes complicades com radiadors decalefacció, estufes de llenya, bancades de màquines, fanals, tapadores de clavegueres,ornaments de jardí, etc.

Els acers

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

Els acers�És un material magnètic, dur, tenaç i molt resistent .

�També és plàstic, sobretot en calent, i per tant admet tècniques molt variades per donar-liforma.

�Inconvenient: s’oxida fàcilment amb l’oxigen de l’aire i la humitat CORROSIÓ

�La seva producció es classifica en dos grans grups:

� Acers al carboni: estructures edificis, ponts, carrosseries vehicles

� Acers aïllats: eines.

9/16

Page 10: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls no fèrrics

3. Els metalls no fèrricsEls metalls no fèrrics més utilitzats actualment són el coure, l’alumini, el zinc, el crom i el titani.

El Coure i els seus aliatges

�El coure és un metall de color vermellós,

�Avantatges: molt bon conductor de l’electricitat i de la calor, resisteix bé la corrosió, i és molt dúctil i

mal·leable.

�Inconvenients: més dens, més tou i menys resistent que els metalls fèrrics.

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

�Aplicacions del coure (estan molt lligades a les seves propietats):

- Com que és dúctil i bon conductor de l’electricitat, s’utilitza per fer cables i altres elements

elèctrics.

- Com que és mal·leable i bon conductor tèrmic, s’aprofita per fer recipients on escalfar líquids o

per fer radiadors de calor.

-Com que és resistent a la corrosió i dúctil, s’utilitza per fer tubs de conducció d’aigua i gas a les

instal·lacions dels nostres habitatges i a les indústries.

�La gran importància del coure també rau que és el metall de base per obtenir dos aliatges de molta

utilitat: el llautó i el bronze.

10/16

Page 11: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls no fèrrics

Llautó (aliatge del Coure)

�És un metall de color groc lluent, semblant a l’or, que s’obté de l’aliatge entre el

coure i el zinc.

�Quan se li afegeix zinc, el coure perd conductivitat però guanya en resistència

mecànica i en duresa; és més fàcil encara donar-li forma i se’n redueix el preu.

�Les aplicacions més importants dels llautons són per a la fabricació de:

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

�Les aplicacions més importants dels llautons són per a la fabricació de:

a) Peces per a contactes en aparells elèctrics.

b) Aixetes i vàlvules en les conduccions d’aigua i gas.

c) Frontisses, poms i elements decoratius per a mobles.

d) Cargols i altres elements d’unió com femelles, volanderes, etc.

e) Instruments musicals, ja que té una molt bona sonoritat.

11/16

Page 12: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls no fèrrics

Bronze (aliatge del Coure)

�És un metall de color ataronjat i lluent, que s’obté de l’aliatge entre el coure i

l’estany.

�Quan se li afegeix estany, el coure disminueix la conductivitat i augmenta el seu

preu. A canvi, augmenta la seva resistència mecànica i a la corrosió, la duresa i

la facilitat per fondre’l i fer peces per emmotllament.

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

la facilitat per fondre’l i fer peces per emmotllament.

�Les aplicacions del bronze són:

a) Per fabricar elements de màquines, especialment aquelles que hagin de

treballar al mar, atesa la seva gran resistència a la corrosió i al desgast.

b) Per fer escultures, monedes i objectes decoratius aprofitant la facilitat per

fondre’l i emmotllar-lo.

12/16

Page 13: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls no fèrrics

L’Alumini i els seus aliatges

�L’alumini és el metall més abundant a l’escorça terrestre, però és molt difícil separar-lo dels components

químics amb els quals es troba combinat en els minerals. Per obtenir-lo calen grans quantitats d’energia

elèctrica.

�L’alumini perd la lluentor i es torna grisós en contacte amb la humitat. Tanmateix, torna a recuperar-la

aplicant-li un lleuger poliment.

�Té un color platejat i lluent, és molt lleuger, bon conductor de la calor i de l’electricitat

� Resistent a la corrosió (excepte en aigua salada), dúctil i mal·leable.

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

� Resistent a la corrosió (excepte en aigua salada), dúctil i mal·leable.

�Inconvenients: no és gaire resistent als esforços mecànics i que és tou.

�Els aliatges de l’alumini es coneixen amb el nom d’aliatges lleugers precisament perquè la principal

característica que tenen és la seva baixa densitat. Els aliatges lleugers tenen menys conductivitat que

l’alumini pur però son més resistents i durs.

�L’alumini i els aliatges lleugers s’utilitzen per fabricar peces de vehicles de transport, especialmentd’avions, on la baixa densitat és molt important.

�També s’utilitzen per fer radiadors de calefacció gràcies a la seva conductivitat tèrmica; marcs, portes ifinestres en la construcció d’habitatges gràcies a la seva resistència a la corrosió; en forma de làminamolt prima s’utilitza en embolcalls d’aliments; també s’utilitza per fer recipients i estris de cuina, etc.

13/16

Page 14: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Els metalls no fèrrics

Altres metalls no fèrrics

�L’estany, formant aliatge amb el plom, és molt utilitzat en soldadures de tubs de coure a les instal·lacions

domèstiques i en soldadures de components electrònics. També es pot utilitzar per recobrir l’acer. El

recobriment de l’acer es fa per evitar-ne la corrosió i es pot fer amb diferents metalls. Quan utilitzem l’estany

per protegir l’acer obtenim el material que es coneix amb el nom de llauna.

�El plom s’utilitza, entre altres aplicacions, en la protecció contra les radiacions perilloses com els raigs

X i la radioactivitat.�El zinc és molt mal·leable i resistent a la corrosió, però no té gaire resistència mecànica. S’utilitza per

formar aliatges amb el coure i l’alumini i per recobrir acer. Quan l’acer està recobert amb zinc s’anomena

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

formar aliatges amb el coure i l’alumini i per recobrir acer. Quan l’acer està recobert amb zinc s’anomena

acer galvanitzat.

�El crom resisteix molt bé la corrosió. És un material dur que s’utilitza per revestir altres metalls com l’acer i

el llautó amb la intenció de donar-los un aspecte decoratiu, ja que queda platejat i molt lluent, i protegir-los

de la corrosió. La tècnica de revestiment amb crom s’anomena cromat. També s’utilitza per formar aliatges

com l’acer inoxidable i altres, que són molt útils en la fabricació d’eines.

�El titani és un metall lleuger i de color gris lluent. Resulta car perquè la seva obtenció és molt difícil. Tot i

així, és molt utilitzat avui dia en la fabricació de les turbines dels motors dels avions i de les centrals

elèctriques perquè té una gran resistència als esforços mecànics, a la corrosió i a les altes temperatures. Un

altre avantatge del titani és la seva baixa densitat, a mig camí entre l’alumini i l’acer.

14/16

Page 15: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Tècniques bàsiques de treball amb

metalls

4. Tècniques bàsiques del treball amb metalls

�L’emmotllament

�La forja

�La deformació plàstica

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

�La deformació plàstica

�L’embotició

�L’arrencament de ferritja�Manualment: serres i llimes

�Màquines: Torn i la fresa

15/16

Page 16: Unitat 3 (a) metalls [modo de compatibilidad]

Els metalls fèrrics

Els metalls: de la mina al taller

Els metalls no fèrrics

Residusmetàl.lics

UNITAT 3 (A): ELS METALLS

Tècniques bàsiques

Residus metàl�lics

5. Residus metàl·lics. Reciclatge�En general, els metalls són fàcils de reciclar, especialment els productes siderúrgics.

�Actualment moltes siderúrgies utilitzen ferro vell per obtenir-ne de nou.

�Per reciclar els metalls cal, com en tots els materials, fer una separació prèvia segons el tipus de metall. Un

cop separats, es fonen als forns per obtenir-ne novament el metall, i després se’ls dóna la forma adequada. Un

altre avantatge és que l’energia necessària per reciclar els metalls és menor que per obtenir-los a partir

Cristina Rodon Departament de Tecnologia

dels minerals.

�El reciclatge de metalls, com el d’altres materials, suposa un gran estalvi per al medi natural i per a tota la

societat. Reciclant metalls estalviem:

a) Recursos naturals. S’extreuen menys minerals i es gasta menys energia i aigua.

b) Contaminació. L’obtenció de metalls a partir d’objectes metàl·lics usats és més senzilla i

menys contaminant que l’obtenció a partir de mineral. L’obtenció d’1 kg d’acer a partir dels seus

minerals consumeix 200 L d’aigua. Si la mateixa quantitat d’acer és reciclada, només es

necessiten 120 L d’aigua.

c) Residus. Si utilitzem els residus per obtenir nous materials, no caldrà que els llencem alsabocadors.

16/16