unitat 11 la ciutat i el món urbà (ii)
TRANSCRIPT
UNITAT 11.LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ
FUNCIONS URBANES
Les funcions urbanes són les activitats que la població realitza cada dia. Per això condicionen la utilització de l'espai urbà i es relacionen amb un ús del sòl específic, per tant amb una morfologia específica. Per això les funcions urbanes condicionen els paisatges urbans.
Els paisatges urbans públics són d'aparició relativament recent. Ara són molt importants (carrers, infraestructures ...).
Els paisatges urbans privats són sobretot àrees residencials. Existeix una gran tipologia d’edificacions, tot i que ara hi ha una clara tendència homogeneització.
Les funcions urbanes es relacionen amb la segregació d’usos del sòl. Aquesta fa referència a la distribució dels usos del sòl de la ciutat (residencials, comercials, industrials, administratius...) en espais clarament diferenciats.
Generalment però les ciutats són multifuncionals, donant-se múltiples funcions que es relacionen entre elles. A més tamany, més funcions. De vegades però, destacarà una.
Les funcions principals són aquelles que es troben a totes les ciutats. Són la residencial i l'econòmica (relacionada amb el secundari i terciari, destacant la funció comercial -relacionada amb l'intercanvi de productes i serveis-).
A part dels intercanvis nacionals i internacionals també hi ha comerços especialitzats, grans magatzems, hipermercats,... per tal de proveir la regió urbana.
Les funcions dominants són aquelles a les quals es dedica majoritàriament la població d’un nucli urbà, o la funció per la qual és sobretot conegut aquell nucli urbà. El predomini d’aquestes funcions caracteritza l’àrea urbana.
Cal destacar l'especialització interna: dins dels centres es troba carrers o barris on predomina una activitat concreta: financera, comerç, cultural,... per exemple Manhattan (sud, financer; nord, oci i comercial).
Barcelona, Portal de l'Àngel
Funció industrial. La indústria és present en la majoria de ciutats, tot i que al N es desplaça cap a la perifèria (polígons industrials) cercant millors comunicacions, més espai, evitar molèsties (contaminació), complir la llei... Algunes ciutats han fet fortuna per la seva proximitat a un jaciment o font d’energia (Detroit, Tarragona...).
Funció turística, de lleure (Lloret, Marbella, Las Vegas).
Funció cultural o religiosa. Hi ha ciutats seus de grans institucions culturals (Salamanca), que tenen un gran patrimoni (Florència), o que són centres religiosos (La Meca, Roma).
Funció militar (Rota, Ceuta).
Funció administrativa i de serveis. Les ciutats ofereixen serveis relacionats amb la funció pública, hi ha seus de grans empreses... (Atlanta, Madrid, Barcelona).
La funció política i administrativa es dóna habitualment a les parts més cèntriques del nucli urbà. Poden trobar-se en els barris antics, degradats durant la industrialització, però recuperant-se amb el sector serveis de l’era postindustrial.
També poden ser àrees de nova creació (gratacels,...).
Actualment, part de la funció de serveis i comercial també s’està traslladant a la perifèria urbana, on proliferen grans centres comercials.
L’EXTENSIÓ DEL PAISATGE URBÀ EN EL MÓN
Cada cop hi ha més vida urbana al món. Augmenta la taxa d’urbanització (els països industrials tenen taxes més elevades). Aquest fet és degut als canvis socioeconòmics, que fan que s'incrementin la indústria i els serveis i disminueixi l'agricultura.
Des de mitjans del segle XIX assistim a un extraordinari creixement urbà. S'incrementa la força de les ciutats, centres econòmics, polítics, de comunicació .... De fet, ja existeix una xarxa de ciutats globals. Durant el segle XXI el boom urbà serà la característica més destacada. Anem vers un món urbà general. Destacarà el gran creixement del tercer món (augment poblacional i èxode rural).
L'any 2.000 el 73% dels llatinoamenricans viuen en ciutats, el 30% dels africans i el 35% dels asiàtics.
L'ONU calcula que fins el 2.030 el creixement poblacional serà d’uns 2.700 milions. D'aquests, el 90% viurà a les ciutats.
1950 2005
1 Nova York, Estats Units - 12,400 Tòquio-Yokohama, Japó - 28,000
2 Londres, Gran Bretanya – 10,400 Ciutat de Mèxic, Méxic - 18,100
3 Xangai, Xina – 10,300 Mumbai o Bombai, Índia – 18,000
4 Rin-Ruhr, Alemanya – 6,900 Sao Paulo, Brasil - 17,700
5 Tòquio-Yokohama, Japó – 6,700 Nova York, Estats Units - 16,600
6 Beijin o Pequín, Xina – 6,700 Xangai, Xina – 14,200
7 París, França – 5,500 Lagos, Nigèria - 13,400
8 Tianjin, Xina – 5,400 Los Ángeles, Estats Units – 13,100
9 Buenos Aires, Argentina – 5,300 Calcuta, Índia – 12,900
10 Chicago, Estats Units – 5,000 Buenos Aires, Argentina – 12,300
11 Moscou, Rússia (URSS) – 4,800 Seul, Corea del Sud – 12,200
12 Calcuta, Índia – 4,400 Beijin, Xina – 12,000
13 Los Angeles, Estats Units – 4,100 Karatxi, Pakistan - 11,800
14 Osaka-Kobe, Japó – 3,800 Delhi, Índia – 11,700
15 Milà, Itàlia – 3,600 Dacca, Bangladesh – 11,000
16 Rio de Janeiro, Brasil – 3,500 Manila, Filipines - 14,750
17 Ciutat de Mèxic, Mèxic – 3,200 El Caire, Egipte - 12,200
18 Filadelfia, Estats Units - 3,000 Osaka, Japó – 10,600
19 Mumbai o Bombai, Índia – 2,900 Rio de Janeiro, Brasil – 10,600
1950 2005
Europa va ser el primer continent amb una urbanització massiva.
Actualment, la seva xarxa de ciutats és molt densa, donant-se la rururbanització i la suburbanització estacional (boom de les segones residències).
La franja amb més densitat de població és on hi ha més ciutats. És l'anomenada dorsal europea (zona central) que s'exten pel nord d’Itàlia, nord de França, Alemanya, Benelux i S.E. de GB.
Una zona secundària, un segon eix, va des de València a Venècia.
ELS PROBLEMES URBANS
Cal millorar les ciutats i adaptar-les al futur. Actualment, ocupen poc més d'un 2% de la superfície terrestre, tot i que consumeixen el 75% dels recursos. En un futur s'incrementarà la població urbana i el consum de recursos. Cal remarcar que, en algunes zones el creixement serà descontrolat, la qual cosa agreujarà encara més els problemes per al medi i la salut humana.
Caldria millorar la gestió de l’aigua, els residus i el transport, i la planificació urbanística. És a dir, hem de cercar una ciutat sostenible.
Aquesta demanda ja es va fer el 1996 a Istambul, en la Conferència de l’ONU sobre assentaments urbans (Hàbitat II). Com sempre, els problemes són la manca de recursos (sobretot al S) i la manca de voluntat política.
Els problemes urbans són arreu, però es visualitzen més en els països del sud.
El valor del sòl
El sòl és limitat i inamovible. Com que hi ha menys oferta que demanda augmenta de preu. L'especulació consisteix en retenir el sòl esperant augment del valor.
El valor del sòl és superior al centre car hi ha menys sòl; lluny del centre hi ha menys sòl, per això perd valor. Cal considerar però, la influència dels equipaments i les infraestructures.
El transport i les infraestructures.
Les ciutats són grans concentracions humanes, per això calen molts equipaments (escoles, hospitals …) i infraestructures.
Les infraestructures han de garantir l’arribada d’aigua, energia.... Les relacionades amb el transport són bàsiques, car cal garantir la mobilitat dels ciutadans i l’arribada a la ciutat de tot allò que necessita.
Les ciutats es troben sobretot dominades per l'automòbil privat (dependència del cotxe). Cada cop més amb l’augment de la ciutat difusa, que fa que s'incrementila distància entre el lloc de residència i el de treball, estudi o esbarjo (pràcticament obliga a utilitzar el vehicle privat).
Aquesta situació planteja nombrosos problemes, com la manca d’aparcament, la contaminació, l'augment de la despesa en infraestructures...
Per evitar-ho caldria fomentar un transport públic més eficient (carrils BUS) o fomentar els carrils VAO (vehicles d'alta ocupació). Ara bé, la ciutat difusa dificulta la creació d’una bona xarxa de transport públic en una àrea urbana dispersa i de gran extensió territorial.
El proveïment.
La ciutat pràcticament no produeix res d’allò que consumeix. Per això és bàsic garantir el proveïment d'aigua, aliments, energia…
L'administració (govern municipal) ha de construir i mantenir la xarxa d’infraestructures, la qual cosa suposa una gran despesa econòmica.
Les ciutats generen diversos problemes mediambientals:- Contaminació (atmosfèrica, acústica ...)- Residus urbans (clavegueres, abocadors, depuradores...)- Consum de recursos (des de l'aigua al sòl)...
El medi ambient.
Cal mantenir la puresa de l’aire, netejar... evitar problemes de salut.
L'actual model de ciutat difusa incrementa els problemes.
- La contaminació.
Una de les més greus és l’atmosfèrica, provocada pel trànsit, indústries, sistemes de calefacció i de refrigeració
Es crea un microclima urbà, amb una temperatura més alta a causa de l’efecte hivernacle.
Una altra, no menys greu, és l’acústica.
L’ús de transports públics són un clar avantatge respecte el medi ambient, per a qualsevol tipus de contaminació. Les conseqüències són la millora de la qualitat urbana i l’estalvi energètic.
- El consum de recursos i el problema dels residus urbans.
Les ciutats són grans consumidores de recursos i grans generadors de deixalles (industrials i de llars).
S’han de tractar les aigües residuals mitjançant les depuradores.
És necessari la recollida d’escombraries, i a la vegada una interiorització per part de la població de la recollida selectiva de la brossa.
S’han creat plantes de recollida selectiva.
Tot i així, encara avui, hi ha residus que estan situats als afores de la ciutat i contaminen el sòl.
Els problemes socials.
La vida urbana es caracteritza per les presses, els desplaçaments dins i fora la ciutat, el caos circulatori, els sorolls, la massificació en els comerços , l'allotjament en habitatges petits, l'escassetat zones verdes... Tot això pot comportar: aïllament, estrès i agressivitat.
En general a les ciutats es pot donar l'anomia i l'alienació (hi ha menys vincles de solidaritat, menys cohesió social i més solitud). També és cert que existeix menys pressió social i més llibertat.
Problemes socials en les ciutats del Nord.
Destaca la decadència i pobresa urbanes, evidenciades en el deteriorament dels centres històrics i de determinats barris. Provoca una evident segregació social.
Les classes altes volen sortir buscant altres models de vida, els barris es degraden, els habitatges també, la població s’envelleix, es fan nuclis de població amb menys recursos...
La pobresa urbana afecta un 20% població (sobretot dones grans). Sovint la pobresa s'acompanya amb d'altres problemes socials (atur, drogoaddicció, sense sostre ...). És allò que es coneix com a Quart Món.
Problemes socials en les ciutats del Sud.
Destaquen els arrabals perifèrics d’autoconstrucció (cinturons de pobresa), on hi viu entre el 30% i el 60% de la població urbana del S (el 70% vivendes del S són tècnicament il·legals).
Aquí, els problemes són més greus i més palpables:- Manca de serveis bàsics (aigua potable, clavegueram, recollida de residus ...)- Congestió (la manca de planificació dóna un creixement caòtic)- Problemes socials- Manca d’higiene (major incidència de les malalties)- Increment del risc (s’instal·len en llocs poc apropiats)
La vulnerabilitat.
A mesura que es fan més grans les ciutats es tornen més vulnerables. Resulta més fàcil paralitzar-les a nivell tècnic (errada tècnica), a nivell polític-tècnic (vaga) i a nivell polític (violència terrorista).
Manca de recursos econòmics
És un problema creixent. El funcionament d'una gran ciutat comporta grans despeses. La rururbanització ha comportat una disminució d’ingressos, mentre les despeses no s'aturen.