unitat 1 la terra, un planeta...

ACTIVITATS de REFORÇ

La Terra, un planeta habitat Unitat 1

1. Assenyala com a vertader o fals, i en aquest últim cas justifica la resposta.

a) Tots els éssers vius respiren

b) Les plantes no són capaces de respondre a estímuls

c) Una de les principals característiques de les plantes és que no es mouen

d) Mitjançant la respiració s’allibera energia

e) Per al desenvolupament, els éssers vius necessiten prendre energia i matèria del medi

2. De les funcions següents, quines són comunes a tots els éssers vius?

a) Desplaçament

b) Fotosíntesi

c) Reproducció

d) Creixement

e) Nutrició heteròtrofa

f) Resposta a estímuls

g) Alimentació

h) Vista

i) Excreció d’orina

j) Respiració

3. Quina és la biomolècula més abundant en els éssers vius? És inorgànica o orgànica? Per què?

4. Quines són les molècules orgàniques que es troben només en els éssers vius?

5. Assenyala si les substàncies següents estan formades per matèria orgànica, per inorgànica o per les

dues.

a) Aigua

b) Fusta

c) Sucre

d) Filet de vedella

e) Sang

f) Oxigen

g) Diòxid de carboni

h) Meló de tot l’any

6. Per a què necessiten els éssers vius l’oxigen? I l’aigua?

7. Agrupa els factors següents en abiòtics i biòtics.

a) Salinitat

b) Llum

c) Parasitisme

d) Temperatura

e) Reproducció

f) Aigua

g) Orientació

h) Divisió del treball

i) Protecció mútua

j) Pressió

8. La llum penetra al mar tan sols uns dos-cents metres. A més profunditat, les aigües es troben en la

foscor més absoluta. És possible l’existència de vida a milers de metres de profunditat?

Unitat 1 La Terra, un planeta habitat

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

9. Si les condicions ambientals foren iguals en tots els llocs de la biosfera, existiria tanta varietat de for-

mes de vida?

10. Quines són les principals dificultats que presenta el medi terrestre per al desenvolupament de la vida?

Com les han superades els éssers vius?

11. Observa els dibuixos següents.

Assenyala dos criteris per a classificar-los.

12. Assenyala com a vertader o fals, i en aquest últim cas justifica la resposta.

a) Els ordres s’agrupen en classes

b) Les famílies s’agrupen en gèneres

c) Segons s’ascendeix en la jerarquia, les diferències són més grans

d) Són més semblants dues espècies de dos gèneres d’una mateixa família que dues espècies de famílies

que pertanyen al mateix ordre

e) Els gèneres s’agrupen en espècies

13. Quins són actualment els regnes en què es classifiquen els éssers vius? Assenyala un exemple d’és-

ser viu que pertanya a cadascun dels regnes indicats.

14. A quin gènere i a quina espècie pertany el linx, Lynx pardina? Quin és el nom comú del linx? I el científic?

15. Quina importància té el nom científic en l’estudi dels éssers vius?

La Terra, un planeta habitat Unitat 1

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Unitat 2 Animals I. Els vertebrats 1. Assenyala com a vertader o fals, i en aquest últim cas justifica la resposta.

a) Els animals tenen nutrició autòtrofa

b) Els invertebrats no tenen esquelet

c) Tots els vertebrats comparteixen un mateix model d’organització

d) El sistema nerviós dels vertebrats es troba en posició ventral

e) Els vertebrats tenen simetria bilateral

2. Quins avantatges suposa per als vertebrats l’adquisició d’un esquelet intern?

3. Retola l’esquema següent, que representa un peix ossi.

2 3

4

1

5

6

4. Què creus que haurien de posseir els ous dels amfibis per a ser depositats a terra i no a l’aigua?

5. Per què els amfibis viuen en ambients humits i prop de l’aigua?

6. Per què els rèptils són més actius en les estacions càlides que en les fredes?

7. Són iguals les escates dels peixos que les dels rèptils? Raona la resposta.

8. Quantes extremitats tenen els ocells? Com són?

9. Per què s’inclou els dofins en el grup dels mamífers si no tenen pèl, tenen extremitats de tipus aleta i

estan completament adaptats a la vida aquàtica?

Unitat 2

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

10. Indica les parts assenyalades dels dos embrions.

1

2 3

EMBRIÓ DE RÈPTIL

2 1

3

EMBRIÓ DE MAMÍFER

A quin grup de vertebrats pertany cadascun?

11. El cangur i la sariga pertanyen al grup dels mamífers, però tenen algunes diferències respecte a aquests,

com és l’absència de placenta. Com és el desenvolupament de les cries?

12. Quina funció té la suor en els humans?

13. Indica cinc diferències entre els humans i la resta de mamífers.

14. Relaciona cada grup de vertebrats amb la característica que li correspon de la columna de la dreta.

Mamífers

Ocells

Rèptils

Amfibis

Peixos

Pateix metamorfosi.

Té extremitats tipus aleta.

Posseeix escates còrnies.

Presenta glàndules en la pell.

Té les extremitats adaptades al vol.

15. Quins tipus de respiració presenten els vertebrats?

Unitat 2

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Unitat 3 Animals II. Els invertebrats 1. Explica les diferències més importants entre pòlips i meduses.

2. Quina és la principal característica que fa que les esponges siguen considerades animals?

3. Com es defensen i ataquen a les preses els pòlips i les meduses?

4. Per què els cucs de terra són beneficioses per a l’agricultura?

5. Indica a quin tipus de mol·luscos corresponen les característiques següents.

a) Conquilla composta per dues peces.

b) Conquilla amb forma d’espiral.

c) No tenen el cap diferenciat.

d) Peu modificat en forma de tentacles.

e) Presència de mantell que envolta les vísceres en forma de sac.

f) Peu ample i pla de tipus reptador.

6. Indica quines semblances i quines diferències hi ha entre un caragol i una clòtxina.

7. Quins avantatges aporta l’exosquelet als insectes?

8. Retola les parts marcades en aquest dibuix.

1

2

3 4

5

Unitat 3 Animals II. Els invertebrats

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

9. Quin animal no hauria de figurar en les llistes següents? Justifica per què.

a) Aranya, escorpí, escolopendra, àcar.

b) Papallona, formiga, panderola, cranc, abella.

10. A quin artròpode corresponen els dibuixos següents? Classifica’ls en el grup corresponent i indica les

característiques que has utilitzat per a fer-ho.

A C

D B

11. Quines estructures permeten el desplaçament dels equinoderms?

12. Relaciona les descripcions amb el grup d’invertebrats als quals es refereixen (porífers, anèl·lids, mol·lus-

cos, cnidaris, artròpodes o equinoderms).

a) Cos amb espines calcàries.

b) Cos bla no segmentat.

c) Cos bla i dividit en anells.

d) Cos perforat per nombrosos porus.

e) Esquelet extern i potes articulades.

f) Cos amb una sola obertura envoltada de tentacles.

13. Com distingiries un artròpode d’un equinoderm?

14. Indica raonadament quin tipus d’invertebrats és més freqüent a la vora del mar.

15. En quins hàbitats trobaries aquests invertebrats?

a) Medusa aurèlia

b) Esponges

c) Estrella de mar

d) Holotúria

e) Centpeus

f) Anemones

Animals II. Els invertebrats Unitat 3

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Unitat 4 Les plantes i els fongs 1. Què significa la paraula autòtrof?

2. Respiren les plantes? Justifica la resposta.

3. Podries trobar vegetals en sòls que no contenen sals minerals? Per què?

4. Indica quina part aprofitem de les plantes següents (la tija, l’arrel, les fulles o les flors).

Remolatxa, escarola, ceba, porro, carxofa, carlota, bròquil, creïlla, rave i espàrrec.

5. Quines substàncies necessiten els vegetals per a viure?

6. Quina és la funció de la flor?

7. Indica a quines parts de la flor corresponen les descripcions següents.

a) Conjunt de fulles acolorides anomenades pètals

b) Fulletes que formen el calze

c) Part del pistil on es troben els òvuls

d) Òrgans reproductors masculins

e) Òrgan reproductor femení

f) Element que sosté l’antera

g) Òrgan a l’interior del qual es formen els grans de pol·len

8. Quina relació hi ha entre la flor i la llavor?

9. Assenyala en el dibuix les parts de què consta una llavor.

1

2

3

4

Unitat 4 Les plantes i els fongs

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

10. Què són els cotilèdons?

11. Separa aquests vegetals en angiospermes o gimnospermes.

Pi, roser, castanyer, avet, cedre, xiprer, bresquillera, surera, ginebre, roure, alzina.

12. Per què les molses necessiten viure en llocs humits i ombrívols?

13. On es localitzen les espores a les falgueres?

14. Les molses són plantes petites que no solen arribar a més de 15 cm. Sabries explicar per què?

15. En què s’assemblen i en què es diferencien les falgueres de les angiospermes?

16. Quan s’observa una fulla, per exemple les de la rosa, és fàcil distingir-hi un gran nombre de nerva-

cions. Què són realment?

17. Explica les diferències entre saba bruta i saba elaborada.

18. En quines parts del vegetal trobaries els estomes? Quina funció tenen?

19. Per què ens recomanen que quan recol·lectem bolets els tallem en lloc d’arrancar-los?

20. Relaciona cadascuna d’aquestes característiques amb el tipus de planta a la qual pertanyen: molses,

falgueres, angiospermes o gimnospermes.

a) No tenen ni arrel, ni tija ni fulles

b) Les llavors estan nues

c) Tenen fulles molt grans anomenades frondes

d) Les llavors estan protegides pel fruit

e) Absorbeixen aigua per tota la superfície del cos

f) Els cons femenins es diuen pinyes

Les plantes i els fongs Unitat 4

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


La Terra a l’univers Unitat 7

1. Quines teories del sistema heliocèntric s’accepten en l’actualitat i quines no?

2. Relaciona cada cos celeste de la columna de l’esquerra amb una característica de la columna de la dreta.

a) Júpiter

b) Mercuri

c) Saturn

d) Mart

e) Plutó

1. No té atmosfera.

2. Roques superficials amb òxids de ferro.

3. El més gran del sistema solar.

4. El més menut del sistema solar.

5. Anells visibles amb poc d’augment.

3. Indica quines afirmacions són falses respecte als planetes terrestres.

a) Tenen una superfície rocosa.

b) Són els més pròxims al Sol.

c) S’hi inclouen la Terra, Mart, Júpiter i Saturn.

d) Són menuts.

4. Quines de les característiques següents corresponen al planeta Júpiter?

a) És el més gran del sistema solar.

b) És el més allunyat del Sol.

c) Pertany al grup dels planetes terrestres.

d) En la seua superfície s’observa la gran Taca Roja.

Unitat 7 La Terra a l’univers

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

5. Consulta el llibre i indica quines de les afirmacions següents són vertaderes respecte al Sol.

a) És una esfera rocosa.

b) No es mou.

c) Està compost per hidrogen i heli.

d) Es troba a una unitat astronòmica de la Terra.

6. Dibuixa una el·lipse molt excèntrica i una altra poc excèntrica. A quina s’assembla més l’òrbita d’un

planeta?

7. Situa en el dibuix de la Via Làctia la posició del Sol. On se situaria la Terra?

8. Del Sol a Mart hi ha 1,52 unitats astronòmiques i del Sol a Júpiter 5,19 unitats astronòmiques. Quants dies

tardarà a arribar de la Terra a Mart i de la Terra a Júpiter una nau que viatja a 100 km/s.

La Terra a l’univers Unitat 7

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Els minerals i la vida quotidiana Unitat 9

1. Quines de les propietats següents no són característiques dels minerals?

a) Duresa.

b) Grandària.

c) Color.

d) Forma quan no estan cristal·litzats.

e) Brillantor.

f) Densitat.

g) Forma quan estan cristal·litzats.

2. Localitza el nom de deu minerals en aquests mots encreuats.

3. Busca els errors d’aquestes afirmacions i substitueix els termes incorrectes pels adequats.

a) Quars, ortosa i calcita són silicats.

b) La biotita és la mica de color fosc.

c) El guix té sabor salat.

d) La siderita és atreta per l’imant.

Unitat 9 Els minerals i la vida quotidiana

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

M A G N E T I T A Z

A E A R S Y M T L C

L B L E N D A X J I

A I E T O D M I V N

Q C N T O R T O S A

U X A L Q R F S A B

I Z C O U R E I O R

T A I O A A O C A I

A T Z U R I T A I G

D S C E S T B N K L

4. Fes tres llistes amb els minerals següents: una de menes de ferro, una altra de menes de coure i una

altra amb silicats.

Quars, hematites, ortosa, malaquita, pirita, moscovita, calcopirita, magnetita, siderita, olivina, plagiò-

clasi, atzurita.

5. Observa aquest dibuix del tall d’un sòl. A continuació, raona quin tipus d’extracció efectuaries dels mate-

rials de les zones A, B i C.

B A

C

Els minerals i la vida quotidiana Unitat 9

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


Diversitat i utilitat de les roques Unitat 10

1. Quines de les característiques següents són pròpies de les roques?

a) Duresa

b) Grandària

c) Foliació

d) Textura vacuolar

e) Mida del gra

f) Textura vítria

2. Substitueix en la llista següent els termes incorrectes pels que siguen adequats, de manera que les

afirmacions siguen certes.

a) Granit, basalt i sienita són roques plutòniques.

b) Les roques formades per fragments d’altres roques són el conglomerat, la calcària i el gres.

c) Són roques volcàniques l’argila, el basalt i la pedra tosca.

d) La pissarra, l’esquist i el gabre són roques metamòrfiques.

3. Troba els noms de deu roques en les paraules encreuades següents.

Unitat 10 Diversitat i utilitat de les roques

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

A N A I D I S B O P

R E T N Z I B V I S

G R A N I T W S C C

I R Z D O R S P I A

L W E W D A I S H L

A I I S R I E S J C

E O T R C D N I W A

R F A N T T I E S R

E S Q U I S T N E I

Q I S E R B A G Z A

4. Situa en la columna apropiada aquestes roques.

Calcària, pissarra, granit, marbre, argila, hulla, gres, petroli.

5. Quins usos es poden donar al petroli i els seus derivats?

6. Observa els materials de què està feta l’aula i relaciona’ls amb les roques o els minerals dels quals

procedeixen.

7. Observa un bolígraf i indica d’on procedeixen els materials amb què està fabricat.

Diversitat i utilitat de les roques Unitat 10

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

CONSTRUCCIÓ ORNAMENTALS OBTENCIÓ D’ENERGIA


L’aigua a la Terra. La hidrosfera Unitat 11

1. Relaciona els termes de la dreta amb les definicions corresponents de l’esquerra.

1. La pluja penetra al terreny

i s’incorpora a les aigües

subterrànies. a) Condensació

2. Les plantes retornen a l’atmosfera

aigua en forma de gas. b) Transpiració

3. El Sol calfa l’aigua,

que es transforma en vapor

i passa a l’aire. c) Lliscament superficial

4. L’aigua llisca pels

vessants i forma rius. d) Infiltració

5. El vapor d’aigua es refreda

i forma núvols. e) Evaporació

2. De les propietats següents, quines no són característiques de l’aigua?

a) Color blanc.

b) Inodora.

c) Quan es gela, se’n va al fons.

d) Dissol moltes substàncies.

e) Solidifica a 5 °C a nivell del mar.

f) Bull a 100 °C a nivell del mar.

g) Insípida.

3. Emplena els buits amb les paraules adequades.

“L’aigua, tal com arriba dels rius i embassaments, no és apta per al consum humà. Ha de ser sotmesa a

diversos processos que la transformen en aigua ………….....….......…… . Aquests processos es duen a ter-

me en plantes ………….....….......……, on es realitzen els processos següents: ………….....….......…… per a eli--

minar partícules sòlides, ………….....….......…… per a eliminar els microorganismes i ………….....….......……

en depòsits abans de distribuir-la.”

Unitat 11 L’aigua a la Terra. La hidrosfera

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

4. Quins usos fonamentals donen les persones a l’aigua?

5. Quins processos implica la potabilització de l’aigua?

6. Relaciona els usos de l’aigua amb els contaminants que produeixen.

a) Productes químics industrials. 1. Agrícola

b) Augment de temperatura. 2. Ramader

c) Detergents i residus fecals. 3. Industrial

d) Residus orgànics. 4. Domèstic

e) Abonaments i pesticides.

7. Relaciona en una frase els següents tipus d’aigua.

Aigua natural, aigua contaminada, aigua potable, aigua depurada.

L’aigua a la Terra. La hidrosfera Unitat 11

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


L’atmosfera terrestre Unitat 12

1. Ordena de més proporció a menys aquests components de l’atmosfera.

a) Oxigen

b) Diòxid de carboni

c) Nitrogen

d) Argó

2. Raona per què són vertaderes (V) o falses (F) les frases següents.

a) L’atmosfera terrestre sempre ha tingut el 21% d’oxigen.

b) Els éssers vius van poder colonitzar el medi terrestre quan hi va haver suficient ozó a l’estratosfera.

3. Organitza els recipients de la figura de major a menor, segons la quantitat d’oxigen que tenen durant

el dia.

A B C

Unitat 12 L’atmosfera terrestre

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

4. Indica quines característiques fonamentals ha de tenir el vestit d’un astronauta per a poder eixir amb aquest

d’una nau a més altura que la de l’atmosfera terrestre.

5. Quines circumstàncies s’han de donar perquè ploga? I perquè neve?

6. Evitar la contaminació atmosfèrica és responsabilitat de cadascú. Indica quines d’aquestes mesures són

adequades i quines no ho són per a evitar la contaminació. Raona la resposta.

a) Anar caminant a treballar.

b) Reutilitzar envasos de vidre.

c) Utilitzar el cotxe per a anar a tots els llocs.

d) No fumar.

e) Tenir llums encesos sense necessitat.

f) Posar la calefacció a una temperatura molt alta i obrir les finestres.

L’atmosfera terrestre Unitat 12

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble


La matèria, la base de l’univers Unitat 13

1. Podem considerar el gas natural com a matèria? Justifica la resposta.

2. Què entenem per propietats específiques de la matèria? Assenyala’n algun exemple.

3. Ordena les següents propietats de la matèria en específiques i generals:

Temperatura, color, duresa, volum, brillantor, color, sabor, elasticitat, massa, conductivitat.

4. Com podem diferenciar una substància d’una altra?

5. Respon.

a) El color és matèria? Per què?

b) I l’aire?

c) Les substàncies són matèria?

6. Assenyala quins dels conceptes següents són magnituds físiques, i indica per què.

a) L’alçària d’un edifici.

b) La longitud d’un cable.

c) L’olor d’una rosa.

d) La temperatura d’un forn.

e) La simpatia del teu actor favorit.

f) La velocitat d’un avió.

g) La capacitat de memòria d’un ordinador.

h) El color d’un diamant.

7. Indica per a cada magnitud la unitat internacional de mesura.

Longitud, massa, temps, superfície, volum.

8. Efectua les transformacions següents.

a) 2000 micròmetres a metres

b) 5 metres a centímetres

c) 7 mil·límetres a metres

d) 800 decímetres a quilòmetres

Unitat 13 La matèria, la base de l’univers

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

9. Els gots d’aigua solen tenir una capacitat de 200 cm3. Expressa-ho en mm3 i en dm3.

10. Aboquem aigua en una proveta fins que s’arriba a un volum de 30 cm3. A continuació, hi introduïm una

pedra i observem que l’aigua arriba al nivell de 55 cm3. Quin volum té la pedra?

11. Indica en cada cas quina de les quantitats següents és més gran.

a) 750 mil·lilitres i 7,5 litres

b) 3,4 quilòmetres i 34 000 metres

c) 12 centímetres quadrats i 0,12 metres quadrats

12. Què pesa més, 1 kg de plom o 1 kg de palla? Raona la resposta.

13. Indica quines de les substàncies següents són homogènies i quines heterogènies.

Granit, suc de taronja, oli, aire, aigua, bronze, maionesa, petroli, fusta.

14. Indica quina substància sobra en cada llista.

a) Aire, petroli, granit, coure

b) Nitrogen, ferro, quars, llet, alcohol

15. Determina si aquestes frases són vertaderes (V) o falses (F).

a) Les mescles estan formades per partícules iguals

b) El granit és una mescla heterogènia

c) Les substàncies pures tenen propietats específiques

d) Les substàncies pures estan formades per dues o més substàncies diferents

e) En una mescla és impossible distingir a simple vista els components

16. Indica el procediment per a separar una mescla d’oli, aigua i mercuri.

17. El vi és una mescla homogènia d’aigua, alcohol, sucres i pigments vegetals. Com separaries els seus

components?

18. És el mateix substància pura que mescla homogènia? Justifica la resposta.

La matèria, la base de l’univers Unitat 13

Pà

gin

a f

oto

co

pia

ble

Al fons dels oceans es va produir fa 550 Ma u sió de vida les plantes van començar a colo continents fa 450 Ma. Els rèptils dominaven 200 Ma els primers ocells daten de fa 150 M 65 Ma, un meteorit va caure a a Terra i...

AVALUACIÓ: PRIMER TRIMESTRE

COGNOMS: NOM:

DATA: CURS: GRUP:

GRANS ENIGMES: QUÈ? QUAN? ON? COM? QUANTS?

L’ésser humà, des dels temps més remots, ha intentat respondre als grans enigmes de la història de la vida: Què és un ésser

viu? Quan es va originar la vida? Com hem evolucionat? De què estem formats? On vivim? Quants en som?, etc. En

l’actualitat, les respostes a aquestes preguntes estan basades en dades científiques; comprovem-ho.

1r enigma: Què?... Coneixem una gran varietat d’éssers vius. Aquests poden pre-sentar una enorme diversitat de formes, grandàries i colors. Però tots tenen unes característiques co-munes i exerceixen unes funcions bàsi-ques semblants que els diferencia dels éssers no vius.

3r enigma: On?...

Els científics no descarten la possibilitat que hi haja vida en algun planeta de l’univers. Però, de moment, de tots els planetes del nostre sistema solar, l’únic que té vida coneguda és la Terra.

4t enigma: Com?...

L’any 1665, el científic anglés Robert Hooke va usar un microscopi rudimentari per a examinar una làmina prima de suro de surera.

Va descriure el que va veure com una estructura de rusc d’abelles, que va anomenar cèl·lules.

Amb la invenció del microscopi electrònic es poden observar cèl·lules amb 1600 augments com a mà-xim, i s’han pogut es-tudiar la forma, l’es-tructura i el compor-tament de molts és-sers microscòpics.

2n enigma: Quan?...

La història de la vida comença fa un poc més de 4500 milions d’anys. Els fòssils més antics tenen 3600 Ma i fa 3000 Ma hi abundaven els bacteris.

Al fons dels oceans es va produir fa 550 Ma una explosió

de vida i les plantes van començar a colonitzar els

continents fa 450 Ma. Els rèptils dominaven la Terra fa

200 Ma i els primers ocells daten de fa 150 Ma. Però fa

65 Ma, un meteorit va caure a la Terra i...

5é enigma: Quants?...

No es coneix amb exactitud el nombre d’espècies que viuen actualment a la Terra. Els científics pensen que en poden ser aproximadament 10 milions, encara que solament en tenen classificades al voltant d’un milió i mig. Els grups més nombrosos són els insectes (950 000 espècies) i les plantes amb llavors (300 000 espècies).

Avaluació de competències

Pàg

ina

foto

co

pia

ble

PLANETA DIÒXID DE

CARBONI

OXIGEN ESTAT DE

L’AIGUA

TEMPERATURA

SUPERFÍCIE

Venus 96% 0% Gasós 445 ºC

Terra

0,036%

21%

Sòlid, líquid, gasós

15 ºC

Mart 95% 0% Sòlid -55 ºC

GRANS ENIGMES: QUÈ? QUAN? ON? COM?

QUANTS?


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Relaciona coneixements

1. Fixa’t en l’ésser de la fotografia del 1r enigma.

a) Podries assegurar per la forma i la grandària

que es tracta d’un ésser viu?

b) Fes una llista de les característiques que hauria

de tenir per a poder confirmar que és un ésser

viu.

c) A quin grup d’animals pertany? Quines són les

principals característiques d’aquest grup?

2. Analitza les dades que apareixen en la taula del 3r

enigma, compara-les i, basant-te en aquestes dades,

explica per què només existeix vida a la Terra.

Segons això, quines condicions necessita un ésser

viu per a viure i desenvolupar-se?

3. El 4t enigma ens explica com Robert Hooke va

observar cèl·lules al microscopi per primera

vegada.

a) Copia els contorns de les estructures que observes.

b) Quines parts de la cèl·lula s’observen clarament?

c) Indica a quin tipus de cèl·lula correspon.

Relaciona i reflexiona sobre el medi

7. Les fotos del 2n enigma corresponen a éssers vius

extingits.

a) De quins éssers es tracta? A quin grup per-

tanyen?

b) En la Llista roja d’espècies amenaçades hi ha

en l’actualitat més de 16 000 noms. Per què

creus que l’extinció d’espècies és una amenaça

per a la humanitat? Quines accions humanes

han contribuït a aquesta extinció?

8. La invenció del microscopi electrònic es va produir

a mitjan segle XX.

a) Quins avantatges ha tingut per a l’ésser humà la

invenció del microscopi electrònic?

b) Amb aquest microscopi es poden visualitzar

microorganismes patògens que donen lloc a

malalties com la Salmonella o el peu d’atleta.

Quin tipus de microorganisme es visualitzaria

en cada cas?

Atreveix-te amb el mètode científic

9. Els científics, per a resoldre enigmes, ho fan amb

una tècnica de treball anomenada mètode científic,

que es pot resumir en aquests passos:

1r Responen a la pregunta o a l’enigma que han de

resoldre, enunciant una hipòtesi (possible resposta).

2n Comproven la hipòtesi efectuant observacions

o experiments.

3r Si els resultats són correctes, la hipòtesi és

vàlida; si no és així, es rebutja i es torna a

plantejar una altra hipòtesi.

Seguint els passos del mètode científic, intenta

resoldre l’enigma següent: per què els ocells

migren a l’hivern de les zones nòrdiques i hi

retornen a la primavera?

Construeix i interpreta taules

4. Ordena les dades que apareixen en el text del 2n

enigma i construeix una taula on es relacionen els

principals esdeveniments amb la seua referencia

temporal.

5. Fixa’t en la taula que apareix en el 3r enigma.

a) A més de diòxid de carboni i oxigen, hi ha

altres gasos a la superficie dels planetes.

Calcula el percentatge d’aquests gasos que hi

haurà en cada planeta. Compara els resultats.

b) Calcula la diferència de temperatura que hi ha

entre la superfície de Venus i la Terra, i entre la

superfície de Mart i la Terra. Compara els

resultats.

6. Segons les dades recollides en el 5é enigma.

a) Entre insectes i plantes amb llavors, quantes

espècies es coneixen?

b) Quin percentatge representa enfront del total

d’espècies classificades fins a hui?

Dibuixa la naturalesa

10. Observa atentament la fotografia del 5é enigma.

a) Fes un dibuix d’una flor i indica’n cadascuna de

les parts.

b) Dibuixa el procés de la metamorfosi d’una

papallona i explica’n cadascuna de les fases.

AVALUACIÓ: SEGON TRIMESTRE

COGNOMS: NOM:

DATA: CURS: GRUP:

VIATGE PER L’UNIVERS. DESTINACIÓ, LA TERRA: “A LA RECERCA D’AIGUA LÍQUIDA”

2a parada: dins de l’atmosfera terrestre

- Efectuem la maniobra d’a- proximació a la superfície terrestre. Entrem a l’exosfe- ra, 800 km d’altura, envoltats de vent solar.

- Baixem fins als 600 km, entrem a la termosfera. Loca- litzat el satèl·lit artificial.

- A 60 km de la superfície. Ens trobem a l’estratosfera, travessem la capa d’ozó (30 km de la superfície). Continuem baixant.

- Per fi! Arribem a la troposfera, 15 km d’altitud, fa vent i plou. Aterrem.

La nostra destinació serà arribar a l’únic planeta habitat, la

Terra, i una vegada hi arribem, trobar el major tresor que

conté: aigua en estat líquid! Seieu i fixeu-vos els cinturons,

que eixim.

Punt de partida: la Via Làctia

Des del centre de la Via Làctia, envoltats de 40 000 milions d’estrelles, ens dirigim al nostre sistema solar. Reconeixem la gran estrella que ens il·lumina i en endinsar-nos-hi una mica més, descobrim altres cossos celestes: els cometes, els satèl·lits de Júpiter, el cinturó d’asteroides i un, dos, …fins a huit planetes. 3a parada: a la superfície de la Terra

Ens trobem sobre la superfície terrestre; és una capa sòlida formada per una gran diversitat de roques i minerals de diferents colors, textures i formes. En prenem 5 mostres diferents. Les analitzem per a identificar-les cor- rectament:

diferents colors que es veuen a simple vista.

1a parada: planeta Terra a la vista

Ens trobem a 200 milions de km del Sol. Des d’ací, la vista de la Terra és magnífica. Podem comprovar com té forma d’esfera, encara que un poc imperfecta, i com gira al voltant del seu eix i del Sol. Destaca el color blavós de la superfície i les masses de núvols blancs.

Aquest és un extracte d’un llibre d’Isaac Asimov en el qual es refereix a Galileu Galilei:

Meta: aigua en estat líquid!

Després de diversos dies caminant sobre la superfície terrestre, apareix davant dels nostres ulls una immensa plana blavosa. En acostar-nos-hi més, comprovem que es tracta d’una substància líquida, inodora i transparent. L’analitzem:

Temperatura de fusió, 0 ºC; temperatura d’ebullició, 100 ºC; contingut en sals minerals, 0,1 g/L; quantitat d’oxigen dissolt, 10,2 mg/L. “I tanmateix, es mou…”

«L’any 1632 va publicar un llibre en el qual defen- sava el sistema copernicà. La inquisició el va cridar a Roma. L’ancià científic va haver de passar per un judici llarg i esgotador. Conta la història que després de jurar que la Terra estava quieta, va mussitar al- guna cosa per a si mateix. Segons la llegenda, va dir: “I tanmateix, es mou”.».

ISAAC ASIMOV: Moments estel·lars.

Per fi l’hem trobada!!


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

MOSTRA RESULTAT DE L’ANÀLISI DE PROPIETATS

1 Cristalls incolors. Sabor salat. Duresa 2,5.

2 Silicat de color verd oliva. Brillantor vítria. Duresa 6,5.

3 Roca volcànica. Color negre. Brillantor mat.

4 Cristalls cúbics. Color groc llautó. Duresa 6,5.

5 Roca cristal·lina. Formada per petits cristalls de

PLANETA DISTÀNCIA MITJANA AL SOL

(en milions de km) DIÀMETRE EQUATORIAL

(en km)

Mercuri 58 4900

Venus 108 12 100

Terra 150 12 800

Mart 228 6800

Júpiter 778 142 800

Saturn 1427 120 000

Urà 2850 52 000

Neptú 4497 48 400

Iniciarem un viatge al·lucinant per

l’univers; ens convertirem en turistes

espacials i descobrirem les meravelles

que s’hi troben. Farem diferents

parades per a estudiar el que ens

envolta.

VIATGE PER L’UNIVERS. DESTINACIÓ, LA TERRA: “A LA RECERCA D’AIGUA LÍQUIDA”


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Busca informació i usa-la

1. a) Fes un treball de recerca sobre els diferents

models antics d’univers; indica on situen la

Terra i la resta dels astres a l’univers.

Per a fer-ho, pots usar diferents recursos

(enciclopèdies, llibre de text, Internet, etc.).

b) Organitza la informació en un esquema fàcil de

comprendre.

2. L’any 2006, la Unió Astronòmica Internacional

(UAI) va considerar necessari tornar a definir el

concepte de ‘planeta’. Busca la nova definició

donada i la raó per la qual es va replantejar aquest

concepte.

Imagina una altra època

5. El científic Galileu Galilei es va veure obligat a

negar les seues teories sobre el moviment de la

Terra i l’estructura de l’univers.

a) Creus que realment va deixar de creure en els

seus treballs?

b) Si aquest científic haguera treballat en la nostra

època, què creus que hauria ocorregut?

Organitza’t les idees i aplica-les

6. Copia i ordena totes les dades que hi ha en la 2a

parada: dins de l’atmosfera terrestre.

7. Dibuixa un esquema de les capes de l’atmosfera en

el qual has d’anotar tota la informació que figura

en el text, de manera que siga més fàcil estudiar-

lo.

8. Observa amb atenció el resultat de l’anàlisi de les

propietats de les mostres de roques i minerals

recollits. Basant-te en aquestes propietats:

a) Diferencia quines mostres són minerals i quines

són roques.

b) Què és la duresa i què significa el nombre que

té al costat?

c) Podries dir a quin mineral o a quina roca

pertany cada mostra?

Mesura l’espai

3. Fixa’t en les dades que figuren en la taula del punt

de partida.

a) Quin és el planeta més gran del nostre sistema

solar? I el més menut? Calcula els radis, en

metres, d’aquests planetes.

b) La distància mitjana de la Terra al Sol s’anomena

unitat astronómica (UA) i equival a 150 milions

de km. A quantes UA es troba Urà del Sol?

c) Analitza les dades dels diàmetres dels planetes i

dedueix, segons la grandària, quins seran els

planetes gegants i quins els terrestres.

Reflexiona sobre el medi ambient

9. Gràcies als avanços tecnològics, s’han dissenyat

processos que permeten transformar l’aigua natural

en aigua potable.

a) Quin nom rep aquesta transformació d’aigua

natural en aigua potable?

b) En què consisteix?

c) Per què és necessària?

10. Per què és tan important fer un ús racional de

l’aigua? Com pots contribuir-hi tu?

Llig i comprén

4. Llig el fragment del text d’Isaac Asimov que hi ha

en la 1a parada.

a) Busca en un diccionari les paraules el significat

de les quals desconegues.

b) Fes un resum en el qual sintetitzes la idea

principal que conté el text.

AVALUACIÓ: TERCER TRIMESTRE

COGNOMS: NOM:

DATA: CURS: GRUP:

MATÈRIA, TOT ÉS MATÈRIA I RES MÉS QUE MATÈRIA. N’ESTEM ENVOLTATS!!

Mires per on mires, dalt o baix, darrere o davant, ací està. En el sòl, en l’aigua, en l’aire, pertot arreu. Afirmem, amb

absoluta certesa, que la matèria ens envolta.

- Per què n’estem tan segurs? Perquè podem demostrar-ho.

- Com podem demostrar-ho? Fent diferents proves que confirmen les nostres afirmacions.

1a prova: anàlisi i classificació de matèria

S’han seleccionat tres substàncies d’ús quotidià per a estudiar-les. La primera prova consisteix a mesurar propietats que ens permeten diferenciar i classificar aquestes tres substàncies. En les fitxes següents, es resumeixen les propietats que hem obtingut per a cadascuna.

2a prova: la matèria per dins

Les substàncies que estudiem són molt diferents per fora; diferent aspecte, color, textura, etc., i estan formades per diferents elements.

2

Símbol Roig - gas

Nom: Aigua Violeta - artificial 11 12 13 14 15 16 17 18

Fórmula: H O 2

Estat: líquid

Temperatura de fusió: 0 ºC

Kr

Xe

Rn

Temperatura d’ebullició: 100 ºC Uub

Densitat: 1000 kg/m3

Yb

No

Nom: Clorur de sodi

Altres noms: sal comuna, Amb un microscopi d’efecte túnel observem les tres substàncies per dins. Estan formades per àtoms que s’uneixen entre si.

sal de taula

Fórmula: NaCl

Estat: sòlid

Temperatura de fusió: 801 ºC

Temperatura d’ebullició: 1413 ºC

Densitat: 2165 kg/m3

Solubilitat: 35,9 g en 100 ml d’aigua NaCl H2O CO2

3a prova: mesclem matèria

La majoria dels tipus de matèria que hi ha són mescles de diverses substàncies. La tercera prova consisteix a comprovar què ocorre si mesclem les substàncies amb les quals treballem.

Nom: diòxid de carboni

Altres noms: òxid de carboni (IV), anhídrid carbònic, gas carbònic

Fórmula: CO 2

Estat: gas

Temperatura de sublimació: -78 ºC

Densitat: 1,8 kg/m3

Solubilitat: 0,145 g en 100 ml d’aigua


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Lantànids 6

57

La Lantà

58

Ce Ceri

59

Pr Praseodimi

60

Nd Neodimi

61

Pm Prometi

62

Sm Samari

63

Eu Europi

64

Gd Gadolini

65

Tb Terbi

66

Dy Disprosi

67

Ho Holmi

68

Er Erbi

69

Tm Tuli

70

Iterbi

Actínids 7

89

Ac Actini

90

Th Tori

91

Pa Protactini

92

U Urani

93

Np Neptuni

94

Pu Plutoni

95

Am Americi

96

Cm Curi

97

Bk Berkeli

98

Cf Californi

99

Es Einsteni

100

Fm Fermi

101

Md Mendelevi

102

Nobeli

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 2 13 14 15 16 17 18

1 Nombre atòmic Negre - sòlid

He Heli

2

3

Li Liti

4

Be Beril·li

Blau - líquid

Nom

5

B Bor

6

C Carboni

7

N Nitrogen

8

O Oxigen

9

F Fluor

10

Ne Neó

3 Na Sodi

Mg Magnesi

Al Alumini

Si Silici

P Fòsfor

S Sofre

Cl Clor

Ar Argó

4

19

K Potassi

20

Ca Calci

21

Sc Escandi

22

Ti Titani

23

V Vanadi

24

Cr Crom

25

Mn Manganés

26

Fe Ferro

27

Co Cobalt

28

Ni Níquel

29

Cu Coure

30

Zn Zinc

31

Ga Gal·li

32

Ge Germani

33

As Arsènic

34

Se Seleni

35

Br Brom

36

Criptó

5

37

Rb Rubidi

38

Sr Estronci

39

Y Itri

40

Zr Zirconi

41

Nb Niobi

42

Mo Molibdé

43

Tc T ecneci

44

Ru Ruteni

45

Rh Rodi

46

Pd Pal·ladi

47

Ag Plata

48

Cd Cadmi

49

In Indi

50

Sn Estany

51

Sb Antimoni

52

Te Tel·luri

53

I Iode

54

Xenó

6

55

Cs Cesi

56

Ba Bari

71

Lu Luteci

72

Hf Hafni

73

Ta Tàntal

74

W Tungsté

75

Re Reni

76

Os Osmi

77

Ir Iridi

78

Pt Platí

79

Au Or

80

Hg Mercuri

81

Tl Tal·li

82

Pb Plom

83

Bi Bismut

84

Po Poloni

85

At Àstat

86

Radó

7

87

Fr Franci

88

Ra Radi

103

Lr Laurenci

104

Rf Rutherford

105

Db Dubni

106

Sg Seaborgi

107

Bh Bohri

108

Hs Hassi

109

Mt Meitneri

110

Ds Darmstadti

111

Rg Roentgeni

112

Ununbi

1

H Hidrogen

MATÈRIA, TOT ÉS MATÈRIA I RES MÉS QUE MATÈRIA. N’ESTEM

ENVOLTATS!!


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Relaciona les propietats

1. Utilitzant les dades que hi ha en les fitxes de la 1a

prova, sabries associar les propietats se- güents amb

una de les tres substàncies? Comprova-ho, i posa al

costat de cadascuna el nom de la substància a la qual

es refereix.

a) És menys densa que l’aigua.

b) Un volum d’1 m3 té una massa de 2165 kg.

c) És líquida a 80 ºC.

d) És gasa 80 ºC.

e) És sòlida a 80 ºC.

f) Perquè canvie a líquid es necessita una

temperatura superior a 800 ºC.

g) No té forma pròpia i ocupa tot el volum

del recipient que el conté.

h) És considerada el dissolvent universal.

i) A més d’oxigen, conté carboni.

j) 1 kg de massa ocupa un volum d’1 litre.

2. Imagina que ens traslladem amb les tres substàncies a

altres planetes. Indica l’estat en què es trobarà

cadascuna:

a) A la superfície d’Urà (Tº -214 ºC).

b) A la superfície de Venus (Tº 482 ºC).

3. Elabora una taula amb les magnituds en què es

mesuren les fitxes, incloent-hi les unitats en què

s’expressen i si són fonamentals o derivades.

Interpreta fórmules i taules

7. Fixa’t en les fórmules de les tres substàncies.

a) Copia la fórmula i el nom científic de

cadascuna.

b) Identifica els elements que componen cada

fórmula i escriu-ne el nom i el símbol.

c) Busca’ls en el sistema periòdic i indica a quin

grup i a quin período pertanyen.

d) Quina serà la fórmula del monòxid de

carboni? Com representaries la molècula que

el forma?

8. Els éssers humans necessitem una aportació diària

de sal de 5 a 8 grams. Un esportista ha de mantenir

un control de sals minerals i s’ajuda amb la ingesta

d’aliments o begudes adequats.

En la taula següent es recull la informació del

contingut en sals que mostren les etiquetes de les

dues begudes:

Analitza les dades i raona quina serà la beguda

més adequada per a esportistes i per què han

d’ingerir aquest tipus de begudes.

Idea experiments

9. Uns amics teus tenen un problema. Van fer un

treball experimental per a comprovar com es pot

extraure la sal de l’aigua del mar. Aquest treball

l’han de lliurar per escrit al professor, però no

troben les anotacions, només tenen les fotografies

que van fer i que figuren en la 3a prova. Et

demanen ajuda perquè necessiten:

a) Identificar el material que han utilitzat.

b) Explicar els passos que han seguit.

c) Conéixer el temps que es tarda a aconseguir

separar la sal.

d) Saber com es diu el mètode que han utilitzat.

10. Amb la teua ajuda, els teus amics han obtingut una

bona qualificació i, per això, tornen a demanar-te

col·laboració per a resoldre una situació que

sembla impossible. Per error, han mesclat al

laboratori les botelles d’aigua i d’oli. Com poden

separar les dues substàncies?

Mesura i calcula

4. Marta em diu que ha omplit una botella d’un litre

amb una de les tres substàncies. Em demana que

determine de quina substància es tracta. Jo li dic

que és aigua, i ella respon que no perquè té una

massa de 2 kg i 165 grams. Podries dir de quina

substància es tracta? Com ho has sabut?

5. Irene vol preparar una dissolució saturada de sal i

aigua. Si té 100 ml d’aigua:

a) Quina quantitat de sal pot dissoldre com a

màxim?

b) Quin volum ocuparà aquesta quantitat de sal?

6. Observa el got que conté aigua.

a) Quin volum d’aigua conté?

b) Cabria aquest volum d’aigua en una botella de

mig litre?

NOM

DE LA

BEGUDA

CLORURS

SODI

A 35,8 mg/L 18,6 mg/L

B 240 mg/L 220 mg/L

AVALUACIÓ: GLOBAL

COGNOMS: NOM:

DATA: CURS: GRUP:

NO ET PERDES LES NOTÍCIES DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA!!

Les notícies sobre temes relacionats amb les ciències de la naturalesa ja no es publiquen només en revistes científiques

especialitzades, sinó que apareixen diàriament en els mitjans de comunicació més habituals: televisió, premsa, ràdio,

Internet, etc. No et perdes les que hem seleccionat; hi trobaràs grans sorpreses, nous descobriments, troballes inquietants,

etc.

1a notícia: “la més monstruosa”

Troben el rastre d’un monstruós escorpí de dos metres a Escòcia

Font: www.abc.es, 21-04-10

Ni en els pitjors malsons podríem imaginar un animal semblant. Un escorpí marí de 2 metres de llarg i 1 d’ample arrossegava les potes per l’arena humida d’una platja d’Escòcia fa 330 milions d’anys. Martin Whyte, un científic de la Universitat de Sheffield, va trobar les petjades d’aquest animal mentre caminava entre unes roques. És el rastre més gran conegut d’un animal invertebrat. La criatura pertany al gènere anomenat Hibbertopterus i les petjades pertanyien al rastre que deixava en arrossegar la cua.

3a notícia: “la més impactant”

Sobre núvols volcànics

Font: www.elpais.com, 16-04-10

L’erupció del volcà islandés Eyjafjallajokull va començar amb una columna eruptiva d’uns 8 quilòmetres. La cendra volcànica està composta per roques de gra molt i i fragments de minerals i vidre volcànic.

Són partícules pesades, molt dures i abrasives, de grandària inferior a 2 mil·límetres. A més, aquestes partícules estan acompanyades de gasos àcids com el diòxid de carboni, el diò- xid de sofre, sulfur d’hidrogen, fluor i hidrogen. L’actual erupció, a més de l’emissió de laves i cendres, està fonent una capa de gel d’uns 200 metres d’espessor i ha provocat grans inundacions.

Escorpí actual

4a notícia: “la més pel·liculera”

Hipàtia d’Alexandria divideix els científics

Font: www.elmundo.es, 16-10-09

Científics espanyols han criticat el protagonisme d’Hipàtia d’Alexandria en la pel·lícula Àgora.

Francesca Figueras, coordinadora de l’activitat Ella és una astrònoma de l’Any Internacional d’Astronomia, opina que la pel·lícula sí que reflecteix el paper d’Hipàtia com la primera dona astrònoma i matemàtica, encara que “rellisca una mica”. Segons el seu parer, deixa entreveure que ella va ser la descobridora de la teoria heliocèntrica i no va ser així.

Hibbertopterus

2a notícia: “la més increïble”

Jo sóc jo i els meus microbis

Font: www.elmundo.es, 03-03-10

Quin és el tipus de cèl·lula més abundant al cos humà? Les de la pell... no. Glòbuls rojos... tampoc. Ni blancs, ni fibroblastos... Les cèl·lules amb més presència en l’or- ganisme són els microbis. Sí, bacteris, fongs i altres és- sers vius que cohabiten amb nosaltres.

Es calcula que els microbis del nostre cos sumen aproximadament 100 bilions de cèl·lules que pesen al voltant de 2 quilograms i compleixen funcions essencials per a la nostra salut: sintetitzen vitamines, degraden certs com- postos que el nostre cos no és capaç d’assimilar, tenen un important paper en el sistema immune, etc.

5a notícia: “la més elemental”

L’element químic 112, batejat com a Copernici

Font: www.europapress.es, 25-02-10

La denominació ha sigut aprovada i anunciada oficial- ment per la IUPAC, i honra el científic i astrònom Nico- lau Copèrnic, que va establir les bases de la teoria helio- cèntrica.


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

http://www.abc.es/

http://www.elpais.com/

http://www.elmundo.es/

http://www.elmundo.es/

http://www.europapress.es/

NO ET PERDES LES NOTÍCIES DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA!!

documentar-te sobre el recentment descobert


Pàg

ina

foto

co

pia

ble

Inventa titulars

1. a) Llig les notícies seleccionades i posa un nou

títol a cadascuna.

b) Busca en el diccionari les paraules el significat

de les quals desconegues.

Utilitza unitats de mesura

7. a) Completa la taula següent:

b) Si es col·locaren les partícules de la cendra

del volcà en fila i juntes fins a aconseguir la

longitud de la columna eruptiva, quantes par-

tícules necessitaríem?

Elabora una fitxa científica

2. Després de llegir les notícies 4a i 5a, a qui creus

que es deuen les primeres idees sobre la teoría

helocèntrica de l’univers? En què consisteix

aquesta teoria?

3. Construeix una fitxa amb les dades que s’han

trobat en les restes fòssils de l’escorpí; en aquesta

fitxa ha d’aparéixer el tipus d’ésser viu, el grup i el

gènere al qual pertany, la longitud, el tipus de

nutrició, l’hàbitat i l’època en la qual va viure.

Inventa un model visual

8. Amb els resultats que has obtingut en la taula

de l’activitat 7, idea un model amb el qual pu-

gues comparar de manera visual les longituds

d’aquests objectes prenent com a referència la

teua alçada aproximada.

a) Fes una llista amb el material que necessi-

taries per a construir el model.

b) Analitza les possibles dificultats que troba-

ries i els resultats obtinguts.

Dibuixa les diferències

4. Observa atentament les fotografies dels escorpins:

a) Completa la figura de l’escorpí gegant, i

dibuixa què li faltaria per a ser similar als

actuals.

b) Assenyala les parts més característiques que

l’identifiquen com a escorpí, i indica’n els

noms.

Resol un conflicte

9. L’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hipàtia d’A-

lexandria va ser assassinada, per una multitud

enfuriada, per defensar la racionalitat i el pa-

ganisme.

a) Creus que poden haver-hi motius que justi-

fiquen aquestes accions?

b) Com creus que podria haver-se resolt el con-

flicte?

Investiga un procés natural

5. Para esment a la 3a notícia.

a) La columna de cendra és una mescla homogènia

o heterogènia?

b) Quin tipus de roques expulsa? Com s’anomenen

aquestes roques? Posa’n un exemple.

c) Quins gasos expulsa? Escriu el símbol dels

elements que componen aquests gasos.

6. Després de llegir amb atenció la 2a notícia.

a) Com definiries un microbi?

b) Escriu les funcions que exerceixen al nostre

cos. Quin efecte ens produeix?

c) Quines conseqüències tindria per al nostre or-

ganisme una absència o alteració d’aquests

éssers vius?

Investiga en la xarxa

10. Utilitza les tecnologies de la informació per a

element 112 i busca.

a) Nom i símbol.

b) Qui el va descobrir.

c) El significat del nombre 112.

d) El significat de les sigles IUPAC.

OBJECTE

LONGITUD

(m)

LONGITUD

(km)

LONGITUD

(mm)

Escorpí gegant

Columna volcà

Partícules volcà

Gruix gel

unitat 1 la terra, un planeta...

Documents