unitat 01 | la religiÓ dels -...

UNIDAD 01 | TÍTULO DE LA UNIDAD

UNIDAD 13 | LA VIDA EN ROMA | CIENCIAS SOCIALES

10

UNITAT 01 | LA RELIGIÓ DELS PRIMERS HUMANS

| CONTINgUTs |

| CONCEpTEs | | pROCEDIMENTs | | ACTITUDs |

1. Elements religiosos a la Prehistòria.

2. Neandertals vs. Sapiens.

3. Rituals funeraris.

4. Art moble i art rupestre.

5. Els xamans, les venus i els antropomorfs.

6. La religió neolítica.

1. Resposta de preguntes sobre el contingut de la unitat.

2. Anàlisi de les troballes arqueològiques i altres evidències.

3. Assimilació i comparació dels rituals prehis-tòrics amb altres cultures més pròximes en el temps.

4. Recerca d’informació, redacció i presentació de treballs sobre la unitat.

5. Interrelació dels continguts amb els temaris d’altres especialitats.

1. Interès per conèixer els trets més importants del passat més remot.

2. Valoració de les manifestacions religioses de l’ésser humà en totes les èpoques.

3. Respecte i comprensió davant les diferents manifes-tacions religioses.

4. Inquietud envers els fets rellevants, les maneres de pensar i sentir dels nostres avantpassats comuns.

| pLANTEjAMENT | | ObjECTIUs | | CRITERIs D’AVALUACIó |

Aquest tema es vol centrar en la idea que des del mateix origen de l’ésser humà hi ha pre-sent el fet religiós; és a dir, el fet religiós no té un naixement, sinó que neix amb l’ésser humà.

Per a això, presentem alguns dels codis sim-bòlics de la Prehistòria, com a empremtes que poden mostrar una activitat ritual que, en molts casos, recorden les formes religioses de la història humana.

D’aquesta manera, podem ensenyar que la necessitat d’un sentit, de ritualitzar l’existència i de viure la relació amb un misteri superior acompanya l’ésser humà des del seu origen.

Per això hem apuntat alguns detalls sobre els enterraments neandertals i, fins i tot, ens hem fet ressò de les investigacions recents d’Atapuerca sobre l’Homo Heidelbergensis. En el naixement del fet humà hi ha la preocu-pació, tan religiosa, pel destí dels morts.

1. Reconèixer la presència del fet religiós ri-tual des de l’origen de la humanitat.

2. Conèixer i valorar algunes de les pau-tes simbòliques que van ser expressió d’aquestes primeres creences.

3. Manejar algunes de les interpretacions so-bre aquestes primeres creences.

1. Descriure algunes de les manifestacions religio-ses de l’home prehistòric i ser capaç de reconèi-xer-ne les activitats simbòliques principals.

2. Apreciar la relació entre les manifestacions re-ligioses i l’art des dels primers moments de la humanitat.

3. Ser capaç de valorar la presència del fet religiós des de l’origen de la humanitat, sense reduir-ne la importància en la història.

4. Valorar la capacitat d’expressió religiosa dels primers humans.

5. Reconèixer els elements fonamentals de l’animisme, com la manifestació religiosa més antiga de la humanitat.


CIENCIAS SOCIALES | LA VIDA EN ROMA | UNIDAD 13

11

UNITAT 01 | LA RELIGIÓ DELS PRIMERS HUMANS

| DEsENVOLUpAMENT DE LEs COMpETèNCIEs bàsIqUEs |

| COMpETèNCIA | | INDICADORs DE DEsENVOLUpAMENT | | CRITERIs D’AVALUACIó |

Competència social i ciutadana Comprendre que la dimensió transcendent que ha acompanyat l’ésser humà des dels seus orígens invita l’alumne a admirar el misteri que suposa l’ésser humà enmig de la creació.

1, 2, 3

A més a més, se’l capacita per empatitzar amb cultures diferents de l’actual i amb les quals compartim, no obstant això, les grans qüestions del sentit de l’existència.

Competència per aprendre a aprendre Les activitats de la unitat cerquen contribuir al pensament autò-nom de l’alumne, proposant-li que sintetitzi els continguts, que dugui a terme recerques senzilles relacionades amb la unitat i pe-tites qüestions que ha de resoldre relacionant els diferents con-tinguts.

1, 2, 3, 4, 5

Competència en autonomia i iniciativa personal

Les activitats d’investigació i la mateixa proposta de l’ésser humà com un ésser obert a la llibertat i a la transcendència ajuden a capacitar l’alumne perquè prengui les seves pròpies decisions.

1, 3, 4

Competència cultural i artística L’acostament de l’alumne a les primeres iconografies humanes pa-leolítiques el fa conscient de la dimensió artística i simbòlica de la humanitat.

1, 3, 4



24

UNITAT 02 | ELS DÉUS ANTICS

| PLANTEjAMENT | | ObjEcTIUs | | cRITERIs D’AVALUAcIó |

Aquest tema se centra en les anomenades religions antigues, període que comprèn part del que altres autors han denominat «civilitzacions originàries». Aquest terme comprendria totes aquelles cultures des de la fi del Neolític fins al final de l’Imperi romà (edat mitjana). N’hem triat quatre de les més im-portants per presentar en aquesta unitat: Egipte, Mesopotàmia, la cultura clàssica grecoromana i els germànics. També podrem fer-nos ressò de les civilitzacions orientals en la unitat següent, dedi-cada a l’experiència religiosa de l’Índia. D’aquesta manera, podem ajudar l’alumne a fer-se una idea de com l’experiència religiosa neix amb l’ésser humà i va configurant-se de diverses formes en les diferents cultures. Així, doncs, el fet religiós acom-panya l’ésser humà en la seva història i n’és part fonamental.

En la presentació de cada tradició religiosa hem procurat apuntar no solament els déus més im-portants, sinó la relació que els humans havien de tenir amb ells. D’aquesta manera, volem presen-tar l’entranya de l’experiència religiosa específica d’aquests pobles.

1. Reconèixer, comprendre i valorar la in-tuïció religiosa de les civilitzacions ori-ginàries.

2. Descobrir el fet religiós com a part fona-mental de la història de la humanitat, ja des de l’Antiguitat.

3. Reconèixer alguns dels déus de les cultu-res egípcia, mesopotàmica, grecoroma-na i germànica, i les formes específiques que tenien els fidels de relacionar-se amb ells.

1. Conèixer les principals manifestacions reli-gioses de l’Antiguitat.

2. Apreciar la relació entre les manifestacions religioses i l’art.

3. Valorar la importància històrica del fet reli-giós.

4. Distingir les característiques pròpies de les religions de les civilitzacions originàries.

5. Valorar de manera crítica les aportacions hu-manitzadores de les religions antigues.

| cONTINgUTs |

| cONcEPTEs | | PROcEDIMENTs | | AcTITUDs |

1. Elements religiosos a l’Antiguitat.

2. L’esclavitud dels éssers humans davant els déus mesopotàmics.

3. La vida després de la mort a Egipte.

4. El destí en mans dels déus grecs.

5. Els déus, un element més de l’Imperi romà.

6. Els déus guerrers dels pobles germànics.

1. Resposta de preguntes sobre el contingut de la unitat.

2. Anàlisi de les troballes arqueològiques i altres evidències.

3. Fixació dels continguts mitjançant mapes con-ceptuals.

4. Assimilació de les formes de culte de l’Antiguitat.

5. Establiment de comparacions entre els cultes antics i els actuals.


7. Debats i activitats participatives.

1. Interès per conèixer els trets més importants de les principals civilitzacions antigues.

2. Valoració de les manifestacions religioses de l’ésser humà en totes les èpoques.

3. Comprensió davant les diferents manifestacions re-ligioses.

4. Inquietud envers els fets rellevants, les formes de pensar i sentir de les diferents civilitzacions.



25

UNITAT 02 | ELS DÉUS ANTICS

| DEsENVOLUPAMENT DE LEs cOMPETèNcIEs bàsIqUEs |

| cOMPETèNcIA | | INDIcADORs DE DEsENVOLUPAMENT | | cRITERIs D’AVALUAcIó |

Competència social i ciutadana S’invita l’alumne a empatitzar amb cultures diferents de l’actual iamb les quals compartim, no obstant això, les grans qüestions del sentit de l’existència.

1, 2, 3, 5

Se’l fa conscient de pertànyer a una mateixa Història de la Huma-nitat, part d’una família humana diversa i, alhora, única.

Competència per aprendre a aprendre Les activitats de la unitat pretenen ajudar al pensament autònom de l’alumne, proposant-li que sintetitzi els continguts i que dugui a terme recerques senzilles relacionades amb la unitat i petites qüestions que ha de resoldre relacionant els diferents continguts.

1, 2, 3, 4, 5


Les activitats d’investigació i la mateixa proposta de l’ésser humà com un ésser obert a la llibertat i la transcendència ajuden a capa-citar l’alumne perquè prengui les seves decisions.

1, 3, 5

Competència cultural i artística L’acostament de l’alumne a les iconografies de les civilitzacions antigues el fa conscient de la dimensió artística i simbòlica de la humanitat, li permet comprendre imatges encara vigents avui, i el fa conscient d’una de les arrels de la nostra cultura.

1, 2

Competència en comunicació lingüística

L’acostament a les narracions i personatges mítics de l’antiguitat permet que l’alumne comprengui formes narratives molt antigues i que avui, d’una altra manera, segueixen vigents.

1, 2, 5

Algunes activitats l’inviten a desenvolupar la seva capacitat narrativa.



38

UNITAT 03 | L’ÍNDIA, EL PAÍS DEL MILIÓ DE DÉUS


Aquest tema és el tercer que presenta algunes de les grans experiències religioses de l’Antiguitat. La religió hindú segueix viva i present, fins i tot influ-cia de diverses maneres (com l’extensió del ioga) Occident. Per això és important conèixer les seves intuïcions bàsiques des del respecte i, més que no pas insistir en aspectes vistosos encara que ex-terns, endinsar els nostres alumnes en l’essència del sistema religiós hindú.

Hem centrat el tema en quatre moments: un pri-mer moment és introductori, per evitar valorar l’hinduisme comparant-lo amb el cristianisme, ja que, més que una religió, l’hinduisme és una famí-lia de religions. Els tres moments següents inten-ten acostar-nos als Vedes, una de les escriptures sagrades més importants de la història de la huma-nitat i font de l’hinduisme; al sistema de salvació clàssic de l’hinduisme al voltant de quatre idees: reencarnació, karma, samsara i fusió en Braman; i, després, a l’hinduisme actual, a alguns dels seus déus més cèlebres. Aquest últim moment s’amplia en les pàgines següents dedicades a Ghandi, al déu Ganesh, al Ganges i al ioga.

1. Reconèixer, comprendre i valorar la in-tuïció religiosa de l’hinduisme i la seva tradició mil·lenària.

2. Familiaritzar-se amb alguns dels concep-tes bàsics de l’hinduisme, per generar certa empatia amb aquesta tradició re-ligiosa.

3. Reconèixer alguns dels déus i personat-ges actuals de l’hinduisme, assenyalant les veritats universals que fan present.

1. Comprendre i valorar la intuïció religiosa de l’hinduisme.

2. Distingir els seus déus actuals i les veritats que presenten.

3. Apreciar la tradició hindú en alguns dels seus aspectes, i distingir els conceptes que es dife-rencien del cristianisme.

4. Valorar la riquesa de l’expressió religiosa oriental.

| cONTINgUTs |


1. L’hinduisme com a família de religions.

2. Els Vedes.

3. Braman, la reencarnació i el karma.

4. Les castes en l’hinduisme.

5. Els grans relats mítics de l’Índia.

6. La no-violència.

7. Ganges, el riu sagrat.

8. El ioga i la meditació com a camí cap a l’alliberament.

1. Resposta de preguntes sobre el contingut de la uni-tat.

2. Aproximació als principals conceptes de l’hinduisme.

3. Recerca d’informació, redacció i presentació de tre-balls sobre la unitat.

4. Anàlisi i comparació de l’hinduisme amb altres grans religions.


1. Interès per conèixer la realitat religiosa d’altres cul-tures i respecte envers les seves singularitats.

2. Discerniment per apreciar els valors positius de l’hinduisme.

3. Valoració de la influència de l’hinduisme en les so-cietats occidentals.

4. Respecte i comprensió davant les diferents manifes-tacions religioses.

5. Inquietud cap als fets rellevants, les maneres de pensar i sentir d’altres pobles.



39

UNITAT 03 | L’ÍNDIA, EL PAÍS DEL MILIÓ DE DÉUS


| cOMPETèNcIA | | INDIcADORs D’ExERcIcI | | cRITERIs D’AVALUAcIó |

Competència social i ciutadana Es convida l’alumne a empatitzar amb cultures diferents de l’actual i amb les quals compartim, no obstant això, les grans qüestions del sentit de l’existència.

1, 3, 4

Se’l fa conscient de pertànyer a una mateixa Història de la Huma-nitat, part d’una família humana diversa i, alhora, única.

Competència per aprendre a aprendre Les activitats de la unitat cerquen ajudar al pensament autònom de l’alumne, proposant-li que sintetitzi els continguts i que dugui a terme recerques senzilles relacionades amb la unitat i petites qüestions que ha de resoldre relacionant els diferents continguts.

1, 2, 3, 4


Les activitats d’investigació i la mateixa proposta de l’ésser humà com un ésser obert a la llibertat i la transcendència ajuden a capa-citar l’alumne perquè prengui les seves decisions.

1, 3, 4

Competència cultural i artística L’acostament de l’alumne a les iconografies de la cultura de l’Índia el fa conscient de la dimensió artística i simbòlica de la humanitat i li permet comprendre imatges encara vigents avui.

1, 2, 3, 4


L’acostament a les narracions i als personatges mítics de l’Índia permet que l’alumne comprengui formes narratives molt antigues i que avui, d’altres maneres, segueixen vigents.

1, 2, 3, 4

Algunes activitats l’inviten a desenvolupar la pròpia capacitat na-rrativa.



52

UNITAT 04 | JESUCrIST, EL TrESOr méS grAN


L’objectiu fonamental de la unitat és que l’alumnat percebi la importància central de Jesucrist en el cristianisme i la seva missió com a Salvador i redemptor. A partir de la lectura del còmic, es pot plantejar un primer interrogant: per què Jesús és un tresor per als cristians? Per contestar aquesta preguntar pot resultar interessant llegir la secció «En què s’assembla» d’aquesta unitat.

La frase que els protagonistes del còmic han de resoldre mostra una idea important per als cristians: «On hi ha el teu tresor, hi ha el teu cor.» Quins elements o actituds poden impe-dir que Déu sigui el tresor dels creients?

Per últim, convé insistir en el fet que el camí que troben els protagonistes per conèixer Je-sús és la lectura bíblica. Per què la Bíblia ocu-pa un lloc tan important en el cristianisme?

1. Descobrir la importància fonamental que té Jesucrist dins el cristianisme en ser el ma-teix Déu fet home.

2. Comprendre les fites fonamentals de la missió de Jesucrist en la història de la Sal-vació.

3. Conèixer els principals noms de Crist i sa-ber explicar-ne el significat.

4. Descriure els continguts fonamentals de la resurrecció de Jesús per a un creient.

5. Explicar les característiques de la vida nova cristiana que es basa en la vida de Jesu-crist.

1. Conèixer els moments clau de la vida de Jesús i localitzar-los en l’espai i en el temps.

2. Descobrir els valors que la vida de Jesucrist va anunciar i contribuir a la construcció d’una so-cietat millor.

3. Percebre que, segons el missatge cristià, la vida humana té un sentit i està cridada a la plenitud.

4. Assimilar els valors descoberts al llarg de la uni-tat.

| cONTINgUTs |


1. Jesucrist, el Déu fet home.

2. Jesucrist, l’esperat per la huma-nitat.

3. Jesucrist porta la felicitat, la lli-bertat.

4. Jesucrist ens dóna la vida verta-dera.

5. La trobada amb Jesús.

6. El credo com a expressió de la fe en Jesús.

1. resposta a preguntes sobre el contingut de la unitat.

2. Aproximació a l’experiència central del cristia-nisme.

3. recerca d’informació, redacció i presentació de treballs sobre la unitat.

4. Estudi de la influència de la persona de Jesús en la història.


6. Anàlisi de la iconografia de Jesús.

7. Lectura comprensiva i crítica.

1. Interès per conèixer la realitat religiosa del cristia-nisme.

2. Estimació dels valors positius del missatge de Jesús.

3. Valoració de la influència del missatge de Jesús en el món actual i en la història.

4. reconeixement de Jesús com a messies.

5. Admiració pel comportament de maria en el pla de Déu.

6. Agraïment per la missió salvadora de Jesús.

7. Consideració de l’experiència religiosa del cristianis-me.



53

UNITAT 04 | JESUCrIST, EL TrESOr méS grAN


| cOMPETèNcIA | | INDIcADORs D’ExERcIcI | | cRITERIs D’AVALUAcIó |


En aquesta unitat hi ha una gran quantitat de relats bíblics el tre-ball dels quals contribueix a l’exercici d’aquesta competència. Per-met a l’alumnat exercitar-se en l’escolta atenta d’un relat, treballar la comprensió lectora i la seva reflexió per a la comprensió de la persona de Jesús i la seva influència en la societat actual.

1

Competència social i ciutadana L’acostament a Jesús de Natzaret posa de manifest una sèrie de valors fonamentals per al desplegament d’aquesta competència, com són la solidaritat, el respecte, l’opció pels més desfavorits...

2, 3

Així mateix, ens permet atendre la dimensió espiritual, molt impor-tant en el desenvolupament de la competència social i ciutadana.

Competència per aprendre a aprendre Per mitjà de les activitats de la unitat, es fomenten capacitats com l’atenció, la memòria, el treball en equip, la síntesi, el debat, el comentari de text, la recerca d’informació, la formació d’opinió...

2, 4


Conèixer la vida de Jesús propicia una profunda reflexió sobre la qüestió de l’autonomia i com entendre-la en referència a Déu (fi-liació) i a Jesucrist. En l’exposició s’han de valorar aquells trets de Jesús que ens mostren aquesta autonomia vinculada i com la seva vida es converteix en estímul de la iniciativa personal.

2, 4

Competència en el coneixement i interacció amb el món físic

Contrastar els valors i les opcions vitals de Jesús amb el món actual posa de manifest les diferències i ressalta al valors que propicien un desenvolupament de la comunitat humana i de la persona.

1, 4



66

UNITAT 05 | LA FESTA DEL REGNE

| CONTINgUTs |


1. El Regne de Déu, el centre del missatge de Jesús.

2. Totes les persones estan cridades a entrar al Regne de Déu.

3. Jesús invita els pecadors al banquet del Regne.

4. Jesús crida, per mitjà de les paràboles, a entrar al Regne.

5. Jesús acompanya les seves paraules amb miracles, prodigis i signes.

6. Jesús va confiar als seus Apòstols el tre-ball de fer present el Regne a la Terra.

7. L’Església propaga el Regne de Déu.

1. Observació i anàlisi d’actituds d’obertura i acollida de valors.

2. Lectura comprensiva i anàlisi de textos del Nou Testament relacionats amb el Regne.

3. Identificació de llocs i persones relaciona-des amb el Regne.

4. Resposta a preguntes sobre el contingut de la unitat.

5. Fixació dels continguts mitjançant mapes conceptuals.

6. Recerca d’informació, redacció i presenta-ció de treballs sobre la unitat.

1. Curiositat per conèixer com Jesús va presentar la bona notícia del Regne.

2. Interès pel do que ofereix Jesús a totes les per-sones.

3. Valoració de les paraules i accions de Jesús.

4. Admiració envers la persona de Jesús i acollida del seu missatge.

5. Rebuig dels contravalors de l’autosuficiència i de l’aïllament.

6. Interès per col·laborar en la construcció del Regne.


Aquest tema tracta la proposta que ens fa Jesucrist per a aquest món, i planteja l’alternativa davant un món controlat per l’egoisme i la incomprensió.

El còmic ens descriu l’experiència històrica de generar Regne de Déu, les reduccions jesuïtes a Amèrica. Aquesta experiència va tenir una part positiva de compartir-ho tot a través de l’activitat de la comunitat. És un bon exemple per explicar com podem modificar la nostra realitat per fer feliços els altres, és a dir, fer Regne de Déu.

El tema planteja què és el Regne de Déu i qui hi està convidat. S’atura especialment en aquells que són rebutjats socialment i que Je-sús recupera i reintegra tornant-los novament la seva dignitat. El tema també destaca les actituds del seguiment de Jesús: acollida, per-dó i justícia. Intenta donar una visió clara que ser cristià no és ser de qualsevol manera, sinó que calen unes condicions.

1. Descobrir i comprendre què és el Regne de Déu i quin és el seu efecte reintegrador.

2. Comprendre les característiques del Regne i vincular-les a un esforç personal a l’hora d’aconseguir-les.

3. Descobrir la donació de Déu com a màxim regal en l’ésser humà i la responsabilitat d’aquest per transmetre’l als altres mit-jançant la confrontació amb la realitat.

4. Comprendre i discriminar les actituds fo-namentals per seguir Jesús dins el projecte del Regne.

1. Comprendre la importància de la construcció del Regne de Déu.

2. Distingir les actituds i els comportaments per al seguiment de Jesús i els esforços que comporta aquesta elecció.

3. Discriminar l’oferta cristiana com una cosa vàli-da i valuosa per a la vida i per al món.

4. Explicar el missatge del Regne expressat en les paràboles.

5. Conèixer les actituds necessàries per entrar al Regne.

6. Identificar els miracles de Jesús com a signes del Regne.



67

UNITAT 05 | LA FESTA DEL REGNE


| COMpETèNCIA | | INDICADORs D’ExERCICI | | CRITERIs D’AVALUACIó |

Competència social i ciutadana Comprendre que la dimensió transcendent és pròpia de l’ésser humà i que l’experiència religiosa cristiana, centrada en el segui-ment de Jesús, ens convida a ser bons ciutadans, compromesos amb la construcció d’un món més just i més humà.

1, 2, 3, 5


Treballar sobre les formes en què Jesús comunica el missatge del Regne permet a l’alumne fer servir diferents formes de comunica-ció i comprendre’n les pautes i el significat profund.

1, 4, 6

Competència per aprendre a aprendre

Les activitats de la unitat cerquen ajudar al pensament autònom de l’alumne, proposant-li que sintetitzi els continguts, que faci re-cerques senzilles relacionades amb la unitat i plantejant-li petites qüestions que ha de resoldre relacionant els diferents continguts.

1, 2, 3, 4, 5, 6


Les activitats d’investigació i la proposta cristiana de l’ésser humà com un ésser obert a la llibertat i la transcendència ajuden a capa-citar l’alumne perquè prengui les seves decisions.

1, 2, 3, 5

La proposta cristiana del Regne de Déu no es basa en l’obediència cega, sinó en la profunda llibertat de la relació amb el Déu de Jesús.

Competència cultural i artística L’acostament de l’alumne a iconografies cristianes li permet com-prendre claus importants del passat i el present de la nostra cultu-ra, acostant-lo a l’íntima vinculació entre experiència religiosa i artística.

1, 3, 4, 5



80

UNITAT 06 | DéU I LA CrEACIó

| CONTINgUTs |


1. Déu es revela a través de Jesús.

2. Déu com a pare amorós que té cura de les seves criatures.

3. Abba, un Déu pròxim.

4. El Déu provident.

5. Déu es troba en tot el que crea.

1. resposta de preguntes sobre el contingut de la unitat.

2. Lectura comprensiva i anàlisi de textos bíblics.

3. recerca d’informació, redacció i presentació de treballs sobre la unitat.

4. Aproximació a la figura de Déu a través de Je-sucrist.


6. Anàlisi d’experiències humanes.

1. Curiositat per conèixer Déu a través del seu Fill, Je-sucrist.

2. Estimació envers els valors del missatge de Jesús.

3. Valoració de la influència del missatge de Jesús en el món actual i en la història.

4. reconeixement de Jesús com a Messies.

5. Interès per conèixer la realitat religiosa del cristia-nisme.


Aquest tema tracta la trobada entre Déu i les persones en l’àmbit de la Creació.

El còmic ens dóna peu a situar el descobriment d’un Déu bo i creador, de qui experimentem el seu amor in-finit i sobreabundant en regalar-nos un univers meravellós. En un segon moment ens introduïm en la realitat de Déu com a pare-mare amant, que té cura dels seus fills i filles. Desco-brim les dimensions de l’acollida, el perdó, la igualtat i la misericòrdia. Per últim, es fa una petita introduc-ció als diferents acostaments a la realitat de Déu: creient, ateu, agnòs-tic, evolucionista...

1. Analitzar i valorar l’experiència cristiana de Déu estimant-nos.

2. Comprendre i discriminar els termes de relació de les persones amb Déu: creient, agnòstic, ateu, evolucionista...

3. Descobrir i saber trobar Déu en les persones i en la natura com a llocs de trobada transcen-dent.

4. Comprendre el caràcter d’acollida i perdó de Déu i eliminar els criteris de Déu castigador o venjatiu que romanen en la nostra vivència.

1. Comprendre la importància d’una visió real i sana de qui és Déu.

2. Distingir com Déu es revela als límits d’aquest món i de quina manera ho fa.

3. Conèixer com l’ésser humà és capaç de posicionar-se davant l’experiència transcendent d’«un altre» i acceptar-la o rebutjar-la.

4. Discriminar l’oferta cristiana partint de l’experiència d’un Déu bo.



81

UNITAT 06 | DéU I LA CrEACIó



Competència social i ciutadana Comprendre que la dimensió transcendent és pròpia de l’ésser humà i que l’experiència religiosa cristiana del Déu de Jesús impli-ca un compromís amb la conservació i l’atenció de la creació i amb una nova fraternitat humana.

1, 3, 4


Treballar sobre les diferents imatges que la tradició cristiana pro-posa sobre Déu implica capacitar l’alumne per manejar i interpre-tar el llenguatge simbòlic en les seves diverses formes.

1, 2, 3, 4


Les activitats de la unitat cerquen ajudar al pensament autònom de l’alumne, proposant-li que sintetitzi els continguts, que faci re-cerques senzilles relacionades amb la unitat i li planteja petites qüestions que ha de resoldre relacionant els diferents continguts.

1, 2, 3, 4


Les activitats d’investigació i la proposta cristiana de Déu com a Bondat, com a garant de l’autonomia i la responsabilitat humana ajuden a capacitar l’alumne perquè prengui les seves decisions.

1, 3, 4

Competència cultural i artística L’acostament de l’alumne a les diferents imatges de Déu li permet comprendre claus importants del passat i el present de la nostra cultura, acostant-lo a l’íntima vinculació entre experiència religiosa i artística.

1, 2, 3, 4



94

UNITAT 07 | L’ÉSSER HUMÀ: LA CRIATURA ESCOLLIDA

| CONTINgUTs |


1. L’ésser humà, fill de Déu.

2. Característiques de la persona segons la fe cristiana.

3. Igualtat i diversitat en la condi-ció humana.

4. Dignitat de l’ésser humà.

5. Importància de la relació en la comprensió cristiana de la per-sona.


1. Observació i anàlisi d’actituds d’obertura i aco-llida de valors.


3. Debats i fòrums sobre temes actuals relacionats amb la dignitat humana.

4. Reflexió sobre els problemes mediambientals i les mesures que cal adoptar.

5. Assimilació de continguts i redacció d’idees pròpies sobre aquests continguts.



1. Respecte cap al propi cos i el dels altres éssers hu-mans.

2. Valoració de l’obra de la Creació i preocupació pel seu sosteniment.

3. Agraïment envers Déu que ens va crear a imatge i semblança seva.

4. Admiració cap a la persona de Jesús i acollida del seu missatge.

5. Rebuig a la degradació de l’ésser humà i del medi ambient.

6. Reconeixement de la dignitat humana com quelcom inviolable.


En aquesta unitat coneixerem les ca-racterístiques fonamentals de l’ésser humà en el projecte de Déu. El còmic ens pot servir de punt de partida; poden comentar-se algunes de les afirmacions que hi apareixen com «que l’ésser humà es consideri únic és quelcom profundament religiós» i «Quan l’ésser humà arriba al punt més profund d’ell mateix es troba un tresor a dins… troba Déu ».

A partir de l’intent de justificació d’aquestes afirmacions, podem de-manar als alumnes que enumerin al-gunes característiques de la persona que ens permetin percebre que Déu és important per a ells. Convé remar-car en el plantejament l’estreta rela-ció que hi ha entre Déu i la persona, i com aquesta ha estat escollida de manera especial.

1. Descobrir la dimensió transcendent de la per-sona com una obertura i una crida de l’ésser humà a la relació amb Déu.

2. Interpretar l’expressió bíblica «a imatge i sem-blança» referida a l’ésser humà i les implica-cions que té en la comprensió de la persona.

3. Destacar la igualtat de tot ésser humà en una diversitat enriquidora.

4. Conèixer els continguts del cristianisme que fo-namenten la concepció de l’ésser humà creat per Déu i destinat a ser fill seu.

5. Analitzar les exigències i els compromisos dels cristians en la seva relació amb Déu, amb si mateixos i amb els altres, relacionant-los amb altres opcions presents en la societat i en les grans religions.

1. Valorar la vida pròpia i la dels altres com un do únic i insubstituïble.

2. Considerar l’obertura a Déu de l’ésser humà com una dimensió irrenunciable de la personalitat humana.

3. Comprendre les implicacions de considerar la perso-na feta «a imatge i semblança de Déu».

4. Desenvolupar el respecte envers la dignitat de tota persona i l’atenció pel medi ambient com dues exi-gències que neixen de la fe.

5. Identificar la visió de l’ésser humà que ens ofereix el relat de la creació del Gènesi.



95




L’activitat que suggerim com a síntesi del tema proposa treballar el relat bíblic de la Creació. D’aquesta manera suggerim exercitar-se en l’escolta del relat bíblic, l’exposició dels seus continguts i l’aplicació a la cultura i a les diferents formes de vida social. Així mateix l’anàlisi d’algunes realitats socials que presentem en aques-ta unitat fa possible l’enriquiment del vocabulari.

3, 5

Competència social i ciutadana En tota la unitat insistim en la dimensió social de l’ésser humà com una de les notes distintives de l’antropologia cristiana. Posem l’èmfasi en una de les idees que fonamenta aquesta dimensió so-cial: la dignitat humana que neix de la seva condició de fill de Déu. Mostrem el valor de la fraternitat i el fonament últim de l’ésser humà.

1, 3, 5

En aquest sentit, convé ressaltar la relació de la concepció cristiana de l’ésser humà amb l’aparició de conceptes bàsics en l’actualitat como el de «drets humans».


3, 4, 5


En aquesta unitat cerquem que l’alumne s’acosti al seu ésser pro-fund a partir de la comprensió que es deriva de la lectura dels textos bíblics i de la creació. D’aquesta manera es busca que pugui descobrir la seva autonomia vinculada a Déu (des del concepte de filiació) com a font d’iniciativa personal.

1, 2, 3, 4


A partir de l’estudi de la comprensió cristiana de l’ésser humà s’il·luminen les respostes i s’aporten solucions als problemes que suposen un atac a la dignitat de la persona o un deteriorament del medi ambient que Déu va entregar a l’ésser humà perquè en tingués cura.

1, 4



108

UNITAT 08 | EL PECAT: EL MAL EXISTEIX, PERÒ NO TÉ L’ÚLTIMA PARAULA

| CONTINgUTs |


1. El pecat: la ruptura de la relació entre els éssers humans i Déu.

2. El pecat en l’Antic i el Nou Testament.

3. L’actitud de Jesús amb els pecadors.

4. La redempció.

5. Jesucrist supera el pecat.

6. El perdó i les actituds que genera.



3. Reflexió sobre el pecat, el seu origen, les seves causes, les seves conseqüències.

4. Assimilació de continguts i redacció d’idees pròpies sobre aquest continguts.



7. Reflexió sobre temes d’actualitat referents al pecat.

1. Valoració de la missió salvadora de Jesucrist.

2. Agraïment cap a Déu que sempre està disposat al perdó.

3. Admiració cap a la persona de Jesús i acollida del seu missatge.

4. Rebuig del pecat i de les conseqüències del mal.

5. Reconeixement de la manera com el pecat transforma la vida.

6. Predisposició a lluitar i vèncer les temptacions.


El punt de partida de la unitat pot ser el comentari de la situació que apareix en el còmic: el camp de concentració com una concreció horrible del que pot arribar a ser el pecat.

Es pot continuar comentant la frase següent del còmic: «Això és l’exemple més clar del que les religions anomenen pecat. No quan diem que Déu no existeix, sinó quan fem coses que fan pensar que Déu no pot existir...»

Es pot contribuir demanant als alumnes que enumerin les raons que troben per afirmar que el pecat és quelcom negatiu per a l’ésser humà.

1. Presentar el pecat com una realitat que neix de la nostra actuació i que afecta les diverses facetes de la nostra vida personal.

2. Conèixer els principals textos bíblics que plantegen el tema del pecat i les seves repercussions en l’ésser humà.

3. Contrastar el pecat amb el missatge de Jesús i proposar el perdó com el projecte de Déu davant de la separació del pecador.

4. Prendre consciència que el pecat no té l’última paraula per a la fe cristiana.

5. Descobrir la importància de fer del perdó una opció de vida..

1. Reconèixer les conseqüències que el pecat té en la vida de l’ésser humà.

2. Analitzar críticament l’actuació humana prestant especial atenció a les repercussions que té en les seves diverses relacions (amb Déu, amb si mateix, amb els altres i amb la natura).

3. Desenvolupar actituds de perdó, de diàleg (com a forma de superació de conflictes), de justícia i de solidaritat.

4. Ser capaç d’establir relacions entre la dimensió religiosa de la persona i el desenvolupament de la seva personalitat i la seva humanitat.

5. Identificar els textos bíblics més destacats sobre el tema del perdó.



109

UNITAT 08 | EL PECAT: EL MAL EXISTEIX, PERÒ NO TÉ L’ÚLTIMA PARAULA




L’activitat que suggerim com a síntesi del tema proposa treballar el relat bíblic de la caiguda d’Adam i Eva. En aquesta activitat suggerim exercitarse en l’escolta del relat bíblic, l’exposició dels seus continguts i l’aplicació a la cultura i a les diferents formes de vida social. Així mateix, l’anàlisi d’algunes realitats socials que presentem en aquesta unitat fa possible l’enriquiment del vocabulari.

5

Competència social i ciutadana En tota la unitat insistim en la dimensió social de l’ésser humà com una de les notes distintives de l’antropologia cristiana. Per això, en la presentació de la qüestió del pecat i del perdó insistim en la triple referència: a Déu, a un mateix i als altres. Mostrem així la importància de la filiació amb Déu i el valor de la fraternitat com els fonaments sobre els quals es construeix la nostra personalitat i la nostra vida social.

1, 2, 3


1, 2, 3, 4


En tota la unitat, d’una manera transversal, se suggereix l’anàlisi de la pròpia actuació i dels comportaments humans. D’aquesta manera volem mostrar que cadascuna de les nostres accions té conseqüències que poden ser positives per al nostre desenvolupament i el de la resta de la comunitat o poden ser negatives i perjudicarnos i trencar la fraternitat necessària per a la vida social..

2, 3, 4

Es ressalta, des de les unitats anteriors, la importància de la llibertat i de l’autonomia a l’hora de justificar les nostres accions.


L’anàlisi de la visió cristiana del pecat i del perdó ens situarà davant de les conseqüències tant positives com negatives que tenen les nostres accions en la construcció de la vida comuna i el manteniment del món com un lloc desitjable per viure.

1, 2

Ens permetrà situarnos davant de determinades realitats de pecat que han marcat la història de la humanitat i que han atemptat contra la vida i els drets de moltes persones.



120

UNITAT 09 | LLAVORS DÉU ES QUEDARÀ AMB NOSALTRES


En aquest últim tema completem la recerca del tresor que des de l’inici la Lara i l’Indiana porten a terme. Totes les nostres troballes sobre la vida i les seves preguntes s’han de confrontar amb la vida quotidiana.

La moral tindrà un paper important en això. D’això s’ocupa el tema. La moral s’estudia en un àmbit interreligiós, no amb la intenció de compa-rar, sinó amb la de crear ponts: malgrat les moltes diferències, hi ha també llocs en què els membres de les diferents religions es troben. Aquest també és un «tresor» que no es pot perdre. A més a més, planteja una dimensió històrica de la moral i les religions, enfront de la mala fama que han tingut. Avui dia, socialment s’estén cada vegada més la idea que les religions i la seva moral són un fre a la llibertat humana. En aquest tema s’estudia com aquesta afirmació és una generalització injusta. No obstant això, el debat és obert. Curricularment interessa detectar quan hi va haver aplicacions in-justes de la moral (tant en el camp religiós com en el laic), però sobretot identificar les aportacions positives, rescatar-les i potenciar-les

1. La moral com a conjunt de normes.

2. Moral i experiència religiosa.

3. Aspectes morals comuns a les diferents religions.

4. Importància de l’ètica en la història de la humanitat.

5. La caritat, un concepte comú a diverses religions.

6. La llibertat en les religions.

1. Entendre què és la moral i com es pot créixer amb la moral.

2. Reconèixer l’aportació a la humanitat de les diferents religions a través de la moral.

3. Argumentar el paper que la moral té en les diferents religions.

4. Comprendre la visió de la caritat de les princi-pals religions.

| cONTINgUTs |


1. La moral com a conjunt de normes.

2. Moral i experiència religiosa.

3. Aspectes morals comuns a les diferents reli-gions.

4. Importància de l’ètica en la història de la hu-manitat.

5. La caritat, un concepte comú a diverses reli-gions.

6. La llibertat en les religions.



3. Reflexió sobre la moral i l’ètica.

4. Assimilació de continguts i redacció d’idees pròpies.


6. Recerca d’informació, redacció i presen-tació de treballs sobre la unitat.

7. Apreciació de trets fonamentals d’altres religions.

1. Valoració de l’amor de Déu cap als éssers hu-mans.

2. Reconeixement dels codis morals d’altres reli-gions.

3. Acceptació de la diversitat i respecte cap a altres pobles, costums i religions.

4. Rebuig a la discriminació.

5. Reconeixement del valor d’ajudar el proïsme.

6. Valoració de l’aportació de les religions a la història i a l’art



121

UNITAT 09 | LLAVORS DÉU ES QUEDARÀ AMB NOSALTRES


| cOMPETèNcIEs | | INDIcADORs D’ExERcIcI | | cRITERIs D’AVALUAcIó |


En el tema es practica especialment amb la comprensió lectora i el que significa de representació-interpretació de la realitat. Es treballa especialment: cercar, recopilar i processar informació, així com generar idees, hipòtesis, supòsits i interrogants.

1, 2, 3, 4

Respecte a l’organització i autoregulació del pensament, de les emocions i la conducta, es practica adoptar decisions, formar-se un judici crític i ètic i tenir en compte opinions diferents de la pròpia.

Competència social i ciutadana En tota la unitat insistim en la dimensió social en perspectiva mo-ral com una de les notes distintives de l’antropologia cristiana.

1, 2

El tema se centra en el creixement en la decisió moral orientada a la prosocialitat des de la perspectiva de les religions. Es mostren casos en els apartats finals en què s’enllaça la dimensió social i les seves connexions amb la benaurança cristiana.

En el tema també s’expressa aquest enfocament d’una construcció de la ciutadania a partir dels febles.


Les activitats finals de cada apartat estan enfocades a aquesta competència. L’activitat «Llegeix i decideix» hi està directament relacionada en treballar amb una «destresa de pensament» com és la capacitat de prendre decisions d’una manera fonamentada.

1, 3


En aquesta unitat practiquem amb l’indicador «tenir conscièn-cia de les pròpies capacitats i coneixements», especialment amb «conèixer les potencialitats i mancances i ser conscients de les pròpies capacitats morals».

1, 2, 3

unitat 01 | la religiÓ dels -...

Documents