El Congrés en un dia d'animació

ELS IMPACTES DE SANT SEBASTIA

Any III. Núm.139 • Barcelona, dijous, 1. e' d'Octubre de 1931

Ara més que rnaí calenrobusfír i auforífaf dela Greneralífaf..

Preu s 20 cèntims Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessetes 4rimesfre

UNA n Lran Firn

El debat de lessetze horesMIRADOR INDISCRET

Mentre l'Estatut estava a les mostres mansva passar com una seda. E1 procés de re-dacció, aprovació per la Generalitat i pel po-ble va ésser facilíssim. De la segona partse m'encarrega el Congrés. La feina seràuna mica més difícil. De moment semblaque valdria la pena que decidíssim publicarun comunicat oficial sobre la marxa de lesoperacions. Si el comunicat existís, hauríem

de dir : <<Comencem avençant, No passaràres, però cal estar alerta.»

El famós debat de les setze hores ha estatun triomf. La táctica de la nostra minoriapotser ha romput els motilos parlamentaris.Els homes que estan acostumats a contem-plar aquesta mena d'espectacles com un de-bat acadèmic, potser hauran cregut que hemoblidat l'estil tradicional que exigia que cadadiscurs de fons mereixés un altre discurs defons com a resposta. Però amb més auto-ritat que qualsevol dels nostres, el senyorAlcalà-Zamora va fer els dos papers : va ferel discurs de fons i les intervencions polè-miques. Ningú com ell té un prestigi decisiusobre la Cambra. 'Els catalans recordaremsempre la 'defensa feta pel president Alcalà

-Zamora, 1a seva lleialtat, el seu entusiasmei la seva força de convicció. Certament, nopodríem aspirar a tenir un defensor tan bensituat i de tant prestigi moral. Catalunya had'estar .molt agraïda al seu defenso i, comdiem en un altre lloc d'aquest mateix nú-mero, demostrar d'una manera o altra el seuagraïment al senyor Alcalà-Zamora.

Els fets decisius foren, doncs, la inter-venció del senyor Alcalà-Zamora i l'actitudde la nostra miinoria. L'actitud ferma i re-servada dels catalans era motivada per laconvicció que 1'iEstatut ja és per nosaltresllei. L'han aprovat la Generalitat i e1 poblecatalà i, segons el Pacte de San Sebastián,els partits que varen assistir a la reunió his-tòrica han d'acceptar-lo. Hem jugat tan neti amb el cap tan alt que és impossible ad-metre un escamoteig. Aquesta convicció ésla força de la minoria catalana i té la virtutd'encomanar als nostres interlocutors unaaltra convicció : que estem disposats a de-fensar el .nostre dret, 1 aquesta és la nostraforça i la principal 'garantia de l'èxit de l'Es-tatut.

L'Estatut, doncs, serà aprovat. El meca-nisme de la Cambra en respon. Suposantque els socialistes decideixin sabotejar laprimera temptativa que es fa a iEspanya perresoldre un problema de llibertat, decisió queels condemnaria per sempre més i els con-vertiria en un element reaccionari perillosís-sim, encara hi hauria forces molt superiorsen nombre que podrien salvar el nostre Es-tatut. I continuant la suposició que elssocialistes votessin en contra, l'únic risc estàen la disciplina d'aquest partit. Si el partitsocialista té cent-vint homes, cal comptar queformen com un sol home, que tots centvint són a la Cambra i que tenen de lesseves obligacions parlamentàries un con-cepte que seria de desitjar que fos prescom a model per les altres minories. Encanvi, per part dels altres grups parlamen-taris, el risc és d'una índole contrària. Elbloc dels amics és superior en nombre aldels adversaris, però aquest bloc no actuaamb la disciplina dels socialistes. Qui ens

assegura que el dia d'una votació decisivaserà suficient el nombre dels nostres amics?Després d'aquesta observació, probablementel Vector en deduirà que hi ha un perillgreu. Admetem et perill. Perú seguramenthaurem d'admetre també que la Cambra,el republicanisme de la qual és indiscuti-ble, s'horroritzaria del seu acte immediata

-ment. 1 quan encara els diputats catalans

no haurien tingut temps d'arri • ar a l'es-tació d'Atocha, ja haurien començat les ne-gociacions encaminades a corregir el dis-barat. Recordeu que un dia la Cambra vadecidir que la Constitució havia de comen-çar dient que «Espaiat es una Repúblicade trabajadores». I quan aquesta frase jaformava part del cos de la Constitució, nova haver-hi inconvenient a rectificar-la alcap de vint-i-quatre hores.

Seria de molt mal gust haver d'arribara un espectacle d'aquesta naturalesa, peròcal tenir confiança en la simpatia dels grupslleials i en les individualitats de més pres-tigi al Parlament : el Cap del Governi, e'isministres senyors Aaaña i Lerroux, el doctorMarañón ,(que no ha seguit la conducta delsseus companys de la «masa encefálica», elsintellectuals de l'esvaïda «concòrdia »), i al-tres.

Entretant cal vetllar i mantenir ferm elprestigi de la Generalitat. Si ens dispersemi ens desautoritzem nosaltres mateixos, es-tem perduts. Si ens unim i ens respectem,no podem perdre.

De Dijous —— a Dijous

Un bon dia dos cosins, l'un rei destro-raat i l'altre que encara mai no ha tastatles blanícies de la reial cadira — però s'hicreu amb més de drets que el seu parent,— celebren una conferència i decideixencoordinar llurs esforços per fer la felicitatd'allò que ells anomenen el rieu» país.

En altres termes, dos senyors pacten d'a-plegar les forces que tenen a Espanya perpoder sotmetre la nació a la seva voluntatuna nació que acaba d'expulsar l'un, i quemai no ha volgut saber res amb l'altreintenten fer la felicitat d'una terra que noconcep altra felicitat que no veure'ls més,ni a ells ni a cap dels llurs, i que les úni-ques calamitats que pateix són relíquies deldesori que va deixar-hi l'un i les guerrescivils que van enipendre els pares i els avisde l'aatre.

No; ni don Alfons ni don Jaume no po-den fer de cap de les maneres la felicitatd'Esj anya ; però, si poguessin fer-la, no-més seria d'una forma : abdicant llurs pre-tesos drets a la cadira reial i posant fi auna brega que, si ja no fos grotesca avuidia, seria un cau de desgràcies.

Però, en aquest Qunt no s'han posat d'a-cord ; I1ur propòsit — un pobre propòsit

—es redueix en teoria, a dur Espanya al con-venciment de la necessitat d'una monarquia ;un cop arribat aquest cas, la cosa seriad'allò més senzilla ; els espanyols es limi-tarien a lliurar-se a les dolçors d'una guerracivil, fins que el pes de les armes decidísqui havia d'installar-se al Palau de Madridi qui hauria de fer de Pretendent pels ca-sinos i platges de més anomenada d'Europa.

Magnífic programa, en bona ref è ! Peròno gens original ; la història es repeteixamb una regularitat impressionant. Ara ma-teix, trobem en un llibre del marquès deVillaurrutia, un fet per l'estil.

Quan la reina Isabel feia el destronatper París, també tingué lloc una entrevis-ta molt cordial entre ella i el seu cosí, queera don Carles, pare de l'actual don Jaume.Així mateix decidiresr collaJ.i a_ax-en. bé de lapobra. Espanya i, finalment, per dur a per-fecció les ressemblances, don Carles, d'unamanera solemne, va declarar que ell no re-nunciava pas als seus drets, sinó que, uncop restaurada la monarquia, ida suerte delas armase diria qui era l'amo.Heus aquí una manera ben peregrina de

considerar la vida dels súbdits, amb lamateixa fredor que ens prenen, quan ju-guem a escacs, la de les peces de fusta in-sensible. Però també és lògic que un con-capte diví de la reialesa cal que porti elcervell vers aquestes extravagàncies. El mo-narca no és pas per a la nació, sinó que lanació és el vedat de caça del monarca.

Tot això és molt esportiu ; la caça majormés gran és la de l'home : esport de reis !Déu mate'ix s'hi barrega, segons llurs teo-ries. Llurs encerts són senyal que el Crea-dor vol premiar els pobles ; quan vol cas

-tigar-las es val d'un Atila o d'un AlfonsXIII. Però sempre un rei és un rei; és adir, l'instrument de la Divina Providència.

1 voleu que un home es resigni a renun-ciar tan lleugerament aquest alt ministeri?

Ara com ara, don Jaume i don Alfons esdisposen a entrar dins una noble emulació,a veure qui és aquell que serà ministre deles venjances de l'Altíssim. — R. IL.

Propagandes electoralsLa historieta dels dos pobres, l'un cas-

tellà i l'altre català, que cantaven unescobles allusives a l'ocupació de les Caro-lines pels alemanys i l'un deia

La nwción alemanacon sus desmanesha ofendido la patriade los Guzmanes,

mentre d'altre, més murri, observava

Ens han pres les Carolines,i esas van gendre Gibraltar;a veiam si un dia ens f...el carril de Sarrià.

Aquesta historieta, repetçm, se'ns acutquan comparem els rètols de les candida-tures de 1a Lliga i d'Acció Catalana Re-publicana.

Fa la de la Lliga : eSi no estàs con-forme amb el Govern, la Generalitat, nil'Ajuntament, etc... vota aquesta candida-tuca.))

En canvi, la d'Acció Catalana : «MartíEsteve Guau, znembre de la ponència re-dactora de l'Estatut,»

Fontbernat, Fontberna4...Hom té unes impressions molt poc opti-

mistes sabre l'èxit de la candidatura delmestre Fontbdrnat, car sembla que no totsels seus famosos Cent Homes arriben al'edat de vint-i-cinc primaveres.

El Roc del pobleCom saben els nostres lectors —i si no

ho saben, ara els ho direm-En Roc Bo-ronat parla cada diumenge per ràdio. Fauns discursos tan llargs com inflamats, emels quals tracta de remoure la consciènciapolítica dels ràdio-oients.

Però IEn Roc (Boronat), que és un oradorcom una casa, té un feble per la paraula«pobleu. A cada paràgraf hi fica, pel capbaix, cinc ))pobles)). Això ino tindria cap im-portància, si no fos que els aficionats a laràdio ja se n'han adonat i quan vénen els4iscursos, d'en Roc, veureu que en les ter..rasses i cafés els segueixen com una menade lletania : un, dos, tres, compten, cadavegada que surt el poble.

Diumenge passat, varen arribar a qua-ranta set, xifra que, per ara, és el récordpobletà d'En Roc (Boronat).

Redacfors fantasmesCom se sap, la redacció de Solidaridad

Obrera va dir que es separava del periòdic.—Però, com sortirà, ara, la Soli? — va

preguntar un C. N. T. de bona fe.—Com voleu que surti ! Com sempre

—féu en Peiró —. Que us penseu que lafèiem nosaltres?

Les dones parlamenfàriesCap ,al final de la sessió de Corts de

dimarts, l'hemicicle fou testimoni d'unmatch parlamentari entre les dues úniquesdones que seuen a la Cambra, les senyo-retes Clara Campoamor i Victòria Kant.Poques i mal .avingudes, encara que sem-bla que en el fons totes dues defensavenel mateix punt de vista, sinó que no hosemblava.

Pels passsadisos corregué l'inevitablexisto madrileny

--La cosa ha sido clara. Entre Victoriay Clara, Clara no ha llevado la victoria.

Projecfe d'incidenfEn la famosa sessió de les nou hores, al

Congrés, En Lluhí i Va'llescà tingué lafortuna de poder reduïr la fera parlamen-tària que és l'Indalecio Prieto.

Però 'En Lluhí, que és amic de la cor-dialitat, quan, després de l'escaramussa,va topar-se amb el ministre d'Hisenda pelspassadisos del Congrés, va anar-lo a trobaramb els braços, naturalment, oberts, i vadir-li

--i Salud, don Inda! Lo que ha pasadoha sido debido, en su mayor parte, a quequería sacarme la espina de lo de Emi-h eno.

Don Inda potser es contingué d'engegaruu dels seus renecs habituals i una fraseimprovisada, per dir amigablement:

—Fíjese que le está escuchando.Efectivament. L'Emiliano s'havia afegit

al grup i parava unes orelles de tres pams.En Lluhí va girar-se, va mirar-lo fit a fit,amb una energia tota esquerrana, i l'ex-governador-llampec de Barcelona va fermutis, sense obrir la boca.

Anima russaLa minoria parlamentària catalana ha

tingut tanta feina a respondre les enves-tides dels adversaris com a aguantar, dis-simular i apaivagar els impulsos del germàPuig i Ferreter, el qual, a cada frase del'Unamuno, de l'Ortega, de l'Alba o d'EnRoyo, saltava materialment de l'escó, estornava alarmadorament vermell i renegavacom un oriol.

En Sunyol i l'Aguader eren els encar-regats de reduir-lo. 1 eren tants els esforçosque tenien de fer, que, a l'últim, En Su-nyol va dir:

—Una mica de calma, Puig. Si no, ens,pendran pels Tres allucinats...

El cònsol PlaEn Josep Pls va per Madrid, sobretot pel

hall del Palace, contant les seves penes atothom qui vol escoltar-lo.

—La gent m'ha abandonat — diu —. IElmateix Cambó m'ha deixat al mig del car-rer, com una tauleta de nit.

Resum d'aquest estat d'esperit és el pro-;.-.pòsit del brillant redactor de La Veu, d'ElSol i d'Inf ormaciones (aquests dos darrersempleus són més aviat secrets—a voces—),d'estudiar la carrera de cònsol i fugir persempre més d'aquest país, que no el recom-pensa com es mereix.

—Miraré al mapa - diu — quien és ellloc més apartat de Catalunya, i allà aniréa imstallar-me.

Píquíponiana

En assa'bsntar-se que els diaris deien queel comte de 1a Cimera havia perdut vuitmilions de pessetes amb la baixa de . 1alliura, el senyor Pich i Pon, arborat depatriotisme, ha exclamat

—Justo castigo a su adversidad.

L'lhumorisfa Jordana

EI darrer llibre del nostre collaborador noés pas humorístic, com no sigui en la triadels cognoms i en un deta'llet que ja expli-carem.

Ens referim a ún llibre utilíssim, del qualno és cap tòpic dir que ve de debò a omplirun buit i que sincerament recomanem : Tor-mulari de documents en català, volum 67de la Collecció Popular Barcino.

Entre els molts i útils documents que ea-senya a redactar amb propietat i correcció,hi ha una declaració de lock-out. El bo ésque està datada el cq de maig i anuncia ellock-out pel dia i5 del corrent.

Podrà servir d'excusa la tan emparadoraerrada d'impremta, però circula la versióque l'humorista Jornada ho ha fet expres-sament i àdhuc es diu si amb fins polítics.

Un «Diputado del Trabajo»

Entre les moltes revistes que surten aBarcelona i de la vida de 'les quals noméstenen notfcies els que les fan i algú--nogaires més--, hi ha El Consultor mercan-til, industrial y de la propiedad.

A fi de difondre aquesta revista, que ofe-reix tantes bones ocasions als seus subs-criptors, n'extractem un anunci

eRegalamos un Claudio a todo suscrip-tor que nos ordena servir seis nuevos sus-criptores...)> Ara bé, què és un Claudio? IEs«da novela político-social de mas sana y re-creativa lectura para todos los empleados deescritorio. La lee de corrido y con el mismoafán el hombre pensador y la más bien edu-cada señorita». El títol cómplet d'aquestanovella que «no hay tenedor de libros queno la desee para su biblioteca,, és: Claudioel tenedor de libros, el primer Diputado delTrabajo. El seu autor es diu Domingo Ca-bré i Estany.

Mal gustSi no tothom sap que el nen Utrillo viu

a Sitges, encara que ell ho escrigui, tot Sit-ges sap que tenen el non Utrillo a la po-blació:

I tot Sitges sospita amb fonament que elnen Utrillo, volent «fer broman, és l'autordel cop de telèfon rebut en moltes redac-cions anunciant la mort del pintor sitgetàAgustí Ferrer, que hagué d'ésser desmen-tida ]'endemà pels diaris que en publicarenla notícia, sorpresos en llur bona fe.

Res, paciència ; caldrà esperar que aquest' xicot posi seny un any d'aquests.

L JOII R E MQQA

Unes quantes nedadores

En plena cursa

RECEPTOR RADIO

«LLIMO»DIRECTE A LA CORRENT SENSE ANTENA

Màquines parlanfs elèctriques per salonsi grans locals públics.— Discos. —Acces=sonis de Ràdio i maíerial elècEric en ge=nora!. — Demostracions diàries. -1?ecep=€ors de les més acredi€ades marques

Consell de Cent, 266(entre E. Granados I Aribau)

Telèfon núm. 23058BARCELONA

RAMON CLIME N T

r' -

L'aire de festa que sempre té e1 port,avui s'ha accentuat una mica. Hi ha mésbanderes i més vestits llampants de lesnoies.

El port, mireu-vos-el d'on vulgueu, sem-pre és una pintura. Instintivament busqueula signatura : Marquet, Bosc-Roger, Car-les... Però com que no ihi ha marc, no tro-beu l'angle i la vista es perd entre núvolsi aigua. Juguen en el port tots els colors

i una gamma inacabable de grisos. A mésa més, sempre hi ha un primer terme, unsegon terme i tots els termes que vulgueu.I un teló de fons canviant i bellissim. Homdemana unes tisores prodigioses per a tallartrossos de port, com si es tracüés d'una tela,i emmarcar-los després.

Avui en el panorama del port ha ingressatun nou factor que és l'home. Habitualmentla figura humana, en forma de descarrega-dor o de pescador de canya, queda escla-fada per la geometria dels tinglados i pelventre dels transatlàntics. Cal una massahumana perquè variï sensiblement el paisat-ge. I el dia de 1•a travessia existeix aquestamultitud, enorme, remorosa, que coronal'escullera, els vaixells i tot allà que s'a-guanta damunt l'aigua.

A Barcelona tenim ja un públic esportiu.El qualificatiu d'esportiu no podia pas apli-car-se a aquell públic bigarrat que envaïaanys enrera els nostres camps de futbol,i més cap aquí ha omplert les places debraus en les vetllades de boxa. Aquestagentada no era res més que això : públic,simplement públic. A la seva sola visió hau-ria costat endevinar que emmarcava unamanifestació esportiva. Era el públic deistenors d'òpera, dels mítings electorals, etc.

Ara 1a cosa ha variat. S'ha creat un pú-blic esportiu, que si no és el més nombrós,és almenys aquell que dóna el to. Es unpúblic compost de gent jove, vestida ambuna elegància desimbolta i exempta de com

-plicacions. Sota les robes, tiva la pe01, i elnas, els ulls i 1a boca són petits per a aspi-rar l'aire i desafiar el sol.

Aquest públic esportiu ha sortit de laclasse mitja, com totes les coses bones delnostre país. Fins no fa gaire era quelcomd'incoherent, disgregat damunt les pistes iles ones. La seva reunió, la seva transfor-mació en públic ha estat feta el dia en qué.lii ha intervingut la dona. La dona ha estat]'aglutinant dels esforços esportius, la so-cialització de l'esport, i la primera matèriadel públic esportiu.

Per això el dia de la travessia del port,que s'escau a finals d'estiu, entre el públic

Ascens al mèrif

Díjous passat i a la secció Cómicos, co-medias y comiquerías que es publica a ElDiluvio, hom podia llegir aquest solt, d'uninterès evidentment dubtós per a tots elsque veritablement experimenten una certacuriositat per les facècies teatrals

r Tina de Jarque celebra de continuo lar-gas conferencias con el brillante «reporten»y castigador impenitente Utrillo (junior). Eltrabajo no será J aldio puesto que de estecontacto sufrirá enorme alza el papel Tinade Jarque.»

Evidentment, pel nen Utrillo, quan totjust fa esforços inaudits per aconseguir veu-re's poblat el seu bigotet miniatura, haveraconseguit el càrrec de conferenciant d'unasenyora com Tina de Jarque és una perfo-mança de la qual no serem pas nosaltresels desprestigiadors.

Prospecfe seductor ifascinant

Don Alexandre Lloveras, que ensenyal anglès a Terrassa, publica un catàleg, totell per l'estil d'aquest fragment

((Gramática. — Consiste en la descom-posición de todas las partes de la oración,por medio de un profundo análisis grama-tical con abundancia de ejercicios, por me-dio de los cuales, el concursante, descifrapor propia iniciativa, el resumen de radaparte en su uso correcto, elegante y uni-formado; es sumamente fácil, aeradabL yfascinante.»

Im parcia lifat

Dia de partit Barcelona-Sabadell al campde Les Corts. Un grup de periodistes es-portius discuteixen, fent un xivarri despro-porcionat, la respectiva imparcialitat en jut_jar els encontres futbolístics. L'humoristaCastanys, que es troba entre la colla, apro-fita 1a primera ocasió per intervenir

—Aquí l'únic que pot jutjar imparcial-ment aquest encontre sóc jo!

Uns segons d'expectació i:—Sí, senyors ; per alguna cosa visc a

Sardanyola, que és entre Sabadell i Bar-celona.

Influència cinemafogràfíca

En un popular ei^nema sansenc, pròxima la Plaça d'iEspanya, darrerament es pro-jectà el film Dràcula, les característiquesfulletinesques del qual no hauran oblidatels nostres lectors aficionats •al cinema.

Ara bé; a propòsit d'aquest film i de laseva projecció, el vigilant d'aquell barri hatingut ocasió de fer una constatació tanma-teix ben ingrata : tots els clients que sor-tien d'aquell cinema, no sols li sollicitavenel llumí encès com d'habitud; sinó que lipregaven, amb la més sincera de les insis-tències, que els pugés a acompanyar fins ala porta del pis.

Una conferència i una «planxa»Al poble on estiueja, Ferran Soldevila dó-

na una conferència a 'la sala de festes delGran Casino : Palautordera i la història deCatalunya, tan plena (la sala) de gom agom, que quan arriben el seu germà CarlesSoldevila i senyora es veuen obligats a que-dar-se drets a1 costat de la porta.

A mitja conferència arriba, tot esbufegant,el fil del pintor Baixas i també esquedaa prop de la porta. Al cap d'una estona pre-gunta:

Qué diu aquest sòmines?Un cop de colze del seu veí et fa adonar

de la presància del germà del conferenciant,pel rostre del qual passa un finíssim som-riure.

Cal esperar 1'oporfuniEaf

Les inicials del setmanari D. I. C. sónamfibológiques, tant volen dir Defensa delsInteressos Catalans, com D. dels I. Catò-lics. Els corredors d'anuncis del setmanariham visitat, ara que comença la temporada,les cases de cinema.

Però en una d'aquestes, els han cantes-tat:

--Hauran d'esperar que la casa presentiuna pellícula com Christus.

de dalt de les barques es troben les méssuperbes pells torrades en les nostres plat

-ges. I les noies les llueixen amb aquellamateixa vanitat — puerilitat i presumpció,— que posen a exhibir l'ensenya del clubclavada a la boina.

Una de les moltes coses d'aquest mónque a nosaltres ens fam gràcia, és la dèria

d'alguns periodistes esportius, els qualssempre que es posen trascendentals parlende Grècia . Després de viatjar penjat en untramvia, després de premsar-se en un campde futbol, després de presenciar un joc car-

regat de mala intenció, després d'haver -tebarallat amb e1 veí de la dreta i el de l'es-querra, tot plegat amenitzat pels altaveusi pels anuncis d'automòbils i paper de fu.

mar ; després de tot això es necessita unaconsiderable dosi d'imaginació per evocar

Grècia i els seus estadis, amb les pistesverdes i els torsos nus dels atletes...

L'esport modern està influenciat per lamecànica i per l'artifici. Una prova espor-tiva de l'actualitat difícilment la dataríeuen una altra època.

Fins en la natació, esport dels purs, estroba projectada la mecànica. Mitja horaabans de la sortida dels nedadors, el «M,ar-

telb, es belluga amb un ritme agitat. Es elmoment d'engrassar-se. Les mans entren en

les llaunes d'Atlantic Motor Oil, i en sur-ten amb un tou de grassa per a aplicardamunt la pell. Les ((nans van i vénen deses

-peradament cames amunt i cames avall.Quwan en plena carrera veiem un nedador

que es produeix amb regularitat i avança

amb rapidesa, ens recordem del motor oili estem temptats de cridar un control per-què analitzi les llunes de l'aigua i esbrinisi hi ha trampa.

*x^L'esport actual ha perdut gairebé tot el

dramatisme. Es inútil que la Creu Rojaintenti posar un fris de tragedia darreraPa•legria dels nedadors. L'humanitari ins-titut, amb el seu uniforme i aquells palsque porta en lloc de llances, és un númeroextravagant intercalat a la festa. El bonatleta es fa mal amb aquella alegria. En-caixa sense dir ni un mot. Perquè l'esportés ja un vestit fet a mida, i la pose i l'en

-carcarament esportius es deixen per a ús de

tennistes estiuencs o de nedadors de pis-cina de Sant Sebastià.

No es concep que un home que neditres mil metres faci comèdia. Són fora delluc les frases heroiques i la presumpció.Diumenge passat, a la plataforma d'arri-bada, vèiem com els nedadors acabaven lacursa i sortien de l'aigua. Molts d'ells, aixíque tenien un peu a l'escala, pronuncia-Ven aquests primers tres mots

—Hi ha conyac?Aquest és l'estil 1931.

*y*

Hem parlat de les dones espectadores.Ara hem de parlar de les dones actrius dela travessia.

La dona esportiva a casa nostra és en-cara un espectacle. Ham la contempla ge-neralment amb una punta d'ironia. Per lanostra part, hem de declarar que sentimuna admiració i una simpatia Illimitadesper aquest eixam de noies que trepitgenels camps d'esport, solquen el mar i esbarallen amb els rècords. Encara anem mésenllà i no tenim cap inconvenient a fer unaconfessió : cada any, quan es llença a lesaigües del .nostre port el reduït grup denedadores, a la nostra admiració es barrejabona part d'enveja i també — sí, senyors,sí — de vergonya. La vergonya que derivade la sensació d'inferioritat.

Es aquest aspecte esportiu l'únic que se-ria capaç de fer-nos arribar a compondre elfeminisme. Nedar per espai d'una horasuposa una voluntat considerable, una in-teAigència desperta i un entrenament per-severant. 1 tot això, quan es dóna en elcos i en l'ànima d'una noia de divuit ainysque viu en el nostre país i en els nostresdies, tot aixà té algun valor. Que els con-cedeixin el vot de seguida, senyors de desConstituents, incapaços la majoria de nedarni amb l'ajuda d'uns suros!

***

Els fotògrafs emmetzinen totes les festes.La de l'objectiu és una de les tiranies ac-tuais. El fotògraf no perdona res ni a nin-gú . A vegades deu creure que la festa esfa exclusivament per a ell, i que hom haconvocat uns nedadors, un públic i unes

autoritats a•mb l'únic fi que ell impressioniuns quants clixés.

Hom generalment es sotmet complaent ala dictadura de l'aparell fotogràfic. Cal me-dàcia, al final de la travessia, per afer do-blegar el guanyador a les conveniències dela máquina.

–Per aquesta escala, no. Vol venir capaquí amb nosaltres? — diuen els de la cam-bra fotogràfica als arribats.

I el nedador, obedient, es torna a sub-mergir i ofereix als objectius el millor delsseus somriures.

Però els fotògrafs no estan contents, en-cara. Ara cal fer somriure les autoritats,cal que el President abraçi el triomfadori el batlle estrenyi la mà a les nedadores.

—Així, així estan bé. No es moguin.Però, ai !, que hi ha un fotògraf que en-

cara no estava preparat; i exigeix que elsomriure i l'estreta de mà durin cinc se-gons anés.El cinquanta per cent de la simpatia

i de la bona gràcia democràtica dels go-vernants, és obra dels repòrters gràfics.

ANDREU A. ARTIS

BRAMS NOVETATS EN

CORBATES INAflRBBABIFS

rJaume 1, 11Telèf. 11655

L'APERITIUPilotes. — Quan nòsaltres érem menuts,

jugàvem amb aquelles pilotes malcaradesde pell cosida, folrades d'essències infernals,que quan t'anaven a parar al clatell et feienun trau fins a la medulla. Eren mis pi.Iotes que rebotien contra la paret d'estudio contra les quatre punxes negres d'unjesuïta. Ara amb aquestes pilotes només hijuguen els condemnats a mort i les cria.tures que tenen mals instints. Entre elsaparells esfèrics que illuminavem la nostrainfantesa, es comptaven unes pilotes degoma pintades de tots colors, amb imat-ges fascinadores, com per exemple la ca.tedral de Colònia, o una senyoreta que duiael cos com una vespa i arruixava el jaquédel seu enamorat amb unes mirades plenesd'essència de rosa. Quan arribàrem a l'edatd'ésser una mica cafres, ens vàrem dedicara les pilotes de futbol, que venien a ésserels generals i els bisbes de les pilotes ; pos-seir una pilota de futbol autèntica, en aque.lles èpoques, tenia la mateixa importànciaque ara té pagar un pis de mil pessetes auna dansarina sense contracta.

Després, tant els nois com les noies dei.xàvem el joc de la pilota, i ens dedicàvema anar a la Universitat, als toros, a-ls mu-sic-halls, a missa de dotze o a passejaramb um gos molt pelut per la banda méssensual del Passeig de Gràcia. Només elsque eren profundament tifes i volien ena.morar-se d'una manera emmidonada i sen.se convulsions, es feien socis d'un clubde tennis t que aleshores n'hi havia poquís-sims, i es dedicaven a rebentar les pilotespròpies d'aquest esport, amb un oert des-menjament aristocràtic.

Els pares de familia no havien de patirgaire per culpa de les insensibles pilotesdels jocs de llurs fills, i no passava el quepassa ara, que les pilotes constitueixen unimportantíssini problema, i una partidaessencial del pressupost de tota persona ques'estima

Si aneu per les torretes i les torrassesque hi ha a la platja i a 1a muntanya delnostre país, us adonareu del tràfec que tonenels caps de casa les tardes dels dissabtesa carregar-se de monstruosos paquets depilotes que costen impressionants fortunes;perquè en l'època que vivim, tothom es de.dica als diversos jocs que tenen com a prin.cipa] finalitat empipar i mortificar una pobrapilota a cops del que sigui, no deixant-laestar mai en repàs i fent-la passar pelsllocs més desavinents i més poc agradables.

Avui dia els senyors i les senyores desdé l'edat de dos anys i mig fins a l'edat devuitanta anys, per fer salut i per matarl'estona, utilitzen les pilotes de tonnis, deping-pong; de golf de debò i de golf mi.niatura ; aquestes pilotes són gairebé obli-gatòries en totes les famílies en les qualshi ha una moral sanejada i uns sentimentsainàrquics descolorits. Permeten, aquests jocsde societat, una complicació en la indumen-tària i en els somnis nocturns de la joven-tut. Avui di.a una da-ma en plena tardorpot fer-se les illusions esportives i sensualsmés intenses, dintre el clos absurd d'aquestsgolfs que hi ha en tots els jardins de.Sardanyola per amunt.

Les pilotes de ping-pong són les més des-graciades, la seva lluentor de clara d'ouels dóna una positiva infelicitat, general-ment moren mastegades per un gosset ten-dre i poc menjador. El ping-pong és un joca propòsit per a les noies que estan a punt.d'enamorar-se, i per a les casades que es-pensen que un dia o altre les vindrà a rap

-tar un caníbal epilèptic i comunista. Enmig de la seva tristesa, jo confesso que

el ping-pong és un joc bastaint noble i queté un cert mèrit, si no se n'hagués abusattant en temps del directori ; fins m'atreviriaa dir que no tindria cap inconvenient d'e-namorar-me d'una campiona de ping-pong,amb tota la vanitat esportiva que això com-porta.

Ara, .amb el que ja em sembla que no-es pot transigir de cap manera és amb el.golf miniatura. Jo sempre he cregut que el.golf autèntic era una d'aque'11es grans en-sarronades que s'han inventat els anglesos-

per presentar-se davant de la humanitatamb aquell aire d'irreductibles panteres dela distinció. IEl golf, he sentit dir que és -tan i tan higiènic i que serveix per al fo-ment intensiu de l'adulteri; això ho diuen'els defensors d'aquest esport que van al.camp de golf amb el mateix entusiasmeque van a visitar el dentista.

Perd malgrat el que es pugui objectar en.contra del golf, aquest esport té un certarabesc que el fa tolerable, i fins comprencque hi hagi qui hï perdi la gana. El que'no comprenc és la gràcia ni la solta delgolf miniatura, ni comprenc la passió deles persones greus del nostre ,país, que dei--xen les Corts constituents per anar a ma-tar hores en un jardí públic o privat, i abarallar-se per si jo n'he fet gq o tu n'has-fet 82. I aquest j oc tan actual és el queha vingut a complicar les obligacions delcap de família davant de les fàbriques depilotes.

El golf miniatura, que com a esport és-la mínima quantitat, i que, naturalment,està a l'abast de totes les musculatures, ha-produït en el cor femení el rebombori es>portiu més gran que s'ha vist d'ençà que elmón és món. La fúria i la passió que en-un moment no gaire llunyà va despertarel futbol, no són res al costat d'aquestremenament de terres, d'aquest inventobstacles, d'aquests monuments minúsculs,d'aquests observadors sense solta ni volta,en els quals, si hi va a parar la pilota, pro--dueixen en l'esperit del jugador la oatàs•-trofe d'una deshonra de la qual difícilmentes podrà aixecar; tots els tinglados que esmunten al voltant del golf miniatura ultra•passen les coses que fins ara s'han dit dela maçoneria, del nudisme o del poder tru-culent dels jesuïtes.

Heu de precisar que en el nostre país hiha mils persones amb una certa posició,que ara ja no pensen en els perills de 12-baixa de la pesseta ni en la importància dela F. A. I. ; l'estómac, el cervell i el fetged'aquestes persones depenen exclusivamentdel golf miniatura. La pilota que s'etzibacontra tots els obstacles creats per la ima-ginació torturada, avui dia és ]'únic pa tróde la moneda de la felicitat.

Jo no sento cap odi pel golf miniatura,l'única causa que em mou a combatre'lla por de no ésser una més de les sevesy íctimes.

JOSEP MARIA DE SAGARR't

ESPECTACLE i DIVAGACIÓ

La travessia del port

--Saps la diferència que hi ha entre untaxi i un tramvia?

—No,—Està bé. Així, pendrem un tramvia.

(College life, Nova York?

—1 per qué va deixar la casa?—La senyora de l'amo va començar a dir

que jo coquetejava amb el seu marit,—Està bé. Pot venir des de demà mateix.

(Le Rire, París)

—Com acaba aquesta història?—D'allò més malament. Figura't que ell

es mor i ella torna amb el seu marit...(The Passing Show, Londres)

A LA SOCIETAT DE LES NACIONS

Tot Catalunya ha seguit amb febre eldebat parlamentari de la setmana passada.I ja abans de venir l'hora de la disputade les sobiranies i les llengües, tot Cata-lunya confiava en la lleialtat d'un homeel president Alcalà-Zamora. La lleialtat d'a-quest home i •la nostra confiança es corres-ponien fins al grau màxim. La confiançadels catalans no podia anar més enllà : lanostra sort estava a les seves mans. Peròla lleialtat té un límit : ningú no pot exigirun salvament quan es cala foc, quan lesflames han envaït tota la casa i és immi-nent el perill d'ensorrar-se la volta. L'amis-tat i 1a lleialtat d'Alcalà-Zamora han arri-bat fins al grau heroic.

Catalunya ha estat de sort. L'home lleialque s'ha encarregat generosament de laseva defensa no podia ésser ni més pres-tigiós ni més hàbil. Hem tingut al nostreservei l'home més noble del règim nou, elPare de la República, i d'escreix tota 1apompa de la retòrica castellana i una ha-bilitat parlamentària del millor estil.

D'aquí estant, els catalans, cara viva deldebat, ens adonàvem perfectament de l'in-terès dramàtic de la històrica sessió de lessetze hores. Vèiem clarament que el nos-tre defensor s'hi jugava la pell tant comnosaltres, més que cap de nosaltres, enaquell debat. I, no obstant, no és naturalque el defensor converteixi l'afer que ple-deja en una qüestió personal. Fou la des-lleialtat dels altres el que el va decidir ajugar fort fins a comprometre tot el seuesdevenidor polític. I quan l'adversari seinva adonar, va caure en ]'abjecció que tanirritava a Goethe de convertir la disputaen una qüestió personal. I ni l'enemic varecular davant de l'abjecció, ni el nostredefensor va témer el risc. I la deslleialtatdels uns i la lleialtat de l'altre va arribara un mateix grau en aquesta cursa diver-gent de sentit moral. •

Diputats i periodistes, tothom ha reco-negut que hi havia tant interès a enfonsar

l'Estatut de Catalunya com el seu defen-sor voluntari. I aquest és un altre delsaspectes del drama : la ingratitud per al'home que no té altra tara que la sevalleialtat. 1 si reflexioneu un moment queel president Alcalà- Zamora és el Pare le-gítim de la República, l'home que es valugar la fortuna i la vida per la causa dela renovació d'Espanya, haureu de convenirque ]''actitud dels seus adversaris és mons-truosa.

Encara que els pobles no tinguin memó-

' I I I a

treu el dolorde ronyons

L per que

dissol/fácid úric

Esr/e u1h/er dr!resulols obtI^gvrs ambI'DRDDONA^entaaels casos en que «3Mindlcat..

OL maM1mu ciD O

Crean a ie r^onm

eRAnc INDICADORae F4 d ciro a 3.vUl°

OELs LLOCS A ONTES LOCALISA

EL REUMA

ria i que la ingratitud sigui el premi delsherois autèntics, hauríem de mirar que elscatalans no caiguéssim en aquest pecatcontra el president Alcalà-Zamora. Jo queno he votat mai cap foraster, m'atreveixoa dir que si tingués autoritat demanariaque quan arribi ]'hora de les eleccions dediputats de la Generalitat, guardéssim elprimer lloc de Barcelona per al presidentAlcalà-Zamora. Aquest nom iAustre hauria

El cap del Govern espanyol

d'encapçalar la candidatura de tots els par-tits. Crec que en aquesta iniciativa de tri-butar un homenatge de gratitud al presidentdel primer Govern de la Repdblica, he coin-cidit, o potser he estat precedit, pel diputatde la Generalitat senyor Irla. No conecexactament .la idea del comissari de la Ge-ner.ali.tat a Girona, però tothom reconeixe-rà que cap homenatge no seria tan dignecom aquest. 1 si les circumstàncies fessinque el senyor Alcalà-Zamora fos elegit pre-sident de la República, i en el cas queaquesta elecció precedís les eleccions de laGoneralit.at i no es considerés correcte posara discussió el nom del cap de l'Estat, hau-ríem d'estudiar una forma escaient d'ho-menatge. L'efígie en bronze d'Alcalà-Za-mora presidiria agradablemeint l'indret mésvital de la Generalitat: amb la seva testad'idealista es podria inventar uin Sant Jordimagnífic, armat com un cavaller, matant eldrac de l'unitarisme borbònic.

Si tinguéssim la sort de poder oferir alsenyor Alcalà-Zamora un Lloc en la nostraGeneralitat, la presa de possessió del càrreces prestaria a un homenatge d'una gran-desa incomparable. lEn tots els casos, siel president Alcalà-Zamora accedeix a lainvitació d'assistir a l'homenatge dei poblecatalà, en aquell dia solemne veurem unamarxa de tot Catalunya sobre Barcelona.

MANUEL BR13Ni U

ED HispanoSuiza

Automòbils20 CU -46 CV

Ñiranfa o^•a

Els periodistes a la S. de les N.Segons Welhoff, són de tres classes, com

els vagons d'un tren.Els prirners es mouen amb majestat.

Se'ls atorguen audiències privades que fanenveja a lturs coUegues no tan sortosos.. Esconsideren com diplomàtics i, a les cerimò-nies oficials, llueixen tantes condecoracionscom un plenipotenciari.

No diuen mai : «Curtius m'ha dit», sinó«He dit a Curtiusn. Són donadors de con-sells, no procuren informar l'opinió pública,sinó canalitzar-la en un sentit o altre. Ca-minen a poc a poc, com afeixugats pels de-crets d'Estat.

Els segons es desviuen darrera la notí-cia. Coneixen articularment un delegat oaltre. Un ha estat el primer de saber quel'anschluss aniria a l'aigua, o les repercus-sions del pla Hoover. Els vespres es reunei-xen a la cerveseria Bavària.

Els tercers van de bòlid. Voldrien estar atot arreu al/jora. Pateixen, si assisteixen al'Assemblea, sabent que Curtius i Briandcelebren urïa 'entrevista a l'hotel de Ber-gnes. Assalten delegats captant una infor-macid. Són conscienciosos i fan tard sempre.

Briana i la premsaPerò a tots els de les tres classes, Briand

sol fer les mateixes terribles declaracions--La premsa és una gran potència, però

l'efecte que produeix és relatiu. De vegadesva bé per llançar alguns homes polítics quecomencen la earréra, però jo que ja quasil'acabo...

>,I a premsa sovint fa et que ella en diu(( campanyes )) , en les quals rarament vanjunts l'heroisme i la veritat.

»Em podeu creure, el úbliç ja no és tanidiota que es cregui tot el que llegeix,

»Avui dia la jiremsa ja no pot fer tant demal com abans. Això sí que és un progrés.»

Pacifísme xinésXina ha estat elegida al Consell de la

S, de les. N.—Ara ens veiem recompensats de tantssegles de pacifisme—exclamà un delegat xi-

nès en saber el resultat de l'elecció.Com que la frase causà una certa sor-presa en els que la sentiren, sobretot pervenir d'un home d'un país on tot sovint hi

ha revoltes i guerres cïvils, el delegat haguéde completan el seu punt de vista

—No en dubteu, els xinesos som el poblemés pacífic del món.. Hem inventat duescoses : la pólvora i la. brúixola. Doncs hé,no hem fet servir mai la pólvora per bara-llar-nos amb els nostres veïns, ni mai enshem servit de la brúixola per desembarcara Europa.-.;

Gandhi « gentleman» anglès

La delegac[Acabades les reunions de Ginebra d'aquest

any, és convenient cridar l'atenció sobre elpaper que en elles ha jugat la delegacióde la República Espanyola, com a comen-çament d'una actuació que pot ésser moltbeneficiosa per a Espanya i per a Europa.

Fins ara, Espanya, sense una política im_ternacional definida, estava representada enel concert de nacions de tot el món, per un

El president de l'Assemblea

grup de senyors que no tenien cap lligamamb els veritables sentiments del seu país.La tasca d'aquests representaints estava per-fectament enquadrada dintre ]'esperit de laS. de les N., però com que, d'altra banda,representaven un govern deslligat en abso-lut d'aquest esperit, essent la seva actuaciófruit d'amistats contretes en terres estran-geres més que d'un veritable sentiment queels ainimés, o conseqüència d'una necessitatnacional, les seves opinions—si és que se'lspot donar aquest nom—mancaven en abso-lut d'autoritat.

La delegació espanyola, trist és confes-sar-ho, feia una certa gràcia a les gramspotències i • era tractada amb la bonhomiaamb què es tracta a qui, desproveïtd'ideespròpies, no fa mal a ningú.

No és estrany, doncs, que aquest anyla delegació de la República Espanyola fosesperada amb una certa curiositat. IEl canvide règim a Espanya havia portat gent novaal poder, que representaven l'esperit de lanova (Europa.

La delegació de la República Espanyolano va defraudar. Tant des de la tribuna de(Assemblea com a les Comissions, les sevesparaules foren escoltades i acollides ambgran si-mpatia. Espanya estructurava la se-va política interior d'acord amb l'esperit dela S. de des N. ; les declaracions dels dele-gats espanyols no podien, doncs, deixar deproduir molt bon efecte.

En una Assernblea on ningú no gosavadir res, on tots els problemes eren escamo-tejats, sense comparació amb les altres As-semblees, perquè les preocupacions polítiques,socials i econòmiques eren massa fortes per

EL POLITIC LLEIAL

Alcalá =Zamora

Quan Gandhi arribà fer primera vegadaa Londres, tenia divuit anys i moltes ganesd'europeitzar_se. Almenys escriu ell mateixen la seva Vida :

«Els vestits que havia dut de Bombay emsemblaven impossibles de portar a Angla-terra i en vaig encarregar de nous als'Ma-gatzems de l'Exèrcit i de la Marina. VaigComprar també un b arret de copa que emcostà dinou xílings. Encara no satisfet, vaigcomprar per deu lliures un vestit a BondStreet. No vaig trobar correcte de portaruna corbata feta i vaig apendre de fer-me'nel nus. Cada mati perdia deu minuts da-vant un gran mirall, assajant de fer el nusd'una corbata i fent-nie una clenxa comera moda aleshores. Com si tot això no fosprou, em vaig aplicar a altres detalls con-duents a fer de mi un gentleman anglès.

Aquests detalls eren gendre lliçons de dan-sa, de dicció, de violí, etc. Però aviat esva adonar que perseguia un «fals ideal),.Si l'aprenentatge de vestir bé no li hauràservit de res, de totes maneres les lliçons dedicció lti han estat útils, ja que els seuscompanys de Taula,.. Rodona han trobatimmillorable el seu accent anglès.

Retorn

Qui hauria pogut su osar que en aquestaèpoca de tan complicada econonvria s'hauriatornat al canvi de productes, a estil del'home primitiu o dels salvatges oceànics?I, amb tot, això acaba de passar als Es-tats Units, La Federal Farm Board, no

sabent què fer dels seus excedents de blat,ha canviat 25 milions de bushels fer unmilió 50,000 sacs de cafè del Brasil. I alKansas, els colliters baguen en blat totesles compres que joden. Fins sembla queels pastors han fixat tarifa de casament,deu bushels de blot.

--- -- ------ ----

Sentiue R

cansament?Acudiu a la

CRFInSPIRIwi

Prque reanimalesforces, senseafectar el corni els ronyons

o espan yolafer declaracions decisives, l'actuació de ladelegació espanyola potser hauria pogut és-ser més valenta. Però no va voler tampocposar el fet d'Espanya com a exemple perproduir una pertorbació en l'Assemblea jael primer any de presentar-se.

L'actuació de la delegació espanyola a laS. de les N. ha estat el plantejament i ]'inicid'una política nova. Res més, Ara cal queaquesta política internacional vagi prenentforma en futures intervencions.

La situació d'Espanya amb el canvi derègim és exeellent per reintegrar-se en elconoert de nacions amb un paper de pri-mera categoria. Perquè els primers papersestan destinats no als nacionalismes ferot-ges, com abans, sinó als defensors de laideologia pacifista i paneuropea que la Re-pública Espanyola pot representar amb totaautoritat.

Fins ara Espanya estava de fet totalmentapartada del concert de nacions, 1 la mo-narquia no podia canviar aquest estat decoses perquè era impotent per a un nacio-nalisme imperialista i el seu pacifisme noprocedia d'un pensament clar ï concret, sinód'aquesta impotència.

La reintegració a (Europa és, doncs, feinade la República, que representa els nous cor

-rents d'opinió internacional.A Espanya tot está per fer. IEn organit-

zar-se ara intensament, pot fer un gramsalt endavant i col-locar-se davant d'altrespaïsos més o menys importants, i rio obs-tant més influents.

1 no cal perlíre de vista, en organitzar -se,tot el nou pensament que es dibuixa a Eu-ropa, políticament, econòmicament i social-ment.

(.'organització interior d'Espanya ha d'és-ser una base per a la seva política interna-cional, que tants beneficis pot reportar atota la democràcia europea.

La tribuna d'Espanya enfront dels pro-blemes mundials està a la S. de les N. ame-naçada per tants imperialismes inconfessa-bles ! Cal no perdre_ho de vista. Desapro-fitar aquesta ocasió de reintegrar-se a IEu-ropa, afavorint al mateix temps alts fins dedemocràcia internacional, seria una negli-gencia imperdonable.

Es per això que cal felicitar la primeradelegació de la República ;Espanyola, la qualha sabut posar la primera pedra d'una novapolítica exterior espanyola,

W.

:ollllllllllllllllllllllllllllllllllll lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllfllllllllllllllln

_ MarsaDs, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

1 - Peregrinacions, etc.

INFORMES -1 PRESSUPOSTOS GRATIS

i1i1111111111111111111111111111111111111111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^lllllllllllllllllllllllllli•

--Aquestes ostres són petites i estan pas-sades.

—Si estan passades, millor que siguin pe-tites.

(Vari Hem, Estocolm)El fil] del fondista fa una suma

(Life, Nova York)

^F

Expressìonisme i Impressionisme

EI cinema, com ja s'ha ben estudiat, té Epstein, igual (quan els" ànims estan enben marcades dues etapes quant al tons :màxima tensió es trenquen per elles solesuna objectiva i subjectiva la segona. i d'una a una totes les cordes d'una gui_

Però en cada una d'aquestes dues etapes farra). El mateix amb els films escandinaus,es poden destriar dues formes d'expressió ; amb ambients que actuen directament so_les dues formes que s'han vingut a dir : I bre 1a .psiquis (encara que realitzat a Amè_impressionisme i expressionisme. rica, pot servir d'exemple El Vent, de Sjos_

trom).1.0 ETAPA : OBJECTIVA En L'Exprés blau, de Trauberg (proce_

dent de la Feksi— escola de l'actor excèa.Deixem de banda les primeres proves dels • tric—), aquell tren és una expressió ben in.

anys 1895 al qoo, en què es fan cintes tensa de tot un xoc de sentiments de di_d'una vintena de metres encara no, que versos pobles i classes.

Un film que fou famós: ((El Foca (1916), fer 'Pina Menichelli i Febo MariMaurice Chevalier i Yvonne Valide en. «Petit Café»

EL CINEMAUNA ALTRA INAUGURAL AN D 1? AM A

Qo p uo ^^ o0

Petit café, el film Paramount amb elqual el Coliseum ha inaugurat la tempo-rada, és un film de Ludwig Berger, segonsuna comèdia de Tristan Bernard.

No sabem si en confeccionar el seu filmel cèlebre director alemany haurà tingut ala vista la cinta que una casa francesa varodar, en els bons temps de Max Linder,sobre el mateix assumpte. Un film aquellque sempre serà bo de recordar, per tal

com és obra força reeixida que avui en-cara tothom tornaria a veure de gust.

E1 découpage de la cinta de LudwigBerger és ben distint del de l'obra fran-cesa, cosa que no ofereix res de particularsi hom té en compte que aquella era, natu-ralment, una cinta muda i ara estem davantd'un film parlat, on les paraules pesen moltdins l'economia total de l'obra. La intro-ducció del factor verbal no podia sinó mo-dificar profundament l'ordenació del film.

Essent l'obra inspirada en una peça deteatre i comportant aquesta un diàleg dequalitat, era d'esperar que aquest seria po-sat a contribució d'una manera generosa,i •efectivament, hom va a veure el film, peròtambé a escoltar el diàleg. Moltes parau-les, i tot i així,ningú .no gosarà dir queaquest film sigui un film aturat i rígid. Hiha un cert moviment fàcil que no s'inter-romp—llevat en els passatges lírics—, queels intèrprets animen amb llur talent i quel'anècdota sobretot condueix amb seguretat.

Amb tot, el film no satisfà. En conjuntés una cinta que no sobresurt d'una dis-creció moderada ; és dins el to corrent d'unfilm Paramount en tat el que fa referènciaa la posta en escena, al cast i a l'aspectepròpiament tècnic. Darrera la màquina

—i •això és l'important—no s'endevina untemperament, i no és que Ludwig Bergerno sigui un temperament, però potser no

m^gc^e^

Pc tü C ifp^rrMaurice €1 1.

Significa renunciar estar tris

durant una llarga Eemporada

L

r1

f

Avuí al

Colíseum

Es un film Paramoun4

ha pogut retrobar-se en un tema estranyal seu tarannà, o bé ha estat incapaç d'en-tusiasmar-se davant d'un assumpte quesembla no servir sinó per un joc de sobre-taula ; sense amb això voler malparlar d'a-questa mena de. jocs que si més no demanenenginy, que no és pas poca cosa.

En el film francès, i per això l'hem citat,hi havia tot un ambient, tot un esperitd'humor, sense caure en la caricatura ; hi

havia, en una paraula, un temperament quedonava com un avant-goút del que haviad'ésser més tard l'humor d'un René Clair.No ha pogut retrobar aquestes qualitats enel film que ara ens donen. Jo voldria ex-treure del film en qüestió tota la gràcia deles situacions deguda a l'originalitat deTristan Bernard, per veure quines gràciespròpiament cinematogràfiques restaven.

Maurice Ohevalier canta, i unes quantesvegades, i això que el tema no sols noii'hi obliga, sinó que quasi no l'hi permet.Les cançons entren doncs si us plau perforça dins el film, sense defugir per res elconvencianalisme. Actor apreciable, potserencara hi guanyaríem si no fes tan el pa-llasso, per bé que sembla que això és elseu fort.

Hi ha una cançó, la del cucut, que ésdeliciosa ; les altres són dins la classe, volemdir que són del gènere estendarditzat Che-valier.

Em la mateixa sessió, la Paramount ensoferí el primer film d'una nova sèrie titu-lada Gràfics Paramount, Haurem de co-néixer mós títols per veure el que val aques-ta novetat. Hi ha, en el que vàrem veure,un reportatge submarí i un altre sobre li-túrgies de ]''Extrem Orient, exce•lents totsdos. Després segueixen unes quantes inti-mitats de Clara Bow, que són com si di-guéssim un anunci intelligent.

Creiem que aquestes intimitats interessenenormement gran part, potser la més im-portant numèricament, del públic que vaal cinema. Interessen molt, i no comprenemper què les cases productores no aprofitenmés sovint aquest interès per prodigar lapropaganda en aquesta forma. La vida ín-tima dels ídols del públic, el que fan, commengen, com juguen el cinema, podria, .ambtrampa o sense trampa, feranos-ho veureamb gran delectança per a molts, que noper això minvarà ilur illusió per les stars,com ailgó temia. Hem vist Clara Bowi la seva casa, Clara Bow i el seu gos,Clara Bow i la platja on cultiva la mandra.

Només se'ns acut que fer el reclam deClara Bow ara que la noia ha d'aba.ndanarel cinema, és un xic inactual.

J. PALAU

El Congrés Hispano=Americà

de CinemafografíaEn entrar en màquina aquest número,

continuen encara els treballs preparatorisde la Comissió catalana del Congrés Bis-pano americà de Cinematografia que s'h;ide celebrar a Madrid durant la primera set-mana d'octubre.

E1 nostre redactor de cinema ha defen-sat una ponència destinada a interessar alspoders públics en la creació d'un arxiu defilms, que ha estat acceptada íntegrament,així com 1a del nostre collaborador DíazPlaja. Hi ha nombre de ponències sobrecinema amateur i cinema educatiu, de lesquals domarem compte com es mereixen,més extensament.

«Alfombra mágica Fox»Acusem rebut del catàleg de la Fox que,

amb el títol de Alfombra mágica, acoblaels primers títols dels nous documentalssonors que sabre diverses qüestions de geo-grafia, història natural, antropologia i folk-lore acaba d'editar la famosa casa.

Es tracta d'una collecció importantíssimade documents, en la confecció dels qualshom sha disposat de des darreres adquisi-cions tècniques del cinema. !El so sobretothi és emprat d'una manera sistemàtica iamb ona finalitat estrictament documental.

La importància adquirida darerament pelsnoticiaris, on la informació s'ajusta a unaconcisió epigramàtica, indica prou bé I'iin-terès que hi ha a substituir aque[la bre-vetat per tota l'amplitud d'una conferèn-cia, i a això respon la nova producció Fox.

«Fermin Galán»S'està enllestint la producció nacional que

porta aquest títol, fidel reproducció de lesjornades històriques de Jaca.

Hem vist algunes fótos del film. En unad'elles hem pogut veure la proolamació dela República a Jaca, esca reconstruïdaamb totes les de la llei. En una .altra hi hauna vista de la carretera que porta a Jaca.Hom hi pot veure un representant delclergat, un altre de la milícia i un altredels naturals del país, aquest darrer ambun ase.

El bo del film és que a mós a més delspersonatges reals, és a dir històrics, n'hihaurà també d'allegòrics. D'acord amb lamoderna escola russa, hi haurà símbols.Així en el repartiment hi ha personatgescom la Llibertat i el Clar de Lluna.."

Ara aneu a saber qué tonen a veure lalluna i la República.

Pels de la ParamountSembla que finalmont la Paramount adop-

ta ja d'una manera definitiva, per a laseva producció americana, el recurs de lesparaules castellanes impreses a baix de leaescenes, a fi que l'espectador pugui seguirl'argument.

No discutim la validesa d'aquesta so-lució, que té el gran avantatge de no tren-car mai el ritme i la marxa del film. Peròhi ha l'inconvenient del lleig que fa el car

-tell immòbil damunt l'e •cena, i aquest in-convenient ós prou gros perquè calguifer el possible per reduir-lo, fixant rigoro-sament la durada de la seva projecció, du-rada que s'ha de reduir al mínimum. Arapassa que hi ha temps—i no exagerem

—per llegir fins a cinc vegades els rètols. Jasabem que no tothom llegeix tan de pressa,però no fóra difícil escurçar la durada dellur projecció sense inconvenients per ningó.

^-\: wr

k'

a

sanee la a^aae

S^

asaa0 con •

)•••

p Esable:.

Duan a Mar¡a

V car. ale Guevara,

'i,a gaCrespo Y

'j°sé •

;iL)e

nn .\

El

jProceso de

IL&RYT

DUGÅNJ/A'/ cu/aWt QJ$1&14gn-Maya

eren solament un dels múltiples actes queens reporten les revistes avui. Per exem-ple : La sortida dels obrers dels tallers Lu-mière (els inventors del cinematògraf), L'ar-ribada del tren a l'estació de Lyon, etc.,etcètera. Pures documentals de paisatges icostums. Simples impressions,

Tenim l'antinòmia, que s'assenyala entreel cinema europeu i l'americà, deguda alfet que el cinema europeu és fortament ex-pressionista, mentre que l'americà és im-pressionista.

a) Europa : expressionista

La iniciadora del cinema, França, des dela primera producció amb argument : His-tòria d'un crim, en tog m., per Zecca, elprimer director que tingué la Pathé, hamarcat un dramatisme exagerat. Melodra-mes, reconstrucdions històriques, novelleso menys que novelles : fulletins sentimen-tals. Amb tota l'exageració que reclamariael teatre sense l'ajuda de la paraula.

No cal dir Itàlia. Films i artistes ex-pressionistes per excellència. Pellícules d'e-vocació històrica i de gran sumptuositat enla decoració, com Cabina, Delenda Car

-thago, Marc Antoni i Cleopatra, Juli Cèsar,etcètera. Als assumptes històrics seguirenels de passió dramàtica. Qui no recordaels estiraments d'una Francesca Bertini,d'una Lida Borelli, d'una Pina Meniohalli?

1 el mateix Alemanya (lloc de les polè-miques més fortes sobre expressionisme iimpressionisme). G. Charenso] divideix laproducció alemanya en tres etapes i la quecorrespon a l'etapa objectiva la titula : IEx-pressionista.

La primera producció important alema-nya : La princesa de les ostres, és tota unafarsa interpretada per una artista de movi-ments grans com Ossi Oswalda i dirigidaper ]'avui famós Ernst Lubitsch, que llavorsera espòs d'Ossi Oswalda.

Un director ben expressionista és FritzLang (Els Nibelungs, -Metròpolis, Spione,Una dona a la lluna) i l'actor més expres-sionista : Emil Jannings.

b) Amèrica : impressionista.

Films de ]'Oest, simples sense cap classed'interpretació. La cambra cinematogràfica,amb més moviment, estalvia exageració iteatralitat als actors, al temps que aug-menta el seu impressionisme.

Trama única per a tots els films, variantsals les documentals de les muntanyes ambels seus cow-boys.

La mateixa diferència es constata ambles bandes còmiques. A Amèrica són puressensacions d'estropici i caigudes. Són clàs-siques les de Tomasín. A Europa Max Lin-der interpretava peilíeules en les quals lacomicitat radicava en els quidproquos, comqualsevol sainet, i amb els gestos i carad'ell.

2.a ETAPA : SUBJECTIVA

Ja no es marca una separació per con-tinents . Mentre el cinema americà influeixdecisivament a Europa, d'aquesta marxencap a Amèrica els seus millors directors:Murnau, ,Lubitsch, Paul Leni, Pupont, Ale-xander Korda, Jacques Feyder, Sjostrom(Seastrom), Stiller, Paul Fejos, etc. Euro-peus, també, Sternberg i Stroheim.

'Encara que la maturitat a què ha arribatel cinema fa que les pellícules siguin totesmés ponderades i que les exigències co-mercials obliguen els directors i els actorsa fer de tot, és possible de seguir clas-sificant les dues formes : expressionisme iimpressionisme.

a) Expressionisme.

Rolusnsa sentimental, de S. M. Eiseins-tein, és un màxim esforç d'expressió dediversos estats d'ànima per mitjà del pai•satge. la caiguda de la casa L!sher, de Jear

L'expressionisme en l'actor perd molt enaquesta segona etapa, perquè és, ja, unanorma sabuda que, per raons de distància,el gesticulat em el cinema té d'ésser moltmés sobri que en el teatre. Són els actorseuropeus els que encara 'no s'hi han adap-tat del tot.

b) Iriïpressipnisme.

Cap escola més impressionista del jo in-terior, com la sobrerealista. Les seves obrescinematogràfiques no es poden considerar,però, com impressionistes, perquè són filmson per sobre de tot hi ha una tesi i lafinalitat de crear confusionisme en els es-perits. 'Pal els films de Buñuel: Le chienandalou i L'ege d'or (abans La béte anda-louse).

Els films que més o menys pertanyen aaquest grup .acostumen a desconcertar elpúblic. Es tracta d'exposició esqneta, sim-ple constatació de fets. Superficialment sem-bla que tot vagi com una seda. Es clarque per poc fi que es sigui s'hi endevinatot un món de sensacions i de tragèdiesíntimes . Més tràgic i colpidor porqué nosurt res a l'exterior i no es pren revenjaamb ningú.

Un dels directors que més se m'acut ala memòria en parlar així és Henbert Bre-'non, En El capità Sorrell hi ha tota la vidapost-militar d'un home. Fets i imatges decada dia. Un home impassible. La múl-tiple tragèdia que s'hi endevina, però, ar-riba a commoure. En el film Beau Gesteno hi ha altre truc que alterar l'ordre delsfets, deixant truncada l'acció. Gràcies aaixò es manté la curiositat de l'espectador.Si es seguís ]'ordre 'normal seria una cosatan insípida com la realitat mateixa. EnEl cas del sergent Grischa es pot repetirel que hem dit d'El capità Sorrell. Simplede trama. Original perquè ens dóna la tra-gèdia de la guerra d'una manera subjec-tiva. Pesada de detalls realistes i minu-ciosos. La sensació de l'afusellament ensla vol donar tant pel mitjò impressionista,que arriba a fer coincidir l'espectador amhel protagonista; el mocador que es posa alsu41s de Grischa deixa tot el llenç a lesfosques mentre es senten ï s'entrelluquenles detonacions.

Aquest deu ésser, pel que ens expliquen,el fonament de la modalitat del director rusDziga Vertov, fundador del Kinok o Pu-l)1.1a del Cinema, que és la destrucció totaldel cinema teatral. Principalment en el casdel film L'home del pren-vistes.

Sám artistes impressionistes que malgratllur impassibilitat deixen endevinar totauna gama de sensacions interiors : CliveBrook en primer terme, Lewis Stone, Wil-liam Powell, Greta Garbo, Evelyn Brent,etcètera, etc,

En la part còmica, és eminentment im-pressionista sense matar la seva riquesasubjectiva : Buster Keaton. Harry Lagdonamb els- seus gestos inexpressius i arbi-traris. Ad^huc en el mateix Chaplin ; elmillor és el contrari del que expressa, elque se li endevina.

RODOLF LLORENS

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

Jaume I, 11Telèf. 11655

^, ^^•^^. Hispano

-^^ 4^.^.: suizaCamionsi Camionetes

_IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIL

UrqùináònaSorollós èxit

= Tots els diesc =— ti?P —— `( -I_' '1 1

1la sevaobra cabdalés un film Paramount

iI I I I i i 111111111111111111111111111111111111I I l l l l l l l l l l l l l l'

DEL TEATRE CATALÁ

SupervivènciesEl teatre català de començaments de segle lent—i de vicis, adquirits a força de «bar-

ja el contemplem en perspectiva. Rossinyol, raquetes» teatrals.Iglésies i Guimerà, són d'ahir. Això, que Fet i fet, Borràs és encara un actor d'a-sembla una frase, té un sentit dolorós. Sal- vui? Tinguem en compte que el fet quevant tots ela respectes per a les indivi- encara treballi no suposa res ; que el fetdualitats prestigioses que avui aguanten he- que se l'elogiï d'esma encara suposa menys.roicament damunt les seves espatlles el pes 1 que la seva creació esplèndida del Ma-del nostre teatre, aquest no té pas la vita- nelic no l'ha de fer immortal. Borràs és unalitat ni l'empenta d'aleshores. Els autors glòria del nostre teatre. Però això darrerno encerten a arribar al cor de les multi- tampoc és suficient. Precisament per això,tuds. pot resultar un actor desplaçat, millor dit,

Es un fet palpable que el nostre teatrevegeta. Potser hi hagi, per part dels autors,una major suma d'inquietuds i qui sap siun sentit més afinat de depuració que nohi havia abans. Tanmateix no traspuenmassa. Pel que es refereix a la qualitat;cal dir que s'estrenen obres—i amb èxitles quals es podrien aparellar amb les delsegle passat sense qué s'hi conegués ladi-ferència. El xaromsme encara impera en u' rcerts sectors del nostre teatre. 1 qui sap qsi el xaronisme en constitueix un elementessencial. Això, que pot semblar una he-retgia, té una base. El riostre és un pafsde problemes elementals. 1 el teatre és unreflex directe del tarannà dels pobles.

No tenim la intenció—i tampoc les aptituls—de fer crítica. Constatem només unfet. Aquest ens dóna a entendre que einostre teatre passa en aquests moments perrm estat, que volem creure transitori, de de-pressió.

Els nostres autors no brillen amb l'es-dat d'abans ;tampoc els actors, entre els 'quals s'observa una decadència palpable.I l'una cosa va lligada amb l'altra. Hi hauna llei estreta de relació en virtut de laqual en els moments d'abrandament teatral 3els intèrprets guanyen una estima i un pres-tigi considerable, per bé que, de vegades,excessiu. Ara a penes si tenim actors. Gai-rebé ens alimentem de records. -

Heus ací, doncs, dos aspectes d'un solfenomen, el qual pot sintetitzar-se en aquella F,n'2c Borràsparaula de sentit vague, tan masegada perl'ús : la crisi. Crisi que • emana de les depasat, per al qual seria molt millor queobres, i potser de res més, que repercuteix visqués del record perfumat dels llorers ton -en el clos dels actors i, finalment, en el quistats pels escenaris, que no pas voler -sepúblic.

Però les obres, tot i que momentàniamentmantenir amb una insistència, amb una tos-suderia rebeca, en lloc,primer per a sos-passen, endutes pels nous corrents, adqui- tenir el qual calen, en últim cas, ultra lesreixen una nova vida, perdurable, si ar- qualitats .artístiques, urna considerable re-riben al mall de l'os de les essències hu- serva de forces físiques. La persistència amanes. 'Els actors, en canvi, es troben sub- voler-semantenir en un .11oc preeminent

jectes a la llei fatal de la desaparició, Per quan el moment no és oportú pot omplira ells la glòria té un sentit fugaç.. Són fills de grotesc tota una tradició de glòria.d'una època del teatre, l'encarnació d'un L'any passat, en una lamentable cam-moment, depassat el qual ja no tenen raó panya de teatre català suburbial, li veiéremd'existir artísticament. Si persisteixen, representar un repertori castellà d'obres ana-cauen en- l'anacronisme, o en el ridícul, que cròniques, i a més dolentes de confiança,encara és pitjor. entre les quals sobresortien Los dos sar-Compreneu, per exemple, la Munné sense genios franceses, El Jorobado o EnriqueLes joies de la Roser o fora d'aquesta de Lagardère. Era, tanmateix, un èspec-obra? En Bonaplata sense El Ferrer de taole lamentable.Tall? En Borràs sense la Terra Baixa o Darrerament ha representat al teatreEls Vells? Compr4teu Terra Baixa o Els Apolo unes quantes obres catalanes. LesVells sense Em Borràs? de sempre: El Místic, Terra Baixa, Els

Les qualitats artístiques d'un actor van Vells, etc, No tan lamentable com aquellestretament lligades amb les característi- cal- dir-ho en honor a la veritat, però calques de determinades obres d'u'na època del fer constar, també en honor de la veritat,teatre. L'actor no es comprèn, potser no té que no n'hi havia as per a entusiasmar-se.raó d'ésser sense aquelles ; qui sap wsi, cas 1 és que En Hörràs, fill de l'època dede no haver.hi ensopegat, en un moment teatre d'iEn Guimerà, de l'Iglésies i d'ensortós de la carrera, no hauria passat ; d'és- Rossinyol, és també—com ho és aquellser un actor de segon pla. Jo settpiie he un actor depassat. Han passat les obres,pensat, per exemple, que les qualitats d'in- i ell igualment. Si per aquelles el temps notèrpret eminent que es reuneixen amb l'IEn- passa en va, pels actors encara va més deric Borràs, es conclouen i sintetitzen en pressa. Aquelles, en venir una revisió delsdues obres : les que hem citat més amunt ; valors, poden ésser incorporades als clàssicstotes les altres que ha representat i ve i reviure de nou. Aquests, simples mortals,representant encara, en són una irradiació. auriolats per la glòria, estan subjectes aEs més, fora d'aquelles obres, ens fa'l'e- les lleis immutables de la 'natura, i per lafeote d'un actor truculent, ple del que se'n seva part—en això no cal que es facin il_diuen recursos—això és, tòpics o trucs, per lusions—no les poden pas tòrcer.a fer passar per bo aillò que no és ni do- JAUME PASSARELL

^ Q ^NI] D G3QDOO G^° D úL^QÚG^^1 L^

Un model de presentació escènica

^llÅ1))

EL. TEATRE

Som ja a les portes de la nov a tempo-rada. Les companyies estivals—sarsuela cas

-tellana, comèdia en valencià, conglomeratsd'ocasió, tournées comarcals de resultatsmés o menys - migrats, etc.—estan ja aca-bant el seu fet. Unes amb bona fortuna,altres amb fortuna acceptable, i algunes ambfortuna francament dolenta, ens han fet pas-sar el Ilargufssim punt mort d'aquests tresmesos i mig o quatre que s'estan acabant.

En el nostre teatre, cada companyia haprocurat preparar la seva rentrée .amb allòque li ha semblat que podia assenyalar-liun bun •començament. Haurem de veure sila realització correspon a 1''esperança.

A part d'alguns intents que sembla queexisteixen en un lloc o altre, però en formaque ara per ara ens sembla bon tros incertai divagatária, i dels quals la poca notíciaque en tenim i el capteniment dels seus con-ductors, que afecta un cert aire si és no ésvergonyant, ens priven d'opinar-ne, ens atre-vim a esperar en aquesta nava 'temporadaalguna cosa de bo, de nou, i de ben satis-factori per la nostra escena.

Parlant en termes generals podem dirque, com a satisfactori, ho és ja—i no cal-dria esmentar-ho—aquell triomf de consue-tud d'un determinat autor, sense e1 qualgairebé 1a temporada s'aniria escolant sensepena ni glòria amb una estrona cada doso tres dies o, a tot allargar, cada setmana.Això és alguna cosa, evident, però no hoés pas tot per la vida d'un teatre. Encaraque no tots sapiguem que ho digués Aris

-tòtil, en el cap. VII del primer llibre de laseva Etica, tots sí sabem que una orenetano fa estiu.

Demanem que hom tingui present que,ara precisament, ino volem qualificar. Par-lem en tel mes generals i constatem uns teasque se'ns posen .al davant. Deixem de ban-da el que són uns exemples isolats, tan lloa-bles com es vulgui, i d'aquests fets queconstatem en prenem allò que consider.mmés representatiu : u'n teatre ha d'ésser al-guna cosa més que un sol autor, i una tem

-porada—a part del balanç de l'empresa i delque en pervingui a l'autor afavorit—ha d'és-ser també alguna cosa més que cent repre-sentacions d'una sola obra.

Del teatre anglès isabelí—hem de dir queguardem totes les distàncies degudes ?—po-dreu treure'n Shakespeare, i quedarà un tea-tre. Podeu treure'n, després, Mar'lowe, Fl t-cher, Beaumont, Jonson, i sereu ben Cunyencara d'haver ne esgotat la riquesa. Usquedaran cinquanta figures més amb lesquals podreu constatar l'existència, no d'unesquantes personalitats solitàries, sinó la d'a-quell conjunt magnífic que fou el teatre an-glès del s. xvn. Igual podrem fer amb l'es-panyol i el francès de la mateixa època. Entreurem totes les grans fites i no podremfer desaparèixer l'ample camí que assenya-laven. Hi quedaran els carreus que els do-nen tota 'la importància que tenen dins llurscultures respectives.

Abassegats per altres activitats més pre-ntioses els uns, potser per un cansament,ben comprensible, els altres—sense anome-nar aquells que es denominen selectes (auto_seleccionats amb una modèstia exemplar),que en aquest cas no compten—, la nostraescena es troba avui mancada, es pot dir,d'aquells que més podrien fer per dignificarla seva tònica general, per civilitzar-la ifer-ne altra cosa que un erm en el qual es-clata de tant en tant una flor rara I singu-lar, tan bella com vulgueu, però la seva

Trajos d'hivernCOLORS DE MODA MARRÓI GRIS AMB DIBUIX DE

NOVF,TAT

STUMBLERPREUS REDUITSDIRECCIÓ: M. PELLICER

E. VENAS VIDAL7, Plaça Universitat, 7

singularitat mateixa us priva de tota com-parança.

Potser els nostres lectors tenen ja notíciaque una colla d'escriptors inèdits o moltnovençans encara en la lluita teatral es pro-posa assaltar la nostra escena i fer-hi feinade debò. Hom els anomena CEls Deu» per-qué és aquest Vlur nombre, i el .nom demolts d'ells—que ja her vist estampat enalgun repertori—ens és ja garantia d'aque-

Iles qualitats que hem hagut d'enyorar tansovint en obres que ens han estat ofertesa més—cosa important! —no sabem encaraque cap d'aquests deu es consideri un geniincomprès. 'Ells poden fer molt i molt, i ésd'ells que esperem la revifada del nostreteatre aquesta temporada. Tan de bo noens equivoquem i puguem veure enriquir-seuna mica el nostre panorama escènic ambles seves obres.

Aixa potser és segur. Però, desgraciada-ment, el que també és segur és que hauremde topar amb les mateixes misèries de laposta en escena amb què hem topat sempre,malgrat tots els esforços que hi pugui ferel director que sigui. Sense parlar de destècniques modeenes ni antigues en aquestrespecte, ens hem de referir només a lamisèria i a la deixadesa en què contemplemaquelles decoracions de paper ; empolsades irebregades, transparents i tremoloses, aque-lles portes i finestres que mai no tanquen,mobles vells i des^llustrats, robes arnades,accessoris de cartó, purpurina i ilauna. Sialguna vegada hom intenta sortir-se d'a-quest magatzem de drapaire és per caure-hidesprés més de ple.

Aquesta poca cura es tradueix necessària-ment en e! ,poc respecte a les obres que

s'han d'executar, la més gran part de lesacotaçions de les quals es negligeixen, os^han de negligir per força. S'ha de pres-cindir massa sovint d'allò que és essencial

-ment el teatre : el conjunt d'un grapat defactors, ]'harmonia dels quals és el que fal'obra. Si llur complexitat és desconside-rada, l'obra n'esdevé perjudicada en allòque li és essencial: la seva representació.No es tracta tampoc de disponibilitats pe-cuniàries, sinó d'un sentit del conjunt, aju-dat per tots els elements que hi intervenen.

I un d'aquests elements és l'áctor—o ac-triu--. Cal que l'actor es faci càrrec queés ell qui està al servei de d'obra, i noaquesta al del seu lluïment. Cal que nocompti tant amb ell, que compti més ambles exigències de la producció que ha d'in-terpretar i amb la vóhrntat del seu autorque no amb el seu criteri personal i el seugust particular.

No sabem si és el fruit d'algun.a escolanaturalista—i en aquest cas caldria que elsseus deixebles abandonessin el teatre' envers—, però és cosa que ens fa esgarrifarveure l'obstinació amb qué la majoria delsnostres intèrprets s'entrenen a sabotejar elsversos de les obres que representen. Si nofos que de tant en tant llur mateixa musi-calitat se'ls imposa malgrat ells mateixos,que hom s'adona de les transposicions, deles metàfores, dels consonants que d'ací id'allà treuen el cap, no hi hauria manerad'endevinar, pel treball de l'actor, que estracta d'una obra versificada. Si l'autor haescrit en vers, no es pot demanar al seuintèrpret que la interpreti tambó en vers?Creiem que una mica de consideració nohi sobraria pas. Si és perquè hom troba elvers massa convencional, s'ha de pensarque encara és més convencional el 41en-guatge versificat expressat com a prosa.

Hi ha moltes persones-_i entre elles calcomptar-hi, pel que es veu, els nostres ac-tors—que es creuen que els versos no sónaltra cosa que la prosa posada en ratllescurtes amb una rima a1 capdavall. I, enveritat, són cosa força diferent.

Però tot això són qüestions molt llarguesd'escatir. Ja en parlarem un altre dia.

JOAN CORTES

Fàbrica d'Arfícles de Viatge

Joan Casaaoyas i CompanyiaEapecSali4af en Caixes d'aufon,òbils,Baguls, Malefes, Malefes • Armeria

Tallers, 26. = Telèfon 10623

Teafre rusAl cap de molts anys d'estar.ne del tot

apartat, Gorki ha escrit una obra, primerad'una vasta tetralogia política i social, Se-gor Bulitxev i altres, l'acció de la qual esdescabdella durant els primers mesos de larevolució russa, sota el govern de Kerens-ky, però guardant-se de fer-hi figurar per-sonatges històrics. L'intent de l'autor ésde mostrar els efectes de la revolució sobrela petita burgesia provinciana i 1a disgre-gació dels medis pseudo-liberals de la so-cietat russa d'abans de la guerra.

Quasi simultàniament Sukhotin i. AlexisTolstoi han publicat Això serà, obra depropaganda soviètica, encara que el segondels autors anomenats hagués estat anti-bolxevista. El tema d'aquesta producció ésla guerra imperialista de dotze potènciescontra la U. R. S. S.: Els pacifistes fin-landesos aterren a Leningrad per apoderar-se dels tresors del museu de l'Ermitage,els avions estrangers fan morir mitja ciu-tat amb gasos asfixiants, els russos sitienBucarest, els tripulants d'un dirigible fran-cès es converteixen al comunisme, etc. Laguerra només dura tres dies i acaba ambla victòria russa.

Però els crítics oficials no s'han mostratcontents d'aquesta obra de gran espectacle.Reprotxen als autors no haver respectat laconcepció marxista de la guerra ni con-sultat els tècnics militars per donar ver-semblança a l'obra.

EI 4eafre francès contemporaní«L'art dramàtic depèn de la societat on

es desenrotlla, ;El teatre depèn dels costumsi de les lleis. A França, en aquest moment,depèn d'idees generals o de modes literà-ries que corresponen a les condicions del'esperit en el món, a les seves relacionsamb uns fets materials penosos ; depèn decostums engendrats per unes condicionseconòmiques pertorbad(ssimes i molt duresdepèn dels gustos del públic, els quals de-

penen de la cultúra general, la qual depèn,al cap i a la fi, dels principis segons elsquals és •condu•ïtla la societat : pilimaoiade l'esperit ; perd, quan aquest està ma-lalt, fa emmalaltir totes les altres coses.»

Almenys així ho assegura Lucien Du-bech en la seva crònica habitual a Candide.

Convencions feafrals

Del període de teatre francès estudiat perBissell, de la Universitat de Califòrnia,que s'estén de 1877 a rglq, el qo per loode les obres són fundades en la idea quela qüestió sexual és l'únic tema teatrald'interès.

Els realistes, suprimint les tres unitatsde la tragèdia clàssica, les han substituïdespor un altre trio més perillós i més exclu-siu. Les tres unitats del teatre francès mo-dern han estat el marit, la dona i l'amant,diu el tractadista anglès.

De totes maneres, potser la qüestió se-xual no és, en el fons, el tema del go perroo de les obres teatrals franceses moder-nes, sinó més aviat una mena de clau onels autors pengen una varietat infinita detemes i de caràcters.

Els dramaturgs anglesos de la mateixaèpoca, en la majoria dels casos, acabavenqurs obres amb un matrimoni (com la ma-jada de novelles angleses més aviat medio-cres, com gairebé tots els films americansconvencionals).

Un historiador superficial, jutjant per lesobres de teatre, arribaria a ta conclusió que•totes les esposes franceses són infidels, men_tre que les esposes angleses, per més quevoregin la caiguda, resisteixen sempre aldarrer moment.

Aquest hipotètic, però no improbable, his-toriador, seria víctima d'unes convencions li-teràries i d'un especial tarannà que vol queels francesos es pintin més llicenciosos delque realment són i els anglesos, en canvi,vulguin fer creure que són més virtuososdel que realment són de debò. Però, quanta Anglaterra, la viiztut ja passa de moda.

LA NOVA TEMPORADA

S'alça el telóLa setmana entrant, els aimants del tea-

tre català, tal com solen dir els diaris enaquestes ocasions solemnes, estaran d'en

-horabona : ela dos teatres catalans pròpia-ment dits, obren les seves portes. iEns re-

ferim — el lector ho haurà endevinat — alNovetats i al Romea.

Ara bé : quines sorpreses ens reserva lapròximá temporada? Tractant-se de sorpre-s es, el lector ja es farà càrrec que no leshi revelem en aquest precís moment. Moltens temem, però—totes les opinions són per-meses — que el panorama actual del nostreteatre no és pas el més a propòsit per ferconcebre esperances desaforades.

El nostre teatre ha agafat aquests dar-rers anys un trot seguidet i sense sobre-salts que difícilment podrà alterar-se. Pamençà pan enllà, tots ens coneixem, i sensenecessitat de presumir d'unes dots especialsde clarividència, es pot preveure amb unacerta tranquillitat d'esperit que no tindrempas ocasions sobrades per arrencar-nos clscabells, sigui de joia, sigui d'indignació.

Si no fos per por de donar a aquestesratlles un to massa pessimista, diríem que,fet i fet, ja sabem de quin mal hem demorir.

5 5*De totes maneres...De totes maneres, és permès, i ñas pro-

fitós i no cal dir que desitjable, cultivarun optimisme que, al cap i a la fi, no ensha de comprometre a res. Aquest optimis-me resulta justificat quan ham pensa quebé deuen existir unes inquietuds i uns de-sitjos de renovació amagats a una banda oaltra ; que bé deu haver-hi un autor, o unactor, o un empresari, o un escenògraf enpoténcia, dissimulat, cohibit sota la capagenerosa i entusiasta de la joventut. A lallarga, hom té el dret de sospitar que dar-rera de la majoria d'autors, d'actors i d'em-presaris que ara tenim hé pot existir uncaliu de renovació, un grup de gent ques'adoni que potser val la pena de procurarfer del teatre català una altra cosa del queés ara.

I miraint bé, .amb paciència i — per quèno? — amb amor, ham descobreix el ger-men d'aquesta generació inédita. Flota perl'aire enrarit dels escenaris un desig . sin-cer de novetat. La nostra gent de teatre,contra el que es pugui pensar, no s'haadormit definitivament en el ilbit de la gri-sor organitzada. No. Hi ha qui intentaremoure la llosa aplanadora de la indife-rència del públic — tasca molt més .àrdua,fins direm heroica, del que la gent és puguipensar.

Pompeu Crehuet, el conegut comediògraf,inaugura la temporada de Novetats. C•ehuetés un valor estabilitzat del nostre teatrei hom té la seguretat que ha d'oferir

-nos, forçosament, amb La segona joven-tut, una obra correcta.

Al Romea, Maria Vila i Pius Daví es-trenen un poema en tres .actes — L'hostalde la Glòria — de Josep Maria de Sagarra,el prestigi més sòlid del nostre teatre ac-tual. Aquesta circumstància dóna a la inau-guració de la temporada del Romea unasolemnitat especial.

Sagarra estrena també una farsa en unacte, al Novetats, que servirà de fi de festaa la vetllada inaugural.

* 5 5

Els projectes de les dues empreses perla pròxima temporada han pogut ésser lle-gits en les notes oficioses de la premsa dià-dia . Tots els autors del país prometen, comsempre, estrenar mantes obres i la majoriad'ells, com se sap, solen complir-ho. AlRomea continuaran la tradició, tan profito-sament inaugurada ara fa tres .anys, dedonar a conèixer obres estrangeres de ca-ràcter diguem-me sensacional. Al Novetats,fidels també a la seva tradició, no espar-veraran el públic habitual amb novetatsmassa cridaneres.

Entre els escriptors que la pròxima temporada donarà a ,conèixer com autors tea-trals, s'hi compten valors tan estimablescom els de Miquel Llor, Joan Mínguez iAngel Ferran. Valdria la pena que el nostrepúblic es des einsopís d'una vegada i demos-trés una curiositat, ' per altra banda benlegítima, ,per cònéixer i animar la laborfutura dels tres autors novells que provenfortuna.

J. M. P.

Per apagar la set quanel calor es sufocantNo begui mai aigua sola ; afegeixi-hi

Magnèsia Domènech Ment -Llimona o Anís,al seu gust, i obtindrà una deliciosa sodarefrescant de propietats digestives, que apa-ga la set i exerceix una acció molt bene-ficiosa.

UTILITZI AQUEST CUPO

LABORATORI DOMENECkíRonda Sant Pau, 71.—Barcelona

Enviï'm franc una mostra de cadagust de la Magnèsia Domènech, Acom-panyo un segell de o'ro per a despesesde tramesa.

Nom. . . . . . . .Adre fa. . . . . . . .

NOVETATSEN CAMISES

'Jaume I, 11Te1è1.11655

ABANS DE COMENÇAR

MisceFlànja

la màquina d'escriure de quaiitaf

CASA O R BISF. FERRER AYMAR

Glaris, 5 : Telèfon 19763BARCELONA

LE/ LLETRE/VA R 1 ETATS Llefresporfugueses

L'invariable Marinefti

LA CRISI DE LA PARAULA

Noves recerquesLa creació d'una fórmula integradora del més veritable, que s'expressa amb les mi-

moment estètic és, possiblement, el primer Ilors paraules, i ja es valoren més els silen-manament de tota missió critica. Pensem, cis que els mots.» No caldria recordar 1'ano-però, com és difícil de precisar allò que viu menat teatre del silenci de Jean-Jacques Ber-a redós de nosaltres, vivent i vibrant i can- nard. Tampoc oblidaríem algunes obres moltviant a cada pas. Formular sinopsis damunt expressives de Georg Kayser. Quant al ci-la història inalterable representa, • simple- nema, recordem la troballa imteressas tíssi-ment, un problema de punt de mira. 1, en ma de René Clair quan fa rodar en silencitot cas, hom pot construir visions diverses els fragments més dramàtics de Sous lesde cada moment històric. Coits de Paris.

Però quan no solament él subjecte és sus- Hi ha una sèrie d'apreciacions en aquestceptible de canvi ; sinó que e'mateix camp d'experimenta-ció és imprecís de proximi-tat, la funció critica no pot,en encarar-se amb aspectesdefinitius, fer altra cosa queacumular elements de judici,per tal que la conclusió defi-nitiva pugui ésser formuladaun dia no llunyà.

Sembla però evident, ja,avui, que en relació amb eltema que hem proposat mésamunt, ens trobem amb unadada bastant clara : la vigèn-cia, en el •Noucents, de laplàstica —pintura, fotografia.cinema—sabre la lírica—mú-sica, poesia, valoradíssimesal Vuit•ents.

Més precisament : assistima hores d'arca a un períodede crisi de l'expressió par-lada en benefici d'uns altrestipus d'expressió. Jo he in-tentat d'explicar aquesta cri-si, en funció de la naixençadel cinema (també podrienexplicar-se, per aquest fono-meo, el predomini de la novatipografia, del cartell, de larevista illustrada, de la foto).

Aquesta crisi de la parau-la no ha fet més que ini-ciar-se. Esdevindrà per unareacció Inormal dins la his-teria de la cultura la sevarevalorització? Evidontment.No podem pas creure en una supressió per apassar al domini del gest, com, segons lisembla a Marcel Jousse, imperava en l'ho-me primitiu. Ara, però, ens limitarem aassenyalar el fenomen i a recolzar-lo en al-guns textos, que em semblen bastant clars.

Es evident que qualsevol actitud críticaque enfoqui aquest problema ha de toparimmediatament amb la doctrina maragallia-na de la paraula viva. Sembla que la con-cepció divilnai de què la fa objecte en el seuimmortal Elogi, la preserva de crisi, o demort. Ben mirat, però, no hi ha tota unadoctrina, tot un pressentiment de la criside la paraula en aquestes pàgines de Mara-gall? Fixem-nos que el poeta blasma aquellsque fan de la poesia una música inanimada.Les paraules no tenen sentit, en boca de lagent quotidiana. Cal cercar molt per a tro

-bar la paraula viva, expressiva, vibrant. Calanar a sentir els mariners i els pastors.L'emoció de paraules com Aquella canal,lis esteles, mira..., no és 'més que una provade la manca d'expressivitat de la paraulacorrent. Maragall, per altra banda, cantael silenci expressiu dels enamorats. Aquestaés també una dada clara. «Les paraules—diu Abel Gam,ce—, dins la 'nostra societatcontemporàlnia, no inclouen mai la seva rea-lització. Els prejudicis, la moral, les contin

-gències, les tares filològiques han pres alsmots pronunciats la seva veritable sigroifi-cació• Es sempre el méshàbil, i no pas el

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Telèfon 77406

Marinetti ha definit la sensibilitat futu-rista i la seva importància en literatura.No diu res que no hagi dit, en una o altraforma, però com a document divertit enreproduïm uns fragments:

«El lirisme és la «facultat raríssimad'eembriagar-se de la vida i embriagar-lade nosaltres mateixos» ; la facultat de trans-formar en vi l'aigua tèrbola de la vida queens envolta i ens travessa ; la facultat d'a-colorir el món amb els colors especials delnostre jo canviant. Suposeu que un amicdotat d'aquest do líric es trobi en una zonade vida intensa (revolució, guerra, nautra-gi, terratrèmol, etc.), i vingui, tot seguit,a contar-vos les seves impressions. Sabeuquè farà instintivament en començar el seurelat? Tot parlant, destruirà brutalment lasintaxi, es guardarà ben bé de perdre eltemps construint els períodes, abolirà lapuntuació i l'ordre dels adjectius i llen-çarà als vostres nervis totes les seves sen-saci&ns, visuals, auditives i olfactives, araig, de qualsevol manera. La impetuositatdel vapor-emoció farà saltar .la canonadadel períodé, les vàlvules de la puntuació iels adjectius que hom disposa habitualmentamb regularitat de reblons. Així tindreu gra

-pats de paraules essencials sense cap ordreconvencional.

((...Aquesta necessitat de laconismo norespon solament a les lleis de velocitat queens governen, sinó tambo a les relacionsmultiseculars que el poeta i el públ ic hantingut ensems. Aquestes relaciolns s'assem-blen massa a la camaradería de dos vellsamics que poden explicar-se amb una solaparaula, un sol cop d'ull. Vetaquí com iper què la imaginació del poeta ha de lligarles coses llunyanes «sense fils conductors»,mitjançaint paraules essencials i absoluta-ment «en llibertat».

»...No hi ha res més bell que una grancentral elèctrica brunzidora, que conté lapressió hidràulica d'una serralada i la forçaelèctrica de tot un horitzó, súntetitzades so-bre els quadros de distribució eriçats de ma-netes i de commutadors lluents. Aquestsquadros formidables són els nostres únicsmodels en poesia. Tenim alguns precur-sors, que són els gimnastes, els equilibristesi els cloWins que realitzen, en els deseo-rotllaments, els reposos i les cadències dellurs musculatures, aquella perfecció guspi-rejant d'engranatges precisos, i aquella es-plendor geomètrica que en poesia volemabastar per les paraules en llibertat.»

Els seixanfa anys de DreiserNascut a l'estiu de i871, Theodore Drei-

ser ha complert aquest els seixanta anys,que el sorprenen en plena combativitat, llui-tador que ha estat tota la vida l'autor de-

signat sovint, com un boxador, Battli^ngDreiser.

Levinson, amb imatge feliç, ha escrit queel vell roure .no ens apareix voltat d'unhalo d'apoteosi, sinó sacsejat per furiosesventades. iEfectivament, l'any passat se liescapa el Premi Nobel, destinat a confir-mar la independència literària dels EstatsUnits, per la qual ha treballat ell més queningú.

Somblava que des de 1925, publicada AnAmerican Tragedy, Dreiser tenia el númerou dels escriptors nordamericans. Més tard,havent estat hoste dels Soviets, publicà unllibre enllestit una mica massa de pressai en el qual tenia compte de no pronunciar-se. 'El titulà pretensiosament : Dreiser con-templa la Rússia. La dona del seu sortósrival, Sinclair Lewis, l'acusa de plagiari.Se'n seguiren unes bufetades en un àpat iun desbordament de la xafarderia literària .

Després, el seu recent procés amb la fir-ma cinematogràfica que havia fi•Imat AnAmerican Tragedy, i, com a derivat, l'acu-sació de lladre portada contra Dreiser. I ell,en to de bravata, confessa aquella calave-rada de joventut, que d'altra banda no ha-via amagat pas en L'Alba, primer volumde la seva autobiografia.

E11 pot dir tant de mal com vulgui delseu país, ésser feroç en la sàtira i implaca-ble en la censura. Però el seu gest d'insur-recció contra una cultura sense ànima vaacompanyat d'una gran admiració, que espot qualificar d'amórosa sense exagerar, perl'empenta amb què els Estats Units empre-nen totes les coses. Tanta admiració, queexaltarà la creixença de Chicago i arribaràa trobar bella la lúgubre ciutat de l'acer,Pittsburg.

Aquest home, el més combatut pel puri-taisme i la tartuferia, tan agressiu ara aseixanta anys com quan, a trenta, da sevaprimera novella era posada a l'índex, qui-nes agressions reserva encara?

Un , dels problemes més interessants de]'evolució dels pobles peninsulars és el deconèixer exactament les raons que portarena la formació d'un poble distint i indepen-dent en la perifèria occidental de la Penín-sula : Portugal.

Es aquest un fet que no sols resulta im-portant pels propis portuguesos, ans tambéper als altres pobles peninsulars i per almón en general, si recordem que fou Por-tugal el que inicià les grans descobertesgeogràfiques a l'Atlàntic. -

L'estudi d'un problema semblant—tancomplex—no pot ésser fet unilateralment.Així ]'historiador que sols és historiador nopot resoldre'l. Cal tenir un esperit ample,i afegir a una pregona coneixença dels fetshistòrics la noció exacta de des causes geo-gràfiques i geopolítiques que han contribuïta un fenomen tan complicat com és el dela formació d'una nacionalitat.

Cal reconèixer que Jaime Cortesáo eral'home indicat per a empendre tal estudiamb probabilitats d'èxit—és a dir, d'en-certar.

L'antic director de la Biblioteca Nacionalde Lisboa no és solament un dels millorsliterats portuguesos contemporanis ; és, de-més, un dels més illustres pensadors lusi-tans. Un dels seus temes preferits és lainvestigació de les causes que portaren a laformació de la nacionalitat, i per a rea-litzar aquesta tasca reuneix les dues con-dicions essencials i inseparables : és 'his-toriador, i és, al mateix temps, geògraf.

Gràcies a això ha resultat completíssimi pregon l'estudi que acaba de publicar sotael títol de Os factores democratices na for-mafdo de Portugal. Aquest estudi serveix

d'introduoció a una sumptuosa publicació,la Historia do Regime Republicano em Por-tugal, en la qual collaboren nombrosos in-tellectuals portuguesas de caire democràtic,obra que és doblement' important en elsactuals moments dictatorials i que vol ésserun estudi imparcial dels orígens de la de-mocràoia portuguesa i del seu estat actual.

Resumirem breument algunes de les con-clusions a qué arriba Jaime Cortesfo.

Partint de la base que cal evitar la his-tòria tradicional, aquella història que con-sisteix només en ]'«evocació dels homes idels esdeveniments singulars, fastuosa ga-leria de retrats i de quadros de batalles, ala qual, a tot estirar, hom afegeix el qua-dro de les ilnstitucions», inicia ilmmediata-ment l'estudi bàsic, indispensable per a ini-ciar el de la història : la part geogràfica.«Ningú que no sigui contemporani del seutemps — diu en iniciar el -capítol sobre laTeoria geogràfica de la formació d'un Estata l'occident de la Península—no podrà es-tudiar avui el fenomen de la formació po-lítica de Portugal sense examinar-lo en les

EI parallelisme de Catalunya i Portugal—ambdós són països marítims de la peri-fèria peninsular—ens fa compendre tot l'in-terès que per als catalans té aquest estudisobre la formació de la nacionalitat lusi_tana, contemporània de la catalana. Infe-liçmant no podem ací ni tan sols pretendreresumir el treball, ric d'idees i de fets col-pidors, de Cortesáo.

Diguem només breument que dos fets in-flueixen pregonament en la individualitza

-ció lusitana, històric l'un, geogràfic l'altrela divisió administrativa romana i l'articu-lació de les costes, major a l'Edat Mitjanaque avui, al qual cal afegir la influènciade la gran via natural parallela al litoralque uneix Portugal des del Minho fins aLisboa.

Cortesào. demostra ]'escassa importanciadels visigots, que més que civilitzar ha-gueren de sofrir la influència local, bàrbarscom arribaven. Els musulmans ja és unaaltra cosa. Cortesào opina tamblé que aques-ta influència fou decisiva i dóna un aspectecaracterístic a la cultura portuguesa : «Unprejudici d'ordre religiós, inspirant-se en-cara en ]'antiga hostilitat, 'no ha deixatcompondre que un dels caràcters originalsde la civilització portuguesa procedeix exac-tament de la fusió d'aquestes dues culturesdiferents» (la cultura cristiana i la musul-mana).

En efecte, en els orígens de 1a vida ma-rítima i comercial, en ta vida urbana (lesúniques ciutats importants fins al segle xn,fora de la petita ICoïmbra, eren les granspoblacions musulmanes del Centre i dellMigdia de l'actual Portugal), en la tècnicanàutica, els musulmans tiingueren, segonsho demostra, clarament el nostre autor, in-fluència essencial. Diguem entre parèntesisque hem notat l'ús algunes vegades no deltot correcte del terme ((àrab», en sentitracial, quan realment e1 que correspon ésmés aviat «musulmà», dintre del qual po-den entrar els mahometans peninsulars, carentre ells els àrabs foren en realitat escas-síssims.

La resta de les 96 planes de la Historiado Regimen Republicano em Portgul queinclouen el treball del senyor Cortesáo estan

dedicades a l'ocupació del litoral portuguésdurant l'Edat Mitjana (un estudi parallela Catalunya seria interessantíssim), a laconstitució de los formes de vida nacionals,a la formació del gram poder marítim por-tuguès al segle xrv i al contrast antre Porto,democràcia urbana, i Lisboa, empori cos

-mopolita.En resum : un treball original i vigorós,

exposat amb l'amenitat i claredat a quèens té acostumats l'autor, i, sobretot, pled'idees... .

ingènua i alegre; des de l'any nou fins ladiada de Sant Silvestre, amb un Carnes-toltes que entrava com un rei a les sevesmuralles i moria tot fent riure—sort reser-vada a ben pocs monarques —; amb pro-cessons de Corpus honorades amb Passis

-tencia del bou, la mulassa, muinió de ge-gants, trampes, ciris i autoritats ; amb fon

-tades a fonts que tingueren misteri i Ile-genda i duien noms murriescos com la delGat, o bé poètics com la de la Setelia ; ambmones i coques, cadascuna pel seu temps;amb sor-tiges on els grans es divertien tantcom la quitxalla ; tipus que han incorporatel seu nom a la _ memòria de la gent;benedjccions de porcs i de cavalls i asesdites populars peculiars ; versos, auques iventalls ; redolins i dècimes ; jocs i pedra-des de la quitxalla ; bonhomia i murrieria,barrejades amb aquest sentit subtil i mel-rosat que Barcelona serva al cor del seucor. Temps venturosos, quan el ciutadàpujava a la torreta i, un cop a la vida, espermetia pujar a Sant Pere Màrtir, unamica temorec de trobar-se amb carline enarmes !

R. LL.

N,

4 ^Ka fl ttal't

ktl I^^

i p If,,,,.

.,^ B 0 Is

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebeaísta 1 tapissu. Objectes d'art t de fantasia per

a obsequis. Sales d'Ex-posicions de Belles Arts.

^wray Ls Qrlcin, 94. Telbinn 12U

DARCELONA

Com es forma la nacionalifaf, segonsJaime Corfesáo

Maragall al Pireneu (igoo)

sentit. La paraula falla a1 filòsof–,Bergson-quan diu que 4ot sentiment profund escapaal verb, i al poeta—Maeterlinch—quan con-fessa

dès que nous parlonsdes portes divines se ferment que/que fart

Afegiríem 1a tesi .piramdelliana del Sea per-sonaggi, que l'home està voltat de la reixamentidera de les seves paraules, i no arribamai a un contacte veritable .amb el seu prò-xim. I aquella frase lírica de Bréton que ami m'agrada de repetir : «et mes jaralesétaient le seul éventad que pour disstmulermon trouble je pusse mettre entre les visa-ges et moi».

Els crítics, els assagistes, es troben, tansovint com els poetes, .amb aquesta insegu-retat verbal. «Que difícil—diu Aldons Hux-ley—, quan amb paraules es pretén valoraralguna cosa, que difícil és saber el que esvol dir!» Benjamín Jarnés ha parlat tambéde la tragèdia de les paraules que no rut-llen ; de les paraules que, situades a l'en

-granatge mental, no fan funció d'eficàcia.Patim, la dit Waldemar George, d'una atrò-fia per a la percepció de la imatge, deguta una civilització excessivament verbafista.Que, a més amés, cal afegir, Iha esgotatl'instrument verbal.

Es per això que .alguns moviments avamt-guardistes s'han basat en un blasme de laparaula. ((La paraula ¿s morta!», exclamaThéo Van Doesburg en el segon manifestde Stijl. Caldrà doncs que substituïm la pa-raula per aquella éloquence d'yeux de quéJean Epstein parlava? Si, com crida AbelGance, el temps de la imatge és arribat,quin avenir quedarà reservat a La paraula?Ja he dit abans que la -història de la culturaés un joc d'accions i de reaccions. Estemen um moment en què el desacord entre 1aparaula i l'esperit pren una consciència dra-màtica. Rémy de Gourmont ha escrit unafrase definitiva : «les mots el les sensacionsne s'accordent que très peu et très malnous n'avons aucun moyen sar que peutétre le silence, pour exQrimer nos pensées.Que de circonstances dans la vie, oú lesyeux, les matins, la bouche muette soni pluséloquentes que toutes paroles!n

GUILLEM DIAZ PLAJA

:IIIIIIIIIIIIIIIIIuhIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII;

Ha sortit la nova novella de;

Carles Soldevila

IVAIDE MES DE 300 PÁGINES: 5 pies.

Administració: ?

Llibreria Cafalònia17, Plaça de Catalunya, 17

IIn111III111u111IuI111UI111111111111 IIIIII111H1111lt=

El lector, a mida que avança per les pà

gines d'aquest llibre, sent com se Ii va cons-truint per dintre una fantàstica ciutat, on

cada dia té un color diferent ; on el calen-dari no és pas una abstracció, sinó una

cosa tan plena de sentit com el 'llibre dianacomèdia o l'escenari d'un ballet : Costumspopulars de Barcelona és el títol de l'obral'autor, Joan Amades. L'ordre d'exposicióque ha volgut escollir és el d'una mena de

calendari glossat; ordre a 1a vegada escaient

i lògic ; car els costums populars, les festesd'una ciutat no són sinó la seva manera de

posar unes alegres vinyetes, amarades d'una

llei de simbolisme espontani, a la monòtonadesfilada dels dies i les hores.

Avui dia, entre les coses que es fan a'engròs, fabricades a màquina, tenim .les

festes i esbargiments d'una ciutat; cada diasón les mateixes, només variades lleugeríe-simament en allò que ordenen els climes deles estacions. Tenim cinema cada dia, grà-cies a Déu, i dues sessions i tot ; hi ha golfen miniatura sota cobert l'hivenn, i l'estiua l'aire lliure ; temporades de concert i d'ò-pera reglamentàries ; restaurants i dancingsfutbol i boxa; esport i ciutadania, etc., etc.Cannestoltes, difús a través de tota l'anyada,amb prou feines si pot destacar-se algunsdies de l'any més que els altres. Proveu dedistingir el dilluns del diumenge. Tan in-dustrial és el treball com el descans. Lescoses fetes a màquina participen per forçade la ceguera i de 1a monotonia de les mà-quines. I les diversions tenen també aquest

aire mecànic de totes les coses modernes,i no sols perquè s'hagin inventat màquinesde divertir.

Però han existit, i no fa tant com això,unes èpoques, durant les quals Barcelonaes teixia a mà, i colaria amb tots els seuscinc sentits, la tela de la seva existimcia.Barcelona, aleshores, semblava una menad'auca que s'anés realitzant. Tota la ciutatsemblava una poesia en marxa, original,

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 i Vía Laietana, 4

Tel. 15524 • BARCELONA

seves relacions amb el territori. GONÇAL DE RIEPARAZ (Fria)

ELS LLIBRESJoan Amades, Costums populars de Barcelona

(Centre Excursionísta de Catalunya

--Aquesta comanda.,. no s'entén la firmani la direcció...

—Escrigui'ls dient-los que ho posin enclar,

(Moustique, Charleroi)

—He demanat dos talls de pernil.—Té raó ; aquests del taulell, que s'han

descuidat de partir-lo.(Ric et Rac, París)

El marit.—Com van aquestes dones 1M'hehagut de tapar els ulls.

La dona.—Sí, ja ho he vist: amb els pris-màtics,

(The Humorist, Londres)A tao PER HORA

Ella.—T'hi has fixat? iEn aquell cotxeanava l'Amèlia amb un barret nou.

(The Humorist, Londres)

M7IN^R

LE/ ART/ - DIðCOðGR1ESOS Art a a^0^^^o R

__A T Q ! Unn dels molts senyals que no som

l que ,l'art amant de dret a l'especificació de de- Fitats culturals.

unesalgunessesexteninombrosesnósllacunesllacuient od'inconscientismesbarlaics, matècnics,ments

afortunada anomenada, és cert. Però un vi- l'accepció infantil diríem innata del liris- tita guspira d'emoció.p

1 una d'aquestes, i molt gran, a la nos-

evístes d'ari

Gresos de gran foc de Llorens i Artigues. L'últim gerro de la dreta datade rgzq, és blau gris, beix ?narró i roig• ((ES el millor que he fet fins arai la sola cosa que em permet un mdnim d'orgull. El guardo per mi», es-

criu el seu autor.

ceràmica, sobretot la pura ceràmica de gran forçós que la confusió i la conceptuositatfoc, és arreu, i sobretot a França, alguna es produeixin sempre que hom vulgui de-cosa més que la vidrieria. Es que en aquest finir un art com el que pretenem definir,gènere de la ceràmica pura París no té rival les característiques del qual són un pro-al món. Cert que la porcellana i el gres fund lirisme expressat de la manera mésd'art són meravellosament conreats a Dina- aprehensible, més tangible.marca, a Austria, a Anglaterra i Alemanya ; Seguint els ceramistes xinesos, Llorensperò, a la saga dels ceramistes clàssics i Artigues ha batejat els seus gresos ambde la Xina i del Japó, França fou la pri- perífrasis de caient literaturesc, obligadesmera nació que introduí aquest art enlluer- perífrasis, les quals al primer cop d'ull po-nador a (Europa. I fou França l'únic poble I den sembiar carrinclones com les que adop-que durant cinquanta anys experimental, tot té aquell fusteret gironí constructor de cap-sol, les pastes, vernissos i esmalts que con- setes de fusta i de poca-solta. No és així,venos a la ceràmica de gran foc. En aquest no obstant: aquestes llargues denomina-mercat principal de la ceràmica d'art, en cions no són ni rebuscades ni carrinclones.aquesta terra de mestres ceramistes havia, «Pell de síndria d'un diumenge barcelonídoncs, d'ésser molt difícil a un ceramista «galtes de núvia»; «blau de cel desprésestranger de fer-hi forat. de la pluja»; «coberta d'arròs bullit» i

El nostre conciutadà Josep Llorens i Ar- d'altres per l'estil són o poden ésser qua-tigues ha tingut, però, la sort i el talent lificadors tan justos que de vegades restende fer-se pas entremig d'aquests mestres ï admesos pels connaisseurs de tot el món id'ocupar-hi un lloc envejable després de vuit de tot temps al través dels segles, lEs queanys d'experimonts i pràctiques endiablats. les tals denominacions expressen les qua-

Ultra el talent i la sort, calia posseir litats que descriuen, qualitats que en la eea-també una enorme dosi d'optimisme i d'em- litat són fugisseres o corruptibles, però queponta. Sense aquests dos ingredients la sort el ceramista cristallitza per sempre més.no arriba mai a regalar-nos. Molt l'opti- Res, en efecte, de tan incommovible, demisme calgué a Llorens i Artigues per a tan dur i durador com aquesta cerémicavéncer ell incomptables i gegantins obs- de gram foc, en 1a qual la duresa'diaman-tacles que 1a ceràmica disposa, a manera tina de la pasta equival a la duresa de lade paranys de desistiment, al pas dels seus coberta, s'hi adapta perfectament •i fins s'hipostuladors. Moltes amargors, molts deses- confon. Aquestes cobertes no són pas, compers i vacil•acions hagué de vèncer el nostre en la pisa i en la gerreria, pellícules vf-ceramista en la soledat i humilitat del sea trees o esmaltines adherides per mitjà delobrador de Charenton, quan el dimoni del foc a la pasta, sinó que li són incorpo-foc, aquell mal esperit que els ,nillors cera- rades en una poderosa vitrificació simul-mistes xinesos temien més que la damna- tánia de pasta i coberta.ció, s'interposa entre l'anhel del ceramista Es cert que sovint el ceramista aconse-i la química infernal dels forns arborats. gueix uns efectes meravellosos que no cer-

Per fi Llorens Artigues roeixf en el seu cava, i és cert per tant que aquelles deno-dificilíssim art algunes peces que degueren minacioris són a posteriori ; però si el re-ésser de gran valor, quan els eolleccionistes sultat és una meravella, tant se val. Enper excel.lència, els millors connaisseurs i els canvi són moltes més les vegades que unesmarxants més exigents, li esgotaven la pro- premisses tècniques, certes de tota certitudducció. Ara mateix e1 primer marxant d'art ilaboriosament formulades, no conclouende Nova York ha emparaulat el ceramista en la meravella preestablerta, sinó en uncatalá per a organitzar una exposició lliure fracàs terriblement descoratjador. El gramde tot risc a la gran capital americana. foc de la cocció dels gresos i de les por-

L'especialitat de Llorens iArtigues és, eellanes de collecció reserva al més expertara com ara, el gres, la ceràmica més dura ceramista moltes d'aquestes grates i in-i la de més difícil reeixida en les cobertes. grates sorpreses.Aquestes, que són, per regla general, co- De totes maneres, aquest art tan sucu-bertes monocromes, fan tota la decoeació lent, tan difícil i tan dispendiós, no potde la ,peça. Per tal raó la gran ceràmica ésser comprés iassaborit sense una certade collecció és un art que no té gairebé iniciació; iniciació que no té, però, res deres de couré amb l'art decoratiu. Com que mistagògica ni de convencionalista. I éstampoc aquesta ceràmica pura no té utilitat per això que només és estimat entre l'élitepràctica determinada i només serveix peer dels pobles més cultivats. Els mestres d'a-a delectar, es pot dir que tampoc no pot questa ceràmica honoren llur pátria, peròésser considerada art aplicat. Així doncs, la no sempre llur pátria sap honorar-los . Sóngran ceràmica serà art pur? IEn efecte, al pobles aquests que manquen d'un sentit inostre entendre, la ceràmica en qüestió és d'un sentiment, ambdós de gran valor, oun gónere artístic que encaixa perfecta- que no els tenen prou desenrotllats ; elment dintre la classificació d'art pur, sentit de la sensualitat lírica, el sentiment

Aquesta ceràmica persegucix la qualitat, del lirisme sensual.les màximes imés subtils qualitats ma-terials de les coses ; el que la llengua cas_ JoAN SACS

—El meu marit necessitava aquestes va-canees. Després de tants anys de no pararmai treballant...

(Everybody's, Londres)L'emocionant final del campionat

(GazzeUa del Popolo, Ropa)

Que un pintor o w^ escultor estrangers tellana defineix amb un mot incomparable menyspreu a l'emotivitat per anar al seu país organitzat com un altre—i això unarribin a

Ja

obrir-se

és més

pas

difícil

a Paris, és empresa i introduïble: cidad. La gra n cerámica objecte productiu. Concedir a aquest la su- raons polítiques a les quals s'està obviant

reeixit.

per

àrdua, la qual, perd, que veun

gadesartífex,

hateriperse

alpersegueix ix

lesi aconsegueix

coses que amb]a

aquestaqualitat

mate--premacia, i per tant la responsabilitat de actualment—, és la situació de moltes acti-

un ceramista estranger, per exemple, aconals.

- rialitat ens delecten o ens afecten lírica- En aquest darrer aspecte, realment, lessegueixi cridar l'atenció d'aquell vast i únic ment. Té quelcom de la pintura, en l'ac- talls materials i expressant-los amb refina- q ^mercat artístic. Els vidriers Sala obtingue- cepció més subtil del sentiment pictural, i d'elles. De mica en mica se n'han omplertren a París, d'anys ha, una afectuosa i molt de la música i de la literatura, en malèvols, no pot fer sinó fondre la més pe- móltes i és mica eran que com més anem

drier no és as, a París, et or cause, un me realista. Aquesta definiciópot semblar Per això avui ens plau de reproduir una més se n'omplin. Però, al costat d'aixà,

p p p obra del pintor Joan Vila. La seva manera hem vist com moltes llacunes s'han tornatvalor tan gran com ho és el ceramista. La confusa i conceptuosa perquè tal vegada és d'expressar és ben fidel a la naturalesa i a buidar.

En els nostres dies, seria del tot impos-sible justificar l'existència de la pintura, siels artistes de l'època actual creguessin queaquesta, en totes les seves manifestacionsi de manera essencial, té per objecte ésserun fidel mitjà de reproducció de les cosescopsades pel .nostre esguard i tal com enaltres temps, de vida lenta i calma espiri-tual, supli ' la manca de mitjans mecànicsde reproducció, per la tasca dels nostresartistes i a pura força de freda intelligbncia.

El fet de reproduir ambniés o menys fidelitat lanaturalesa objectiva, ente-nem que és, certament, tas-ca meritosa ; una mà habi-lidosa, dominadora de l'ofi-ci, pot exercir determinadainfluència em e1 si de certamena de públic. Ara, el queens interessa saber és siaquesta mena d'influènciapot ésser beneficiosa o noa l ' art. Nosaltres, franca-ment, entenem que no.

Porqué no és possible queaquesta mena de qualitatsigui el tot, ni que la formai el color hagin de quedarabsorbits per la part repro-ductiva d'aquest art fàcil,d'aquest art inútil, que totjust arriba a ésser acari-ciant.

Naturalment que, senseésser un bon tècnic, senseconèixer a fons l'ofici, inoés possible a un artista, permés afinada sensibilitat queposseeixi, transmetre ambjustesa el seu sentir, basato no en l'objectivitat de lanaturalesa. Però no peraixò deu ésser mai conce-dida a la part técnica ded'art una importància queno té, ans al contrari, totesaquelles hiperbòliques pon-deracions de mer tecnicismedeuen ésser considerades com a recursoscondemnables, contraproduents i manifesta

-dors d'impotència artística. Sempre que noportin altra finalitat que la de reproduirmansament la naturalesa, fent gala d'habi-litats, ben innecessàries, constituiran un atacdirecte a l'art i als seus principis com aforçós resultat d'ull abús de la técnica.

Es a dir, l'explicació detallada que la na.turalesa 'dóna de tot allò que ens envolta,no ha„d'ésser acollit amb fredor per éssermés t;afd;.trans'portat a la tela, destruintaquell foc que l'emoció concentra, per sortira la recerca de solucions assimilatives. Delcontrari, si l'artista fa que aquella munióde detalls siguin compresos globalment, ensubsténcia, l'artista pot, amb més intensi-tat, extreure de la naturalesa aquelles potén-

'b

veure certs artistes, la producció dels qualspot tenir tota la força d'una suggestió trans-ferible, que s'entretenen en detalls que no fpoden tenir altre objecte que desvirtuar elpropòsit essencial de la pintura, bo i fentconcessions gens recomanables, imposadesa l'obra amb l'equivocada intenció de fer-seuns prosèlits, vinguin d'allà on vinguin.

La forma, la vida real de les coses, elcolor i la llum han d'ésser compresos comels millors elements de què l'artista disposaper acollir i fornir emocions, però no seramai preferible, entreveure en una obra el

—De veres non podem córrer més? Nom'agrada gens la cara d'aquest home queja fa mitja hora que ens segueix.

(London Opinion, Londres)

J

—No m'agrada que diguis tantes menti-des. Jo, a la teva edat, no n'havia dit mai.

—A quina edat vas començar, papà?(Karikaturen, Oslo)

l a víctima.— El rellotge no val res. Noés més que un record de família.

E1 lladre.—Tant li fa. Jo també sóc unsentimental.

(The Humorist, Londres)

—Ens hem de desenganyar. Si no s'ha-gués perdut el costum de tirar-se els platspel cap, no hi hauria tants divorcis ni tantsdrames passionals.

(R'ic et Rac, París)

cíes suggestives causants de llur enea .Solament així és possihle dotar de l'erro-

uiii ou e suaviiai i esueve nexmte nns a tamàxima finor.

R

tivitat necessària una obra d'art, i única- - Acusa les masses amb encert, i a causament d'aquesta manera pot arribar a pan- d'aquesta acusació definidora dels volums,dre un aspecte immaterial, en els nostres la seva obra pren grandiositat. I amb tottemps tan característic ja en les obres dels i ésser .aquesta püntura exempta de detall, La áol'leáálo completa debons pintors d'aquesta època, fins i tot es- no podrem pas dir que no sigui una pin-sent aconseguida aquesta desmateriali.tzació tura amable. En qualsevol lloc del ,quadro MIRADOR pot consultar-sea través de la forma o del realisme; però

d'aquell destinat sorpendremai realisme aque fixeu la mirada, sentireu actuar la seva

de a l 'Arxiu Històric de la Ciu-resta complement acollidor.sota aparences d'ordre acadèmic. Joan Vila, sense renunciar a l'observació

L'existència de la pintura, com la de to- autèntica, no s'abandona a la reproducció, tat, plaça de la Catedral ites les arts, actualment, com sempre, té i a la manera dels artistes coinscients de lafinalitats majors, encaminades a ]'educació nostra èpoça, comprèn, com a substància, carrer de Santa Llúcia, 1,espiritual i a la mútua comprensió interna,Del contrari l'art posaria de manifest la

la naturalesa ; el realisme, com la seva imi-tació, i l'abstracció d'una cosa i de l'altra,

„ „Casa del Ardiaca , tots elsseva total inutilitat, i, el mateix que unpassatemps vulgar, aniria de dret pel fals

com la pura essència de l'art.ANGEL FERNANDE7 dies feiners de 930 a 130.

camí a cercar l'admiració dels més, presen-tant-se únicament com a treball manual.

Per aquest motiu ens dolem sovint en

Societat Espanyola de Carburs Metàl'IîcsCorreus, Apartat leo BARCELONA

Tetéfon v3otST Ieg. l °Carburos" Mallorca, 234

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 e / D DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova:: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SLCAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GEN1áP.ADORS, BU-FADORS, MANOMLTRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

Anuncieu a MIRADOR

\',

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GHGEES POTENCIALS DEL DRr SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNearastenía Impotencia ten tofes les seves manitestaclons),

r mal de cap, cansament mental, perdua dememòrla, vertígens, fadiga corporal, tremolors, dispepsla nerviosa,palpitacions, histerisme 1 trastorns nerviosos en general de les dones 1tots els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotament

___%_.______ nerviós. Les Gragees potencíals del Dr. Soívré,

més que un medicament són un element essencial del cervell, medul la tot elsistema nerviós, regenerantel vigor srxual propi de l'edat, conservant la salut 1 prolongant la vida; Indicades especialment alsesgotats en la seva Joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant (fsícscom morals o inteliectuals, esportistes, homes de ciència, tlnanciers, artistes, comerciants, Industrials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Soívré, tots els estourços oexeercicis fàcilment í disposant l'organisme per rependre'!s sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa t sense violentar l'organisme. amb energies pròpies de la Joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Voaáa a 5'50 pies, flasoó, on toles les principals farmàcles d'Espanya, Portugal 1 América

NOTA. -Dlriglnt -se i trametent o'us pies. en; segells de corren per al franqueig a Oficines LaboratorioSòbatarg, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratis un ¡libre explicatiu sobre l'origen, desenrottlamenl1 tractament d'aquestes malalties.

!:- -

.

—Un moment, jove... Esmoleeeeeet ! ! !

(Kasper, 'Estocolm)

AIGUADE ROCALLAURA

A DEll MÉS RICA DE MÓN

Si vostè pateix d'Albuminúría,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronqui4is parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra-

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn en ampolles de liíre i mig

i en garrafons de vuií lí^res

Dietrlbuldore generala

FORTUNY, S. A.Carrer Noepltal, 32 1 Salmeren, 133

\.__' ' . ,

El prestidigitador. —M'has vist mai en lavida?

El jove espectador. —Mai, papà.

(London OQinion, Londres)

b

El bauquer (entrant a la presó).—A l'horade costum, Joan ; d'aquf cinc anys.

(Lije, Nova York)

ELS 'EXAGERATS-Una vegada, al Japó, em va sorpendre

aquell gran terratrèmol...-aEt devies espantar força.-4 ca! La terra tremolava molt més

que jo.(Moustique, Ghanleroi)

--Ja saps què els passa als nens dolents?—Que els empipen molt les velles.

(Tke Humorist, Londres)

L'aprenent de barber per correspondència

(Everybody's Teekly, Londres)

t t ^ Hispano

Suiza

Automòbils20 CV - 46 N

LA CRISI TEATRAL.

Conspirador primer: Estem solsEspectador únic.—Quasi quasi.

(Le barr i o!, París)

El faraó, al contractista de les piràmi-des. —Diu la meva dona que aquesta pirà-mide l'hauries d'enretirar més a l'esquerra.

(Smith's Weekly, Sydney)

El patró barber. — A l'estiu no us pagarétant com a l'hivern, perquè no hi lla tantafeina.

—Però els clients també es tallen elscabells a l'estiu.

—Sí, però no els heu d'ajudar a posar-sel'abric.

(Punch, Londres)

ENCARREGUEUELSARTÍSTICS

PATRICIVERDAGUER

VOSTRES

TALLERS

I

I COMERCIALSALSIMPRESOS

GRÀFICS

CALLIS,

ARNAU3, 5 r 7

(DAVANT DEL

ES

PALAU

LA CASA

DE LA

MÉS

MÚSICA CATALANA)

PERFECCIONA-DA EN LLIBRES RATLLATS, DELUXE 1 EN TOTA CLASSE D'EN-QUADERNACIONS. - ELEGANCIA1 ECONOMIA EN ELS ENCÀ-RRECS. - EN CAS DE URGÈNCIADEMANE -LOS14856

}FONPEL TELE

ANUNCIANTS...!

Una moderníssím.a organització completa en publicitat

PeF líéules de díbu^xos animats

mudes i sonores - patent nurn. 121288 -aplícales al

servei de la t ècníca publicitària, us l'ofereix:

"AGENCIA GENERAL DE ANUNCIOS"

Vostres productes poden ésser propagats arno èxit segur per

tota 1a Regió Catalana i Illes Balears

200 cinemes en ciutats i poblacions de categoria

BARCELONA: folltanella,l0,.1;`, 2; Tel.16606

(;

4i!gíAvinguda MenGndez Pelayo, 85,1a; MADRID

IMPRESOS COSTAAsalto, I5 - Bs raona