Un Tot és més que la suma de les Parts

La simple idea d’un projecte conjunt entre dues entitats com la Fundació Música Solidària i la Fundació Vicente Ferrer ja sona bé. Potser només existeixen dos llenguatges veritablement universals: la matemàtica i la música. I la música és, sense cap mena de dubte, la forma de comunicació més potent i directa entre éssers humans, per sobre de les seves diferents cultures, creences, nacions o condicions socials.

Un Tot és més que la suma de las Parts només quan aquestes parts estan en interacció mútua. En aquest cas, l’exigència màxima en la qualitat de la interpretació dels extraordinaris músics que hi participen i la profunditat de les obres escollides permeten construir aquest Tot de la mà de l’esperit solidari d’ambdues fundacions.

Lorca i Falla van recórrer els poblats gitanos de principis del segle passat per elaborar una exquisida col·lecció de cançons amb arranjaments refinats en la seva paraula musical i en la seva paraula parlada, un repertori que avui és patrimoni de la humanitat i testimoni viu universal d’una gent d’una època i d’un lloc.

Vull fer una menció especial a l’obra de Jordi Cervelló “Anna Frank, un símbol”. És possiblement una de les seves obres més inspirades. Sóc testimoni proper de l’estat anímic d’aquest compositor mentre treballava en aquesta peça íntima i esqueixada, sí, però amb lluminosos moments d’esperança i alegria de viure. Aquesta música va commoure Otto Frank, el pare d’Anna i Margot, i va sonar al camp de Bergen Belsen, on van morir les dues nenes i on, encara avui, no s’atreveixen a cantar ni els ocells.

El Tour d’Estrella Morente - El Amor Brujo està protagonitzat per un conjunt de músics extraordinaris que, sobretot, estimen la bona música: l’Orquestra Amics Unesco Barcelona, dirigida per Gonçal Comellas, el violinista més destacat del país de la seva generació i profund coneixedor de les orquestres de cambra; el pianista Antoni Besses, amb un talent natural i cultural, i la gran Estrella Morente, la veu jove més brillant i emocionant del flamenc actual.

Tal com deia, un Tot és més que la suma de las Parts i, en aquest cas, un té la intuïció que el resultat serà molt especial, atesa la gran diversitat de partida. El benefici solidari és per a la noble Fundació Vicente Ferrer, però, sobretot, per als que tinguin la sort d’assistir a aquest concert.

Jorge Wagensberg

Jose

p Al

gans

Jose

p Al

gans

Dijous 5 de novembre / Palau de la Música Catalana de Barcelona / 20:30 hDivendres 6 de novembre / Kursaal de Sant Sebastià / 20:00 hDissabte 7 de novembre / Auditorio de Saragossa / 20:15 hDiumenge 8 de novembre / Palau Euskalduna de Bilbao / 20:00 h

II

Anna Frank, un símbol Jordi CervellóOrquestra Amics UNESCO BarcelonaGonçal Comellas, director

El Amor Brujo Manuel de FallaVersió original de 1915

Estrella Morente, veu i recitatsOrquestra Amics UNESCO BarcelonaGonçal Comellas, director

1.-Introducción y escena2.- Canción del amor dolido3.- Sortilegio4.- Danza del fin del día5.- Escena (el amor vulgar)6.- Romance del Pescador7.- Intermedio8.- Introducción (el fuego fatuo)9.- Escena (el terror)10.- Danza del fuego fatuo11.- Interludio (alucinaciones)12.- Canción del fuego fatuo13.- Conjuro para reconquistar el amor perdido14.- Escena (el amor popular)15.- Danza y canción de la bruja fingida16.- Final (las campanas del amanecer)

Escena I

Escena II

Estrella Morente, El Amor BrujoConcerts solidaris a benefici de la Fundació Vicente Ferrer

I

Canciones Españolas Antiguas Armonizadas por Fco. Garcia LorcaVersions originals per a veu i pianoEstrella Morente, veu Antoni Besses, piano

Anda JaleoLos cuatro mulerosLas morillas de JaénSevillanas del siglo XVIIINana de SevillaLos pelegrinitos

Canciones Populares Españolas Manuel de FallaVersions originals per a veu i pianoEstrella Morente, veuAntoni Besses, piano

El paño morunoAsturianaNanaPolo

Rapsodia sinfónica para piano y orquesta op 66 Joaquín TurinaOrquestra Amics UNESCO BarcelonaAntoni Besses, pianoGonçal Comellas, director

Antoni Besses

“Estem parlant d’un músic, pianista i compositor excel·lent”. Així definia Olivier Messiaen al mestre Besses. En paraules de Frederic Gevers, “Antoni Besses és un pianista complet. La musicalitat és, alhora, intensa i distingida, la tècnica perfecta. Posseeix una viva sensibilitat i emprèn les obres amb esperit creador, escapant de qualsevol academicisme”.

Va néixer a Barcelona el 1945 i és pianista, compositor, director d’orquestra i pedagog. Ha estat guardonat amb nombrosos premis i és un pianista d’un amplíssim repertori, que inclou des del barroc a la música contemporània. Actualment està immers en el repte titànic de gravar pràcticament tota l’obra de Bach per a piano.

Gonçal Comellas

Ha estat, sense cap mena de dubte, un dels violinistes més destacats de la seva generació. Va néixer a Avinyonet de Puigventós el 1945. El 1972 va guanyar el primer premi de Violí Carl Flesh a Londres, a més del Premi de l’Audiència. El mestre Yehudi Menuhin, que fou el president del tribunal, li va proposar tocar el concert en Mi major de Bach al Festival de la ciutat de Londres i així va començar una llarga col·laboració entre ambdós intèrprets.

Durant aquests últims anys s’ha centrat molt intensament en la direcció orquestral. Ha estat fundador i director de l’Orquestra Catalana de Cambra, l’Orquesta Reina Sofía i l’Orquestra del Palau de la Música Catalana. Actualment, i des del seu naixement l’any 2012, està al capdavant de l’Orquestra Amics UNESCO Barcelona.

Apunts biogràfics

Organitzacióde las Nacions Unides

per a l’Educació,la Ciència i la Cultura

OrquestraAmicsUnescoBarcelona

Els vint anys que transcorren entre els primers moments de l’esclat de la Gran Guerra Europea (1914-1915) i les crisis últimes de la República i la Guerra Civil ens van deixar un dels moments més brillants de la música espanyola. L’any 1915 ja havien tornat a Espanya tant Manuel de Falla com Joaquín Turina, que havien passat anys d’estudi i treball al París de Debussy, Ravel i les avantguardes, i aquí es van sumar a projectes progressistes que reunien artistes plàstics i escriptors i van sumar les seves forces a projectes renovadors. Es va crear la Sociedad Nacional de Música, que va promoure els repertoris de cambra, en paral·lel a l’Associació de Música da Camera; el Teatro de Arte dels Martínez Sierra va obrir una finestra al canvi, en un mitjà dominat por la sarsuela, amb pantomimes i obres de gènere divers, en què van col·laborar Turina, Falla i Conrado del Campo; l’esperit que havia impulsat el modernisme, especialment a Barcelona, tot i que també al País Basc amb Usandizaga i Guridi, va mostrar una producció important; continuant el camí del malaguanyat Albéniz (que havia posat els pilars del futur amb la suite Iberia i que va morir poc temps després, el 1909), Enric Granados va donar a conèixer Goyescas, primer per a piano i després en forma d’òpera.

Però, a més, la “neutralitat espanyola” va atraure artistes europeus. Aquí troben espais de comprensió i treball els Ballets Russos de Diaghilev i el pianista Arthur Rubinstein, s’estrenyen els llaços amb Stravinsky... Parade, de Satie i Picasso, apareixerà el 1917 a París i a Barcelona i Falla va treballar en l’adaptació del seu El Corregidor y la Molinera a El Sombrero de Tres Picos, que va ser un gran èxit —en el qual va participar Picasso— i va situar la música espanyola en el panorama internacional en acabar la Guerra.

Amb motiu de la presentació de la Sociedad Nacional, es van estrenar les 7 Canciones Populares Españolas, que Falla havia començat a escriure a París i que va acabar en arribar a Madrid. No són harmonitzacions de cançons populars, sinó un treball complex amb la veu i el piano, en consonància amb allò popular, però molt elaborades.

I aquest mateix any 1915, Madrid, València i Barcelona són escenaris de l’estrena de la Gitanería El Amor Brujo, que, en col·laboració amb Gregorio Martínez Sierra i María Lejárraga, Falla va escriure per a Pastora Imperio. Aquesta obra fou llavors reelaborada per a versions de cambra, de concert i, finalment, de ballet —l’any 1925, per als Ballets Españoles d’Antonia Mercé, La Argentina— i fou el revulsiu per a la modernitat, sobretot aquella primera versió, que no es tornaria a interpretar fins als anys noranta. La Gitanería reunia “recitacions misterioses”, conjurs, encantaments i ball, amb els quals una gitana enamorada i no ben corresposta vol recuperar el cor de l’ingrat; l’escena fou realitzada pel modernista Néstor Fernández de la Torre i una petita orquestra treballa amb referències motíviques directes al misteri (en la corda del començament) o

deixant sentir, davant l’aparició d’un personatge, real o fictici, el tema corresponent: el de l’amor vulgar o popular, o el del foc follet del quadre segon. O el tema de la por...

En aquest moment, Falla ja s’havia instal·lat a viure a Granada, lluny de Madrid, i mantenia molta relació amb Barcelona i París. Allà va conèixer Federico García Lorca, a qui doblava en edat (44 anys Falla, 22 Federico), però la dinàmica i l’esperit creatiu de tots dos els van unir en una forta amistat. Federico tenia alguna formació musical i la seva afinitat amb la poesia i les expressions populars van ser a l’origen de les activitats de teatre de titelles que van precedir el Retablo de Maese Pedro, de Falla (1923). Federico va ajudar a recollir cançons populars, en un projecte en què va col·laborà també el seu germà Francisco, que més tard —coincidint amb els entusiasmes per la instauració de la República i després d’una etapa en què artistes, poetes, escriptors i músics van tenir com a punt de trobada la Residencia de Estudiantes madrilenya— va utilitzar per a un recital de l’any 1931 i per a la gravació d’un disc amb Pilar López, la Argentinita. Són harmonitzacions senzilles de vuit cançons populars que, segons sembla, Federico no va anotar mai en partitura —o, com a mínim, no les hem pogut localitzar en cap dels arxius coneguts—, sinó que les tocava al piano i Pilar López les cantava. El que en coneixem actualment són unes transcripcions fetes alguns anys després de l’assassinat de Lorca a Granada i que Estrella Morente canta, segons comentaris d’ella mateixa i del seu pare, Enrique, tal com la seva àvia els va ensenyar. Les cançons de Federico són d’una harmonització que Falla valorava de forma especial.

L’any 1931, Joaquín Turina, ja allunyat d’aquells ambients progressistes dels primers anys, s’havia acostat a una estètica conservadora en la qual —dotat d’una exquisida musicalitat— componia (d’aquesta etapa hi ha obres formidables, com ara La Oración del Torero) des del piano, amb modalitats “espanyoles”, tons propers, melodia de superfície i harmonia acompanyant en un to purista molt efectiu. La Rapsodia para piano y orquesta de cuerdas té dos moviments atractius i directes.

Jordi Cervelló, un dels nostres grans compositors actuals, es caracteritza per una sensibilitat especial i reacciona moltes vegades davant de conculcacions dels drets humans i accions violentes amb el seu instrument actual, que és la composició. Anna Frank és una de les seves primeres manifestacions commovedores, per a orquestra de corda, que va presentar a Barcelona el 1972, i qui vegi el seu catàleg hi trobarà diverses d’aquestes manifestacions, que tenen poc de manifest i molt de patiment íntim, a banda d’una escriptura excel·lent.

Jorge de Persia

Vint anys brillants

El arte que acoge

Ser es “llegar a ser”, pero nunca del todo ni definitivamente. Mi padre decía que de no haberse dedicado al cante, le hubiese gustado ser misionero. La vida nunca deja de sorprendernos. Sin saberlo, a su manera y con la sensibilidad que le caracterizaba, nos transmitió su amor a los seres humanos y a la naturaleza. Su particular sabiduría nos ató para siempre a la tierra, a diferentes culturas y a la música. La ventaja de crecer en aquel ambiente fue naturalizar la integración entre razas. Con su ejemplo, mis padres nos enseñaron que una casa que no tenga las puertas abiertas no es casa. Como un techo que aguarda y ampara, pienso que el arte también nos acoge y recoge.

La acogida debería ser una condición indispensable de la existencia. Hay que hacer notar la ternura y el cuidado de la acogida. Mi manera de expresar la gratitud hacia los demás es a través de la música. La acogida esencial es la que procede del prójimo. El otro es la gran casa primordial. Así lo aprendí de niña, y así intento transmitírselo a mis hijos Curro y Estrella. ¿Existe mejor forma de acercarse a los demás que hacerlo a través de los sentimientos y el arte?

Son las aberturas, y no las murallas, las que nos vinculan con el otro. Y de eso trata la vida. Dicen que mi padre rompió barreras. Comentan que era revolucionario, pero él era básicamente un hombre pacífico. Siempre decía que las revoluciones eran sangrientas y, por tanto, más que revolucionario, se consideraba libre y respetuoso con todos los seres humanos. Nuestra formación en el flamenco nos ha acercado a la literatura, a la arquitectura, a la pintura... Y nos enseñó también el espíritu de sacrificio, él no hubiera llegado jamás tan alto sin el nivel de exigencia que se imponía. El mismo nivel de exigencia que me ha llevado con respeto y admiración hasta la obra cumbre de Manuel de Falla, El Amor Brujo.

En 2015 celebramos el centenario de su estreno. El Amor Brujo es una obra paradigmática de la música española y del flamenco; gitana y pasional. Pero no debemos olvidar, que pese a ser una obra eminentemente gitana, es por encima de todo, una pieza de carácter popular. Lo que representa El Amor brujo, es la evidencia de que la vida es un conjunto de aporías, de disimilaciones y de disonancias. Pensar que podemos vivir una vida fácil no solamente es imposible, sino también peligroso. Y es aquí donde me hermano con la fuerza de la figura de Vicente Ferrer y con los amigos de la Fundació Música Solidària. No puede existir un mundo posible al margen de la relación con los demás.

Estrella Morente

Llums i ombres en la música de Mozart

Solistes del Mozarteum de SalzburgOrquestra UNESCO BarcelonaImre Rohmann, pianoThomas Riebl, violaEsther Hoppe, violíGonçal Comellas, director

ProgramaW. A. Mozart: Divertimento en re major K136W. A. Mozart: Simfonia concertant K364W. A. Mozart: Divertimento en fa major K138W. A. Mozart: Concert per a piano i orquestra en do menor K491

El nostre proper concert

Palau de la Música Catalana / Sala de ConcertsDijous 12 de novembre de 2015 / 20:30 h

www.musicasolidaria.org