ud 12 colonitzacions i pobles preromans - llagostí | …. arribada dels pobles indoeuropeus els...

UD 12 Colonitzacions i pobles preromans

Socials 1 ESO

https://llagosti.wordpress.com/

Socials 1 ESO UD 12 Colonitzacions i pobles preromans https://llagosti.wordpress.com/ 1 / 24

0.Com vivien

Al llarg del I mil·leni aC, pobles indoeuropeus procedents de l’est d’Europavan penetrar a la penınsula Iberica i es van assentar al nord i a la Meseta.

Pobles celtes peninsulars.

Fenicis

Grecs

Cartaginesos


A. Arribada dels pobles indoeuropeus

Els pobles indoeuropeus van arribar a la penınsula en diferentsonades.

Estaven vingualts a la cultura del ferro.

S’establiren a Catalunya i mes endavant es van endinsar a la vall del’Ebre i la Meseta.

A partir del segle VII aC noves migracions de grups que anomenemceltes es van expandir pel nord, el centre i l’oest de la penınsula.

Que van aportar?

Va significar la difusio de la metal·lurgia del bronze i, sobretot delferro.


B. Les colonitzacions dels pobles de la Mediterrania

Durant el I mil·leni aC una serie de pobles de la Mediterrania orientalvan arribar a les costes de la penınsula Iberica van funda colonies ifactories comercials.

Aquests pobles varen ser grecs, fenicis i cartaginesos.

D’on provenien els fenicis?

De l’actual Lıban (Tir, Sido, etc.). Eren uns experts comerciants inavegants i, entre els segles XI i VIII aC van viatjar per tot el emediterrania la recerca de productes i van fundar colonies. Cartago era una coloniafenıcia situada al nord d’Africa (l’actual Tunısia). Controlaven el comerc ala Mediterrania.


C. La formacio dels pobles iberics i celtes

La influencia dels pobles indoeuropeus sobre la poblacio indlıgena delnord, el centre i l’oest de la penınsula va donar origen a una areaculturalmente coneguda com a celta i celtıbera.

Ibers: contacte amb les poblacions autoctones, fenicis, grecs icartaginesos.

Tots aquests pobles, que anomenem preromans, habitaven les terrespeninsulars al segle III aC, quan els romans van arribar i van conquerirel territori.


2.A. Colonitzacio fenıcia i grega

Fenıcis

Els fenicis es van establir al sud de la penınsula i van funcar Gadir(Cadiz). 1100 aC.

Segle VII aC colonies fenıcies en la zona del Segura i el Vinalolo.

Grecs

Segle VII aC procedens de Focea (Asia Menor) vanfundar coloniescomercials a la costa mediterrania, destaca Emporion.

A la Comunitat Valenciana coneixien l’existencia de tres ciutatsd’origen grec prop del riu Segura i altra prop de Denia(Hemeoslopeion).

Aquests pobles van influir molt en les formes de vida dels indıgenes.Van introduir l’escriptura i l’us de la moneda.


2.B. L’arribada dels cartaginesos

Controlaben la costa peninsular, zona sud-est.

Control del comerc de metalls i salaons.


2.C. Colonia grega

Estructura: acropolis i placa central.

Acropolis: zona mes alta, fortificada.

Emplacament: al costat del mar, per comerciar, en lloc fertil.


2.D. Aportacions dels conlonitzadors

Nous conrreus (olivera i vinya).

Noves tecniques agrıcoles.

Domesticacio dels animals (gallina i gat).

Us del ferro i tecniques d’explotacio minera.

Aprofitament de les salines.

Industria de salao del peix.

Torn de terrissaire.

Us de la moneda.


3. El mıtic regne dels Tartessos

Area d’influencia

Regio del Tajo. Es varen extendre per l’oest d’Andalusia i el sudd’Extremadura.

Riquesa

Mines, fabricacio d’objectes de metall.

Comerc amb els grecs.

Societat aristrocratica i orientalitzada

Una aristocracia controlava el territori, monarques, cabdills.

Deus orientals.

Coneixien l’escriptura.

Socials 1 ESO UD 12 Colonitzacions i pobles preromanshttps://llagosti.wordpress.com/ 10 /

24

4. Els pobles celtes i celtiberics


24

4.1 Com viviem?

Els celtes viuen en poblats amurallats.

Eren ramaders nomades i agricultors.

Coneixien la metal·lugia del ferro.

Treballaven la ceramica.

Teixien llana.

Fabricaven instruments i armes de bronze i ferro.

La seua economia era autosuficient, vivien del que produıen.

La societat s’organitzava en clans, diversos clans formaven una tribu,que ocupava un territori determinat.

Existia una certa jerarquitzacio socials, en la qual predominava lacasta guerrera.


24

4.2. Cultura

El celtes no practicaven l’escriptura.

Els celtıbers si ho feien.

Creences religioses vinculades amb divinitats i rituals.

Art: forja i orfebreria.


24

4.3. Poblats celtes

Estructura: fortificats amb palissades o muralles i fossats.

Cases: construccio molt senzilla, de planta circular o rectangular.

Emplacament: en llocs protegits per elements naturals (turons,rius. . . ) i a prop de fonts i terrenys cultivables.


24

4.4. Art celta

Estructures zoomorfes.

Orfebreria i armes de ferro, bronce i metalls preciosos.

Decoracio dels objectes geometrica, amb nucs, animals, plantes ifigures humanes estilitzades.


24

5. Els pobles iberics

Van aportar coneixements, creences i formes artıstiques als poblesindıgenes que habitaven les costes mediterranies de la penınsula.

Tot aixo va donar pas a la cultura iberica.


24

5.1. Les tribus iberiques

S’estenien al llarg de la costa mediterrania i del sud-est i l’AltaAndalucia fins als Pirineus.

No tenien identitat polıtica, eren un conjunt de tribus.

Formaven una mateixa area cultural.

A la Comunitat Valenciana cal destacar els ilercavons, els edetans iels condestants.

Saiti/Saetabis (Xativa).


24

5.2. Els poblats iberics

Vivien en poblats emmurallats fortificats.

Davant de la porta principal hi construıen baluards o hi obrien fossatsper protegir l’entrada.

A l’interior hi havien: cases, magatzems i corrals.

Espais en comu: forns per coure pa o ceramica, sitges peremmagatzemar-hi el gra o cisternes.

Edificis publics: fortaleses militars o santuaris, necropolis.

Com eren?

Emplacament: en llocs elevats i propers a una font d’aigua.

Estructura: en un o dos barris al voltant d’un carrer o placa central.

Construccions: fetes amb parets de tova que s’alcaven sobre un socolde pedra. El sostre el feien amb fusta i branques il’impermeabilitzaven amb fang i palla perque no s’hi filtrara aigua.


24

5.3. La societat

Cada ciutat era independent, pero mantenien relacions.

Societat: aristrocracia (posseıa terra i poder) i camperols (lamajoria). Artesans (metal·lurgia, minaires, ceramistes. . . ), guerrers isacerdots.


24

5.4. Formes de vida

Ramaderia

Agricultura

Ceramica

Metal·lugia

Tenia moneda


24

5.5. Ceramica

Us del torn.

Funcio practica.

Influencia grega i oriental (fenıcia).


24

5.6. Creences

Edificis de culte, sacrificis d’animals.

Culte funerari, incineracio.


24

5.7. Com vivien

Escriptura: en tenien pero no s’ha pogut desxifrar.

Paper de les dones: posseıen un status social semblant al delshomes. Paper important en ceremonies religioses, on podia exercircom a sacerdotessa.


24

6. Art iberic

Santuaris a zones elevades.

Necropolis: excabades.

Exvots: objectes per demanar proteccio o ajuda.

Dames


24

ud 12 colonitzacions i pobles preromans - llagostí | …. arribada dels pobles indoeuropeus els...

Documents